GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 23-IX-1992 998
ConsellsMunicipals de Districte
Districte 2. L'Eixample. Acordssessió 22-X-1992 1009 Districte 3. Sants-Montjuïc. Acords
sessió 20-X-1992 1010
Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 29-X-1992 1011
Districte 9. Sant Andreu. Acords
sessió 28-X-1992 1012
Personal
Concursos
Bases generals quehan de regir laconvocatòria de 4 concursos perala provisió de 6 llocs de
treballs 1013
Concursos 1014
Anuncis
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la
Província dels dies 1 al 31 d'octubre de
1992 1017
Ajuntament
Hpr
de
Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de lasessió celebrada el dia 23de setembre
de 1922, i aprovada el dia
30
d'octubre de1992.
AlSaló de la ReinaRegent de la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el dia vint-i-tres de setembre de mil
nou-cents noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari en
sessió ordinària sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs.
Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i
Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Laga¬
res, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier
Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos,
Joan Fuster i Sobrepere, XavierCasas i Masjoan,
Frans-cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi
i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i
Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente,
Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, JosepL. Olmedoi López, Jaume
Alsina i Oliva, Enric Lacallei Coll, Emilio
Àlvarez
iPérez,assistits per l'll im. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència dequòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les nou hores i cinquanta-cinc mi¬ nuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 17 de juliol de 1992, l'esborranyde la qual ha estat tramès atots els membres del Consistori; i s'a¬
prova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de juliol de 1992 (NC-129), el qual durant el període com¬ prèsentre el 25 de juliol i el 10 d'agost delega en l'll im. Sr. Guerau Ruiz i Pena facultats per a la resolució
d'expedients isignatura de documents, atribuïdes al'Al¬
caldia.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
juliol de 1992 (NC-130), que delega en l'Il·lm.Sr. Xavier
Casas i Masjoan el seguiment i exacte compliment dels acords plenaris de 24 d'abril de 1992 relatius a la disminució de la sonoritat a la via pública.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
juliol de 1992 (NC-131), que designa representant de l'Ajuntamentenel Patronat de l'Institut Catalàde Tecno¬ logia, I'll Im. Sr. Josep M Vegara i Carrió.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 d'agost de 1992 (NC-128), que nomena el Sr. Germán
Alonso i Contorné representant dels treballadors en el Consell General de l'Institut Municipal d'Informàtica.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10
d'agost de 1992 (NC-137), que avoca per a l'Alcaldia
les competències sobre l'atorgament i denegació de llicènciesoautoritzacions administrativesd'ocupacióde
la Via Pública o espais públics o perceptibles des del
domini públic municipal,per a activitats publicitàriesde
qualsevol tipus.
El Sr. Bonet manifesta la disconformidad del seu Grup amb aquest decret, en virtut del qual l'Alcaldia,
sense haver-ho tractat prèviament en la Comissió de
Descentralització, recupera unes facultats delegades des dels anys 1986 i 1987 en els Presidents dels Districtes; i lamenta profundament tal decisió.
El Sr. Alcalde explica que tal avocació incidia princi¬
palment sobre competències delegades en els òrgans centrals de l'Administració municipal, concretamenten l'Àmbit de la Via Pública, tenia per objecte enfortir la
capacitat de negociació amb les empreses que volien
utilitzar la via públicacom aespai anunciador, perevitar que la publicitat, en estar prohibida dintre les instal·la¬
cions olímpiques no es desbordés cap als nostres
carrers amb el consegüent demèrit del paisatge urbà,
objectiu que s'assolí plenament; ara bé es mostra
disposat a analitzar les implicacions de tal decret sobre
altres delegacions anteriors.
El Sr. Bonet observa que el decret porta data de 10
d'agost i és, pertant, posteriora la clausura dels Jocs; i
el Sr. Alcalde puntualitza que tal decret renovava, per als Jocs Paralímpics, un altre d'anterior.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10
d'agost de 1992 (NC-138), que designa membres del Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Parcs i
Jardins: President, I'll Im. Sr. Lluís Armet i Coma; Vice-president el Sr. Lluís Fontanals i Jaumà; i Consellers
I'll Im. Sr. Antoni Lucchetti i Farré i els Srs. SimóArtigues i Martín, Antoni Falcón i Vernis, Ramon Seró i Esteve, i Manuel Tuñí i Vancells.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 d'agost de 1992 (NC-133), que estableixmesures per a
garantir la fluïdesa del trànsit urbà i la mobilitat isegure¬ tatpersonal de la Família Paralímpica, durant el període comprès entre el 28d'agost i el 14 de setembre.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 7 de
setembre de 1992 (NC-134), que nomena el Sr. Ricard
Fayos i Molet Director de Serveis de Planejament Urba¬ nístic.
Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia,
de 22 de juliol de 1992 (EF-299), que modifica la concessió administrativa de l'ús privatiu de determina¬ des porcions del sòl i el subsòl del Parc urbà i esportiu de Piscines iEsports atorgadaa la companyiamercantil
Sotaverd, SA, per acord del Consell Plenari de 22 de
març de 1991.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de juliol de 1992 (EF-295), que aprova reconeixements de crèdit per import de 4.197.082 pessetes.
crèdit per un import de 74.713.779 pessetes, cor¬
responent a la
incorporació,
al Pressupost de 1992, dels romanents de crèdit de l'exercici 1991.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 30 de juliol
de
1992 (EF-338),
que aprovareconeixements
de crèdit per un import de 8.089.538pessetes.RatificareI decret de l'Alcaldia, de 7 de setembre de 1992 (OS-640), pel qual s'autoritza la despesa de
441.679.174 pessetes a l'import del Projecte d'urba¬
nització de l'avinguda Diagonal, entre el carrer de la
Selva deMar i el carrerde Josep Pla.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 24 de juliol de 1992, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: la
Sra. MariaCarme Homs i ArnaldoCap del Nucli Orgànic de Secretaria i Administració del Districte
d'Horta-Guinardó(P-813); el Sr. Rafael AguilariLatiegui Cap del
Nucli Orgànic Intersectorial Zona Franca (P-814); el Sr. JordiAguilar i Montferrer Cap de l'OficinaAdministrativa de la Secretaria Executiva del'Àmbitde Benestar Social (P-816); el Sr. Joan Manuel Falconero i Holguin Cap del Laboratori Fotogràfic i
Àudio-visual
de la Guàrdia Urba¬na(P-818); la Sra. Glòria Mora i Cruanyes Cap del Nucli Orgànic d'Arxiu i Biblioteca del Districte de Sant Marti (P-821); la Sra. Montserrat Mascarói Altimiras Capde la
Unitat de Serveis Generals de l'Àreade Cultura(P-822); el Sr. Francisco Javier Poza i Gonzalo Cap de l'Oficina de Suport a la Gestió (P-823); la Sra. Maria Sonia
Armayones i Jordano Directora del Centre Cívic Via
Favència (P-824); el Sr. Joaquim Yepes i Mir Cap del Servei d'Administració i Serveis Generals del Laboratori
Municipal (P-880); la Sra. Marina Sánchez i Casanovas
Capdel Programa d'Atenció Social a la Vellesa(P-881); el Sr. José Maria Valls i Juan Responsable de l'Equip d'Oficis del Servei de Conservació d'Edificis i Instal·la¬ cions de la Guàrdia Urbana (P-883); i el Sr. Jordi Recasens i ComasCap delServei d'Ocupació (P-884).
