TEMA 2:
NEUROFISIOLOGIA
6
1)
LA NEURONA
·La neurona esta constituïda per dos parts principals el cos i la prolongació(axó).
·Aquests són cèl·lules que es comuniquen entre si per sinapsis.
·Els axons estan protegit per un teixit anomenat mielina que s’enrotlla a l’axó. ·Tot i així la mielina no recobreix tot l’axó sinó que entre elles hi ha uns espais anomenats Nòduls de Ranviet, que estan amb contacte amb el LEC.
·La rapidesa de l’impuls nerviós depèn de la mielina i el diàmetre de l’axó( més gran diàmetre, més ràpid)
·La terminal sinàptica no pot sintetitzar proteïnes, per això es requereixen els neurotransmissors.
·Les neurones i les fibres muscular són cèl·lules excitables, es a dir, que responen a senyals elèctriques i químiques. Aquestes cèl·lules responen provocant canvis elèctric a les membranes, canvis de potencial.
·Ions que intervenen : Na+,K+,Ca2+ i Cl-
·Les neurones tenen diferents canal iònics tipus comporta que s’alternen entre el estats oberts i tancats.
·
2)
POTENCIAL D’ACCIÓ I POTENCIAL GRADUAT
ELS CANVIS DE PERMEABILITAT DELS CANANLS CREEN SENYALS ELECTRIQUES: ·En general els ions K+ es movent cap a fora la cèl·lula i Na+, Cl i Ca2+ cap a l’interior.·El flux net d’ions a treves de la membrana despolaritza o hiperpolaritza la cèl·lula el que cera una senyal elèctrica. N’hi ha de dos tipus:
POTENCIAL ESCALONAT (O GRADUAL):·El potencial esglaonat són senyals d’intensitat variable que discorren entre curtes distancies i perden intensitat a mesura que viatgen a treves de la cèl·lula.
·Aquest potencials que són suficientment intensos, arriben a la regió anomenada zona gallet(conus axonic).
·La zona gallet es la zona que conte una alta concentració de canal Na+, regulats per el voltatge en la seva membrana.
·Si els potencials escalonats arriben a la zona gallet despolaritzen la membrana i arriben a superar el llindar(obertura dels canals Na+), s’inicia un potencial d’acció.
·Si la despolarització no arriba al llindar, el potencial escalonat simplement desapareix. - Ex: en el dibuix, encara que la cèl·lula es
despolaritzi a 40mV al inici de la neurona, la corrent disminueix a mesura que avança. A conseqüència no superarà el llindar a la zona gallet i no s’iniciarà el potencial d’acció.
POTENCIAL D’ACCIÓ:·Els potencials d’acció són despolaritzacions grans i d’intensitat constant que pot viatgen a llargues distàncies a treves de les neurones sense perdre intensitat.
·La capacitat d’una neurona per respondre ràpidament a un estímul i dispara un potencial d’acció, s’anomena excitabilitat de la cèl·lula. ·S’imparteix la Llei del tot o res.
·Els potencial d’acció només requereixen dos tipus de canals iònics comporta:
7 POTENCIAL D’ACCIÓ(fig 1)
·Els potencial d’acció es produeixen quan s’obren els canals iònics regulats per voltatge , el que altera la permeabilitat de la membrana.
Fase de creixement del potencial d’acció:
1. El potencial d’acció comença quan un potencial esglaonat supera la zona gallet, i despolaritza la membrana(2) passen la zona llindar(3).
2. A mesura que la cèl·lula es despolaritza, s’obren els canals Na+, el que a que la membrana sigui molt més permeable a Na+.Com aquest esta més concentrat fora la cèl·lula, el Na+ flueix cap a dins d’aquesta.
·L’augment de la carrega positiva a l’interior de la cèl·lula despolaritza a la membrana , i progressivament es torna més positiva.(4)
3. La permeabilitat de Na+ segueix alta, el potencial de membrana intentar arribar al potencial d’equilibri.
4. Tot i així abans de que això passi, es tanquen els canals de Na+ en l’axó. La permeabilitat de Na+ disminueix dràsticament.
5. El potencial d’acció arriba al seu cim(5) Fase de caiguda del potencial d’acció:
6. Aquesta fase es correspon amb l’augment de la permeabilitat de K+, els canals de K+ comencen a obrir-se lentament.
7. Quan els canals de Na+ es tanquen el cim del potencial, els de K+ s’obren del tot(membrana molt permeable a K+)
·Els K+ va cap a l’exterior de la cèl·lula, El potencial de membrana es tornarà més negatiu(6).Tornarà al potencial de repòs.
