VIII. Catalunya i la febre de l or, catalanisme i anarquisme ( ) Aquesta marca es correspon amb un període de gran ***

(1)

Catalunya

i la febre de l’or,

catalanisme

i anarquisme

(1875-1930)

VIII

A

questa marca es correspon amb un període de gran

desenvolupament industrial de Catalunya que transforma

pràcticament tota la societat i el conjunt del territori. La mateixa

novel·la La Febre d’Or, de Narcís Oller, sintetitza molt bé els llocs comuns

d’aquel·la època: el ferrocarril, l’exposició universal, l’èxode rural a través

del protagonista, etc. De fet, el període comprès entre les dues grans

exposicions de Barcelona (la de 1888 i la del 1929), constitueix molt

probablement una de les etapes més puixants de la Catalunya

contemporània. És l’època de la febre d’or, del ferrocarril, l’electrificació

i la consolidació de l’ Eixample de Barcelona. Però també és temps de

consolidació de la Renaixença cultural i nacional i de sorgiment del

catalanisme polític. Les valls del Ter i el Llobregat s’omplen de fàbriques

i colònies industrials mentre prospera el comerç amb els països d’ultramar.

El catalanisme polític i la Renaixença cultural es consoliden. L’anarquisme

s’estén pels nuclis obrers de Catalunya, especialment a l’entorn de

Barcelona i la seva àrea metropolitana. A finals del segle XIX esclata un

nou moviment artístic, el modernisme, que tindrà a Catalunya una especial

rellevància i singularitat tant a les ciutats principals i els centre industrials,

com en el medi rural, com s’evidencia en zones d’estiueig com la Garriga,

Puigcerdà i Camprodon i en els cellers modernistes.

Mentre es consolida la Catalunya fabril de nuclis com Sabadell i

Terrassa, les valls del Ter i el Llobregat esdevenen focus d’una

industrialització creixent. Mentrestant, la pèrdua de les colònies espanyoles

de les Antilles comportarà la decadència del comerç amb Amèrica i el

retorn dels indianos. Les submarques que caracteritzen aquest eix temàtic

en el catàleg són les següents: “Les colònies industrials de les valls del

Ter i el Llobregat”; “Les colònies d’ultramar: els indians”; “Pastors,

pagesos i pescadors (la Catalunya nostàlgica)”; “Catalanisme i anarquisme”

i “Modernisme i Renaixença”.

TEMÀTICA

*

Proposta a considerar

**

Proposta preferent

*******

Proposta prioritària

(2)

PLA D’IMPLEMENT

ACIÓ DELS RECURSOS TURÍSTICS INT

ANGIBLES

Prioritat

Acció recomanada

Marca Turística

Observacions

*******

Donar suport a la creació del Centre d’Acollida turística (CAT)

de Sallent.

Catalunya Central

Pirineus

Aquest Centre d’Acollida Turística explica el paper de Sallent i la vall del Llobregat en el procés de la industrialització catalana. L’espai temàtic explica la revolució industrial i l’aparició del moviment obrer. El CAT és també porta d’entrada als grans recursos de turisme industrial de la conca del Llobregat, des de les colònies industrials fins a explotacions mineres.

**

Donar suport a la promoció i comercialització del Parc Fluvial

i la Ruta de les Colònies de la conca del Llobregat

(Bages-Berguedà) i allargar-la fins a la desembocadura (Baix

Llobregat).

Catalunya Central

Pirineus

Costa del Garraf

*El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que impulsa el desenvolupament econòmic i turístic de les colònies tèxtils del Llobregat i vetlla per preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació del Parc Fluvial del Llobregat s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori on trobem 18 fàbriques i colònies tèxtils construïdes, a partir de la segona meitat del segle XIX.

*El PC-144 és un sender de curt recorregut centrat en la Ruta de les Colònies Tèxtils. *Preveure l’extensió de la ruta fins a la Colònia Güell (Baix Llobregat).

**

Promoure la realització d’una guia turística que ressenyi els

espais visitables i les empreses de serveis culturals i turístics,

allotjaments i restauració vinculats a les colònies industrials

de Catalunya.

Totes les marques

Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses de serveis culturals i turístics de la zona en el desplegament d’iniciatives turístiques i culturals vinculades a les colònies tèxtils.

*******

Donar suport a la promoció i comercialització del Consorci

Alba Ter i a la creació de la ruta de les colònies industrials del

riu Ter.

Catalunya Central

Costa Brava

Pirineus

El Museu Industrial del Ter (Manlleu) pot actuar com a element catalitzador.

**

Promoure la realització d’una guia turística que ressenyi els

espais, recursos visitables i empreses de serveis culturals i

turístics, allotjaments i restauració vinculades al llegat dels

indians a Catalunya.

