GUB : revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Núm. 27 (abr. 2008)

(1)

(2)

2

La imatge

Els 33 nous agents procedents de la promoció interadministrativa posen amb les autoritats a les escales de l’Ajuntament, després de celebrar l’acte oficial de benvinguda a la Guàrdia Urbana, el passat 26 de març.

(3)

3

Índex

Editorial

De portada

- GUB quadriplica les operacions conjuntes - Patrulla intensiva als interiors d’illes A fons

- GUB marca les seves prioritats pel 2008 Notícies GuB

- Gràcia estrena nova caserna

- Accidents incorporarà drogo-test electrònics - 69 punts concentren l’alt risc d’accidents - Més comunicació gràcies a RESCAT

- Les càmeres foto-vermell s’estendran per Barcelona Actuem

- Febrer, mes d’èxits contra la falsificació

- Dos detinguts per robar fent-se passar per policies - La beguda que no va arribar al Cèltic

- Nova operació contra el proxenetisme al Raval - Vídeo-club pirata a Ciutat Vella

Som Notícia

Els nostres recursos

- S’incorporen 33 nous agents al Cos - L’IRIS-PDA supera les 4.000 incidències

- Nou sistema de tramitació de denúncies i diligències Seguretat i Mobilitat

- Un lema per reduir els atropellaments Recorda

- Conèixer i detectar a temps la meningitis Marc legal

- Delicte per conduir sense el permís Parlem de

- UNO-II: Guardians de la son El reportatge

- ‘Fer serveis a la comunitat et canvia’ Un apunt d’història

- El model de Policia de Proximitat al món (II) Activitats esportives i socials

- Moto for peace - Europolyb 2008 - Cursa ciclista Interclubs - Secció d’Atletisme CEGUB El tauler

- Isidre Esteve, medalla al mèrit de la GUB - Felicitacions al Cos

Els convidats

- Marc Coma: ‘En moto, el primer és tenir cap’ Desconnecta i humor

GuB

Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona

ccmail: GU_REVISTA

Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Susana Suárez, Miquel Fernàndez, José Manuel González i Àlex Palau

Director:Evelio Vázquez

Serveis editorials:Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona

Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com

Coordinació:Àlex Palau ([email protected])

Projecte gràfic i maquetació:

Joan Serra i Laura Urios

Redacció i fotografia:

Àlex Palau i Vanessa Martínez

Col·laboradors en aquest número: José A. López París, Juan I. Paso, Joan Rabaixet, Manuel Haro, Tomasso Pino, Dani Aznar, Joaquim Arandes, Jordi Vilasaló

Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001

(4)

4

Editorial

L

a Guàrdia Urbana de Barcelona mira al present amb optimisme i, encara amb més empenta, cap al futur. El 2007 es va reduir el nombre de vícti-mes en accidents de trànsit i, només en el mes de desembre, es van produir un centenar menys de ferits que l’any anterior. La nostra tasca està funcionant, però hem de seguir sortint cada dia al carrer per fer pedago-gia de la seguretat viària. Corregir i conscienciar perquè cada cop siguin menys els ciutadans que perden la vida als nostres carrers.

Per mantenir aquesta tendència a la baixa, enguany s’endegarà un nou pla genèric per re-duir l’accidentalitat viària. Un pla que comptarà amb campanyes específiques per reforçar la se-guretat de col·lectius especialment fràgils com els vianants i les motocicletes. Alhora, quan es compleix un any de l’entrada en vigor de la nova Ordenança de Circulació, hem de consolidar el paper d’aquesta eina pel que respecta a la pro-tecció de vianants i ciclistes, sense abaixar la pressió sobre les infraccions que cometen.

Les ciutats han de ser un factor de convivèn-cia. I els membres de la Guàrdia Urbana estan en

la primera línia de la que és l’aposta de present més important de Barcelona: la prevenció a través de la proximitat amb els ciutadans. El reforç de la plantilla amb 33 agents procedents d’altres cos-sos i amb la propera convocatòria pública de pla-ces, així com el desenvolupament tecnològic i el

desplegament du-rant el 2008 del servei de Proximi-tat a la meiProximi-tat del territori urbà, seran factors es-sencials per poder seguir treballant fort en aquesta línia. Un treball intensiu del territori que ens ha de permetre avançar-nos en la detecció i resolu-ció de les problemàtiques que emergeixen en una ciutat cada cop més imbuïda de diversitat.

Els nous reptes ens exigeixen seguir poten-ciant els elements que han convertit en un refe-rent el sistema de seguretat de Barcelona. El 2007 les unitats de Guàrdia Urbana van partici-par en 754 dispositius conjunts amb Mossos d’Esquadra o Policia Nacional. Una dada que multiplica per quatre el nombre de dispositius d’aquest tipus que s’havien organitzat en anys precedents i que, a la vista dels bons resultats, enguany ha d’assolir nivells de coordinació enca-ra més elevats.

Garantir la vida

i la convivència

Seguir treballant la

proximitat, la convivència,

la coordinació i la seguretat

viària són objectius clau

(5)

5 5

GUB quadruplica les

operacions conjuntes

El passat any les unitats de la GUB van participar en 754 dispositius organitzats de

forma conjunta amb Mossos d’Esquadra o Policia Nacional. Una dada que multiplica

per quatre les operacions d’aquest tipus respecte del 2006 i que, a la vista dels bons

resultats, s’espera que enguany assoleixi nivells de coordinació encara més elevats.

De portada

G

airebé el total de les Unitats Territorials, UNO i unitats centralitzades han multipli-cat la seva coordinació amb altres forces de seguretat. Un fet que es reflecteix en la gran quantitat d’operacions conjuntes realitzades al llarg de l’any. La tendència va a més: el setembre passat es van coordinar 44 dispositius, 64 durant el mes d’octubre, 104 al novembre i 118 al desembre.

Per cossos, amb 606 operacions conjuntes, una

mitjana de 50 mensuals, els Mossos d’Esquadra són el servei policial amb el que la Guàrdia Urbana s’ha coordinat de manera preferent. Durant el 2007 també van tenir lloc 27 intervencions compartides amb Policia Nacional, mentre que els cossos muni-cipal, autonòmic i estatal van unir agents i recursos en un total de 121 grans dispositius i operacions. A continuació repassem les actuacions conjuntes més destacades de cada territori.

(6)

6 6

De portada

El 2007 les unitats de la

GUB van participar en

754 dispositius conjunts

amb PG-ME i/o CNP

La UT-10 va realitzar l’any passat 44 operacions conjuntes, algunes d’elles de relleu. La més important va tenir lloc el 13 de juliol, en un bar que acumulava desenes de queixes veï-nals per consum d’alcohol i estupefaents a la porta del local. L’actuació de quatre patrulles de la GUB i cinc dotacions de Mossos va acabar amb un detingut i una dotzena d’actes i denúncies, i va permetre reduir considerablement la pro-blemàtica sense que hagi estat necessària una segona intervenció.

Allunyada de vivendes habitades, l’antiga nau in-dustrial de Nestlé al carrer Torrent d’Estadella acollia es-poràdicament festes rave. La convo-catòria es feia a través d’Internet i de missatges, fent-la molt difícil de preveure, i la gran quantitat d’assistents que s’hi reunien desaconsellava una intervenció a posteriori. El passat 18 d’octubre es va detectar un sospitós moviment de persones a la zona, motiu pel qual es va decidir organitzar a l’instant un servei conjunt amb CME. Els agents van detenir cinc persones per danys a la propietat i actes vandàlics, i van intervenir abundant mate-rial de so preparat per a la festa. Des d’aleshores no s’han produït més festes rave al lloc.

Les operacions conjuntes amb CME a Nou Barris s’han centrat en el control d’espais públics, sobretot per l’ús intensiu per part de grups de joves durant els festius, i prestant una especial atenció a la zona de Ciutat Meridiana. Entre els grans dispositius de l’any, destaca la desena de controls de vehicles de dues rodes organitzats durant el mes de novembre, amb un balanç de 200 denúncies per diferents infraccions i la recuperació de quatre motos ro-bades. L’operació de major envergadura, vigent des del mes d’agost, és el macrocontrol d’alco-holèmia que organitzen mensualment la UT-8, la UNO-4 i la Unitat d’Accidents a l’entorn del cen-tre d’oci Heron City.

