GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 30-IX-1986 986
Acords sessió 5-XII-1986 997
DisposicionsGenerals
Acords delsòrgansdegovern
Estatuts delPatronat del'Orquestrade la Ciutat de
Barcelona 1002
Decrets del'Alcaldia
Fixacióde l'import de les sancionsperinfracció de
l'article 68,1,j) del'Ordenançade Circulació
.. 1007
Cartipàs
Nomenament Directorexecutiu per ales gestions
de lesactuacions urbanístiquesdel Pla d'Actua¬
ció Integralper al Districte de CiutatVella 1007
Nomenament Coordinadorde ServeisMunicipals 1007
Convenis
Conveniamb el Departament d'Ensenyamentde la
Generalitatper ala realitzacióde diverses activi¬
tats encaminades a laformació del professorat
en lestècniques d'expressiói ala sensibilització d'activitats artístiques per a adolescents 1008
Personal
Concursos ioposicions
Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
per ala provisióde 2 places de TècnicSuperior
en Ciències i 1 plaça de Tècnic Superior en
Farmàcia 1010
Bases que han de regir el concurs-oposició lliure
per alaprovisió de 3places deTècnic Superior
d'Art i Història 1013
CircularsdeSecretaria General
Concurs-oposició 1017
Nomenaments 1017
Anuncis
Sorteig de títolsdel Deute Municipal 1018
Llicències d'obres. Novembre 1018
Anuncis publicats en el BOP dels dies 28 de
novembre al8 dedesembre 1019
CONSELL
PLENARI
Actade la sessió de 30 de setembre, aprovada
el 5 de desembre de 1986.
Al Salóde la Reina Regentde laCasa de la
Ciutat de
Barcelona, el trenta de setembre de mil nou-cents
vuitanta-sis, es reuneix el Consell Plenari sota la
presi¬
dència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, i
hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi
Parpal i Marfà, Joaquim
de Nadal i Caparà, i Raimon
Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors, amb rang
de
Tinent d'Alcalde, Jordi Borja i Sebastià, Pau
Cernuda i
Barrios, i Ramon Trias i Fargas, i els ll·lms.
Srs. Regi¬
dors, GuerauRuiz i Pena, M. Aurèlia Capmany
i
Famés,
Eulàlia Vintró i Castells, Joan Clos i Matheu, Francesca
Masgoreti Llardent,
Enric
Truñó i Lagares, Joan Torres
i
Carol, JuanJosé Ferreiro i Suàrez, Albert
Batlle i Bastar¬
das, Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi
Vallverdú i Gime¬
no, Germà Vidal i Rebull, Josep Espinàs i
Xivillé, Josep
Antoni Garcia i España, Xavier Valls i
Serra, Francesc
Borrell i Mas, Antoni Comas i Baldellou, Joaquima
Alemany i Roca, Josep Bueno
i Escalera, Josep
Thió
i
de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat
i Fabre¬
gat, Enric Vila i Andreu,
Jordi Bonet
i
Agustí,
Joan
Garcia i Domingo, Josep Bascompte
i Sola, Josep M.
Pujadas i Porta, Manuel
Rial i Ferrer,
Antoni M. Satorras
i
Roji, Mercè Muñozi Ramonet,
Ferran
Clemente i Solso¬
na, i Jordi Conill i Vall, assistits per l'Il·lm.
Sr. Secretari
General, Jordi Baulies i Cortal,que certifica.
Excusen laseva assistènciaels ll·lms. Srs. Josep M.
Serra i Martí, i FrancescSegura i de Luna.
Hi és present l'Interventor
Municipal, Sr. Martí
Pago-nabarragai Garro.
Oberta lasessió perla Presidènciaa les deu
hores i
dotze minuts, és llegida i aprovada l'acta de
la
sessió
anterior, celebrada el 17 dejuliol de 1986.
En el despatx d'ofici el Consell
Plenari acorda:
Quedar assabentat iagrair el suport que han donata
la Candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs
Olímpics de 1992: el Principat
d'Astúries, l'Ajuntament
de Segòvia, l'Ajuntament de
Torrejón de Ardoz,
la
«Federación Asturiana de Deportesde Invierno», «Fede¬
ración Española de Baloncesto»,
«Federación Española
de Bolos», «Federación Asturiana deCiclismo», «Federa¬ción Asturiana deLucha», «Federación Territorial deGolf
deAsturias», «Federación Asturiana deFútbol», «Federa¬
ción Asturiana deTiro conArco»,«Federación Asturiana
de Espeleología», «Federación Asturiana de
Bolos», «Fe¬
deración Asturiana de Ajedrez», «Federación Asturianade Tenis», «Federación Asturiana de Piragüismo», «Fe¬
deración Asturiana de Balonmano», «Federación Astu¬
riana deGimnasia»,«Federación Territorial de Halterofilia
del Principado de Asturias»,
«Federación
Asturianade
los Deportes Aéreos»,«Federación
Asturiana deRugby», «Real
Federación
Asturiana de Esgrimayla de
Pentatlón Moderno», «Federación dePatinaje del Princi¬ pado de Asturias»,
«Federación
Asturiana deKárate»,
«Federación Asturiana de Montañismo», «Federación
Asturiana de Tiro Olímpico», «Federación Asturiana de
Pelota», «Federación Asturiana de Tenis de Mesa»,
«Federación Asturiana de Remo», «Federación de Vela
del Principado de Asturias»,
«Federación de Voleibol
delPrincipadode Asturias»,
«Federación Asturiana de Hoc¬
key»,
«Federación Asturiana de Billar»,
«Federación As¬
turiana de Judo y D.A.»,
«Federación
Asturiana deAtletismo», «Federación Asturiana de Natación», «Fede¬
ración Asturiana de Beisbol», «Federación Asturiana de
Hípica»,
«Delegación Asturiana de Colombicultura», i
«Comité Organizador del
Mundobasket España-86».
El Sr. Alcalde subratlla que, en ocasió de la seva visita a Astúries i de la presènciaen aquella
Comunitat
Autònoma del'Estand Mòbil de laCandidaturaOlímpica
de Barcelona, totes les Federacions esportives asturia¬
nes acordaren donar-hi el seu suport.
Quedar assabentat de no haver-se presentat cap
reclamació durant el reglamentari
període d'informació
pública contra les
modificacions dels Estatuts de la
Fundació Pública Municipal «Escola Massana» i del
PatronatMunicipal del'Orquestrade la
Ciutat de Barce¬
lona, aprovades pel Consell
Plenari de 16 de juliol de
1986; i, enconseqüència, tenir-lesper
aprovades defini¬
tivament.
Quedar assabentat dels acords de la Comissió de
Governde 23 dejuliol de1986, que aproven:
modifica¬
cions de crèdit consistents en suplements i habilita¬
cions mitjançant
transferències dins el
Pressupost de
1986; el reconeixement de
l'exempció
dela
taxade
sanejament i neteja segons
allò
quedisposa
l'art. 4
de
l'ordenançaFiscal núm. 12;
l'exempció del cànon
perla
utilització del Palau Municipal d'Esports el dia 5
d'abril
de 1986, amb motiu de la celebració del
Festival
«Sevi¬
llanas 86».
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern de3 de setembre de 1986, pel quales
reconeix
als establiments ubicats en el Polígon
Industrial del
Consorci de la Zona Franca una bonificació parcial de
l'arbitri sobre la radicació.
Quedar assabentat i ratificarl'acord de la
Comissió
de Govern de 3 de setembre de 1986, que
aprovà el
text articulat del conveni de col·laboració entre l'Ajunta¬menti l'EscolaUniversitària deFormació del Professorat
d'EGB. de la Universitat de Barcelona.
