ABOCAMENTS D AIGÜES RESIDUALS

Texto completo

(1)

ABOCAMENTS

D’AIGÜES RESIDUALS

Guia orientativa de les condicions de les autoritzacions i

dels permisos d’abocament i del vector aigua de les

llicències i autoritzacions ambientals

(versió per a la OVT)

Departament d’Autoritzacions d’Abocaments

Àrea de Gestió del Medi

(2)

Índex

1

INTRODUCCIÓ ... 3

1.1

OBJECTE DE LA GUIA ... 3

1.2

TIPOLOGIA D’ABOCAMENTS Y REGULACIÓ ... 3

1.3

ABOCAMENTS SOTMESOS A AUTORITZACIÓ/PERMÍS ... 4

1.4

LA LEGISLACIÓ SOBRE PREVENCIÓ I CONTROL INTEGRATS DE LA

CONTAMINACIÓ ... 6

2

PROCEDIMENTS AUTORITZATORIS ... 7

2.1

PROCEDIMENT D’ATORGAMENT D’AUTORITZACIONS D’ABOCAMENT DE

TERRA A MAR: LLEI DE COSTES ... 7

2.2

PROCEDIMENT D’ATORGAMENT DE LES AUTORITZACIONS D’ABOCAMENT A

LLERA: TEXT REFÓS DE LA LLEI D’AIGÜES ... 8

2.3

PROCEDIMENT D’ATORGAMENT DEL PERMÍS D’ABOCAMENT ALS SISTEMES

PÚBLICS DE SANEJAMENT: REGLAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS DE SANEJAMENT

9

2.4

PROCEDIMENT D’ATORGAMENT DE LES LLICÈNCIES I AUTORITZACIONS

AMBIENTALS D’ACTIVITATS AMB ABOCAMENTS: LLEI DE PREVENCIÓ I CONTROL

AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS ... 10

2.4.1 Autoritzacions i llicències ambientals d’activitats dels annexes I i II de la Llei 20/2009 amb abocaments a mar ... 11

2.4.2 Autoritzacions i llicències ambientals d’activitats dels annexes I i II de la Llei 20/2009 amb abocaments a sistema públic de sanejament ... 11

2.4.3 Autoritzacions i llicències ambientals d’activitats dels annexes I i II de la Llei 20/2009 amb abocaments a llera ... 12

3

LÍMITS D’EMISSIÓ PER ABOCAMENT A DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC ... 12

3.1

Concepte de valor límit d’emissió ... 12

3.2

Fixació dels valors límit d’emissió ... 13

3.3

Fixació dels valors límits d’emissió per a abocaments a lleres amb cabal continu .... 13

3.4

Fixació dels valors límit d’emissió per a abocaments a lleres amb cabal discontinu o

efímeres ... 14

3.5

Fixació dels valors límit d’emissió per a abocaments per infiltració ... 15

4

LÍMITS D’EMISSIÓ PER ABOCAMENT A DOMINI PÚBLIC MARITIMO TERRESTRE O

A DOMINI PÚBLIC PORTUARI ... 15

5

LÍMITS D’EMISSIÓ PER ABOCAMENT A SISTEMA PÚBLIC DE SANEJAMENT ... 16

(3)

1 INTRODUCCIÓ

1.1 OBJECTE DE LA GUIA

Aquesta GUIA té per objecte informar a les persones titulars d’activitats susceptibles de generar abocaments sobre quins són els requisits tècnics i administratius necessaris per a obtenir el títol que els habiliti per poder dur a terme aquests abocaments i quina és l’Administració competent per a atorgar aquests títols, i proporcionar de informació orientativa de quines són les condicions que han de complir els abocaments en funció de la seva tipologia i de les característiques del medi receptor.

1.2 TIPOLOGIA D’ABOCAMENTS Y REGULACIÓ

La vigent legislació en matèria d’aigües, costes i ports, diferencia entre els següents tipus d’abocaments en funció de quin en sigui el medi receptor:

a) Abocaments a les aigües continentals (superficials i subterrànies) i al domini públic hidràulic.

b) Abocaments a les aigües marines i al domini públic maritimoterrestre:

- b.1 Abocaments a les aigües marines i al domini públic maritimoterrestre des d’instal·lacions situades a terra.

- b.2 Abocaments a les aigües marines des d’instal·lacions situades mar endins o des de naus o aeronaus.

- b.3 Abocaments a aigües portuàries i al domini públic portuari.

c) Abocaments a terra.

d) Abocaments a les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament.

e) Abocaments a xarxes de clavegueram no connectades a EDAR: abocaments indirectes

Aquesta diferenciació dels abocaments en funció del medi receptor, té transcendència pel què fa a la determinació de la normativa aplicable i de l’Administració competent per atorgar els corresponents títols habilitants.

a) A grans trets pot afirmar-se que la regulació dels abocaments les aigües continentals (superficials i subterrànies) i al domini públic hidràulic es troba continguda a la legislació d’aigües, concretament al text refós de la Llei d’aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i al Reglament del domini públic hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, d’11 d’abril. L’Administració competent per atorgar els títols habilitant per dur a terme els abocaments és, en principi, l’Administració hidràulica.

b) La regulació dels abocaments a les aigües marines és, a més a més dels diferents tractats internacionals de lluita contra la contaminació marina:

- b.1 Abocaments a les aigües marines i al domini públic maritimoterrestre des d’instal·lacions situades a terra: des legislació de costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes). L’administració competent per atorgar les autoritzacions d’abocament és també l’Administració hidràulica.

