• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 01 (10 gen. 1991)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 01 (10 gen. 1991)"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

s

SUMARI

Disposicions generals

Acords dels òrgans degovern

Reglament del BarcelonaConvention Bureau .... 2

Decrets de l'Alcaldia

Normativa per a la informació i senyalització d'o¬

bres ala ciutat de Barcelona 5

Delegació resolució d'expedients sancionadors en

els RegidorsPresidents dels Districtesen relació

al'Ordenança d'EstacionamentRegulat 16

Modificacions de crèdit 17

Consells Municipals de Districte

Districte 4. Les Corts. Acords sessió 15-XI-1990 . 18

Districte 9. SantAndreu. Acordssessió 31-X-1990 19

Disposicions d'interès per a l'Ajuntament

Novembre 1990 22

Anuncis

Notificacions 24

Altres anuncis 24

Ajuntament Utr

de Barcelona

(2)

DISPOSICIONS

GENERALS

Acords

dels

òrgans

de

govern

REGLAMENT DEL BARCELONA CONVENTION

BUREAU

(Aprovat pel

Consell

d'Administració del Patro¬

nat de Turisme de Barcelona el 30 d'octubre

de 1990)

CAPÍTOL PRIMER

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

1. El Barcelona Convention Bureau, en enclavant,

BCB, és una secció especialitzada del Patronat

de

Turisme de Barcelona, creat a l'empara dels articles

236.3 de la Llei Municipal i de Règim Local de

Catalu¬

nya, i 13.13 dels Estatuts

del Patronat.

2. La seu del BCB és la mateixa del Patronat de Turisme, Passeig deGràcia, núm. 35,

08007 Barcelona.

Article 2

Les finalitats del BCB, en desplegament del que

preveuen els articles 3.5 i

13.13 dels Estatuts

del

Patronat de Turismesón:

1a. La promoció de la ciutat de

Barcelona

com a seu

de congressos, convencions i

viatges d'incentiu.

2a. El foment de l'ús i del desenvolupament de la

infrastructura turística de la ciutat i dels serveis

específics en el campde les

reunions.

3a. La participació en aquestes tasques

de les

empre¬

ses del sector turístic públic i privat.

Article 3

Pera larealització de lesfinalitats 1a. i 2a. de l'article

anterior, el BCB durà aterme, entre d'altres, les activi¬

tatssegüents: 1. De promoció.

a) Captació de Congressos

mitjançant la

prospecció

de les associacions i entitats que els convoquen,

presentació de candidatures en

col·laboració

amb

els delegats locals i el seu

seguiment fins

a

la

seva

obtenció.

b) Captació de convencions

i viatges

d'incentiu de

grans empreses mitjançant

promocions

específi¬

ques a diferents ciutats europees

i viatges

de

fami-liarització d'alts executius d'aquestes empreses a

Barcelona.

c) Assistència a les

fires

i

salons

especialitzats.

d) Premsai publicitat.

2. De serveis a

l'organització.

a) Producció i

distribució

de

les

publicacions

que es

considerin oportunes per recollir tota mena

d'infor¬

mació sobre infrastucturesturístiques específiques i

empreses de serveis

especialitzats.

b) Assessorament personal sobre

l'organització d'un

congrés aBarcelona i la millor

utilització

de les

seves possibilitats, isobre les empresesi

professionals

ne¬

cessaris.

c) Coordinació amb l'Ajuntament

de

Barcelona

o

altres

entitats públiques i privades per a

facilitar

presta¬

cions als organitzadors.

d) Proporcionar

plànols, fullets

turístics

i altres

publica¬

cionsdestinades als assistents a les reunions.

3. De desenvolupament del BCB.

a) Creació i manteniment al dia

d'un banc

de dades

informatitzat amb tots els esdeveniments progra¬

mats per a laseva

celebració

a

Barcelona durant els

propers anys.

b) Trasllat a efectes

estadístics i

informatius, d'aques¬

tes dades als organismes nacionals

i internacionals

especialitzats.

c) Adscripció a la

ICCA (Internacional

Congress and

Conventions Association) i a la

FEVC

(Federació

Europea de Ciutats de Congressos),

i

participació

a

lessevesactivitats, aixícom laincorporació als altres

organismes nacionals o

internacionals

que

acordi el

Consell d'Administració del Patronat de Turisme, al

qual correspondrà, si escau,

disposar la

baixa del

BCB en les esmentades organitzacions.

d) Captació d'empreses membres

del BCB.

Article 4

Per a fer efectiva la participació de les empreses del

sector turístic, aquestes poden adquirir la

condició

de

membres del BCB, de la manera que es preveu a

l'article 12d'aquest reglament.

CAPÍTOL SEGON ÒRGANS

D'ADMINISTRACIÓ

Article 5

L'administració del BCB correspondrà als òrgans se¬

güents:

a) El President.

b) El Comitè Executiu.

c) El Director Adjunt. d) L'Assemblea General.

Article 6

(3)

Article 7

1. El Comitè Executiu estarà integrat pel president i

pels vocals següents:

- El Coordinador de Serveis de

l'Ajuntament, o a qui

correspongui en raó de la seva competència.

- El Director del Patronat de

Turisme.

-El Coordinador de Relacions Públiques i Protocol de

l'Ajuntament.

- El

Cap del Departament de Turisme de la Cambra

Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

-El Gerent de Zona de Catalunya d'IBERIA, LAE.

- El Director del Palau de

Congressos de Barcelona.

- Un

representant del Gremi d'Hotels de Barcelona.

-Un representant del Gremi de Restauració de Barce¬ lona.

- Un

representant de Transports.

- Un

representant d'Agències de Viatges.

- Un

representant d'Organitzadors Professionals de

Congressos.

-Un representant d'Empreses de Serveis Auxiliars.

-Un representant de l'oferta complementària.

2. Per acord del Consell d'Administració del Patronat

de Turisme es podrà ampliar el nombre de vocals del

Comitè Executiu del BCB amb representants de nous

sectors, en la mesura que adquireixin rellevància en l'àmbit d'actuació del BCB.

3. Lesfuncions de secretari del ComitèExecutiu, les

exercirà el Director Adjunt del BCB.

Article 8

Són atribucions del Comitè Executiu:

a) Formar la secció pressupostària pròpia i proposar-la

al Consell d'Administració del Patronat de Turisme perquè la incorpori al pressupost.

b) Aprovar els programes de promoció.

c) Aprovar l'admissió i cessament dels membres del BCB.

d) Establir les quotes dels membres i proposar la seva

aprovació al Consell d'Administració del Patronat. e) Proposar al Consell d'Administració del Patronat la

modificació del present Reglament.

f) Nomenar els vocals del Comitè proposats per les

entitats que hi són representades.

g) Convocar l'Assemblea General de membres.

Article 9

1. El Comitè Executiu es reuneix, almenys, dues

vegades l'any i sempre que el convoqui el President o

ho sol·liciti un terç dels membres que l'integren. Les

sessions caldrà convocar-les amb vuit dies naturals

d'antelació.