Quedar assabentat iratificar el Conveni de
col·la¬
boració formalitzat amb la Diputació
Provincial de
Barcelona, el 25 de juliol de 1986, que
delega
al'Ajuntament la
construcció i execució de
l'obra
pro¬
vincial del Palau d'Esports Olímpic -«Palau
d'Esports
Sant Jordi».
Quedar assabentat de l'acord de la
Comissió
de
Govern de 2 d'abril de 1986, quesol·licita de
la
Direcció
General d'Assistència iServeis Socialsdel
Departament
de Sanitat i Seguretat Social de la
Generalitat, la con¬
cessiód'ajudespercooperaral
manteniment
i
funciona¬
ment de les Escoles-bressol.Quedarassabentat i ratificarel decret de
l'Alcaldia de
5 d'agost de 1986, (N.
Proveïments-216-Sm)
queapro¬
và el Plec de condicions idocumentaciócomplementà¬
ria per a l'adjudicació de les parades
1,
4,
6,
i
el
se-NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 987
gons
l'estructura interna aprovada
peracord del
Consell
Plenari de 28 d'abril de 1986.
S'entra, tot seguit, en el debat de l'ordre del dia.
COMISSIÓ
DE GOVERNRatificar l'acord de la Comissió de Govern de 23 de
juliol
de
1986, pel qual s'ajusten
-comampliació i
complement de la
reparcel·lació
de l'illa delimitada perla Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de la
Llacuna, del Perú i de Sant Joan de Malta del Polígon 4
del Pla parcial Llevant-Sud, aprovat per la Comissió
Municipal Permanent, de 7 de febrer de 1980- les
parcel·les
C, D, E, i G,
al'Estudi de detall
aprovatinicialment perla Comissió de Govern d'11 de juny de
1986, per tal d'establir un vial públic, per a vianants,
coma prolongament del passeig del Triomf que enllaci
el Parcdel Clot amb la plaça de Valentí Almirall, en els
termesde la compareixença de la propietat i conforme
al documentd'operacions registráis annex.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 23 de
juliol de 1986, pel qual
s'aprovà
el reconeixement decrèdit per un import total de 88.192.127 ptes.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 3
de setembre de 1986, pels quals s'aprovà:
A) inicialment, el Projecte de reparcel·lació situat al
carrer de Morabos, entre els de Gimbernat i de San
Fructuós.
B) definitivament, el Projecte de reparcel·lació del Polígon núm. 1 de reparcel·lació física comprès en ambdós costats delcarrer de Nicaragua,entre els de la Infanta Carlota i de Numància, situat a la super-illa
limitada pels carrers de Numància, Berlín, Equador i
Infanta Carlota, redactat pels Serveis tècnics munici¬ pals.
Ratificare Is acords de laComissió de Govern de 17 de setembre de 1986, pels quals s'aprovà:
A) inicialment: 1) el Pla especial perqualificar com a sistema -clau 7a- el solar situat al carrer de Sócrates
xamfràcarrerde Castellbell, formulatperl'Institut Català
d'Assistència i Serveis Socials (ICASS); 2) l'Estudi de detall de modificació de rasants del carrer d'Enric
Clarassó, formulat pel Sr. Salvador Foz i Piquer. B) definitivament: 1) l'Estudi de detall de nova orde¬
nació de volums de la parcel·la compresa en l'illa
delimitada pels carrers del Doctor Cadevall, d'Isidre
Nonell, i en projecte i per la prolongació del carrer de
Gènova, formulat perla«Sociedad de Estudiosy Cons¬
trucciones Arquitekton, S.A.», que rectifica l'aprovat definitivament el 15 de desembre de 1978; 2) l'Estudi de detall de modificació de lesseparacionsalímits de la
finca núm. 22 del carrer dels Dominies, formulatper la
Sra. M. Fermina Coderch de Sentmenat; 3) l'Estudi de
detallde les alineacions del bloc situat a la parcel·la «D» de l'illa formada pels
carrers del Cardenal Vives i Tutó,
d'Eduard Conde, d'Enric Giménez i del Doctor Farreras
Valentí, formulat per «Tres Torres, S.A.»; 4) l'Estudi de
detall ¡ delimitació d'una unitat d'actuació en el sector
comprès entre els carrers del Cardenal Tedeschini, de
Pardo, d'Ignaside Ros i deConcepción Arenal, formulat
perlapropietat, en la sevaversió refosa que incorpora
les determinacions contingudes
a l'informe del Servei
de
Planejament
de 20 dejuny de 1986; i 5) l'Estudi dedetall d'ordenació de les parcel·les C-D-E-G de l'illa definidaper la Gran Via de les Corts Catalanes icarrers
deLlacuna, del Perú i de Sant Joan de Malta, formulat
perles Societats «Samato» i «Marcom», periniciativamu¬
nicipal.
S'aproven els quatre dictàmens precedents.
COMISSIÓ DE DESCENTRALITZACIÓ
I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Secretaria Tècnica de Descentralització
i Participació Ciutadana
Resoldre les al·legacions formulades en el període d'informaciópública, contra les Normesreguladores de
l'Organització i funcionament dels Consells Municipals
de Districte i de laParticipació ciutadana,aprovades en la sessió plenàriadel 28 de maig proppassat; i aprovar definitivament les esmentades Normes reguladores.
El Sr. Alcalde mostra el seu interès perquè les nor¬
mesobjecte del dictamen anteriorpuguin ésser aprova¬
des amb el major consens possible, i per mirar de
trobar-lo, ofereix ajornar-nela deliberació fins alaprope¬
ra sessió.
El Sr. Triascomparteix la conveniència de realitzar un
esforç perquè tals normes s'adoptin, com la divisió
territorial de la Ciutat, de comú acord entre tots els
Grups; i expressala voluntat d'intentar-ho tot i no poder
assegurar que finalment s'hi arribi.
El Sr. Borja significa que en el període d'informació
pública obert després de l'aprovacióinicial acordada el
28 de maig, s'han recollit diverses observacionstant en els actes d'informació i debattingutsenels Consells de Districte con en les audiènciespúbliques tingudesen el
Saló de Cent amb les Entitats ciutadanes i amb els esmentats Consells; que també hi presentaren al·lega¬ cions elGrup Popular, el Col·legi de Secretaris, Interven¬ tors i Dipositarisi laFederació d'Associacions de Veïns; que la nova versió de tals normes incorpora molts dels suggeriments de les Entitats ciutadanes i alguna de les
esmenes -encara que no el contingut principal- de
l'al·legació del Grup popular; que en tal temàtica és possible, encara que nosigui segur, arribara un acord
entre tots els Grups i peraixò troba encertat l'oferiment de l'Alcaldia, de deixar el dictamen sobre la taula.
El Sr. Pujadas agraeix l'estudi de l'al·legació del seu
Grup però entén que l'informe jurídic que ha suscitat,
està mancat de rigor jurídic, té un caire massa polític i vol complaure els desigs de l'equip de govern. Remar¬
ca queel seuGrupno s'oposaa una novareestructura¬
ció dels Districtes i a una major participació ciutadana, ans n'és convençut partidari; però entén que l'Ajunta¬
ment ha de donar exemple de rigorjurídic i de polític i per això demana la creació d'una Comissió d'experts
tot recordant que així s'elaboraren en el segle passat,
lesprimeresOrdenancesde laCiutat-en laredaccióde les quals intervingué Duran i Bas- que després pren¬ gueren permodel altres Ciutatseuropees i americanes. Manifesta, doncs, laseva disconformitat perla desesti¬
mació de lesal·legacions del seu Grup ambarguments
de poc valor jurídic i insisteix en les paraules que
pronunciàenla sessiódel 28 demaig enel sentitque la
Llei municipal deCatalunya i la Carta municipal eren, en
principi, prèvies a l'aprovació de les normativesen de¬
bat.
