VARIACIÓ ENTRE ELS SALARIS MÉS ALTS I MÉS BAIXOS. Variació del salari més alt repecte al més baix En percentatge BRETXA 223% 20.

Descargar (0)

Texto completo

(1)

atalunya ha fet front a la crisi amb una devaluació interna força ge-neralitzada, la qual cosa vol dir que gairebé tothom ha renunciat a salari perquè l’economia sigui com-petitiva. Segons l’Instituto

C

Nacional d’Estadística (INE), a l’Estat, entre 2009 i 2014 (les últimes dades disponibles) tots els trams salarials han perdut poder adquisitiu.

Ara bé, el procés ha afectat significativament més uns que altres. Les bretxes salarials, en les seves diferents tipologies -la que separa homes de do-nes, l’existent entre contrac-tes indefinits i contraccontrac-tes

temporals i la que hi ha entre executius i empleats poc qua-lificats- s’han eixamplat en la crisi i algunes d’elles ho se-gueixen fent tot i la recupera-ció. En aquest mateix període la diferència del salari brut anual mitjà entre homes i do-nes ha passat del 24% al 26%. I a més a més, en termes gene-rals, el percentatge de variació entre el que cobren els

directi-us i els empleats amb menys qualificació també s’ha incre-mentat del 390% del 2009 al 418% del 2014. I si veiem la di-ferència amb els consellers ex-ecutius de les empreses cotit-zades, la divergència encara és més accentuada. Si l’any 2009 hi havia una variació d’un 7.090% (és a dir, un director general d’una firma cotitzada cobrava 70 cops més que l’em-pleat menys remunerat), al 2014 la diferència encara era més gran, exactament del 9.534%, és a dir, cobrava 95 cops més. Manel Hernández, soci del bufet Sagardoy Abo-gados, que no és partidari de posar límit als salaris dels di-rectius i alts càrrecs, diu que aquestes dades ens han de fer reflexionar si una sola persona és capaç d’aportar tant de va-lor a l’empresa.

I és que aquest grup, i segons l’informe anual de remunera-cions de consellers de les so-cietats cotitzades de la CNMV, lluny de perdre salari l’ha aug-mentat. De fet, si l’any 2010 els consellers executius de mitja-na tenien umitja-na remuneració d’1.022.000 euros anuals, quatre anys després assolien 1.311.000 euros.

Tot i que comença a haver-hi evidències d’una modesta pu-jada salarial en els convenis, per sota de l’1,5% previst, tots

els experts consultats calculen que la divergència salarial no s’està corregint amb la recent recuperació econòmica. “Els llocs de directius estan millo-rant salaris a un ritme més alt que la resta”, sosté el respon-sable de negociació col·lectiva i secretari d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Juan Carlos Casanovas. Com a dada, hi ha al voltant d’un 30% de convenis col·lectius que estan

pendents de negociació i, per tant, els treballadors als quals afecten tenen el mateix sou d’abans de la crisi.

IMPACTE. Així doncs l’eixam-plament de les bretxes ha tin-gut un impacte sobre la desi-gualtat en la societat. Per tant, les persones que menys co-bren són cada cop més pobres perquè noten amb més inten-sitat la devaluació. En concret, en aquest període els qui menys cobren han reduït el seu salari real el 25,6% mentre que els qui més cobren han perdut el 2,9%. Aquestes

da-DIFERÈNCIES.

La crisi ha castigat amb especial acarnissament els

segments més febles del mercat laboral i la recuperació no ho

està corregint.

FUTUR.

Crida a favor d’un canvi de model que

superi una competitivitat basada en sous baixos com l’actual

L’ESFORÇ

SALARIAL

TOCA FONS

ANNA PINTER BARCELONA

EVOLUCIÓ DEL SALARI MITJÀ A CATALUNYA

Salari brut anual en euros. 2010-2014

VARIACIÓ ENTRE SALARIS EN PAÏSOS AMB MENYS BRETXA

DINAMARCA

SUÈCIA

HOLANDA

NORUEGA

Salari brut anual en euros. 2010-2014

VARIACIÓ ENTRE ELS SALARIS

MÉS ALTS I MÉS BAIXOS

Variació del salari més alt repecte al més baix En percentatge 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 0 100 200 300 400 20.000 40000 60.000 80.000

