Plei
Comunitat d’aprenentatge basada en
el joc com a metodologia educativa.
Guillem Miñón Prat
Pilar Gorriz i Laia Clos
TFG Disseny Gràfic 2016/17
EINA Centre Universitari de Disseny i Art
1
Abstract
2
Abstract
Català
Plei és la comunitat d’aprenentatge de Del Mar Academy que creu en el joc com a catalitzador del desenvolu-pament holístic dels seus membres.
Les seves eines per créixer com a comunitat són un ventall d’activitats educatives dins tres divisions; artísti-ca, atlètica i acadèmica. Així com una estratègia de comunicació basada en el coneixement dels estats de joc viscuts pels seus participants.
Com a línia gràfica s’opte per dissenyar un sistema tipogràfic flexible capaç d’adaptar-se a cadascuna de les iden-titats dels pleiers. La peça principal és la creació d’un catàleg anual que recull i mostra els membres i els seus moments de trànsit.
Paraules clau:
Comunitat d’aprenentatge Estats de joc
Sistema tipogràfic flexible
Español
Plei es la comunidad de aprendizaje de Del Mar Academy que cree en el juego como catalizador del desarrollo holístico de sus miembros.
Sus herramientas para crecer como comunidad son un abanico de activi-dades educativas dentro de tres divi-siones: artística, atlética y académica. Así como una estrategia de comuni-cación basada en el conocimiento de los estados de juego vividos por sus participantes.
Como linea gráfica se opta por diseñar un sistema tipográfico flexible capaz de adaptarse a cada una de las identi-dades de los pleiers. La pieza principal es la creación de un catálogo anual que recoge y muestra los miembros y sus estados de trance.
Palabras clave:
Comunidad de aprendizaje Estados de juego
Sistema tipográfico flexible
English
Plei is the Del Mar Academy’s learning community, which believes in playing as catalyzed of its members integral developing.
Its tools to grow as community are a range of educational activities within three divisions: artistics, athletics & academics. In addition, a communi-cation strategy based on to know its members states of play.
As graphic line, it’s decided to design a dynamic type system able to suit every pleier identity. The main application is a catalogue which gathers and shows all the community members and their moments of trance.
Key words:
Learning community States of play
3
Introducció
4
Introducció
Tema
Fa dos anys, la junta directiva de Del Mar Academy es va posar en contacte amb mi per oferir-me iniciar un nou projecte que els diferencies de l’emergent competència. Es tractava de crear i dirigir un programa d’activitats extraescolars.
Des del començament, la proposta va ser ben accepta-da pel públic que trimestre a trimestre demanava més activitats que complissin les seves necessitats. Avui, el programa ofereix 14 activitats trimestrals agrupades en tres branques temàtiques; artística, acadèmica i atlètica.
5
Introducció
Context
Situada a la costa del Pacífic de Costa Rica, el poble de Nosara es defineix per la seva actitud surfista i tranquil·la. Durant dècades, ha estat protegida pel sistema de parcs nacionals i els esforços dels locals per assegurar-se que els seus boscos i platges verges romanguessin intactes.
Les platges de Nosara acullen una de les més antigues comunitats d’estrangers a Costa Rica, majorment de Nord Amèrica. Que ja des de la seva arribada van iniciar el Nosara Project; un desenvolupament programat per a 500 lots residencials intercalats amb llocs comercials i zones verdes. En el procés d’urbanització van construir camins, sistemes d’aigua i van instal·lar la xarxa elèctrica, però no van caure en el fet que cap societat pot perdurar sinó està preparada per respondre a les necessitats de les noves generacions.
Del Mar Academy va ser la visió d’un grup d’amics que
van veure la necessitat d’una escola per impulsar un canvi en una població envellida. Hayley Macmillan-Ord cofundadora de l’escola comenta “L’educació pot elevar a un nen, una família i, finalment, a tota una comunitat. La màgia de Nosara és ser capaç d’atraure persones de tot el món, i per a aquells amb nens en edat escolar, la vida aquí era un desafiament sense una escola amb alts estàndards internacionals. La demanda hi era, i les idees es va convertir en 2006 plans.”
Avui en dia, 10 anys després, Del Mar Academy ha su-perat les expectatives dels seus fundadors, acollin 175 estudiants de 20 països diferents i canviant el ritme de vida d’aquest somnolent poble, tot demostra’n ser un projecte orientat a establir famílies de tot el món en mig de la selva.
Durant els primers 6 anys, els alumnes s’inscrivien en activitats fora de l’escola per completar la seva educa-ció acadèmica. No va ser fins que una segona escola,
Escuela de las Estrellas, va obrir les seves portes que la
6
Introducció
Usuari
Les comunitats educatives organitzen els seus membres (usuaris) en una xarxa de comunicacions triangular, on cada vèrtex representa un dels tres grups de la comunitat; alumnes, pares i professors.
Alumnes
La màgia de Del Mar Academy és la capacitat de reunir alumnes de diferents cultures i llengües. Però també de diferents classes socials, ja que disposa d’un programa comunitari que s’encarrega de becar alumnes procedents del poble rural de Nosara. Aquests dos fets dibuixen un panorama ric en detalls i colors, però certament difícil de satisfer.
El programa d’activitats no n’és una excepció, els partici-pants conformen un ventall molt ampli d’idiomes, orígens, edats i gustos. Tot i així, hi ha uns trets en comú que els motiven a inscriure’s i formar part de les activitats. El primer i més important és passar-ho bé. Per complir aquest objectiu, entenen que la temàtica de l’activitat és rellevant, però inclús més ho són els seus companys de classe i el professor que imparteix les lliçons. Lligat a aquest punt, trobem el segon comú denominador. La majoria d’ells venen a Nosara per un període no més llarg de dos anys, i durant aquest temps reclamen espais de trobada per socialitzar-se i fer amics. Les activitats ex-traescolars es presenten com aquests espais.
7
Pares
Quan les famílies matriculen els seus fills a l’escola, acor-den realitzar un mínim de 15 hores voluntàries en algun projecte escolar. El programa d’activitats extraescolars atrau molts d’aquests pares, amb ganes de compartir coneixements i habilitats liderant alguna activitat o aju-dant com assistents. Durant l’últim curs, es van obrir vies perquè els pares poguessin ser alumnes d’algunes de les activitats. Així els pares són els agents més camaleònics de la comunitat educativa. Participant des dels tres vèrtexs del triangle. Són una peça fonamental pel manteniment de la motivació i la millora del programa. Un dels grans reptes és crear espais on es trobin a gust, participin i es diverteixin en la seva comunitat.
Professors
Els líders de les activitats, els professors, són un col·lectiu molt valorat. Ells tenen la tasca d’alinear tots els ele-ments per crear una atmosfera propicia pel sentiment de comunitat. Nosara tot i ser un destí turístic de molt reclam, és un lloc difícil per trobar professors qualificats i amb experiència. Per aquesta raó, quan se’n troba un s’ha de cuidar, fent-l’ho sentir part d’un tot, que en té cura i l’acolleix de la millor manera.
Les fonts que alimenten el professorat són varies. Hi han empreses externes i freelance, professors de Del
Mar Academy, pares voluntaris i pel següent curs es vol
8
Introducció
Objectius
El treball de fi de grau vol assolir dos objectius.
El primer té un aspecte totalment operatiu, dotar al pro-grama d’eines eficaces per operar les activitats extraes-colars. Per tal propòsit, s’entén necessària la creació d’una identitat visual que doni joc a la producció d’aplicacions gràfiques que administrin totes les gestions que el fun-cionament del programa requereix.