El Sr. Alcalde confia que l'ajornament serveixi per arribar a un acord, tot advertint que l'Alcaldia no pot
que porta en l'Alcaldia, ha nomenat, segons
els resul¬
tats electorals i sense estar-hi obligar pernorma, Presi¬
dents nopertanyents a la majoriaque governala
Ciutat,
i desitjacontinuar respectant aquest principi.
El Sr. Trias comenta que l'últim número del Full
informatiu dels Districtes sembla prejutjar la negociació
en explicar com s'han d'estructurar els
Consells de
Districte; i que amb informacions d'aquesta mena es
disminueix el prestigi i l'autoritat del Consell Plenari.
Queda sobre la taula el dictamen en debat.
PRIMERA TINÈNCIA D'ALCALDIA
Ratificar l'acord dela Comissió de Govern de data21
de maig de 1986, pel qual s'aprovava el projecte que
ha deregir les obres deconstrucció delPalau d'Esports «Sant Jordi» de l'arquitecte Arata Isozaki, per un import de 5.816.390.623 ptes., sense comptar l'impost sobre
el valor afegit, queseràfinançat d'acord amb el
Conve¬
ni amb la Diputació de data 25 de juliol de 1986.
Encarregar l'execució de les esmentades obres a
AnellaOlímpica de Montjuïc, S.A., d'acordamb l'estipu¬ lat al pacte primer, paràgrafA, de l'esmentat Conveni i
l'objectiu previst per aquesta Societat Privada Muni¬
cipal.
El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Parpal, destaca que, en congruència amb el Conveni aprovat en el despatx
d'ofici, amb aquest dictamen la construcció del Palau
d'Esports Olímpic s'encarrega a Anella Olímpica de
Montjuïc, S.A. i es demostra l'encert de crear aquesta
Societat enordre a l'execució i direcció tècnica unitària
de les diverses instal·lacions olímpiques jaque, acaba¬
da la fase de moviment de terres i pilotatges, es preveu
l'adjudicació de l'estructurade formigó i les grades, per
884 milions de pessetes amb una baixa del 16,78%
sobre el pressupost inicial de 1.000 milions.
El Sr. Comas indica que ha de sortir al pas de la presentació triomfalista del Primer Tinent d'Alcalde per¬
quèen dosanyss'ha duplicat elcostdel projecte, ique elpressupost obranten l'expedient està ple de rectifica¬ cions a mà, cosa que no troba correcta; i preguntaqui pagarà l'impost del valor afegit, la direcció tècnica i les
revisions de preus.
El Sr. Parpal contesta que les estimacions de costos dels dibuixos inicials eren molt més altes; que el cost definitiu d'una obrano és potconèixer fins que s'apro¬
va el projecte executiu, decisió que, precisament, es prenavui; que l'impostes pagaràde més a més; queel projecte presentat té una qualitat immillorable des dels
punts de vista tècnic i esportiu; i que la intervenció
d'AOMSAgaranteix el control rigorós de la qualitat, del
temps i del cost del conjunt de les obres olímpiques
que es realitzin a Montjuïc.
El Sr. Vallverdú abona les paraules del Primer Tinent
d'Alcalde remarcant la satisfactòriagestió desenvolupa¬ da per AOMSA la qual ha aconseguit l'adjudicació per 1.100 milions de pessetes d'obres pressupostades en 1.400 milions.
El Sr. Alcalde deixa constància de l'agraïmentconsis¬
torial per l'esforç que realitza la Diputació de Barcelona
a la nostra Ciutat ambaquesta gran inversió, agraïment que fa patent al President i al Vice-president de la
Corporació provincial. Agrega que les estimacions es¬ mentades pel Sr. Comas daten de 1982 quan encara realment no hi havia projecte; que el Grup de Conver¬
gència i Unió també és presentenel Consell d'Adminis¬
tració d'AOMSA i el Gerent de tal Societat també
pertany a l'esmentada
Coalició;
i que dintre l'Anella Olímpica només resta començar l'edifici de l'InstitutNacional d'Educació Física, que durant els Jocs s'uti¬
litzarà com a Centre de Premsa per convertir-se des¬
prés en la Universitat de l'Esport,
però
espera que talprojecte estirarà endavant aviat.
El Sr. Trias puntualitza que, segons les seves notí¬ cies, el Gerent d'AOMSA es manifesta apolític i fou proposat pel Sr. Abad; i que l'agraïment a la Diputació
s'hauria de fer extensiu a tots els ciutadans de la Província que, en definitiva, són els que paguen.
El Sr. Alcaldereplicaque la Diputació és una Corpo¬
ració representativa; i que el Gerent d'AOMSA no fou nomenat pas pel seu carnet.
S'aprova el dictamen en debat.
Negociat d'Expropiacions i Desnonaments
Fixar, de conformitat amb la sentència del Tribunal
Suprem de 18 d'octubre de 1984, en58.374.855 ptes.,
més la quantitat de 32.593.170 ptes. en concepte
d'interessos per demora en la tramitació i en el paga¬
ment, l'apreuament per l'explotació de la finca situada
al bell migdelpolígondelimitatperlaGranVia de Carles
III, la Travessera de les Corts, el carrer de Llussà i
l'avinguda de Madrid, propietat d'«lnmuebles Sol de
Baix, S.A.»; aplicar la despesa, de conformitat amballò
sol·licitat per la propietat, quant a 32.797.974 ptes.
(import del 40% de la quantitat total resultant un cop
sumats la quantitat principal més els interessos), amb càrrec a la part. 611.641, act. 003 del Pressupost
General de 1986, i quant al restant 60%, quant a
16.398.987 ptes., amb càrrec al Pressupost General de
1987, quanta 16.398.987 ptes., amb càrrec al Pressu¬
post General de1988, iquanta les restants
16.398.987
ptes., amb càrrec al Pressupost General de
1989,
aquests tres últims en la partida que en el seu dia es determini, essentlesrestants8.973.090 ptes., laquanti¬
tat que en elseu diavapercebre la propietat
mitjançant
actaadministrativa de 27 de novembre de 1980; ipagar ala propietat la quantitat contreta ambcàrrec al Pressu¬
post General de 1986 o, altrament, dipositar-la a
la
Caixa General de Dipòsits.
Acollir la proposta formulada mitjançant
comparei-xènça de 13 de maig de 1986, per «Vicigra,
S.A.» (CIF
A-08211781) i «Bazar del Automóvil, S.A.»
(CIF
A-08303075), en la seva qualitat d'entitat
propietària
i
arrendatària, respectivament, dela finca núm.
69-75 del
carrer dels Almogàvers i, en conseqüència,
fixar
entràmit d'avinença en 88.000.000 de pessetes
el
preujustpertots els conceptes, inclòs el
desallotjament de
la finca de referència, afectada del sistema de parcs
i
jardins; establir que el preu just es
pagarà
endues
anualitats iguals de 44.000.000 de pessetes
amb càrrec
als Pressupostos de 1986 i 1987; determinarqueenel
pagament de la primera anualitat s'abonaran4.000.000
de pessetes a «Vicigra, S.A.» i 40.000.000 de
pessetes
a «Bazar del Automóvil, S.A.» i en la segona
anualitat
19.000.000 depessetesa «Vicigra, S.A.» i
25.000.000
a «Bazar del Automóvil, S.A.»; aplicarla despesade
la
primera anualitat en la forma abans
esmentada
amb
càrrec a la part. 611.641, act. 003,
Àrea
05.01
dels
Pressupostos per 1986; pagar-loa la propietat, un
cop
justificat el domini i llibertat de càrregues de la
finca, o
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 989
l'esmentada fincaen el moment que es cumplimenti la
primera
anualitat.
