Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
DOCUMENT DE REFERÈNCIA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR
1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT
Assumpte: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) Referència: URB 319-06
Municipi: Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) Peticionari: Ajuntament
2. FONAMENTS DE DRET
Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental.
Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.
Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
3. OBJECTE
L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’ordenació urbanística municipal (en endavant, POUM) de Sant Antoni de Vilamajor, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES
En data de registre 26 d’octubre de 2006, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud de document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Antoni de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven a la sol·licitud els documents següents:
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Memòria descriptiva i justificativa
- Normes urbanístiques
- Informe de sostenibilitat ambiental preliminar
- Plànols
En data 27 de juny de 2007, va tenir entrada en aquests Serveis Territorials l’informe ambiental del Pla d’ordenació urbanística municipal en format digital.
En data 26 de novembre de 2007, es va notificar a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor petició de documentació per tal de poder emetre el corresponent document de referència de conformitat amb l’article 106 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.
En data de registre 15 de gener de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, escrit de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor pel qual es comunicava a aquesta Oficina Territorial que la documentació lliurada amb anterioritat no formarà part del futur Pla d’ordenació urbanística municipal.
En data de registre 28 de febrer de 2008, es va notificar a l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor un seguit de consideracions ambientals emeses per aquesta Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental sobre les alternatives de traçat de la variant incloses a l’avanç del POUM de Sant Antoni de Vilamajor, a petició d ela corporació municipal.
En data de registre 12 de juny de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud de document de referència sobre un nou avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Antoni de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven a la sol·licitud els documents següents:
- Informe ambiental preliminar
En data de registre 1 de juliol de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, documentació sobre del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Antoni de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament:
- Memòria informativa
- Memòria descriptiva
- Informe de suggeriments previs
D’acord amb l’article 4 de la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, aquest òrgan ambiental va consultar a les administracions públiques i al públic interessat següent:
- Agència Catalana de l’Aigua
- Agència de Residus de Catalunya
- Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Serveis Territorials a Barcelona
- Direcció General d’Habitatge
- Direcció General de Patrimoni Cultural. Dt. de Cultura i Mitjans de Comunicació
- Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Dt. de Política Territorial i Obres Públiques
- Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH
- Direcció General de Qualitat Ambiental. Dt. de Medi Ambient i Habitatge
- Departament de Salut. Serveis Territorials a Barcelona
- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural
- ADENC- Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura
En resposta a aquestes consultes, s’ha rebut informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de 30 de juliol de 2008, dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de 30 de juliol de 2008, i de l’ADENC, de 25 d’agost de 2008.
5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
Es planteja la revisió de l’actual Pla general d’ordenació municipal, vigent des de l’any 1981, i sobre la base del qual, el 13 de maig de 1987 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar-ne un Text refós. La primera justificació per a la redacció d’un nou instrument de planejament general es recolza en el seu article 5, segons el qual la revisió n’estarà justificada quan s’hagin complert 15 anys de vigència. Els objectius, criteris i actuacions previstos per l’avanç de pla són els següents:
Model territorial i desenvolupament urbanístic
Segons la memòria informativa el creixement demogràfic del municipi s’ha correspost amb l’oferta d’habitatges. Es parteix del concepte que la demanda de la Regió metropolitana de Barcelona s’estén de manera gairebé indiscriminada per la mateixa, i per tant la localització triada pel demandant ve determinada per l’oferta existent. A partir d’aquesta premissa es proposa el desenvolupament d’un cert nombre d’habitatges al municipi que ens ocupa.
El nombre d’habitatges existents el 2001 era de 1.645. Els càlculs de potencial d’habitatges nous és de 1.440. A partir d’aquesta xifra es considera que el desenvolupament en sòl urbà consolidat és més lent i per tant es conclou que en el període de vigència del POUM només es consolidaria el 50% del seu romanent. En canvi els inclosos en UA i en sòl urbanitzable es consolidarien en un 70%, obtenint les previsions següents:
Sòl urbà consolidat 878 50% 439
Sòl urbà pendent de desenvolupament (UA) 375 70% 262
Sòl urbanitzable 187 70% 371
Total 1.440 75% 1.072
En definitiva, es preveu incrementar el parc d’habitatges en 1.072 unitats, que donarien un total de 2.717 habitatges i un total de 7.579 habitants (2,78 habitants per habitatge) al final del període de vigència del POUM.