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 30 de juliol de
1992, pels quals, en virtut de concurs, es nomena: el
Sr. Francesc Barreda i Solé Director del Centre Cívicdel Carmel (P-896); el Sr. Josep Tomàs Rubí i Massot Director del Complex Esportiu Municipal Llars Mundet (P-897); i el Sr. Josep CristòforQuerol i Lacarte Cap de l'Oficina Tècnica de Projectes del Nucli Orgànic d'O¬ bres del Districte de Sant Martí (P-898).
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juliol de
1992 (D-557), pel qual l'Ajuntament de Barcelona ac¬
cepta la delegació de competèncias, efectuada pel
DelegatTerritorial del Govern de la Generalitat de Bar¬ celona, durant la celebració dels Jocs Olímpics des del
dia 25 de juliol fins al 9 d'agost de 1992, i els Jocs Paralímpics des del dia 3 de setembre fins al 14 de
setembre de 1992, en matèria d'alteració d'horaris generals d'establiments públics pel que fa a les sales
de festes i discoteques.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10
d'agostde 1992, pel qual s'aprova inicialment el projec¬ ted'Estatuts per a la constitució de l'Associació Admi¬
nistrativa de Cooperació de la Unitat d'Actuació-1 del Pla especial d'ordenació del sector de la Paperera del
Poblenou.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10
d'agost de 1992, pel qual s'aprova definitivament el
Projecte d'Estatuts iBases d'Actuacióper a la constitu¬ ció de la Junta deCompensació de la Unitatd'Actuació 2 del Pla especial de la Zona Franca.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 9 de
setembre de 1992, que fixa com a festes locals a
celebrar en el terme municipal de Barcelona durant
1993, el dies 24 de setembre, Festivitat de la Mare de
Déu de la Mercè, i el 31 de maig, Dilluns de Pasqua Granada.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia :
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10
d'agost de 1992, pel qual: s'aprova inicialment el Pro¬
jecte d'urbanització, d'iniciativa privada, del carrer de
l'Estanyentre laplaça del Nou i el carrerdel Foc, per un
import de 76.717.943 pessetes, formulat pel Sr. Luis
Castell i Gómez de Membrillera, en nomi representació de la Societat Mosa Alimentaria, SA, amb subjecció a les condicions que figuren a l'expedient; se sotmet
l'expedient a informació pública durant el termini de quinze dies; i en el cas que en aquest termini no s'hi
formulin al·legacions desfavorables o informes que fa¬ cinpalesala necessitat d'introduir-hi rectificacions, esté per elevat automàticament aquest acord d'aprovació inicial aaprovaciódefinitiva, mitjançant l'oportunacertifi¬
cació prèvia acreditativa del resultat de la informació pública; i es requereix l'indicat interessat perquè, en el
termini de deu dies a comptar des de la data en què
rebi la notificació del present acord, ingressi la quantitat
de 9.206.153 pessetes en concepte de garantia per
respondre de la bona execució de les obres.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10
d'agost de 1992, pel qual: s'aprova inicialment el pro¬ jecte d'urbanització, d'iniciativapública(arranjament del
carrer de Can Caralleu), amb un pressupost de 49.958.090 pessetes; se sotmet l'expedient a informa¬ ció pública durant el termini de trenta dies; i en el cas que en aquest termini no s'hi formulin al·legacions desfavorables o informes quefacin palesa la necessitat
d'introduir-hi rectificacions, esté perelevat automàtica¬ ment aquest acord d'aprovació inicial a aprovació defi¬
nitiva, mitjançant l'oportuna certificació prèviaacreditati¬
va del resultat de la informació pública.
El Sr. Àlvarez anuncia el vot favorable dels membres del Grup Popular als dos dictàmens precedents, però indica que, en el primer expedient, caldria atendre les
indicacions dels tècnics sobre la unificació dels bàculs de l'enllumenat i que, en el segon, manca la memòria
descriptiva i l'informe del Districte de Sarrià-Sant
Gerva-si i caldria explitar-hi el compromís d'assegurar les condicions adequades perquè elsvehicles puguin fer la voltaal final del carrerurbanitzat.
El Primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme i
Medi Ambient, Sr. Armet, respon que el segon expe¬ dientcomportala recuperació d'un bosc important;que estudiar els problemes tècnics sobre el terreny i junta¬ ment amb el President del Districte; i que estarà atent a l'execució del projecte.
El Sr. Amat precisa que l'informe del Districte fou
aprovat pel Consell del Districte amb elvotfavorable de
tots els seus membres i el representant del Grup Popular n'hauria d'ésser coneixedor.
S'aprovenper unanimitat ambdós dictàmens.
ALCALDIA
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
posposa per al final de la
sessió el debat
d'aquest punt de l'ordre del dia.QUALITAT DE VIDA
Informe sobre l'actuació del Consell Municipal de
Benestar Social i l'aplicació perl'Administració munici¬ pal de les seves propostes i recomanacions.
La Tercera Tinent d'Alcalde i Regidorade
l'Àmbit
deBenestar Social, Sra. Vintró, comença la seva interven¬ ció dient quedonatquetotsels membres del Consistori han rebut tant la documentaciórelativa ales recomana¬
cions i propostes aprovades pel Consell Municipal de Benestar Social el dia 1 de juliol, com l'informe sobre el
grau d'assoliment dels objectius de l'any anterior, no desitja reiterar conceptes però sí, almenys, fer notícia del funcionamentregular i estable d'aquest organisme, peculiarde la nostraCiutat, únic finsara en l'Administra¬
ció local espanyola malgrat que diversos municipis s'han interessat pel seu funcionament.
Destaca que el Consell agrupa una setantena d'enti¬ tats i unes dues-centes persones vinculades als seus
deu Grups de treball (de la Dona, de
Drogodependèn-cies, de la Gentgran, d'Habitatge social, de la Infància, de la Pobresa, de Prevenció, de Refugiats i Estrangers, del Voluntariat i del Projecte Jove) on persones d'una procedència molt heterogènia han assolit un altgraude cohesió i han estat capaces de plantejar problemes
nous i d'analitzar la fluïdesa de les modificacions socials
que es produeixen en una gran ciutat com la nostra;
que, concretament, el Grup de Gent gran ha iniciat la
reflexió sobre apartir de quan es potparlar de tal sector
i quina ha d'ésser la consideració i aprofitament social d'unes persones que, a pesar d'estar jubilades, conti¬
nuen essent encaravàlides físicament i psíquicament i
han de sentir-se útils i ésser-ne; que el Grupde la Dona
ha estudiat l'organització d'una societat on la divisió sexual es tradueix en una divisió de rols en virtut de la qual la dona roman a casaatenent els fills i de la llar i
l'home surt atreballarfora, divisióque no permet el bon
desenvolupament de la vida professional i laboral de la dona, i, en vista de tot això, el Grup s'ha plantejat la possibilitat de fer en algun barri una aplicació pilot de
les experiències de les ciutats del nord d'Itàlia sobre la modificació dels temps de la ciutat.
