EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL CÀNCER

(1)

EPIDEMIOLOGIA i

PREVENCIÓ DEL CÀNCER

Dr. Josep Vaqué

Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB

1.

Conceptes introductoris

2.

Epidemiologia descriptiva:

Incidència, mortalitat, supervivència

3.

Factors etiològics

4.

Prevenció del càncer

(2)

“És l’enemic implacable que al llarg de la

vida penja damunt el cap d’una de cada tres

dones i d’un de cada dos homes”

El Càncer, l’emperador de tots els mals

Siddartha Mukherjee “El emperador de todos los males. Una biografía del Cáncer”. Editorial Taurus, 2011. 712 págs.

(3)

ESTADIS: Iniciació, Promoció i Progressió

- AGENT INICIADOR

- AGENT PROMOTOR

- PROGRESSIÓ

Carcinògens incomplets:

Inicien les cèl·lules però no

les promouen; són agents mutàgens

Carcinògens complets:

Inicien una neoplàsia i

causen també la seva promoció i progressió

1. Conceptes introductoris

(4)

Furberg & Ambrosone. Trends in Molecular Medicine, 2001

Epidemiologia

(5)

1. Autosuficiència dels senyals de creixement (p.e., activació oncògen H-Ras per mutacions puntuals, sobreexpressió de gens,...)

2. Insensibilitat als senyals d’inhibició del creixement

(inactivació dels gens supressors de tumors per mutacions puntuals, delecions, metilació alterada i altres; 50-75% dels càncers tenen un mutació del p53)

3. Evasió de l’apoptosi (mecanisme pel qual les cèl·lules eliminen les mutacions oncogèniques)

4. Capacitat replicativa ilimitada (senescència replicativa,

inactivació de pRb/p53, activació de la telomerasa)

5. Inducció de l’angiogènesi (neovascularització) (activació de

VEGF, FGF1 i FGF2)

6. Invasió tisular i metàstasi (gens força desconeguts)

Sis canvis propis del Càncer

Sis canvis que se situen en l’arrel de pràcticament tots els càncers. Resumits per Hanahan D i Weinberg RA. Cell 2000

(6)

Sis canvis propis del Càncer

Sis canvis que se situen en l’arrel de pràcticament tots els càncers. Resumits per Hanahan D i Weinberg RA. Cell 2000

(7)

Deu canvis propis del Càncer i dianes terapèutiques

Hanahan D, Weinberg RA. Hallmarks of Cancer: The next generation. Cell 2011

(8)

.. .. .. ..

APC XRAS SMAD2/4 TP53

Mutació Mutació Pèrdua Mutació i pèrdua i pèrdua

Metilació del

ADN alterada Altres alteradors genètics

Epiteli normal Adenoma precoç Adenoma Adenoma Carcinoma Metàstasi cripta displàsica intermediari tardà ..

..

.. ..

Inactivació del gen reparador de mismatch Inestabilitat microsatèlits: BAT26

Vies que controlen la tumorogènesi colorectal. Les mutations en la via

de la APC/b-catenina inicien el procés neoplàsic, del que en resulten petits

tumors benignes (adenomes). Aquests progressen, en fan grans i més perillosos, ja que s’acumulen mutations en gens de control del creixement (K-Ras, B-RAF,

PIK3CA, o p53). El procés s’accelera per mutacions en gens d’estabilitat

Creixement tumoral o neoplàsia

(9)

Iniciació: Iniciació: Exposició a Exposició a carcinògens carcinògens Interacció entre Interacció entre promotors i les promotors i les defenses de defenses de l'hoste l'hoste Fase de diagnòstic clínic usual Detecció Detecció precoç precoç Ca rcin oma Ca rcin oma in situ in situ Le sió pre Le sió pre --mal ig na mal ig na Ne op la sia be nig na ?