A partir d’aquests previsions els objectius són:
- Preveure gradualment sòl suficient per als creixements previsibles en funció de la demanda.
- Preveure creixements en diverses tipologies i garantir l’habitatge de protecció pública.
- Obtenir densitats poblacionals adequades per a una ciutat sostenible i complexa.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Proposar àrees de desenvolupament d'activitats econòmiques.
- Complir les directrius del Pla territorial metropolità. La proposta de classificació del sòl és la següent:
Imatge 1. Proposta de classificació del sòl del nou POUM de Sant Antoni de Vilamajor
Sòl urbà
Es proposa millorar els paràmetres de protecció de la qualificació del centre històric, flexibilitzar l'admissió d'usos, en especial terciaris, sempre que contribueixi a la millora de la complexitat i qualitat de vida urbana. Així mateix, es proposa retocar la qualificació dels nous creixements de zona d’ús mixt (clau 5) doncs els paràmetres reguladors d’aquesta zona podrien estar dificultant el desenvolupament d’algunes àrees i creant un model urbà inadequat.
La proposta revisa les unitats d’actuació en sòl urbà (UA) que preveu el planejament vigent, de les quals es troben pendents de projectes de gestió urbanística les següents:
- UA-4 (sud casc): Pendent d’una Modificació de pla general en tràmit.
- UA-8 (Riera-Carrer Balmes)
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- UA-11 (Riera-Carrer Sant Antoni-Carrer Sant Pere): en tràmit.
- UA-12 (Font de Sant Lleïr): en tràmit.
- UA-40 (carretera de Llinars) Sòl urbanitzable
Es proposa admetre els canvis de règim del sòl no urbanitzable necessaris, sempre que les propostes s’integrin ecològica i paisatgísticament, i redundin en clares millores de l'estructura general i orgànica del territori i del seu equilibri entre població i activitat econòmica, o bé es produeixin sobre territoris ja afectats notablement per l'edificació. En concret es preveuen els sectors nous de sòl urbanitzable següents:
- Sectors A-B: desenvolupament residencial dels terrenys situats a llevant de la carretera de Llinars, al sud del nucli urbà, de 3,3 i 8,8 Ha respectivament. També han de contribuir a resoldre el dèficit de dotació escolar
- Sector C: transformació industrial i terciària dels terrenys situats al nord del polígon industrial format pel P-6 i l’antiga U.A.-41, de 37,44 Ha de superfície, al sud-est del municipi, per tal de millorar l’enllaç entre la carretera BP-5107 i la variant C-35, que actualment es realitza a través del nucli urbà de Llinars.
- Sector I: reconsideració dels límits i paràmetres del sector residencial de Sant Lleïr (abans P-2) cap al nord, per obtenir els terrenys de l'àmbit superior com a cessió de zones verdes. Amb l’ampliació el nou sector tindrà 6,72 Ha de superfície.
- Sector F: ja previst pel planejament vigent, la proposta l’amplia cap al sud eixamplant la urbanització Can Vila. Amb els nous límits el sector tindrà 2,46 Ha de superfície.
- Sector D: que completa la urbanització de Sant Julià d’Alfou pel nord, de 2,38 Ha de superfície.
- Sector E: situat a la zona sud, que amplia la urbanització Can Boatell del veí Llinars. Sistema viari
Es proposa millorar i completar la xarxa viària per resoldre els problemes de mobilitat, segregar els diferents tipus de trànsit, promoure l’ampliació de les places d'aparcament, tant públiques com privades, i resoldre les inquietuds respecte el pas del IV Cinturó i la via Orbital.
En concret es proposa:
- Recollir i completar la proposta d’un nou enllaç més ràpid i directe amb la variant (C-35) i amb l’estació de ferrocarril de Llinars (ja plantejada al seu planejament general), que eviti el pas pel nucli urbà de Llinars del trànsit generat per Sant Antoni i Sant Pere.
- Proposar una variant que eviti el pas pel nucli urbà del trànsit generat per les urbanitzacions del nord i pel municipi veí de Sant Pere. Es plantegen 3 alternatives, dues d'elles entre el nucli urbà i Can Vila, i la tercera més a llevant, desembocant a Sanata.
L’alternativa 2 ha quedat descartada en considerar que la seva traça podria propiciar interessos urbanitzadors sobre el territori, i per suposar una discontinuïtat molt evident sobre
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Vallserena. A falta d'un anàlisi ambiental acurat es conclou que el traçat de menor impacte és el P1 (vegeu imatge 2).