Comenta que la tasca dels dos grups esmentats
compleix l'objectiu demanat al Consell de no proposar tan sols mesures conjunturals, sinó de fer una reflexió
de fons sobre la problemàtica de la qualitat de vidaala
nostra Ciutat; que amb el mateix propòsit la Comissió
Permanent del Consell, a més de fer el seguiment del
treball dels diferents grups i presentar al Plenari les oportunes resolucions, ha estudiat el Programad'Actua¬
ció Municipal, ha dedicat una especial atenció al treball de la Comissió d'Eurociutats sobre el benestar social i a
les tendències de les polítiques socials de ciutats equi¬ valents a la nostra i ha formulat al Plenari del Consell,
que
l'aprovà,
la
proposta
de
crear unpremi al mitjà de
comunicació que millor tracti la problemàtica social dela Ciutat i de suggerir a la Universitat Autònoma la
creació d'estudis de postgrau per formar professionals de la comunicació experts en temes socials, jaque els mitjans de comunicació, com agents difusors d'opinió,
poden contribuir tant a crear una cultura del benestar com a provocar determinades deformacions.
Referint-se a l'assoliment dels objectius de l'any
anterior, el considera suficientment explicitat en la
documentaciólliurada, però subratllaque el programa de la pobresa iniciat els anys 1989-1990 amb un
pressupost de 90 milions de pessetes, dels quals
n'aportaven 80 l'Ajuntament i 10 la Generalitat, ha
crescut fins als 300 milions malgrat no comptar ac¬ tualment amb cap contribució de la Generalitat; que atenent la recomanació de perllongar la permanència de la gent gran en els seus domicilis, el programa
d'ajuda a la llar supera també els 300 milions de pessetes i té la intenció de créixer en la mesura que l'Ajuntament es vagi alliberant de responsabilitats
sobre les residències, que no són competènciaseva; que s'ha millorat el funcionament del Centre d'ajuda als refugiats i exiliats estrangers i s'han incrementat les ajudes a les entitats associatives; que en els
quatre anys de funcionament del Consell Municipal de Benestar Social s'han editat més d'una vintena de treballs sobre temes de la seva competència (amb una tirada conjunta superior als 200.000 exemplars) alguns dels quals estan exhaurits, fet quedemostra la
bona acollida que han tingut; que també s'han perfec¬
cionat els diferents plans d'actuació municipal sobre
aquesta problemàtica, s'han incrementat les línies de
concertació amb les entitats no lucratives i s'està batallant per arribara un acord institucional satisfactori
amb la Conselleria de Benestar Social de laGeneralitat perquè en aquests moments encara no estàsignat el
conveni corresponent a 1992 i estàpercobrar més del 50 % dels diners corresponentsa 1991, tot i així reitera la voluntat de cooperació amb l'Administració compe¬ tent en aquesta matèria.
Significa que les propostes del Consell ja estan en
mans de totes les Àrees i Districtes perquè puguin incorporar-Ies a les programacions d'activitats per a
1993; que en aquesta línia, dins l'homenatge ciutadàa M. AurèliaCapmany es tindrà unasessió dedicada ala
seva vessantcom a feminista; que també s'estàtreba¬
llant en una enquesta per elaborar la proposta pilot
sobre eltemps i la ciutat, enladocumentacióatrametre
a les persones a punts de jubilar-se per informar-los
dels serveis que la Ciutat posa al seu abast, en un fulletó dirigit als infants i en l'actualització de la guies
informatives sobre les entitats.
Dedica, tot seguit, una especialreferència al projecte
d'incorporar el capital humà que representen els volun¬
taris olímpics, que tanta capacitat d'entrega, il·lusió i eficàcia han demostrat, a les diverses activitats de
lleure, solidaritat i cooperació internacional, assistència, esport i cultura del teixit associatiu ciutadà; i en comen¬
ta la metodologia de treball seguida, laprimera fase de la qual ha consistit a oferir a les entitats existents la possibilitat de presentar projectes motivadors per a la
pluralitat d'interessos i capacitats del col·lectiu de volun¬ taris, mentreque enla segona, que s'empendràapartir
d'ara, es posaràencontacteelgruixdel voluntariat amb
les entitats i els seus projectes.
Acaba agraint als membres del Consell de Benestar Social el seu esforç i dedicació, i als tècnics i treballa¬
dors municipalslasevasensibilitat envers les propostes
que el Consell ha formulat.
El Sr. Àlvarez valora positivament la presentació de l'informe i hi formula les observacions generals se¬
güents:
l'Ajunta-ment, no s'ha fet unestudi econòmic que avaluï el cost
de les propostes.
2a. Per què no s'ha invitat cap representant del
Departament
de Benestar
Social
de la
Generalitat
aparticipar
enels treballs
per aformular-Ies; i
3a. Perquè les propostesparteixen d'una concepció
individualista del benestar social, obliden la família i no
fan cap
referència
a lapromoció
dels valors familiarscom a eina d'integració social.
Entrant després en el contingut més concret de les diverses propostes, pregunta:
a) Pel que
fa al Projecte
Jove: perquè
no s'hi explicita lanecessitat de reconvertir els Casals de joves
i el Centre de Transformadors. Per què no s'hi tracten
els mecanismes perevitar l'abandó de la ciutat perles
parelles joves,
fet
queagreuja l'envelliment progressiu
de la població. Per
què
se silencien lamancad'òrgans
de representació i participació juvenil en determinats Districtes i les mesurespersolucionar aquestdèficitde¬
mocràtic.
b) Pel que fa a la pobresa: per
què
no hi queden clars els procedimentsperresoldre lamancade coordi¬nació, les duplicitats de funcions i la competitivitat entre
elspoders públics i les entitats del voluntariat social. Per quina raó no es preveu de mantenir la
mínima atenció
dedicada, ales nits, als indigents de la Ciutat durant els
Jocs Olímpics, confiant-la a les entitats del voluntariat social.
c) Pel quefa als refugiats iestrangers: per
què
nos'hi recull la necessitat d'una política de prevenció de la xenofòbia quetingui encompte els factors objectiusque incideixen en la tolerància a l'entrada d'immigrants; nitampoc la necessitat d'assolirunacoherència social que evitil'aparició de bosses de marginació i explotació.
d) Pel que fa a l'habitatge social: per què no s'hi
critiquen els efectesdel Pla General Metropolità, que ha estat una de les causes de l'encariment del sòl ni s'hi
preveu la conveniènciad'assumir lademanda d'habitat¬ ge social mitjançant la
incentivació
de les inversions decapital privat i lareformulació de l'esmentat Pla General Metropolità.
e) Pel que fa a la prevenció de la delinqüència: per què, si la repressió efectiva de la delinqüència està lligada a l'existència d'uns mecanismes policials i peni¬ tenciaris adequats, no s'hiesmenta la necessitat d'agili¬ tar la reforma judicial, de modernitzar el sistema peni¬ tenciari i d'implantar la llibertat a prova per als joves delinqüents sense antecedents penals.
f) Pel quefaa lainfància: perquina
raó
no es preveuuna coordinació entre les Administracions Públiques i l'oferta d'iniciativa social per a l'educació infantil des de zero atres anys, a pesar quela Llei Orgànica d'Ordena¬
ció general del Sistema educatiu no la considera obli¬ gatòria.
g) Pel que fa a la gent gran: per
què
no hi ha cap referència al control (que compet a les autoritats locals segonsel titular del Departamentde Benestar Social) de les residències per agent gran i quines mesures s'hanprevisten aquest camp.