(4)

-b.2 Abocaments a les aigües marines des d’instal·lacions situades mar endins o des de naus o aeronaus: la legislació de protecció del medi marí (Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí). L’administració competent per autoritzar-ne els abocaments és l’Administració marítima estatal.

- b.3 Abocaments a les aigües portuàries i al domini públic portuari: la legislació portuària de l’Estat i de la Generalitat (text refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la marina mercant, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre., i Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, i la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de Ports de la Generalitat).

c) Abocaments a medi terrestre:

Pel què fa als abocaments al medi terrestre, s’associen a abocaments al domini públic hidràulic, concretament a abocaments per infiltració a les aigües subterrànies o al subsòl, també anomenats abocaments indirectes a les aigües subterrànies, i, per tant, també estan regulats per la legislació d’aigües

d) Abocaments a les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament:

En darrer terme, els abocaments al sistemes públics de sanejament tenen una regulació específica, derivada de la legislació d’aigües i continguda al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, al Reglament dels serveis públics de sanejament, aprovat per Decret 130/2003, de 13 de maig, i als reglaments específics que hagin aprovat els ens gestors dels diferents sistemes públics de sanejament. L’Administració competent és aquella que gestioni el sistema públic de sanejament en qüestió: l’Administració hidràulica en el cas dels sistemes públics gestionats per ella, les diverses Administracions locals (municipis, mancomunitats, consorcis o consells comarcals) en el cas de les instal·lacions que gestionen.

e) Abocaments a xarxes de clavegueram no connectades a EDAR

A Catalunya, el sistema de clavegueram no es pot assumir de manera generalitzada com un sistema tancat perquè no totes les xarxes de clavegueram estan connectades a estacions depuradores d’aigües residuals.

Els establiments que aboquin efluents al clavegueram cal que estiguin equipats amb un sistema de tractament d’efluents ad hoc de conformitat amb els permisos de connexió al clavegueram que correspon atorgar a l’Administració local competent .

Aquesta GUIA se centra en aquells abocaments sotmesos a la intervenció de l’Administració hidràulica: abocaments a les aigües continentals (superficials i subterrànies) i al domini públic hidràulic, abocaments a les aigües marines i al domini públic maritimoterrestre des d’instal·lacions situades a terra, abocaments indirectes a les aigües subterrànies i els abocaments als sistemes públics de sanejament gestionats per l’Administració hidràulica de Catalunya.

1.3 ABOCAMENTS SOTMESOS A AUTORITZACIÓ/PERMÍS

Les diferents legislacions aplicables estableixen diferents règims d’intervenció en funció del tipus d’abocament:

(5)

a) Abocaments a les aigües continentals (superficials i subterrànies) i al domini públic hidràulic se sotmeten a autorització prèvia quan siguin susceptibles de contaminar les aigües o degradar el domini públic hidràulic.

L’article 93 del text refós de la Llei d’aigües defineix contaminació com “ l’acció i l’efecte d’introduir matèries o formes d’energia, o introduir condicions a l’aigua que, de manera directa o indirecta, impliquen una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació amb els usos posteriors, amb la salut humana, o amb els ecosistemes aquàtics o terrestres directament associats; causin danys als béns; i deteriorin o dificultin el gaudi i els usos del medi ambient.”

S’exclouen, per tant, del règim d’autorització aquelles aigües que no aporten contaminació al medi receptor com poden ser les aigües pluvials netes o els retorns de derivacions d’aigües.

Si per realitzar un abocament és necessari construir o instal•lar dispositius en zona de domini públic hidràulic o de policia del domini públic hidràulica, també cal obtenir la corresponent autorització o concessió d’ocupació del domini públic hidràulic o d’obres en domini públic hidràulic o en zona de policia que també correspon atorgar a l’Administració hidràulica.

b) Abocaments a mar des de terra: se sotmet a autorització prèvia qualsevol abocament que es faci, sigui quin sigui el seu origen i sigui quina sigui la càrrega contaminant que aporti.

L’execució d’instal·lacions per a la pràctica dels abocament requereix també de l’obtenció d’una concessió que correspon atorgar al Departament competent en matèria de costes.

c) Abocaments a les infraestructures dels sistemes públics sanejament: cal obtenir permís d’abocament per dur a terme:

- abocaments d’establiments l’activitat dels quals estigui classificada en les seccions C, D o E de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE) de 1993, aprovada per Decret 97/1995, de 21 de febrer,

- abocaments potencialment contaminants

- abocaments que tinguin un cabal superior a 6.000 m3/any.

Aquest permís d’abocament l’atorga l’Ens gestor del sistema públic de sanejament en qüestió: els ens locals (municipals o supramunicipals) o l’Administració hidràulica.