Imatge 2. Variant viària: alternativa P1.
Sistema d’espais lliures i d’equipaments
Es proposa millorar les infraestructures i els equipaments de les urbanitzacions de baixa densitat així com obtenir, preferentment per via de cessions, els sòls necessaris per a equipaments (escolars, esportius, sanitari-assistencials, etc.) i per a espais lliures. En concret, es preveu:
- Recuperar la riera de Vilamajor per convertint-la en un eix verd i d’equipaments en el seu recorregut pel sòl urbà.
- Revisar les unitats d’actuació (en endavant UA) pendents per a possibilitar-hi la implantació d’equipaments que dotin les àrees urbanes on es situen, i la possibilitat d’obtenir sòl per a espais lliures.
Sòl no urbanitzable
Es proposa regular i acotar el creixement per tal de preservar la qualitat de l’entorn natural i el paisatge, facilitar el desenvolupament del usos agrari i forestal que són els propis del sòl no urbanitzable, i garantir el manteniment de la xarxa de camins rurals i el seu enllaç amb la vialitat urbana i interurbana. Es proposa també la formulació de figures urbanístiques (parc agrícola o similar) per al seu adequat tractament i gestió.
La proposta inclou una primera catalogació dels béns de patrimoni arquitectònic a protegir, també s’han determinat els corresponents graus de protecció, i s’han establert llistats. D’entre aquests, les masies i edificis en sòl no urbanitzable que s’inclouen són 13:
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Béns culturals d’interès local Béns amb protecció urbanística A. Can Suari F. Can Massó Vell K. Can Vallescar
B. Can l’Estapé G. La Farinera L. Can Soler C. Can Morató H. Can Riera M. Can Cucurella D. Can Gol I. Can Ribalta M. Can Miret E. Can Pungol J. Can Rovira Coll O. Can Roig
6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA
El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents:
A) DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA
1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
Analitzada la documentació aportada, es valora positivament l’anàlisi ambiental realitzat en l’informe ambiental preliminar. Així doncs, caldrà que l’ISA descrigui aquests elements ambientalment rellevants de l’àmbit, parant especial atenció als aspectes següents:
a) Model territorial
El terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor, de 1.392 Ha de superfície, limita amb Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Pere de Vilamajor. El seu territori suau, ondulat i cobert del mosaic agroforestal típic del Vallès, és solcat per diverses rieres.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Imatge 3. Perfil ambiental (verd: HICs; vermell: pendents superiors al 20%; roses: sòl urbà i urbanitzable.
Pel que fa al relleu, s’ha detectat la presència de terrenys amb pendents superiors al 20% en diverses zones del terme municipal, especialment en la zona de llevant i nord del nucli urbà principal, en la zona de contacte amb el límit municipal de Sant Pere de Vilamajor.
La fesomia del territori és formada per un nucli urbà crescut al voltant del nucli històric i de la riera de Vilamajor, i per dues àrees residencials disperses i de baixa densitat que s’han desenvolupat al llarg de la riera d’Alfou: al nord, una formada per les urbanitzacions de Can Miret i Les Pungoles, i al sud per la urbanització de Sant Julià d’Alfou, de més extensió que el nucli principal (vegeu imatge 3). La presència d’aquestes urbanitzacions separades del nucli urbà principal, que han produït grans consums de sòl, comporten problemes de fragmentació d’hàbitats.
En quant a la demografia, la població s’ha doblat en els darrers 15 anys, passant de 2.216 el 1991 als 4.877 habitants del 2006. Aquest fort creixement, que es remet als darrers 40 anys, ha estat vinculat a la demanda d’habitatges de segona residència, els quals s’han transformat en primera residència: el 1991 el 46,53% dels habitatges eren segones residències, el 2001 només ho eren el 3,47%; mentre que a tota la comarca la reducció va ser, per al mateix període, només del 10%.
Cal tenir en compte les previsions del Pla territorial metropolità per al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, al qual se li atorga l’estratègia de creixement moderat (article 3.15 de les normes d’ordenació territorial de l’Avantprojecte). El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes (vegeu imatge).
b) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
El 42% de la superfície total és ocupada per sòl agrícola, el 31% és forestal, el 3% per hàbitats de ribera, el 2% per granges i vivers i el 22% restant per zones urbanes. Els conreus es reparteixen entre el regadiu (blat de moro) i cereals de secà.