Història natural del càncer i

proves disponibles

Proves de Proves de cribratge cribratge Diagnòstic Diagnòstic usual usual Període de detecció Període de detecció pre pre--clínicclínic

Noves proves per avaluar els Noves proves per avaluar els efectes biològics: ADN

efectes biològics: ADN adducts, mutagenicitat de adducts, mutagenicitat de l'orina, ruptures l'orina, ruptures cromosòmiques cromosòmiques Proves per al Proves per al medi ambient del medi ambient del lloc de treball. lloc de treball. Detecció de Detecció de carcinògens en carcinògens en els productes de els productes de consum consum Història natural Història natural Proves Proves

(10)

Envelliment i Càncer

Impacte de

Impacte de l’envelliment

l’envelliment: : Entre

Entre els

els anys

anys 2007

2007

i 2030, al

i 2030, al Regne

Regne Unit

Unit es

es preveu

preveu que el

que el

nombre de casos de

nombre de casos de càncer

càncer, en la

, en la gent

gent de

de

més

més de 65

de 65 anys

anys d’edat

d’edat, , augmenti

augmenti un

un 76,2%

76,2%

en

en els

els homes

homes i un

i un 67,5%

67,5% en les dones.

en les dones.

Mistry M, Parkin D, Ahmad A, et al. Cancer incidence in the United Kingdom: projections to the year 2030. Mistry M, Parkin D, Ahmad A, et al. Cancer incidence in the United Kingdom: projections to the year 2030. Br J Cancer. 2011; 105; 1795

(11)

Connexió entre Senescència i Càncer

L’augment de l’edat és, amb molt, el més important de

tots els carcinògens

tots els carcinògens,,

i entendre les seves vies d’actuació

un dels temes centrals de la biologia de l’envelliment.

En experimentació amb cultius tisulars i en rates, s’ha

observat que

les proteines produïdes pels fibroblastes

senescents, incloses proteases, factors de creixement i

mol·lècules que promouen l’angiogènesi, poden

estimular la malignització

estimular la malignització, i

, i

animar les cèl·lules

premalignes a passar a ser canceroses i formar tumors que

poden matar l’animal.

The

The AgeAge of of SenescenceSenescence. Judith . Judith Campisi'sCampisi's workwork onon cancercancer maymay revealreveal thethe secretssecrets of (of (notnot) ) gettinggetting olderolder. . TheThe Scientist

(12)

Malaltia coronària 13% Malaltia coronària 13% Malaltia cerebrovascular 10% Malaltia cerebrovascular 10% Càncer 12% Càncer 12% Lesions

Lesions -- accidents 9%accidents 9%

Infec. respiratòries 7% Infec. respiratòries 7%

VIH

VIH -- Sida 5%Sida 5%

MPOC 5% MPOC 5% Causes perinatals 4% Causes perinatals 4% Malalties diarreiques 3% Malalties diarreiques 3% Tuberculosi 3% Tuberculosi 3% Paludisme 2% Paludisme 2% Altres malalties 27% Altres malalties 27% 2,7 m. 2,7 m. 5,5 milions: 5,5 milions: ♀♀ 3 m. i 3 m. i ♂♂ 2,5 m. 2,5 m. 7,1 m. 7,1 m. 15,6 milions 15,6 milions 7,2 milions 7,2 milions 5,2 m. 5,2 m. 3,7 m. 3,7 m. 2,8 m. 2,8 m. 2,5 m. 2,5 m. 1,8 m. 1,8 m. 1,2 m. 1,2 m. 1,6 m. 1,6 m.

Causes de mort en el món,

2002.

Total: 57 milions/any

OMS OMS

2. Epidemiologia

descriptiva

(13)

Incidence and

mortality of all

cancers combined

in the 28 EU

countries, men and

women combined

(excluding

non-melanoma skin

cancer); shown as

age-standardized

rates (ASRs) per

100.000.

(14)

Cancer Epidemiology 39S (2015) S1-S10

Incidència i mortalitat dels 15 principals càncers a la Unió Europea, 2012

Number of new cancer cases and cancer deaths for the top 15 commonest cancers in the 28 member states of the European Union; 2012. IARC GLOBOCAN

(15)

Provincies o circunscripcions espanyoles que tenen Registre dels casos de càncer:

Albacete, Asturias, País Vasco, Canarias, Cuenca, Girona, Granada, Murcia, Navarra, Tarragona i Zaragoza

El cáncer en España. Instituto de Salud Carlos III. Madrid 2009 http://cancer.isciii.es/ariadna.php

•

Els Registres de casos permeten obtenir la Incidència de càncers

•

La Mortalitat s’obté a partir del Certificat Mèdic de Defunció (individual, des de 1871)

Espanya. Font de les dades d’Incidència i

Mortalitat per Càncer

(16)

(17)

(18)

(19)

(20)

(21)

(22)

(23)

(24)