9
Introducció
Valors
Comunitats d’aprenentatge
Segons els experts, l’escola del futur hauria de ser una escola inclusiva que ofereix espais de trobada on les fa-mílies participen activament en el procés d’aprenentatge dels seus fills. “Si preguntéssim com hauria de ser una escola ideal als experts, als professionals de l’educació i a les famílies, segurament que la majoria coincidiríem en diversos punts: una escola que millorés els resultats acadèmics dels nens i nenes; una escola que afavorís la convivència de tota la comunitat educativa; una escola inclusiva on tots els infants tinguessin les mateixes opor-tunitats d’èxit; una escola on les famílies participessin en l’aprenentatge dels seus fills i filles” Anna Valentí (2013).
Les comunitats d’aprenentatge són la resposta, en elles la responsabilitat de l’aprenentatge escolar és compar-tida pels mestres, pels alumnes i per les famílies. Així, doncs, es considera que totes les persones poden fer aportacions que beneficiïn i enriqueixin l’aprenentatge i el desenvolupament dels nens/es.
Malauradament, les famílies amb voluntat de participar activament en l’educació dels seus fills troben obstacles difícils de saltar: falta d’espais de trobada, horaris no compatibles amb la feina o poques possibilitats reals de participació són els exemples més clars. Els progra-mes fora d’horari escolar tenen la capacitat de trencar aquestes barreres que es presenten insalvables entre
escola i famílies. Els pares esdevenen alumnes d’activi-tats, assistents de professors o inclús líders d’activitats que ells mateixos proposen. D’aquesta manera s’impacta positivament en l’èxit acadèmic dels nens, el seu com-portament i el benestar general de la comunitat. “Els programes després de l’escola són capaços de trans-cendir aquestes divisions, oferin un ambient on els pares poden sentir-se més a gust; proporcionant activitats més relacionades amb ells i que serveixin a les família durant horaris més accessibles als pares que treballen; oferin recursos per ajudar a la comunicació entre pares i fills; i proporcionant les eines necessàries per aconseguir una major autonomia en la seva relació amb l’educació dels seus fills. Juntament amb les escoles, els programes després de l’escola, estan enfortint la participació dels pares i ajudant a proporcionar les bases necessàries per a assegurar-se que els nens estan en el camí cap a l’èxit educatiu” After School Alliance (2012).
10
Jugar (to play)
La comunitat d’aprenentatge es projecte en una peda-gogia integral centrada en els participants i interessada en el seu desenvolupament com persones compromeses amb si mateixes, els de més i l’entorn que els rodeja. És una metodologia basada en els dos grans aspectes de l’ésser humà, el cognitiu i l’emocional. “L’educació holís-tica no és un mètode educatiu, sinó una visió creativa i integral de l’educació. És una educació per a la vida, que preveu l’infant com un tot i no només com un cervell. (...) És una educació que va més enllà de l’aspecte cognitiu i, sense menysprear aquest, se centra també en el físic, l’emocional i l’espiritual per formar un ésser més íntegre.” Carme Cabestany (2013).
Sota aquestes premisses, s’escull un sistema metodològic basat a jugar. Aquest fet, més que aleatori, és altament significatiu: “El joc és quelcom més que diversió” Stuart Brown (2009).
Per una banda, citant Plató, “pots descobrir més sobre una persona en mitja hora de joc que en un any sencer de conversació”. És durant el joc quan la gent posa de manifest com és realment. Tant sigui practicant un es-port, tocant un instrument, actuant en una obra de teatre o simplement en el joc de la vida; compartint espais i assolint objectius. Així doncs, la utilització del joc és el recurs perfecte per crear cohesió en la comunitat que volem construir.
Per l’altra, el joc funciona com a catalitzador de l’aprenen-tatge. A qualsevol edat, el joc actua per retenir i millorar el context significatiu, i optimitza el procés d’aprenen-tatge. The National Institute for Play (nifplay.org), del
qual Stuart Brown n’és el fundador, ens parla que aquest aprenentatge requereix una atmosfera, un ritual i un guia que esdevingui un estat de trànsit anomenat estat de joc
(state of play). Seguint les pautes dels diferents patrons
de joc (de sintonia, de moviment corporal, amb objectes, socials, imaginatius, narratius i creatius) arribem al clí-max que ens eleva a un estat on jugar alenteix el temps, obre els canals energètics i cognitius, i ens focalitza en l’activitat que tenim entre mans, alliberant la imaginació i creativitat. “No hi ha res que estimuli el cervell com jugar” (Stuart Brown 2009).
11
Introducció
Reptes de disseny
“...és molt fàcil complicar; lo difícil és simplificar” Bruno Munari (1985).
En l’actualitat el programa d’activitats extracurriculars no té imatge, cos o esperit. La gent sap que participa en quelcom, però no ho pot nomenar, veure o tocar. És imprescindible donar una personalitat a la comunitat que volem crear, però sense oblidar, que el recipient no pot ser més important que els continguts.
Els continguts són totes les activitats i els seus partici-pants amb el desig de compartir les seves experiències vitals, irracionals i alegres, viscudes durant els estats de joc. D’aquesta manera, el primer repte és crear elements visuals que funcionin d’aparadors de la comunitat, neutres i flexibles, capaços de transmetre l’essència d’aquests moments personals i íntims. En el camí cap a la inclusió, les aplicacions han de reflectir els dos idiomes principals, anglès i espanyol, i en alguns casos inclús afegir d’altres minoritaris.
A part de crear un sentiment de comunitat, existeixen altres reptes operacionals que s’hauran de solucionar. Un és la creació de peces de papereria que cobreixin les necessitats administratives. L’altre és el disseny d’un sistema comunicació que mantingui l’usuari informat dels esdeveniments que succeeixen: dates i procediments d’inscripció, ventall d’activitats, competicions, exposi-cions, excursions, i de més. Ambdós, la funcionalitat i
12
Introducció
Continguts
Els continguts a definir són les activitats. Elles funcio-naran com a espais d’aprenentatge i comunicació pels membres de la comunitat; alumnes, pares o professors. Agrupem les activitats en tres temàtiques que potencien la idea d’educació holística.
Acadèmiques
Fotoperiodisme
Experiments de laboratori Club de matemàtiques Programació
Escacs
Una vegada definit el ventall d’activitats, ens trobem amb la necessitat de representar la personalitat del nou programa amb el disseny de la identitat i la selecció de la direcció d’art. Per llavors, centrar-nos en la producció d’elements gràfics que ens ajudaran a administrar les operacions del funcionament diari: targetes personals, sobres, papers de carta, rebuts, factures, fulls d’inscripció a les activitats, entre altres.
El següent pas és el disseny dels butlletins que ens serviran de mitjà de comunicació amb l’usuari. Hi ha tres temes que els diferencien; presentació de les activitats, report
del transcurs de les activitats i anunci d’esdeveniments.
La pedra angular és la creació d’un anuari. És la peça en la qual recau la responsabilitat de donar a conèixer cadascun dels membres de la comunitat, així com representar les experiències que els porten a viure els seus estats de joc. D’anuari només se’n produirà un a final del curs escolar. Per tal de propagar la informació i crear el sentiment de pertinença comunitari, des de l’inici del curs s’obriran perfils en rets socials com Instagram i Facebook, i es crearà un blog on publicar les vivències dels membres de la comunitat.
