GASETA
MUNICIPAL
s
SUMARI
Disposicions generals
Acords dels òrgans degovern
Reglament del BarcelonaConvention Bureau .... 2
Decrets de l'Alcaldia
Normativa per a la informació i senyalització d'o¬
bres ala ciutat de Barcelona 5
Delegació resolució d'expedients sancionadors en
els RegidorsPresidents dels Districtesen relació
al'Ordenança d'EstacionamentRegulat 16
Modificacions de crèdit 17
Consells Municipals de Districte
Districte 4. Les Corts. Acords sessió 15-XI-1990 . 18
Districte 9. SantAndreu. Acordssessió 31-X-1990 19
Disposicions d'interès per a l'Ajuntament
Novembre 1990 22
Anuncis
Notificacions 24
Altres anuncis 24
Ajuntament Utr
de Barcelona
DISPOSICIONS
GENERALS
Acords
dels
òrgans
de
govern
REGLAMENT DEL BARCELONA CONVENTION
BUREAU
(Aprovat pel
Consell
d'Administració del Patro¬
nat de Turisme de Barcelona el 30 d'octubre
de 1990)
CAPÍTOL PRIMER
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1
1. El Barcelona Convention Bureau, en enclavant,
BCB, és una secció especialitzada del Patronat
de
Turisme de Barcelona, creat a l'empara dels articles
236.3 de la Llei Municipal i de Règim Local de
Catalu¬
nya, i 13.13 dels Estatuts
del Patronat.
2. La seu del BCB és la mateixa del Patronat de Turisme, Passeig deGràcia, núm. 35,
08007 Barcelona.
Article 2
Les finalitats del BCB, en desplegament del que
preveuen els articles 3.5 i
13.13 dels Estatuts
del
Patronat de Turismesón:
1a. La promoció de la ciutat de
Barcelona
com a seude congressos, convencions i
viatges d'incentiu.
2a. El foment de l'ús i del desenvolupament de la
infrastructura turística de la ciutat i dels serveis
específics en el campde les
reunions.
3a. La participació en aquestes tasques
de les
empre¬ses del sector turístic públic i privat.
Article 3
Pera larealització de lesfinalitats 1a. i 2a. de l'article
anterior, el BCB durà aterme, entre d'altres, les activi¬
tatssegüents: 1. De promoció.
a) Captació de Congressos
mitjançant la
prospecció
de les associacions i entitats que els convoquen,
presentació de candidatures en
col·laboració
amb
els delegats locals i el seu
seguiment fins
ala
sevaobtenció.
b) Captació de convencions
i viatges
d'incentiu de
grans empreses mitjançant
promocions
específi¬
ques a diferents ciutats europees
i viatges
de
fami-liarització d'alts executius d'aquestes empreses a
Barcelona.
c) Assistència a les
fires
isalons
especialitzats.
d) Premsai publicitat.
2. De serveis a
l'organització.
a) Producció i
distribució
deles
publicacions
que esconsiderin oportunes per recollir tota mena
d'infor¬
mació sobre infrastucturesturístiques específiques i
empreses de serveis
especialitzats.
b) Assessorament personal sobre
l'organització d'un
congrés aBarcelona i la millor
utilització
de les
seves possibilitats, isobre les empresesiprofessionals
ne¬cessaris.
c) Coordinació amb l'Ajuntament
de
Barcelona
oaltres
entitats públiques i privades per a
facilitar
presta¬cions als organitzadors.
d) Proporcionar
plànols, fullets
turístics
i altres
publica¬
cionsdestinades als assistents a les reunions.
3. De desenvolupament del BCB.
a) Creació i manteniment al dia
d'un banc
de dades
informatitzat amb tots els esdeveniments progra¬
mats per a laseva
celebració
aBarcelona durant els
propers anys.
b) Trasllat a efectes
estadístics i
informatius, d'aques¬
tes dades als organismes nacionals
i internacionals
especialitzats.
c) Adscripció a la
ICCA (Internacional
Congress and
Conventions Association) i a la
FEVC
(Federació
Europea de Ciutats de Congressos),
i
participació
alessevesactivitats, aixícom laincorporació als altres
organismes nacionals o
internacionals
queacordi el
Consell d'Administració del Patronat de Turisme, al
qual correspondrà, si escau,
disposar la
baixa del
BCB en les esmentades organitzacions.
d) Captació d'empreses membres
del BCB.
Article 4
Per a fer efectiva la participació de les empreses del
sector turístic, aquestes poden adquirir la
condició
de
membres del BCB, de la manera que es preveu a
l'article 12d'aquest reglament.
CAPÍTOL SEGON ÒRGANS
D'ADMINISTRACIÓ
Article 5
L'administració del BCB correspondrà als òrgans se¬
güents:
a) El President.
b) El Comitè Executiu.
c) El Director Adjunt. d) L'Assemblea General.
Article 6
Article 7
1. El Comitè Executiu estarà integrat pel president i
pels vocals següents:
- El Coordinador de Serveis de
l'Ajuntament, o a qui
correspongui en raó de la seva competència.
- El Director del Patronat de
Turisme.
-El Coordinador de Relacions Públiques i Protocol de
l'Ajuntament.
- El
Cap del Departament de Turisme de la Cambra
Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
-El Gerent de Zona de Catalunya d'IBERIA, LAE.
- El Director del Palau de
Congressos de Barcelona.
- Un
representant del Gremi d'Hotels de Barcelona.
-Un representant del Gremi de Restauració de Barce¬ lona.
- Un
representant de Transports.
- Un
representant d'Agències de Viatges.
- Un
representant d'Organitzadors Professionals de
Congressos.
-Un representant d'Empreses de Serveis Auxiliars.
-Un representant de l'oferta complementària.
2. Per acord del Consell d'Administració del Patronat
de Turisme es podrà ampliar el nombre de vocals del
Comitè Executiu del BCB amb representants de nous
sectors, en la mesura que adquireixin rellevància en l'àmbit d'actuació del BCB.
3. Lesfuncions de secretari del ComitèExecutiu, les
exercirà el Director Adjunt del BCB.
Article 8
Són atribucions del Comitè Executiu:
a) Formar la secció pressupostària pròpia i proposar-la
al Consell d'Administració del Patronat de Turisme perquè la incorpori al pressupost.
b) Aprovar els programes de promoció.
c) Aprovar l'admissió i cessament dels membres del BCB.
d) Establir les quotes dels membres i proposar la seva
aprovació al Consell d'Administració del Patronat. e) Proposar al Consell d'Administració del Patronat la
modificació del present Reglament.
f) Nomenar els vocals del Comitè proposats per les
entitats que hi són representades.
g) Convocar l'Assemblea General de membres.
Article 9
1. El Comitè Executiu es reuneix, almenys, dues
vegades l'any i sempre que el convoqui el President o
ho sol·liciti un terç dels membres que l'integren. Les
sessions caldrà convocar-les amb vuit dies naturals
d'antelació.