(25)

(26)

(27)

(28)

(29)

Espanya. Homes. 2012 Incidència i mortalitat Nombre de casos i (%) Pròstata Pulmó Colo-rectal Pròstata Pulmó Colo-rectal Altres Bufeta _{17.430 (27.%)}

(30)

.. .. Mama Cos d’úter Colo-rectal Altres Pulmó Mama Cos d’úter Colo-rectal Altres Pulmó Espanya. Dones. 2012 Incidència i mortalitat Nombre de casos i (%)

Las Cifras del Cáncer en España 2014. Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), 2014. Cos d’úter

(31)

CR: taxa bruta per 100.000 ASRw: taxa estandaritzada

per la població mundial.

ASRe: taxa estandaritzada

(32)

CR: taxa bruta per 100.000 ASRw: taxa estandaritzada per la població mundial. ASRe: taxa estandaritzada per la població europea.

(33)

Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a Catalunya, 1993-2007. Homes

(34)

Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a Catalunya, 1993-2007. Dones

(35)

(36)

(37)

American Cancer Society. Cancer Facts & Figures 2014. Atlanta: American Cancer Society; 2014.

(38)

(39)

Incidència de Càncer segons raça o ètnia. EEUU, 1988-1992

Taxes per 100.000 h ajustades segons la població de 1970

(40)

Bufeta urinària Bufeta urinària 8181 9393 4949 66 Cavitat Oral Cavitat Oral 5353 8181 4242 1818 Cervell Cervell 2929 3434 3232 2222 Cèrvix Cèrvix 6969 9191 5050 99 Còlon i recte Còlon i recte 6161 9191 6363 77 Esòfag Esòfag 1111 2222 1111 22 Estòmac Estòmac 2121 6161 2323 22 Fetge Fetge 66 1313 88 22 Larinx Larinx 6666 8484 5454 4040 Mama (dona) Mama (dona) 8484 9797 7676 20 20 Melanoma Melanoma 8787 9595 6161 1616 Ovari Ovari 4646 9292 5151 2525 Pàncrees Pàncrees 44 1313 55 22 Próstata Próstata 8787 9999 9393 3030 Pulmó Pulmó 1414 4848 1818 2 2 Ronyó Ronyó 5959 8888 6060 9 9 Testicle Testicle 9595 9999 9797 7272 Úter Úter 8484 9595 6666 2626

Supervivència a 5 anys

Global Global LocalLocal RegionalRegional DistantDistant

Global

Global::

tots

els estadis

Extensió

Extensió::

Local

Regional

Distant

Global

Global::

tots

els estadis

Extensió

Extensió::

Local

Regional

Distant

En

%

EEUU

EEUU.. A partir A partir dels casos de dels casos de 1986 a 1992, 1986 a 1992, seguits fins seguits fins 1993 1993

(41)

**Supervivència relativa* (%) durant tres periodes de**

temps. Segons localització del càncer. EEUU.

(42)

Consum de tabac 30%

Factors de la dieta (alimentació) 35%

Consum d'alcohol 3% Treball - ocupació 4% Factors reproductius i sexuals 7%

Factors geofísics 3% Radiacions ionitzants 1-3% Radiacions ultraviolades 2-4% Contaminació atmosfèrica 2% Medicaments 1,5% Agents infecciosos 5-16% Càncers hereditaris 2-10%

3. Factors etiològics del Càncer

(43)

Prevenibles

No prevenibles

Tabac Alcohol Dieta Treball Radiació Agents

infecciosos

Factors etiològics

del Càncer

30% 20% 10%

(44)

Càncers prevenibles eliminant el tabac

Fracció etiològica

• PULMÓ

91%

• LARINX, BOCA, FARINGE, i ESÓFAG

86%

• BUFETA URINÀRIA

54%

• PÀNCREAS

44%

• RONYÓ (PELVIS RENAL)

29%

• Altres: estòmac, fetge, càncer cervical

--

Doll i Peto, 1990

(45)

PULMÓ

3,6 - 15,9

10,0*

LARINX

6,1 - 13,6

8,0*

CAVITAT ORAL

1,0 - 13,0

4,0*

FARINX

2,8 - 12,5

4,0

ESÒFAG

0,7 - 6,6

3,0*

BUFETA URIN.