60.588

59.138

57.619

55.704

57.610

400 399

420

388

382

384

420

77.519

91.909

99.936

60.495

56.083

47.637

59.351

38.998

29.166

73.418

83.848

91.979

63.15

57.075

50.440

44.732

58.538

65.512

74.311

38.981

27.066 30.121

23.927

24.254

24.436

24.499

24.449

17.544

17.422

17.129

16.926

16.734

2010

2011

2012

2013

2014

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2006

2010

2014

20.000 40000 60.000 80.000

2006

2010

2014

20.000 40000 60.000 80.000

2006

2010

2014

20.000 40000 60.000 80.000

2006

2010

2014

BRETXA 2014

223

%

BRETXA 2014

258

%

BRETXA 2014

198

%

BRETXA 2014

314

%

37.006

34.197

23.024

44.845

38.355 42.151

44.766

73.096

83.020

49.755

44.965

26.498 26.949

44.494

DIRECTIUS SALARI MITJÀ TREBALLADORS NO QUALIFICATS

Els sous més baixos

s’han reduït el

25,6% i els més alts

han perdut el 2,9%

(2)

DEL 9 AL 15 D’OCTUBRE DEL 2016

5

des s’han extret de l’enquesta d’estructura salarial que l’INE elabora cada quatre anys a partir de les respostes de les empreses i una de les poques fonts d’informació que exis-teixen sobre salaris

Com a conseqüència d’aquest major impacte de la devaluació entre uns i altres, la diferència que els separa ha passat d’una proporció de 7 a 1 el 2009 a 11,2 a 1 el 2014, res-pectivament.

PENALITZATS. El perquè d’aquest inquietant incre-ment de la bretxa entre els dos extrems, com explica Raül Ra-mos, membre del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regio-nal de l’UB, no prové exclusi-vament d’una reducció nomi-nal del salari dels qui menys cobren sinó perquè els que han passat per l’atur i s’han rein-corporat al mercat de treball ho han fet en unes condicions molt pitjors de les que tenien. És a dir, amb contractes a temps parcial i temporals. I les xifres ho corroboren, la taxa de parcialitat s’ha incremen-tat 2,5 punts percentuals en aquests darrers vuit anys a Ca-talunya (de l’11,7% el 2008 al 14,2% el 2016). A més a més, entre el setembre del 2008 i el del 2016, el nombre de con-tractes indefinits s’ha reduït

de 2.500 a Catalunya i en canvi els temporals han augmentat de 53.000. Això ho ha viscut en carn pròpia Josep Lluís An-drés, un barceloní de 40 anys, que va perdre la feina l’any 2011 com a operari en una em-presa d’alimentació: “Des d’aleshores, he encadenat contractes temporals, alguns de pocs dies de durada, fins sumar-ne més de 21”, explica Andrés, desesperat

El preu de tornar a treballar ha estat penalitzat amb in-gressos inferiors als que es te-nia abans, especialment en el grup de treballadors de feines poc qualificades, que, a més a més , s’ha engreixat.

Així mateix, la pujada de la parcialitat de manera invo-luntària és un altre dels ele-ments clau per entendre la de-valuació salarial i la creixent bretxa. En l’últim informe eu-ropeu sobre parcialitat i dret a decidir dels ciutadans, Esnya ha pujat al pòdium de pa-ïsos amb taxes més altes de treballadors amb contractes a

QUÈ COBREN ELS CONSELLERS

EXECUTIUS DE LES EMPRESES

DE L’ÍBEX-35

Remuneració mitjana anual en euros

SALARIS MITJANS MENSUALS PER DECIL

Salari brut mensual en euros

Es distribueixen tots els assalariats en 10 grups formats pel mateix nombre de persones des del salari més baix fins al més alt.