8. Quan el potencial arriba de nou als -70mV, els canals de K+ encara no s’han tancat del tot.
·El potassi segueix abandonant la cèl·lula per els canals, provocant una hiperpolerització de la cèl·lula.(7)
9. Un cop que els canals de K+ es tanquen, s’atura la sortida de K+(8) i l’entrada de Na+ a l’interior restaura el potencial de membrana(9).
PERIODES REFRECTARIS(fig 3)
·La doble comporta dels canals de Na+ desenvolupa un paper important en el període refractari.
·Això significa que un cop a començat el potencial d’acció, no es pot dispara un segon( encara que sigui molt intens). Això s’anomena període refractari absolut.
Període refractari absolut:
·Aquest representa el temps necessari perquè les comportes dels canal Na+ retornen al repòs
Els potencials d’acció no es poden sobreposar i no poden viatjar de forma retrògrada degut als seus períodes refractaris.
·Després del període refractari absolut be el període refractari relatiu. Període refractari relatiu:
·Durant aquest període es necessita un potencial esglaonat despolaritzant més intens que el normal per superar el llindar i el potencial d’acció era més petit del normal.
·El període refractari relatiu es una característica clau que distingeix els potencial d’acció dels esglaonats.
·Si dos estímuls arriben a la neurona en un breu període, els potencials esglaonats es poden sumar. Tot i així, si dos potencials esglaonats arriben a la zona gallet del potencial d’acció dins el període refractari absolut, el segon potencial esglaonat serà ignorat perquè els canals de Na+ estan inactivats i no poden ser oberts novament.
CODIFICACIÓ INTENSITAT I DURACIÓ DELS ESTIMULS
· ¿de quina manera la neurona transmet la informació sobre la intensitat i la duració de l’estímul que inicia el potencial d’acció?
La resposta no es l’amplitud del potencial d’acció sinó la freqüència.
· Si un potencial escalonat augmenta en intensitat, s’incrementa la freqüència dels potencial d’acció.
·La quantitat de neurotransmissors alliberats esta directament relacionat amb la quantitat dels potencials d’acció que arriben a la terminació per unitat de temps.
INTENSITAT ESTIMUL9
ESTÍMUL
RECEPTORS
SENSITIUS
VÍES
SENSITIVES
AREA
CORTEX
CEREBRAL
SINAPSIS · La sinapsis es divideix en dos parts:
- Terminació axonica de la cèl·lula presinaptica
- La membrana de la cèl·lula postsinàptica.
·En el sistema nerviós són sinapsis químiques, que utilitzen neurotransmissors per transmetre la informació de una cèl·lula a la següent.
1.La alliberació dels neurotransmissors en a hendidura sinàptica passa per exocitosi. Tot reacciona un cop que la despolarització de un potencial d’acció arriba a la terminació axonica.
2. La membrana de la terminació axonica te canals Ca2+, regulats per voltatge que s’obren a la resposta de la despolarització.
3. Els ions calci es troben més concentrats a l’exterior així que entraran a la cèl·lula. Aquest inicia la exocitosis.
4.Les vesícules es dirigeixen a la hendidura sinàptica
5.Els neurotransmissors es difonen a traves d’aquesta per unir-se amb els receptors de la cèl·lula postsinàptica.
3)
FISIOLOGIA SENSITIVA
aquest pot venir amb diferents forma d’energia.
· ADAPTACIÓ: la majoria de receptors s’adapten a un estímul mantingut i arriba un moment en que deixen d’enviar senyals elèctric.
·TRANSDUCCIÓ:
- El receptor es un transductor que transforma l’estímul en un senyal intracel·lular(normalment elèctric), per produir un canvi en el potencial de membrana.
- Potencial de receptor
·TRANSMISIÓ: Estímul
SNP 1. Receptors: transducció 2. 1r neurona sensitiva
SNC 3.Sinapsis a medul·la o t.encefalic 4. 2n neurona sensitiva
5.Sinapsis tàlem 6. 3r neurona sensitiva 7. Cortex
10
R
ECEP
T
O
RS
CLASSIFICACIÓ
HISTOLÓGICA
TERMINALS NERVIOSES
CÈL·LULES RECEPTORES I
SENTITS ESPECIALS
·LLIURES
·ENCAPSULADES
SENTITS SOMATICS: Tacte
Temperatura Vibració
Dolor Propiocepció
Oida Equilibri Vista Olfacte Gust