Tots els abocaments que es realitzen a les instal·lacions dels sistemes públics de sanejament prèviament han de connectar-s’hi. Aquesta connexió requereix de l’obtenció d’un altre permís específic, el permís de connexió, en el qual s’estableixen els requeriments de la connexió física (sifons, arquetes, materials, diàmetres, ventilacions, etc) a la xarxa de sanejament. El permís de connexió s’acostuma a tramitar conjuntament amb la llicència d’obres corresponent.

(6)

Quadre resum

Abocaments a mar

Abocaments a llera

Abocaments a sistema públic de sanejament Necessiten autorització/permís: Sempre Si són susceptibles de contaminar

Només els no domèstics si:

• CCAE-93: C, D o E

• Susceptibles de contaminar • Cabal > 6.000 m3/any

1.4 LA LEGISLACIÓ SOBRE PREVENCIÓ I CONTROL INTEGRATS DE LA

CONTAMINACIÓ

La regulació abans esmentada relativa als diferents tipus d’abocaments, es complementa per la legislació derivada de la transposició de la normativa comunitària en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació. A l’actualitat, aquesta normativa està constituïda per la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, que és la norma estatal bàsica, i per la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats de Catalunya.

Aquestes normes preveuen la integració dels diferents tipus d’autoritzacions i permisos sectorials en matèria de medi ambient necessàries per al desenvolupament d’una sèrie d’activitats, en un únic títol administratiu, atorgat per l’Administració ambiental, autonòmica o local, segons els casos. Aquest únic títol integra les condicions i requisits necessaris per a la protecció dels diferents vectors ambientals (atmosfera, aigua, sòl). Les determinacions sectorials són integrades mitjançant l’emissió d’informes de les corresponents administracions ambientals competent.

L’esmentada regulació preveu diferents règims d’intervenció en funció de quina sigui l’activitat a desenvolupar:

- Règim d’autorització ambiental: activitats relacionades a l’annex I de la Llei 20/2009. L’atorgament d’aquest títol correspon a l’Administració ambiental autonòmica.

- Règim de llicència ambiental: activitats relacionades a l’annex II i a l’annex IV de la Llei 20/2009. L’atorgament d’aquest títol correspon a l’Administració local

- Règim de comunicació: activitats relacionades a l’annex III de la Llei 20/2009. Únicament cal que la persona interessada comuniqui la intenció d’iniciar l’activitat a l’Administració local.

- Règim d’intervenció ambiental en espectacles públics i activitats recreatives, amb excepció de les relacionades a l’annex IV de la Llei 20/2009. A la llicència sectorial per dur a terme aquestes activitats s’hi integra un informe ambiental emès pel tècnic municipal.

Les determinacions de les autoritzacions i els permisos d’abocament queden integrades a l’autorització ambiental, tret de la relativa a les activitats de l’apartat 3 de l’annex I, i a la llicència ambiental, tret de la relativa les activitats de l’annex IV. En conseqüència, en aquests supòsits no és necessari sol•licitar una autorització o un permís d’abocament a l’administració hidràulica.

En canvi, si cal sol·licitar autorització d’abocament o permís d’abocament específic en relació a aquelles activitats sotmeses a les autoritzacions ambientals de l’annex I.3, a les llicències de l’annex

(7)

IV, les sotmeses a règim de comunicació o les que no estan sotmeses a cap dels règims previstos a la Llei 20/2009 però si a autorització o permís d’abocament.

2 PROCEDIMENTS AUTORITZATORIS

Tal i com ja s’ha exposat als apartats anteriors, segons el punt d’abocament, l’autorització i el permís d’abocament estan regulats per una normativa o altre, i, per tant, segons la normativa d’aplicació la sol·licitud d’autorització o de permís d’abocament es tramita segons un procediment específic o altre:

• El procediment d’atorgament de les autoritzacions d’abocament a mar des de terra està regulat a la legislació de costes, i concretament, a la Llei de costes i el seu reglament.

• El procediment d’atorgament de les autoritzacions d’abocament al domini públic hidràulic està regulat a la legislació d’aigües, especialment al text refós de la Llei d’aigües i al Reglament del domini públic hidràulic.

• El procediment d’atorgament dels permisos d’abocament a les infraestructures de sanejament està regulat al Reglament dels serveis públics de sanejament o als Reglaments específics que hagin dictat els ens gestors de cada sistema públic de sanejament.

A més d’aquests procediments, tal i com s’ha exposat, la normativa de prevenció i control ambiental integra en un únic títol (autorització o llicència ambientals) totes les prescripcions ambientals que ha de complir una activitat. La regulació del procediment d’atorgament de les autoritzacions i llicències ambientals està continguda a la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les Activitats.

Es pot afirmar que en relació amb l’autorització dels abocaments l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) tramita dos grans tipologies d’expedients:

• Expedients complerts. L’ACA duu tot el procés administratiu. Rep la sol·licitud, fa la informació pública, recava informes externs, elabora els informes tècnics i emet la resolució corresponent. És el cas de les tramitacions de les autoritzacions d’abocament de la legislació de Costes i la legislació d’aigües, i dels permisos d’abocament del Reglament dels Sistemes Públics de Sanejament, en relació amb els sistemes públics d’abocament gestionats per l’ACA.