2. En cas d'absència del president, el substituirà en
lapresidènciade les sessionsel director del Patronat de Turisme de Barcelona.
3. Les sessions del Comitè Executiu queden vàlida¬
ment constituïdes amb l'assistència d'un terç dels seus
membres, sempre que hi siguin presentsel president o el director dei Patronat i el secretari.
4. Els acords del Comitè s'adopten
permajoria sim¬
ple, que s'entén produïda quan els vots a favor són
més que els vots en contra. Els empats els dirimeix
amb el seu vot de qualitat el president o el director del
Patronat, si el substitueix.
5. De les sessions del Comitè, se n'aixecarà acta
que, uncop aprovada, serà transcritaenel llibre d'actes
i signada pel president i pel director adjunt en funcions de secretari.
Article 10
1. El director adjunt del BCB és designat pel presi¬
dent del Patronat de Turisme, a proposta del seu
Consell d'Administració.
2. Correspon al director adjunt la direcció de l'admi¬
nistració ordinària del BCB i de les activitats que realitzi,
la direcció immediata del personal queli sigui adscrit pel
director del Patronat, l'execució dels acords del Comitè
Executiu, i la secretaria d'aquest mateix Comitè.
Article 11
L'Assemblea General està integrada pels membres
adherits al BCB. És un òrgan de caràcter consultiu,
informatiu i de participació i es reuneix un cop a l'any,
convocat prèviament pel Comitè Executiu. La presidèn¬
cia de l'Assemblea correspon al president del Patronat.
CAPÍTOLTERCER
DELS MEMBRES DEL BCB
Article 12
1. Poden sol·licitar laseva admissiócom amembres
del BCB, totes aquelles persones físiques o jurídiques que compleixin els requisits següents:
a) Dedicar-se a alguna activitat que, directament o
indirectament, estigui relacionada amb l'organització
de congressos, convencions o viatges d'incentiu, o
al servei dels seus participants.
b) Estar degudament legalitzades i tenirseu o oficinaa
Catalunya.
c) Demostrar la deguda solvència a través de l'entitat
bancària amb què operin.
d) Comptar amb un mínim de dos anys en l'activitat
professional que al·leguen en el moment de la sol·li¬
citud.
2. Les agències de viatges hauran de comptar a
més, els requisits següents:
a) Disposar d'un departament receptiu especialitzat en la provisió de serveis de congressos, convencions o
viatges d'incentiu, com allotjament, excursions, viat¬
ges pre- i postcongrés.
b) Haver proveït serveis a un mínim de deu reunions internacionals, amb un mínim de tres països partici¬
pants, en alguna deles especialitats indicades, amb
una participació, almenys, de 400 delegats en cinc reunions, i una durada mínima de tres dies.
3. Els Organitzadors Professionals de Congressos
(OPC's) hauran de reunir els requisits següents: a) Haver portat l'organització i la secretaria d'un mínim
de deu reunions internacionals, amb un mínim de
tres països participants, una participació de 400
delegats en almenys cinc reunions, i una durada
mínima de tres dies.
b) Passar la inspecció d'un o més congressos orga¬
nitzats per l'OPC de què es tracti.
4. A les agències de viatges amb departament de
congressos els seran d'aplicació les condicions que el
paràgraf anterior exigeix als OPC's.
5. Els hotels i restaurants de nova construcció s'ad¬
metran des del moment de la seva obertura al públic,
tot i que la seva sol·licitud haurà de ser informada
favorablement pel Gremi d'Hotels o pel Gremi de Res¬
tauració de Barcelonarespectivament.
6. En el cas d'empreses de novaconstitució, però
membres del BCB, el Comitè Executiu podrà aprovar
la seva incorporació i la baixa
de l'empresa
o em¬preses anteriors, o
bé
considerar-ho
com uncanvi de
nom.
7. Les persones físiques de
reconeguda professio¬
nals en el sector que constitueixin empresa
pròpia
podran ser admeses com a
membres del
BCB al
capd'un any de la seva
constitució,
i
per unperíode d'un
any de prova, fins laseva
admissió definitiva pel
Comitè
Executiu; durant l'any de prova es
beneficiaran
dels
mateixos drets que elsaltres membres,
llevat de
la
sevainserció en les publicacions del
BCB.
8. Els canvis en la titularitatde les empreses mem¬
bres s'hauran de notificarimmediatament al BCB, afi
que el
Comitè Executiu
confirmi la
condició de
mem¬bre del nou titular; a aquests efectes, el nou empre¬
sari acompanyarà la
informació
queconsideri perti¬
nent.
9. El BCB es reserva, en tot cas, el dret a demanar
en el moment de la sol·licitud d'admissió, o en el de
canvi de la titularitat de l'empresamembre, la informa¬
ció complementària de estimi
convenient,
així
com aobtenir-la pels seus propis mitjans.
10. L'admissió de membres del BCB ha de ser
aprovada pel
Comitè Executiu.
Article 13
1. Els membres adherits al BCB podran cessar,
voluntàriament, amb un préavis de tres mesos, ante¬
riors al 31 de desembre si el pre-avís s'efectua
més
tard devengaran,
automàticament, l'import
sencerde
la quota de l'any següent. Les
baixes
anunciades fora
d'aquest termini no donaran, en cap cas,
dret
ala
devolució de quotes jaabonades
o al'exempció de
quotes pendents de pagament
d'exercicis anteriors.
2. El Comitè Executiu cessaràen lasevacondició de
membres del BCB a aquellsque:
a) Deixin de complir les
condicions
al·legades
enla
seva sol·licitud d'admissió.
b) No hagin fet efectiva
la
quotade
membre, transcor¬
reguts tres mesos des de la
data de pagament
esti¬
pulada.
3. Així mateix, el Comitè Executiu cessarà aquells
membres que:
a) Incompleixin greument les
altres
obligacions exigides
per l'article 16 d'aquest
Reglament.
b) Es neguina facilitar
informació útil
i
necessària
per ala bona marxa del BCB.
c) Hagin experimentat
umcanvi de propietat i/o
orienta¬
ció de l'empresa que contradigui les
condicions
d'admissió o impliqui l'incompliment
de les obliga¬
cions dels membres; aquests canvis han
de
sercomunicats al BCB immediatament.
4. Els cessaments pelsmotius previstosen
els
parà¬
grafs anteriors
2 i 3
seranaprovats
pel
Comitè Executiu,
amb la intrucció prèvia de l'expedient en
el qual
esdonarà audiència a l'empresa membre.
Article 14
1. Els membres del BCB abonaran una quota anual
que fixarà el
Comitè
Executiu,i
queserà definitivament
aprovada pel Consell
d'Administració
del Patronat
de
Turisme.
2. La quota anual es podrà satisfer
d'un sol
cop, obé trimestralment.