Amb 45 actuacions, el període nadalenc va concentrar la màxima coordinació de la UT-7 amb l’ABP de Mossos del districte. La distribució del territori i dels serveis, així com un fluid intercanvi d’informació a nivell de se-guretat i de circulació, van garantir la tran-quil·litat de veïns i comerciants durant el Nadal, permetent reduir tant la delinqüència com els conflictes de trànsit.

Dues operacions de di-versos dies de durada per prevenir situacions d’in-seguretat a Vallvidrera i Sant Gervasi Sud, desta-quen en el balanç 2007 de la UT-5. Tanmateix, l’operació conjunta es-trella s’ha dut a terme entre els mesos de ge-ner i març d’enguany. GUB i Mossos es van entrevistar amb la direcció dels col·le-gis del districte per conèixer-ne les principals problemàtiques i els horaris. A partir d’aquí, es va organitzar un servei conjunt de 30 vigilàncies en aquelles escoles més conflictives, per prevenir l’absentisme, el consum i venda d’estupefaents i altres actituds incíviques.

(7)

7 7

Sant Andreu, l’Eixample,

Sants-Montjuïc i Nou

Barris concentren la major

coordinació operativa

Durant el 2007 la UT-6 i l’ABP de Gràcia han realitzat diverses opera-cions conjuntes, que tindran conti-nuïtat el 2008. Les més destacades i habituals són l’Operació Primavera-Estiu, que consisteix en la vigilància (civisme i seguretat ciutadana) de places totes les tardes de dilluns a divendres i on s’actua també amb els mediadors del SGC; i l’Operació Parc Güell, amb intervencions setmanals o quinzenals sobre la venda ambulant no autoritzada.

L’onze de gener la UT-2 i Mossos van iniciar una actuació conjunta de vi-gilància d’interiors d’illes, places i parcs de l’Eixample, amb l’objectiu prioritari de protegir als menors. L’operatiu, que es duu a terme tots els di-vendres de 16 a 22 hores, incideix en la detecció de comportaments incívics en aquests espais, així com d’infraccions de seguretat ciutadana i en lo-cals de pública concurrència freqüentats per me-nors. En el primer mes es van vigilar 26 espais pú-blics i es van denunciar a 51 joves per consum d’alcohol, estupefaents, o per necessitats fisiològi-ques al carrer, i 12 menors van ser lliurats als seus pares explicant-los el seu comportament.

L’Operació Princesa destaca entre els 91 operatius conjunts que la UT-1 va rea-litzar el passat any. L’ac-tuació, duta a terme el 29 de maig en col·laboració amb el Grup de Delictes Tecnològics del Cos Nacional de Policia i la UPAS, va permetre desarticular una xarxa dedicada a la falsificació de gènere de marca. Durant l’operació es va intervenir a 10 locals de Barcelona i L’Hospi-talet de Llobregat, van ser detinguts els 14 pre-sumptes integrants de la banda i es va decomissar material per valor de 14 milions d’euros.

Un punt clau ha centralitzat el treball conjunt a Les Corts: la disco-teca Pachá. Al voltant d’aquest centre d’oci, les tardes de diven-dres i dissabtes s’han organitzat operacions en quatre àrees d’actuació: circulació (controls d’alcoholèmia i ús del cinturó), seguretat (prevenció d’actes vandà-lics, tinença i consum d’estupefaents i d’armes prohibides), policia administrativa (ordenança de convivència) i policia assistencial (protecció del menor). Alguns d’aquests dispositius han comptat amb la col·laboració d’efectius de la UPAS i la USD. Dos agents de la UT-3 revisen la documentació d’un ciutadà durant un control d’estrangeria conjunt al Paral·lel, el passat 7 de març.

(8)

Fonts mà-giques és el nom amb què es van ba-tejar les 19 operacions conjuntes realitzades a finals d’estiu a l’entorn de les fonts de Montjuïc. L’es-pectacle de llum i música aplega una nodrida presència de públic turista (alguns dies s’han comptat fins a 130 autocars), convertint la zona en un lloc propici per a la petita delinqüència i la venda ambulant. Les operacions, en què van inter-venir una mitjana de 17 agents de GUB i CME, es van saldar amb 244 identificacions, 12 detinguts per furts i 18 decomissos per venda ambulant, i van permetre minimitzar el nombre de denúncies ciutadanes tramitades per la UT-3.

8 8

De portada

Creix la coordinació també

en els dispositius nocturns

Juntament amb les unitats diürnes, les quatre UNO, la UNOC i la Unitat d’Accidents

també han potenciat enguany la coordinació d’operacions conjuntes amb Policia

Na-cional i Mossos d’Esquadra. Els controls regulars de circulació i seguretat ciutadana

es reforcen amb grans desplegaments a les zones d’oci durant el cap de setmana.

A

Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant An-dreu, la UNO-4 coordina amb les respecti-ves ABP de Mossos una operació setmanal a cada districte. És un exemple de la tas-ca conjunta que durant el 2007 han desenvolupat les unitats nocturnes de GUB. Uns controls integrals que es reforcen els caps de setmana amb dispositius de gran envergadura. Al llarg del 2007 la UNO-4 va participar en unes 150 operacions d’aquest tipus.

Prevenció sobre Dr. Marañón

Pel que fa a la UNO-3, la zona d’oci a l’entorn de l’avinguda Doctor Marañón ha concentrat els ma-jors desplegaments conjunts. Uns dispositius que es

van realitzar de forma periòdica durant el 2007 i se seguiran organitzant el present any. L’objectiu és re-duir la delinqüència a la zona, incidint en la preven-ció i reacpreven-ció envers robatoris amb violència, delictes contra l’ordre públic i la seguretat del trànsit, i els furts en vehicles.

La coordinació també ha estat un element po-tenciador de la tasca policial als districtes tutelats per la UNO-2. El 2007 s’han realitzat de manera re-gular dispositius estàtics de trànsit i seguretat a les vies bàsiques de Gràcia, que, des de gener, s’orga-nitzen a raó de quatre operatius setmanals. Alhora, un dels desplegaments conjunts més vistosos i efec-tius que protagonitza la GUB en horari nocturn és l’Operació Trident, a l’Eixample, on participen efec-tius de la UNO-2, UNOC, Accidents i Mossos.

(9)

9 9

Un exemple de coordinació continuada és l’operatiu conjunt que organitza cada

di-vendres la Guàrdia Urbana amb Mossos d’Esquadra per a la vigilància de l’interior

d’illes de l’Eixample. A partir del mes d’abril aquest dispositiu ampliarà el seu

ca-lendari amb l’objectiu prioritari de protegir els menors davant de situacions de risc.

U

nes quantes pedres d’haixix i un grapat de menors que hauran de donar moltes explicacions als pares. És el balanç d’una tarda de patrulla conjunta de vigilància als interiors de les illes de l’Eixample. Aquest opera-tiu setmanal va iniciar-se l’11

de gener i en només un mes es van denunciar més de 50 joves, la immensa majoria per consum d’es-tupefaents i d’alcohol al carrer. Els agents també identifiquen els menors d’edat en situacions de risc: “En aquests casos, portem els nois a comis-saria i des d’allà infor-mem als pares o, si és ho-rari escolar, els conduïm a

la direcció del centre”, explica el caporal Nacho Zú-ñiga, de la UT-2. L’exemple no triga a arribar: uns nois fumen porros a l’interior d’illa Cèsar Martinell, a Villarroel amb Gran Via. Són d’un institut dels vol-tants i aquesta tarda no han anat a classe. La cam-pana els ha sortit cara i, després de buidar-se les butxaques i entregar l’haixix als agents, inicien la processó cap al despatx de la directora: “La priori-tat d’aquestes actuacions són sempre els menors –afirma Zúñiga. Són un segment vulnerable i cal protegir-los”.