• Expedients informatius. A petició d’una altra administració, l’ACA emet un informe que serà recollit, juntament amb els informes dels altres vectors ambientals, dins d’un informe integrat i, posteriorment, en una resolució. És el cas de les tramitacions de les autoritzacions i llicències ambientals segons la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les Activitats.

2.1 PROCEDIMENT D’ATORGAMENT D’AUTORITZACIONS D’ABOCAMENT DE

TERRA A MAR: LLEI DE COSTES

La Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, així com el Reial Decret 1471/1989, d’1 de desembre, de desenvolupament i execució de la Llei, fixen els requeriments, les condicions i la tramitació que cal seguir per l’atorgament de les autoritzacions d’abocaments que es produeixen des de terra a mar, excloent-hi els que es realitzen en les aigües portuàries. També n’estan exclosos els abocaments de mar a mar

(8)

Necessita autorització qualsevol abocament, líquid o sòlid, sigui quin sigui el punt del domini públic marítimo-terrestre on es facin. L’atorgament de l’autorització d’abocament és competència de la Comunitat Autònoma.

Per tramitar un abocament a mar el procediment és el següent:

• Presentació sol·licitud. La sol·licitud haurà de contenir els següents extremes: o Detall de cada focus emissor i del procés que l’origina.

o Balanç d’aigua.

o Característiques dels efluents generats. o Especificació del medi receptor.

o Sistemes de tractament.

o Característiques de l’abocament.

o Coordenades UTM del punt d’abocament

• Informe de viabilitat de l’abocament

• Petició informes oficials (ajuntament on rau l’activitat, protecció del medi natural, Salut, i també a Defensa, Comissió de Valisament i Fars, Marina Mercant, etc si hi ha ocupació del domini públic marítim i terrestre)

• Informació Pública (durant 30 dies)

• Trasllat de documentació al Servei de Costes perquè es pronunciï sobre l’abocament i la ocupació del domini públic.

• Informe proposta

• Proposta que inclourà les es condicions de l’ocupació del demani públic maritimoterrestre • Trasllat proposta

• Resolució

Els límits fixats a l’abocament hauran de complir el fixat per la Resolució MAH/285/2007, de 7 de febrer, pel qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell d’administració de l’ACA, d’1 d’abril de 2004, de fixació de criteris en relació amb la vigilància i control de la qualitat de les aigües marines litorals i els paràmetres i límits d’abocament de terra a mar.

L’ocupació del domini públic marítimo-terrestre l’atorga la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes del Departament de Política Territorial i Sostenibilitat amb informe del Servei Provincial de Costes de Ministeri competent en la matèria.

2.2 PROCEDIMENT D’ATORGAMENT DE LES AUTORITZACIONS

D’ABOCAMENT A LLERA: TEXT REFÓS DE LA LLEI D’AIGÜES

El Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües i el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, contenen la regulació de l’autorització d’abocament al domini públic hidràulic.

(9)

• Presentació sol·licitud. La sol·licitud haurà de contenir els següents extremes: o Detall de cada focus emissor i del procés que l’origina.

o Balanç d’aigua.

o Característiques dels efluents generats (abans de tractar). o Especificació del medi receptor.

o Sistemes de tractament.

o Característiques de l’abocament (quantitatiu i qualitatiu). o Coordenades UTM del punt d’abocament

o Declaració d’abocament reglada (Ordre MAH/122/2004) • Informe de viabilitat de l’abocament

• Petició informes oficials (ajuntament on rau l’activitat, protecció del medi natural i Salut) • Informació Pública (durant 30 dies)

• Informe proposta • Proposta

• Trasllat proposta • Resolució

La normativa introdueix alguns conceptes que són interessants d’esmentar:

• Per abocaments d’aigües sanitàries o assimilables de fins a 250 habitants-equivalents, s’estableix un procediment abreujat que és igual a l’anterior excepte la informació pública i la petició d’informes oficials que només es fa a l’ajuntament. Directament es fa resolució d’abocament.

• Les autoritzacions poden contemplar programes de reducció de la contaminació per la progressiva adequació de les característiques dels abocaments als límits que s’hi fixen.

• L’abocament en aqüífers i aigües subterrànies només es pot autoritzar si l’estudi hidrogeològic previ demostra la seva innocuïtat. Per a procediments simplificats només caldrà presentar l’estudi en casos puntuals en els que concorrin circumstàncies excepcionals.

• Es poden constituir empreses d’abocaments que tractaran les aigües de tercers.

• Diversos usuaris poden formar comunitats d’abocaments per tractar les aigües conjuntament. L’administració pot obligar a la creació d’aquestes comunitats en aquells casos en els quals consideri que és necessari.

• Fixa l’obligació i les condicions del registre d’abocaments.