2. En cas d'absència del president, el substituirà en

lapresidènciade les sessionsel director del Patronat de Turisme de Barcelona.

3. Les sessions del Comitè Executiu queden vàlida¬

ment constituïdes amb l'assistència d'un terç dels seus

membres, sempre que hi siguin presentsel president o el director dei Patronat i el secretari.

4. Els acords del Comitè s'adopten

permajoria sim¬

ple, que s'entén produïda quan els vots a favor són

més que els vots en contra. Els empats els dirimeix

amb el seu vot de qualitat el president o el director del

Patronat, si el substitueix.

5. De les sessions del Comitè, se n'aixecarà acta

que, uncop aprovada, serà transcritaenel llibre d'actes

i signada pel president i pel director adjunt en funcions de secretari.

Article 10

1. El director adjunt del BCB és designat pel presi¬

dent del Patronat de Turisme, a proposta del seu

Consell d'Administració.

2. Correspon al director adjunt la direcció de l'admi¬

nistració ordinària del BCB i de les activitats que realitzi,

la direcció immediata del personal queli sigui adscrit pel

director del Patronat, l'execució dels acords del Comitè

Executiu, i la secretaria d'aquest mateix Comitè.

Article 11

L'Assemblea General està integrada pels membres

adherits al BCB. És un òrgan de caràcter consultiu,

informatiu i de participació i es reuneix un cop a l'any,

convocat prèviament pel Comitè Executiu. La presidèn¬

cia de l'Assemblea correspon al president del Patronat.

CAPÍTOLTERCER

DELS MEMBRES DEL BCB

Article 12

1. Poden sol·licitar laseva admissiócom amembres

del BCB, totes aquelles persones físiques o jurídiques que compleixin els requisits següents:

a) Dedicar-se a alguna activitat que, directament o

indirectament, estigui relacionada amb l'organització

de congressos, convencions o viatges d'incentiu, o

al servei dels seus participants.

b) Estar degudament legalitzades i tenirseu o oficinaa

Catalunya.

c) Demostrar la deguda solvència a través de l'entitat

bancària amb què operin.

d) Comptar amb un mínim de dos anys en l'activitat

professional que al·leguen en el moment de la sol·li¬

citud.

2. Les agències de viatges hauran de comptar a

més, els requisits següents:

a) Disposar d'un departament receptiu especialitzat en la provisió de serveis de congressos, convencions o

viatges d'incentiu, com allotjament, excursions, viat¬

ges pre- i postcongrés.

b) Haver proveït serveis a un mínim de deu reunions internacionals, amb un mínim de tres països partici¬

pants, en alguna deles especialitats indicades, amb

una participació, almenys, de 400 delegats en cinc reunions, i una durada mínima de tres dies.

3. Els Organitzadors Professionals de Congressos

(OPC's) hauran de reunir els requisits següents: a) Haver portat l'organització i la secretaria d'un mínim

de deu reunions internacionals, amb un mínim de

tres països participants, una participació de 400

delegats en almenys cinc reunions, i una durada

mínima de tres dies.

b) Passar la inspecció d'un o més congressos orga¬

nitzats per l'OPC de què es tracti.

4. A les agències de viatges amb departament de

congressos els seran d'aplicació les condicions que el

paràgraf anterior exigeix als OPC's.

5. Els hotels i restaurants de nova construcció s'ad¬

metran des del moment de la seva obertura al públic,

tot i que la seva sol·licitud haurà de ser informada

favorablement pel Gremi d'Hotels o pel Gremi de Res¬

tauració de Barcelonarespectivament.

6. En el cas d'empreses de novaconstitució, però

(4)

membres del BCB, el Comitè Executiu podrà aprovar

la seva incorporació i la baixa

de l'empresa

o em¬

preses anteriors, o

considerar-ho

com un

canvi de

nom.

7. Les persones físiques de

reconeguda professio¬

nals en el sector que constitueixin empresa

pròpia

podran ser admeses com a

membres del

BCB al

cap

d'un any de la seva

constitució,

i

per un

període d'un

any de prova, fins laseva

admissió definitiva pel

Comitè

Executiu; durant l'any de prova es

beneficiaran

dels

mateixos drets que elsaltres membres,

llevat de

la

seva

inserció en les publicacions del

BCB.

8. Els canvis en la titularitatde les empreses mem¬

bres s'hauran de notificarimmediatament al BCB, afi

que el

Comitè Executiu

confirmi la

condició de

mem¬

bre del nou titular; a aquests efectes, el nou empre¬

sari acompanyarà la

informació

que

consideri perti¬

nent.

9. El BCB es reserva, en tot cas, el dret a demanar

en el moment de la sol·licitud d'admissió, o en el de

canvi de la titularitat de l'empresamembre, la informa¬

ció complementària de estimi

convenient,

així

com a

obtenir-la pels seus propis mitjans.

10. L'admissió de membres del BCB ha de ser

aprovada pel

Comitè Executiu.

Article 13

1. Els membres adherits al BCB podran cessar,

voluntàriament, amb un préavis de tres mesos, ante¬

riors al 31 de desembre si el pre-avís s'efectua

més

tard devengaran,

automàticament, l'import

sencer

de

la quota de l'any següent. Les

baixes

anunciades fora

d'aquest termini no donaran, en cap cas,

dret

a

la

devolució de quotes ja

abonades

o a

l'exempció de

quotes pendents de pagament

d'exercicis anteriors.

2. El Comitè Executiu cessaràen lasevacondició de

membres del BCB a aquellsque:

a) Deixin de complir les

condicions

al·legades

en

la

seva sol·licitud d'admissió.

b) No hagin fet efectiva

la

quota

de

membre, transcor¬

reguts tres mesos des de la

data de pagament

esti¬

pulada.

3. Així mateix, el Comitè Executiu cessarà aquells

membres que:

a) Incompleixin greument les

altres

obligacions exigides

per l'article 16 d'aquest

Reglament.

b) Es neguina facilitar

informació útil

i

necessària

per a

la bona marxa del BCB.

c) Hagin experimentat

umcanvi de propietat i/o

orienta¬

ció de l'empresa que contradigui les

condicions

d'admissió o impliqui l'incompliment

de les obliga¬

cions dels membres; aquests canvis han

de

ser

comunicats al BCB immediatament.

4. Els cessaments pelsmotius previstosen

els

parà¬

grafs anteriors

2 i 3

seran

aprovats

pel

Comitè Executiu,

amb la intrucció prèvia de l'expedient en

el qual

es

donarà audiència a l'empresa membre.

Article 14

1. Els membres del BCB abonaran una quota anual

que fixarà el

Comitè

Executiu,

i

que

serà definitivament

aprovada pel Consell

d'Administració

del Patronat

de

Turisme.

2. La quota anual es podrà satisfer

d'un sol

cop, o

bé trimestralment.

3. Les admissions aprovadesdesprés de l'1 de

juliol

satisfarán el 50 % de la quota de l'any en curs.

Article 15

Són drets dels membres del BCB:

a) Figuraren les publicacions que

editi el BCB.