Cadascun d’aquests grups és un decil

SALARI MITJÀ MENSUAL PER COMUNITATS AUTÒNOMES

Salari brut mensual en euros. 2014

2.273

1.645

1.644

1.589

1.622

1.953

1.875

1.830

1.788

1.775

1.745

1.740

1.707

1.908

1.905

2.052

2.147

MENYS DE 1.700€ 1.701-1.800 € 1.801-2000 € MÉS DE 2.000 € 0 1000 2000 3000 4000 0 300 600 900 1200

1.881€

SALARI MITJÀ ESTATAL

1.022.000

1.128.000

1.033.000

1.092.000

1.311.000

411

820

1.101

1.315

1.503

1.715

1.997

2.386

2.947

4.617

2010

2011 2012 2013 2014

1

2

3

4

5 6 7

8

9 10

uïssa, amb una bretxa salarial molt per sota de la mitjana, va intentar al novembre del 2013 posar fi d’una manera pactada a la divergència salarial entre els qui més cobren i els qui menys. Aleshores es va fer una consulta proposada per David Roth, dirigent de les Joventuts del Partit Socialista, per limitar els salaris abusius dels grans executius. La proposta sota el títol 1:12 implicava que cap directiu podria guanyar en un mes més del que guanya en un any l’empleat menys remunerat de la seva empresa. La consulta es va perdre pel 65% dels vots, però va servir per generar un debat, no només en un país que mostra dades envejables pel que fa a ocupació i economia, sinó arreu d’Europa.

Tres anys abans l’ideòleg de l’economia del bé comú, Christian Felber, havia publicat L’economia del bé comú, un best-seller a

S

Àustria i Alemanya amb el

qual promou un model econòmic basat en valors ètics que superi el capitalisme. Felber proposava un límit als sous més alts. De fet, defensa que la política de salaris és una de les errades més grans del sistema actual i proposa que es prohibeixin per llei les diferències abismals actuals.

Josean Lavado, el president de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú, en la qual hi ha més d’un centenar de firmes catalanes, explica que l’economia del bé comú proposa una retribució equitativa, responsable i transparent que garanteixi una vida econòmicament digna i una relació raonable entre la retribució mínima i màxima. Aquesta relació varia sobretot en funció de la dimensió, tipologia, facturació, ubicació geogràfica i nombre d’empleats de l’empresa.

Entre les companyies que han fet el balanç del bé comú aquesta relació acostuma a

oscil·lar entre 3 i 10 vegades el salari màxim respecte al salari mínim. A banda d’aquest indicador, a l’hora de fer aquest balanç també es consideren altres evidències i indicadors com ara l’existència d’una estructura retributiva equitativa o l’existència d’espais d’informació, formació i reflexió compartida i transparent sobre el sistema de retribució. El moviment cooperatiu fa anys que té un avantatge en aquest tema. Tot i que no són la generalitat de les cooperatives, el sistema retributiu en algunes d’elles inclou aquesta limitació entre el qui més cobra i el qui menys. Perfecto Alonso, president de la Federació de

Cooperatives de Treball de Catalunya, explica que la bretxa salarial està molt per sota de la mitjana de les altres societats. “Estem entre 1,5 i 2 cops més entre els dos extrems”, diu.

Caldria posar límits als que

més cobren?

El preu de tornar

a treballar ha estat

penalitzat amb

ingressos inferiors

(3)

63% les persones ocupades que treballen amb aquesta modalitat de contracte invo-luntàriament.

I la conseqüència de ser campions en parcialitat forço-sa és que s’ha donat ales a una altra de les bretxes que té el mercat laboral català i espa-nyol i és una línia divisòria en-tre els que tenen feines a jor-nada completa i els de jorjor-nada parcial ( principalment dones i joves). Des de l’any 2009, el salari a temps complet s’ha in-crementat un 6,8% mentre que el de temps parcial s’ha reduït un 1,5%, un diferencial negatiu sobre el qui menys co-bra.

Després d’aquesta bateria de dades sobre devaluació sala-rial i divergència en sous que radiografia un mercat de tre-ball decebedor, ens qüestio-nem com hem arribat a aquest cul-de-sac.

El cap del gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, explica que sempre hi ha hagut una relació directa entre crisi i evolució dels salaris. “Quan l’atur és molt gran, els salaris tendei-xen a reduir-se i a l’inrevés. Estem en una situació econò-mica molt desequilibrada, en la qual s’ha perdut molta com-petitivitat i el cost salarial ha sigut un instrument per gua-nyar-ne”, sosté Rovira. I això és clar si recordem que en els darrers 7 anys la taxa d’atur ha arribat a nivells rècord, com el 23% de l’any 2013, i encara continua en un elevat 16% a Catalunya, més del doble de la mitjana europea.