2.3 PROCEDIMENT D’ATORGAMENT DEL PERMÍS D’ABOCAMENT ALS

SISTEMES PÚBLICS DE SANEJAMENT: REGLAMENT DELS SERVEIS

PÚBLICS DE SANEJAMENT

A Catalunya la regulació dels abocaments a sistemes de sanejament és el Decret 130/2003, de 13 de maig, per qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament, així com les diferents ordenances o reglaments específics dictats per les Administracions locals en relació amb els sistemes públics de la seva competència que prenen la norma autonòmica com a marc.

De conformitat amb l’Annex III del Reglament, per tal de tramitar el permís d’abocament a un sistema conjunt de sanejament s’ha de presentar una sol·licitud, que ha de contenir com a mínim:

• Nom, domicili social, adreça de l’establiment, telèfon, districte postal, localitat, NIF. • Característiques de l’activitat.

(10)

• Nom de l’EDAR on es tractaran les aigües residuals.

Juntament amb la sol·licitud, cal presentar un projecte tècnic que, entre d’altres, ha d’incloure:

• Detall de cada focus emissor i del procés que l’origina. • Balanç d’aigua.

• Característiques dels efluents generats. • Especificació del medi receptor.

• Sistemes de tractament.

• Característiques de l’abocament.

• Coordenades UTM del punt d’abocament.

De conformitat amb l’article 13 del Reglament, el contingut mínim del permís un cop avaluada aquesta documentació comprèn:

• Límits de qualitat. • Cabals.

• Arqueta de presa de mostres. • Període de proves

• Durada màxima

Així mateix, el citat article 13, estableix, com a contingut potestatiu que pot incloure el permís d’abocament, els següents elements:

• Límits sobre horaris abocament

• Programes d’execució d’instal·lacions depuració • Aforament de cabals

• Altres

2.4 PROCEDIMENT D’ATORGAMENT DE LES LLICÈNCIES I AUTORITZACIONS

AMBIENTALS D’ACTIVITATS AMB ABOCAMENTS: LLEI DE PREVENCIÓ I

CONTROL AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS

La nova Llei 20/2009, de 4 de desembre, que va entrar en vigor l’agost de 2010, ha substituït la Llei 3/1998, de 27 de febrer, tot introduint modificacions importants a nivell d’annexes i de tramitació.

A afectes d’autorització d’abocaments caldrà tenir present que les autoritzacions ambientals relatives a les activitats dels annexes I.1 i I.2 de l’esmentada Llei 20/2009 i les llicències ambientals corresponents a les activitats de l’annex II substitueixen l’autorització o el permís d’abocament, mitjançant la incorporació als esmentats títols integrats de les condicions que figuren a l’ informe que elabora l’Administració competent per atorgar les autoritzacions o permisos d’abocament.

Les administracions competents per emetre els informes sobre el vector aigua que s’han d’integrar a la llicència o autorització ambiental són els que s’exposen en els punts següents.

(11)

En l’actualitat, la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats regula la tramitació de les autoritzacions d’abocament sens perjudici dels expedients que es tramiten directament segons la normativa sectorial.

2.4.1 Autoritzacions i llicències ambientals d’activitats dels annexes I i II de la Llei

20/2009 amb abocaments a mar

En aquells casos en què escaigui tramitar una llicència o una autorització ambiental d’una activitat que prevegi l’abocament de les seves aigües residuals a mar cal que l’Agència Catalana de l’Aigua emeti el corresponent informe fixant els límits d’abocament i les altres condicions que corresponguin. La Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, preveu una tramitació complexa que, entre d’altres obligacions, pot exigir informes en matèria de pesca, navegació i defensa.

Així mateix, sempre que l’abocament necessiti instal·lacions d’evacuació de les aigües residuals en zona marítima i terrestre obliga també a la tramitació conjunta del corresponent expedient de concessió d’ocupació.

2.4.2 Autoritzacions i llicències ambientals d’activitats dels annexes I i II de la Llei

20/2009 amb abocaments a sistema públic de sanejament

En primer lloc, tal i com ja s’ha exposat, és precís tenir en compte que la competència per atorgar els permisos d’abocament a un determinat sistema públic de sanejament correspon a l’ens gestor del sistema, és a dir a l’Administració que presta, directa o indirectament el servei de sanejament. Per tant, també correspon a aquesta Administració la participació mitjançant l’emissió d’informes en la tramitació de les sol·licituds d’autoritzacions o llicències ambientals d’activitats que prevegin abocaments d’aigües residuals a sistemes de sanejament.

Així doncs, l’Agència Catalana de l’Aigua emet informe en la tramitació de les llicències o autoritzacions ambientals corresponents a activitats que prevegin abocar les seves aigües residuals a sistemes públics de sanejament gestionats per la pròpia Agència. En l’actualitat, aproximadament el 35 % dels sistemes de sanejament encara són gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (veure Annex 3).

En la tramitació de les autoritzacions o llicències ambientals corresponents a activitats que aboquen les seves aigües residuals a sistemes de sanejament gestionats per ens locals (Entitats Locals de l’Aigua, municipis, consorcis, mancomunitats o consells comarcals), correspon a aquests Ens l’emissió de l’informe.