La Sra. Perelló expressa, alhora, el seu agraïmentper
la tasca de les personesi entitats aplegadesen el si del Consell Municipal de Benestar Social, però
també
el seu desencís per haver de reiterar novament avui les reflexions que ja féu l'any passat (concretament: la dificultat que els serveis socials arribin a les persones que els necessiten, i la manca de sintonia entre elConsell i les Àrees municipals) i pel fet que el Consell
hagi de formular propostes en matèries que, segons la Llei de Règim local i la deServeis socials, aprovada pel Parlament de Catalunya el 1985, són de plena compe¬ tènciamunicipal, de manera que, si bé el concepte de benestar social va més enllà que el de serveis socials,
la Ciutat hauria d'establir unarelació de necessitats que
só/i
de la
sevaincumbència
incidint
enl'assistència
domiciliària i procurantque lesresidències compleixin la normativa vigent.
Fa notar que si bé en el debat de 1989 s'assenyalà que lainadequació de l'habitatge impediaalagentgran de romandre en el seu domicili i incrementava la de¬ manda de places en residències, i en el debat de 1990
es declarà la necessitat de respectar el desig de les persones grans de quedar-se a casa seva, en el de 1991 no estractàd'aquesta temàtica per causade les
repercussionsquehitingué lavagad'assistents socials, però ara es torna a suscitar la qüestió: cal, doncs, prioritzar pressupostàriament les demandes de serveis d'assistència domiciliària.
També opina que en el camp de l'habitatge social, desaprofitada l'ocasió que oferien determinats plans de reforma interioraprovatsfajadeu o dotzeanys iencara pendents d'execució, caldria plantejar-se'n la
revisió
d'alguns, com els corresponents a les Corts i a Horta-Guinardó.
Suggereix, igualment, la
reconsideració
de les comis¬ sions existentsen el si delConsell, latascade les quals potésser absorbidaperaltres, i la creació d'unaespecí¬
fica sobre els disminuïts, ja que la sensibilitat per a eradicar les barreres arquitectòniques no s'ha de mani¬ festar només enlacol·locaciód'unsempostissats provi¬ sionals quan la Ciutat viu esdeveniments extraordinaris, sinó que la integració s'ha de facilitar amb latasca de cada dia, adaptada a les diferents tipologies.
La Sra. Vintró, en contestació a les intervencions
anteriors i tot expressant la seva sorpresa perquè s'hi reiteren qüestions ja explicades, diu que el Consell
Municipalde Benestar Social, segons elsseusEstatuts,
aprovats amb el vot
unànime
detot el Consistori,és
unconsell d'assessorament i participació de la Ciutat i no pas d'altres administracions; que, per tant, no troba
preocupantque facipropostes, jaque
és,
precisament, un mecanisme perquè la gent faci arribar les sevespropostes i preocupacions; que el representant del Grup Popular no ha assistit a cap de les reunions de la Permanent ni del Plenari del Consell, en les quals podia
haver exposat els seus punts de vista, i ésen el si dels grupsde treball, i no en aquest Plenari, on
els
represen¬tants del Grup Popular havien d'haver plantejat les qüestions que acaba d'explicitar el Sr.
Àlvarez;
que hi ha un amplíssim informe sobre el control dels equipa¬ments residencials i esmanté un diàleg amb la Genera¬
litat per al trasllat de les persones acollides en aquelles que s'han detancar progressivament
perquè
nos'ajus¬
ten a la normativa vigent, però la
qüestió
no es potresoldre de la nit al dia; que igualment, tot i no ésser d'estricta competència municipal, l'anàlisi del sistema penitenciari català calia haver-lo plantejat en el
Grup
de treball corresponent; i que l'ordre del dia dels grupsde treball no el determina ella, sinó que se'l fixa cada un d'ells sobiranament i, per tant, el fet que un any no es tractés la qüestió de l'ajut domiciliari no va tenir cap relació amb la situació conjuntural d'uns treballadorsContinua dient que la principal preocupació ha d'és¬ ser incrementar la qualitat de vida i els pressupostos
que s'hi destinen, i aconseguir una
ordenació
de ser¬veis que reflecteixin què pertocarealment acada Admi¬
nistració; que la cooperació amb les entitats públiques i privades queda ben patenten els convenis
de
col·labo¬ ració que l'Ajuntament té signats ambmés
d'unatrente¬na que es dediquen a la pobresa; que l'atenció a les
persones sense llar ha passat de
90
a300
milions depessetes i
això
demostra la intensa activitatquedesple¬ guen els equipsd'inserció
social amb les persones queviuen al carrer, moltes de les quals pateixen, però, una problemàtica que no pot ésser resolta pels nostres
serveis municipals, que segueixen els sistemes de
treball aplicats en altres ciutats europees, i amb els quals, malgrat els
dèficits
actuals, se sent molt esperan¬ çada.La Regidora d'Afers Socials, Sra. Homar, significa que elsserveis d'atenció primària són unacompetència pròpiament municipal i els Organismes europeus, en aplicació del principi de subsidiarietat, han fet unacrida
perquè l'Administració municipal, com a primera instàn¬ cia a què s'adrecen els ciutadans, amplií les seves competències i serveis; que, tanmateix, a Barcelona hi
ha una dispersió de serveis en el camp de l'atenció primàriai cal establir un mode únicde gestió pertal de poderclassificar les necessitats i millorar l'eficàcia de la resposta que s'hi dóna; i que amb aquesta preocupa¬
ció, caldria reclamar la incorporació de les Oficines de
Benestar Social dintre la xarxa municipal de serveis so¬ cials.
El Sr. Truñó pensa que la integració de les Oficines de Benestar Social dins laxarxa municipal de benestar
social no podrà aconseguir-se en vista de les funcions
que desenvolupen (organització de competicions es¬
portives d'esquena als canals competents; regal de televisors a determinades associacions; convidades a
dirigents d'associacions de veïns); i demana que es
presentiun informe sobre les difícils relacions de
l'Àmbit
de Benestar Social amb la Conselleria de Benestar
Social, la qual quan rep els veïns afectats per proble¬
mes com la remodelació del barri de Can Tunis, o
l'assentament de poblaciógitanaen unapart de la Gran
Via o la construcció d'una residència en el parc de l'Espanya Industrial, es mostra ben disposada a resol¬
dre'ls si l'Ajuntamentformula les oportunes propostes, i després quan les rep, comença a trobar-hi inconve¬ nients, mentre que en els camps de l'esport o de la
salut no es donen unes relacions tan difícils.
El Sr. Àlvarez observa que els estatuts del Consell Municipal de Benestar Social són perfectibles; que el representant del seu Grup per a temes de benestar social, quan altres responsabilitats li impedeixen acudir
a una reunió, hi tramet les seves consideracions per
escrit; i que el Grup Popular dóna ple suport al Consell Municipal de Benestar Social, encara que, a vegades,
en dubti de l'eficàcia.
La Sra. Perelló matisa que en lasevaintervencióvolia
recollir l'opinió d'una part dels ciutadans i no pas crear
una polèmica; i que potser s'ha expressat malament, però no la preocupa el fet que el Consell Municipal de
Benestar Social facipropostes, sinóqueparadoxalment versin sobre competènciesque l'Ajuntament té l'obliga¬ ció de complir.