BENZINA A LA DESIGUALTAT. Justament per buscar solu-cions a una nombrosa bossa de persones aturades, el govern espanyol va desplegar en aquest període una normativa laboral que ha acabat alimen-tant l’espiral entre crisi i deva-luació salarial. Per a Anna Gi-nés, experta en dret laboral d’Esade Law School, des de la reforma laboral del 2012 s’ha promocionat la creació de llocs de treball mitjançant una reducció dels costos laborals. “S’han fet moltes mesures perquè les empreses puguin reduir els salaris dels seus tre-balladors. Té una part positiva i és que poden adaptar la massa salarial a la situació

econòmi-MODEL PARTICULAR. Però no tot ha estat responsabilitat de la crisi, hi ha un tema que ve de més lluny i és l’aposta per un model econòmic basat en el sector de serveis de poc valor afegit que centra la seva com-petitivitat en els salaris baixos del gruix dels seus empleats, en lloc d’apostar per produc-tes o serveis innovadors que exigeixin uns recursos hu-mans més formats i amb una remuneració més elevada. Si

mació a Catalunya, s’eviden-cia com els llocs de treball sen-se especialització són els ma-joritaris. De fet, el 40% de la població ocupada ho està en feines de nivell baix, el 36,5% en mitjà i el 23,4% en alt. Una distribució a la inversa del que tenen els països més desenvo-lupats com Alemanya, Norue-ga o fins i tot França i Itàlia.

Miquel Puig, doctor en eco-nomia i autor del llibre Un bon país no és un país ‘low cost’, clar defensor de revalorar els

s’ha especialitzat en la creació de llocs de treball poc qualifi-cats i mal remunerats que re-sulten poc atractius per als ca-talans, tant els que han estu-diat (que marxen fora) com els que no. Sorgeix així una com-petència entre immigrants i autòctons, en la qual els pri-mers estan més disposats a treballar més per menys. “Els salaris estan deprimits perquè hi ha una quantitat il·limitada de persones disposades a ac-ceptar-los”, afegeix Puig.

gades i mitja més llocs de tre-ball dels que calien per al nivell de natalitat del país, però el 90% han estat ocupats per im-migrants perquè han estat ocupacions de molt baixa qua-lificació.

Per la seva banda, el catedrà-tic d’estructura econòmica de l’IQS Business School, Santia-go Niño Becerra, fa una des-cripció ben clara del perquè d’aquesta particular especia-lització en feines precàries. Com que el valor afegit unitari

ra com ara, la bretxa salarial de gènere és del 19% a Catalunya, si es compara el salari per hora; si es fa amb el mensual, la xifra arriba fins al 26%. Per entendre per què hi ha aquesta diferència de sou per qüestions de gènere cal deixar el lloc de treball i fer un repàs del que passa a àmbit domèstic. Són les dones les que modifiquen la seva vinculació al mercat de treball per tal de tenir cura dels nens o les persones dependents, la qual cosa les fa ser les principals beneficiàries dels contractes a temps parcial . Com a

A

conseqüència d’això les dones

tenen uns sous més baixos o fan menys hores retribuïdes que els homes. Tal com recull l’enquesta de població activa (EPA), només el 56% de les mares amb fills petits treballen, fet que representa una bretxa de més de 20 punts.A més, entre les dones que treballen augmenta la probabilitat de fer-ho a temps parcial amb la maternitat: del 13% entre dones sense fills petits, a quasi el 20% entre les que tenen fills menors de sis anys i més del 17% quan els fills tenen entre 6 i 15 anys.

Actualment, el 73% dels contractes a temps parcial són de les dones. A això se suma

que el salari per hora d’un contracte a temps parcial és un 34% inferior al preu hora d’un contracte a temps complet (10,68 euros enfront 16,11 euros), i d’aquí que la bretxa salarial entre homes i dones sigui del 19% salari/hora, segons recull l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya (IIGC).

En el grup de directius, la bretxa salarial entre homes i dones és del 13%.