Passar desapercebuts

L’operatiu es duu a terme tots els divendres en-tre les 16 i les 22 hores, “tot i que a primera hora no acostuma a haver-hi problemes, hem d’esperar a

que es faci fosc”, comenta l’agent Serrano. La ma-nera d’actuar és sempre la mateixa. Dos agents de paisà comencen la ronda per un parc o jardí a l’in-terior d’una illa de cases. Fan un tomb xerrant amb aparença distreta, per no alertar ningú. Si detecten algun indici avisen els agents uniformats, que s’en-carreguen de demanar les dades i procedir amb l’es-corcoll. Però no sempre és fàcil, i calen anys d’expe-riència per veure allò que amaguen les aparences. Dues noies berenant a unes escales dels Jardins del Rector Oliveres, entrepà i coca cola en mà, a plena llum del dia i envoltades de nens petits que acaben de sortir de l’escola. Una escena normal, si no fos perquè els agents veuen una cigarreta a mig apagar que resulta ser un porro. Resultat: una barra de hai-xix de més de 30 euros a la butxaca i cara de fune-ral: “És la primera vegada que ens enxampen”, asse-gura una de les noies.

Agents de GUB i CME durant un servei de vigilància d’interiors d’illes de l’Eixample, el passat 22 de febrer.

Patrulla intensiva

als interiors d’illes

(10)

1 1 00

A fons

GUB marca les seves

prioritats pel 2008

E

l treball des del territori ha de ser de nou un element clau en la tasca de la Guàrdia Ur-bana. Les tasques operatives de les UT i els serveis de districtes han de ser la base per complir amb un dels primers objectius de la GUB per aquest 2008: avançar-se a la detecció i resolu-ció de problemàtiques socials emergents. Una tasca proactiva reforçada gràcies a l’increment de planti-lles i al desplegament de la Policia de Proximitat. Entre els objectius establerts per la GUB per al pre-sent any, també es contempla la revisió dels límits de soroll que estipula la OCAF (Ordenança de Con-taminació per Agents Físics).

Després de conèixer els resultats de l’activitat que es va dur a terme l’any passat, la

Guàrdia Urbana posa sobre la taula les línies de seguretat, trànsit i civisme que han

de guiar el servei en el present exercici. La tasca proactiva de les UT o l’increment de

l’activitat correctora sobre grafiters i infraccions dels ciclistes seran prioritàries.

Grans esdeveniments més cívics

Disposar de “més informació, més planificació, més protecció d’espais simbòlics i més activitat co-rrectora”, aquestes són les claus que la proposta d’objectius 2008 de la Guàrdia Urbana planteja per minimitzar els efectes dels grans esdeveniments en l’afectació de la convivència i el civisme.

Precisament en matèria de civisme, l’any passat es van tramitar 115.856 denúncies per infringir les Ordenances Municipals (25.000 més que en 2006). L’increment de la labor sancionadora va ser espe-cialment notable al desembre, quan el nombre de denúncies va créixer en un 50% respecte de l’any anterior. A nivell intern, la Guàrdia Urbana també estudia implementar sistemes que millorin el proce-diment de cobrament de denúncies a les OCC.

El 2008 es vol continuar

incidint en la persecució

dels grafiters i de les

infraccions de les bicicletes

Divesos agents escolten les instruccions abans de sortir de patrulla.

(11)

1 1 11

Parets netes

Continuar amb la per-secució sistemàtica dels taquers i grafiters és una altra de les actuacions prioritàries de la Guàrdia

Urbana. L’any passat es van dur a terme 319 de-núncies i 200 actuacions penals per ‘Deslluir béns immobles’, incrementant en un 60 % la pressió san-cionadora. Durant el 2008 prendrà forma un Pla es-pecífic per lluitar contra aquesta pràctica, amb l’objectiu d’acabar amb la sensació d’impunitat dels autors de pintades i grafittis a les façanes.

Un miler de denúncies a ciclistes

Al març es va complir un any de l’entrada en vi-gor de la nova Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles. L’objectiu enguany és consolidar el paper d’aquesta eina pel que respecta a la protecció de vianants i ciclistes, sense abaixar la pressió sobre les infraccions que cometen.

En el primer quadrimestre de vigència de la no-va regulació per a la circulació de bicicletes, estre-nada al setembre, la Guàrdia Urbana va denunciar 1.024 infraccions comeses per ciclistes. Paral·lela-ment, es van realitzar 2.274 actuacions per protegir aquests ciutadans.

Les claus del 2008

- Avançar-se en la detecció i resolució de

problemàtiques socials emergents

- Minimitzar l’afectació de la convivència

i civisme en grans esdeveniments

- Acabar amb la sensació d’impunitat dels

grafiters

- Revisar els límits de soroll permesos

- Millorar els procediments de cobrament

de denúncies

- Consolidar l’Ordenança de Circulació

pel que fa a vianants i ciclistes

- Reduir l’accidentalitat, actuant en

especial amb vianants, motos i la

conducció sota els efectes d’estupefaents

Més planificació i activitat

correctora han de permetre

minimitzar els efectes dels

grans esdeveniments

Enguany també es pre-veu endegar un nou pla per reduir l’accidentalitat viària. L’objectiu és mante-nir la tendència general a la baixa, i reforçar la segu-retat en col·lectius especí-fics. Durant el 2007 van perdre la vida als carrers de Barcelona 43 persones en accidents de circulació, cinc menys que l’any anterior, i es va reduir un 1% el nombre de lesionats. En la comparativa per me-sos, respecte del 2006 el gruix de sinistres va caure al desembre un 7%, i es van produir un centenar menys de ferits.

Tot i que la mesura per disminuir l’accidentalitat tindrà un caràcter genèric, es reforçarà amb cam-panyes específiques dirigides a frenar els atropella-ments de vianants i la sinistralitat de les motocicle-tes (el vehicle amb més risc creixent d’accidents els darrers anys). Un altre àmbit on s’actuarà de mane-ra preferent és en la detecció de conductors que cir-culin sota els efectes de substàncies estupefaents. Continuar amb la persecució sistemàtica dels grafiters i avançar-se en la detecció i resolució de

(12)

1 1 22

Notícies

La Unitat Territorial del districte de Gràcia estrena nova seu en un edifici

dissen-yat específicament per acollir les dependències policials. Sis plantes i més de 3.000

metres quadrats d’instal·lacions que prioritzen l’accessibilitat de persones i

vehi-cles, la seguretat interna i la comoditat dels seus agents.

“

La percepció per part dels agents és molt bo-na, es nota que la caserna ha estat dissenyada com un espai específicament policial”, assegu-ra l’intendent José Ángel Burrel, al front de la UT-6. Les obres de construcció de la nova caserna de la GUB al districte de Gràcia van començar l’agost del 2006, en un solar de l’antic Hospital Militar, i han durat aproximadament un any i mig. El passat 26 de febrer la plantilla va ocupar per primer cop les dependències, ubicades al número 18 del carrer Anna Piferrer, cantonada amb l’avinguda Vallcarca.

De la Vila a Vallcarca

La situació és precisament un dels grans canvis respecte de l’anterior caserna. Inaugurada als anys 80’, el creixement de la GUB en personal i recursos

havia deixat petita l’antiga seu del carrer Trilla. “Hi havia poc espai i estàvem rodejats de carrers estrets, en una zona complicada en quant a la seguretat de l’edifici”, explica Burrel. Tanmateix, la presència de la comissaria al cor de la Vila de Gràcia, la zona que concentra més serveis, contribuïa positivament “en la percepció de seguretat dels ciutadans”.

Ara, amb la nova ubicació, les patrulles disposen d’una sortida directa a una via ràpida com és l’a-vinguda de Vallcarca, i s’ha reduït la distància res-pecte de dos punts claus en el control del trànsit: la plaça de Lesseps i la d’Alfonso Comín. Dos nusos viaris que influeixen en bona mesura en la circula-ció de la Ronda del Mig i la Ronda de Dalt, respec-tivament.

Com edificis bessons, la nova UT-6 comparteix illa de cases i estil arquitectònic amb la comissaria, annexa, de la ABP de Gràcia: “Sempre hem mantin-Quatre agents de la UT de Gràcia surten de la nova caserna situada al barri de Vallcarca.

Gràcia guanya espai

(13)

1 1 33

gut molt bona coordinació amb Mossos, però ara encara serà més fàcil”, assegura Burrel.