També remarca que a la pàgina vuit de l'informe
lliurates diu queel projecte relatiuala gent
gran que es pensavadesenvolupar en els barris de Sant Antoni, de
Fort Pienc i de Can Baró i a la zona sud del baix
Guinardó, no s'ha poguttirar endavant per causa de la incidència de la vagadels assistents socials. Manifes¬ ta, perúltim, la seva plenaconfiança en l'actuació dels
representants del seu Grup en el Parlament de Catalu¬ nya i en el Congrés dels Diputats i declina, per tant,
opinar en aquesta Sala sobre les respostes que hagi donatelSr. Comas a les preguntes del Grup Parlamen¬ tari Socialista, repostes que, per a ella, són absoluta¬ ment vàlides.
La Sra. Vintró aclareix que la vaga dels assistents socials incidí en un projecte pilot de coordinació de l'atenció domiciliària prestada per l'Institut Català de la
Salut, per l'Institut Català
d'Assistència
Social i peraquest Ajuntament, però no pas en la prestació de tal
servei feta per l'Ajuntament.
També destaca que aquest Ajuntament disposa d'un
organisme únic entre tots els municipis de Catalunya i
d'Espanya, l'Institut Municipal de Disminuïts (format en
un 50 % per persones elegides mitjançant sufragi univer¬
sal directe i secret pel col·lectiu de disminuïts, i que
compta amb diversos grupsde treball, oberts atothom,
queestudien la problemàticadel col·lectiu) les propostes
del qual ella trasllada al Plenari del Consell Municipal de Benestar Social; i recull el suggeriment d'estudiar com traslladar més enllà dels dies dels Jocs Paralímpics, la
sensibilitat ciutadana per la plena integració social en el treball i en el lleure dels disminuïts de la Ciutat.
Agraeixladefensaqueha fet la Sra. Homar del principi
de la subsidiarietat, proclamat a la Carta social urbana
europea, afi d'evitar la duplicitat de xarxa que es dóna entre els serveis d'atenció primària i les Oficines de
BenestarSocial, duplicitat avuiencara subsistent a pesar de lespeticionsque laFederacióde Municipisde Catalu¬ nya, aquest Ajuntament, i el d'altres ciutats catalanes
han adreçata la Conselleria de Benestar Social.
Comparteix, finalment, la conveniència de presentar
un informe, sense afany polèmic, sinó explicatiu, sobre
l'atenció social ala Ciutatressenyant-hi les dificultats de
la relació amb la Conselleria de Benestar Social per tal d'oferir una radiografia de la situació actual i
comparar-la amb l'existent quatre anys abans; i puntualitza, en contestació al Sr.
Àlvarez,
que no pertoca al ConsellMunicipal de Benestar Social l'anàlisi econòmica de les propostes que formula.
La Sra. Perelló precisa que lògicament l'Institut Muni¬
cipal de Disminuïts hauria d'ésser present, per raó de
lesseves competències, en lacomissió de treball sobre
aquest col·lectiu, que ella ha propugnat i en la creació de la qual veia la manera de superar el fet que el seu Grup no sigui present en els
òrgans
directius de l'es¬ mentatInstitut.El Sr. Armet reconeix que en aquesta Sala no s'han
de tractar afers quepertoquen a altres institucions com el Congrésdels Diputats o el Parlament, però comenta que per racionalitzar els serveis i per respecte als
contribuents, es fa del tot necessari tractar-hi dels
serveis que es presten en coordinació amb altres insti¬
tucions i, en concret, de la irracionalitat que es deriva del fet que mentre l'atenció primària correspon al Muni¬
cipi unelement bàsic d'aquest servei que és la informa¬
ció en el territori, el reté una altra instància.
Acordar l'adhesió als principiscontinguts en la Carta de la participació dels joves en la vida local i regional, de la ConferènciaPermanent de Poders Locals i Regio¬ nals del Consell d'Europa.
de la Carta aprovada en la resolució 237 del Consell d'Europa, la qual s'estructuraen dosgrans apartats: a)
el de la política sectorial, on es fa referència a la necessitat d'articular polítiques sectorials relatives al lleure, la vida associativa, l'ocupació, l'habitatge, la
formació i l'educació, la mobilitat i la prevenció social
dels joves; i b) el de la participació institucional dels
joves en
els diversos
procediments, instruments i agents de la vida ciutadana.Recorda que la Conferència Permanent dels Poders
Locals i Regionals d'Europa creà una Subcomissió de joventut
i organitzà
el1988,
a Lausana, la primeraconferència sobre polítiquesterritorialson es detectà la
necessitat de redactaruna carta europea que servísde
puntde
referència
a Municipis i Regions;que l'enquesta i el treballs dels experts en tal objectiu confluïren en eldocumentpresentat ala segonaConferènciacelebrada
a Llangolen, País de Gal·les, en què participaren 160 representants de més de 20 països europeus, als quals es demanàl'adhesió.
Fa ressaltar que l'enfortimentde laparticipació juvenil preocupa tots els països europeus com recullen diver¬
sos fragments del document de Llangolen als quals
dóna lectura. S'hi constaten els obstaclesa la participa¬ ció provinents de la imatge que la societat dóna de si
mateixa, de la pertinença a minories ètniques, socials o
culturals, del sexe, de l'atur i de les dificultats per a trobar una ocupació estable, de la rigidesa de les
estructures municipals i regionals, de la visió que els adults tenen dels joves, als quals imputen falta de
maduresa, inexperiència, inseguretat i impaciència, iper
últim, de la por dels joves a ésser manipulats a causa de la mancad'informació i formació per entendre de la complexitatde la vida institucional. També s'hi manifes¬
ta queels joves tenen voluntat d'assumir individualment
i col·lectivament les responsabilitats derivades dels
seus estils de vida i dels seus sistemes de valors, centrats en la justicia, la llibertat, la tolerància i la solidaritatcom a elements necessaris per ala construc¬
ció d'una societat on cadascú sigui corresponsable de les transformacions socials; i que les institucions i, especialment, les escoles han de donar prioritat a la
participació dels joves, la qual és el resultat d'un com¬ promís voluntari i també de l'educaciódes de les edats
mésjoves, i ésun dels factors determinantspergarantir la cohesió social i fer viure la democràcia i els valors d'una societat multicultural dinsl'esprit de la Convenció Europea dels Drets de l'Home.
Explica que l'adhesió es proposa perquè Barcelona,
com acapital deCatalunya, téla voluntat departiciparen
el procés de les ciutats europees i treballa en aquest objectiu amb diversos instruments; que, concretament,
les accions en favor de la participació juvenil no són
tampoccap novetatenl'activitat d'aquestAjuntament, el qual, amb la creació, el 1979, de
l'Àrea
de Joventut iamb l'aprovació, el 1985, del Projecte Jove després actualitzat el 1990, s'ha convertit en un dels capdavan¬
ters de lapolítica juvenil i hatingut molt clara lanecessitat
d'elaborar conjuntament amb els joves la política juvenil,
criteri aquestquecontrasta amb el paternalisme i passivi¬ tat del titular de les competències exclusives en matèria
dejoventutaCatalunya, si bé espera quedesprés de la
creació de la Secretaria General de la Joventut, aquest
capteniment canviarà radicalment i s'abandonarà la ne¬ gligència benigna enversfenòmens com la xenofòbia o
lamanca de civisme.