Els boscos són majoritàriament mixtes, amb pinedes de pi blanc o pi pinyoner amb alzinar en diferent estat de desenvolupament. Els pins pinyoners, debilitats per anys de sequera, es troben afectats per plagues i presenten moltes branques seques. A més de consideracions pel seu estat fitosanitari, val a dir que aquesta llenya seca suposa un increment del risc d’incendi forestal.
El terme municipal no inclou cap espai inclòs en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural); ni tampoc a cap espai natural de protecció especial, així com tampoc afecta a àrees d’especial protecció designades en aplicació de Directives 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE) ni 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE) que hagin estat incloses a la xarxa Natura 2000; ni cap espai inventariat com a zona humida inclòs a la llista del Conveni de Ramsar ni aqüífers protegits. Tampoc no afecta espais d’interès geològic.
Tanmateix la majoria de les zones forestals del municipi es troben catalogades com a hàbitat d’interès comunitari no prioritari d’alzinars i carrascars (9340), conformant 382,48 Ha de massa forestal força continua al centre i est del terme municipal. També es troben hàbitats d’interès comunitari no prioritari d’alveredes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0) de 4,23 ha de superficie, i de pinedes mediterrànies (codi 9540) de 1,44 Ha.
La connectivitat ecològica troba les seves principals barreres en tres franges est-oest situades consecutivament de sud a nord quasi de forma paral·lela: les infraestructures viàries situades en l’entorn del curs del Mogent (AVE, ferrocarril, AP-7, C-35 i C-251); el continu urbà format pels nuclis de Cardedeu, la urbanització de Sant Julià d’Alfou, Llinars i les zones industrials de la Vall del Mogent; i en darrer terme les urbanitzacions que s’alineen amb el nucli de Sant Antoni de Vilamajor. Entre aquests dos darrers continus es troba un gran espai verd d’entre 1.000 i 1.200 m d’amplada on es troben la major part de les zones forestals comentades anteriorment.
En aquest mateix sentit, l’únic sistema fluvial que neix al massís del Montseny i arriba a connectar amb el Mogent és el de la riera de Vilamajor i el seu afluent, la riera de Vallserena. Tanmateix la riera de Vilamajor perd capacitat de connexió en travessar els nuclis de Sant Antoni i Sant Pere, de manera que la riera de Vallserena manté una major qualitat de les aigües i del paisatge, que resulta molt evident al sud de la urbanització Can Vila, per la qual cosa la franja lliure d’urbanització entre Can Vila i el nucli urbà de Sant Antoni resulta molt important per a la connectivitat ecològica. La resta de torrents i rieres mantenen la seva capacitat de connexió, com el cas del torrent d’Alfou.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
El territori municipal és solcat per diverses rieres que el creuen en direcció nord- sud fins abocar al riu Mogent: riera d’Alfou, torrent del Joncar, riera Giola, riera de Vilamajor, que transcorre pel nucli urbà i recull les aigües de la riera de Vallserena, i finalment, el torrent de Can Diviu. La riera de Vilamajor i d’Alfou presenten problemes de contaminació per aigües residuals, sobretot la de Vilamajor.
Es detecta la presència en quantitat elevada d’estables de bestiar, amb instal·lacions en algun cas molt properes a zones habitades. En aquest sentit, el municipi de Sant Antoni de Vilamajor ha estat designat com a zona vulnerable pel Decret 476/2004, de 28 de desembre, doncs l’escolament i la infiltració que es produeix en la seva superfície territorial pot provocar la contaminació de les aigües continentals i litorals per nitrats procedents de fonts agràries.
D’una altra banda, cal destacar que les intenses pluges del 2005 van evidenciar problemes de capacitat de desguàs de les urbanitzacions.
d) Paisatge
El paisatge de mosaic agroforestal típic del Vallès és una barreja de conreus de blat de moro i d’altres cereals, amb masses forestals en diferents nivells de desenvolupament del seu sotabosc d’alzinar mediterrani. Aquest paisatge és travessat per rieres i torrents que proveeixen d’ambients més humits. Per una altra banda, segons la documentació presentada l’existència de línies elèctriques de baixa i mitja tensió, amb determinats dissenys, provoquen risc d’incendi forestal i d’electrocució d’ocells, així com impacte paisatgístic.
e) Ambient atmosfèric
L’informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental emès en resposta a la consulta efectuada per aquesta Oficina Territorial realitza la valoració de la qualitat de l’aire (2003-2007), de la qual mereix especial atenció:
Ozó troposfèric: presenta valors superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020.