3. Les admissions aprovadesdesprés de l'1 de
juliol
satisfarán el 50 % de la quota de l'any en curs.
Article 15
Són drets dels membres del BCB:
a) Figuraren les publicacions que
editi el BCB.
L'espai
que correspongui a cada
membre,
així
comel dis¬
seny del seu contingut,
són
competència del BCB, i
no es consideraencap cas com a anunci
proporcio¬
nal a l'import de la quota.
b) Accedir al banc de dades
del BCB
per aús privat.
c) Participar activament en les
promocions específi¬
ques que organitza el
BCB,
tant aBarcelona
com al'estranger.
d) Sol·licitar el suport del
BCB
enla
presentació de
candidatures que provinguin de laseva
pròpia
inicia¬
tivao de clients propis.
e) Sol·licitar material de
promoció
del
BCB
odel Patro¬
nat de Turisme, per a les seves accions
promocio-nals, sempre que justifiqui el seu
ús i
destinació.
f) Assistir al'AssembleaGeneral anual de
membres del
BCB.
Article 16
Són obligacionsdels membres
del
BCB:
a) Abonar puntualment
la
seva quota.b) Mantenir un
nivell de servei i de
professionalitat
d'elevada qualitat.
c) Acomplir les
condicions
contractuals amb els
seusclients.
d) Facilitar
informació periòdica sobre
la
sevaactivitat
congresística, i fer-ho puntualment quan
li sigui
re¬querida.
e) Donar compte de les
irregularitats
ofaltes d'ètica
professional que
pugui detectar
enel
sector,
a serpossible de manera
documentada.
f) Respectar els bons usos
i
pràctiques
de
l'ètica
co¬mercials.
g) Fer pública la seva
pertinença al
BCB.
CAPÍTOL QUART
RÈGIM ECONÒMIC
Article 17
1. Dins del presssupost únic del Patronat de
Turisme,
el BCB compta amb una
secció
pressupostària pròpia.
2. Aquesta secció
està constituïda
perles
partides
consignades a tal
fi, el producte de
les quotes
dels
membres del BCB, els productes de les
prestacions
que realitzi i les subvencions
i auxilis
querebi.
Article 18
Integrada en la
comptabilitat
general del Patronat
de
Turisme, el BCBpodrà portar unacomptabilitat
especial.
Article 19
El control i la fiscalització de la gestió
econòmico-financera del BCB correspon a l'interventor de l'Ajunta¬
ment o, en el seu cas, al funcionari municipal en
què
l'interventor hagi delegat.
CAPÍTOL CINQUÈ
RÈGIM JURÍDIC
Article 20
Correspon al Consell
d'Administració del Patronat
que susciti l'aplicació i
interpretació
d'aquest Regla¬ment.
Article 21
Els acords del Comitè Executiu del BCB poden ser
suspesos pel president del Patronat de Turisme, i sot¬
mesos ala consideració del Consell d'Administraciódel
Patronat a fi que adopti la decisió que entengui més
convenient.
Article 22
Els acords del Comitè Executiu del BCB són recur¬
ribles en alçada davant el Consell d'Administració del
Patronat. La resolució d'aquest recurs pot ser objecte
d'impugnació davant la Jurisdicció Contenciosa Admi¬ nistrativa, ambinterposició prèvia del recurs administra¬
tiu que preveu l'article 142.4 del Reglamentd'Organitza¬
ció i Administració de Barcelona.
CAPÍTOL SISÈ
MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT I DISSOLUCIÓ
DEL BCB
Article 23
La modificació d'aquest Reglamenti la dissolució del
BCB les aprovarà el Consell d'Administració del Patro¬
nat de Turisme, amb informe o proposta previs del
Comitè Executiu del BCB.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest Reglament entrarà en vigor el dia de la seva
publicació a la Gaseta Municipal de Barcelona.
Decrets de l'Alcaldia
NORMATIVA PER A LA INFORMACIÓ I
SENYALITZACIÓ D'OBRES A LA CIUTAT DE BARCELONA
(Aprovada per Decret de l'Alcaldia de 28 de no¬
vembre de 1990)
L'esmentat decret s'estén a totes les obres que es
realitzin en el domini públic i impliquin qualsevol altera¬
ció del trànsit de persones ovehicles, sota la supervisió
de l'Àmbit de la Via Pública.
ÍNDEX
0. Preàmbul
1. Instruccions per ala implantació de la senyalització
1.1 Finalitat
1.2 Àmbit d'aplicació
1.3 Condicions generals de la senyalització
1.4 Informació públicade les obres
1.5 Regles generals d'implantacióde la senyalitza¬ ció d'obres
1.6 Suportsi ancoratges de la senyalització d'obres
1.7 Circuits de senyalització de les obres
1.8 Situació dels senyals i elements d'abalisament
en el tram d'aproximació al'obra
1.9 Situació dels senyals i elements d'abalisament
en el tram de travessia de l'obra
1.10 Situació dels senyals i elements d'abalisament
en el tram de sortida de l'obra
1.11 Senyalització per avianants 1.12 Senyalització nocturna
1.13 Eliminació temporal de la senyalització urbana
existent
1.14 Manteniment dels senyals d'obres
1.15 Adequació de la senyalització a l'evolució de les obres
1.16 Retirada dels senyals d'obres i restauració de
la senyalització estable
2. Informació al ciutadà sobre la realització d'obres
2.1 Tipologia d'obres
2.2 Mitjans d'informació que cal utilitzar
2.2.1 Fullet
2.2.2 Cartells
2.2.3 Anuncis a la premsa
2.2.4 Informació através dels mitjans decomu¬
nicació
2.2.5 Mitjans de comunicació propis de l'Ajunta¬
ment de Barcelona
2.2.6 Informació a través de la ràdio
2.2.7 Carta institucional
2.2.8 Contactes directes amb els afectats
2.2.9 Exposició informativa
2.2.10 Plafons informatius
2.3 Criteris per a l'elaboració dels continguts dels
materials informatius
2.4 Accions informatives que cal realitzar en funció
de la tipologia d'obres
3. Sistemes de senyalització
3.1 La senyalitzacióvertical
3.1.1 Senyals específiques
3.1.2 Senyals del codi de circulació
3.2 La senyalització horitzontal
3.3 Elements d'abalisament i defensa 4. Característiques gràfiques
4.1 Característiques generals de la senyalització d'obres
4.2 Senyals A: d'informació i denominació de les obres
4.3 Senyals B: d'indicació de direccions
4.4 Normes gràfiques dels senyals C: d'avisos so¬
4.5 Normesgràfiques dels senyals D:
d'informació
a vianants4.6 Normes gràfiques dels senyals E: esquemes
de
desviació
5. Relacions dimensionalsdels elements
0. PREÀMBUL
El desenvolupament urbanístic desencadenat per la
Barcelona olímpica ha situat la ciutat en un moment
històric pel volum d'obra pública. La
transformació
imillora de la ciutat passa per un llarg
període
d'obresque, sensdubte, causa
molèsties
als ciutadans.Això
ha
posat de manifest la necessitat de dotar la ciutat
d'una
normativad'informació i senyalització d'obres que, par¬
tint d'una situació excepcional, serveixi per a regular
totes les obres del futur.