Fixar, en virtut d'avinença i de conformitat amb l'art.
24 de la Llei d'Expropiació forçosa i el 25 del seu
Reglament, en
40.000.000
de pessetes, l'apreuamentpertots
els
conceptes per al'adquisició
de lesfinques
núms. 8 al 16 del carrers dels Romans, núms. 15 al 21
dePau Alsina (abans Secretari Coloma), i núms. 18 al
22d'HipòlitLázaro, de 2.910,55 m2. d'extensió i afecta¬ da d'equipaments, propietat dels Srs.: Josep Coral i
Arimon (DNI 36.211.002) quant a 13/48enes parts.;
Jaume Rivera i Rovira (DNI 37.433.651) quant a 13/ 48enes parts; Enric Coral i Vilaclara (DNI 46.002.257),
CarmeCoral i Vilaclara(DNI 46.008.175) i Mercè Coral i
Vilaclara (DNI 46.011.392) quant a 13/48enes parts;
Josep Lluís Sagarra i Zacarini (DNI 37.185.514)quanta
5/48enes parts; i Albert Sagarra i Zacarini (amb passa¬
port deDublín E. 00861303)quanta 4/48enes parts; el pagament de l'esmentada fincaes faràen dues anuali¬
tats de 20.000.000 de pessetes cadascuna d'elles;
aplicar la despesa quant a 20.000.000 de pessetes
amb càrrec al Pressupost General de 1986, part.
611.641, act. 003, i quanta les restants 20.000.000 de pessetes amb càrrec a la partida que en el seu dia es determini del Pressupost de 1987; pagar-lo a la propie¬
tatuncop justificat el domini i llibertat decàrregues de
les finques, o consignar-lo altrament; i, això efectuat, ocuparles esmentades finques.
Aprovar el Conveni subscrit entre l'Ajuntament de
Barcelona i el representant de les empreses«Compañía
Créditoy Docks,S.A.» i «Compañía General de Almace¬
nes de Depósitos, S.A.» el 13 de juny de 1986, i en la
seva conseqüència fixar en 552.000.000 de pessetes
l'apreuament d'expropiació pertotselsconceptesper a
l'adquisició de la finca núms. 144-170 de l'avinguda
d'Icària, de 44.750,95 m2. d'extensió, propietat de la
«Compañía Crédito y Docks, S.A.» per un import de
528.293.911 ptes., i per a l'adquisició de lafinca núm.
14 B delcarrerdel Gasòmetrede 1.717 m2.d'extensió,
per un import de 23.706.082 ptes., propietat de «Com¬
pañía General de Almacenes de Depósito, S.A.» les quals s'adquiriran lliures de construccions, càrregues,
gravàmens, arrendataris i ocupants, afectades amb¬
dues pel Pla General Metropolità i pel Pla especial de
remodelació del front marítim del Poblenou; aplicar la
despesaquanta270.000.000 de pessetes, amb càrrec
alapart. 611.641, act. 03 del Pressupost Generalper a
1986, i quant als restants 282.000.000 de pessetes,
amb càrrec a la partidaque en el seu dia esdetermini
delPressupostGeneral per a 1987; pagar-lo
alapropie¬
tatun copjustificat el domini i llibertat de càrregues de
lafinca, oconsignar-loaltrament; i això efectuat, ocupar
l'esmentat immoble.
S'aprovenperunanimitat els quatredictàmensprece¬
dents.
Servei d'Assessorament en Sistemes d'Actuació
Adjudicar, envirtut de concurs, a «Atalaya de Barce¬
lona, S.A.» la concessió administrativa del servei de
pàrking
subterrani en eljardí urbà situat en la confluèn¬ciadels carrers de Déu I Mata i carretera de Sarrià, així
com les seves construccions i l'enjardinament, pel
termini de 50 anys, amb el cost de les obres al seu
càrrec; requerir l'esmentada Societat interessada, per¬
què ingressien laDipositaria de Fons lagarantia definiti¬
va; i formalitzar la concessió administrativa en escriptu¬
ra pública.
El Sr. Parpal comenta que el dictamen anterior dóna solució jurídica a l'aparcament subterrani construït sota l'edifici d'«Atalaya de Barcelona»; el Sr. Pujadas asse¬
nyala que tal aparcament fou construït sense comptar
amb els permisos pertinents; i el Sr. Parpal matisa que la concessió s'atorga araprevi concurs públic.
S'aprova perunanimitat.
S'incorpora a la sessió l'll im. Sr. Antoni Dalmau i Ri¬
balta.
SEGONA TINÈNCIA D'ALCALDIA
Departament d'Ingressos i Ordenances Fiscals
Aprovar per a l'exercici de 1987 i successius les
modificacions en les Ordenances Fiscals: General;
núm. 1, De la via pública; núm. 2, Taxes per serveis generals i per aprofitaments de béns municipals; núm.
3, Taxes perserveis especials; núm. 4, Museus iparcs; núm. 5, Taxes perserveis medi-ambientals i prestacions dels laboratoris; núm. 6, Serveis fúnebres i cementiris;
núm. 7, Serveisde Bombers; núm. 8, Prestacions de la
Guàrdia Urbana i circulacions especials; núm. 9, Mer¬
cats; núm. 10, Llicències per a construccions i instal·la¬
cions; núm. 11, Llicència d'obertura d'establiments;
núm. 12, Neteja; núm. 13, Taxa de clavegueram; núm.
14, Contribució territorial urbana; núm. 15, Llicències
fiscals d'activitats comercials i industrials iprofessionals i artistes; núm. 16, Arbitris sobre solars amb finalitats
urbanístiques; núm. 17, Increment del valor dels ter¬
renys; núm. 18, Arbitri sobre la radicació; núm. 19, Impost sobre la circulació; núm. 20, Impost municipal
sobre lesdespeses sumptuàries; núm. 21, Impost muni¬
cipal sobre la publicitat; núm. 22,Arbitri sobre latinença
i circulació de gossos; núm. 23, Contribucions espe¬
cials; i aprovaréI Plànol municipal de valors del sòl que ha de regir en el període 1987-1989 i la normativa
d'aplicació de valors de repercussió per al mateix trienni, que determinen l'índex de preus unitaris per al
trienni 1987-1989 aplicable als arbitris que tenen per base el valor delsterrenys.
El Segon Tinentd'Alcalde, Sr. de Nadal, presenta les modificacions de les Ordenances fiscals per a 1987,
dient que amb elles es tanca un cicle de quatre anys que s'ha caracteritzat pels següents trets:
1r.) canvi en l'estructura del finançament municipal:
en efecte, des de 1983 fins avui les taxes i impostos
sobre la residència i sobre l'activitat econòmica han
passat del 25 i 44 per 100, respectivament, al 18 i 34
per 100, mentre que els tributs sobre la propietat han pujat del 25 al 39per 100i els ingressos derivats de les
modificacions en la propietat ho han fet del 5 al 9 per
100,totaixòenla línia preconitzadaenel Pla i programa
quadriennal.