Segons les darreres dades de l’INE del 2013, que són les últimes de què es disposa, les diferències salarials que estan presents en totes les edats s’incrementen a partir dels 35 anys, que és quan passen de

cobrar el 85% del que cobren els homes, i va disminuint fins que als 60 anys cobren el 71% del que cobren els homes. “El tenir cura de la família és una de les causes de la diferència de les bretxes salarials entre homes i dones.”

Estar en un sector o altre encara penalitza més la dona. Està comprovat que a mesura que un sector es feminitza baixa el prestigi social i seguidament els salaris. “A les habilitats més masculines se’ls dóna més valor econòmic”, diu la secretària de Dona i Igualtat de la UGT, Eva Gajardo.

La bretxa salarial entre homes i dones

DESFASAMENT DE LA RETRIBUCIÓ DE LES DONES

Diferència de la retribució bruta en euros per hora treballada INDICADORS DE DESIGUALTAT PER GÈNEREPercentatge que representen les dones respecte dels homes. Catalunya 2015

ESTÒNIA ÀUSTRIA TXÈQUIA ALEMANYA ESPANYA REGNE UNIT FINLÀNDIA UNIÓ EUROPEA DINAMARCA FRANÇA GRÈCIA* SUÈCIA PORTUGAL IRLANDA* BÈLGICA POLÒNIA ITÀLIA ESLOVÈNIA TITULACIONS UNIVERSITÀRIES FRACÀS ESCOLAR CIENTÍFICS I INTEL·LECTUALS OCUPACIÓ AMB ESTUDIS SUPERIORS TESIS DOCTORALS

OCUPACIÓ INDEFINIDA TAXA DE RISC DE POBRESA PRESTACIÓ D’ATUR MITJANA SALARI DELS DIRECTIUS OCUPACIÓ

SALARI MITJÀ

TAXA DE RISC DE POBRESA DEL TREBALLADOR OCUPACIÓ A JORNADA COMPLETA PENSIÓ MITJANA

MEMBRES DEL PARLAMENT DIRECCIONS I GERÈNCIES ALCALDIES

TEMPS DEDICAT A LA LLAR I LA FAMÍLIA

28,3 -2 -7 -12 -13 -13 -19 -25 -26 -31 -37 -45 -77 -192 37 34 29 14 0 22,9 22,1 21,6 18,8 18,3 18,0 16,1 15,8 15,3 15,0 14,6 14,5 14,5 9,9 7,7 6,5 2,9

*La dada de Grècia és del 2010 i la d’Irlanda, del 2012

La diferència de salaris entre homes i

dones segueix engreixant-se

(4)

DEL 9 AL 15 D’OCTUBRE DEL 2016

7

generat en molts subsectors de l’economia espanyola és baix, els incentius per invertir i re-organitzar els processos que facin millorar la productivitat són reduïts. I si a això s’afegeix que les persones qualificades en activitats generadores de PIB és escassa, i que l’oferta de treball és superior a la deman-da, el resultat és un escenari de baixos salaris amb pocs incen-tius perquè pugin. “Així es va posar de manifest esperpènti-cament en els anys de l’

Espa-ña va bien, que com més crei-xia el PIB més empitjorava la productivitat”, recorda Niño Becerra.

BARATS. Per si no fos suficient, un salari mínim interprofes-sional baix ha estat la peça clau en aquesta màquina de crear feines amb el nivell salarial més baix. A qualsevol país al nord dels Pirineus entre Irlan-da i Finlàndia hi ha un límit en el salari mínim, que és molt més alt que el d’aquí. “A l’Es-tat espanyol és tan baix perquè es parteix de la base que per combatre l’atur s’han de crear més llocs de treball i aquests han de ser barats”, insisteix Puig.

Actualment, a Espanya el sa-lari mínim interprofessional (SMI) establert per llei és de 764 euros al mes, no només és dels més baixos d’Europa [ve-geu gràfic] sinó que registra el nivell més baix respecte al sa-lari mitjà (36%) de tots els pa-ïsos desenvolupats de la UE. Malgrat que la carta europea considera que el salari mínim serà digne quan representi per sobre del 50% del salari mitjà.