La senyalització d'obres estableix tres principals ob¬
jectius:
- Informar de l'existència i naturalesa de l'obra als ciu¬
tadans.
-Ordenar la circulació de vehicles i vianants afectats
per l'obra.
- Garantir la
seguretat dels vehicles, i vianants, i del personal de l'obra.
Lasenyalització d'obres té, amés, la
funció
d'advertirde la situació d'excepció identificant i caracteritzant
clarament la zonaafectada. Això s'aconsegueixatravés
del color groc, que caracteritza tota la
senyalització
d'obres, aporta la connotació de prudència i
és
l'elementdiferenciador de la senyalització urbana estable.
D'altra banda, la senyalització d'obres ha d'introduir
el mínim possible de nous codis (símbols o senyals)
que incrementin les dificultats d'una
situació
ja
prou complexa com la generada per unes obres ala via
pública. La
senyalització
d'obreshaurà
de tenir
en compte les normatives javigents, urbana iviària,
utilitza¬des i conegudes pels conductors i vianants i recollides
totalment o parcialment a la normativa d'obres a la via
pública de Barcelona.
En aquest sentit, per elaborar la present normativa
s'han utilitzat com a fonts d'informació les normes
següentsja vigents:
-Imatge Gràfica de la
Senyalització Exterior.
Generali¬
tat de Catalunya. Departament de la
Presidència.
Consell de Disseny. Barcelona 1984.
-Suports i Ancoratges per a la
Senyalització Exterior.
Generalitat de Catalunya. Departament de la Presi¬
dència. Consell de Disseny. Barcelona 1984.
-Señalización de Obras. Norma de carreteras 8.3-IC..
MOPU. Secretaria General Tècnica. Centro de Publi¬
caciones. Madrid 1989.
- Marcas
viales. Norma de carreteras 8.2-IC. MOPU.
Secretaria General Tècnica. Centro de Publicaciones.
Madrid 1987.
-Catálogo de señales de circulación. MOPU.
Secretaria
General Tècnica. Centro de Publicaciones. Madrid
1986.
1. INSTRUCCIONS PER A LA
IMPLANTACIÓ
DE LASENYALITZACIÓ D'OBRES
1.1 Finalitat
La senyalització d'obres té com a objectiu informar
vehicles i vianants i ordenar-ne la circulació per a
garantir la fluïdesa del trànsit i la seguretat
de les
per¬ sones.1.2 Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació d'aquesta normativa
és
tota laxarxaviària del termemunicipal de Barcelona, sense ex¬
cepcions.
És d'aplicació atotes les obres que afectin la circula¬
ció de vehicles i/o vianants, i que impliquin modifica¬
cions de circulació i/o situacions de perill viari.
L'aplicació d'aquesta normativa compet a
l'Àrea
deTransports i Circulació de l'Ajuntament de
Barcelona.
L'incompliment de les disposicions
regulades
ala
present normativa
determinarà l'aplicació
desancions
econòmiques, o la paralització de l'obra, d'acord amb
les directrius que marqui
l'Àrea
de Transports i Circula¬ció de l'Ajuntament de Barcelona.
Totes les situacions no previstes directament en la
present normativa seran interpretades per
l'Àrea
de
Transports i Circulació de l'Ajuntament de
Barcelona i
hauran d'estar inspirades en les normatives ja existents
que lesafectin.
1.3 Condicions generals de la
senyalització
En cap cas no es podràcomençar una
obra
sensela
correcta implantació dels senyals que marquin les inci¬
dències que ocasionao sense la
informació
necessària
als afectats.
La senyalització afecta el tram en obres
i
d'altresindrets de la xarxa viària on calgui donar informació
com a conseqüència directa o indirecta de les obres
que s'hi fan.
La senyalització de cada obra
s'especificarà
en unpla de senyalització que
serà
presentat al'Àrea
deTransports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona
per a la seva aprovació.
Els senyals i elements de defensa i
abalisament
quees poden utilitzar en la
senyalització
d'obressón els
que es relacionen en el
catàleg
d'aquesta normativa.La senyalització serà implantada (tant la
pròpia
delCodi de Circulació, com la reglamentada en aquesta
normativa, o qualsevol altra que resultés de
l'aplicació
d'aquestesnormes) perl'entitato empresaresponsable
de lesobres, d'acord les indicacions marcades des de
l'ÀreadeTransports iCirculació de l'Ajuntament de Bar¬ celona.
L'entitat o empresa responsable de cada obra, un
cop concedits tots els permisos administratius cor¬ responents, haurà de comunicar a la
Guàrdia Urbana
l'inici dels treballs amb un mínim de 72 hores d'antela¬
ció. Si es tractésd'una actuació urgent, fora del termini
establert anteriorment, es comunicarà igualment a la
Guàrdia Urbana amb tanta antelació com es pugui.
La instal·lació, conservació, manteniment, actualitza¬
ció i retirada de la senyalització anirà a
càrrec
del'entitat o emprésa responsable de cada obra,
d'acord
amb les indicacions marcades per
l'Àrea
de Transportsi Circulació de l'Ajuntament de Barcelona.
A tots els plecs de condicions per a la
realització
d'una obra que afecti directament o indirectament la
circulació de vehicles o vianants, s'hi preveurà una
partida en concepte
d'informació
isenyalització.
La
necessàries que generarà l'obra o es pot establir un
percentatge fix sobre el pressupost global de l'obra. En
aquest
últim
cas,la quantitat resultant serà dipositada
a l'Àrea de Transports i Circulació de l'Ajuntament deBarcelona per a laseva gestió.
1.4 Informació pública de les obres
Totes les obres que afectin d'una manera directa o
indirecta la via pública seran motiu d'informació als
ciutadans afectats prèviament a l'inici dels treballs. La
informació es farà per escrit, amb l'antelació suficient i
pels mitjans de comunicació més adequats en cada cas.
Lainformació mínima que es facilitarà serà: causade
l'obra, la durada prevista i també les modificacions de circulació, deltransportpúblic i d'altres serveis d'interès
públic que en resultin afectats.
Els canals i mitjans d'informació que cal utilitzar ales
campanyes d'informació als ciutadans seran proposats
per
l'Àrea
de Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb els criteris definitsenlapresentnormativa.
Els continguts lèxics i criteris gràfics que s'han d'uti¬
litzaren aquests mitjans d'informacióseran determinats
per
l'Àrea
de Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb els criteris definits enlapresentnormativa.