Bon ambient i seguretat

Només creuar les portes, una moderna sala de recepció i uns invariables 25 graus de temperatura acullen als agents o veïns que accedeixen a la co-missaria. És el modern sistema de climatització ins-tal·lat a tot l’edifici. La comoditat, amplitud i distri-bució dels espais és, per al cap de la UT de Gràcia, la principal millora que han experimentat: “Els agents es canvien al tercer o quart pis, passen llista al segon, recullen el material a la planta baixa, aga-fen el vehicle al pàrking subterrani i surten. La cir-culació interna és molt més àgil”.

L’atenció al ciutadà també ha millorat ostensi-blement gràcies a la ubicació de l’oficina a la planta baixa.

Un altre element que s’ha tingut en compte en la construcció de la caserna ha estat la seguretat. A més de les preceptives càmeres de vigilància exte-riors, des de la recepció es poden controlar

telemà-Sis plantes i 3.000 m2

d’instal·lacions conformen

la moderna seu que la

UT-6 va estrenar al febrer

La nova seu compta amb biblioteca, àmplies sales per a ús del personal operatiu i un gran aparcament soterrat. Alhora, s’han instal·lat panells solars a la coberta de l’edifici per subministrar part de l’energia que requereix.

ticament els accessos a l’edifici. Alhora, l’absència d’edificis adjacents (a excepció de la ABP de Mos-sos) permet un domini absolut de l’entorn.

Equipaments inèdits

La nova caserna compta també amb equipa-ments ‘exclusius’. Entre ells, destaca la biblioteca ubicada al tercer pis, a la que poden accedir tots els companys fora de torn i que, en breu, comptarà amb servei d’ordinadors. La de Gràcia és també la primera seu ecològica de la Guàrdia Urbana. Una instal·lació de panells solars a la coberta superior de l’edifici subministra part de l’energia que requerei-xen les dependències.

(14)

1 1 44

Notícies

El nou sistema permet analitzar la saliva dels conductors que presumptament hagin

consumit estupefaents a través d’aparells lectors, més precisos i amb resultats més

fàcils d’interpretar que el tradicional mètode manual. La Unitat d’Accidents seguirà

sent la única autoritzada a realitzar tests de drogues en els controls d’alcoholèmia.

Accidents incorporarà

drogo-test electrònics

E

ls tests de drogues es van començar a prac-ticar a Barcelona a mitjans del 2007. En aquest temps, la Unitat d’Accidents, la úni-ca que, de moment, realitza aquesta prova, ha realitzat 430 drogo-tests a conductors, 325 dels quals han donat resultat positiu. “Anem sobre segur. Sotmetem a la prova a persones que donen negatiu a l’alcoholèmia però que segueixen presentant símptomes”, assegura els sotsinspector Manuel Haro, cap de la unitat. Un fet que s’explica, entre d’altres, per l’elevat cost econòmic del procediment.

Verificar els resultats

En primer lloc, se sotmet al conductor/a que presumptament està sota els efectes d’estupefaents

a un test de camp, al mateix lloc del con-trol. Més tard, el drogo-test i un tub amb saliva s’envien a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), on s’analitzen les mostres i s’emet un informe definitiu. El procés dura una setmana i només en cas que l’informe mèdic confirmi el posi-tiu, es tramita la denúncia per conduir sota els efectes de substàncies estupefa-ents. Els drogo-tests negatius també s’envien al IMLC, per tal de comprovar esta-dísticament la fiabilitat del sistema, ja que amb drogues com l’haixíx, que triga molt a reaccionar amb la prova, pot ser que es detectin indicis de la substància que havien passat per alt en el primer test de camp dels agents.

El drogo-test seguirà en període de proves a Barcelona i en altres municipis com Girona, Tarra-gona, El Prat o Blanes, i durant el 2008 es farà extensiu a altres zones de Catalunya.

Des de mitjans del 2007 la

GUB ha practicat 430 test

de drogues, 325 dels quals

han resultat positius

Els dos nous aparells que incorporarà la GUB realitzen l’anàlisi d’estupefaents en saliva de manera electrònica.

Positius en estupefaents

detectats per la GUB a

Barcelona (entre juny

del 2007 i febrer del

2008):

Haixíx 202

Amfetamines 57

Cocaïna 197

Opiacis

19 Metamfetamines 12

La mitjana d’edat dels

conductors denunciats

és de 27’5 anys, i la

barreja més habitual és

la d’haixíx amb cocaïna.

Positius en estupefaents

detectats per la GUB a

Barcelona (entre juny

del 2007 i febrer del

2008):

Haixíx 202

Amfetamines

57 Cocaïna 197

Opiacis

19 Metamfetamines 12

(15)

1 1 55

Les dades recollides per la Unitat d’Accidents durant l’any passat dibuixen el mapa

de l’accidentalitat de Barcelona, on es recullen els 69 punts que concentren més

sinistres viàris. Les actuacions dutes a terme durant el 2007 per la Guàrdia Urbana

en alguns d’aquests punts van permetre reduir-hi els accidents fins a un 20%.

69 punts concentren

l’alt risc d’accidents

C

ada mes de gener la Unitat d’Accidents re-alitza un estudi estadístic dels punts viaris que concentren més accidents, tenint en compte també l’horari en què aquests es produeixen. Un dels objectius fonamentals d’aques-ta investigació és detecd’aques-tar les Zones de Risc, els punts on al llarg de l’any es produeixen 10 o més accidents separats 15 metres o menys l’un de l’altre. La localització de les zones de risc indica el ni-vell de conflictivitat alhora que permet analitzar-ne les causes. El 2007 es van executar 24 propostes di-rigides a disminuir l’accidentalitat en punts de con-centració, que van

reduir en un 20% el global d’accidents que s’hi registra-ven. Alhora, l’any passat es van imple-mentar més d’una vintena d’actua-cions en les zones d’atropellaments.

Una quarantena de les 69 zones de risc de Barcelona es localitzen a l’Ei-xample. La plaça Joan Carles I és el punt de màxima concentració, amb un total de 36

acci-dents a l’encreuament de la Diagonal amb el ca-rrer Còrsega i el Passeig de Gràcia. Altres punts conflictius se situen a les cruïlles de Marina amb la Gran Via, i a la confluència de l’avinguda Diagonal amb Aribau i de General Mitre amb Via Augusta.

El paper de les unitats

Les zones de risc acumulen uns 900 accidents de trànsit cada any, una xifra relativament baixa com-parada amb els més d’11.000 que es van produir l’any passat. Incidir en la no con-centració d’acci-dents passa per de-finir els punts de risc als que cal prestar més atenció. Les da-des d’aquests punts s’envien a les UT perquè els estudiïn sobre el terreny i proposin mesures per disminuir l’acci-dentalitat. Mesures que poden afectar des de la senyalitza-ció horitzontal o vertical, als semàfors, la colocació d’elements de mobiliari urbà, o la correcta ubicació de passos de vianants i parades de transport públic. Executada la millora, es fa un estudi per avaluar la seva incidència i acumular experiència per a situacions similars.

La plaça Joan Carles I és el

punt que acumula la major

concentració d’accidents,

amb un total de 36

(16)

1 1 66

Notícies

La coordinació fa la força, i res millor que la unificació tecnològica per millorar les

comunicacions internes entre els cossos de seguretat i emergències de Catalunya.

Amb nou òrgans interconnectats de forma continuada, la nova xarxa de

comunica-ció suposa una injeccomunica-ció d’eficàcia per a coordinar les situacions d’emergència.

Més comunicació

gràcies a RESCAT

L

a xarxa de Radiocomunicacions per a les Emergències i la Seguretat a Catalunya (RES-CAT), creada el 2005 per a ús exclusiu dels Mossos d’Esquadra, s’ha ampliat des de princi-pis d’any per donar cabuda a tots els cossos de segu-retat i emergències dependents de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Guàrdia Urbana, Bombers de Barcelona, Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, Pro-tecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques, Agència Catalana de l’Aigua, Servei Meteorològic i Obres Pú-bliques conformen la renovada xarxa, que millorarà en agilitat i eficàcia les comunicacions internes en cas d’emergència.

Durant aquest any està prevista la incorporació de les policies locals a la xarxa, així com la instal·la-ció de terminals en els pobles que no disposen d’un cos local de seguretat.