1,0 - 6,0

2,0*

PÀNCREES

1,6 - 3,1

2,0*

CÒLON

1,2 - 3,0

2,0

RONYÓ

1,1 - 1,5

1,5*

ESTÒMAC

0,8 - 2,3

1,5

Recorregut Millor estimació

* El tabaquisme és una causa principal d'aquests càncers

(46)

Country-specific prevalence of current smoking (%) in the population aged 15 years or over, overall and by gender, male-to-female smoking prevalence ratio (M/F), and current-to-ex-smoking prevalence ratio (C/E) in 18 selected European countries. Gallus et al. 2014.

European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer.. Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.

(47)

European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer.

Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.

Estimates of

age-standardised incidence rates of lung cancer in 2012 (world standard population) in the European Union (EU-27 and

Croatia).

European variation in estimates of national age-standardised lung cancer incidence rates (per 100.000) among men and among women.

Ferlay et al. 2013

Càncer de pulmó, homes

(48)

European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer.

Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.

Risc de mort per càncer de pulmó en els homes. UK 2000. Cumulative risk of death from lung cancer in men in the United Kingdom for continuing smokers and for former smokers,

according to the age when

quitting (death rates in 1990 are shown).

(49)

Mecanismes

1.

L'aliment pot estar contaminat amb carcinògens

2.

En el processament dels aliments es poden generar

mutàgens

3.

El additius poden ser carcinògens

4.

En l'organisme es poden formar carcinògens:

compostos N-nitrosos formats per bacteris a partir de

nitrats i nitrits

5.

Els aliments fumats poden contenir quitrans

6.

Una dieta amb molt greix pot donar lloc a la

producció de carcinògens

7.

…

(50)

Espanya Holanda Holanda Holanda Holanda Dinamarca USA Israel Finlàndia Itàlia UK Hungria França Austria Mèxic Chile Hong Kong

Taiwan Japó

El Salvador Tailàndia

Ingesta estimada de greix (gr per dia) Mortalitat de Càncer de Mama per 100.000 habitants ajustada per edat 25 20 15 10 5 0 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180

CORRELACIÓ ECOLÒGICA: Consum de greix per

càpita i mortalitat per càncer de mama

(51)

METAANÀLISI

Consum diari de 30 o més g/d d’Alcohol versus 0 g/d i risc relatiu (RR) multivariat de Càncer colorectal

Cho E, et al. Alcohol Intake and Colorectal Cancer: A Pooled Analysis of

8 Cohort Studies. Ann Intern Med. 2004;140:603-613

Excés de risc de càncer colorectal en els bevedors: 23%

8 estudis Resum Resultat de cada estudi Resum

(52)

METAANÀLISI

Consum de carn i risc de Càncer colorectal. Comparació de la categoria de consum més alta amb la més baixa. Estudis de cohort. Larsson SC, et al. Meat consumption and risk

of colorectal cancer: A meta-analysis of prospective studies. Int J Cancer. 2006;119:2657-2664

(53)

• La vitamina C és un agent preventiu de les mutacions

de l’ADN per estrés oxidatiu

• La vitamina A i els vegetals cruciformes tenen efecte

antipromotor en càncers epitelials

• El consum de vegetals té un efecte protector en

diversos càncers

• L'àcid fòlic té un possible efecte protector en el càncer

colorectal

Efecte protector de certes vitamines,

vegetals i de la fruita fresca

(54)

Components de la dieta i risc de càncer

Càncer

Augmenten el risc

Protegeixen

Mama

Alcohol, excés de calories _{i d’ingesta, guany de pes} Vegetals, greixos _monosaturats

Còlon-Recte

Carn roja, Carn processada Fruita/fibra vegetal

Pulmó

Vegetals, especialment _{els verds/grocs}

Pròstata

Carn Licopé (tomàquet)

(55)

3.3 Obesitat i Càncer

Risc elevat:

Tenir un pes superior al 35% del pes ideal

**Obesitat en la dona*:**

S’associa a

càncer d’esòfag, còlon,

endometri, mama (post-menopàusic) i renal.

Un 35% d'excés de pes comporta un augment del 55% del risc en relació a dones primes

**Obesitat en l'home*:**

S’associa a càncer d’esòfag, páncreas,

còlon, recte i renal.