L'espai

que correspongui a cada

membre,

així

com

el dis¬

seny del seu contingut,

són

competència del BCB, i

no es consideraencap cas com a anunci

proporcio¬

nal a l'import de la quota.

b) Accedir al banc de dades

del BCB

per a

ús privat.

c) Participar activament en les

promocions específi¬

ques que organitza el

BCB,

tant a

Barcelona

com a

l'estranger.

d) Sol·licitar el suport del

BCB

en

la

presentació de

candidatures que provinguin de laseva

pròpia

inicia¬

tivao de clients propis.

e) Sol·licitar material de

promoció

del

BCB

o

del Patro¬

nat de Turisme, per a les seves accions

promocio-nals, sempre que justifiqui el seu

ús i

destinació.

f) Assistir al'Assemblea

General anual de

membres del

BCB.

Article 16

Són obligacionsdels membres

del

BCB:

a) Abonar puntualment

la

seva quota.

b) Mantenir un

nivell de servei i de

professionalitat

d'elevada qualitat.

c) Acomplir les

condicions

contractuals amb els

seus

clients.

d) Facilitar

informació periòdica sobre

la

seva

activitat

congresística, i fer-ho puntualment quan

li sigui

re¬

querida.

e) Donar compte de les

irregularitats

o

faltes d'ètica

professional que

pugui detectar

en

el

sector,

a ser

possible de manera

documentada.

f) Respectar els bons usos

i

pràctiques

de

l'ètica

co¬

mercials.

g) Fer pública la seva

pertinença al

BCB.

CAPÍTOL QUART

RÈGIM ECONÒMIC

Article 17

1. Dins del presssupost únic del Patronat de

Turisme,

el BCB compta amb una

secció

pressupostària pròpia.

2. Aquesta secció

està constituïda

per

les

partides

consignades a tal

fi, el producte de

les quotes

dels

membres del BCB, els productes de les

prestacions

que realitzi i les subvencions

i auxilis

que

rebi.

Article 18

Integrada en la

comptabilitat

general del Patronat

de

Turisme, el BCBpodrà portar unacomptabilitat

especial.

Article 19

El control i la fiscalització de la gestió

econòmico-financera del BCB correspon a l'interventor de l'Ajunta¬

ment o, en el seu cas, al funcionari municipal en

què

l'interventor hagi delegat.

CAPÍTOL CINQUÈ

RÈGIM JURÍDIC

Article 20

Correspon al Consell

d'Administració del Patronat

(5)

que susciti l'aplicació i

interpretació

d'aquest Regla¬

ment.

Article 21

Els acords del Comitè Executiu del BCB poden ser

suspesos pel president del Patronat de Turisme, i sot¬

mesos ala consideració del Consell d'Administraciódel

Patronat a fi que adopti la decisió que entengui més

convenient.

Article 22

Els acords del Comitè Executiu del BCB són recur¬

ribles en alçada davant el Consell d'Administració del

Patronat. La resolució d'aquest recurs pot ser objecte

d'impugnació davant la Jurisdicció Contenciosa Admi¬ nistrativa, ambinterposició prèvia del recurs administra¬

tiu que preveu l'article 142.4 del Reglamentd'Organitza¬

ció i Administració de Barcelona.

CAPÍTOL SISÈ

MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT I DISSOLUCIÓ

DEL BCB

Article 23

La modificació d'aquest Reglamenti la dissolució del

BCB les aprovarà el Consell d'Administració del Patro¬

nat de Turisme, amb informe o proposta previs del

Comitè Executiu del BCB.

DISPOSICIÓ FINAL

Aquest Reglament entrarà en vigor el dia de la seva

publicació a la Gaseta Municipal de Barcelona.

Decrets de l'Alcaldia

NORMATIVA PER A LA INFORMACIÓ I

SENYALITZACIÓ D'OBRES A LA CIUTAT DE BARCELONA

(Aprovada per Decret de l'Alcaldia de 28 de no¬

vembre de 1990)

L'esmentat decret s'estén a totes les obres que es

realitzin en el domini públic i impliquin qualsevol altera¬

ció del trànsit de persones ovehicles, sota la supervisió

de l'Àmbit de la Via Pública.

ÍNDEX

0. Preàmbul

1. Instruccions per ala implantació de la senyalització

1.1 Finalitat

1.2 Àmbit d'aplicació

1.3 Condicions generals de la senyalització

1.4 Informació públicade les obres

1.5 Regles generals d'implantacióde la senyalitza¬ ció d'obres

1.6 Suportsi ancoratges de la senyalització d'obres

1.7 Circuits de senyalització de les obres

1.8 Situació dels senyals i elements d'abalisament

en el tram d'aproximació al'obra

1.9 Situació dels senyals i elements d'abalisament

en el tram de travessia de l'obra

1.10 Situació dels senyals i elements d'abalisament

en el tram de sortida de l'obra

1.11 Senyalització per avianants 1.12 Senyalització nocturna

1.13 Eliminació temporal de la senyalització urbana

existent

1.14 Manteniment dels senyals d'obres

1.15 Adequació de la senyalització a l'evolució de les obres

1.16 Retirada dels senyals d'obres i restauració de

la senyalització estable

2. Informació al ciutadà sobre la realització d'obres

2.1 Tipologia d'obres

2.2 Mitjans d'informació que cal utilitzar

2.2.1 Fullet

2.2.2 Cartells

2.2.3 Anuncis a la premsa

2.2.4 Informació através dels mitjans decomu¬

nicació

2.2.5 Mitjans de comunicació propis de l'Ajunta¬

ment de Barcelona

2.2.6 Informació a través de la ràdio

2.2.7 Carta institucional

2.2.8 Contactes directes amb els afectats

2.2.9 Exposició informativa

2.2.10 Plafons informatius

2.3 Criteris per a l'elaboració dels continguts dels

materials informatius

2.4 Accions informatives que cal realitzar en funció

de la tipologia d'obres

3. Sistemes de senyalització

3.1 La senyalitzacióvertical

3.1.1 Senyals específiques

3.1.2 Senyals del codi de circulació

3.2 La senyalització horitzontal

3.3 Elements d'abalisament i defensa 4. Característiques gràfiques

4.1 Característiques generals de la senyalització d'obres

4.2 Senyals A: d'informació i denominació de les obres

4.3 Senyals B: d'indicació de direccions

4.4 Normes gràfiques dels senyals C: d'avisos so¬

(6)

4.5 Normesgràfiques dels senyals D:

d'informació

a vianants

4.6 Normes gràfiques dels senyals E: esquemes

de

desviació

5. Relacions dimensionalsdels elements

0. PREÀMBUL

El desenvolupament urbanístic desencadenat per la

Barcelona olímpica ha situat la ciutat en un moment

històric pel volum d'obra pública. La

transformació

i

millora de la ciutat passa per un llarg

període

d'obres

que, sensdubte, causa

molèsties

als ciutadans.

Això

ha

posat de manifest la necessitat de dotar la ciutat

d'una

normativad'informació i senyalització d'obres que, par¬

tint d'una situació excepcional, serveixi per a regular

totes les obres del futur.

La senyalització d'obres estableix tres principals ob¬

jectius:

- Informar de l'existència i naturalesa de l'obra als ciu¬

tadans.