21.000 terminals interconnectats

Actualment la xarxa RESCAT disposa de més de 14.000 terminals, mentre que a finals d’any s’espe-ra assolir els 21.000. Els nous aparells, una versió modernitzada de walkie-talkies, permeten la inter-connectivitat continuada entre dotacions, així com la localització immediata mitjançant un sistema GPS. Per donar cobertura als terminals es preveu la instal·lació de 203 estacions base, que donaran co-bertura al 95% del territori català i al 99% de la seva població.

(17)

1 1 77

Les càmeres foto-vermell

s’estendran per tot Barcelona

28

infractors diaris se salten els semà-fors a les set cruïlles vigilades per càmeres infraroges. Aquesta és la dada oficial que es

desprèn de la prova pilot de dos anys que ha dut a terme l’Ajunta-ment de Barcelona. Tot i ser una xifra notable, s’ha produït una disminució del 23% respecte l’any 2006, quan les foto-vermell caça-ven 36 infractors diaris gràcies al sistema de cèl·lules infraroges. Aquestes detecten quan un vehi-cle supera la línia de frenada da-vant d’un semàfor en vermell i dispara set fotografies seguides. Les càmeres foto-vermell estan senyalitzades i no ocultes ja que “no hi ha interès en multar, sinó en evitar accidents”, tal i com afirma el regidor de Mobilitat Francesc Narváez. Per aquest

mo-tiu, el Consistori ampliarà durant les properes set-manes la cobertura dels carrers de la ciutat amb 10 càmeres itinerants que cobriran 30 cruïlles. En aquesta ocasió, els dispositius se-ran de vídeo i enregistrase-ran els vehicles infractors durant sis se-gons. Aquesta nova tecnologia no només permetrà detectar aquells qui se saltin un semàfor en ver-mell, sinó també altres infrac-cions dinàmiques com ara girs indeguts o invasions del carril bus. Amb aquestes mesures, que l’Ajuntament ha qualificat com a preventives, s’espera rebaixar en un 40% els morts en accidents a la nostra ciutat

A la imatge, el mapa de les cruïlles on hi instal·lades càmeres per detectar els vehicles que no respecten els semàfors.

(18)

1 1 88

Actuem

L

’operació de més envergadura va tenir lloc el 20 de febrer amb el comís de 46.000 unitats de calçat esportiu, rellotges i complements d’imitació. Productes que, un cop al mercat, haurien assolit un valor de 14’5 milions d’euros. Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona i de

Ba-dalona van coordinar una intervenció en set locals, cinc a Barcelona (a Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Andreu i Sant Martí) i dos més en territori badaloní, que servien de punt de distribució del material per a la seva posterior venda al carrer. Durant els registres també van ser detingudes quatre persones, presumptament relacionades amb aquesta activitat il·legal.

La investigació de la trama de distribució de productes falsificats està vinculada amb una an-terior operació organitzada dies abans, el 12 de fe-brer. En aquest cas, els agents havien incautat mate-rial falsificat per valor d’uns 829.000 euros en dos establiments del carrer Caracas, on havien detingut a dues persones acusades d’un delicte contra la pro-pietat industrial.

Amb dues operacions consecutives que suposen la confiscació de material per valor

de més de 15 milions d’euros, febrer ha estat un mes intens en la lluita contra el frau.

Una investigació arran d’un decomís va conduir fins a una trama de producció de

pro-ductes tèxtils d’imitació radicada en nou locals de Barcelona i Badalona.

Febrer, mes d’èxits

contra la falsificació

E

l 21 de febrer, la Guàrdia Urbana de Barcelo-na va confiscar uBarcelo-na nova remesa de còpies pirata de pel·lícules en un videoclub de Ciu-tat Vella. L’operació es va iniciar arran de la detecció d’una persona que sortia del local amb tres pel·lícules visiblement no originals. Preguntat per la procedència dels articles, l’individu va admetre que les havia comprades al videoclub en qüestió i, amb aquestes dades, agents no uniformats de la Guàrdia Urbana van accedir al establiment. Després d’una ins-pecció, els agents van comprovar que la totalitat de

les pel·lícules exposades en lloguer eren còpies il·le-gals, motiu pel qual es va detenir dues persones per un suposat delicte contra la propietat intel·lectual i industrial. Al local es va trobar material pirata per un valor estimat de 85.840 euros, compost per més de 2.000 CD i DVD falsificats, caràtules i material in-formàtic per a produir les còpies.

Vídeo-club

només pirata

(19)

1 1 99

A

gents de la Guàrdia Urbana van detenir el 27 de gener als autors d’un robatori en una tenda de roba després d’impedir la seva fugida en un vehicle tot terreny. Tot va començar quan la patrulla va observar com el cotxe no respectava un semàfor en vermell entre l’avinguda Diagonal i el carrer de Pau Claris, a les 3:20 hores de la matinada. Els agents van iniciar el seguiment del vehicle, que no es va aturar a cap semàfor durant el seu trajecte. La persecució va fi-nalitzar de forma sobtada en xocar els sospitosos contra un vehicle estacionat al carrer Mallorca, i els tres ocupants del vehicle van emprendre la fugida a peu. Així, es va comprovar que a l’interior del vehicle hi havia gran quantitat de roba, que encara duia els elements de seguretat i etiquetatge propis d’una botiga. La col·laboració de diverses patrulles de GUB va permetre detenir dos dels fugitius.

Les gestions realitzades posteriorment des de la Sala Conjunta de Comandament van fer possible conèixer que la roba, valorada en 2.800 euros, pro-cedia d’una botiga del carrer Manila, a Les Corts. Els detinguts van ser posats a disposició judicial, acu-sats d’un presumpte delicte de robatori amb força i, en el cas del conductor, també d’un delicte con-tra la seguretat del trànsit.

Robatori de

roba frustrat

en la fugida

Traficant

confés

La venda

ambulant que

no va arribar

al Cèltic

L

es 22.000 llaunes de beguda preparades per a la venda ambulant il·legal van ser intervin-gudes, en un sol dia, durant l’operació que la Guàrdia Urbana va dur a terme en set locals. Va ser el passat 3 de març, coincidint amb el partit de futbol entre el Cèltic i el FC Barcelona que va congregar a la ciutat a milers de seguidors del con-junt escocès. L’actuació es va realitzar a diferents supermercats de Ciutat Vella, situats als carrers de Sant Pau, Robadors, Canvis Vells, Carretes i Escude-llers. En aquest darrer es va intervenir el major nombre de llaunes de beguda: 12.000. Cap dels lo-cals implicats no té llicència per a vendre els pro-ductes que se’ls van retirar.

(20)

2 2 00

Actuem

E

l passat 25 de febrer, una patrulla de la Guàrdia Urbana va observar com dues per-sones escorcollaven un home, al que ha-vien posat contra la paret amb les cames obertes. L’escena, que es produïa al districte de l’Eixample, al carrer Consell de Cent, va fer que els agents, moguts pel que en principi semblava una intervenció policial, s’apropessin per col·laborar. Sorprenentment, en veure la patrulla els dos teò-rics policies van fugir corrent, tot i que van poder ser detinguts després d’una persecució a peu.

Dos detinguts per robar

fent-se passar per policies

Nova operació contra el

proxenetisme al Raval

En ruta amb un tacògraf

manipulat a la casolana

La víctima a la que mantenien immobilitzada va manifestar que els agressors s’havien identificat com a policies, li havien robat el telèfon mòbil i li havien demanat les targetes de crèdit i tot el que portés a sobre. Així mateix, els detinguts duien a sobre un altre mòbil robat, que pertanyia a una víctima abordada de la mateixa manera i que es va poder localitzar des de les dependències policials. Els agressors també tenien en el seu poder un re-llotge valorat en 2.000 euros i una emissora portà-til similar a la dels cossos policials.

Q

uatre persones sospitoses de proxenetis-me van ser detingudes a principis de fe-brer al barri del Raval de Barcelona, en una operació conjunta entre agents de la UPAS de Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Po-licia, amb suport dels Mossos d’Esquadra. Els detin-guts estan acusats d’explotar sexualment dones provinents del centre d’Àfrica.