Darrerament Catalunya està liderant un moviment per mi-llorar aquest límit en salaris. L’Ajuntament de Barcelona ha proposat un salari mínim lo-cal, el consell de Relacions La-borals ha incorporat en el seu pla de treball la pujada del SMI i la Generalitat ha començat a fer les seves passes [vegeu en-trevista a Josep Ginesta, se-cretari general de Treball, en aquesta mateixa pàgina].

La mateixa patronal Pimec va organitzar la primavera passada una jornada per refle-xionar sobre els impactes d’una suposada pujada sobre el salari mínim. Aleshores s’evidenciava els dolents efec-tes sobre el conjunt de la so-cietat i l’economia de mante-nir uns salaris mínims tan bai-xos. Josep González, el seu president, en declaracions a

L’Econòmic, reconeix que el SMI actual és baix i que hi ha camí per recórrer, “per justí-cia sojustí-cial i per dignitat salarial s’hauria d’anar millorant d’una manera progressiva”, considera el president de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana.

Tot i que hores d’ara, el per-centatge que cobra salari mí-nim és molt baix, a penes un 1,5% de la població enfront d’un 10% de mitjana a la resta d’Europa, és una dada que de-mostra que està molt per sota d’allò raonable.

TREBALLADOR POBRE. Aquesta combinació d’un SMI baix i una normativa laboral que afavoreix els contractes par-cials, i temporals, més una ta-xa d’atur elevada ha fet créixer el nombre de treballadors po-bres. Segons dades de l’INE, a Catalunya el 2015 hi havia 43.500 persones treballadores

que, tot i tenir feina, estaven en risc de pobresa laboral, 7.700 més que només dos anys abans.

Per tot plegat hi ha cada cop més veus que creuen que és el moment de tocar els sous, de fer un replantejament com a país sobre si es vol apostar per un model asiàtic basat en la competitivitat per sous bai-xos, o un model europeu, de salaris més alts que tinguin ca-buda en sectors de valor afegit. Però per aconseguir-ho cal que administració, empreses, sindicats i sistema educatiu remin en la mateixa direcció.

Hi ha feina per fer. Catalu-nya, tot i una petita diferència respecte a la resta de l’Estat, ara com ara és un país low cost

en salaris. Actualment el sou mitjà brut dels catalans és d’un 13,5% menys que el de la UE. I si es compara la remuneració dels càrrecs intermedis, la di-ferència és substancial. Se-gons l’estudi que fa periòdica-ment la consultora de recursos humans ICSA, amb EADA Bu-siness School, els sous dels di-rectius i llocs intermedis és entre un 15% i un 60% inferior a l’Estat espanyol que a França i Itàlia. El seu president, Er-nest Poveda, creu que en tot

Josep Ginesta és secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, la segona autoritat d’un departa-ment amb molts fronts oberts però les mans lliga-des per les poques compe-tències normatives.

Tenim un índex d’atur alt, una cronificació d’aturats de llarga durada i una bretxa salarial que creix, malgrat la recuperació. Què proposen per canviar aquest panorama?

El que no pot passar és que es recuperi l’economia i la ciutadania no. Catalunya ha de tenir competències per decidir com és el seu mercat de treball i la com-petitivitat de les seves em-preses. Això no és una teo-ria independentista, Euro-pa fa temps que ho defensa i aplica. Ens cal una regula-ció del marc laboral dife-rent per a petites i per a grans, salaris diferents, amb modalitats de contra-ctació diferent. Hauríem de poder gestionar els recursos per ajudar a la competitivi-tat empresarial, perquè Es-panya està dirigint-se a un model asiatitzat de low cost, de baixa inversió en polítiques socials en què es pretén competir treballant com noruecs i cobrant com xinesos. Aquest model no sembla que canviï. Nosal-tres proposem una contra-reforma laboral per ponde-rar els acomiadaments i els ERO. I a més a més, un salari mínim català.

En el consell de relacions laborals, s’està negociant un salari mínim català. En quin punt es troba?

Hem situat el debat del sala-ri mínim en el consell de re-lacions laborals, que és

l’es-pai de concertació tripartida, entre sindicats, patronals i ad-ministració. Com a govern ja hem començat a fer passes. En els plans de treball i formació s’ha fixat que el salari sigui de 1.000 euros, quan abans era de 800. Estem treballant també per a la incorporació de clàu-sules socials perquè en les con-tractacions públiques que es facin a Catalunya, els salaris s’apropin a aquest nivell.