-Ordenar la circulació de vehicles i vianants afectats

per l'obra.

- Garantir la

seguretat dels vehicles, i vianants, i del personal de l'obra.

Lasenyalització d'obres té, amés, la

funció

d'advertir

de la situació d'excepció identificant i caracteritzant

clarament la zonaafectada. Això s'aconsegueixatravés

del color groc, que caracteritza tota la

senyalització

d'obres, aporta la connotació de prudència i

és

l'element

diferenciador de la senyalització urbana estable.

D'altra banda, la senyalització d'obres ha d'introduir

el mínim possible de nous codis (símbols o senyals)

que incrementin les dificultats d'una

situació

ja

prou complexa com la generada per unes obres a

la via

pública. La

senyalització

d'obres

haurà

de tenir

en compte les normatives javigents, urbana i

viària,

utilitza¬

des i conegudes pels conductors i vianants i recollides

totalment o parcialment a la normativa d'obres a la via

pública de Barcelona.

En aquest sentit, per elaborar la present normativa

s'han utilitzat com a fonts d'informació les normes

següentsja vigents:

-Imatge Gràfica de la

Senyalització Exterior.

Generali¬

tat de Catalunya. Departament de la

Presidència.

Consell de Disseny. Barcelona 1984.

-Suports i Ancoratges per a la

Senyalització Exterior.

Generalitat de Catalunya. Departament de la Presi¬

dència. Consell de Disseny. Barcelona 1984.

-Señalización de Obras. Norma de carreteras 8.3-IC..

MOPU. Secretaria General Tècnica. Centro de Publi¬

caciones. Madrid 1989.

- Marcas

viales. Norma de carreteras 8.2-IC. MOPU.

Secretaria General Tècnica. Centro de Publicaciones.

Madrid 1987.

-Catálogo de señales de circulación. MOPU.

Secretaria

General Tècnica. Centro de Publicaciones. Madrid

1986.

1. INSTRUCCIONS PER A LA

IMPLANTACIÓ

DE LA

SENYALITZACIÓ D'OBRES

1.1 Finalitat

La senyalització d'obres com a objectiu informar

vehicles i vianants i ordenar-ne la circulació per a

garantir la fluïdesa del trànsit i la seguretat

de les

per¬ sones.

1.2 Àmbit d'aplicació

L'àmbit d'aplicació d'aquesta normativa

és

tota la

xarxaviària del termemunicipal de Barcelona, sense ex¬

cepcions.

És d'aplicació atotes les obres que afectin la circula¬

ció de vehicles i/o vianants, i que impliquin modifica¬

cions de circulació i/o situacions de perill viari.

L'aplicació d'aquesta normativa compet a

l'Àrea

de

Transports i Circulació de l'Ajuntament de

Barcelona.

L'incompliment de les disposicions

regulades

a

la

present normativa

determinarà l'aplicació

de

sancions

econòmiques, o la paralització de l'obra, d'acord amb

les directrius que marqui

l'Àrea

de Transports i Circula¬

ció de l'Ajuntament de Barcelona.

Totes les situacions no previstes directament en la

present normativa seran interpretades per

l'Àrea

de

Transports i Circulació de l'Ajuntament de

Barcelona i

hauran d'estar inspirades en les normatives ja existents

que lesafectin.

1.3 Condicions generals de la

senyalització

En cap cas no es podràcomençar una

obra

sense

la

correcta implantació dels senyals que marquin les inci¬

dències que ocasionao sense la

informació

necessària

als afectats.

La senyalització afecta el tram en obres

i

d'altres

indrets de la xarxa viària on calgui donar informació

com a conseqüència directa o indirecta de les obres

que s'hi fan.

La senyalització de cada obra

s'especificarà

en un

pla de senyalització que

serà

presentat a

l'Àrea

de

Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona

per a la seva aprovació.

Els senyals i elements de defensa i

abalisament

que

es poden utilitzar en la

senyalització

d'obres

són els

que es relacionen en el

catàleg

d'aquesta normativa.

La senyalització serà implantada (tant la

pròpia

del

Codi de Circulació, com la reglamentada en aquesta

normativa, o qualsevol altra que resultés de

l'aplicació

d'aquestesnormes) perl'entitato empresaresponsable

de lesobres, d'acord les indicacions marcades des de

l'ÀreadeTransports iCirculació de l'Ajuntament de Bar¬ celona.

L'entitat o empresa responsable de cada obra, un

cop concedits tots els permisos administratius cor¬ responents, haurà de comunicar a la

Guàrdia Urbana

l'inici dels treballs amb un mínim de 72 hores d'antela¬

ció. Si es tractésd'una actuació urgent, fora del termini

establert anteriorment, es comunicarà igualment a la

Guàrdia Urbana amb tanta antelació com es pugui.

La instal·lació, conservació, manteniment, actualitza¬

ció i retirada de la senyalització anirà a

càrrec

de

l'entitat o emprésa responsable de cada obra,

d'acord

amb les indicacions marcades per

l'Àrea

de Transports

i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona.

A tots els plecs de condicions per a la

realització

d'una obra que afecti directament o indirectament la

circulació de vehicles o vianants, s'hi preveurà una

partida en concepte

d'informació

i

senyalització.

La

(7)

necessàries que generarà l'obra o es pot establir un

percentatge fix sobre el pressupost global de l'obra. En

aquest

últim

cas,

la quantitat resultant serà dipositada

a l'Àrea de Transports i Circulació de l'Ajuntament de

Barcelona per a laseva gestió.

1.4 Informació pública de les obres

Totes les obres que afectin d'una manera directa o

indirecta la via pública seran motiu d'informació als

ciutadans afectats prèviament a l'inici dels treballs. La

informació es farà per escrit, amb l'antelació suficient i

pels mitjans de comunicació més adequats en cada cas.

Lainformació mínima que es facilitarà serà: causade

l'obra, la durada prevista i també les modificacions de circulació, deltransportpúblic i d'altres serveis d'interès

públic que en resultin afectats.

Els canals i mitjans d'informació que cal utilitzar ales

campanyes d'informació als ciutadans seran proposats

per

l'Àrea

de Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb els criteris definitsenlapresent

normativa.

Els continguts lèxics i criteris gràfics que s'han d'uti¬

litzaren aquests mitjans d'informacióseran determinats

per

l'Àrea

de Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona, d'acord amb els criteris definits enlapresent

normativa.

1.5 Regles generals d'implantació de la senyalització d'obres

Els senyals i elements d'abalisamentes col·locaran a

distàncies que permetin informar de les incidències en

el moment oportú, situats en llocs perfectament visi¬

bles, tant de dia com de nit, i seguint un ordre que

asseguri la coherència de les indicacionsi advertiments

que ofereixen.

L'esglaonament dels senyals i elements d'abalisa¬

mentesfaràrespectant les posicions relatives definides

als circuits de senyalització d'obres.

Els senyals i elements d'abalisament es col·locaran de manera que la superfície que conté la informació

quedi en posició perpendicular al sentit de marxa dels vehicles, i en el seu cas, dels vianants.