Durant l’operació també es van detenir diverses dones sense permís de residència i es van precintar dos locals del carrer de Sant Ramon –una pensió i una pe-rruqueria–, així com un supermercat del carrer de la Riera Blanca, tots suposadament relacionats amb les activitats d’explotació sexual. En aquest sentit, la in-tervenció es va produir després d’un intens seguiment de la situació a la zona durant diversos mesos.

U

n curiós mètode casolà, invisible a simple vista, servia a un camioner per allargar in-definidament les seves jornades al volant. El conductor va ser enxampat per la Uni-tat de Circulació durant un control rutinari a la Zo-na Franca, el passat 19 de febrer. Tot i que els agents es van adonar ràpidament que el tacògraf havia es-tat manipulat i que no marcava des de feia més de tres hores –tot i que el camió circulava instants

abans de l’alto de la patrulla– va ser necessària una revisió detallada del vehicle per detectar la mani-pulació. Així, el camió portava instal·lat un imant al motor que obstaculitzava el cable que uneix la mecànica del vehicle. D’aquesta manera, s’impedia al tacògraf girar per efectuar la lectura correspo-nent i el conductor evitava el control de descansos obligatori per a les persones que condueixen vehi-cles de transport.

(21)

2 2 11

Som notícia

Les càmeres de televisió espanyola i de la cadena públi-ca de Badalona van seguir en directe la operació conjun-ta que la GUB i la Policia Local van dur a terme en dos locals de Badalona, el passat 20 de febrer, i en la que es van comissar 14’5 milions d’euros en productes falsificats.

Ràdios, televisions i diaris van ser convocats a la Sala Con-junta de Comandament, el passat 13 de febrer, amb motiu de la visita que els comandaments de la Policia Local de Bil-bao van realitzar als cossos de seguretat de Barcelona.

El 8 de febrer es va celebrar el Dia mundial de la dona. La cadena de televisió local de Barcelona va emetre un especial amb els testimonis de dones que desenvolupen diferents rols professionals a la nostra ciutat, entre elles, una agent femenina de Guàrdia Urbana.

La sala d’actes del Triangle va ser escenari de la massiva presentació pública de la campanya Atenció! Tots som vianants, endegada per l’A-juntament de Barcelona i el RACC amb l’objectiu de reduir els atrope-llaments a la nostra ciutat, i en la que la GUB juga un paper crucial.

Com cada diumenge, el 24 de fe-brer una patrulla de la UT-3 va fer la ronda pel mercat ambulant de la Zona Franca. En aquesta ocasió, les càmeres de BTV van acompanyar els dos agents i van ser testimonis directes, a més de l’habitual tasca de vigilància de carteristes, de diverses incauta-cions d’articles falsificats.

(22)

Els nostres recursos

33

nous agents procedents de la con-vocatòria interadministrativa van rebre el passat 26 de març la ben-vinguda oficial a la Guàrdia Urba-na. L’acte oficial va tenir lloc en el tradicional marc del Saló de Cent, a l’Ajuntament. Els nous agents, un total de 4 dones i 29 homes, tenen una mitjana d’edat de 31’7 anys i provenen majoritàriament de Policies Locals (28 agents), en especial dels munici-pis de Castelldefels (3), Viladecans (3), L’Hospitalet de Llobregat (2) i Mataró (2). Entre els guàrdies ur-bans de la promoció interadministrativa número 81 hi ha també tres ex agents de la Policia Nacional, un de la Guàrdia Civil i un altre de Mossos d’Esquadra.

Un centenar de candidats

La nova lleva ha accedit al Cos després de su-perar un concurs oposició al que es van presentar més d’un centenar d’agents de diferents cossos policials d’arreu de Catalunya. Durant el procés previ van quedar exclosos 28 candidats, la majoria per no complir el requisit previ de tenir dos anys

d’antiguitat com a funcionari de carrera o per su-perar l’edat el límit d’edat fixat en 38 anys.

A més d’aquests 33 nous guàrdies la Guàrdia Urbana seguirà ampliant en breu la plantilla amb la propera convocatòria pública de places prevista pel mes d’abril.

Quatre dels nous agents reben la placa de la GUB durant l’acte de benvinguda oficiat a l’Ajuntament el 26 de març.

De Catalunya, a

la Guàrdia Urbana

2 2 22

Nou sistema de tramitació

de denúncies i diligències

L

a Guàrdia Urbana de Barcelona va estrenar al febrer un nou sistema de tramitació de denúncies i diligències a través de les Ofici-nes de Recepció de Denúncies (ORD). Aquest nou servei atén les denúncies ciutadanes en què l’autor es desconegut o en què no hi ha possibilitat d’identificar-lo: per robatori en l’interior d’un vehi-cle, furts, danys i robatori de vehicles, recuperació de vehicle i per fer malbé béns immobles, així com les denúncies per la pèrdua del document

d’identi-tat. La novetat més destacable és la tramitació in-tegral d’atestats per faltes de lesions i per faltes de furt, que s’enjudicien com a Judici Immediat de Fal-tes (JIF), agilitzant i simplificant el procés per a les víctimes. En aquests casos, els agents de les ORD ac-tuaran com a instructors. Les oficines estan inte-grades a les unitats de Ciutat Vella, Eixample, Sa-rrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí, amb horari de 6 a 22 hores, i a les UNO 1,2,3 i 4, de 22 a 6 hores.

(23)

2 2 33

Al gener de l’any passat els agents van començar a gestionar les comunicacions

dels ciutadans a través de les seves PDA amb el programa IRIS. Enguany, les xifres

indiquen un notable augment dels registres respecte 2007, un símptoma de que la

comunicació entre ciutadans i Consistori millora dia a dia.

L’IRIS-PDA supera

les 4.000 incidències

U

na moto mal estacionada a la vorera, un grup de gent fent xivarri a altes hores de la matinada o un vehicle que porta mesos acumulant pols davant de casa. Aques-tes situacions queden registrades gràcies a l’aplicació informàtica IRIS, un programa compartit per tot l’A-juntament que

gestio-na les incidències, reclamacions i suggeriments que els ciutadans fan arribar al consistori. Des de gener de l’any passat, els agents de Guàrdia Urba-na no han d’esperar a arribar a comissaria per in-troduir les dades al sistema informàtic, sinó que mitjançant la PDA poden tramitar les incidències que els comenten els veïns al carrer. Durant el 2007 la Guàrdia Urbana va rebre 12.295 comuni-cacions ciutadanes, i en va tramitar unes altres 4.167 a través de les PDA. Aquest 2008 s’ha estre-nat amb més de 1.000 incidències registrades, xi-fra que suposa un augment del 7% respecte gener de l’any anterior. D’aquest miler, gairebé la meitat van ser denúncies per vehicles abandonats, segui-des de lluny per les queixes sobre l’incompliment de les ordenances i la seguretat ciutadana. Només durant el mes de gener la Guàrdia Urbana n’ha tramitat 387 mitjançant les PDA. Aquesta xifra suposa un augment del 500% respecte del primer mes del 2007 (quan va entrar en funcionament l’accés a l’IRIS des de les PDA), en el que només es

van tramitar 60 regis-tres. Les incidències que més s’han repetit en els informes del agents fan referència als semàfors (112), i a la senyalitza-ció del trànsit (54).

Tot i que les comu-nicacions registrades pels agents a través de les PDA suposen més del 35% del total, exis-teixen altres canals per a recollir les demandes dels ciutadans. Els més utilitzats durant aquests primers mesos de l’any han estat el telèfon gratuït 900 i la pàgina web de l’Ajuntament.

Més funcionalitats

El desplegament del Pla de Proximitat té

en l’IRIS-PDA una eina de gran utilitat.

El contacte amb els ciutadans

contribueix a que aquests se sentin més

còmodes a l’hora de fer un suggeriment

als agents o d’alertar-los d’alguna

incidència. Per seguir potenciant les

possibilitats de les PDA, al novembre

s’incorporaran nous dispositius amb més

capacitat, que permetran instal·lar noves

funcionalitats com l’accés remot a la

base de dades NIP/SIP per consultar

matrícules.