Atlètiques
Futbol Basquet LaCrosse Surf
Bicicleta de montaña Escalada
Artístiques
Artesanía amb fang Manualitats amb paper Joieria
Jocs d’improvització Balls llatins
13
Procès de treball
14
Procés de treball
Metodologia i fases
Selecció del tema i investigació
El tema escollit és el de reconduir el programa d’activi-tats extraescolars de Del Mar Academy en una comunitat d’aprenentatge basada en el joc com a catalitzador del creixement holístic dels seus membres. Per tal de fer aquest canvi satisfactòriament s’obren dues vies d’investigació profunda; una per estudiar els conceptes que sostenen les comunitats d’aprenentatge. L’altra per aprendre sobre el joc com metodologia educativa.
De la recerca es conclueix que Del Mar Academy, a priori, compleix amb els requisits per dur a terme el canvi, l’es-forç es potenciar la idea de comunitat amb plataformes on els membres es pugui conèixer i relacionar.
Definició del projecte i estrategies de comunicació
Totes les comunitats viuen d’una bona comunicació. Crear els canals idonis per connectar els seus membres i faci-litar el coneixement dels esdeveniments que succeïxen, és vital per mantenir i fer créixer aquestes comunitats.
En aquesta fase, l’esforç és identificar les estratègies a seguir per tal de reforçar la comunitat. Es defineix un pla que transita entre un espai real i un virtual, i s’obre un temps de recerca per alimentar-se d’idees per dissenyar aquestes estratègies.
Disseny
El disseny no s’inicia fins que no es defineix el concepte d’aquest, en aquest cas; la construcció d’una comunitat d’aprenentatge basada en els estats de joc.
15
Recerca
16
Recerca
Introducció
La present recerca de referents és, en realitat, una revi-sió bibliogràfica d’una primera etapa d’investigació i les seves conclusions. Aquestes, guiades per la lectura de la tesi doctoral Sistemas visuales en identidades dinámicas de Martin Lorenz (2016) ens obra nous camps d’anàlisi per tal de definir la identitat visual del nostre projecte.
Les conclusions de la primera recerca es poden resumir en dos punts, els quals ens serveixen d’inici per la se-güent revisió:
1. La comunitat d’aprenentatge ha de ser representada
per una identitat adaptable als continguts; els membres de la comunitat i els estats de joc que els representen.
2. La comunitat d’aprenentatge viu en dos espais de
difusió, un real i l’altre virtual, on segueix una estratè-gia de comunicació basada en la representació de les experiències viscudes durant els estats de joc.
17
Recerca
Canals de comunicació
Definim el projecte com una comunitat d’aprenentatge basada en estats de joc. Aquesta definició va enfocar la nostra recerca, en la ubicació i estudi de comunitats similars a la que nosaltres plantegem. Concluida aquesta aproximació es va confirmar que no hi han grans dife-rencies entre els canals de comunicació que utilitzen les comunitats d’aprenentatge amb els de les escoles que apadrinen els seus programes. Inclús la majoria de les vegades no tenen una imatge recognoscible que les dife-renciï, són una secció dins del programa escolar. Té sentit doncs escollir com a punt de partida l’estudi d’estratègies de comunicació de l’escola que va iniciar el programa en el qual es basa aquest projecte.
Anàlisis del context: Del Mar Academy
L’escola creu en una comunicació triangular similar a la de la nostra comunitat, on cada grup realimenta a l’altre per tal d’assegurar una educació de qualitat als seus es-tudiants. Aquesta comunicació es difon en espais reals i virtuals.
L’escola és l’espai real per excel·lència. En les seves aules, i àrees de reunió, s’utilitza el sistema de comunicació més antic i probablement eficient, el boca-orella. Que a més de ser un bon mètode per compartir informació entre els estudiants i professors, ha sigut utilitzat per exportar el projecte al voltant del món. A l’escola també es troben taulells d’anuncis, on hi han penjades les úniques peces
de paper, a excepció de l’anuari, que utilitza l’escola per comunicar-se. La no utilització de paper forma part dels valors de Del Mar Academy, que treballa dia a dia per ser l’única escola del país amb el reconeixement 5 Stars
Blue Flag Award.
Aquests mètodes a part, l’escola és utilitzada per esdeve-niments que reforcen la comunicació entre els seus mem-bres. Els community meetings se celebren cada divendres al matí. Són reunions de mitja hora que reuneixen tota la comunitat educativa per felicitar aniversaris, anunciar nous esdeveniments, tractar temes d’interès i practicar activitats de reafirmació de grups. A l’equador de cada trimestre es realitzen jornades de portes obertes, que a través d’activitats com exposicions, debats i presentacions, ajuden a les famílies a seguir el procés educatiu i conèixer els desenvolupaments dels seus fills. Finalment cal parlar de les grans festes de final de trimestre; el festival de Nadal, el festival de talents i la cerimònia de graduació. Aquests esdeveniments són gravats en vídeo per així editar-ne un DVD que serveix per promocionar l’escola.
Quan parlem d’espais virtuals parlem d’internet. Aquest permet a l’escola treballar amb dos tipus d’informació, una estable i una variable. La pàgina www.delmaracademy.
com ofereix informació del primer tipus, sobre programes
18
És interessant comparar aquesta reflexió de Lozano amb quelcom més proper al nostre llenguatge gràfic, “Tot i que encara intercanviem targetes de visita, avui la interacció més gran es porta a terme en línia. Això proporciona a les marques l’oportunitat de crear una identitat molt més viva i variable, utilitzant un logotip diferent cada dia si així ho desitgen. Internet, les xarxes socials i les revo-lucions tècniques han donat a les marques l’oportunitat de comportar-se com organismes vius. També han creat la possibilitat que les empreses s’apropin més als seus clients i viceversa. Aquestes noves formes d’interacció que fan creixer les empreses han de ser expressada dins la seva identitat.” Irene Van Nes (2012).
Comparant ambdós autores, no sembla desgavellat pen-sar que una comunitat d’aprenentatge serà més eficient si viu i s’estructura en dos espais, el real i el virtual, i si té la capacitat d’evolucionar i adaptar-se als agents que l’influeixen. Així el pla a seguir és el de dissenyar un siste-ma visual flexible que parli el llenguatge de la comunitat, que creixi amb ella i que s’adapti als seus entorns. Aquest sistema tindrà una representació gràfica en la identitat de la comunitat i en la creació d’un catàleg d’estats de joc que s’actualitzarà dia a dia en l’espai virtual i que veurà la llum en l’espai real al final del curs, tal com faria l’anuari escolar.
de l’escola. Amb l’enviament d’e-mails també es difonen aquestes notícies. Els e-mails són utilitzats també pel professorat per comunicar-se amb les famílies. Aquests són enviats des d’un software en línia de gestió de centres escolars, Sycamore Education. Amb ell s’administren totes les dades referents a alumnes, famílies i professorat, en temes com les matriculacions, els currículums de cada assignatura així com a unitats didàctiques, lliçons, deures i treballs, la revisió de notes i altres.
Conclusions i selecció d’estratègies
19
Recerca
Sistemes visuals flexibles
La recerca de sistemes visuals flexibles està guiada ma-jorment per la tesi de Martin Lorenz Sistema visuales en
identidades dinàmiques. També pel llibre de Irene Van
Nes, Dynamic Identities: How to create a living brand i finalment per internet en la búsqueda d’exemples.
Martin Lorenz inicia la seva tesi tractan de definir que és un sistema “Conjunt de regles o principis segons què s’organitza alguna cosa. Conjunt de coses ordenades que funcionen com un tot.” Aquest tot és també nombrat per Munari (2006) quan parla de coherencia formal “A la projecció industrial d’un producte o d’una família de productes és convenient considerar la coherència formal entre les diferents parts i el tot; entre les diferents parts que constitueixen un objecte i entre els objectes que constitueixen el conjunt.”