Els senyals se situaran com a principi general, a la

dreta del sentit de marxa dels vehicles, i abans de la

cruïlla o del punt afectat per la informació que conte¬

nen. En situacions concretes, per a confirmar la indica¬

ció del senyal, es repetiràen la mateixacruïllao punt on

cal prendre la direcció indicada.

Es recomana situar els senyals també en el cantó

esquerre de lavia de circulacióenaquellscasos enquè

convingui reforçar-ne laseva percepció. Particularment,

cal tenir en compte tres situacions:

-Obresen el cantó esquerre en carrers de sentit únic

de circulació.

-Obres en el cantó dret en carrers de sentit únic de

més de dues vies de circulació.

-Obresen carrersambcalçadaseparada, en les quals

es repetiran els senyals en l'andana de separació.

Quan els treballs de l'obra afectin unavia reservada

(autobús, taxi, bicicletes), es procurarà conservar sem¬

pre quesigui possible aquesta via amb els desviaments

i senyalització adequats.

És obligatori assegurar l'accés als habitatges, nego¬ cis o aparcaments situats ala zona en obres.

1.6 Suports i ancoratges de la senyalització d'obres

Els materials utilitzats perals suports i ancoratges de

la senyalització d'obres seran els adequats, quant a

resistència i qualitat, per a respondre a les funciones

informatives i requeriments gràfics definits en aquesta

normativa.

Els plafons dels senyals poden ser fets en planxa

d'acer galvanitzat o alumini extrusionat, o qualsevol

altre material que presenti unes característiques de

resistència i qualitat similars. Queda expressament

exclòs l'ús de la fusta o plàstic.

Els suports i ancoratges dels senyals poden ser

d'acer galvanitzat, acer inoxidable, ciment de poliester

o qualsevol altre material de característiques i rendi¬

ments similars. Igualment, queda expressament exclòs

l'ús de la fusta o plàstic.

Els elements d'abalisamentrespondran ales especifi¬

cacions tècniques definides pel MOPU.

1.7 Circuits de senyalització de les obres

Es tenen encompte tres momentsper a superar una

obra, dels quals es deriven cinc tipus de senyalització

en funció de la naturalesa i importància de l'obstacle:

I El tram d'aproximació al'obra, que pot requerir:

-Pre-senyalització, per a advertir del tall o desvia¬

ment amb la suficient antelació i per permetre

trajectes alternatius perevitar elpas perla zona en obres.

-Senyalització d'apropament, per a informar de la

naturalesa de l'obra i indicar les restriccions que

siguin del cas.

II El tram de travessia de l'obra, amb tres possibles

tipus de senyalització:

-Senyalitzacióde pas, per aguiar els usuaris perles

vies de circulació que travessen l'obra.

-Senyalització de posició, per a delimitar l'obstacle i

advertir i defensar els conductors i vianants del pe¬ rill.

-Senyalització d'itineraris, per aconduir els vehicles

a través dels trajectes alternatius establerts per a

salvar l'obstacle de l'obra.

III El tram de sortida del'obra, que comprèn els senyals

de fi de restriccions imposades per les obres.

1.8 Situació dels senyals i elements d'abalisamentenel

tram d'aproximació a l'obra

-Pre-senyalització:

En funció del cas, es poden utilitzar dos tipus de

senyal:

-Un esquema advertint del tall (senyal E), situat en

vies properes a les obres, però no afectades per

elles, per a advertir ei conductor i permetre efec¬

tuar trajectes alternatius. Se situaran aproximada¬

ment, en un radi màxim de 500 metres entorn de l'obra.

- El

senyal d'advertència de zona en obres (senyal C3). Utilitzat únicament en punts allunyats de les

(8)

alternatius per evitar el pas de fluxos de

circulació

per la zona en obres.

-Senyalització

d'aproximació.

Es posarà auna distància

mínima d'entre

150

i

30

metres abans del començament de l'obra, en

funció

de la importància del tall i de les

característiques de la

via de circulació. La senyalització

d'aproximació

comprèn:

- El

senyal d'informació (senyal A), amb la

indicació

denotativa de l'obra.

- En funció dels riscos viaris derivats de l'obra,

se

situarà el senyal de precaució perl'inici de

la

zona

d'obres (senyal C1).

- Els

senyals de codi de circulació pertinents,

princi¬

palment: perill obres

(P-18),

limitació

de

velocitat

(R-301), sentit obligatori

(R-400 i

401),

estre¬

nyiment de calçada (P-17),

circulació

en

doble

sentit (P-25), perill indefinit (P-50).

-Esquemes direccionals

indicadors dels

desvia¬

ments (senyal E).

-Marques viàries per a senyalitzar la

calçada (M-1,

M-2, M-3, M-4, M-5 i M-6).

- Els elements d'abalisamentnecessaris

pera reduir

carrils o senyalitzar desviaments previs a l'obsta¬

cle, principalment: cons (TB-6), pannells

direccio¬

nals (TB-1 a TB-4), llums grocs

(TL-3 i TL-7) i

captafars (TB-10).

La reducció d'un carril es farà en una distància

mínima de 30 metres, amb els cons situats a

intervals de màxim 5 metres.

1.9 Situació dels senyals i elements d'abalisamenten

el

tram de travessia de l'obra

-Senyalització depas.

Comprèn els senyals següents:

-Els senyals direccionals (senyal B).

-Els senyals de

restricció

de pas (senyal

C2),

po¬

sats in situ al pas d'entrada restringida.

-Si la importància de l'obra ho demana,

s'utilitzaran

senyals de codi per a reforçar les

restriccions

establertes (límit velocitat) o per a

senyalitzar

no¬

ves situacions: esglaó lateral

(P-30),

projecció

de

pedres (P-28),

prohibició de gir

(R-302 i 303),

aparcament prohibit

(R-308),

entre

d'altres.

-Marques viàries per a senyalitzar la

calçada (M-1,

M-2, M-3, M-4, M-5 i M-6).

-Si hi ha passos de vianants, s'hi col·locaran

els

senyals corresponents (senyal D).

- Els

plafons promocionals de lesempreses conces¬

sionàries se situaran fora del circuit immediat dels

vehicles, al'interior de l'obra,en un segon plaper¬

ceptiu.

-Senyalització de posició:

Comprèn els elements següents d'abalisament:

- L'abalisament frontal de l'obstacle,

que pot estar

constituït per: pannells direccionals (TB-1 a

TB-4) i

tanques (TD-3).

Els dispositius físics seran complementats

amb

llums grocs (TL-3 o TL-7).

També

es poden

incor¬

porar senyals de codi de sentit

obligatori

(R-400 i

401).

-L'abalisament lateral de l'obstacle, pel cantó dels

vehicles, pot utilitzar: cons

(TB-6), pannells

delimi-tadors (TB-5) i cintes d'abalisament

(TB-13).

Si

l'obstacle implica un cert risc, s'utilitzaran piquets

(TB-7), balises (TB-8 i 9) o

fites (TB-11) i llums

grocs (TL-3 o TL-7).