D

Daaddeess 22000077

Total comunicacions ciutadanes: 12.295 Incidències tramitades amb PDA: 4.167

P

Peerr mmeessooss

Gener 2007: 60 Gener 2008: 387

(24)

2 2 44

Seguretat i Mobilitat

“

1 de cada 3 morts en accidents de trànsit anava a peu”, alerta la pintura blanca dels tres passos de vianants ubicats a la confluèn-cia de Les Rambles amb el carrer Pelai. És el missatge central de la campanya Atenció! Tots som vianants, endegada per l’Ajuntament i el RACC per reduir les víctimes d’atropellaments a Barcelona. Una acció que tindrà rèpliques similars al llarg de l’any en diferents districtes de la ciutat.

La campanya arrenca després de conèixer-se els resultats de l’Estudi europeu de passos de vianants en el que ha participat el RACC. L’informe, elaborat per la plataforma EuroTest, avalua el disseny i nor-mativa dels passos de vianants en una desena de països d’Europa, en relació amb les xifres de morta-litat de vianants en accidents de trànsit.

L’Ajuntament de Barcelona i el RACC impulsen una campanya per reduir

l’acciden-talitat viària entre els vianants. Sota el lema Atenció! Tots som vianants, es vol

sen-sibilitzar els conductors de la fragilitat dels transeünts i conscienciar els ciutadans

de la necessitat d’extremar l’atenció i la seguretat en els desplaçaments.

Un lema per reduir

els atropellaments

L’estudi revela que en les zones urbanes és on la reducció de víctimes se-gueix un ritme més lent. A Barcelona, el nombre de transeünts morts s’ha mantingut estable en els darrers quatre anys al vol-tant de les 15 víctimes anuals, mentre que s’han reduït un 30% els ferits greus. Amb tot, cada any els atropellaments seguen la vida o fereixen de gra-vetat a 120 persones a la nostra ciutat.

El pas de seguretat

“El pas de zebra és el cinturó de seguretat dels ciutadans”, va afirmar el responsable de seguretat viària del RACC, Lluís Puerto, durant la presentació de les conclusions de l’Estudi europeu de passos de vianants. Segons l’informe, el 91,5% de vianants morts a Espanya són atropellats fora del pas de via-nants, un fet atribuïble a mancances en el disseny d’aquest element de seguretat viària com la poca

Diversos passos de zebra

de la ciutat seran pintats

amb missatges per

conscienciar els vianants

(25)

2 2 55

Un de cada tres morts en

accidents de trànsit a

BCN el 2007 anava a peu.

El 91% d’atropellaments

mortals es produeixen

fora del pas de vianants

visibilitat, l’excessiva distància entre passos o l’ús poc freqüent de pintura reflectant, així com a la falta d’una especificació de velocitat obligatòria enfront d’un pas de vianants. Alhora, l’estudi des-taca el fet que a Espanya les denúncies per infrac-cions a vianants i dirigides a conductors es troben a la franja baixa d’Europa. Per aquests motius, con-sidera necessària “l’existència d’un codi de circula-ció urbana que inclogui mesures com la regulacircula-ció dels passos de vianants”.

Barcelona baixa la mitjana

Els darrers set anys les morts de

vianants a Espanya han disminuït un

28%, mentre que a Catalunya aquest

percentatge s’ha reduït gairebé el

doble. Tanmateix, l’estat espanyol

segueix encapçalant la llista de països

europeus amb més vianants morts per

volum de població (15,7 per milió

d’habitants), i és, amb 680 víctimes,

el segon on cada any perden la vida

més transeünts, només superat per

Alemanya. Unes dades que contrasten

amb les de Barcelona, on el ràtio de

víctimes d’atropellaments se situa

molt per sota (10 víctimes per milió

d’habitants), en la línia de països com

Àustria o Suïssa.

Les recomanacions de l’Estudi

europeu de passos de zebra:

Als conductors:

- No circular a més de 50 km/h i

respectar el límit a les Zones 30.

- Reduir la velocitat en aproximar-se

a passos de vianants no semaforitzats.

- Prestar especial atenció a nens i

persones grans.

Als vianants:

- Creuar únicament sobre passos de

vianants.

- Mirar abans de creuar i, si és

necessari, indicar amb la mà als

conductors que s’aturin.

La presentació oficial de la campanya, el passat 29 de gener. Els passos de vianants de la confluència de Les Rambles

amb Pelai van ser els primers a recollir el missatge de conscienciació per reduir els atropellaments.

(26)

2 2 66

dóna amb més fre-qüència i es presenta en petits brots o epidèmies. L’estiu i la tardor són les èpo-ques més propícies per al seu desenvolu-pament, i el públic de risc s’estén des de la infantesa fins als 30 anys.

Transmissió, prevenció i actuació

La transmissió de la malaltia depèn de la seva naturalesa. En el cas de la meningitis vírica, el con-tagi pot produir-se a través dels fems i la saliva, mentre que la meningitis bacteriana es pot trans-metre per l’aire i per contacte amb la persona in-fectada. En el cas de la meningitis per meningococs, que és el principal origen d’aquesta malaltia en nens i el segon en adults, el contagi es pot produir a través d’esternuts, mocs o tos. No hi ha perill per mantenir contacte amb objectes de la persona ma-lalta ja que el bacteri, un cop fora de l’organisme, té una resistència molt baixa.

Un cop es detecten els símptomes, cal visitar urgentment l’hospital ja que la rapidesa en l’apli-cació del tractament és fonamental per evitar si-tuacions crítiques, i fins i tot la mort. Un cop con-firmada la infecció, s’administraran antibiòtics a l’entorn íntim del malalt: família, parella,amics..., a fi d’evitar contagis. Depenent del tipus de bactè-ria, aquest tractament es podrà complementar amb la vacunació. En l’àmbit laboral, el contacte amb els companys de feina no ha de ser motiu de preocupació, sempre i quan el responsable sanita-ri no determini el contrasanita-ri.

Recorda

L

a meningitis és una malaltia en què s’infec-ten les membranes que envols’infec-ten el cervell i la medul·la espinal. La infecció acostuma a originar-se al tracte respiratori i després continua fins el torrent sanguini, a través del qual arriba al cervell i la medul·la, on envaeix el líquid cefaloraquidi.

De meningitis en trobem dos tipus: la produïda per la infecció d’un virus, que acostuma a curar-se sense seqüeles, i la causada per bacteris, amb pit-jor pronòstic que la primera. Aquests casos que es-devenen més greus acostumen a afectar sobretot nens petits i adolescents, degut a que presenten un sistema immunològic més feble que els adults. Els bacteris més freqüents són el meningococ, l’haemofilus influenzae de tipus B i el pneumococ. En tots tres casos s’han desenvolupat vacunes efi-caces que han disminuït substancialment el nom-bre d’infeccions en infants al nostre país.

A diferència de les causades per bacteris, que solen ser casos aïllats, en el cas víric la malaltia es

Poc freqüent, però molt temuda. La meningitis apareix habitualment en casos aïllats

i, depenent de la seva naturalesa, pot arribar a causar seqüeles greus i fins i tot la

mort. Els seus símptomes són molt similars als d’un procés gripal així que cal estar

alerta per no confondre-la amb un simple refredat i poder actuar amb rapidesa.

Conèixer i detectar

a temps la meningitis

Dr. Juan Ignacio Paso

(27)

Marc legal

2 2 77

Malgrat que alguna de les con-ductes descrites ja es considera-ven anteriorment delicte de trencament de condemna o de desobediència, el legislador va preferir reunir-les totes en un sol article i incloure’l dintre dels de-lictes contra la seguretat viària.

D’acord amb la modificació legal,

es tipifica com a delicte la conducció de vehicles a motor o ciclomotors en les següents casos:

• Pèrdua de vigència del permís o llicència per pèrdua total de punts.

• Privació cautelar o definitiva del permís o llicència per decisió judicial. (La tipificació d’aquest fet entrarà en vigor el dia 1 de maig de 2008.)

• Sense haver obtingut mai el permís o llicèn-cia. (La tipificació d’aquest fet entrarà en vigor el dia 1 de maig de 2008).

Aquest delicte comporta una pena de presó de 3 a 6 mesos o multa de 12 a 24 mesos i treballs en

benefici de la comunitat de 31 a 90 dies.