1.5 Regles generals d'implantació de la senyalització d'obres
Els senyals i elements d'abalisamentes col·locaran a
distàncies que permetin informar de les incidències en
el moment oportú, situats en llocs perfectament visi¬
bles, tant de dia com de nit, i seguint un ordre que
asseguri la coherència de les indicacionsi advertiments
que ofereixen.
L'esglaonament dels senyals i elements d'abalisa¬
mentesfaràrespectant les posicions relatives definides
als circuits de senyalització d'obres.
Els senyals i elements d'abalisament es col·locaran de manera que la superfície que conté la informació
quedi en posició perpendicular al sentit de marxa dels vehicles, i en el seu cas, dels vianants.
Els senyals se situaran com a principi general, a la
dreta del sentit de marxa dels vehicles, i abans de la
cruïlla o del punt afectat per la informació que conte¬
nen. En situacions concretes, per a confirmar la indica¬
ció del senyal, es repetiràen la mateixacruïllao punt on
cal prendre la direcció indicada.
Es recomana situar els senyals també en el cantó
esquerre de lavia de circulacióenaquellscasos enquè
convingui reforçar-ne laseva percepció. Particularment,
cal tenir en compte tres situacions:
-Obresen el cantó esquerre en carrers de sentit únic
de circulació.
-Obres en el cantó dret en carrers de sentit únic de
més de dues vies de circulació.
-Obresen carrersambcalçadaseparada, en les quals
es repetiran els senyals en l'andana de separació.
Quan els treballs de l'obra afectin unavia reservada
(autobús, taxi, bicicletes), es procurarà conservar sem¬
pre quesigui possible aquesta via amb els desviaments
i senyalització adequats.
És obligatori assegurar l'accés als habitatges, nego¬ cis o aparcaments situats ala zona en obres.
1.6 Suports i ancoratges de la senyalització d'obres
Els materials utilitzats perals suports i ancoratges de
la senyalització d'obres seran els adequats, quant a
resistència i qualitat, per a respondre a les funciones
informatives i requeriments gràfics definits en aquesta
normativa.
Els plafons dels senyals poden ser fets en planxa
d'acer galvanitzat o alumini extrusionat, o qualsevol
altre material que presenti unes característiques de
resistència i qualitat similars. Queda expressament
exclòs l'ús de la fusta o plàstic.
Els suports i ancoratges dels senyals poden ser
d'acer galvanitzat, acer inoxidable, ciment de poliester
o qualsevol altre material de característiques i rendi¬
ments similars. Igualment, queda expressament exclòs
l'ús de la fusta o plàstic.
Els elements d'abalisamentrespondran ales especifi¬
cacions tècniques definides pel MOPU.
1.7 Circuits de senyalització de les obres
Es tenen encompte tres momentsper a superar una
obra, dels quals es deriven cinc tipus de senyalització
en funció de la naturalesa i importància de l'obstacle:
I El tram d'aproximació al'obra, que pot requerir:
-Pre-senyalització, per a advertir del tall o desvia¬
ment amb la suficient antelació i per permetre
trajectes alternatius perevitar elpas perla zona en obres.
-Senyalització d'apropament, per a informar de la
naturalesa de l'obra i indicar les restriccions que
siguin del cas.
II El tram de travessia de l'obra, amb tres possibles
tipus de senyalització:
-Senyalitzacióde pas, per aguiar els usuaris perles
vies de circulació que travessen l'obra.
-Senyalització de posició, per a delimitar l'obstacle i
advertir i defensar els conductors i vianants del pe¬ rill.
-Senyalització d'itineraris, per aconduir els vehicles
a través dels trajectes alternatius establerts per a
salvar l'obstacle de l'obra.
III El tram de sortida del'obra, que comprèn els senyals
de fi de restriccions imposades per les obres.
1.8 Situació dels senyals i elements d'abalisamentenel
tram d'aproximació a l'obra
-Pre-senyalització:
En funció del cas, es poden utilitzar dos tipus de
senyal:
-Un esquema advertint del tall (senyal E), situat en
vies properes a les obres, però no afectades per
elles, per a advertir ei conductor i permetre efec¬
tuar trajectes alternatius. Se situaran aproximada¬
ment, en un radi màxim de 500 metres entorn de l'obra.
- El
senyal d'advertència de zona en obres (senyal C3). Utilitzat únicament en punts allunyats de les
alternatius per evitar el pas de fluxos de
circulació
per la zona en obres.
-Senyalització
d'aproximació.
Es posarà auna distància
mínima d'entre
150
i
30
metres abans del començament de l'obra, en
funció
de la importància del tall i de les
característiques de la
via de circulació. La senyalització
d'aproximació
comprèn:
- El
senyal d'informació (senyal A), amb la
indicació
denotativa de l'obra.
- En funció dels riscos viaris derivats de l'obra,
se
situarà el senyal de precaució perl'inici de
la
zonad'obres (senyal C1).
- Els
senyals de codi de circulació pertinents,
princi¬
palment: perill obres
(P-18),
limitació
de
velocitat
(R-301), sentit obligatori
(R-400 i
401),
estre¬
nyiment de calçada (P-17),
circulació
endoble
sentit (P-25), perill indefinit (P-50).
-Esquemes direccionals
indicadors dels
desvia¬
ments (senyal E).
-Marques viàries per a senyalitzar la
calçada (M-1,
M-2, M-3, M-4, M-5 i M-6).
- Els elements d'abalisamentnecessaris
pera reduir
carrils o senyalitzar desviaments previs a l'obsta¬
cle, principalment: cons (TB-6), pannells
direccio¬
nals (TB-1 a TB-4), llums grocs
(TL-3 i TL-7) i
captafars (TB-10).
La reducció d'un carril es farà en una distància
mínima de 30 metres, amb els cons situats a
intervals de màxim 5 metres.
1.9 Situació dels senyals i elements d'abalisamenten
el
tram de travessia de l'obra
-Senyalització depas.
Comprèn els senyals següents:
-Els senyals direccionals (senyal B).
-Els senyals de
restricció
de pas (senyalC2),
po¬sats in situ al pas d'entrada restringida.
-Si la importància de l'obra ho demana,
s'utilitzaran
senyals de codi per a reforçar les
restriccions
establertes (límit velocitat) o per a
senyalitzar
no¬ves situacions: esglaó lateral
(P-30),
projecció
de
pedres (P-28),
prohibició de gir
(R-302 i 303),
aparcament prohibit
(R-308),
entred'altres.
-Marques viàries per a senyalitzar la
calçada (M-1,
M-2, M-3, M-4, M-5 i M-6).
-Si hi ha passos de vianants, s'hi col·locaran
els
senyals corresponents (senyal D).
- Els
plafons promocionals de lesempreses conces¬
sionàries se situaran fora del circuit immediat dels
vehicles, al'interior de l'obra,en un segon plaper¬
ceptiu.