Un excés de pes del 35% comporta un augment del risc del 40%

Possibles mecanismes: Hiperinsulinèmia (especialment l’adipositat central) associada amb el creixement i proliferació cel·lular. El teixit adipós es la font primària d’estrògens, associada a la carcinogènesi

Prevenció: Mantenir el pes adequat, fer exercici, menjar sense excessos. L'educació sanitària dels infants i joves és essencial

(56)

Tipus de

càncer Efecte protector de l’exercici

Mama

Associació protectora no del tot consistent – el _{periode de temps podria ser crític}

Còlon

Disminució d’un 30-40% del risc en els homes i _{dones actius (cap associació en el càncer Rectal)}

Pròstata

Dades inconclusives

Possibles mecanismes:

• Acceleració del temps de trànsit GI que provoca una disminució de l’exposició a carcinògens

• Intensificació de la funció immune, amb un exercici moderat • Nivells baixos de les hormones reproductives

(57)

European Code against Cancer 4th Edition: Physical activity and cáncer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S46-S55.

Contrast entre nivells d’activitat física elevats i

baixos, i incidència de determinats càncers

N.S. N.S.

(58)

European Code against Cancer 4th Edition: Physical activity and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S46-S55.

Prevalence of regularly engaging in physical activity five times a week or more outside organized sport for 27 countries of the European Union. Activities include cycling or walking from one place to another, dancing, and gardening. The survey was conducted in October 2009 and involved 26,788 European citizens in 27 countries

Prevalença d’exercici físic regular a Europa (%)

(59)

3.5 Agents infecciosos

3.5 Agents infecciosos ii Càncer

Càncer

HTLV

HTLV--II i II

i II

Leucèmia T

Leucèmia T--cells

cells

5%

VHB

Hepatocarcinoma

40 40--60%

60%

VHC

VHC (1b)

(1b)

Hepatocarcinoma

20 20--30%

30%

VEB

Limfoma

Limfoma de Hodgkin

de Hodgkin

35 35--50%

50%

Carcinoma nasofaringi

40 40--70%

70%

Limfoma de Burkitt

10 10--20%

20%

V. Papiloma

Càncer cervical

89 89--99,7%

99,7%

Càncers en transplantats renals

--

Carcinoma tonsilar, papiloma faringiCarcinoma tonsilar, papiloma faringi --

VHH

VHH--66

L. L. Hodgkin

Hodgkin nodular

nodular--esclerosant

esclerosant

--

VHH

VHH--88

Sarcoma de Kaposi

--

JCV

JCV polioma

polioma Gliomes, Astrocitomes, Leucèmia linf aguda Gliomes, Astrocitomes, Leucèmia linf aguda --

H. pylori

Adenoc

Adenocarcinoma gàstric

arcinoma gàstric

50 50--60%

60%

VIRUS

VIRUS CÀNCERCÀNCER Fracció etiològicaFracció etiològica VIRUS

(60)

Agents infecciosos i Càncer

(61)

Distribució del limfoma de Burkitt a Àfrica

Zones de casos de Burkitt Àrees de Paludisme endèmic

Cinturò

palúdic

subsaharià

El Paludisme pot ser un factor implicat en la gènesi del limfoma de Burkitt

(62)

3.6 Susceptibilitat hereditària

3.6 Susceptibilitat hereditària ii Càncer

Càncer

3.6 Susceptibilitat hereditària

3.6 Susceptibilitat hereditària ii Càncer

Càncer

Entre 2

Entre 2--10% del

10% delss càncers són deguts a mutacions en gens de

càncers són deguts a mutacions en gens de

la línia germinal

Càncer de Mama

Càncer de Mama::

Mare, diagnòstic a <40 anys

2 vegades

Mare, diagnòstic a 70 anys

1,5

Germana

22 Càncer de Còlon

Càncer de Còlon::

Un pare o familiar

1,7

Dos pares o familiars

3 vegades

Càncer de Pròstata

Càncer de Pròstata::

Pare

1,5

Germà

1,5

Càncer de Pulmó

Càncer de Pulmó::

Un pare o familiar

2 vegades

Increment del risc Increment del risc

(63)

3.7 Factors reproductius

3.7 Factors reproductius ii Càncer

Càncer

3.7 Factors reproductius

3.7 Factors reproductius ii Càncer

Càncer

CÀNCER DE MAMA

Augment del risc

Edat a la menarquia: 1

Edat a la menarquia: 122 anys

anys versus

versus 1144 a.

a. 1,2 a 1,3

1,2 a 1,3 vegades

vegades

Edat en el primer fill:

Edat en el primer fill: >30 a

>30 anys

nys versus

versus <20 a.