Quan els agents de la Guàr-dia Urbana de Barcelona detec-tin alguna d’aquestes conduc-tes s’haurà d’instruir el corres-ponent atestat, d’acord amb el procediment que es regula a la instrucció del cos número 37/07, de data 4 de de-sembre de 2007.

L’aplicació de la reforma pot comportar, espe-cialment a partir del dia 1 de maig del 2008, algun dubte interpretatiu (conductors que hagin obtin-gut el permís de conduir al seu país d’origen i que no sigui vàlid a Espanya, conductors que tinguin un permís de conduir corresponent a una catego-ria inferior a la necessàcatego-ria, etc.). Aquestes qües-tions hauran de ser resoltes en el seu moment pels tribunals de justícia, d’acord amb els principis pe-nals d’aplicació.

La Llei Orgànica 15/2007, de 30 de novembre, que modifica el Codi Penal en

matè-ria de seguretat viàmatè-ria, ha introduït el delicte de conducció de vehicle a motor o

ci-clomotor sense permís o llicència (article 384). La modificació legal entra en vigor

en la seva totalitat a partir del primer de maig.

Per Joan Rabaixet

Conduir sense permís pot

comportar penes de

presó de 3 a 6 mesos o

multes de 12 a 24 mesos

i treball comunitari

Agents de GUB demanen el permís als conductors d’un ciclomotor i un turisme en un control d’alcoholèmia.

Delicte per conduir

sense el permís

(28)

2 2 88

Parlem de

Guardians de la son

Des de la comissaria de l’Estació del Nord, els agents de la UNO-II patrullen cada

nit els districtes de Gràcia i l’Eixample. Vetllen pel descans dels seus 400.000 veïns,

per la integritat dels conductors, per la seguretat a les zones d’oci: tres puntes d’un

Trident que busca la màxima coordinació amb la resta d’unitats i amb Mossos.

É

s ja nit tancada. L’Estació del Nord expulsa en riades intermitents de 20, 30, 50 perso-nes als darrers nouvinguts a la ciutat. Turis-tes, estudiants, executius, barcelonins que tornen a casa... comparteixen andanes amb els pis-pes i amb els indigents que busquen aixopluc del fred. “L’estació d’autobusos és el que ens porta més feina, com que estem a 50 metres cada dia ens en-tren persones a les que els acaben de robar l’equi-patge o la bossa, i també queixes per la gent que dorm a l’estació”, explica el cap de la segona Unitat Nocturna, l’inspector Josep Jordi Guerrero.

Cada nit, les patrulles de la UNO-II es

distribuei-xen per cobrir els set barris que integren els districtes de l’Ei-xample i de Gràcia. “Tret del cap de setmana, en general les nits són tranquil·les”, assegura la agent Rocío H. Tanmateix, la nit és un degoteig de serveis.

Descans i alcohol

Les molèsties per soroll són el servei estrella. L’Eixample i Gràcia acullen centenars de pisos que tenen per llogaters a estudiants i turis-tes estrangers. Un ritme de vida, el d’aquesturis-tes viven-des, que sol provocar queixes freqüents dels veïns.

Un altre treball clau de la UNO-II és la seguretat del trànsit nocturn. Des de principis d’any, s’han in-tensificat els controls d’alcoholèmia, no només a les zones d’oci, sinó també en aquells carrers ‘de pas’: “L’Eixample és un districte per on travessen molts dels vehicles que circulen per la ciutat, per això les al-coholèmies són un dispositiu clau”, explica Guerrero.

Tridents i mini-tridents

El desplegament més espectacular que duu a ter-me la UNO-II és l’Operació Trident. Un operatiu ter- men-sual conjunt amb la unitat ARRO dels Mossos d’Es-quadra, que contempla la triple vessant de Policia de Seguretat Ciutadana, de Circulació i Administrativa. “Potser els controls més discrets són més efectius,

Equips de la UNO-II durant un macro control d’alcoholèmia al centre de la ciutat, el 22 de febrer.

La UNO-II coordina grans

operatius amb les unitats

nocturnes de GUB i CME,

com l’Operació Trident

(29)

2 2 99

però aquest té l’avantatge de la vistositat, és dis-suasori. A més, és una oportunitat de conèixer l’al-tre cos”, comenta l’inspector Guerrero.

La col·laboració no passa només pels macrodispo-sitius. La UNO-II es coordina també amb les altres unitats del territori: “Amb la BP de Gràcia (de Mos-sos d’Esquadra) muntem mini-tridents, operatius conjunts a punts com els Jardinets de Gràcia, Lesseps o Torrent de l’Olla”, explica Guerrero. Paral·lelament, a mitjans de gener les quatre UNO de Guàrdia Urba-na van presentar uUrba-na proposta per realitzar controls d’alcoholèmia conjunts.

Una relació difícil

“Parla tot el que vulguis, però tractes tu i jo no en farem cap”, li etziba l’agent Carles R. a un home, quan l’intenta convèncer perquè no el denunciï per possessió d’estupefaents i consum d’alcohol a la via pública. Al seu costat, la agent Rocío H. pren les da-des a un company del primer, qui tampoc no deixa de queixar-se un i altre cop tot i haver estat en-xampat in fraganti cervesa i porro en mà. A la nit, la relació amb els ciutadans és complexa: “Hi ha po-ca gent pel po-carrer, però alguns grups s’exalten més fàcilment i cal anar armat de paciència i de mà es-querra”, explica Guerrero.

Cas a part és la comunitat okupa. Gràcia és el districte amb més cases ocupades de Barcelona. “Patrullant pels carrers de Gràcia de tant en tant ens cau alguna cosa dels balcons”, adverteix l’agent Carles R. Alguns immobles ocupats, com l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, organitzen festes il·le-gals on es reuneixen fins a mig miler de persones. La majoria de denúncies relacionades són per brutí-cia i per soroll: “No acostumen a causar problemes de seguretat, per això fem sobretot una tasca de control amb agents de paisà”, explica el cap de la

Les molèsties per soroll,

les alcoholèmies i l’Estació

del Nord monopolitzen els

serveis de la UNO-II

De l’autobús al quarter

“A l’Estació del Nord els furts són

molt habituals perquè els turistes

arriben de nit, desorientats, i els

lladres se n’aprofiten”, explica

l’inspector Guerrero. Els pocs metres

que separen les andanes de la

comissaria són un passadís per on

cada nit desfilen històries... que

acaben a la UNO-II. Com la d’un noi

brasiler que aterrava a Barcelona per

començar una ruta per Europa i que,

en un instant, va veure’s amb una

taula de surf a les mans com a única

pertinença. O el cas d’una jove

canadenca de 19 anys que va entrar

al quarter feta un mar de llàgrimes: li

havien pres l’equipatge, els diners i

fins i tot la direcció dels seus parents

a Catalunya. Després d’hores de

gestions, els agents van aconseguir

localitzar-los.

Dos agents atenen de matinada el requeriment d’un veí. Les molèsties per soroll són el servei estrella als districtes de Gràcia i de l’Eixample.

(30)

3 3 00

Parlem de

UNO-II, qui assegura que “enviar patrulles unifor-mades podria convertir unes simples molèsties en un gran altercat al carrer”.

Son trencada

Dels 65 guàrdies urbans que serveixen a la UNO-II, una sisena part són agents en pràctiques: “Però te-nim molts agents amb experiència i encara joves, això permet compensar els equips. A més, tenim en-tre els veterans alguns autèntics cracks”, puntualit-za el cap de la unitat.

Tots conviuen amb les particularitats de l’horari nocturn: “Quan et criden a un judici al migdia... et trenquen. Dorms un parell o tres d’hores i amunt, és dur”, comenta un agent de la UNO-II. Un fet que, segons l’inspector Guerrero, pot passar factura físi-ca i mentalment: “Dur el ritme de vida a l’inrevés de la resta del món es pot notar a l’hora d’afrontar si-tuacions tenses, cal tenir molt assumides les normes d’autoprotecció i no abaixar la guàrdia. La consigna principal que donem als agents abans de sortir al carrer és que tornin sencers”.

També al centre. Un grup de persones és enxampat mentre consumia alcohol i cànnabis a la plaça de Catalunya.