2n.) manteniment de l'equilibri econòmic municipal,
un cop resoltes les qüestions del Fons decooperació i
del sanejament donat que: a) un comerç modal -és a
dir, del tipus més freqüent a la Ciutat- pel conjunt de
tributs que el graven (radicació, llicènciafiscal, recollida
d'escombraries i clavegueram), ha tingut uns incre¬ ments del 5 % entre 1983 i 1984, del 17 % entre 1984i
1985, de l'1 % entre 1985 i 1986 I del 0 % entre 1986 i
incrementanual acumulatiudel 5,4%quan en el mateix període i també en valors corrents,
els increments del
cost de la vida i delproducte interior brut, han estatdel
8,54 i de l'11,20per100; b) una
família
mitjanabarcelo¬
nina, pel conjunt de tributs que graven
la
residència,
pagava 9.353 ptes. el
1983 i
enpagarà 9.263 el 1987,
amb unadiferènciaenmenysde quasi 100pessetes, si
bé cal tenirpresent que l'impostde
depuració d'aigües
ha passat a la Generalitat, de manera que
si aquesta
hagués seguit la norma
d'aquest Ajuntament, el
creixe¬
ment interanual mitjà hauria estat del 2,56 % enfront
dels ja esmentats percentatges de
creixement de la
inflaciói del producteinterior brut, del 8,54 i
11,20; c)
encanvi, els impostos sobre la propietat han trencat
les
tendències anteriors perquè el seu creixement
mitjà
interanual ha estatdel 22 % (xifraque esjustifica per la
imperiosa necessitat de mantenir
l'equilibri financer de
l'Ajuntament i per la conveniència d'evitar en
els
pro¬pers anys les situacions
dramàtiques produïdes
enaltres Municipis com a conseqüència de la
revisió dels
valors cadastrals), tanmateix considerant conjuntament els impostos sobre la propietat i laresidència,
elcreixe¬
ment se situa en uns nivells més moderats compresos entre el creixement del costde la vida i el del producte
interior brut: el 24 % entre 1983 i 1984, el 16 % entre
1984 i 1985, el 9 % entre 1985 i 1986 i l'1 % entre1986
i 1987.
3r.) ampliació de la base fiscal sense increment
de
l'esforç fiscal, gràcies a la millora dels padrons i a la
repressió del frau: així, la taxa d'escombraries no
ha
experimentat pràcticament
variació
puix per aunafamí¬
lia mitjana ha passat, en quatre anys, de 6.900 a
7.200
pessetes amb unincrement anual acumulatiu de
l'1 %,
però, en canvi, la recaptació real ha pujat en el mateix
període un13 %o siaun4 %anual acumulatiu; i aquest
exemple es podria generalitzar amb altres figures tribu¬
tàries.
4t.) simplificació dels procediments: passant a preus
les activitats que tenien les característiques del sector
empresarial privat o públic, modernitzant les Ordenan¬
cesque han quedatcondensadesen244 pàginesquan
n'havien tingut 390 el 1981 i 344 el 1983, introduint
l'autoliquidació, millorant les formes de pagament, in¬
crementant la productivitat del sistema que el 1983
ocupava 185 funcionaris i 20 eventuals i n'ocupa ara 141 malgrat les noves competències assumides en
matèria de la contribució urbana i de la llicència fiscal,
motiu pel qual desitja agrair la tasca desenvolupada pels diversos serveis.
Detalla, a continuació, les principals innovacions in¬
troduïdes tot subratllant que l'Ordenança general i les
diverses Ordenancesespecífiques s'han adaptat altext refós de les disposicions de règim local; que l'Ordenan¬
ça de la via pública experimentaun increment del 5 % però quedenexemptes les filmacionsque reprodueixen la imatge de Barcelona; que a l'Ordenança de serveis
especials hi ha també un increment del 5 % , excepte
pel quefaala Formació professionalde segon grau, en la qual la Generalitat no permet augmentar els preus
malgrat que les subvencionsno han crescut proporcio¬
nalment; que les tarifes dels museus i parcs pugen un 5 % però es preveuen preus especials peral Zoo; que els serveis mèdics i assistencials tenen tambéun incre¬ ment del 5 % però també es consideren uns preus
especials per a l'Institut d'Assistència Sanitària; que la mitjana d'increment dels serveis funeraris és del 4 %
tanmateix ladesaparició de l'arbitri corresponent impli¬
carà un increment efectiu per al públic del 0 %; que
tambés'apugen un5 % els pocs serveis dels Bombers
que són cobrats així com els de la
Guàrdia
Urbana, sibéesmantenenelspreusdels parquímetres;que enels
mercats l'augmenttambé és del 5 %
però
subsisteixen les condicions referents al canvi detitularitat; que enlesllicències d'obres i instal·lacions elstipus noexperimen¬
ten capvariació i s'han suprimit els mínims per abaratir
el cost de les obres majors de petita envergadura; que l'obertura d'establiments tampoc puja i a més s'incor¬
pora en tal Ordenança la possibilitat de fraccionar el pagament; que la recollida
d'escombraries
experimen¬tarà un augmentdel 0 % en els serveis obligatoris i del
5 % en els voluntaris i tampoc s'eleven els tipus del clavegueram; que si l'Estat actualitza les bases de la
contribució urbana, l'Ajuntament en disminuirà el tipus
en un punt perquè el total es mantingui aproximada¬
ment en les mateixes xifres de l'any passat; que tam¬
poc es proposa cap augment en les
llicències
fiscals ien els arbitris amb finalitatsurbanístiques; que enl'arbi¬
tri de plus vàlua s'aplicarà el nou plànol de valors, que s'ha confeccionat amb la mateixa metodologia que l'anterior per tal d'evitar distorsions, i recull un creixe¬
ment global mitjà del cost de la vida més dos punts, tanmateixesrebaixen eltipus mínim del 20 al 15,84per
100, i el màxim del 25 al 19,80 per 100; que en la
radicació l'increment serà del 0 %, excepte per als
establiments sotmesos a la clàusula de salvaguarda;
que l'impost de circulació tampoc té cap
variació
enesguard d'allò que pugui establir la Llei de Pressupos¬
tos de l'Estat, així com el de despeses sumptuàries;
que en el de publicitat s'estableix un augment del 5
%
però no s'exigeix un pagament especial als
anuncis
lluminosos; que la tinença de gossos puja el mateix
percentatge; queen les contribucions
especials,
com aconseqüència d'un acord de la Comissió de
Govern,
s'incorporaunaexempció afavor d'aquelles zones
amb
dotacions per dessota de la mitjana de la Ciutat; i que
s'està preparant un annex que reculli els diversos
beneficis fiscals de la campanyade condicionamentde
façanes i n'incorpori de nous per ala
insonorització de
locals i pintura de façanes.
Remarca, per últim, que en el 90 % dels ingressos propis de l'Ajuntament no hi ha cap proposta
d'incre¬
ment; que si l'Estatincrementaen un 5 % les
llicències
fiscals i l'impost de circulació, això no
representarà
més de 200 milions en els ingressos del'Ajuntament;
que, malgrat haver-se realitzatuna demandaimportant
de recursos als ciutadans, el Fonsde cooperació
està
pràcticament congelat puix l'increment del 9,1
%
pre¬vist per a l'any vinent, no pot acontentar a
ningú
després de dos anys de contenció, que no
s'ha
aconseguit la creació per la Generalitat
-seguint
l'e¬
xemple d'altres països- del Fons de
cooperació inter¬
municipal de Catalunya, és a dir no s'ha
plantejat
la
solidaritat entre les Administracions -donada la
provi-sionalitat en el finançament de la Generalitat
i
a pesarde l'expansió que ha tingut la seva despesa-; que
tampoc està resolt el problema de les despeses
de
capitalitat d'aquest Ajuntament; que per totes aques¬
tes raons la contenció de les Ordenances fiscals és
posible gràcies a la contenció de la despesa
municipal
que en el període 1983-1987 només ha
crescut
un30 % mentre que les de la Generalitat i de
l'Estat
ho
han fet en el 80 i el 50 per 100,
respectivament;
i que
NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 991
possible la màxima
contenció
enla revisió de
lesnostres Ordenances fiscals.