(12)

2.4.3 Autoritzacions i llicències ambientals d’activitats dels annexes I i II de la Llei

20/2009 amb abocaments a llera

En les conques internes, l’Agència Catalana de l’Aigua és l’organisme de conca. En les conques intercomunitàries, en aplicació de l’article 144.1.g de l’EAC, l’Agència Catalana de l’Aigua també ostenta la competència autoritzatòria. Per tant, en les tramitacions d’autoritzacions i llicències ambientals corresponents a activitats que prevegin realitzar abocaments d’aigües residuals a lleres en el territori de Catalunya, correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua emetre l’informe sobre el vector aigua. Si l’abocament ha de practicar-se a l’àmbit de la part catalana de les conques compartides, cal que sol•licitar de la confederació hidrogràfica respectiva la informació necessària a fi de garantir la seva participació en el procediment administratiu.

En relació amb la tramitació de les autoritzacions i llicències ambientals d’activitats que prevegin abocar les seves aigües residuals a xarxes de clavegueram no connectades a cap EDAR, és a dir abocaments indirectes, correspon a l’ens local titular de la xarxa de clavegueram l’emissió de l’informe.

No obstant, en aquells casos en els quals es considerés que un abocament indirecte pot tenir un impacte significatiu sobre el medi receptor, l’Agència Catalana de l’Aigua pot emetre un informe que és vinculant per a l’administració local competent.

3 LÍMITS D’EMISSIÓ PER ABOCAMENT A DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC

Els paràmetres o substàncies que poden contaminar l’aigua són molts, tant d’origen físic, com químic o biològic. En les autoritzacions d’abocament s’hauran de fixar límits per aquells paràmetres que siguin característics de l’activitat causant de l’abocament.

3.1 Concepte de valor límit d’emissió

Els valors límits d’emissió (VLE) d’un abocament són les quantitats d’un contaminant que no s’han de superar durant un període de temps determinat. Els límits d’abocament poden expressar-se en unitats de concentració (pràctica habitual), càrrega total o càrrega en funció de la producció obtinguda en un procés industrial.

Quan els VLE s’expressen en concentració (massa per unitat de volum) s’entenen com a valors màxim absoluts per a mostres puntuals. Encara que es podrien fixar també com a valors mitjans de diverses mostres puntuals preses en un període de temps determinat o mitjançant eines estadístiques (percentils).

Els VLE expressats com a càrregues totals introdueixen el factor del cabal abocat (volum per unitat de temps) per determinar la quantitat màxima d’un contaminat que es pot abocar en una unitat de temps. Per determinar-la es necessiten dues mesures: la concentració i el cabal abocat. Cal tenir en compte que els VLE d’alguns paràmetres com el pH, la conductivitat o la toxicitat són independents del cabal abocat.

Els VLE expressats com a càrregues en funció de la producció obtinguda en un procés industrial substitueixen el factor del cabal abocat pel d’unitat de producció per determinar la quantitat màxima d’un contaminat que es pot abocar. Per determinar-la es necessiten dues mesures: la concentració i

(13)

la producció d’un determinat procés industrial. No es un valor habitual de fixar per la dificultat per disposar, amb garantia i facilitat, dels valors de productivitat d’una industria. No obstant en processos industrials com la fabricació de pasta de paper o la indústria de l’electròlisi clor-alcalí s’ha utilitzat en alguna ocasió.

Els VLE s’han de fixar en funció del medi receptor, els objectius de qualitat de la massa d’aigua, l’activitat causant de l’abocament, les millors tècniques disponibles i la relació cost-eficàcia. La Directiva Marc de l’Aigua resumeix aquestes condicions en dues, en el que anomena “enfocament combinat” que són les millors tècniques disponible i les normes de qualitat ambiental.

3.2 Fixació dels valors límit d’emissió

Els valors límit d’emissió per als abocaments els estableix l’Administració competent, cas per cas, als títols administratius (autoritzacions d’abocament, autoritzacions ambientals o llicències ambientals) en funció dels factors abans esmentats: medi receptor, els objectius de qualitat de la massa d’aigua, l’activitat causant de l’abocament, les millors tècniques disponibles i la relació cost-eficàcia.

En la fixació dels valors límits d’abocament, l’Administració ha de tenir en compte, en primer lloc, la possible existència d’abocaments amb alguna regulació específica. És el cas, per exemple, d’abocaments a sistemes de sanejament, d’abocaments a mar a través d’emissaris submarins, d’abocaments urbans o d’abocaments amb substàncies perilloses.

En el cas de no existir regulacions específiques l’Administració estableix els límits d’abocament de manera discrecional basant-se, en les dades ja publicades, en possibles acords sectorials, i en el coneixement i experiència tècniques obtinguts a partir de l’existència de situacions anàlogues i de l’anàlisi de la incidència de l’abocament en el medi receptor.

Les substàncies o paràmetres que poden contaminar l’aigua són molts, d’origen físic, químic o biològic. A les autoritzacions d’abocament s’han de fixar els límits per a aquells paràmetres que siguin característics de l’activitat causant de l’abocament

3.3 Fixació dels valors límits d’emissió per a abocaments a lleres amb cabal

continu

Per a la valoració de la incidència d’un abocament en el medi receptor es pot utilitzar el càlcul del balanç de masses sempre que l’abocament sigui a un curs d’aigua continu.