Quan es farà efectiu?

Forma part del pla de treball del consell de relacions labo-rals, però el trasllat a la nego-ciació col·lectiva serà lent. La idea és que hi ha un element d’impacte econòmic positiu en la revisió del salari i un altre de política social,

Quines mesures implementa-rien l’endemà que es declarés la república catalana?

Un salari mínim català, recu-perar l’autorització adminis-trativa en els processos de crisi empresarial, refer les políti-ques actives i modificar les modalitats de contractació la-boral. A.P. BARCELONA

“Espanya vol

seguir en baix

cost en treball”

Josep Ginesta

SECRETARI GENERAL DE TREBALL I AFERS SOCIALS

Josep Ginesta. ARXIU /A. PUIG

MIQUEL PUIG DOCTOR EN ECONOMIA

Anem cap a la

terciarització de

l’economia amb

més precarietat

JOAN RAMON ROVIRA

CAP D’ESTUDIS DE LA CAMBRA

Catalunya s’ha

especialitzat en la

creació de treball

poc especialitzat

SANTIAGO NIÑO BECERRA

CATEDRÀTIC D’EST. ECONÒMICA

JOSEP GONZÁLEZ

PRESIDENT PIMEC

S’ha perdut

competitivitat i els

sous s’han fet servir

per guanyar-ne

JUAN CARLOS CASANOVAS

NEGOCIACIÓ COL L. A CCOO

El salari mínim té

camí per recórrer

per dignitat salarial

i justícia social

El valor afegit

unitari en molts

subsectors de

l’economia és baix

A Catalunya hi ha

43.500 treballadors

que estan en

situació de pobresa

(5)

temes retributius, que siguin més transparents i que situïn el focus en la productivitat i els resultats i no en el temps que s’hi dediqui.

Poveda coneix de primera mà nombroses companyies que han fet aquesta transfor-mació interna que ha reper-cutit en una davallada a zero de l’absentisme i un incre-ment de la productivitat. RESPONSABLES. A l’hora de buscar responsables d’aques-ta atzagaiada, la culpa està re-partida entre una adminis-tració que no ataca el proble-ma de fons, un teixit empre-sarial que es resisteix a fer una aposta per la innovació i un sistema educatiu que està allunyat de les necessitats de les empreses i que roman

an-corat en la formació del segle passat. Les polítiques d’ocu-pació de les quals la Generali-tat no té competència són un dels punts crítics en aquesta transformació de model; doncs existeix un problema en la distribució pressupostà-ria. A Europa les polítiques passives (subsidis d’atur) re-presenten una proporció molt petita i les actives (for-mació, promoció local, orientació) s’enduen la major part del pastís. Aquí, també en aquest tema, anem a con-tracorrent. L’any 2014, per exemple, a Catalunya es van invertir 2.600 milions d’eu-ros en polítiques passives i uns 200 milions d’euros en polítiques actives.

MENYS POBRES. Ara bé, per sa-nejar el mercat de treball i que hi hagi menys treballadors considerats pobres, no només s’han d’apujar els salaris i prou, hi ha altres coses que van afegides al fet que les em-preses siguin competitives, com uns preus energètics equiparables a la resta d’Eu-ropa, unes infraestructures que tinguin en compte les particularitats i un sistema tributari que no penalitzi les empreses més petites. I

ales-Si una de les primeres passes en aquest nou model és apujar salaris com recomana Puig, quins efectes pot tenir sobre l’economia?

Les opinions són diverses. Per a Joan Ramon Rovira, si s’augmentés el salari, aug-mentaria la demanda i el con-sum, però es reduiria la com-petitivitat de sectors com el sector carni o hostaleria, que basen la seva competitivitat en sous baixos. “Hi ha sectors on es pot fer, però en d’altres no”, diu Rovira, qui creu que hi ha una prioritat i és reubi-car la bossa d’aturats de baixa qualificació que es quedarien despenjats si s’apugés el SMI. Per a Puig, hi ha una solució definitiva: “S’ha de pagar més, s’han de fer reformes progressives, i al mateix

temps la bossa d’aturats s’ha de formar i reorientar-la.”