-Senyalització de posició:
Comprèn els elements següents d'abalisament:
- L'abalisament frontal de l'obstacle,
que pot estar
constituït per: pannells direccionals (TB-1 a
TB-4) i
tanques (TD-3).
Els dispositius físics seran complementats
amb
llums grocs (TL-3 o TL-7).
També
es podenincor¬
porar senyals de codi de sentit
obligatori
(R-400 i
401).
-L'abalisament lateral de l'obstacle, pel cantó dels
vehicles, pot utilitzar: cons
(TB-6), pannells
delimi-tadors (TB-5) i cintes d'abalisament
(TB-13).
Si
l'obstacle implica un cert risc, s'utilitzaran piquets
(TB-7), balises (TB-8 i 9) o
fites (TB-11) i llums
grocs (TL-3 o TL-7).
- L'abalisament lateral,
pel cantó dels vianants, pot
utilitzar cintes d'abalisament (TB-12), i llums grocs
(TL-3 o TL-7).
- En tots els
casos, s'utilitzaran dispositiusde defen¬
sa: tanques (TD-3) o barreres (TD-1 o
TD-2),
enfunció del perill de l'obstacle i de la
durada de
l'obra. Si l'obra està protegida per una paret, pel
cantó dels vehicles hauràd'estarsenyalitzada amb
pannells delimitadors (TB-5) o franges
verticals
blanques ivermelles pintades i dotades
de disposi¬
tius reflectants (TL-10) o llums grocs (TL-3 o
TL-7).
-Senyalització d'itineraris alternatius.
Els itineraris alternatius, que eviten el pas per la
zona en obres, indicats sempre prèviament per la
pre-senyalització,
utilitzaransenyals direccionals
(Se¬
nyal B), i en cas
necessari,
esquemesdireccionals
(senyal E). Se situaran en cada punt
de
l'itinerari
on calgui confirmar ladirecció
a prendre(cruïlles
amb
diverses direccions possibles).
1.10 Situació delssenyals i elements d'abalisament en
el tram de sortida de l'obra
-Senyalització de fi de l'obra.
En funció deltipusd'obra, caldrà una
senyalització
per restituir el carrils de
circulació
ales
sevescondi¬
cions normals, similar ala indicada ala senyalització
d'aproximació:
- Elements
d'abalisament, principalment: cons
(TB-6), pannells direccionals
(TB-1
aTB-4), llums
grocs (TL-3 i TL-7) i marques
captafars
(TB-10).
-Marques viàries per a senyalitzar
la calçada
(M-1,
M-2, M-3, M-4, M-5 i M-6).
- Els
senyals de codi indicadors de la
fi de les
prohibicions i restriccions
(R-500), situats
entreels 10 i 50 metres després de la fi del tall o obs¬
tacle.
1.11 Senyalització per a vianants
A qualsevol obra s'habilitaran els passos
adients i
d'ampladasuficient
perquè
els vianantshi puguin
transi¬
tar. Aquests circuits estaran separats
i protegits de les
evolucions de l'obra per tanques, estructures
metàl·li¬
ques, balustrades, sostres, etc., i
qualsevol tipus
d'equi¬
pament que garanteixi la seguretat
del vianant.
Els passos de vianants es mantindran nets
i
expedits
en el transcurs de l'obra.
Tots aquests passos i circuits disposaran
de la
cor¬responent
senyalització específica
per avianants
quees proposa en aquesta normativa.
1.12 Senyalització nocturna
Els senyals i elements d'abalisament aniran
deguda¬
ment il·luminats, encara que hi hagi enllumenat
públic,
per assegurar
l'orientació
visualdels conductors
i la
visibilitat dels vianants.
S'utilitzarà pintura i material reflectant, tant per a
la
senyalització vertical i horitzontal com per
als elements
En trams de poca o nul·la visibilitat o en
què
el pashabilitat per als vehicles no sigui prou perceptible,
s'utilitzaran captafars i balises reflectants per adelimitar
els carrils de circulació. Aquests elements es col·loca¬
ran en un interval màxim de 5 metres.
L'abalisament frontal del tall o de l'obstacle originat
per l'obra estarà senyalitzat amb llums grocs
fixos
ointermitents (TL-3 o TL-7).
L'abalisament lateral utilitzarà necessàriament llums
grocs fixos o intermitents (TL-3o TL-7), si l'obstacle
de
l'obra ofereix peril! per a la circulació (existència d'un
esglaó lateral o d'un sot, per exemple).
Els passos de vianants al llarg del tram en obres
estaran convenientment il·luminats durant la nit.
1.13 Eliminació temporal de la senyalització urbana
existent
La implantació de la senyalització d'obres implica
l'anul·lació temporal, durant el temps que durin les
obres, de tota lasenyalització urbana existent que sigui
contradictòria amb l'anterior.
L'anul·lació de la senyalització existent (tant vertical
com horitzontal) es farà de manera que no produeixi
cap dubte al conductor o al vianant sobre els nous
circuits i direccions quecal seguir. El senyal seràcobert
amb mitjans adequats i suficients o desmuntat, en
funció de la durada i condicions d'ubicació del senyal,
amb l'aprovació de
l'Àrea
de Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona.1.14 Manteniment dels senyals d'obres
La senyalització d'obres es conservarà en perfecte
estatdurant la sevavigència i s'evitarà la pèrduade les
condicions perceptives o de seguretat quejustificaven
la seva implantació. El deteriorament per causes natu¬
rals o per accions de vandalisme dels senyals o dels
elements d'abalisament i defensa implicarà la seva
immediatareparació o substitució.
La senyalització vertical i els elements d'abalisamenti
defensaaniran, sempre quesigui possible, fixats al terra
o sobre qualsevol superfície que n'impedeixi el despla¬
çament i dificulti la seva sostracció. Quan la fixació del senyal o element d'abalisament i defensa no sigui
possible, es realitzarà un manteniment constant i diari
de la seva correctasituació.
1.15 Adequació de la senyalització a l'evolució de les obres
Quan el desenvolupament d'una obra requereixi la
introducció de modificacions en els circuits i direccions
que han de seguir els conductors i vianants, s'introdui¬
ran els canvis pertinents en els senyals i elements
d'abalisament i defensa.
Encara que les modificacions siguin parcials, tant en
temps com en espai, no s'utilitzaran senyals, elements
o dispositius de senyalització que no estiguin previstos en la present normativa.
No es podran introduir modificacions a la se¬ nyalitzaciósense previ coneixement i aprovació perpart
de l'Àreade Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona.
1.16 Retirada dels senyals d'obres i restauració de la
senyalització estable
En el mateix moment de finalitzar les obres, es
retiraran els senyals i altres elements i dispositius de
senyalització. De manera immediata i successiva, es
tornarà a fer visible o a implantar un altre cop la
senyalització estable corresponent.