- L'abalisament lateral,

pel cantó dels vianants, pot

utilitzar cintes d'abalisament (TB-12), i llums grocs

(TL-3 o TL-7).

- En tots els

casos, s'utilitzaran dispositiusde defen¬

sa: tanques (TD-3) o barreres (TD-1 o

TD-2),

en

funció del perill de l'obstacle i de la

durada de

l'obra. Si l'obra està protegida per una paret, pel

cantó dels vehicles hauràd'estarsenyalitzada amb

pannells delimitadors (TB-5) o franges

verticals

blanques ivermelles pintades i dotades

de disposi¬

tius reflectants (TL-10) o llums grocs (TL-3 o

TL-7).

-Senyalització d'itineraris alternatius.

Els itineraris alternatius, que eviten el pas per la

zona en obres, indicats sempre prèviament per la

pre-senyalització,

utilitzaran

senyals direccionals

(Se¬

nyal B), i en cas

necessari,

esquemes

direccionals

(senyal E). Se situaran en cada punt

de

l'itinerari

on calgui confirmar la

direcció

a prendre

(cruïlles

amb

diverses direccions possibles).

1.10 Situació delssenyals i elements d'abalisament en

el tram de sortida de l'obra

-Senyalització de fi de l'obra.

En funció deltipusd'obra, caldrà una

senyalització

per restituir el carrils de

circulació

a

les

seves

condi¬

cions normals, similar ala indicada ala senyalització

d'aproximació:

- Elements

d'abalisament, principalment: cons

(TB-6), pannells direccionals

(TB-1

a

TB-4), llums

grocs (TL-3 i TL-7) i marques

captafars

(TB-10).

-Marques viàries per a senyalitzar

la calçada

(M-1,

M-2, M-3, M-4, M-5 i M-6).

- Els

senyals de codi indicadors de la

fi de les

prohibicions i restriccions

(R-500), situats

entre

els 10 i 50 metres després de la fi del tall o obs¬

tacle.

1.11 Senyalització per a vianants

A qualsevol obra s'habilitaran els passos

adients i

d'ampladasuficient

perquè

els vianants

hi puguin

transi¬

tar. Aquests circuits estaran separats

i protegits de les

evolucions de l'obra per tanques, estructures

metàl·li¬

ques, balustrades, sostres, etc., i

qualsevol tipus

d'equi¬

pament que garanteixi la seguretat

del vianant.

Els passos de vianants es mantindran nets

i

expedits

en el transcurs de l'obra.

Tots aquests passos i circuits disposaran

de la

cor¬

responent

senyalització específica

per a

vianants

que

es proposa en aquesta normativa.

1.12 Senyalització nocturna

Els senyals i elements d'abalisament aniran

deguda¬

ment il·luminats, encara que hi hagi enllumenat

públic,

per assegurar

l'orientació

visual

dels conductors

i la

visibilitat dels vianants.

S'utilitzarà pintura i material reflectant, tant per a

la

senyalització vertical i horitzontal com per

als elements

(9)

En trams de poca o nul·la visibilitat o en

què

el pas

habilitat per als vehicles no sigui prou perceptible,

s'utilitzaran captafars i balises reflectants per adelimitar

els carrils de circulació. Aquests elements es col·loca¬

ran en un interval màxim de 5 metres.

L'abalisament frontal del tall o de l'obstacle originat

per l'obra estarà senyalitzat amb llums grocs

fixos

o

intermitents (TL-3 o TL-7).

L'abalisament lateral utilitzarà necessàriament llums

grocs fixos o intermitents (TL-3o TL-7), si l'obstacle

de

l'obra ofereix peril! per a la circulació (existència d'un

esglaó lateral o d'un sot, per exemple).

Els passos de vianants al llarg del tram en obres

estaran convenientment il·luminats durant la nit.

1.13 Eliminació temporal de la senyalització urbana

existent

La implantació de la senyalització d'obres implica

l'anul·lació temporal, durant el temps que durin les

obres, de tota lasenyalització urbana existent que sigui

contradictòria amb l'anterior.

L'anul·lació de la senyalització existent (tant vertical

com horitzontal) es farà de manera que no produeixi

cap dubte al conductor o al vianant sobre els nous

circuits i direccions quecal seguir. El senyal seràcobert

amb mitjans adequats i suficients o desmuntat, en

funció de la durada i condicions d'ubicació del senyal,

amb l'aprovació de

l'Àrea

de Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona.

1.14 Manteniment dels senyals d'obres

La senyalització d'obres es conservarà en perfecte

estatdurant la sevavigència i s'evitarà la pèrduade les

condicions perceptives o de seguretat quejustificaven

la seva implantació. El deteriorament per causes natu¬

rals o per accions de vandalisme dels senyals o dels

elements d'abalisament i defensa implicarà la seva

immediatareparació o substitució.

La senyalització vertical i els elements d'abalisamenti

defensaaniran, sempre quesigui possible, fixats al terra

o sobre qualsevol superfície que n'impedeixi el despla¬

çament i dificulti la seva sostracció. Quan la fixació del senyal o element d'abalisament i defensa no sigui

possible, es realitzarà un manteniment constant i diari

de la seva correctasituació.

1.15 Adequació de la senyalització a l'evolució de les obres

Quan el desenvolupament d'una obra requereixi la

introducció de modificacions en els circuits i direccions

que han de seguir els conductors i vianants, s'introdui¬

ran els canvis pertinents en els senyals i elements

d'abalisament i defensa.

Encara que les modificacions siguin parcials, tant en

temps com en espai, no s'utilitzaran senyals, elements

o dispositius de senyalització que no estiguin previstos en la present normativa.

No es podran introduir modificacions a la se¬ nyalitzaciósense previ coneixement i aprovació perpart

de l'Àreade Transports i Circulació de l'Ajuntament de Barcelona.

1.16 Retirada dels senyals d'obres i restauració de la

senyalització estable

En el mateix moment de finalitzar les obres, es

retiraran els senyals i altres elements i dispositius de

senyalització. De manera immediata i successiva, es

tornarà a fer visible o a implantar un altre cop la

senyalització estable corresponent.

Si l'obra realitzadaimplica modificacions en les vies i

direccions de circulació existents amb anterioritat, la

restauració de lasenyalització estable recollirà jaaques¬

tes modificacions. En aquest cas, la responsabilitat de

la nova senyalització recau sobre

l'Àrea

de Transportsi

Circulació de l'Ajuntament de Barcelona.

Igualment es retiraran tots els materials i instal·lacions

d'obra, excepte aquells que siguin necessaris per a la

sevaconservació. Tots els espais ocupats perles obres

han de quedar en situació anàloga a com es trobaven

abans de l'obra, osimilar als del seu entorn.

2. INFORMACIÓ AL CIUTADÀ SOBRE LA REALITZA¬

CIÓ D'OBRES

L'especifi,citat i diferent incidència sobre un conjunto

un sector de la ciutadania de les obres aconsella la

realització de diferents estratègiesinformatives, comple¬

mentàries a la senyalització.