Totes les marques

Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses de serveis culturals i turístics de la zona, en el desplegament d’iniciatives vinculades a l’ús turístic del llegat indià.

*******

Donar suport a la consolidació de la Xarxa de Municipis

Indians i a la creació de productes turístics vinclats.

Costa Brava

Costa del Garraf

Costa de

Barcelona-Maresme

Entre els impulsors d’aquesta xarxa destaquen els municipis de Begur (Baix Empordà) i Lloret de Mar (La Selva). De cara a la creació de productes turístics se suggereix l’especialització dels municipis indians en dues temàtiques principals:

-La migració catalana cap a Amèrica, habilitant un espai interpretatiu sobre els catalans que han deixat la seva empremta a Amèrica Llatina. El comerç amb Amèrica, vinculat a les indianes, el vi i l’aiguardent.

*Impulsar l’adhesió a la xarxa dels municipis que compten amb llegat indià. Barcelona (en especial el Barri dels Indians del districte de Sant Andreu i l’Eixample que acull nombrosos edificis d’indians), així com Sitges (Garraf)i l’Arboç (Baix Penedès).

*Establir un programa de col·laboració amb el projecte “Ruta de l’Esclau” de la UNESCO.

*Implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses de serveis culturals i turístics en el desplegament d’aquesta oferta.

**

Promoure la realització de Centres d’Interpretació ubicats als

Casals catalans d’Amèrica Llatina i el Carib que expliquin el

paper dels catalans a Amèrica Llatina (colonitzadors,

alliberadors, comerciants exiliats, etc).

-

*Aquest projecte es podria vincular a les rutes sobre el llegat català. A tall d’exemple, l’agència turística cubana Paradiso del Ministeri de Cultura de Cuba comercialitza la ruta dels catalans a Cuba on integra els casals catalans de l’illa.

*Cal vincular-ho a les accions realitzades amb la xarxa de centres i casals catalans a l’exterior del Departament de Vice-Presidència de la Generalitat de Catalunya.

*******

Donar suport a les iniciatives turístiques de posada en valor

del “Pallars nostàlgic”. Producte extensible a la resta del

Pirineu.

Pirineus

El producte turístic “El Pallars Nostàlgic” s’emmarca en el projecte turístic Tren dels Llacs, i té per objectiu recuperar antics oficis, productes agroalimentaris típics, llocs d’interès turístic, museus etnogràfics, revivint les transformacions experimentades durant la primera meitat del segle XX i els canvis en les formes de vida a les comarques del Pallars Jussà i Sobirà. Inclou el conjunt modernista de Casa Mauri (antic Molí de l’Oli i actual Ajuntament de la Pobla de Segur), la fàbrica de Licors Portet de la Pobla de Segur, el Museu dels Raiers, les antigues botigues de Salàs de Pallars (ultramarins, barberia, farmàcia, etc.), el Museu hidroelèctric i la Central Hidroelèctrica de Cabdella, l’estany Montcortés, les salines i la Casa de la Sal a Gerri de la Sal, el congost de Collegats, Sort, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, la serradora d’Alòs d’Isil, el Museu de les Papallones, el Museu dels Pastors de Llessui (Vall d’Àssua) i la Formatgeria la Peça d’Altron

(3)

PLA D’IMPLEMENT

ACIÓ DELS RECURSOS TURÍSTICS INT

ANGIBLES

Prioritat

Acció recomanada

Marca Turística

Observacions

*******

Consolidar les destinacions associades al patrimoni industrial

vitivinícola i modernista englobades en la categoria

“Catedrals del vi”, en el marc d’una ruta dels cellers

cooperatius i els cellers privats de Catalunya.

Costa Brava

Costa Daurada

Costa del Garraf

Terres de l’Ebre

Terres de Lleida

És una ruta cultural impulsada per Turisme de Catalunya. Les cooperatives agrícoles creades els anys 20 van donar un gran impuls a la producció catalana de vins i caves. La seva importància social i cultural queda reflectida en cellers i magatzems monumentals, com els que van dissenyar Cèsar Martinell deixeble de Gaudí. El llegat més interessant el formen una cinquantena d’edificis industrials: cellers, molins d’oli a més de fàbriques i magatzems d’estil modernista.

**

Donar suport a les iniciatives de personalització de caves i

cellers, mitjançant la història familiar dels seus fundadors i

propietaris.

Totes les marques

La estratègia de la personalització és una eina útil per a diferenciar els recursos inclosos dins d’una mateixa categoria

*******

Crear un Centre d’ interpretació sobre la renaixença al

catalanisme polític i el modernisme a l’Hospital de Sant Pau

(Barcelona).

Barcelona

La reconversió dels pavellons de l’Hospital de Sant Pau permet crear “in situ” un centre d’interpretació del catalanisme i el modernisme. El Centre podria explicar també el paper de la societat civil i l’eclosió de fenòmens socials com l’excursionisme.