<20 a.

1,5 a 2

Edat a la menopausa: >55 a.

Edat a la menopausa: >55 a. versus

versus <45 a.

<45 a.

2 vegades

CÀNCER D'OVARI

Paritat: nulipara

(64)

3.8 Situació socioeconòmica i

incidència de Càncer

Tipus de càncer d'associació

ben establerta

amb una situació socioeconòmica (SS) baixa:

Pulmó, Cèrvix, Estòmac, (Mama: més mortalitat)

Tipus de càncer d'associació

probable

amb una

SS baixa:

Cavitat oral, Esòfag, Larinx, Fetge, Bufeta urinària

Tipus de càncer associats a una SS elevada:

(65)

3.9 3.9 Agents

Agents carcinogènics

carcinogènics per

per als

als humans

humans

Carcinògens

Carcinògens classificats

classificats per

per l’IARC

l’IARC

IARC Monograph Programme, 1971

IARC Monograph Programme, 1971--20152015

Grup 1 Carcinogènic per als humans 118 agents Grup 2A Probablement carcinogènic 75

Grup 2B Possiblement carcinogènic 288 Grup 3 No classifiable com a carcinogènic 503 Grup 4 Probablement no carcinogenic 1

Last update: 26 October 2015 http://www.iarc.fr/ La IARC ha classificat 44 exposicions laborals com a

carcinògenes per als humans, així com 32 agents químics o físics i grups d’agents o mescles en que l’exposició és

(66)

Arsènic

Pell, pulmó

Amiant

Pulmó, pleura, peritoneu

Benzé

Medula òssia

Benzidina

Bufeta urinària

Crom

Pulmó

Quitrà

Pell

Olis minerals

Pell

Gas mostassa

Tracte respiratòri

Naftilamina

Bufeta urinària

Niquel

Fosses nasals, sinus, pulmó

Sutge ('hollín')

Pell, pulmó

Clorur de vinil

Fetge

Alguns

Alguns del

del carcinògens

carcinògens d’ús

d’ús laboral

laboral per

per als

als

que

que existeix

existeix evidència

evidència suficient

suficient ((Grup

Grup 1)

1)

Alguns

Alguns del

del carcinògens

carcinògens d’ús

d’ús laboral

laboral per

per als

als

que

que existeix

existeix evidència

evidència suficient

suficient ((Grup

Grup 1)

1)

Exposició

(67)

3.10 Contaminació atmosfèrica

3.10 Contaminació atmosfèrica ii Càncer

Càncer

3.10 Contaminació atmosfèrica

3.10 Contaminació atmosfèrica ii Càncer

Càncer

Càncer de Pulmó

Càncer de Pulmó: 2% explicable per la

: 2% explicable per la

Contaminació Atmosfèrica

Compostos organoclorats

Compostos organoclorats: :

Insecticida DDT

(dicloro-difenil-tricloroetà)

i i

el seu metabolit DDE

pp--dioxines policlorades

dioxines policlorades

bifenil policlorats PCB i PBB

Ambients urbans

Ambients urbans: : Per se

Per se no tenen més

no tenen més

risc

(68)

3.11 Radiació

3.11 Radiació ultraviolada

ultraviolada ii Càncer

Càncer

RUV-A (320-400 nm): bronzejat, envelliment de la pell, fotoqueratitis, opacificació del cristallí

RUV-B (290-320 nm): gran potencial mutagènic i carcinogènic

RUV-C (100-290 nm): produceix eritema de la pell

Patogènia

Exposició solar acumulativa: Carcinoma Basocelular i Escamós Exposició solar i cremades solars, especialment en la infància i adolescència: risc de Melanoma Maligne (MM)

Factors de risc

Antecedents familiars de MM, presència de Queratosi Actínica, Xeroderma Pigmentosum, nombre de nevus i pigues, tipus de pell

(69)

Estimates of age-standardised incidence rates (ASR) of malignant melanoma in 2012: incidence rates (per 100,000) in 2012 (a) among men, and (b)

among women, all ages.

Ferlay J, et al.