Comenta que la Carta sotmesa ala consideració del
Consistori, confirmaque aquest Ajuntament haseguit la línia correcta tant pel que fa al Projecte Jove com pel
que fa a la
participació
juvenil; que amb ella, per primera vegada, un organisme europeu ha fet un pro¬ cés d'investigació i diagnòstic sobre la participaciójuvenil i les ciutats que n'han impulsat la redacció, en consideren moltimportantla sevadifusió i la posadaen pràctica de les seves propostes, ja que la participació és el millor antídot contra la intolerància, la incompren¬
sió i la violència; que, en vista de la notabilíssima
participació dels joves en els esdeveniments olímpics, cal reavivar el debat amb les entitats i organismes de coordinacióa fi quetalparticipació continuïen el futur; i
que amb l'adhesióa la Carta Barcelona, capdavantera
en política juvenil, pot fer que altres ciutats iniciïn o
aprofundeixin la respectiva políticaen aquest camp. El Sr. Puigdollers després d'advertir que el Consell
d'Europa propugna la participació juvenil des de molts
anysabans de l'aprovació de la Cartaendebat, conside¬
raque aquest Ajuntament amb el procés d'aprovació i
revisió del Projecte Jove ha estat efectivament pioner a anunciar coses, però no pas a posar-Ies en execució
perquè, a pesar que l'habitatgeactualment ésel principal
problema dels joves i els obligaaabandonar la Ciutat, ala
VilaOlímpicano hi hahagut habitatgeperals joves; i això el porta a suposar, en vista que la Carta en debat
propugnala creació d'un fonsdegarantia localperfacilitar l'accésdelsjovesal'allotjament, queelproperpressupost inclourà dotacions peratendre aquestcompromís. També observa que determinades afirmacions de la Carta es
contradiuen amb anteriors acords municipals: així s'hi propugna el dret de vot als setze anys, mentre que el Projecte Jove, en canvi, preconitza endarrerir la majoria d'edat penal dels setze als divuit anys.
Diu, en conclusió, que el seu Grup dónasuport a les
propostes peròdemanaque, per unavegada, es faci, i
no tan sols s'anunciï, política de joventut.
El Sr. Àlvarez també expressael suport delseu Grup,
peròpreguntaquines mesures pensa promoureel Partit
Socialista per rebaixar la majoria d'edat, fixada en els
divuit anys per l'article 12 de la Constitució.
El Sr. Trillas aclareix que la Carta només fixa en els
setze anys el dret a votar i intervenir en les organitza¬ cions associatives que canalitzen la participació juvenil, peròno parlapas de la majoria d'edat; que el criteri del representant de
Convergència
i Unió no el deuen pascompartir altres Municipis de l'Estat ni de la resta d'Euro¬
pa que envien gent a estudiar les diverses experiències barcelonines en política de joventut: equipaments, cen¬
tres d'informació, programes d'animació, i de potencia¬
ció de l'associacionisme, etc.; i que en matèriad'habitat¬ ge, aquest Ajuntament, anant més enllà de les seves competències, ha muntat operacions per oferir habitat¬
ges a preu assequible, les quals han redundaten benefi¬
ci delsjoves, il'Administraciócompetent, encanvi, no ha actuat amb prou realisme. Es congratula, per últim, del suport dels diferents Grups a la Carta europea, ala qual
es donarà la màxima difusió.
S'aprova perunanimitat el dictamen.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Negociat de Règim Disciplinari
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en
les
propostes següents:
Autoritzar als senyors Francesc Xavier Alba i Navarro,
Josep M. Coll i Estruga, Francesc Xavier Larracoechea i
Arteababeitia, Montserrat Mendoza i Vilaseca, i Santiago Rovira i Vallhonesta; la compatibilitat sol·licitada entre la sevaactivitatmunicipal, amblacategoriaque en cadacas
s'indica, i l'exercici de l'activitat professional privada que cadascun d'ells declara, excloent del seu exercici elterme
municipal de Barcelona per tal d'evitar possibles coinci¬ dències entre l'activitat pública i privada, garantint d'a¬
questa manera l'objectivitat, la imparcialitat i la indepen¬ dència que ha de presidir la seva actuació com a
funcionaris, i per salvaguardar l'interès públic, que podria sortirperjudicaten casde produir-se aquella coincidència; tanmateix: la seva dedicació professional privada no po¬ drà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l'Administració Pública, tot de conformitat amb allòque
disposen els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els articles 322, 329 i
330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats
locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol; i per altra banda, la present autorització està condicionada a l'efectiu compliment dels deurespúblics i ala modificació de la normativa d'Incompatibilitats.
Autoritzar al senyor Isidro Sendrós iGómez, lacompa¬ tibilitat sol·licitada entre lasevaactivitatmunicipal, amb la categoriadeSubaltern, i l'exercicide l'activitat privada de vigilant, jaqueaquestaactivitatnofiguracompresaentre
les causes d'incompatibilitat previstes en els articles 2,
11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei del'Administració de la Generalitat, i els articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel decret 214/1990, de 30 de juliol; si bé la present autorització està condicionada a l'estricte com¬
pliment delsseus deures públics i al manteniment de la
dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts
pels articles 11 de l'esmentada Llei i 30 del Reglament citat i pot deixar-se sense efecte per modificació de les circumstàncies relatives al lloc detreball, per modificació del règim d'incompatibilitats, o perinterès públic.
Autoritzar als senyorsM. Rosario Aoiz i Iriarte, Sebastià
Riera i Viadé, Rafael
Rodríguez
i Gayarre, Rosa Romeu iTarragona, iMontserrat Vendrell i Tornabell; la compatibi¬
litat sol·licitada entre la seva activitat municipal i la de Professor Associat de les Universitats que en cada cas
s'indiquen, per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord
amb allò que preveul'article 4.2 de la Llei21/1987, de 26
de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i amb les limitacions
previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei, de conformi¬
tat amb els articles 327 i 328 del Reglamentdel Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/
1990, de 30 dejuliol.
S'aproven per unanimitat les tres propostes prece¬ dents.
ÀREADE FINANCES
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovar les modificacions de crèdits dinsdel Pressu¬
postGeneral de 1992, de conformitat amb la documen¬
tació adjunta.
S'aprovasuprimint-hi l'annex 7, que ésretirat.
Es passa acontinuació a tractar del punt núm. 3 de
l'ordre del dia posposat per al final de la sessió.
ALCALDIA
Concessió de distincions amb motiu dels Jocs Olím¬ pics.
La Presidència acumula al debatd'aquest punt diver¬
ses mocions de l'Alcaldia amb la mateixa temàtica, la
urgència de les quals declara justificada enla forma re¬ glamentària.