*******

Promoure el coneixement de les figures més destacades del

catalanisme polític com Francesc Cambó, Enric Prat de la

Riba, Antoni Rovira i Virgili, etc., impulsant l’edició d’una guia

que posi en valor els equipaments ja existents, com la

Casa-Museu Prat de la Riba (Castellterterçol) o el futur museu de la

Casa Irla (Sant Feliu de Guíxols).

Catalunya Central

Costa Brava

La Casa-Museu Prat de la Riba està gestionada pel Museu d’Història de Catalunya i la futura Casa Museu Irla per la Fundació Irla

**

Restituir les columnes de Puig i Cadafalch en el seu

emplaçament original en la muntanya de Montjuic (Barcelona)

Barcelona

* Les columnes originals de Puig i Cadafalch es van aixecar l’any 1919 ocupat avui per la font màgica de Montjuïc. Enderrocades l’any 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera.

* L’Ajuntament de Barcelona preveu que les obres de restauració comencin el 2010 amb una durada de set mesos.

*

Proposar la creació d’un espai museïtzat o centre

d’interpretació que expliqui el moviment obrer i la lluita

social a Catalunya amb rutes autoguiades en espais

associats.

Barcelona

* Es proposa la seva ubicació a Barcelona, a la seu del que fou el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), fundat el 1903 i que actualment pertany a la UGT.

* Es destacarien personatges com Martí Barrera, Teresa Claramunt, Lluís Companys, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Layret, Teresa Mañé (Soledad Gustavo), Federica Montseny, Andreu Nin, Joan Peiró i Salvador Seguí “el noi del sucre”,

**

Impulsar la consolidació de la iniciativa Espais Escrits –

Xarxa del Patrimoni Literari Català que integra les

cases-museu d’acreditats literats i promou la divulgació del seu

llegat a través de rutes literàries.

Costa del Garraf

Costa Daurada

Barcelona

Pirineus

Catalunya Central

Espais Escrits integra les següents cases-museu dels escriptors següents: Victor Balaguer (Biblioteca - Museu Víctor Balaguer), Àngel Guimerà (Casa-Museu Àngel Guimèra, El Vendrell, Baix Penedès), Joan Maragall (Arxiu Joan Maragall-Biblioteca de Catalunya, Barcelona), Santiago Rusiñol (Consorci de Patrimoni de Sitges, Sitges, Garraf), Jacint Verdaguer (Museu Casa Verdaguer – Vil·la Joana – Museu d’Història de Barcelona, Barcelona; Fundació Jacint VerdaguerCasa Museu Verdaguer, Folgueroles, Osona; Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris -Universitat de Vic, Vic, Osona), Narcís Oller (Societat Narcís Oller, Valls, Alt Camp)

*******

Renaixença, catalanisme i modernisme: Promoure la creació

d’un treball en xarxa de les rutes modernistes ja existents a

Catalunya i estructurar un discurs coordinat de l’oferta

existent que subratlli el lligam entre l’arquitectura modernista

i la iconografia del catalanisme polític.

Totes les marques

Actualment hi ha una gran varietat de rutes modernistes a Catalunya, impulsades des de diverses administracions. Per a potenciar el seu aprofitament turístic cal impulsar accions com:

*Tematitzar les rutes ja existents en diferents categories, com modernisme urbà, agrari, de segones residències, o vinculades a activitats com la música, els mercats o el termalisme balneari.

*Associar els principals recursos a personatges històrics representatius i als ideals del catalanisme polític.

**

Realitzar un pla de promoció del turisme industrial de l’estany

Gento- Torre de la Cabdella (Pallars Jussà) vinculat al

telefè-ric turístic i el Museu Hidroelècttelefè-ric de Cabdella (Pallars

Jussà).

Pirineus

Indret vinculat a la construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya. Aquest pot ser un punt privile-giat d’entrada la Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici així com l’espai interpretatiu de l’electrificació a Catalunya. Per això es proposen les següents accions: Establir acords de col·laboració amb l’Hotel d’Estany de Gento (propietat municipal) per que sigui un Punt d’informació de la Vall Fosca i del procés d’inici de l’electrifi-cació. D’altra banda, ampliar l’oferta d’obertura (ara només l’estiu) per aprofitar la temporada de neu. *Impulsar l’aprofitament turístic del telefèric de Sallente- Estany de Gento (propietat de FECSA)

(4)