Per tal de representar la comunitat d’aprenentage en un sistema flexible coherent cal definir aquest tot i especi-ficar les seves parts constants que la fagin identificable i reconeixible, i les seves variables que s’adaptin a les demandes de la comunitat. Van Nes (2012) defineix el conjunt de totes elles com “els sis components d’una identitat: Logo, tipografia, color, llenguatge, elements gràfics, imatges.”.
Així, reprenem la recerca en busca de referents que es caracteritzin dins d’un d’aquests components.
Logo
Llenguatge Imatges
Color
Tipografia Elements gràfics
20
OCAD University
Bruce Mau Design
Component d’anàlisi: Logo
Concepte clau: Expositor dels elements variables
Imatges: http://www.brucemaudesign.com/work/ocad-university [Consultat 7/10/2016]
21
Whitney Museum
Experimental Jetset
S’utilitza una graella per dibuixar la primera lletra de Whit-ney (W) en multitud de diferentes maneres que donen un ventall d’opcions a la identitat del museu i permeten la creació d’espais d’expressió.
Component d’anàlisi: Logo
Concepte clau: Variació de la forma dins una graella quadriculada
22
Premis ADI 2016
Two Points
Aquest és un treball tipogràfic basat en la combinació de la Futura amb els elements geomètrics que Two Points identifica amb tres diferents premis ADI; Delta, Medalla i Cultura.
Component d’anàlisi: Tipografia
Concepte clau: Assemblatge d’una tipografia reconeixible amb elements gràfics
23
MAIO
Two Points
MAIO és un estudi d’arquitectura que es mou en un ven-tall de projectes molt dispers. Two Points va dissenyar una tipografia basada en una retícula que mostrés el procés de construcció del logo com analogia del procés arquitectònic.
Component d’anàlisi: Tipografia
Concepte clau: Procés de construcció de la tipografia
24
TESS Management
Mind Design
La gent de Mind Design va dissenyar una identitat que utilitza diferents variacions del logo basades en una ti-pografia modular inspirada en elements d’art decó.
Component d’anàlisi: Tipografia
Concepte clau: Sistema modular que aleatòriament varia les tipografies
25
Casa da Música
Sagmestier & Walsh
Sagmestier va dissenyar una identitat flexible per la Casa da Musica d’Oporto on les diferents perspectives de l’edifici són les formes variables del seu logo, que alhora adapta els colors de cada pla a la gama cromàtica de les imatges que l’acompanyen.
Component d’anàlisi: Color
Concepte clau: Colors representatius de la imatge afecten els colors de la identitat
26
Nordkyn
Neue
Les petites comunitats de Nordkyn van demanar a Neue dissenyar la identitat visual d’una iniciativa col·laborativa entre les empreses locals que potencies el turisme de la zona. La vida d’aquesta illa està determinada per la seva meteorologia. La identitat, en format digital, funciona com un termòmetre a temps real que varia el seu color segons la temperatura exterior.
Component d’anàlisi: Color
Concepte clau: La meteorologia de l’entorn decideix el to de la identitat
27
The Community Shares Company
Field Work
Identitat visual flexible que estableix una paleta de colors i una col·lecció de formes geomètriques que es poden organitzar en diverses configuracions que s’han d’aplicar a una àmplia gamma d’aplicacions.
Component d’anàlisi: Elements gràfics
Concepte clau: Joc amb elements geomètrics bàsics en una retícula quadrada
28
The Floating Eye
(Dissenyador desconegut)
Les visions dels artistes són representades per la su-perposició d’elements gràfics que creen un joc visual de flotabilitat. La infinita quantitat de combinacions creen un ventall ampli d’opcions per ser utilitzades en les dife-rents aplicacions.
Component d’anàlisi: Elements gràfics
Concepte clau: Superposició d’elements gràfics amb jerarquia de mida i textura
29
Nuclear Security Summit 2014
Lava
En la industria nuclear el triangle té una simbologia molt marcada. Lava combina el símbol nuclear (3 triangles), el símbol de seguretat (1 triangle gran) i el cim (triangle superior). En conjunt, aquests triangles formen l’estruc-tura bàsica d’un llenguatge visual molt franc en una arena política conservadora generalment visual.
Component d’anàlisi: Llenguatge
Concepte clau: Estructura triangular que guia la lectura d’aquest llenguatge visual
30
CHV Noordkade
Edhv, Architects of identities
Per tal de representar l’ampli ventall d’activitats que es realitzen a CHV, Edhv va optar per un disseny flexible basat en un llenguatge visual propi que pot junta moltes identitats diferents en un estil reconeixible, sense com-prometre les seves qualitats individuals.
Component d’anàlisi: Llenguatge
Concepte clau: Llenguatge visual obert a diferents missatges amb l’ús de caixes de text i línies
31
THNK
Lava
Aquest projecte pot ser analitzat des de diferents varia-bles logo, elements gràfics i llenguatge, però s’ha decidit estudiar des de l’últim perquè gaudeix d’una senzillesa que funciona molt bé com a contra punt de l’anterior referent.
Component d’anàlisi: Llenguatge
Concepte clau: Substitució d’una lletra per un element gràfic variable però reconeixible
32
Isabella Stewart Gardner Museum
2 x 4
La idea de 2 x 4 es basa en donar una gir a la institució apropant-la al saló del segle 21, on l’art, en interacció amb la música, l’horticultura, l’art contemporani, i programes d’educació conviuen en un sol espai.
Component d’anàlisi: Imatges
Concepte clau: Creació d’imatges amb la combinació d’altres imatges com a sistema visual
33
Glasgow school of art
The Team
Aquest projecte escolar inicia amb les limitacions repro-ductives d’una fotocopiadora, tot i així creen un sistema flexible basat en la copia dels materials que troben al voltant.
Component d’anàlisi: Imatges
Concepte clau: Sistema de reproducció d’imatges per reconeixer les variables
34
Conclusions dels components visuals flexibles
En el llibre Serialize. Family Faces and Variety in Graphic
Design Klanten, Robert, Mischler, Mika, Brumnjak, Boris
(2007), es classifiquen els sistemes visuals per el número de components flexibles que els caracteritzen. Aquests poden ser de 2, 3, 4 i fins 5 variables. Lorenz (2016) analitza el llibre comentant “Els autors afirmen que amb un nombre reduït de variables és més fàcil crear i predir variacions dins de la mateixa sèrie. També esmenten que sèries amb menor quantitat de variables i més constants són més fàcils de consumir i produir un cop definides. Per tant, els clients més conservadors prefereixen sistemes visuals simples. A major nombre de variables, més llibertat per al dissenyador, però és possible arribar a un nivell en què la comprensió es torna difícil, tant per crear com per llegir. Al final, l’única constant és l’estil, que des del punt de vista dels autors és oposat a les regles objectives.”.
Cal trobar un equilibri que ens faciliti complir amb el nostre propòsit; dissenyar una identitat visual capaç de representar tots els estats de joc dels membres de la comunitat sense perdre la coherència formal d’aquesta.
Revisant els components analitzats durant la recerca, concloem amb les següents hipòtesis: S’utilitzaràn qua-tre elements gràfics, un per representar el tot i qua-tres per representar les diferents divisions; atlètica, artística i acadèmica. Amb els quatre elements i l’ús d’una retícula, es combinaràn i es transformaràn les formes geomètriques formant el logo i la tipografia. Les imatges del context de la comunitat seran fotografies de paissatges preses en un cert moment del dia o situació meteorològica. En les aplicacions, aquestes imatges definiràn la gamma cromàtica i els tons dels colors dels elements gràfics i
35
Recerca
Estratègies en l’espai real i virtual
Per un moment deixem de banda les identitats visuals flexibles per centrar-nos en l’estudi de referents que comparteixin l’espai real i virtual com canals de la seva estratègia de comunicació.