Diòxid de nitrogen: s’ha superat l’objectiu de qualitat de l’aire respecte la mitjana anual en alguna ocasió.
Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres: s’ha superat el valor límit anual i s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari. La caracterització de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport i localment, determinades indústries i activitats extractives.
f) Residus
2r. Determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
L’ISA haurà d’establir i especificar els objectius i obligacions derivats de la normativa ambiental aplicable, recollint la justificació de les seves determinacions en relació al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
En aquest sentit cal recordar que en data 28 d’abril de 2008, es va publicar l’edicte d’informació pública de l’Avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona. Val a dir que la seva disposició transitòria 1a estableix que els POUMs l’acord d’aprovació inicial dels quals es publiqui amb posterioritat a la data esmentada, com és el cas, i que es resolguin definitivament a partir de l’entrada en vigor del Pla territorial, hauran de tenir en compte que aquest últim serà plenament vinculant. Per tant es considera adient que els documents de les successives aprovacions tinguin en compte les previsions del Pla territorial, les quals s’incorporen a l’apartat d’objectius i criteris.
Aquests objectius, criteris i obligacions a considerar hauran d’atendre, també, aquells derivats de diagnosis i auditories ambientals del territori, plans locals de mobilitat, Agenda 21 o les directrius i programes de la regidoria municipal de medi ambient.
3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme.
Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, es determina la necessitat d’incorporar a l’ISA els objectius i ambientals proposats a l’informe ambiental preliminar presentat, així com aquells altres objectius i criteris (o precisions) que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referència:
Objectius ambientals
Model territorial i ocupació del sòl
- Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl: creixement moderat
(Contenir de forma perdurable el creixement urbà)
- Ubicar els creixements en continuïtat amb l’espai urbà construït. (Criteri de compacitat)
(Proposar un creixement concèntric, sense creixements segregats d’altres preexistents)
- Establir una clara delimitació entre urbà i rural
- Integrar els desenvolupaments urbanístics en la matriu física
- Potenciar la diversificació d’usos dins la trama urbana (criteri de complexitat)
Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
- Reconèixer el valor ambiental i paisatgístic de les masses forestals i les franges agroforestals i protegir-los
- Delimitar dels espais a protegir pel seu valor natural
- Afavorir la permeabilitat, la connectivitat i la biodiversitat
- Integrar els desenvolupaments urbanístics en la matriu biòtica
- Prendre mesures de prevenció d’incendis forestals
(Reduir el perill d’incendi forestal derivat de la interacció entre els espais construïts i les masses forestals)
Cicle de l’aigua
- Afavorir la salvaguarda de la xarxa de torrents i rieres
(Protegir els cursos d’aigua com a connectors ecològics, pel seu valor paisatgístic, biodiversitat i funció de desguàs en cas de precipitació torrencial).
- Preservar de la urbanització els espais inundables
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
- Fomentar l’estalvi i la reutilització del recurs aigua
Paisatge
- Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori
- Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès - Potenciar el paisatge com a valor actiu
Ambient atmosfèric
- Minimitzar la contaminació lumínica als assentaments
- Millorar l’eficiència energètica de les noves edificacions
- Reduir la població exposada a nivells acústics elevats
- Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants de l’atmosfera
Residus
- Fomentar la reducció i valorització dels residus urbans
- Preveure la gestió dels residus de construcció
Criteris ambientals
Model territorial i ocupació del sòl
Cal complir amb els criteris per a la planificació territorial del Programa de planejament territorial i cercar la continuïtat urbana i la compacitat, així com cercar una densitat d’habitatges mitjana, amb l’objectiu de minimitzar i racionalitzar el consum de sòl, i aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible.
A més, d’acord amb l’estratègia de creixement de moderat que li assigna el Pla territorial metropolità, el POUM farà les previsions de sòl necessàries per a satisfer la demanda d’habitatges i llocs de treball que resulta de les circumstàncies demogràfiques i laborals del municipi, portant a terme els càlculs de l’extensió urbana exposats per l’esmentada estratègia de creixement moderat, de manera que aquesta serà la base del model territorial del municipi i no l’eventual demanda de sòl de tota la Regió metropolitana.