PLA D’IMPLEMENT

ACIÓ DELS RECURSOS TURÍSTICS INT

ANGIBLES

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PRIORITARIS

Límit comarcal

Marca turística

Catedrals del Vi

Industrialització alTer i Llobregat

Pirineu Nostàlgic

Costa nostàlgica

Altres punts d'interès

Zona

Catedrals del vi

Industrialització del Ter i el Llobregat

Pirineu nostàlgic

Costa de navegants,indians i

contrabandistes

Font: Elaboració pròpia

1: La Torre de Cabdella

2: La Pobla de Segur

3: Salàs de Pallars

4: Conca de Dalt

5: Baix Pallars

6: Sort

7: Esterri d'Àneu

8: Arsèguel

9: Tuixen

10: Puig-Reig

11: Gironella

12: Cercs

13: Sallent

14: Ripoll

15: Sant Vicenç de Torelló

16: Esparreguera

17: Manresa

18: Igualada

19: Manlleu

20: Cardona

21: Calella

22: Sant Pere de Ribes

23: Begur

24: Lloret de Mar

25: Vilanova i la Geltrú

26: Sitges

27: Canet de Mar

28: Cadaqués

29: Sant Feliu de Guíxols

30: Xerta

31: Cambrils

32: Vilafranca del Penedés

33: L'Espluga de Francolí

34: Sant Sadurní d'Anoia

35: El Pinell de Brai

36: Gandesa

37: Santa Coloma de

Cervelló

38: Barcelona

39: Caldes de Malavella

40: Peralada

41: Palafrugell

42: Blanes

43: Reus

44: Terrassa

45: Capellades

46: El Palau d'Anglesola

47: Nulles

48: Mollerussa

49: Les Borges Blanques

50: Castellterçol

Identificació 45 20 17 37 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 31 30 29 28 19 18 16 44 43 27 26 25 24 23 22 42 41 21 40 39 38 15 14 36 35 34 33 ₃₂ 50 49 48 47 46

*******

(5)

PLA D’IMPLEMENT

ACIÓ DELS RECURSOS TURÍSTICS INT

ANGIBLES

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PREFERENTS

Marca turística

Límit comarcal

Catedrals del vi

Costa de navegants,

indians i contrabandistes

Industrialització al Ter i al

Llobregat

Pirineu Nostàlgic

Altres punts d’interès

1. Vilafranca del Penedès

2. Arbúcies

3. Les Borges Blanques

4. Folgueroles

5. Castellar del Riu

6. Tarragona

7. Tortosa

8. Caldes de Malavella

9. Girona

10. Reus

11. Riudoms

12. Santa Coloma de Cervelló

13. Canet de Mar

14. Terrassa

15. La Pobla de l’Lillet

16. Peralada

17. Sant Sadurní d’Anoia

18. Torrelavit

19. El Palau d'Anglesola

20. L'Albi

21. Lleida

22. Sant Esteve Sesrovires

23. Barberà de la Conca

24. L'Espluga de Francolí

25. Rocafort de Queralt

26. Falset

27. Lloret de Mar

28. Barcelona

29. Sitges

30. Vilanova i la Geltrú

31. L'Arboç del Penedès

32. Sant Feliu de Guíxols

33. Olivella

34. Palamós

35. Blanes

36. Puig-Reig

37. Cercs

38. Gironella

39. Igualada

40. Josa i Tuixén

41. Naut Aran

42. Coll de Nargó

43. El Pont de Bar

44. Montferrer i Castellbó

45. Oliana

Identificació 0 15 30 km

**

(6)

PLA D’IMPLEMENT

ACIÓ DELS RECURSOS TURÍSTICS INT

ANGIBLES

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS A CONSIDERAR

1. Sallent 2. Gironella 3. Guardiola de Berguedà 4. La Pobla de Lillet 5. Manlleu 6. Esparraguera 7. L'Arboç 8. El Masnou 9. Premià de Mar 10. Vilassar de Mar 11. Palafrugell 12. Barcelona 13. Amposta 14. Tagamanent 15. Aiguamúrcia 16. Alió

17. Cabra del Camp 18. Cornudella de Montsant 19. Llorenç del Penedès 20. Montblanc 21. Pira 22. Vila-rodona 23. Horta de Sant Joan 24. Castelló d'Empúries 25. Sort 26. El Prat de Comte 27. Pujalt 28. Forallac 29. Balaguer 30. L'Escala 31. Castellví de Rosanes 32. Vimbodí 33. Ripoll 34. Lloret de Mar 35. La Pobla de Segur 36. Naut Aran

37. El Pla de Santa Maria 38. El Vendrell

39. Valls 40. Mataró 41. Argentona 42. Sant Joan Despí 43. Reus 44. Olot 45. Girona 46. Arenys de Mar 47. Arenys de Munt 48. Cadaquès 49. Portbou 50. Sabadell 51. Terrassa

52. Vilafranca del Penedès 53. Esplugues de Llobregat 54. Martorell 55. Tarragona 56. Tortosa 57. Hostalets de Pierola 58. Sitges Identificació 0 15 30 km