Si l'obra realitzadaimplica modificacions en les vies i
direccions de circulació existents amb anterioritat, la
restauració de lasenyalització estable recollirà jaaques¬
tes modificacions. En aquest cas, la responsabilitat de
la nova senyalització recau sobre
l'Àrea
de TransportsiCirculació de l'Ajuntament de Barcelona.
Igualment es retiraran tots els materials i instal·lacions
d'obra, excepte aquells que siguin necessaris per a la
sevaconservació. Tots els espais ocupats perles obres
han de quedar en situació anàloga a com es trobaven
abans de l'obra, osimilar als del seu entorn.
2. INFORMACIÓ AL CIUTADÀ SOBRE LA REALITZA¬
CIÓ D'OBRES
L'especifi,citat i diferent incidència sobre un conjunto
un sector de la ciutadania de les obres aconsella la
realització de diferents estratègiesinformatives, comple¬
mentàries a la senyalització.
L'elecció d'una o d'altra acció informativaes realitza¬
ràen funció de les característiques de l'obra, segonsla
seva incidència en els serveis públics, l'opinió pública i
segons el seu impacte en el ciutadà.
2.1 Tipologia d'obres
Amb la finalitat d'establir diferències en les estratè¬
gies informatives, es consideren cinc tipus d'obra:
-Obra de gran impacte en el ciutadà.
Que afecta de manera important els serveis pú¬
blics, les desviacions del trànsit amb gran repercus¬
sió sobre elconjunt de la circulacióde la ciutat, i amb
gran repercussió en els mitjans de comunicació i en
l'opinió pública.
-Obra de districteo de barri
Amb repercussiósobre els serveis públics o sobre
lacirculació en un barri, districte o zona.
-Obra veïnal '
Amb repercussiósobre els serveis públics o sobre
la circulació d'un carrer o d'un conjunt de carrers
molt concrets.
-Obres puntuals i menors
Obres d'acció ràpidasobre tramsconcrets i
secto-rialitzats.
-Obres particulars
Obres realitzades a propietats privades. Tenen
interès informatiu quan afecten d'una manera o altra
el pas dels vianants odels vehiclesperla viapública
o en limiten l'ús (reserves d'estacionament, per
exemple).
2.2 Mitjans d'informació autilitzar
En funció de la complexitat informativa i de la
reper-cusió de l'obra, es proposen els següents recursos o
2.2.1 Fullet
Acció informativa que permet arribara una
audiència
tant massiva com limitada per donar una
informació
relativament àmpliasobre els motius i
repercussions
de
l'obra.
La distribució es fàra bústia a bústia quan es vulgui
arribar ala totalitat dels possiblesafectats localitzats en
una zonaconcreta(d'un barri, per exemple).
Quan es vulgui informar els automobilistes
i els via¬
nants que transiten per zones properament
afectades
per obres i les seves rodalies,
és recomanable la
distribucióa mà. També és aplicable la
distribució
amà
en les vies més transitades quan l'impacte de
l'obra
afecti tota la ciutat.
2.2.2 Cartells
Acció informativa adequada per a arribar a una au¬
diència limitada o localitzada sectorialment o
geogràfi¬
cament (barri, sector, escoles, etc.).
Utilitzats
com ainformació global per a obres que
afectin
unaàrea
reduïda, hauran de contenir els missatgeslèxics bàsics
que es detallen en el punt
2.3, i podran
utilitzar
com amissatge gràfic de suportun
plànol de la
zonaafectada.
També poden ser utilitzats pera
donar avisos
d'inci¬
dències puntuals de serveis (talls
temporals de
submi¬
nistrament d'aiguao de llum, per
exemple) derivats
de
la realització d'obres.
Es col·loquen a les porteries dels
edificis de
veïns o portes d'accés de comerços onegocis
quedonen
ala
via pública, amb una setmana
d'antelació
al'inici
de
l'acció motiu del'avís.
2.2.3 Anuncis a la premsa
Tenen com a finalitat donar informació concreta so¬
brel'inici d'una obra i sobre incidènciesque, perla seva
repercussióa la
circulació
o al'opinió pública,
opel
seu impacte en elciutadà,
necessiten unressò global
entre
la ciutadania.
La publicació a la premsa es
farà dos
o tresdies
abans de l'inici d'un tall omodificació de circulació amb
els missatges lèxics i
gràfics bàsics definits
ala
nor¬mativa.
També poden utilitzar-se per a
fer balanç general
de
l'estat de les obres en un moment aconsellable.
2.2.4 Informació a través dels mitjans de
comunicació
Es recomana mantenirun flux informatiu regular amb
els mitjans de
comunicació
através
de
notesde
prem¬sa i dossiers informatius sobre totes les obres que es
facin a la ciutat i que impliquin canvis de
circulació
oincidència en el ciutadà.
Quan el volum de les obres o laseva repercussióen
el ciutadà ho aconsellin, es recomana convocar rodes
de premsa perinformar de l'objecte de
l'obra, les
sevesrepercussions sobre la ciutat i les
accions
informatives
desplegades amb motiu de les obres
i,
ala
vegada,
sol·licitar lacol·laboració informativa dels mitjans deco¬
municació.
Igualment es considera
comunicativament
important
lapresència a lapremsa i en programes
informatius de
ràdio i detelevisió dels responsables municipals de
les
obres.
2.2.5 Mitjans de
comunicació
propis del'Ajuntament
de Barcelona
Utilització de la revista Barcelona 10per informar de
les obres quetinguin una
repercussió significativa
enel
districteo ala ciutatcaldràseguir els missatges centrals
de les campanyes informatives que s'hagin
utilitzat
encada cas i s'hi inclouran els plànols de les zones
més
significatives afectades per les
obres.
Igualment es poden utilitzar
les emissores
de
ràdio
i televisió existents en alguns dels districtes
munici¬
pals.
2.2.6 Informació a través de la ràdio
Donat el creixent ús de la ràdio perpart dels conduc¬
tors, inclosos col·lectius tan significatius com taxistes o
transportistes durant el seu desplaçament per
la
ciutat,
és recomanable subministrar informació regular sobre
els canvis i desviaments de trànsit i de transportpúblic
ocasionats per les obres, i sobre les
recomanacions
d'ús de vehicles, metro i autobusos,atravésde progra¬
mes radiofònics especialitzats, però sobretot a
través
de RàdioTràfic i Ràdio Metro.
2.2.7 Carta Institucional
Acció complementària de la
informació pública i de
reforça
l'acció
informativadirigida directament
als
veïns
o sectors afectats per les obres, i a
través
de laqual
s'agraeix la
col·laboració
icomprensió
del
ciutadà.
2.2.8 Contractes directes amb els afectats
Es consideren tres accions possibles:
- Reunions informatives amb els
responsables dels
col·lectius i institucions afectadesperles obresenles
quals se'ls facilita tota la
informació sobre les actua¬
cions perrealitzar i els efectes que
produiran.