L’any 2010, Brandon Starton va iniciar un projecte fo-togràfic amb l’objectiu de retratar 10.000 ciutadans de Nova York. En algun moment, també va començar a registrar les cites i breus històries que li explicaven du-rant les improvisades sessions al carrer. Amb tot plegat va crear un catàleg fotogràfic i testimonial que ha atret l’interès de vint milions de seguidors entre el seu blog i rets socials com Facebook, Twiter i Instagram. Aquest èxit ha estimulat la publicació del best seller Humans of
Humans of New York
Brandon Stanton
Espai real: Llibre
Espai virtual: Website, blog, Facebook i Instagram
New York del mateix autor, i ha obert la porta a projectes
similars amb altres ubicacions i temàtiques.
Humans of New York ens guia en el procés d’elaboració
i difusió dels continguts que volem aplicar en la nostra comunitat. En el nostre cas els ciutadants són els mem-bres de la comunitat i els seus testimonis, les seves experiencies, els seus estats de joc.
36
Community.is
Sarah Judd Welch
Espai virtual: Website, blog i newsletters
Community.is és un butlletí creat per “persones que po-sen a les persones en el centre del seu treball” segons Sarah Judd. Aquest concepte únic atrau una gran varietat de lectors com executius de les agències de publicitat,
community managers i creatius de totes les formes i mides.
Aquest newsletter va adoptar un model de lectura a tres nivells: curt, mitjà i llarg, per adaptar-se al temps disponible de cadascun dels seus lectors. Mentre que un executiu pot solament tenir temps per llegir la versió curta, un creatiu podria estar buscant una major profunditat per a la seva pròxima campanya en una versió més llarga. Aquesta longitud d’informació cobreix les necessitats de qualsevol lector sense deixar de transmetre els conceptes bàsics sobre el tema que tracta, i per tant resulta una estratègia idònia per mantenir el seu seguiment.
Cada butlletí té la signatura d’un colaborador. Així cada enviament és una nova visió sobre una mateixa temàtica. Aquest fet li dona una flexibilitat a l’estratègia comunica-tiva que coincideix amb la identitat visual que es vol crear.
37
Conclusions en els espais real i virtual
S’ha decidit que per tal de promocionar la comunitat s’opte per difondre allò que la representa, els estats de joc. Ara, cal parlar sobre quins canals de comunicació s’escolliran per fer-ho.
El gran repte és crear un producte que sigui desitjable per tots. L’estratègia de difusió escollida és el disseny d’un anuari que funcioni com a catàleg dels membres de la comunitat; alumnes, pares i professors, i que doni veu als seus testimonis. A més, en l’espai real dissenyarem les peces de papereria que es requereixin.
L’espai virtual mitjançant Instagram i l’enviament de
news-letters, vol crear i mantenir un alt grau d’interès sobre els
membres i les activitats de la comunitat d’aprenentatge.
L’anuari no veu la llum fins al final del curs escolar s’obrirà un compte d’Instagram i s’enviaran butlletins setmanals per assegurar-ne el seguiment per part del públic objectiu.
38
Recerca
El catàleg “real”
El catàleg d’estats de joc de la nostra comunitat es basa en l’estructura d’un anuari escolar. Segons la Wikipedia un anuari escolar es defineix com “Tipus de llibre publicat anualment per gravar, ressaltar i celebrar el passat any d’una escola. El terme també es refereix a un llibre d’es-tadístiques o fets que es publica anualment.”. La recerca agafa una tercera vía, especificada en el coneixement de l’estructura dels anuaris i cerca de referents inspiradors.
39
L’estructura
La definicio de Wikipedia també ens dirigeix a l’anàlisi de l’estructura d’un anuari, “La majoria dels anuaris te-nen un format similar, que inclou fotografies individuals dels estudiants, informació sobre les activitats, esports i altres esdeveniments”.
A la coberta d’un anuari escolar hi ha una serie d’elements rellevants. Òbviament sempre trobem el nom de l’escola i l’any de graduació, però a part d’això el disseny sol estar basat en la temàtica que l’escola ha escollit per aquell any. Així trobem un eslògan o frase que ens recorda el leitmotiv acompanyat d’una imatge acord amb ell.
A l’índex d’un anuari escolar trobem el llistat de tots els estudiants col·locats alfabèticament, indicant les pàgines on els podem trobar dins del llibre. Té una similitud amb les guies telefòniques.
Coberta
Índex
40
Una vegada presentats tots els alumnes, la secció de vida estudiantil utilitza un gran gruix de l’anuari per fer la crònica de les activitats realitzades pels estu-diants, com ara viatges a l’estranger, viatges d’activitats, esports i altres esdeveniments especials. Aquesta part del llibre tracta sovint de vida dels estudiants tant dins com fora de l’escola. Pel que fa al disseny, hi ha una saturació d’imatges, textos i colors. En la secció d’esports, la in-tenció fotogràfica que predomina és el moviment. També es procura intruir sobre algun fet relacionat amb tal es-port. Ja pot ser tècnica de llançament com material que s’utilitza.
Vida estudiantil
Imatges: https://es.pinterest.com [Consultat 28/09/2016]
En aquesta secció apareixen les clas-ses ordenades per cursos. El format sol ser una doble pàgina per curs, amb la col·lecció dels retrats dels alumnes. L’estructura varia però es manté un joc constructiu. De vegades es destaquen aquells estudiants que han tingut al-gun èxit acadèmic o esportiu. També se solen afegir textos sobre els seus mèrits i plans de futur.
Classes
41
Anàlisi d’anuaris
En una conversació recent via email amb Martin Lorenz (annex), es discuteix la hipòtesi que qualsevol publica-ció editorial basada en una graella que utilitzi tipografia i imatges serà un sistema visual flexible per definició. Aquesta ens obre les portes a la recerca de referents en la industria dels anuaris escolars. Els que es mostren a continuació serveixen de font d’inspiració i ajuden en la selecció d’un sistema visual pel projecte final.
Al llarg d’aquesta memòria s’ha utilitzat l’analogia del ca-tàleg de persones per parlar d’anuaris. Doncs bé, aquesta és la peça que més ho recorda. Una de les raons és la saturació de retrats per pàgina, la maquetació es basa en una estructura de quatre per quatre amb molt poc marge on el blanc el dóna el fons de les fotografies. L’altra és la direcció fotogràfica, que més enllà de representar
Liceo Scientifico G.B Piranesi
Giusy Cerrato & Luca Mascioli
estudiants posant de la mateixa manera, amb el mateix uniforme i el mateix somriure, ha volgut donar llibertat per mostrar-se tal com són. La idea de Giusy Cerrato & Luca Mascioli és la de buscar un nou registre de retrat que parli del moment crític que tot adolescent viuen en la creació de la seva pròpia identitat.