El Sr. Comas, després d'observar d'antuvi que
enguanyel
Segon
Tinent d'Alcalde noha expressat unavegada
més
l'esperança, incomplerta fins ara, d'unaprompta
promulgació de la Llei de finançament
munici¬pal,
opina
que,malgrat les asseveracions de
l'equip degovern,
el Programa quadriennal
nos'ha
complert encap dels seus aspectes financers -volum d'ingressos, plade
finançament de les inversions
idistribució
entreels recursos procedents del Fons de cooperació i els
derivatsde la imposició municipal-, punts que es reser¬
va a tractar en el curs del debat del Pressupost tot
demanant que no es donin als ciutadans imatges que
noresponen a la realitat.
Considera que l'increment de les Ordenances en un 5 % és una fal·làcia perquè tal xifra s'ha de comparar ambelgraud'inflació i d'increment Salarial quetindràel
País i si aquest és també del 5 %, no és certa la
disminució de la pressió fiscal ni la «teoria del replà»,
segons la qual la pressió fiscal s'atura sempre que es
produeix una major aportació per part de l'Estat puix l'equilibri dels comptes municipals s'ha aconseguit a costadelciutadà; que, comhareconegut, amb sordina,
elSegon Tinent d'Alcalde, el9 % d'increment del Fons decooperació després de dosanysdenoexperimentar cap variació, és molt migrat i si bé l'Ajuntament com a institució no hipotfer res, ell ha de recordar al respecte, les manifestacions efectuades els anys 1980, 1981 i
1982 per qui llavors era Alcalde i ara és membre del
Govern de l'Estat; que, com succeí en altres ocasions similars, per tractar-se d'un any electoral els impostos
no pugen per damunt del nivell de vida, ara bé, tot i
això, s'incrementen enla mateixaproporcióqueaquest;
que tothom coneix les xifres que pagava el 1982 i les
que pagarà a partir d'ara; que la pressió fiscal no s'ha valorat únicament en termes absoluts sinó que, per no
caure en l'abandó de les pròpies responsabilitats i trair laconfiança dels electors, cal fer-ho entermes compa¬ ratius i això el porta a inquirir perquè els ciutadans de
Barcelona han de pagar més que els de Madrid i -per sortir al pas de les fal·làcies ambquè sel'ha replicat- si Barcelona no té barris tant humils com els que pugui
tenir Madrid, i si, contràriament a allò que reflecteixen
les declaracionsde renda, ací hi ha gent amb un nivell
de renda més alt que no pas allà.
Argumenta que els ingressos fiscals propis d'aquest
Ajuntamenti del de Madrid eren40.792 i 36.258 milions
de pessetes respectivament mentre
que els habitants
d'una i altra població eren 1.700.000 i 3.200.000: és
indiscutible, doncs, que acíes paga més que allà; que elsincrements dels anys 1980 i 1981 s'acordaren amb
el compromís, després incomplert
perl'Alcaldia, d'exigir
subvencions de capitalitat; que, segons les xifres ofi¬ cials d'ambdósAjuntaments -que pren com a hipòtesi
de treball tot i noacceptar-les plenament pelque faa la
nostra Ciutat- el 1978 es pagaven 8.720 pessetes per
habitant a Barcelona i 5.570 a Madrid, de manera
que percadapesseta que pagaven els ciutadans d'aquella
ciutat, elsde la nostra en pagaven 1,56, proporció que arribà a 2,10 el 1984 i a 2,14 el 1986 en què les quantitats perhabitant han estat de
30.000
ptes. ací i 14.000 allà: per tant, els ciutadans de Barcelona estroben, comparativament amb els de Madrid, en pitjor situació que l'any 1979; que ha comparat, també, les
Ordenancesvigents en un i altreAjuntamentconstatant
que: a) en la contribució urbana el tipus aplicat és del
36 % aBarcelona i del 28 % a Madrid; b)perla recollida
d'escombraries i el clavegueram aquí es paguen entre
14.500 i 12.000 ptes. ¡ a Madrid no es paga res; c) en
l'impost de circulació la diferència desfavorable és del
25 % perals turismes demenys de 8cavalls iuna mica
més baixa perals de més cavallatge i arriba al 34 % en els ciclomotors mentre que és pràcticament nul·la pel
que fa a les motos de més de 250 cm3.; d) les visites mèdiques domiciliàriescosten 2.566. ptes. a Barcelona
i a Madrid només 1.080, i també hi ha notablesdiferèn¬
ciesen les consultes i en les hospitalitzacions; e) perla
tinença d'un gos, a Madrid es paguen 5.000 ptes. per tota la vida de l'animal i, en canvi, a Barcelona es
paguen 1.500 ptes. anuals; f) que en matèriade radica¬
ció acíespaga un200 %en elscarrersmillors i el 15% en els pitjors; i g) la llicència d'obertura d'establiments ací resulta entre dues i quatre vegades més cara.
Creu, doncs, que, malgrat elsargumentsque adduei¬
xen la necessitat d'establir les comparacions amb el
conjunt de
l'Àrea
Metropolitana, els barcelonins nopoden entendre perquè han de pagar més que si
visquessin en un barri similar d'una altra ciutat; que el Consistori no ha defensat degudament els interessos dels nostres ciutadans i per això, al cap dels anys, no s'han aconseguit encara les degudes compensacions per les despeses de capitalitat i la nostra fiscalitat
duplica la de qualsevol altra població i que, per tant,
avui també hi ha més pressió fiscal i més abandonisme
que mai.
Anuncia que per totes aquestes raons i mentre es
mantingui els ciutadans de Barcelona en una situació discriminatòria, el seu Grupno podràdonar la conformi¬
tat a cap Ordenança fiscal, particularmentquan, apunt
d'entrar en el vuitè any de vida democràtica, ja hi ha
hagut temps percorregir tal situació anòmala.
El Sr. Pujadas realitza primerament una anàlisi molt detallada de les diverses modificacions introduïdes
enguany a les Ordenancesfiscals destacant, amés de les oportunes remissions en cadascuna d'elles a l'arti¬
culat del Decret 781/1986: a) a l'Ordenança General, la millor definició de les funcions de la inspecció, la
supressió de l'antic article 131 (relatiu a la reclamació
de greuges) i la substitució del recurs de reposició pel
d'alçada; b) a la núm. 1, l'incrementmitjà del 4,7 %, un
important desfasament -probablement per error tipo¬ gràfic, ja que es passa de 100 a 1- del quoficient
corrector de l'epígraf IV per a les instal·lacions que excedeixen de 500 m2., la desaparició de l'epígraf relatiu a la impressióde películesi vídeosmentre que el
d'altres usos refon diversos conceptes de la versió
d'enguany; c) a la núm. 2, la incorporació, com a fet imposable, de la retirada de vehicles i dels informes
realitzats pels organismes municipals a instància de
part, la supressió de diverses exempcions i de l'apartat
relatiu a les aigües de Montcada; d) a la núm 3, l'incrementpercentual excepte enel Museu Militar-que s'unifica amb elsaltres-, ladesaparicióde les taxes del
Poble Espanyol (possiblement per la nova forma de
gestióencomanadaaIniciatives, S.A.); e)a la núm5, la
incorporació de les anàlisis d'obres efectuades pels contractistes, l'exempció de les anàlisis alimentàries
que es practiquin d'ofici, l'incrementglobal del 4,79 %; f) a la núm. 6, l'augment entre el 3,9 i el 4 %, que considera excessiu atesos els resultats de l'Instituten el darrer exercici; g) a la núm 7, la incorporació de la
quota de connexió amb el Centre de Comunicacions,
dels serveis en lazona portuària, també excessiu en
la
seva opinió; h) a la núm. 8, la
incorporació del permís
als vehicles de més de 500tones que travessin el nucli
urbà, amb una quota de 1.400 ptes. que
incidirà,
encaraque en petitaquantia,en
l'increment mitjà;
i)
ala
núm. 9, l'augment del 7 % en
els permisos
inicials i
enels cànons trimestrals dels Mercats zonals i el recàrrec
del 50 % per la no
realització
dereformes; j)
ala núm.