Aquests càlculs redundaran, si s’escau, en la reconsideració de la grandària del nou polígon industrial plantejat el qual és justificat per la documentació només per raons de connectivitat viària. Pel que fa a l’emplaçament del polígon cal recordar que és inclosa a la proposta d’espais lliures del Pla territorial metropolità com espai natural de protecció especial d’interès natural i ambiental, i per tant la proposta esdevé incompatible amb l’esmentat pla.
Per tal d’assolir una major integració en la matriu física cal, en primer lloc, evitar l’afecció de terrenys situats en zones amb pendent superior al 20%, de conformitat amb la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada establerta en el Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol (vegeu imatge 3). D’aquesta manera, caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental realitzi un anàlisi acurat d’aquest detall sobretot pel que fa al sector I.
En segon lloc, caldrà que la normativa urbanística inclogui mesures per tal d’adaptar al màxim les noves edificacions i vials al relleu existent per evitar possibles riscs geològics i geomorfològics.
I en tercer lloc, caldrà planificar els espais periurbans de límit entre el sòl urbà i el rural com a zones verdes dedicades al lleure.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural
Caldrà incloure la delimitació dels hàbitats d’interès comunitari i assignar una clau diferenciada de protecció forestal, així com la inclusió de mesures específiques per a la seva protecció i gestió. També caldrà delimitar i establir una clau amb mesures per a les zones agrícoles.
En la planificació de zones verdes de límit periurbà esmentada en l’apartat anterior, caldrà preservar, si es dóna el cas, les zones forestals existents, com en el sector E planificat. I caldrà conjuminar les actuacions de condicionament de les zones verdes amb les mesures de prevenció d’incendis forestals que disposen la Llei 5/2003, de 22 d’abril, i el Decret 123/2005, de 14 de juny, com ara l’establiment d’una franja de protecció de 25 m al voltant del nucli afectat.
Caldrà realitzar un anàlisi de les alternatives de variants viàries proposades per tal d’establir quina és l’alternativa menys impactant, tenint en compte la preservació de la connectivitat ecològica entre la serralada Pre-Litoral i la Litoral la qual es sustenta en el territori municipal de Sant Antoni principalment per la riera de Vallserena.
La documentació exposa que es preveuran canvis de classificació del sòl no urbanitzable sempre que s’integrin ecològica i paisatgísticament o es produeixin sobre terrenys ja afectats notablement per l’edificació. En aquest sentit es conclou que caldrà que qualsevol nou plantejament de canvi de règim del sòl no urbanitzable que es prevegi en successius estadis de la documentació del nou POUM, haurà de partir de la preservació del gran espai natural situat entre els continus urbans existents, així com de la resta de condicionants exposats en el present document.
Cicle de l’aigua
Cal avaluar la possibilitat de millorar les estructures dels embornals i de construir alguna petita bassa de laminació aigües amunt de les urbanitzacions, com ara Les Pungoles, tot i trobar-se fora del terme municipal, per tal de corregir episodis d’inundació.
Cal eliminar la contaminació als trams fluvials, per la qual és prevista la construcció d’una depuradora d’aigües residuals.
Cal que els trams fluvials de la riera de Vilamajor que presenten contaminació, un cop recuperats, siguin replantats amb vegetació arbòria de ribera i mantenir el ric poblament d’alocs.
Caldrà reduir la implantació d’instal·lacions agropecuàries a les zones més properes a les urbanitzacions per a reduir els riscos de contaminació per nitrats.
Caldrà revisar les relacions entre unitats de bestiar i superfícies equivalents de sòl agrícola per a l’aplicació de purins, per tal d’evitar la contaminació de les aigües superficials i freàtiques.
A més, tot i que no s’ha obtingut resposta a la consulta efectuada a l’Agència Catalana de l’Aigua, en la redacció de l’ISA, caldrà tenir en compte els criteris establerts en el document
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
anomenat “POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic”, adaptant-lo a les característiques del Pla, destacant els següents:
Abastament
1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i de les noves propostes del planejament.
2. Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent.
3. Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables.
Sanejament
1. Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i pluvials.
2. Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers.
3. Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06).
Inundabilitat
1. Es demostrarà la compatibilitat del creixement urbanístic planificat d’acord amb l’establert a l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, i la Disposició Transitòria Primera “Aplicació de la directriu de protecció front als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.