Aquest mètode permet fer un càlcul aproximat de la incidència d’un o diversos abocaments en un tram de riu. S’utilitza el principi de conservació de la massa que suposa que en un tram de riu la càrrega contaminant no es modifica al llarg del temps.

Així tenim que per a un contaminant determinat:

Qi * Ci + ∑(Qa * C)a = Qf * Cf On:

(14)

Ci és la concentració circulant a l’inici del tram de riu motiu d’estudi Qa és el cabal de cada un dels abocaments del tram estudiat

Ca és la concentració de cada un dels abocaments del tram estudiat Qf és el cabal circulant al final del tram de riu motiu d’estudi.

Cf és la concentració circulant al final del tram de riu motiu d’estudi

Cf ha de ser igual o inferior a l’objectiu de qualitat -o a la norma de qualitat ambiental (NQA) si s’utilitza la nova terminologia- de la massa d’aigua.

Per complir amb el principi de precaució Qi no hauria de ser superior al cabal de manteniment fixat per aquell tram de riu.

Substituint adequadament els diversos termes de l’equació s’obté la concentració màxima d’un contaminat determinat que es pot abocar en un tram de riu sense comprometre l’assoliment de les NQA.

∑Ca = [(Qf * Cf) – (Qi * Ci)]/ ∑Qa

El càlcul descrit és una simplificació de la realitat que assumeix les següents hipòtesi

− La barreja és complerta. − La contaminació es conserva.

− No es consideren rellevants els fenòmens d’autodepuració, precipitació, sedimentació, adsorció, volatilització, etc.

− Les càrregues es poden sumar. Així mateix cal tenir en compte:

− No és aplicable per a paràmetres com el pH, la conductivitat la temperatura o les matèries inhibidores.

− Cal fer atenció a la representativitat de les dades utilitzades.

− La variabilitat dels resultats en funció de si s’utilitzen dades puntuals, mitjanes o estadístiques (percentils) pot ser notable.

No obstant ser un càlcul teòric simple es considera d’ús adequat i suficient sempre que no existeixin models matemàtics validats per aquell tram de riu i s’apliqui un factor de seguretat inversament proporcional a la relació Qi/Qa.

3.4 Fixació dels valors límit d’emissió per a abocaments a lleres amb cabal

discontinu o efímeres

En aquestes situacions el balanç de masses que s’acaba d’explicar no és pot aplicar per inexistència de cabal de dilució, per tant, de conformitat amb l’article 259.bis del RDPH, l’Agència Catalana de l’Aigua pot optar per una de les possibilitats següents, o per les dues:

• Aplicar els valors i les condicions resultants si l’abocament es produís directament aigües avall, a la llera continua més propera.

• Suposar que l’aigua s’infiltra i, en conseqüència, aplicar valors i condicions dels abocaments per infiltració.

(15)

3.5 Fixació dels valors límit d’emissió per a abocaments per infiltració

La normativa diferencia dues tipologies d’abocaments per infiltració i els anomena com abocaments directes a les aigües subterrànies i abocaments indirectes a les aigües subterrànies.

Són abocaments directes a les aigües subterrànies aquells que s’efectuen per injecció directament a un aqüífer sense percolar prèviament pel sòl o el subsòl, ja sigui natural o reconstituït.

A la inversa són abocaments indirectes a les aigües subterrànies aquells que abans d’arribar-hi percolen prèviament pel sòl o el subsòl, ja sigui natural o reconstituït.

Des del punt de vista de l’establiment de valors límit d’abocament al títol administratiu habilitant, és indiferent el caràcter directe o indirecte de l’abocament. Els límits d’abocaments es fixen en funció del medi receptor, el cabal abocat i el sistema de sanejament existent.

En relació als abocament al subsòl cal tenir en compte el que estableix el Reial Decret 1515/2009, de 2 d’octubre, pel qual es regula la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

Amb caràcter general, no poden abocar-se al subsòl aquelles aigües de procés que continguin substàncies prioritàries, perilloses o tòxiques. En cas d’impossibilitat d’abocar a un altre medi cal presentar un estudi hidrogeològic en el qual es justifiqui la compatibilitat de l’abocament amb el medi, de conformitat amb el que preveu l’article 257 del RDPH.

Per abocaments d’aigües assimilables a domèstiques l’Agència Catalana de l’Aigua ha d’establir els sistemes de sanejament autònom que han d’estar formats almenys per tres elements: pretractament, tractament primari i sistema d’infiltració.

En darrer terme, pel què fa a abocaments de lixiviats tractats en el subsòl que puguin donar lloc a infiltracions al terreny, també cal efectuar un estudi hidrogeològic específic per tal de garantir la no afectació, en compliment de l’article 102 del text refós de la Llei d’aigües, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2001 de 20 de juliol.

4 LÍMITS D’EMISSIÓ PER ABOCAMENT A DOMINI PÚBLIC MARITIMO

TERRESTRE O A DOMINI PÚBLIC PORTUARI

Els paràmetres o substàncies que poden contaminar l’aigua són molts, tant d’origen físic, com químic o biològic. En les autoritzacions d’abocament s’han de fixar límits per aquells paràmetres que siguin característics de l’activitat causant de l’abocament.