42
Cascade
Claire Nellesen
Imatges: http://cargocollective.com/search/cascade%20yearbook [Consultat 8/10/2016]
Les peces de Cascade dissenyades per Claire Nellessen juguen amb maquetacions més properes a les de les re-vistes que a les d’anuaris. Gran part de l’esforç concep-tual es basa en la creació d’un ambient que doni peu a la contextualització de la vida estudiantil. Així elements com la portada o dobles pàgines interiors són utilitzades per crear tal atmosfera, tot mostrant fotografies a sang d’escenaris relacionats amb l’escola però que no formen part de la seva arquitectura. També dins de les pàgines on purament es treballa amb retrats, trobem fotografies de
43
The Animal Yearbook
Yu Kim
Imatges: https://www.behance.net/gallery/31448757/The-Animal-School-Yearbook [Consultat 9/10/2016]
Yu Kim es diverteix dissenyant The Animal Yearbook. ¿Una broma o una crítica sublim? La realitat és que aquest anuari agrada tant per la composició fotogràfica, com per l’estupidesa portada al límit la qual ens fa preguntar el sentit de la peça en si. Gràficament s’ha aconseguit crear una atmosfera que ens recorda als antics anua-ris. El tractament fotogràfic es basa en composicions geomètriques, de vegades simètriques d’imatges en blanc
44
Berlin Bilingual School
Lee Chapdaniel
Imatges: https://www.behance.net/gallery/28417595/BBS-Yearbook-20142015 [Consultat 9/10/2016]
El grafisme guanya protagonisme sobre la fotografia en el disseny de Lee Chapdaniel per l’anuari del BBS 2014/15. Un codi de colors clar i fàcil de reconèixer ens acompanya al llarg d’aquest llibre. Blau i magenta són la referència, però no l’únic component identitari. La tipografia també té un pes específic en el disseny. Els noms de secció són desconstruïts lletra per lletra per donar un efecte de moviment que es relaciona amb el dinamisme dels
45
SVF - Södra Vätterbygdens Folkhögskola
Georgette Makhoul
Imatges: https://www.behance.net/gallery/11180037/YearbookSVF2013 [Consultat 8/10/2016]
Georgette Makhoul ens presenta un treball molt inte-ressant en aquest anuari per SVF. L’interès recau en la barreja de maquetacions clàssiques dels anuaris escolars amb composicions contemporànies en el disseny editorial de revistes. Ha diferencia de Cascade, SVF té un gran volum de text el qual es treballa amb sensibilitat per la seva llegibilitat, jugant amb els blancs que donen l’am-ple de columna i l’interlineat. Aquesta aplicació també treballa amb el color com a referent gràfic. La pàgina de
46
Recerca
Modes de veure: retrats
L’èxit de Humans of New York recau en l’habilitat que Starton té per relacionar-se amb la gent i transmetre amb fotos clares i senzilles la intimitat del moment. El seu estil fotogràfic casual, poc tècnic i sense pretensions conceptuals de cap mena, té un pes específic igual a les històries que s’expliquen. Com ja hem vist anteriorment, les imatges són components dinàmics del sistemes visual si es programen en estil, en una manera de veure. Ara n’analitze de tres diferents:
L’autora d’aquesta sèrie fa un treball antropològic al crear un arxiu de retrats de classes d’escoles d’arreu del món. Contrastar les fotografies esdevé un efecte visual interes-sant d’identificació de diferències culturals, econòmiques, arquitectòniques i racials.
Classroom portraits
Julian Germain
Imatges: http://www.juliangermain.com/projects/classrooms.php [Consultat 28/09/2016]]
Per les fotografies grupals de les activitats podem uti-litzar l’estratègia de Germain que aconsegueix retratar els estudiants en fotografies grupals que no tenen res a veure amb les clàssiques fotos de classe. L’autora sem-bla interrompre, sense avisar, l’espai sagrat de l’aula per
seguidament prendre la imatge. La majoria d’alumnes ni tan sols semblen estar sorpresos de la seva visita, i la majoria no estan preocupats per com la imatge pot quedar. Despreocupat i natural l’estil fotogràfic té molta força.
47
Save the Children va voler documentar com és la vida
dels nens i nenes que viuen al camp de refugiats siris de Za’atari a Jordania. Per realitzar tal document, el fotògraf Michael Christopher Brown va repartir alguns iPhone entre adolescents del mateix camp. La idea era que comencessin a retratar, per posteriorment publicar a Instagram i Facebook el dia a dia dels vora set milions d’infants que viuen a Za’atari. El resultat és una col·lecció de fotografies i comentaris commovedors fruit de la visió innocent i subjectiva dels seus fotògrafs.
Inside Za’atari
Save the Children
https://www.instagram.com/insidezaatari/ [Consultat 28/09/2016]
El projecte que nosaltres realitzem pot apropiar-se d’aquest “com”, alliberant la càmera de les mans del fotògraf per tal de deixar-la al lliure ús dels membres de la comunitat. Estratègia per no tan sols col·leccionar retrats sinó també formes de veure, visions dels protagonistes.
48
Abans del referèndum que va donar lloc al Brexit, Charlie Clift va voler canviar la visió d’aquells que estaven a favor de sortir d’UE. Compartint les històries de 72 britànics que actualment viuen a Europa (fora de la Gran Bretanya) volia fer conscients aquells votants pel sí que la seva decisió canviaria la vida de persones reals, d’autèntics camarades. 72 retrats que ens parlen de les raons per les quals van immigrar, però sobretot de els seus costums.
Retratar el costum és una estratègia senzilla i efectiva per crear lligams entre l’observador i les persones retratades. En les seves rutines veiem representades les nostres. Clift fa un treball molt sincer en voler mostrar la quotidianitat de les vides d’aquests expatriats. Trencant barreres entre ells i els que viuen a Gran Bretanya, i proposant dilemes com; ¿què els hi succeirà si Gran Bretanya surt de l’UE? Tot i la força del projecte, malauradament el resultat final no l’hi va ser favorable.
Brits in Europe
Charlie Clift
Imatges: :http://www.britsineurope.com/ [Consultat 28/09/2016]
El nostre projecte vol crear aquests lligams entre l’espec-tador i el retratat. Vol ser el pont que uneixi la comunitat i atragui nous membres. La senzillesa de la vida diària és recognoscible entre la societat en la qual ens ubiquem, mostrant-la podem fer als seus membres més conscients de la necessitat de cuidar-la.
49
Recerca
Anuari flexible: format, reproducció i composició.
Segons Wong (1972) hi ha un component clau en la defi-nició d’un sistema visual “el marc de referència”, és a dir, el format de l’aplicació que marca els límits del disseny. Després de tot el llegit i analitzat, s’arriba a la conclusió que una enquadernació oberta pot ser la clau per alliberar la publicació dels seus límits. L’exemple més clar és un sistema de fitxes que permeti eliminar o afegir nous plans per la inclusió de nous continguts, així la selecció de la tècnica d’enquadernació pot ser clau a l’hora de dissenyar un llibre físicament modular. Però també pot ser obert en la composició permeten afegir altres continguts a mà, com testimonis i dedicatòries, o inclús imprèsos amb un sistema de stickers.
El format del llibre té una estreta relació amb el sistema de reproducció. El nostre anuari vol ser sostenible amb el medi on és dissenyat, la jungla de Costa Rica. Aquest fet limita la selecció de paper i els mètodes de reproducció que Klanten (2006) també afegeix com components del sistema visual. La idea inicial és la d’utilitzar un disseny capaç de ser imprimès en una copisteria de barri i obert a l’enquadernació manual, ja que es proposarà un taller pels pares que encara disposin de les 15 hores de treball voluntari, per aprendre a enquadernar els volums que es demanin sota comanda.
També segons Klanten (2006) la composició és un dels elements que poden acotar la flexibilitat del disseny. Crec que aquest és probablement l’element que menys sorprèn
en relacionar-se amb flexibilitat, ja que un dissenyador està acostumat a utilitzar les graelles per decidir la com-posició dels elements tipogràfics i gràfics (imatges) en el disseny editorial. La composició ens porta de volta a la formulació de les conclusions en l’anàlisi de components dinàmics, ja que per mantenir la coherència entre el tot i les seves variables s’hauran de respectar al llarg de la publicació a través d’un llenguatge visual recognoscible però alhora adaptable a cada apartat del llibre.