10, l'aplicació de les Ordenancesmetropolitanes
per ala determinació de les quotes i la inaplicabilitat de la
taxa per obertures de rases
i instal·lacions
ala via
pública, a aquelles empreses
subministradores de
ser¬veis públics que ja tributin en
base als
seusingressos
bruts; k) a la núm. 12, l'augment de
tarifes dels
serveis
especials de neteja i el
manteniment de
les tarifes i
coeficients correctors dels altres, si bé, a juí seu, la
reestructuració del servei hauria de permetre rebaixar¬
ies; I) a la núm. 13, el
manteniment de bases i tarifes,
tanmateix la pujada -estimada en el 7
%- del
preude
l'aigua, incidirà en els ingressos
produïts
pertal Orde¬
nança; m) a la núm. 14, la
remissió
ala
Llei de
Pressupostos de l'Estat, i la
previsió
de compensarla
pujada dels valors cadastrals
amb
unarebaixa
del tipus
impositiuque, en principi, es
manté
enel 36 %,
percen¬ tatge impugnat pel seu Grup en un recurs encara pendentde resolució; n)a lanúm. 17, la rebaixa
enel
tipus de gravamen per atenuar
la
incidència del
nouplànol de valors, tanmateix la
mitjana d'increment del
10 %respecteal'any interior; o)a la
núm. 18, la rebaixa
pràcticament inapreciable dels
coeficients correctors
segons la categoria dels carrers,
la
reducció del 0,1 %
-ajuíseu, molt migrada-en el
coeficient
correctordels
establiments de venda de llibres i material docent, i la
incorporació del coeficient 1,12 perals
sex-shops; i p)
ala núm. 19, l'increment del 7 % del tipus impositiu.
En vista de tot això, formula les següents conclu¬
sions: 1) que l'Ordenança fiscal núm
3, s'hauria de
mantenir tal com estava en l'exercici anterior, per
trac-tar-se de serveis de caràcter docent i social; 2)que els
increments de l'Ordenança núm. 6 resulten excessius
en funció dels beneficis aconseguitsper l'Institut en el
darrer exercici; 3)que al'Ordenança núm. 7 els serveis dels bombers en la zonaportuària també experimenten
uns augments massaforts; 4) que a l'Ordenança
núm.
9, el 7 % d'increment delspermisos d'obertura icànons
trimestrals dels mercats zonals hauria de quedar limitat
al 5 %; 5) que la nova estructuració dels serveis hauria de permetre reduir les tarifes de l'Ordenança
núm. 12;
6) que és molt migrat el coeficient corrector aplicat en
l'Ordenança núm 18, als establiments de venda de
llibres i material docent; i 7) l'increment de l'Ordenança
núm. 19, hauria de limitar-se al 5 %.
El Sr. de Nadal contestantprimerament la intervenció del Sr. Comas, diu que la Llei de finançament local no
està encara aprovada perquè la seva redacció ha
provocat una discussió gairebé tant dura com la del
finançament autonòmic;que l'anàlisi del compliment del
Pla quadriennal cal realitzar-laquan es debati el Pressu¬
post de l'any vinent però, en tot cas, les divergències
tenen causes exògenes al Municipi; que la fal·làcia no
és afirmar que l'any que ve no pujarà la fiscalitat sinó
precisament sostenir la tesi contrària, com quedaria
demostrat comparant, per exemple, el rebuts girats,
aquest any i el vinent, al Sr. Comas per la contribució
territorial urbana, l'impost de circulació (en els quals, a tot estirar, podrà apreciar-seunincrement del 5 % si les
Corts ho aproven), la recollida d'escombraries (no el
clavegueram perquè
està
enfunció del
consum d'ai¬ gua)o laradicació
(casquehi estigui
subjecte i
nosiguiaplicable cap clàusula de
salvaguarda);
que tot aixòtambé hopodria comprovar l'esmentat
Regidor
siassis¬ tísmés alesreunions del ConsellMunicipal Permanenti es fiés més dels estudis del propi Ajuntament, que estan a la seva disposició; que ha mostrat ben clara¬ment el seudesagrat pelcreixement
previsible
del Fonsde cooperació municipal, el qual no
puja més
a fi de poder disposarde les majors reservespossibles
peralfinançament autonòmic, de manera que en
la
sevaopinió la corresponent
negociació s'hauria de realitzar
atres bandes; que el Regidor convergent ha fet esment,
una vegada més, a l'agravi
comparatiu dels
nostresciutadans amb els de Madrid (problema que preocupa tot el Consistori) oblidant però que, per exemple, a Madrid no es paga res per la recollida d'escombraries
perquè aquell Ajuntament rep
de la Comunitat Autòno¬
ma unatransferència de8.000 milions de pessetes;que la Segona Tinència d'Alcaldiapot
facilitar al Sr. Comas
un estudi exhaustiu, de més de 600 pàgines, sobre les
diferències fiscals entre els habitants d'ambdues Ciu¬
tats a fi que l'esmentat Regidoren redacti un
altre
perdesprés sotmetre'ls tots dos al dictamen
d'una càtedra
universitària, però no està disposat a analitzar untema
tant complex partint de la simple
divisió
del'import del
Pressupost pel nombre d'habitants i
prescindint,
en canvi, de les diferènciessociològiques i econòmiques idel nombre de serveis prestats; que la
intervenció
delSr. Comas li ha semblat calcada de la realitzada en
anys anteriors; que l'Ajuntament procura
donar serveis,
millorar la qualitat de vida i recuperar el temps
perdut
fent un veritable esforç peraplicar la «teoria del
replà»,
però això reclama un finançament
més important
per partde l'Estat i de la ComunitatAutònoma,
així
comla
consideracióde capitalitat de Barcelona de maneraque
els arguments adduïts pel Sr.
Comas poden servir
per carregar-nos de raó davant d'altresAdministracions
quan se'ls exposi que Barcelona (on
circulen
1.500.000
vehicles de dia i 600.000 de nit) és capital d'una zona metropolitana, de Catalunya i d'Espanya,
fet
queexi¬
geix un acord polític de primera
magnitud.
Insisteix que la revisió fiscal proposada
comporta
unincrement mínim de la fiscalitat en pessetes corrents
i
un decreixementen pessetes constants; i
pel
quefa
ales observacions del Sr. Pujadas assenyala que
l'es¬
mentat Regidor ha treballat sobre una
versió de les
Ordenances per a 1987 anterior a laproposada
final¬
ment, i, per això, hi constata increments
del 7
%;
queen virtut de les negociacions mantingudes
amb
el
Gremi corresponent, els establiments devenda
de
llibres i materials docents, ultra la rebaixa (del0,85
al
0.75 %) del coeficient corrector, veuen
ampliat el
seucampde venda, abans limitat als llibres; que
l'índex
de
cobertura de costosdels serveispersonals
és molt
baix
1, pertant, en opinió de l'equip de govern
cal
mantenir
els percentatges d'increment proposats.
Recomana, per últim, que s'aprofitin al
màxim
les
reunions del Consell Municipal Permanent per a
aclarir
els dubtes que puguin suscitar els
diferents
dictà¬
mens.