Per als abocaments amb emissaris submarins han de prendre’s en consideració com a mínim els límits establerts a l’Acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, d’1 d’abril de 2004, pel qual es fixen els criteris en relació amb la vigilància i el control de la qualitat de les aigües marines litorals i els paràmetres i límits dels abocaments de terra a mar, feta pública per la Resolució MAH/285/2007 .

(16)

En el cas d’abocaments a la línia de costa les autoritzacions han d’establir límits més estrictes, especialment en funció del possible efecte a zones de bany.

Amb caràcter general, no s’autoritzen els abocaments a mar dins de dàrsenes de ports de la Generalitat de Catalunya. En el cas que sigui indispensable l’abocament a aquestes zones cal tenir en compte les prohibicions i limitacions que estableix la llei de Ports de Catalunya per als abocaments contaminants.

En relació als abocaments als ports d’interès general s’apliquen les disposicions referents als abocaments previstes al text refós de la Llei de Ports de l’Estat i de la marina mercant, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, i a la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí

Per la fixació dels límits d’emissió en les autoritzacions d’abocaments per infiltració a la zona marítimo-terrestre s’apliquen els criteris d’abocament per infiltració al domini públic hidràulic, però sense tenir en compte els paràmetres lligats a la salinitat i els nutrients.

5 LÍMITS D’EMISSIÓ PER ABOCAMENT A SISTEMA PÚBLIC DE

SANEJAMENT

Als sistemes públics de sanejament no poden abocar-se les substàncies i materials relacionats a l’annex 1 del Reglament dels serveis públics de sanejament, aprovat per Decret 130/2003, de 13 de maig.

Amb caràcter mínim, els permisos d’abocament al sistema públic de sanejament han d’establir com a límits d’abocament els indicats a l’annex 2 del Reglament dels serveis públics de sanejament

Quan el bon funcionament de les instal·lacions de sanejament públiques ho requereixi es poden fixar límits d’abocament més exigents que els indicats a l’annex 2 esmentat, en aplicació de l’article 13.2 del Reglament dels serveis públics de sanejament.

Pel contrari, de conformitat amb l’article 13.5 del Reglament dels serveis públics de sanejament, si la capacitat de les instal·lacions de sanejament es troba per sota del 25% del seu límit de saturació, es poden admetre abocaments que superin els límits establerts al bloc 1 de l’annex II del Reglament, sempre i quan no es comprometi l’assoliment dels objectius de qualitat del medi receptor.

Per a les aigües sanitàries no és necessari cap tipus de tractament ni autorització expressa, però cal que aquests abocaments compleixin les limitacions i prohibicions indicades a l’annex 1 del Reglament dels serveis públics de sanejament.

En darrer terme, cal esmentar que els abocaments a sistema públic de sanejament que es duguin a terme mitjançant vehicles cisterna se sotmeten al règim específic establert a l’article 16 del Reglament dels serveis públics de sanejament.

(17)

6 SUBSTÀNCIES AMB REGULACIONS ESPECÍFIQUES

La vigent normativa comunitària en matèria de protecció de les aigües contra la contaminació i la seva normativa de transposició a l’ordenament estatal estableixen un règim especial en relació a una sèrie de substàncies que, usualment, es troben en concentracions petites i la seva eliminació de les aigües residuals no acostuma a ser completa amb els tractaments convencionals. Es tracta de les substàncies anomenades “perilloses” que inclouen les substàncies o grups de substàncies “preferents”: aquelles que comporten un risc significatiu per les aigües superficials d’un Estat degut a què són tòxiques, persistents i poden causar bioacumulació, i de les substàncies o grups de substàncies “prioritàries” aquelles que comporten un nivell de risc anàleg pel medi aquàtic comunitari, o a través d’ell, inclòs el risc per aigües destinades a la captació per aigua potable.

La definició d’aquestes substàncies així com la seva relació es troba continguda en el Reial Decret 60/2011, de 21 de gener sobre les normes de qualitat ambiental. Aquesta norma constitueix la norma d’incorporació de la Directiva 2008/105/CE del Parlament Europeu i de la Consell, de 16 de desembre, de 2008 relativa a les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües i de la Directiva 2009/90/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de juliol de 2009 per la qual s’estableixen les especificacions tècniques de l’anàlisi químic i del seguiment de l’estat de les masses d’aigua.

L’esmentada normativa reguladora de les substàncies prioritàries i preferents indica que cal tendir cap a la seva eliminació o limitació i fixa concentracions màximes per a algunes d’aquestes substàncies al medi i als abocaments.

Autorització de substàncies perilloses, prioritàries i preferents

Només s’admet l’abocament d’aquestes substàncies quan l’Agència Catalana de l’Aigua/l’òrgan ambiental, ho hagi autoritzat a sol•licitud expressa de l’interessat. L’Administració ha d’establir valors límit per a aquestes substàncies a les autoritzacions, cas per cas, i de manera restrictiva, tenint en compte el deure de tendir a la seva eliminació.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects : Aigües subterrànies