2. En cas de que per demostrar l’esmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, es seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”.. Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua.
Afeccions ambientals
Les actuacions del planejament hauran de ser coherents amb els “Criteris d’intervenció dels espais fluvials publicats”, redactats per l’ACA en març de 2002.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Mesures d’estalvi d’aigua
Caldrà reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua per enjardinaments, evitant models centrats en parcel·les unifamiliars i l’ús de vegetació no autòctona.
Paisatge
Es proposa preservar el paisatge agroforestal tradicional amb la proposta de creació d’un parc agrícola o similar.
En el disseny de les zones de contacte amb el paisatge rural de les zones urbanes, caldrà tenir en compte les conques visuals exteriors d’edificacions i zones de vora, des de punts de vista estratègics, per poder establir més acuradament les actuacions concretes de tractament.
A més, caldrà preveure mesures d’integració paisatgística encaminades a conservar el seu valor estètic, tot tenint en compte el color, les formes i les textures per tal de que siguin homogènies i segueixin la línia del conjunt arquitectònic històric del municipi. En aquest mateix sentit es proposa que tants els habitatges com també els tancats de finques i cases, siguin dissenyats tenint en compte aquests factors per tal de entrin en harmonia amb l’entorn.
Pel que fa a les línies aèries caldria tenir en compte, en la planificació del Sector-C industrial, el pas de la línia 000149 La Roca – Buixalleu de 132 kv propietat de la companyia FECSA.
Ambient atmosfèric
En matèria de contaminació lluminosa, es recorda que d’acord amb l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i la proposta de mapa de prevenció de la contaminació lluminosa del DMAH, pel qual s’estableixen zonificacions per a la protecció del territori de la contaminació lluminosa, els espais PEIN (i Xarxa natura 2000) són zona E1, el sòl no urbanitzable es correspon amb zona E2, i el sòl urbà i urbanitzable amb la zona E3. Per tant, es conclou que caldrà justificar l’ordenació en relació amb els pressupostos sobre il·luminació de l’article 9 i l’annex del Decret 82/2005 segons s’escaigui per a cada una de les zones.
En quant a la eficiència energètica, cal garantir el compliment dels criteris establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis i pel Real decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.
Pel que fa a la contaminació acústica, es recorda que d'acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d'elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells d'immissió mitjançant l'establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat amb llindars de soroll. Val a dir que el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat una proposta bàsica que es troba a disposició de tots els municipis. En aquest sentit caldrà que el planejament urbanístic
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
Residus
Cal preveure la reserva d’espais suficients en la xarxa viària per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar la recollida i transport dels residus esmentats, d’acord amb l’article 43 de la Llei 6/1993.
D’altra banda, cal gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, l’ISA incorporarà un quadre resum que inclourà, com a mínim, els indicadors de seguiment que a continuació s’especifiquen:
Indicadors ambientals de seguiment
- Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes generals en sòl no urbanitzable.
- Nombre d’habitatges/Ha. de sòl urbà o urbanitzable.
- Nombre d’habitatges vacants i secundaris/total d’habitatges.
- Superfície de sòl urbà i de sòl urbanitzable amb pendents superiors al 20% o inclosos dins de zones inundables.
- Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental.
- Consum anual d’aigua d’abastament per habitant.
- Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada.
- Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat legislativament establerts.
- Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.
B) JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA
Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori la descripció de les diferents alternatives derivades d’aquest procés, fent una justificació del per què de l’alternativa adoptada, atenent, principalment a aspectes ambientals. En aquest sentit es valora positivament, com a primer pas, l’anàlisi d’alternatives realitzat en l’informe ambiental preliminar i es recorda que els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents:
1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades
L’informe de sostenbilitat ambiental preliminar ha considerat l’alternativa zero (planejament general vigent) i l’alternativa 1 (nou POUM). La definició de l’alternativa 1 neix per comparació crítica amb l’alternativa zero.
2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
L’informe de sostenibilitat ambiental preliminar exposa que els objectius definits al pla segueixen estrictament les directrius marcades per l’article 9 de la Llei d’urbanisme i no vulneren cap dels objectius plantejats per l’avaluació ambiental encetada. La justificació que en fa es recolza argumentat les actuacions del POUM següents:
- Evita urbanitzacions disperses dels nuclis urbans i garanteix un creixement i continu.