Però hi ha qui ho veu més ne-gre: Niño Becerra creu que ara per ara això no es pot solucio-nar. Un salari, si està ben cal-culat, ha de ser el resultat de la valoració d’un lloc de treball, i si la productivitat d’aquest lloc de treball és baixa, el salari serà baix. “Ha de ser l’empresari qui inverteixi, millori l’orga-nització i qualifiqui el treballa-dor per obtenir més valor i augmentant el salari; però si l’empresari no ho fa és perquè ja li està bé”, diu Niño Becerra.

De moment el canvi no és vi-sible, l’economia catalana ten-deix, cada vegada més, a ba-sar-se en el sector de serveis de poc valor com l’hostaleria i el turisme low cost. Des de prin-cipi d’any, per exemple, 8 de cada 10 nous llocs de treball s’han concentrat en el sector de serveis. “Aquesta terciarit-zació va en detriment de l’eco-nomia del país, ja que les acti-vitats englobades en aquest sector s’associen, en moltes ocasions i merescudament, a la precarietat laboral”, explica Casanovas.

Si no es posa fil a l’agulla, aquest mercat de treball tan tocat pot acabar estripant les seves tensades costures.

Entre parèntesi el patrimoni l’any 2008

FONT: FORBES

ISAK ANDIC

Mango

4.500

(3.000)

SOL DAURELLA

Coca-Cola Iberia

3.700

(1.050)

VÍCTOR GRÍFOLS

Grífols

2.600

(N.D.)

THOMAS MEYER

Desigual

2.500

(1.300)

FAMÍLIA GALLARDO

Almirall

2.300

(1.700)

FAMÍLIA CARULLA

Gallina Blanca

2.100

(1.500)

1

2

3

4

5

6

’altra cara de la moneda dels aturats de llarga durada, els treballadors pobres o els que tenen un sou mensual per sota del salari mínim interprofessional és el grup dels mil milionaris que Forbes radiografia cada any a partir de les dades que lliuren a organismes com el CNMV, el regulador del mercat de valors espanyol.

El patrimoni dels catalans més rics, segons la llista Forbes, ha tingut un procés a la inversa que la majoria dels assalariats d’aquest país.

En el seu conjunt, la seva riquesa sí que ha millorat i bastant respecte a abans de la crisi.

Si comparem el patrimoni dels cinc catalans més rics que recull l’ arxifamosa llista Forbes, tots han engreixat els seus

L

patrimonis. El primer dels mil

milionaris catalans, el quart a l’Estat espanyol, és el fundador de Mango. Isak Andic i la seva família han passat de registrar un patrimoni de 3.800 milions d’euros l’any 2008, a sumar-ne 4.500 milions set anys després, un increment de més del 15%.

En segon lloc, la màxima accionista de Coca-Cola Iberia, Sol Daurella, ha augmentat en aquest mateix període la seva riquesa en més de 2.500 milions d’euros. El 2015 tenia un patrimoni de 3.700 milions d’euros i se situava en el segon lloc dels catalans més rics, segons Forbes. Els Daurella també controlen, a Nestlé, el negoci de Nespresso, Cacaolat i l’embotelladora de

Coca-Cola a diferents països africans.

La família Carulla, propietaris d’Agrolimen i

Gallina Blanca, també han millorat el seu patrimoni en 150 milions d’euros més del que tenien abans de la crisi, tal com recull la llista Forbes.

Els que els segueixen en el rànquing dels més afortunats catalans han tingut una evolució també positiva en el seu

patrimoni, aliens a les devaluacions salarials, com Victor Grífols, el fundador de la

farmacèutica Grífols, que entre 2013 i 2015 va augmentar en 1.200 milions el seu patrimoni.

Segons el XX informe Mundial de la Riquesa, en tot l’estat ha augmentat en 193.000 el nombre d’espanyols que declaren tenir un patrimoni per sobre del milió de dòlars. La qual cosa representa un increment del 50% de milionaris des del 2008.

Els grans patrimonis

catalans sí que creixen

Es dediquen 2.600

milions a subsidis

d’atur i 200 a

polítiques actives

Els efectes d’una

pujada de sous

dependria dels

sectors

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :