• No se han encontrado resultados

Estructura dels Mitjans de Comunicació i Publicitat (20364)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Estructura dels Mitjans de Comunicació i Publicitat (20364)"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

1

Curs 2015-16

Estructura dels Mitjans de Comunicació i Publicitat

(20364)

Titulació/estudi: Grau en Publicitat i Relacions Públiques Curs: 2n

Trimestre: 1r

Nombre de crèdits ECTS: 4

Hores dedicació estudiant: 100 hores

Llengua o llengües de la docència: català Professorat: Reinald Besalú

1. Presentació de l'assignatura

Estructura dels Mitjans de Comunicació i Publicitat és una assignatura que se centra en l’estudi de l’organització i funcionament dels mitjans de comunicació en els països occidentals, i en les relacions que s’estableixen entre aquests i els principals actors del sector de la publicitat.

L’objectiu de l’assignatura és donar als estudiants de 2n del Grau en Publicitat i Relacions Públiques coneixements i eines per a l’anàlisi de l’estructura dels mitjans i la publicitat, per tal que en puguin entendre la importància i coneguin el paper que desenvolupen en la societat, així com la seva actual configuració en els diferents països. En definitiva, l’assignatura suposa per als estudiants l’adquisició de coneixements sobre el context en el qual desenvoluparan la seva tasca professional.

2. Competències que s’han d’assolir

Generals:

Capacitat per comunicar els resultats del treball realitzat Capacitat d’anàlisi, de síntesi i d’organització de la informació Capacitat per treballar en grup

Específiques:

Capacitat per entendre el paper que juga la publicitat en el sistema mediàtic i les relacions que s’estableixen entre publicitat i mitjans de comunicació

Capacitat per comprendre la dimensió econòmica, política i cultural dels mitjans de comunicació

Capacitat d’anàlisi de les estructures, l’organització i la regulació dels mitjans de comunicació i la publicitat als països occidentals

(2)

2

3. Continguts

Tema 1. Introducció: l’estudi de l’estructura dels mitjans de comunicació i la publicitat Tema 2. La premsa

Tema 3. La ràdio i la televisió

Tema 4. Internet

Tema 5. L’estructura del sector publicitari

Tema 6. Les polítiques de comunicació

4. Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es divideix en tres tipus d’activitats:

1. Examen. 40% de la nota final.

2. Cinc exercicis basats en seminaris. 50% de la nota final.

3. Assistència i participació a les classes de seminari. 10% de la nota final.

Requisits mínims per a optar a la recuperació de l’assignatura: Haver-se presentat a l’examen

Haver presentat TOTS els exercicis basats en seminaris en data 1 (grup 101) o 2 de desembre (grup 102)

Requisits mínims per aprovar l’assignatura en l’avaluació ordinària: aprovar l’examen i obtenir una nota mitjana total superior a 5, comptabilitzant l’examen (40%), els cinc exercicis (50%) i l’assistència i participació als seminaris (10%).

Activitats de recuperació:

L’examen suspès es recupera amb un nou examen

Els exercicis suspesos es recuperen tornant-los a lliurar amb les millores proposades pel professor

Requisits mínims per aprovar l’assignatura en el període de recuperació: aprovar l’examen i obtenir una nota mitjana total superior a 5, comptabilitzant l’examen (40%), els cinc exercicis (50%) i l’assistència i participació als seminaris (10%).

5. Bibliografia i recursos didàctics

(3)

3 ALMIRON, N. (2009) “Grupos privados propietarios de medios de comunicación en España: principales datos estructurales y financieros”. Comunicación y Sociedad, vol. 22, núm. 1, pp. 243-273.

ALMIRON, N. (2011) “Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009”. Observatorio (OBS*) Journal, vol. 5, núm. 1, pp. 227-244.

ALMIRON, N. (2012). “Financialization, Economic Crisis, and Corporate Strategies in Top Media Companies: The Case of Grupo Prisa”. International Journal of Communication, núm. 6, pp. 2894-2917.

ANDERSON, C.; WOLFF, M. (2010) "The web is dead, long live the Internet". Wired (US, vol. 18, núm. 9

BUSTAMANTE, E. (2006). Radio y televisión en España. Historia de una asignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Ed. Gedisa.

CAMPOS, F. (coord.) (2010). El cambio mediático. Sevilla: Comunicación Social.

CASTELLBLANQUE, M. R. (2001). Estructura de la actividad publicitaria. La industria de la publicidad de la A a la Z. Barcelona: Paidós.

CORBELLA, J.M. (2010). “La nova ecologia de l’audiovisual: nous actors, vells i nous problemes”. Quaderns del CAC, vol. 13, núm. 34, pp. 37-45.

DE MORAGAS, M. (2012). “Internet i canvis en el sistema de comunicació”. Quaderns del CAC, vol. 15, núm. 1, pp. 5-14.

DOYLE, G. (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications. HALLIN, D.C.; MANCINI, P. (2008). Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Ed. Hacer.

HILMES, M. (ed.) (2003). The television history book. London: British Film Institute. PICARD, R. (2008). “The economics of plurality. Europe and the USA compared”. A: Gardam, T.; Levy, D. A. (eds.) The price of plurality: choice, diversity and broadcasting institutions in the digital age. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism, pp. 197-205.

SCANNELL, P. (2002). "Public Service Broadcasting. the History of a Concept". A: Marris, P.; Thornham, S. (eds.) Media studies. A reader. Edinburgh: Edinburgh University Press, pp. 120-134.

THE ECONOMIST (2010). "Changing the channel. Special report on television".

THE ECONOMIST (2011). "Bulletins from the future. Special report on the news industry".

(4)

4 THE ECONOMIST (2014). Little Brother. Special report on online advertising"

5.2. Bibliografia complementària

ARSENAULT, A.H.; CASTELLS, M. (2008). "The structure and dinamics of global multi-media business networks". International Journal of Communication, núm. 2, pp. 707-748.

ARTERO MUÑOZ, J.P. (2008). El mercado de la televisión en España. Oligopolio. Barcelona: Ed. Deusto.

BUSTAMANTE, E. (1999). La televisión económica. Barcelona: Ed. Gedisa.

HUMPHREYS, P. J. (1996). Mass Media and Media Policy in Western Europe. Manchester: Manchester University Press.

KÜNG, L.; PICARD, R.G.; TOWSE, R. (eds.) (2008). The Internet and the Mass Media. London: SAGE.

MATTELART, A. (1998). La mundialización de la comunicación. Barcelona: Paidós. MCQUAIL, D. (2000). Introducción a la teoría de la comunicación de masas. Barcelona: Ed. Paidós.

PÉREZ RUIZ, M.A. (1996). Fundamentos de las estructuras de la publicidad. Madrid: Síntesis

PICARD, R. (2006) “Financing public media: the future of collective funding”. A: Nissen, C.S. (ed.) Making a difference. Public service broadcasting in the European media landscape. Eastleigh: John Libbey Publishing, pp. 183-196.

PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.

REIG, R. (1998). Medios de comunicación y poder en España. Barcelona: Paidós. TRAPPEL, J.; et al. (eds.) (2011). Media in Europe Today. Bristol: Intellect.

5.3. Informes i reculls de dades

AEDE, Libro blanco de la prensa diaria AIMC, Estudio General de Medios

CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA, Informe de l'audiovisual a Catalunya

(5)

5 Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, Informe Anual Audiovisual y Telecomunicaciones

CIVIL, M.; et al. (eds.), Informe de la comunicació a Catalunya Eurostat, Europe in Figures: Eurostat Yearbook

Eurostat, Information Society Statistics

Infoadex, Informe Infoadex de la Inversión Publicitaria Observatori de la Producció Audiovisual (UPF)

Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información, Perfil sociodemográfico de los internautas

Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información, La sociedad en red: informe anual i Informe anual de los contenidos digitales en España Ofcom, The International Communications Market Report

Zenith Optimedia, Los medios en España y Portugal

6. Metodologia

Classes magistrals (dilluns)

Classes de seminari (dimarts o dimecres). En petits grups, es treballen continguts complementaris, es debaten lectures i es realitzen i comenten els exercicis a lliurar. En alguns casos, els seminaris requeriran un treball previ de l’alumnat fora de l’aula.

Estudi individual

7. Calendari

Dilluns Dimarts (grup 101) Dimecres (grup 102)

21 de setembre Tema 1 22 de setembre Seminari 0 23 de setembre Seminari 0 28 de setembre Tema 2 29 de setembre Seminari 1.1 30 de setembre Seminari 1.1 5 d’octubre Tema 2 6 d’octubre Seminari 1.2 7 d’octubre Seminari 1.2

(6)

6

Dilluns Dimarts (grup 101) Dimecres (grup 102)

12 d’octubre FESTIU 13 d’octubre Seminari 2.1 14 d’octubre Seminari 2.1 19 d’octubre Tema 3 20 d’octubre Seminari 2.2 21 d’octubre Seminari 2.2 26 d’octubre Tema 3 27 d’octubre Seminari 3.1 28 d’octubre Seminari 3.1 2 de novembre Tema 3 3 de novembre Seminari 3.2 4 de novembre Seminari 3.2 9 de novembre Tema 4 10 de novembre Seminari 4.1 11 de novembre Seminari 4.1 16 de novembre Tema 5 17 de novembre Seminari 4.2 18 de novembre Seminari 4.2 23 de novembre Tema 6 24 de novembre Seminari 5 25 de novembre Seminari 5 30 de novembre Tema 6 1 de desembre Repàs, lliurament d’exercicis i explicació de l’examen 2 de desembre Repàs, lliurament d’exercicis i explicació de l’examen

Referencias

Documento similar

3) Engagement. És el concepte de moda, la capacitat de generar engagement i vincle emocional amb l’audiència, via enfocament del contingut. L’entorn digital ha transformat la

El libro de entrevistas a diferentes periodistas y comunicadores africanos y afrodescendientes tiene también como objetivo educar sobre el racismo y sobre las

Des de finals dels anys setanta fins ara, com a conseqüència de l’expansió comunicativa, de l’hegemonia dels mitjans i la cultura audiovisuals i dels avenços en la lingüística

Que puede ir desde la reproducción de una obra de arte concreta, la referencia cultural o realizar la pieza publicitaria "a la manera de"/ Es muy pedagógico utilizar una

Davant d’aquesta complexa situació, tenint en compte que els mitjans viuen bàsicament d’una publicitat relativament controlada i que no és viable que els anunciants incrementin

O la informació dels franquistes no era correcta o van demostrar molt poca comprensió de les dimensions dels problemes als que s’enfrontaven a l’entrar. Primer, no es pensaven

Aquesta estratègia de treball, que es basa en l´ús dels pictogrames com a material d´aprenentatge, ha afa- vorit el desenvolupament de la comunicació i expressió oral en els nens/es

Després d’analitzar les notícies publicades pels tres diaris durant la tardor de 2020, el més cridaner és que El País és el mitjà de comunicació que ofereix una cobertura