L'elecció d'una o d'altra acció informativaes realitza¬

ràen funció de les característiques de l'obra, segonsla

seva incidència en els serveis públics, l'opinió pública i

segons el seu impacte en el ciutadà.

2.1 Tipologia d'obres

Amb la finalitat d'establir diferències en les estratè¬

gies informatives, es consideren cinc tipus d'obra:

-Obra de gran impacte en el ciutadà.

Que afecta de manera important els serveis pú¬

blics, les desviacions del trànsit amb gran repercus¬

sió sobre elconjunt de la circulacióde la ciutat, i amb

gran repercussió en els mitjans de comunicació i en

l'opinió pública.

-Obra de districteo de barri

Amb repercussiósobre els serveis públics o sobre

lacirculació en un barri, districte o zona.

-Obra veïnal '

Amb repercussiósobre els serveis públics o sobre

la circulació d'un carrer o d'un conjunt de carrers

molt concrets.

-Obres puntuals i menors

Obres d'acció ràpidasobre tramsconcrets i

secto-rialitzats.

-Obres particulars

Obres realitzades a propietats privades. Tenen

interès informatiu quan afecten d'una manera o altra

el pas dels vianants odels vehiclesperla viapública

o en limiten l'ús (reserves d'estacionament, per

exemple).

2.2 Mitjans d'informació autilitzar

En funció de la complexitat informativa i de la

reper-cusió de l'obra, es proposen els següents recursos o

(10)

2.2.1 Fullet

Acció informativa que permet arribara una

audiència

tant massiva com limitada per donar una

informació

relativament àmpliasobre els motius i

repercussions

de

l'obra.

La distribució es fàra bústia a bústia quan es vulgui

arribar ala totalitat dels possiblesafectats localitzats en

una zonaconcreta(d'un barri, per exemple).

Quan es vulgui informar els automobilistes

i els via¬

nants que transiten per zones properament

afectades

per obres i les seves rodalies,

és recomanable la

distribucióa mà. També és aplicable la

distribució

a

en les vies més transitades quan l'impacte de

l'obra

afecti tota la ciutat.

2.2.2 Cartells

Acció informativa adequada per a arribar a una au¬

diència limitada o localitzada sectorialment o

geogràfi¬

cament (barri, sector, escoles, etc.).

Utilitzats

com a

informació global per a obres que

afectin

una

àrea

reduïda, hauran de contenir els missatgeslèxics bàsics

que es detallen en el punt

2.3, i podran

utilitzar

com a

missatge gràfic de suportun

plànol de la

zona

afectada.

També poden ser utilitzats pera

donar avisos

d'inci¬

dències puntuals de serveis (talls

temporals de

submi¬

nistrament d'aiguao de llum, per

exemple) derivats

de

la realització d'obres.

Es col·loquen a les porteries dels

edificis de

veïns o portes d'accés de comerços o

negocis

que

donen

a

la

via pública, amb una setmana

d'antelació

a

l'inici

de

l'acció motiu del'avís.

2.2.3 Anuncis a la premsa

Tenen com a finalitat donar informació concreta so¬

brel'inici d'una obra i sobre incidènciesque, perla seva

repercussióa la

circulació

o a

l'opinió pública,

o

pel

seu impacte en el

ciutadà,

necessiten un

ressò global

entre

la ciutadania.

La publicació a la premsa es

farà dos

o tres

dies

abans de l'inici d'un tall omodificació de circulació amb

els missatges lèxics i

gràfics bàsics definits

a

la

nor¬

mativa.

També poden utilitzar-se per a

fer balanç general

de

l'estat de les obres en un moment aconsellable.

2.2.4 Informació a través dels mitjans de

comunicació

Es recomana mantenirun flux informatiu regular amb

els mitjans de

comunicació

a

través

de

notes

de

prem¬

sa i dossiers informatius sobre totes les obres que es

facin a la ciutat i que impliquin canvis de

circulació

o

incidència en el ciutadà.

Quan el volum de les obres o laseva repercussióen

el ciutadà ho aconsellin, es recomana convocar rodes

de premsa perinformar de l'objecte de

l'obra, les

seves

repercussions sobre la ciutat i les

accions

informatives

desplegades amb motiu de les obres

i,

a

la

vegada,

sol·licitar lacol·laboració informativa dels mitjans deco¬

municació.

Igualment es considera

comunicativament

important

lapresència a lapremsa i en programes

informatius de

ràdio i detelevisió dels responsables municipals de

les

obres.

2.2.5 Mitjans de

comunicació

propis de

l'Ajuntament

de Barcelona

Utilització de la revista Barcelona 10per informar de

les obres quetinguin una

repercussió significativa

en

el

districteo ala ciutatcaldràseguir els missatges centrals

de les campanyes informatives que s'hagin

utilitzat

en

cada cas i s'hi inclouran els plànols de les zones

més

significatives afectades per les

obres.

Igualment es poden utilitzar

les emissores

de

ràdio

i televisió existents en alguns dels districtes

munici¬

pals.

2.2.6 Informació a través de la ràdio

Donat el creixent ús de la ràdio perpart dels conduc¬

tors, inclosos col·lectius tan significatius com taxistes o

transportistes durant el seu desplaçament per

la

ciutat,

és recomanable subministrar informació regular sobre

els canvis i desviaments de trànsit i de transportpúblic

ocasionats per les obres, i sobre les

recomanacions

d'ús de vehicles, metro i autobusos,atravésde progra¬

mes radiofònics especialitzats, però sobretot a

través

de RàdioTràfic i Ràdio Metro.

2.2.7 Carta Institucional

Acció complementària de la

informació pública i de

reforça

l'acció

informativa

dirigida directament

als

veïns

o sectors afectats per les obres, i a

través

de la

qual

s'agraeix la

col·laboració

i

comprensió

del

ciutadà.

2.2.8 Contractes directes amb els afectats

Es consideren tres accions possibles:

- Reunions informatives amb els

responsables dels

col·lectius i institucions afectadesperles obresenles

quals se'ls facilita tota la

informació sobre les actua¬

cions perrealitzar i els efectes que

produiran.

- Facilitar

untelèfon (localitzatpreferentment al

Distric¬

te o al'Ajuntament-010)on s'atenguin

les demandes

d'informació i els suggeriments dels ciutadans sobre

l'evolució de les obres.

- El volum i

repercussió d'algunes obres recomanen

que es creïuna comissió de seguiment

de les obres

formada per representants

municipals, de l'entitat

o

empresa constructora, dels gestors

i de les

associa¬

cions i institucions afectades, per intercanviar infor¬

macions sobre l'evolució de les obres.

2.2.9 Exposició informativa

Instal·lació d'una exposició informativa on els

ciuta¬

dans interessats poden consultar tots els

materials

d'interès editats sobre l'obra, i sobre la seva repercus¬ sió en el conjunt de la ciutat, a

través de

plànols,

il·lustracions, dades informatives, vídeo o àudio-visuals, etc. L'exposiciópot, a

més,

funcionarcom a una

oficina

de servei d'informació d'obres.