- Reconeix el valor ambiental i paisatgístic dels cursos d’aigua, de les masses forestals i la vegetació de ribera, i destaca la necessitat de protegir-los mitjançant reserves per a espais lliures o zones verdes urbanes.
Pel que fa al traçat de la futura variant, s’assenyalen les potencialitats i disfuncionalitats següents:
Traçat 1 (perimetral)
Resol millor l’entorn urbanístic del nucli urbà i no afecta la vall de Can Diviu. Tanmateix afectaria la connectivitat de la riera de Vallserena, tot i que no comportaria cap estretament respecte el coll d’ampolla existent entre la granja porcina (Sant Pere) i el vial de connexió entre el nucli urbà i la urbanització de Can Vila. Possiblement, un bon tractament paisatgístic i una franja de protecció d’uns 20-30 m d’amplada garantirien la permeabilitat ecològica.
Traçat 3 (Can Diviu)
No afectaria la connectivitat ecològica de la riera de Vallserena. Tanmateix generaria una important afectació morfològica de la vall del torrent de Can Diviu, donat el seu relleu enfonsat; a més trànsit produiria intrusió visual i acústica a la vall.
En aquest sentit es troba a faltar una avaluació per vectors ambientals de cadascuna de les actuacions previstes per les dues alternatives, a partir de l’impacte que cada una tindria en relació a cada objectiu i criteri ambiental (positiu, compatible, moderat). D’aquest anàlisi es podria extreure un resultat global comparatiu d’ambdues alternatives.
3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada
Així doncs, caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental que formi part de la documentació d’aprovació inicial incorpori l’anàlisi esmentat en el punt anterior, és a dir, l’anàlisi dels efectes ambientals de cadascuna de les actuacions de les dues alternatives estudiades, tenint en compte els objectius i criteris ambientals exposats en aquest document de referència, i tenint en compte l’esquema de vectors ambientals establerts també en aquest document de referència (model territorial i ocupació del sòl, biodiversitat, cicle de l’aigua, paisatge, ambient atmosfèric i residus), per tal de fornir una justificació final que doni peu a una conclusió ambiental final.
c) DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori:
1. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
2. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.
3. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
D) IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT
L’informe de sostenibilitat ambiental haurà d’identificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les.
E) AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar el compliment, per part de l’ordenació proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de referència, l’informe previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultes del procés de redacció del document. Així mateix, haurà de descriure les mesures de seguiment i supervisió previstes.
F) SÍNTESI DE L’ESTUDI, CONSISTENT EN UN RESUM DEL SEU CONTINGUT QUE HA DE CONTENIR UNA RESSENYA DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS FIXATS, I L’EXPLICACIÓ JUSTIFICADA DE L’AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA.
G) INFORME SOBRE LA VIABILITAT ECONÒMICA DE LES ALTERNATIVES I DE LES MESURES
AMBIENTALS, EN EL CAS QUE L’ESTUDI ECONÒMIC- FINANCER DEL PLA NO ESTIMI ELS SEUS COSTOS.
7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ
Examinada la documentació presentada, es considera convenient incorporar els objectius i criteris ambientals que es proposen a l’apartat 6.a.3r del present document de referència i realitzar l’anàlisi ambiental a partir dels mateixos. També caldrà incorporar, atenent als objectius i criteris ambientals proposats, la descripció i l’anàlisi de les alternatives d’ordenació considerades, i la justificació ambiental de l’alternativa finalment escollida, així com la resta d’apartats descrits en el present document de referència, en relació al contingut mínim de l’ISA que s’estableix a l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.
Atenent als objectius i criteris ambientals proposats, es fa èmfasi en que caldrà que el model d’ordenació s’ajusti als criteris generals per a la planificació territorial i a l’estratègia de creixement moderat que el Pla territorial metropolità assigna a Sant Antoni de Vilamajor.
8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT
Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el POUM, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Serveis Territorials de Barcelona
La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial, que inclourà l’informe de sostenibilitat ambiental, es realitzarà a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent.
8.1 Administracions públiques afectades
- Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH
- Direcció General de Promoció de l’Habitatge
- Agència Catalana de l’Aigua
- Programa de Planejament Territorial. Secretaria per a la Planificació Territorial. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
8.2 Públic interessat
- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural
- ADENC – Associació per a la defensa i l’estudi de la natura
- Altres entitats ecologistes dedicades a la protecció del medi ambient en aquest àmbit terrritorial