El Regidor de Descentralització i Relacions Ciutada¬
nes, senyor Batlle i Bastardas, manifesta que l'excep¬ cional etapa viscuda per la Ciutat els darrers anys exigeix regraciar aquelles persones que hi han tingut un protagonisme especial, i l'inici de la Festa major de
la Ciutat dóna una bona ocasió per honorar aquelles
persones que han contribuït a l'èxit dels IX Jocs
Paralímpics i dels Jocs d'Estiu de la XXV Olimpiadai al
procés detransformació global de laCiutat. En conse¬ qüència, presenta a la consideració del Consistori
sengles mocions en les qualses proposa laconcessió de la màxima distinció de la Ciutat, la Medalla d'Or, a
les més altes magistratures de l'Estat encapçalades per SS. MM. els Reis d'Espanya, pel President del Govern, i pel President de la Generalitat de Catalunya,
a tots els quals es demana audiència per tal que el
Consistori en corporació puguin lliurar-los les distin¬
cions atorgades, i es proposa també l'atorgament de la mateixa medalla a SAR. Príncep d'Astúries i de
Girona, com a representant de la decisiva contribució
de la Família Reial a l'èxit dels Jocs i pel seu suport personal als Jocs en la seva qualitat de President
d'Honor del COOB'92, i a l'Excm. Sr. Narcís Serra i
Serra pels mèrits contrets en la gestació del Projecte olímpic tantenl'etapaque ocupà l'Alcaldiade Barcelo¬ na, com en la seva qualitat de membre i després
Vice-president del Govern Espanyol.
Continua dient que, perigual motiu, el dictamen núm. 3 de l'ordre del dia proposa la creació de distincions excepcionals sota el nom de Barcelona'92 (en les
categories de Medalla d'Honor, Medalla Institucional,
Medalla i Diploma) per guardonar les persones que, ja
sigui individualment ja siguien virtut de laseva adscrip¬
ció a les diverses institucions públiques i privades, han
tingut un paper rellevant en l'execució dels projectes lligats amb lacelebració dels Jocs Olímpics i dels Jocs
Paralímpics; idóna lecturaala relació deguardonats en cada una de lescategories.
El Sr. Lacalle, en nomdel Grup Popular, es congratu¬
la de la concessió de tots aquests guardons i destaca,
sense ànim de desmerèixer els altres, els atorgats aSS.
MM. els Reis i als voluntarisolímpics; icreu quelaCiutat ha d'expressar elseu agraïment ales personalitats que han col·laborat a l'impressionant èxit assolit en els Jocs Olímpics i en els Paralímpics, èxit que imposa dirigir en el futur totes les energies en unaúnica direcciótal com s'ha fet en ocasió dels Jocs.
La Sra. Vintró se sumaal contingut de les mocions i del dictamen i observa que en la lectura inevitablement
El Sr. Cullell manifesta que les distincions atorgades són un acte d'agraïment d'aquest Ajuntament envers
uns quants representants
de
totala
gent queha fet
possible
l'èxit memorable
dels Jocs Olímpics i dels
Paralímpics; que
si
bé
s'hi poden trobar
mancancescom són els representants de l'Institut Municipal de
Disminuïts, l'Hospital del Mar, l'Hospital de la Vall d'He-bron i l'Institut Guttmann que s'hi haurien d'incorporar, es tracta d'una llista extensa i generosa que palesa el reconeixement del Consistori la dedicació, l'entrega i
generositat
de
tanta gent,
tanmateix tot el poble de
Barcelona mereix ésser guardonat perquè donà una
resposta
formidable
ala crida d'aquest Ajuntament, i el
seu entusiasme i lasevaparticipació han constituït el fet
diferencial dels Jocs de Barcelona.
Considera, per tant, que tot el Consistori
està
en deute amb la Ciutat i aixòobliga els Grups de la majoriai de la minoria a evitar que l'empenta dels Jocs acabi
com un foc d'encenalls i a procurar que els Jocs no hagin estat
només
una granfesta
major i
aimpedir la
repetició d'allò
ques'esdevingué el 1888 i
el
1929,
repte que noés
gensfàcil perquè
nohi ajuda
ni
la
conjuntura
econòmica internacional ni la
situació
econò-mico-financera municipal: cal, doncs, que els Grups municipals, sense abdicar dels
respectius
papers ator¬gats perla
ciutadania, s'esforcin
atrobar
punts
d'ente¬
sa i a posar l'accent
més
enallò
queels uneix
que nopas en allò que els separa, al
servei de Barcelona,
que noés unaCiutat abstracta, sinó concreta i amb laseva problemàtica, per fer-la avançar enqualitat de vida,
projecció internacional, civisme ipluralisme
com acapi¬
tal de Catalunya.
El Sr. Santiburcio demana la incorporació ala relació de guardonats llegida, del representant
de
l'Associació
de Veïns de la Trinitat, barri que tan intensament ha viscut l'execució del Projecte olímpic amb la construc¬ ció del Nus de la Trinitat.El Sr. Batlle i Bastardas recull la incorporació de les omissions que s'han esmentat, a les quals
afegeix les
dels Srs. Morales, i Vallverdú; i puntualitza que els
Diplomes Barcelona'92, previstosen el dictamen, seran
atorgats en una propera sessió.
El Sr. Alcalde significa que els noms que
s'han
indicat en les diverses intervencions precedents, cons¬ taven en la propostadiscutidaen els
òrgans
municipals de govern i figuren incorporats a la llistadefinitiva,
juntament amb els Alcaldes de les de València i Sara¬ gossa, també subseus olímpiques; que bona part dels
noms elegits són representatius de col·lectius que re¬
bran el Diploma Barcelona'92 i
així,
concretament amés de la medalla Barcelona'92 atorgada al voluntari més vell i al més jove i als arquitectes que han disse¬
nyat l'Anella Olímpica, la Vila Olímpica i la
remodelació
del Palau Nacional, caldrà estendre diplomesa favor de tots els 30.000 voluntarisolímpics i de tots els arquitec¬ tes i enginyersautorsdels diversos projectes
olímpics;
i
que altre tant pot dir respecte dels quadres responsa¬bles del Centre Principal d'Operacions del
COOB'92
i dels Gerents de les 60 unitats operatives del COOB durant els Jocs, o dels Caps dels serveis municipals que hi han estat més directament implicats.El Consell Plenari acorda per unanimitat:
Atorgar la Medalla d'Or de la Ciutat a SS. MM. els Reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia en agraïment a la
sevacontribució a l'èxit dels Jocs de laXXVOlimpiada i
als IX Jocs Paralímpics. Demanar
audiència
aSS.
MM.els Reis,pertal queel Consistori sigui rebuten corpora¬
ció pels guardonats per lliurar-los les distincions ator¬ gades.
Atorgarla Medalla d'Or de la Ciutat aSAR. el
Príncep
d'Astúries i de Girona, Felip de Borbó i Grècia, per la sevadecisiva contribució a l'èxit organitzatiu dels Jocs de la XXV Olimpiada i dels IX JocsParalímpics
com a President d'Honor del COOB'92, i la seva participacióesportiva en els Jocs d'Estiu 1992.
Atorgar la Medalla d'Or de la Ciutat
al President del
Govern Espanyol, Excm. Sr. Felipe
González Márquez,
en agraïmenta la seva
contribució
al'èxit dels Jocs de
la XXV Olimpiada i als IX Jocs Paralímpics. Demanar audiència al President del Govern Espanyol pertal que
el Consistori sigui rebuten
corporació
pelguardonat
perlliurar-li la distinció atorgada.
Atorgar la Medalla d'Or de la Ciutat al
President de la
Generalitat de Catalunya, Molt Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley, en agraïment a la seva
contribució
al'èxit
dels
Jocs de la XXV Olimpiada i als IX Jocs
Paralímpics.