Apartats de l’anuari
La idea principal de l’anuari és seguir l’estructura pro-pia d’un anuari. Adaptant els continguts a ella i deixant la maquetació oberta a la flexibilitat que caracteritza el projecte. Aquests són els elements que el formen:
Coberta: Portada i contraportada on trobarem el nom
del llibre “Estats de joc 2016/17”.
Taula de continguts: Ordenats per ordre d’aparició es llistaran els continguts del llibre.
Pròleg: El director de la comunitat introdueix el tema
50
Activitats: Aquest apartat és el gran gruix del llibre i es
divideix en tres divisions: atlètica, artística i acadèmica. Cadascuna d’elles reuneix les activitats que l’hi pertoca amb una estructura similar:
a) Nom de l’activitat.
b) Cita inspiradora, escollida pel professor.
c) Presentació de l’estat de joc del professor (retrats
i brífing).
d) Fotografia de grup.
e) Estats de joc dels participants (retrats i testimonis). Índex de participants: L’índex serà una peça gràfica en
si mateix. El trobarem al centre de la publicació i serà un pòster desplegable que funcionarà com llistat dels membres de la comunitat i recull d’imatges aleatòries d’aquests.
Agraïments: Com a colofó es vol agrair a tots aquells que
51
Recerca
Bibliografia comentada
Del Mar Academy < http://www.delmaracademy.com/> [Consultat 14/08/2016]
OCAD Univerity. Bruce Mau Design. <http://www.brucemaudesign.com/work/ocad-university> [Consultat 7/10/2016]
Whitney Museum. Experimental Jetset <http://www.experimentaljetset.nl/archive/whitney-museum-identity> [Consultat 7/10/2016]
ADI Awards. Two Points < http://www.twopoints.net/portfolio_page/adiawards/> [Consultat 20/10/2016]
MAIO. Two Points <http://www.twopoints.net/portfolio_page/maio/> [Consultat 20/10/2016]
TESS Management. Mind Design < http://www.minddesign.co.uk/show.php?id=245&pos=6&cat=2> [Consultat 24/10/2016]
Casa da Musica. Sagmestier<http://sagmeisterwalsh.com/work/all/casa-da-musica/> [Consultat 19/10/2016]
Nordkyn. Neue <http://www.neue.no/nordkyn/> [Consultat 21/10/2016]
The Community Shares Company. Field Work
<http://madebyfieldwork.com/work/community-shares-compan-y/?utm_content=bufferf5256&utm_medium=social&utm_source=pinterest.com&utm_campaign=buffer>
[Consultat 29/10/2016]
The floating eye <https://www.behance.net/gallery/Shanghai-Biennale-Sydney-Pavilion/5836097> [Consultat 1/11/2016]
Nuclear Security Summit 2014. Lava <http://lava.nl/projects/nss> [Consultat 1/11/2016]
52
Recerca
Bibliografia comentada
THNK. Lava <http://lava.nl/projects/thnk> [Consultat 31/10/2016]
Isabella Stewart Gardner Museum. 2 x 4 <http://2x4.org/work/56/Isabella+Stewart+Gardner+Museum+Campaign+/> [Consultat 1/11/2016]
Glasgow School of Art <https://www.grafik.net/category/feature/flexi-time> [Consultat 1/11/2016]
Wikipedia <https://es.wikipedia.org> [Consultat varies vegades]
Pinterest <https://es.pinterest.com/> [Consultat varies vegades]
Behance <https://www.behance.net/> [Consultat varies vegades]
Cargocollective <http://cargocollective.com/> [Consultat varies vegades]
Google images <https://images.google.com/> [Consultat varies vegades]
Brits in Europe <http://www.britsineurope.com/> [Consultat 28/09/2016]
Inside Zaatari <https://www.instagram.com/insidezaatari/> [Consultat 28/09/2016]
Germain, Julian. <http://www.juliangermain.com/projects/classrooms.php> [Consultat 28/09/2016]
Lorenz, Martin. 2016. Sistemes visuals i identitats dinàmiques. Universitat de Barcelona. Barcelona. <http://www.
tdx.cat/handle/10803/365565> [Consultat varies vegades]
Lozano, Antonia. 2006. Aprendizaje y construcción del conocimiento en la red. Universidad de Almería. <http://
53
Recerca
Bibliografia comentada
Van Nes, Irene. 2012. Dynamic Identities: How to create a living brand. BIS Publisher. Amsterdam. <https://issuu.
com/bis_publishers/docs/dynamic_identities> [Consultat varies vegades]
Munari, Bruno. 2006. Diseño y comunicación visual. Gustavo Gili. Barcelona.
Wong, Wucius. 1972. Principles of Two-Dimensional Design. Gustavo Gili, Barcelona.
Bertin, Jacques. 1967. Semiology of Graphics; Diagrams, Networks, Maps. Esri Press, Redlands, USA
Klanten, Robert, Mischler, Mika, Brumnjak, Boris. 2006. Serialize. Family Faces and Variety in Graphic Design.
Gestalten Verlag. Berlin.
Lorenz, Martin. 2016. Flexi - Time. Grafik.net < https://www.grafik.net/category/feature/flexi-time> [Consultat 21/10/2016]
Lorenz, Martin. 2016. What the heck are flexible visual identities? Eye on Design. Aiga.org <https://eyeondesign.
aiga.org/what-the-heck-are-flexible-visual-identities-will-they-replace-logo-centric-design/> [Consultat 21/10/2016]
Lorenz, Martin. 2016. Can a typeface be more useful than a single static logo? Eye on Design. Aiga.org <https://
eyeondesign.aiga.org/can-a-typeface-be-more-useful-than-a-single-static-logo/> [Consultat 21/10/2016]
Bosman, Julie. 2013. A Fisherman in New York’s Sea of Faces. The New York Times. <http://www.nytimes.
54
Memòria descriptiva
55
Memòria descriptiva
Naming
La paraula escollida per donar nom a la comunitat és Plei. Plei representa la varietat lingüística de la comunitat, ja que és el fonema en espanyol de play, jugar en anglès, i alhora és una referència directa a la metodologia educativa de la comunitat que es basa en el joc com a catalitzador de l’aprenentatge.
A més, escollim plei perquè és una paraula que marca l’inici de quelcom, i ens transmet acció, mobilitat, dinamisme. Plei té senzillesa, és fàcil de recordar però alhora està carregat de significat.
En algunes aplicacions, quan la llegibilitat ho permet-hi, Plei anirà acompanyat de la baseline; “Learning
Commu-nity” en anglès i “Comunidad de Aprendizaje” en espanyol.
El catàleg d’estats de joc és nombrat en la seva versió fonètica de states of play:
steits of plei
Plei
El fonema de la preposició of és en realitat av però es decideix seguir utilitzant of per ser més reconeixible.
Finalment cal esmentar als membres de la comunitat, batejats com:
56
Memòria descriptiva
Concepte de disseny
El projecte es basa en la construcció d’una comunitat d’aprenentatge basada en el joc com a catalitzador d’una educació integral.
Iniciem un camí per crear la identitat de Plei utilitzant els blocs d’un clàssic joc de construcció per dibuixar la tipografia pròpia de la comunitat. Per tal d’identificar les formes dels glifs a dissenyar, es pregunta als pleiers (membres de la comunitat) participar en un experiment tipogràfic. Se’ls demana construir la paraula Plei utilitza’n un joc real de construcció. El resultat en tots els casos és diferent i per tant es conclueix que no hi ha una sola forma que identifiqui la comunitat, sinó una per cada un dels seus membres.