GLOBOCAN 2012 v1.0

(70)

Skin type chart: a numerical classification scheme for the colour of the skin according to the response of the different types of skin to ultraviolet radiation

Eu rop ea n Cod e ag ain st Can cer 4th Editio n: Ul tra vio le t rad ia tion a nd c an cer Ca nc er Ep ide miolo gy 39 S (201 5) S7 5– S8 3

(71)

3.12 3.12 Radiacions

Radiacions ionitzants

ionitzants i no

i no

ionitzants

ionitzants ii Càncer

Càncer

3.12 3.12 Radiacions

Radiacions ionitzants

ionitzants i no

i no

ionitzants

ionitzants ii Càncer

Càncer

Espectre electromagnètic

ELF: radiacions electromagnètiques

European Communities, 2005.

“The 2002 IARC Monograph on extremely low-frequency magnetic fields classified them as possibly carcinogenic to humans (group 2B) based on the findings for childhood leukaemia; the evidence for other types of malignancy was evaluated to be inadequate”.

(72)

Radiacions

Radiacions ionitzants

ionitzants ii Càncer

Càncer

Radiacions

Radiacions ionitzants

ionitzants ii Càncer

Càncer

La radiació ionitzant és un carcinògen universal

Dosi de radiació ionit. anual per càpita:

3,0 mSv

a)

El 80,2% procedeix de fonts naturals (gas radó,

raigs còsmics, urani i potasi-40)

b)

El 19,8% restant de fonts mèdiques

Càncers més associats a radiació:

leucèmia

mielocítica, càncers de mama, tiroide i pulmó

Exposicions terapèutiques molt intenses poden

(73)

(74)

Map of radon in Europe. Arithmetic means over 10 km x 10 km cells of long-term radon concentration in ground-floor rooms. Data available up until May 2014 included.

European Code against Cancer 4th Edition: Ionising and non-ionizing radiation and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S93–S100.

(75)

TEIXIT LIMFÀTIC TEIXIT LIMFÀTIC 3030 TIROIDES TIROIDES 120120 ESÒFAG ESÒFAG 3030 MAMA MAMA 200200 PULMÓ PULMÓ 140140 ESTÒMAC ESTÒMAC 6060 FETGE FETGE 6060 CÒLON CÒLON 6060 OS OS 3030 MEDULA ÒSSIA MEDULA ÒSSIA 5050 TEIXIT LIMFÀTIC TEIXIT LIMFÀTIC 3030 TIROIDES TIROIDES 120120 ESÒFAG ESÒFAG 3030 MAMA MAMA 200200 PULMÓ PULMÓ 140140 ESTÒMAC ESTÒMAC 6060 FETGE FETGE 6060 CÒLON CÒLON 6060 OS OS 3030 MEDULA ÒSSIA MEDULA ÒSSIA 5050

Risc de càncer al llarg de la

Risc de càncer al llarg de la vida per

vida per

exposició a radiació

Risc de càncer al llarg de la

Risc de càncer al llarg de la vida per

vida per

exposició a radiació

ÒRGANS ÒRGANS MÉS MÉS SENSIBLES SENSIBLES A LA A LA RADIACIÓ RADIACIÓ ÒRGANS ÒRGANS MÉS MÉS SENSIBLES SENSIBLES A LA A LA RADIACIÓ RADIACIÓ

Nº casos per 10.000 sievert

(76)

L’informe BEIR VII indica que

una simple dosi de

10 mSv

en una població

s’associa amb un risc atribuible de

desenvolupar un càncer sòlid o leucèmia durant la vida

d’1

per 1.000

habitants.

Cal tenir en compte que el risc global de desenvolupar un

càncer sòlid o leucèmia per totes les causes es de 42 per

100.000 habitants (ó 0,42 per 1.000).

Un estudi abdominal típic mitjançant Scanner CT

produeix de 10 a 20 mSv.