El Sr. Comas replica que no es proposa
tant
sols
l'aprovació d'uns increments sinó del nou
text
de
les
Ordenances; que el Segon Tinentd'Alcalde li
ha
donat
la raóquan ha reconegut la utilitat dels seusarguments
precisa-NÚM. 32 20-XII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 993
ment el mateixque, en ésser abandonatper l'Alcaldia,
motivà la sortida del Grupconvergent del govern muni¬
cipal; que
els ciutadans de Barcelona
paguenmés,
encara que tinguin la mateixa condició humil que els
d'altres poblacions; que les Ordenancesd'aquest Ajun¬
tamentpresenten, a més, regressivitat social perquè les
diferències mésgransamb les d'altres, esdonen enles
tarifescorresponentsagentde menyscapacitateconò¬
mica i així són més altes en els ciclomotors i en els
turismes de menys de 8 cavalls que no pas en les
motos i en els turismes de més de 8 cavalls de
potència; que
el Plànol de valors
preveu increments finsdel 40 % en algunes zones (del 25 % a la Ciutat Vella,
malgratla imperiosa necessitat de rehabilitar-la; i del 37
% a Gràcia); què el Segon Tinent d'Alcalde té mitjans
suficients persaber què paga ellpels diferentstributs a
què està subjecte; i que la pressió fiscal es manté
encaraque enguany no ha entrat a discutir els percen¬
tatges adduïts perl'equip de govern.
El Sr. Pujadas anuncia el voten contradels Regidors
del Grup popular perquè no han estat recollides les
seves observacions.
El Sr. de Nadal espera quel'anàlisi, acceptada pel Sr.
Comas, de la fiscalitat de Madrid i Barcelona contribuei¬
xi a aclarir la qüestió; i precisa que amb la seva
referència a les quantitats pagades personalment pel Sr. Comas, només volia demostrar que els principals
tributs satisfets pels ciutadans no augmentaran gens i que les puges quepugui decidir el Parlament de l'Estat
en l'impost de circulació i la llicència fiscal, només
representaran uns 200 milions de pessetes sobre un total d'ingressos de 51.000 milions.
Reitera, perúltim, que les Ordenances fiscalsdel'any
vinent són absolutament moderadesjaque segons les
sevesdades el percentatge de la pressiófiscal sobre el producte interior bruteradel 2,75 % el 1971, del 2,77 %
el 1981 idesprés d'haver baixat finsal 2,44 % i tornar a
pujar el 1985 el 2,69 %, es trobava el 1986 en el 2,47 %, xifra que espera que l'any vinent baixi fins al
2,30 %, que serà la més baixa des de l'arribada dels
Consistoris democràtics.
S'aprova el dictamen amb disset vots en contra,
emesos pels Srs. Trias, Borrell, Comas, Alemany, Bue¬
no, Thió, Amat,Fabregat, Vila, Bonet, Garcia i Domingo,
Bascompte, Pujadas, Rial, Satorras, Muñoz, i Cle¬
mente.
El Sr. Alcalde, respecte al greuge comparatiu entre
Barcelona i Madrid, significa que els 3.000.000 de
persones que viuen a Madrid sobre uns 600 Km2. i
integrats en un Municipi únic, reben anualment de
l'Estat entre 10.000 i 12.000 pessetes -possiblement
14.000 l'any vinent- mentre que els habitants de Muni¬
cipis integrats en la Corporació Metropolitana (que
també aglutina uns 3.000.000 de persones sobre 400
Km2.) com poden ésser Tiana o Sant Climent, s'han d'acontentar amb 6.000 o 7.000 per la seva divisió en
vint-i-set Municipis; que això li sembla una injustícia
tècnicament absurda perquè les quotes més altes as¬
signadesa les ciutatsmésgransvénenareconèixer els
costos també més alts de tals poblacions, costos que
noatenena unesfronteres sinó que
neixen del'aglome¬
ració urbana; que, consegüentment, des de fa anys,
s|ha
reivindicat
eldret del col·lectiu metropolitàbarcelo¬ní a rebre el mateix tractament que
el col·lectiu que
habitaa Madrid;
que fa unparell d'anys aquesta reivin¬
dicació tingué un reconeixement parcial
en atorgar l'Estat uns 2.800 milions de pessetes a través de la
Corporació Metropolitana, quan la quantitat a percebre
per tenir un tracte equiparable al de Madrid és d'uns
4.000 o 5.000 milions de pessetes amb els quals
s'alleugeraria la càrrega que pesa sobre la ciutat cen¬
tral; que cal, doncs, reivindicar la plena equiparació de
tracte entre ambdós col·lectius humans, tanmateix. So¬ bre tal pretensió poden incidir-hi les actituds polítiques
d'algunssectors respecte alaCorporació Metropolitana
de Barcelona, la qual ara no és ben vista per persones
com els Srs. Serratosa, Solans, Vilalta, Trias de Bes i el mateix Sr. Roca que enpromoguerenla creació, mentre
que el Sr. Trias que no n'era partidari, avui, per sentit
comú, creu necessari defensar els interessos de l'es¬
mentada Corporació: demana, doncs, sense ànim d'a¬
bordar el tema de l'ordenació territorial, que tots els
presents facin causa comú per mirar d'obtenir les
contribucions fiscals aquèaquesta Ciutat i laseva zona
metropolitana tenen dret, les quals poden representar
uns 2.000 o 3.000 milions de pessetes anuals que donarien més comoditat financera a aquest Ajunta¬
ment.
Ei Sr. Comas expressa el seu acord amb la tesi del
Sr. Alcalde i fins en reclama lapaternitat recordantque,
a instàncies del Grup convergent, Minoria Catalana
presentà, fa uns anys, una esmena en tal sentit als
Pressupostos Generals de l'Estat, la qualfou rebutjada
amb els vots socialistes.
El Sr. Alcaldeno vol entrara discutir lapaternitat de la
idea, tot indicant que l'equiparació entre Barcelona i
Madrid fou causa d'unaimportant fricció amb l'Alcalde de Madrid, Sr. Tierno Galván (la qual l'any següent es
varesoldre d'una maneramolt elegant per part d'aquell
Ajuntament); i que ara estracta de recórrerl'altra meitat
del camí pertal d'obteniruna suma ben necessàriaper Barcelona i els Municipis metropolitans encara que el
primer esborrany de Llei d'Ordenació territorial de
Catalunya pretengui distribuir l'assignació de la Corpo¬
racióMetropolitanaentre els Municipis catalans oblidant que tal assignació s'adreça específicament a compen¬
sar les diferències de costos derivades de la grandària de les poblacions i que malament pot ésser, doncs, objecte de redistribució.
També remarca que en ei text de les Ordenances
aprovades s'hi refondran les bonificacions ja establer¬
tes per la millora de façanes i mitgeres i de les condi¬
cions higièniques dels bars així com les que hi ha el propòsit d'aprovar enguany sobre persianes, baranes,
insonorització de locals, portes d'alumini i porters auto¬
màtics,pertal d'incentivar el manteniment de la qualitat arquitectònica dels edificis de la Ciutat.
Negociatde Pressupostos i Comptes
Aprovar les modificacions de crèdit consistents en
suplements i habilitacions de crèdit mitjançant transfe¬
rències i increment permajors ingressos dins el Pressu¬
post unificat de 1986.
El Sr. de Nadal destaca entre les modificacions
proposades, les necessàries per atendre la contribució
de l'Ajuntament a les obres del recinte de la Fira de
Mostres, el pagament dels reconeixements de crèdit ja
acordats, i les contingències de personal derivades del
compliment de l'oferta d'ocupació pública.
El Sr. Comas assenyala que el seu Grup sempre ha
prestat la seva conformitat als retocs pressupostaris