Demanar audiència al President de la Generalitat de Catalunya, pertal queel Consistori sigui rebut en corpo¬ració pel guardonat perlliurar-li la
distinció atorgada.
Atorgar la Medallad'Or
de laCiutat
al'Excm.
Sr.
Narcís Serra i Serra,Vice-president del Govern Espanyol i ex-Alcalde de Barcelona, en agraïment per la seva
decisivacontribució en el procés de
gestació
i concre¬ció del Projecte
Olímpic,
tant en l'etapa enqui fou
Alcalde de la Ciutat com posteriorment en la seva qualitat de membre del
Govern Espanyol i, molt
espe¬ cialment, en la sevacondició deVice-president del Go¬ vern.Aprovar la
creació
de les distincionsBarcelona'92,
enlessegüents categories: Medalla d'Honor
Barcelona'92,
Medalla Institucional Barcelona'92, Medalla Barcelo¬ na'92, i DiplomaBarcelona'92; i concedir lesdistincions
Barcelona'92 següents:
MEDALLES D'HONOR BARCELONA'92
Al Comitè Organitzador dels Jocs
Olímpics,
i
enel
seu nom a:
Josep Miquel Abad i Silvestre,
Conseller Delegat del
COOB'92.
A la col·laboració institucional, i en el seu nom a:
Josep Lluís Vilaseca i
Guasch, Secretari General de
l'Esport de la Generalitat de
Catalunya.
Javier Gómez-Navarro iNavarrete, President del Con¬ sejo Superior de Deportes.
Carles Ferrer i Salat, President del Comitè Olímpic Espanyol.
Als responsablesde la
transformació
dela ciutat, i
en el seu nom a:Josep Ma. Serra i
Martí
(atítol pòstum).
Josep Antoni Acebillo i
Marín, Director
Tècnic
de
l'IM-PU.
MEDALLES INSTITUCIONALS BARCELONA'92
Arepresentantsd'Institucions europees,
espanyoles
i
catalanes:Jacques Delors, President de la
Comissió
Europea.
Javier Solana i Madariaga, Ministre d'Afers Exteriors. Carlos Solchaga i
Catalán,
Ministred'Economia i Hi¬
senda.José Luis Corcuera i Cuesta, Ministre d'Interior. Josep Borrell i Fontelles, Ministre
d'Obras
Públiques
i
Transports.
Alfredo Pérez i Rubalcaba, Ministre d'Educació i
Jordi Solé i Tura, Ministre de Cultura.
Francesc Martí i Jusmet, Delegat del Govern a Catalunya.
Josep Gomis i
Martí,
Conseller de Governació.Joaquim Molins i Amat, Conseller de Política Ter¬
ritorial i Obres Públiques.
Xavier Trias i Vidal deLlobatera, ConsellerdeSanitat i
Seguretat Social.
Antoni Zabalza i Martín, Secretari d'Estat d'Hisenda.
Rafael Vera i Fernández-Huidobro, Secretari d'Estat
per a la Seguretat.
Ferran Cardenal i d'Alemany, Governador Civil de Barcelona.
Manuel Royes i Vila, President de laDiputació de Bar¬
celona.
Ricard M. Carles i Gordo, Arquebisbe de Barcelona. Ricardo Marzo i Mediano, General Cap de la Regió Militar Pirinaico-Oriental.
Santiago Roldán i López, President de Holding Olím¬
pic, SA.
MEDALLES BARCELONA'92
A representants d'Institucions espanyolesi catalanes: Lluís Reverter i Gelabert.
Máximo Cajal i López.
Fernando Perpiñá-Robert i Peyra.
Inocencio Félix Arias i Llanas.
Eleuterio Roberto Dorado i Zamorano. Luis Roldán i Ibáñez.
Carlos Conde i Duque. Ricard Gutiérrez i Martí. Antonio Mir i Salas.
Alejandro Yáñez i Rodríguez. Francisco López i Fernández. Agustín Linares i Molina.
Jaume Amat i Curto.
Joan Antoni Solans i Huguet. Enrique de Federico i Pérez.
Antoni Cruells i Rovira. Higini Clotas i Cierco.
Arepresentants del mónolímpic: Arturo Delgado i de Almeida. Gunnar Ericsson.
Alfredo Goyenechei Moreno. Andreu Mercè i Varela. EnricPiquet i Miquel. Antonio Rebollo i Liñán.
Ferran Riba i Ribera. François Zweifel.
A representants del món empresarial i comercial de Barcelona:
Pere Duran i Farell. Joan Gaspart i Solves. Carles Güell i de Sentmenat.
Alfred Molinas i Bellido. Pere Llorens i Lorente. Joan Majó i Crúzate. Antoni Negre i Villavecchia. Enric Pantaleoni i Andreu. Antoni Serra i Ramoneda. Adela Subirana i Cantarell.
A representants del Comitè Executiu de l'Associació Barcelona'92:
Josep M. Figueras i Bassols.
Joan Mas i Cantí.
Josep Lluís Núñezi Clemente.
Leopoldo Rodés i Castañé.
JosepVilarasau i Salat.
A ex-Tinents d'Alcalde de l'Ajuntamentde Barcelona: Jordi Parpal i Marfà.
Mercè Sala i Schnorkowski. Francesc Raventós i Torras. Raimon Martínez i Fraile.
Als Caps de l'Oposició municipal: Josep M. Cullell i Nadal.
Enric Lacalle i Coll.
A representants de l'organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics:
Enric Truñó i Lagares.
Àngel
Abad i Silvestre.Montserrat Arqué i Ferran. Conrad Blanch i Furs. Alfred Bosch i Pascual. Armand Calvo i Florensa. Sixte Cambra i Sánchez. Andreu Clapés i Flaqué. Jaume Clavell i Ymbern.
Josep Coderch i Planas.
Joan Coll i de la Cámara. José Ignacio Cuervo i Argudín.
Miquel Duran i Campos. Manuel Fonseca i de la Llave. Pere Fontana i García. Antonio López i López. Ramón Mas i Sumalla.
Ignasi Masferrer i Sala (atítol pòstum) Feliciano Mayoral i Barba.
Juli Molinario i Valls. Pedro Palacios i Salvador.
Josep Roca i Roca.
Gloria Rognoni i Planas. Jordi Serra i Villalbí. Jordi Vallverdú i Gimeno.
Josep M. Vila i Solanes.
A representants del Holding Olímpic: Ramon Boixadós i Malé.
Joan Ramon de Clasca i Marín. Rosa Fornas i Prats.
Lluís Millet i Serra. Ernest Serra i Raventós. Lluís Serra i Serra.
Arepresentants del Grup de treball: Juan Bofill.
Senén Florensa i Palau. Manuel García i Tages.
Als Alcaldes de les Subseus Olímpiques:
JosepAbelló i Pedró.
Rita Barberà i Nolla. Joan Blanch i Rodríguez. Antoni Farrés i Sabater. Marcel Gabarro i Pallarès. Joan Ganyet i Solé. Pere Girbau i Bover. Antonio González i Triviño. Agustí Marina i Pérez.
Jaume Montfort i Heras. JosepPalmerola i Nogué. Joan Ignasi Pujana i Fernández. Josep Muntal i Rovira.
Josep Serratusell i Sitjes. Joan Solana i Figueras. Montserrat Tura i Camafreita.