En un angiograma pulmonar la

dosi sobre glàndula mamària es de 20 mSv. Molts pacients

són exposats a múltiples estudis CT, que augmenten la

dosi acumulada, per exemple, els pacients amb història de

còlics renals repetits tenen una dosi d’exposició total entre

(77)

3.13 Medicació

3.13 Medicació ii Càncer

Càncer

3.13 Medicació

3.13 Medicació ii Càncer

Càncer

Augmenten o disminueixen el risc:

Quimioteràpia del càncer

Quimioteràpia del càncer:

:

risc de leucèmia

Agents immunosupresors

Agents immunosupresors::

limfomes

Hormones i antagonistes d'hormones

Hormones i antagonistes d'hormones::

Estrògens substitutius en menopausa

: càncer

d'endometri

Contraceptius orals

Contraceptius orals::

redueixen el risc de càncer

d'endometri i d'ovari a la meitat, la protecció persisteix

dècades després de deixar

dècades després de deixar--ne l'ús

ne l'ús

Tamoxifen

(78)

Prevenció primària

• Millorar la prevenció: reduir/eliminar les

exposicions/factors de risc

• Conèixer l'etiologia i epidemiologia dels

càncers: recerca bàsica, experimental,

epidemiològica

• Educació sanitària:

Informar/convencer

l'opinió pública

4. Prevenció del Càncer

(79)

European Code against Cancer: 12 ways to reduce your cancer risk.

4th edition, 2015

Cancer Epidemiology 39S (2015) S1-S10

(80)

Intervencions practicables de prevenció

primària (reducció de riscos):

•

Millorar la qualitat dels aliments i aconsellar canvis en la dieta: consum de vegetals frescos i fruita. Reducció de les calories ingerides

•

Política antitabac; evitar el tabaquisme actiu i passiu

•

Potenciar i recomanar l’exercici físic

•

Regulació de les exposicions laborals

•

Control de les radiacions ionitzants

•

Protecció ambiental; evitar la contaminació de l’aire

•

Vacunació anti-VHB, vacunació anti-VPH

•

Evitar l’exposició excessiva al sol

•

Control dels medicaments

(81)

Prevenció secundària i terciària

• Millorar la pràctica del diagnòstic precoç:

extendre l’ús

de les proves recomanades de cribratge

• Millorar els serveis clínics d’oncologia.

Reduir el temps

d’espera per al diagnòstic i tractament

. Usar proves

diagnòstiques de més rendiment. Anticipar l'estadi en el

moment del diagnòstic habitual

• Introduir una millor tecnologia diagnòstica. Introduir

tractaments més eficaços

• Disposar d'un bon sistema d'atenció sanitària: invertir en

personal, invertir en equipament, millorar l’assistència

dels pacients

(82)

• Càncer colorectal

• Càncer de mama

• Càncer de coll d’úter

5. ELS CRIBRATGES DE

CÀNCER

(83)

Cancer screening

European Code

against Cancer,

4th edition, 2015

(84)

Programa de detecció precoç del càncer colorectal (Catalunya)

•

Està dirigit a homes i dones amb edat entre 50 i 69 anys, període d’edat de més risc i en la que la detecció precoç s’ha demostrat beneficiosa.

•

La prova de cribratge consisteix a fer un test de

detecció de sang oculta en la femta (prova immunitària).

Aquesta prova es fa a casa i un cop retornada, s’analitza al laboratori. Cada 2 anys.

•

Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor fins al 16% en els participants al programa.

Cribratge del càncer colorectal

(85)

Llocs tipics de presentació del Càncer

Càncer

de

(86)

Programa de detecció precoç del càncer de mama (Catalunya)

•

La prova més efectiva per a la detecció precoç del càncer de mama és la Mamografia, que permet detectar tumors petits que fins i tot no són palpables i no donen cap

molèstia.

•

La prova de cribratge consisteix en realitzar una Mamografia cada dos anys en dones entre 50 i 69 anys. Aquest període d’edat és en el que el cribratge ha mostrat la seva eficàcia de manera clara.

•

Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25-35%.

Cribratge del càncer de mama (1)

(87)

(88)

European Code against Cancer 4th Edition: Infections and Cancer.. Cancer Epidemiology 39S (2015) S120-S138.

Estimates of cervical cancer incidence and mortality in the 28 member states of the European Union. Age-standardized rates (ASR) in 2012, adjusted to the World

standardized population

Càncer de coll d’úter: incidència i mortalitat. Unió Europea, 2012

(89)

Detecció precoç del càncer de coll d’úter

•

La prova de cribratge consisteix en la citologia

cervical, que és senzilla, indolora, i ràpida, mitjançat la qual es recull una mostra de les cèl·lules de la

superfície del coll uterí.

•

Es recomana realitzar la citologia 3 anys desprès de

l’inici de les relacions sexuals, o cada 3 anys a partir dels 25 anys de edat fins als 65 anys

Cribratge del càncer de coll d’úter

(90)