2.2.10 Plafons informatius

Utilització dels plafons informatius

municipals

per a

exposar els materials utilitzats per

les

campanyes

infor¬

matives. Recomanat especialmentperals cartells o per

als fullets que tinguin un desplegament

gràfic.

També es pot informar a través de les tanques

electròniques

d'informació

al

ciutadà.

2.3 Criteris per al'elaboració dels continguts

dels

mate¬

rials informatius

Elsmissatges bàsicsque han

d'incloure els

materials

informatius, especialment els fullets, els

cartells i els

anuncis, són els següents:

(11)

-Lema central sobre l'obra realitzada.

- Lema secundari sol·licitant la col·laboració del ciu¬

tadà i unademanda de comprensió perles molès¬

ties que es puguin ocasionar.

-Dates de començament i acabament.

- Informació sobre la

seva evolució (fases).

- Incidències

especials sobre els serveis públics

afectats.

-Número de telèfon d'informació on es pugui dema¬

nar més informació o donarsuggeriments.

A més d'aquests missatges lèxics, en funció de

l'especificitat de l'obra, els esmentats materials podran

incloure altres missatges sobre l'objectiu de les obres i

la incidència i resultats de la novaconstrucció.

-Missatges gràfics:

- Plànol

esquemàtic de lazona enobres ons'indiquin:

- Desviaments de trànsit

en les direccions provisio¬

nals.

- Punts de

parada d'autobús i metro anul·lats i noves

parades provisionals.

-Altres serveis afectats.

-Passos de vianants.

En l'aspecte gràfic mereix especial atenció la realitza¬

ció dels plànols informatius de les obres. Les caracterís¬

tiques globals de la seva materialització han de ser:

-Tractament gràfic (i no cartogràfic), preferentment a

través de la digitalització de la trama urbana de la

zonaafectada per les obres i eltractament informàtic

delscontinguts informatius.

- Eliminació dels

carrers i dels noms que no aportin

cap informació necessària al conjunt de les altera¬

cions i de les noves direccions del trànsit.

-Distinció permitjà del color i del traçgràfic de la zona

afectada perles obres i de les noves desviacions de

circulació com a conseqüència d'aquestes.

- Indicació

a través de símbols o de pictogrames dels

serveispúblics afectats, parades de metro i d'atobús

anul·lades i noves parades provisionals.

-Indicació d'altres serveis públics o d'interès per al

ciutadà afectats per lazona d'obres (mercats, esco¬

les, ...).

2.4 Accions informatives que cal realitzar en funció de

la tipologia d'obres

-Per a obres de gran impacte en el ciutadà

La campanya informativa d'aquest tipus d'obra

tindràcom a destinatari elconjunt de la ciutadaniade

Barcelona.

Les accions informatives indicativament recomana¬

des per a aquesttipus d'obra són:

-Anuncis informatius als mitjans de comunicació.

-Fullets informatius.

-Roda de premsa.

-Altres accions complementàriesd'acordamblanatu¬

ralesa i l'especificitat de cada obra, especialment

reunions i plafons informatius, comissió de

segui¬ ment, cartainstitucional i exposició informativa.

-Per a obres de districte o de barri

La campanya informativa tindrà com a destinataris

principals els veïns del districte, barri o zona afec¬ tada.

Les accions informatives indicativamentrecomana¬

des per aaquest tipus d'obra són:

-Cartells.

-Fullets.

-Altretipus d'accions adreçades alsveïns, especial¬

ment reunions i plafons informatius i, donat el cas,

la creació d'una comissió de seguiment.

-En funció de l'interès del ciutadà en l'obra es pot

considerar l'inseriment d'anuncis informatius als

mitjans de comunicació de la ciutati la convocatò¬

ria d'una roda de premsa perexplicar el conjunt de

l'actuació.

- Per

a obres veïnals

La campanya informativa tindrà com a destinataris

específics els veïns directament afectats i els de

l'entorn més proper.

Les accions informatives indicativament recomana¬

des per a aquest tipus d'obra són:

- Cartell informatiu.

-Accions complementàries, especialment una reu¬

nió informativa amb els veïns implicats.

- Per

a obres puntuals i menors:

S'informarà els ciutadans (veïns, comerciants) di¬

rectament afectats perles obres, a través de:

- Cartell

informatiu o

-Carta amb l'avís de les obres a efectuar.

- Per a

obres particulars

Si la incidència de l'obra ho requereix, s'informarà

els ciutadans directament afectats de les molèsties

que es poguessin derivar de la seva realització, a

través de:

- Cartell informatiu

o

-Carta amb l'avís de les obres que es faran.

3. SISTEMES DE SENYALITZACIÓ

La senyalització d'obres utilitza senyals verticals, se¬

nyalització horitzontal i elements d'abalisament i defen¬

sa.Tots tres sistemes de senyals són complementaris i

igualment necessaris per a garantir la seguretat dels

vehicles i dels vianants en les zones afectades per les

obres.

La senyalització vertical situa espacialment les direc¬

cions per travessar la zona afectada per les obres.

Dóna seguretat en les decisions sobre la direcció a

prendre a través del circuit provisional de la circulació,

tant de vehicles com de vianants.

La senyalització horitzontal, a través de les marques

viàries, guia i delimita el camí a seguir a través de la zona en obres i dóna seguretaten el seguiment de les

direccions i informacions de la senyalitzacióvertical.

Els elements d'abalisament i defensa reforcen la

delimitació, tant perceptiva com física, de les vies de

circulació de vehicles i vianants, i augmenten lasegure¬

tat en el seguiment de les direccions aprendre.

3.1 La senyalització vertical

Per a una millor utilització i aplicació de la se¬

nyalització de les obres, i en funció de les diferents

situacions sobre les que cal actuar, es consideren els

tipus següents de senyals verticals:

(*) Senyals específiques definides en la present nor¬ mativa:

Senyals A d'informació i denominació de les obres A1 Ajuntament de Barcelona informa

A2 Ajuntament de Barcelona amb una altra o altres institucions

Referencias

Documento similar

En el DFG observamos valores superiores en todos los grupos hipóxicos (Hipóxico, Post20 d , Post40 d ) respecto al Control en los parámetros de CD y FD, pero solamente

ATOMS input to most programs, overwritten with output parameters ATMOD file with the model parameters input to the program ORIENT ATOLD a collection of parameter sets, to be used

Si bé les polítiques d’acollida a Barcelona es van iniciar als anys vuitanta del segle passat, amb la posada en marxa el 1989 del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i

[r]

MOSSE, George L.: The Holy Pretence. A Study in Christiamty and Rea- son of State jrom William Perfeins to John Winthrop. A.: The Ancient Constitution and the Feudal haw. A Stu- dy

ESCRITOS POLÍTICOS, por FRANCISCO JAVIER CONDE, Catedrático de Derecho político de la Universidad de Madrid y Director del Instituto de Estudios Políticas..

• Proyectos: 10 proyectos de investigación: 1 en el plan nacional I+D, 1 Financiado por la Comisión Europea a la Junta de Andalucía e impulsado por la Consejería de

the sequence represented by levels 2-5 probably belongs to a local Iron IA-B horizon with the diagnostic painted pottery and provides evidence of continuity of