57
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Al llarg de la historia, la tipografia s’ha mostrat com un sistema visual flexible capaç de canviar i adaptar-se a les veus dels diferents emissors, fent possible que un mateix missatge representi diferents personalitats, estats d’ànim o tons. Aquesta raó ens condueix a ella com a estratègia idònia per dissenyar la identitat visual de Plei. Una iden-titat flexible que representi les veus de cadascun dels seus pleiers i que ens evoqui a l’imaginari de la comunitat.
Lorenz (2016) ens parla de 4 mètodes de reproducció del disseny tipogràfic; el manual, el motlle, el kit de cons-trucció i el programa. La tipografia de plei se centra en el mètode constructiu i el modular.
Kit de construcció
S’ha escollit aquest sistema de reproducció per coherència amb el joc de peces de construcció.
El nostre kit de construcció està format per cinc elements geomètrics: el triangle, el rectangle, el cercle, l’arc i el semicercle. Amb ells es creen sis variacions d’una mateixa tipografia (un extra) amb característiques similars: ma-teixa alçada de la x, mateix gruix de traç, lletres sempre en caixa baixa, sans serifa i ús de la mateixa retícula.
Programa
El programa és un mètode de reproducció basat en el com en comptes del que, i defineix la retícula com a eina integral de disseny. Plei defineix una retícula modular on utilitzant els kits d’elements geomètrics es construeixen les declinacions tipogràfiques. Aquestes variants basen el seu estil en el treball tipogràfic de Herbert Bayer per la Bauhaus que coincideix en les premises abans esmentades:
a) Utilització de formes geométriques. b) Alçada de la x igual en tots els glifs. c) Gruix del traç constant.
d) Sans serif. e) Caixa baixa.
58
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
59
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Alfabets en caixa baixa
Alfabet triangular
Alfabet rectangular
Alfabet circular
Alfabet semicircular
Alfabet arquejat
Alfabet extra
Igual alçada de la x en els sis alfabets
Gruix del traç constant
60
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Circular
Alfabet
La V i la Z trenquen la norma d’utilitzar formes circulars i a sobre n’afegeixen traços diagonals
Conservan les proporcions de gruix dibuixen una S condensada
La tija que sobre surt de l’arc circular (A, M, N, R, U) és un punt de diferencia amb l’alfabet de Herbert Bayer
Aques alfabet és una clara referencia a Herbert Bayer
61
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Rectangular
Alfabet
Les formes curves es tornen angles rectes L’A rectangular dista molt
en forma de la circular
62
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Triangular
Alfabet
Els ulls de la B/D són diferents als de la P/Q
La U i la V es diferencien per l’angle de les diagonals Les terminacions
horitzontals de les lletres es tallan en diagonal L’ A es torna més abstracta
i marca la línia de l’alfabet
L’angle més afilat es tallat per compensar els negres i l’amplada/alçada de les lletres
63
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Semicircular
Alfabet
Les vocal tenen un ventall d’amplades molt interessant
Ascendent i descendents amb curvatures
exagerades per donar amplada a la lletra (F, G, I, T, Y)
Tant l’A com l’E, utilitzen el semicercle en horizontal conservant l’amplada dels altres alfabets
La C, un semicercle en posició vertical, marca l’estil condensat de l’alfabet
64
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Arquejat
Alfabet
Les unions de traç creen una taca de negre molt potent
La O és la suma de dos arcs i crea una forma reconeixible en l’alfabet (B, D, G, O, P, Q)
La C és la representació més pura de l’alfabet. Un arc en posició vertical.
Els arcs agafen protagonisme
arquitectonic (A, E, H, K, M, N)
Les terminacions
65
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Semicircular
Aquest és un alfabet que recull probes de disseny dels altres. Així es una barreja de cercles, rectangles i trian-gles (no arcs).
Alfabet
El cercle perfecte de l’ull es disocia de la tija (A, B, D, E, G, P, Q, R)
Les terminacions de la t i les descendents (G, J, Y) formen un mig cercle. Ocurreix igual en l’ascendent de la F però no en la seva descencent
Donem equilibri i diferenciem l’alfabet amb l’ús del serif egipci L’arc de la H no respecta
66
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Identitat
La principal raó del disseny dels sis alfabets és la d’uti-litzar aleatoriament les seves lletres E, I, L i P per tal de composar Plei amb una veu diferent cada vegada que s’utilitza en una aplicació gràfica.
En l’edició de l’identitat, la P es recolza en la linia base, passant de caixa baixa a alta. També cal remarcar l’ús d’un kerning ample, que dona una bocanada d’aire i serenitat.
Kerning ample permet respirar entre els glifs La P passa a ser de caixa
alta seient en la linia base
67
Memòria descriptiva
Sistema tipogràfic aleatori
Claims
L’ús aleatori dels sis alfabets s’exten en la composició de claims que ajudan a crear la linia gràfica de Plei. El
kerning s’ajusta en els claims per tal de crear contrast
amb la identitat amb menys blanc entre lletres.
Kerning s’ajusta per contrastar amb la identitat Ús únicament de caixa
baixa en els claims Signes de puntuació
68
Memòria descriptiva
Tipografia
La Plantin Infant MT Std és la tipografia escollida per acompanyar el sistema tipogràfic aleatori de Plei.
Es tracta d’una tipografia amb forta personalitat que otorga calidesa a la gràfica assegurant la llegibilitat de textos més llargs. També s’escolleix per donar un contrast a les formes geomètriques de la tipografia de blocs de construcció de Plei i, a l’hora, per l’equilibri i harmonia
que ambdós tenen en l’alçada de les seves ascendents i descendents.
Com en els claims de Plei, el kerning i l’interliniat s’estre-ten en els titulars de que utilitzen la Plantin Infant Bold. En canvi, els textos utilitzen un kerning i interliniat més espaiat en la versio Regular de la mateixa tipografia.
Taller por
Gabriela Better
Totam rem aperiam, eaque
ipsa quae ab i llo inventore
veritatis et quasi architecto
beatae vitae dicta sunt
explicabo.
Plantin Infant Bold 42 pt / 38 pt
Plantin Infant Regular 22 pt / 26 pt
Plei is more
than just fun
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Fusce vehicula tortor quis nisl volutpat, quis elementum erat tincidunt. In vehicula quis nisl ac laoreet. Etiam nulla diam, blandit quis pellentesque id, vestibulum sed velit. Aliquam lobortis massa consectetur eros congue, sed varius est volutpat.
Suspendisse at purus felis. Nullam vulputate at arcu vitae tristique.
Phasellus eu nibh ut erat mattis eleifend quis vel enim.
Plantin Infant Bold 28 pt / 24 pt
69
Memòria descriptiva
Tipografia
Baseline
La imatge de Plei va casi sempre acompanyada de la
definició de la mateixa “Learning Community /
Comuni-dad de Aprendizaje”, i en moltes ocasions amb el nom de
l’activitat a la que es fa referencia.
La composició de la baseline es crea am la definicio en Regular i el nom de l’activitat en Bold. La caixa de text es divideix en dos columnes separades per una linia. La columna de la dreta té s’alinia a l’esquerra, i la de l’es-querra a la dreta.
Alineació dreta per l’anglès Alineació esquerra pel castellà
Learning Community
Photojournalism
Comunidad de Aprendizaje
Fotoperiodismo
Plantin Infant Regular