- Facilitar
untelèfon (localitzatpreferentment al
Distric¬
te o al'Ajuntament-010)on s'atenguin
les demandes
d'informació i els suggeriments dels ciutadans sobre
l'evolució de les obres.
- El volum i
repercussió d'algunes obres recomanen
que es creïuna comissió de seguiment
de les obres
formada per representants
municipals, de l'entitat
oempresa constructora, dels gestors
i de les
associa¬
cions i institucions afectades, per intercanviar infor¬
macions sobre l'evolució de les obres.
2.2.9 Exposició informativa
Instal·lació d'una exposició informativa on els
ciuta¬
dans interessats poden consultar tots els
materials
d'interès editats sobre l'obra, i sobre la seva repercus¬ sió en el conjunt de la ciutat, a
través de
plànols,
il·lustracions, dades informatives, vídeo o àudio-visuals, etc. L'exposiciópot, a
més,
funcionarcom a unaoficina
de servei d'informació d'obres.
2.2.10 Plafons informatius
Utilització dels plafons informatius
municipals
per aexposar els materials utilitzats per
les
campanyesinfor¬
matives. Recomanat especialmentperals cartells o per
als fullets que tinguin un desplegament
gràfic.
També es pot informar a través de les tanques
electròniques
d'informació
alciutadà.
2.3 Criteris per al'elaboració dels continguts
dels
mate¬rials informatius
Elsmissatges bàsicsque han
d'incloure els
materials
informatius, especialment els fullets, els
cartells i els
anuncis, són els següents:
-Lema central sobre l'obra realitzada.
- Lema secundari sol·licitant la col·laboració del ciu¬
tadà i unademanda de comprensió perles molès¬
ties que es puguin ocasionar.
-Dates de començament i acabament.
- Informació sobre la
seva evolució (fases).
- Incidències
especials sobre els serveis públics
afectats.
-Número de telèfon d'informació on es pugui dema¬
nar més informació o donarsuggeriments.
A més d'aquests missatges lèxics, en funció de
l'especificitat de l'obra, els esmentats materials podran
incloure altres missatges sobre l'objectiu de les obres i
la incidència i resultats de la novaconstrucció.
-Missatges gràfics:
- Plànol
esquemàtic de lazona enobres ons'indiquin:
- Desviaments de trànsit
en les direccions provisio¬
nals.
- Punts de
parada d'autobús i metro anul·lats i noves
parades provisionals.
-Altres serveis afectats.
-Passos de vianants.
En l'aspecte gràfic mereix especial atenció la realitza¬
ció dels plànols informatius de les obres. Les caracterís¬
tiques globals de la seva materialització han de ser:
-Tractament gràfic (i no cartogràfic), preferentment a
través de la digitalització de la trama urbana de la
zonaafectada per les obres i eltractament informàtic
delscontinguts informatius.
- Eliminació dels
carrers i dels noms que no aportin
cap informació necessària al conjunt de les altera¬
cions i de les noves direccions del trànsit.
-Distinció permitjà del color i del traçgràfic de la zona
afectada perles obres i de les noves desviacions de
circulació com a conseqüència d'aquestes.
- Indicació
a través de símbols o de pictogrames dels
serveispúblics afectats, parades de metro i d'atobús
anul·lades i noves parades provisionals.
-Indicació d'altres serveis públics o d'interès per al
ciutadà afectats per lazona d'obres (mercats, esco¬
les, ...).
2.4 Accions informatives que cal realitzar en funció de
la tipologia d'obres
-Per a obres de gran impacte en el ciutadà
La campanya informativa d'aquest tipus d'obra
tindràcom a destinatari elconjunt de la ciutadaniade
Barcelona.
Les accions informatives indicativament recomana¬
des per a aquesttipus d'obra són:
-Anuncis informatius als mitjans de comunicació.
-Fullets informatius.
-Roda de premsa.
-Altres accions complementàriesd'acordamblanatu¬
ralesa i l'especificitat de cada obra, especialment
reunions i plafons informatius, comissió de
segui¬ ment, cartainstitucional i exposició informativa.
-Per a obres de districte o de barri
La campanya informativa tindrà com a destinataris
principals els veïns del districte, barri o zona afec¬ tada.
Les accions informatives indicativamentrecomana¬
des per aaquest tipus d'obra són:
-Cartells.
-Fullets.
-Altretipus d'accions adreçades alsveïns, especial¬
ment reunions i plafons informatius i, donat el cas,
la creació d'una comissió de seguiment.
-En funció de l'interès del ciutadà en l'obra es pot
considerar l'inseriment d'anuncis informatius als
mitjans de comunicació de la ciutati la convocatò¬
ria d'una roda de premsa perexplicar el conjunt de
l'actuació.
- Per
a obres veïnals
La campanya informativa tindrà com a destinataris
específics els veïns directament afectats i els de
l'entorn més proper.
Les accions informatives indicativament recomana¬
des per a aquest tipus d'obra són:
- Cartell informatiu.
-Accions complementàries, especialment una reu¬
nió informativa amb els veïns implicats.
- Per
a obres puntuals i menors:
S'informarà els ciutadans (veïns, comerciants) di¬
rectament afectats perles obres, a través de:
- Cartell
informatiu o
-Carta amb l'avís de les obres a efectuar.
- Per a
obres particulars
Si la incidència de l'obra ho requereix, s'informarà
els ciutadans directament afectats de les molèsties
que es poguessin derivar de la seva realització, a
través de:
- Cartell informatiu
o
-Carta amb l'avís de les obres que es faran.
3. SISTEMES DE SENYALITZACIÓ
La senyalització d'obres utilitza senyals verticals, se¬
nyalització horitzontal i elements d'abalisament i defen¬
sa.Tots tres sistemes de senyals són complementaris i
igualment necessaris per a garantir la seguretat dels
vehicles i dels vianants en les zones afectades per les
obres.
La senyalització vertical situa espacialment les direc¬
cions per travessar la zona afectada per les obres.
Dóna seguretat en les decisions sobre la direcció a
prendre a través del circuit provisional de la circulació,
tant de vehicles com de vianants.
La senyalització horitzontal, a través de les marques
viàries, guia i delimita el camí a seguir a través de la zona en obres i dóna seguretaten el seguiment de les
direccions i informacions de la senyalitzacióvertical.
Els elements d'abalisament i defensa reforcen la
delimitació, tant perceptiva com física, de les vies de
circulació de vehicles i vianants, i augmenten lasegure¬
tat en el seguiment de les direccions aprendre.
3.1 La senyalització vertical
Per a una millor utilització i aplicació de la se¬
nyalització de les obres, i en funció de les diferents
situacions sobre les que cal actuar, es consideren els
tipus següents de senyals verticals:
(*) Senyals específiques definides en la present nor¬ mativa:
Senyals A d'informació i denominació de les obres A1 Ajuntament de Barcelona informa
A2 Ajuntament de Barcelona amb una altra o altres institucions