Ies Rafael de Campalans
Grec, Batxillerat
Fitxes de repàs
EL VERB GREC
Un verb presenta 5 característiques: ..., ..., ..., ... i
... Els temps verbals es divideixen entre primaris –..., ... i perfet, i
secundaris o temps històrics –..., ... i plusquamperfet-
En grec els verbs es classifiquen en dos grans blocs: verbs temàtics o acabats en ... i
... o acabats en ...
Els del primer tipus es caracteritzen per la presència d'una vocal d'unió o ... entre
l'arrel verbal i la desinència personal, aquesta vocal és una ... per les persones gramaticals de
... i una ... per a la resta.
Aquest temàtics, al seu torn, es diferencien en l'acabament del tema, així doncs cal distingir
entre verbs que acaben en vocal i els que ho fan en consonant.
Els lexemes que acaben en vocal formen dos grups: en vocal i/u o en vocal a/e/o, que se'ls
denomina verbs o temes ... perquè sumen aquesta última vocal del tema amb la vocal
d'unió.
En els temes consonàntics també importa notar de quin tipus de consonant es tracta, ja que les
característiques fonètiques de la mateixa influeixen a l'hora de formar alguns temps verbals.
A la segona classe de verbs n’hi ha que presenten una reduplicació del tema a inici de paraula en
el present, altres que incorporen al present un sufix i uns tercers que ni redupliquen ni afegeixen
cap sufix.
Les desinències verbals
Activa
Mig-passiva
Primàries
Secundàries Imperatiu
Primàries
Secundàries Imperatiu
-v
1/ -mi
-n
ǿ
-mai
-mhn
ǿ
-si
2/ -s
3-s
-e / -yi
-sai
7-so
-so
8Si
ng
ul
ar
-ti
4ǿ
-tv
-tai
-to
-syv
-men
-men
ǿ
-meya
-meya
ǿ
-te
-te
-te
-sye
-sye
-sye
Pl
ur
al
-nti
5-n
6-ntvn
-ntai
-nto
-syvn
1 Es tracta d’un allargament de la vocal temàtica o.
2 *√esi > *√ei > √eiw, la –w fou un afegit per influència de la tercera persona del singular.
3 En els verbs atemàtics aquesta persona gramatical pren la mateixa desinència que en el temps secundari. 4 En els verbs atemàtics la –t- s’assibila en –s-.
En els temàtics el procés és *√eti > √ei
5 En els verbs atemàtics aquesta forma ha derivat de *-nti > *-anti(n) > *-ansi(n) > -asi(n) -la quantitat vocàlica d’alfa és llarga-.
En els temàtics la –t- s’assibila en –s- (*√onti > *√onsi), la -n-, precedint la –s-, desapareix ( *√osi), i finalment la vocal temàtica –o- s’allarga en –ou- per compensar aquesta caiguda (√ousi(n))
6 Els verbs atemàtics presenten com a terminació la desinència –san, per analogia amb l’aorist
7 La sigma cau i provoca que -e- i -ai entrin en contacte. Aquestes contrauen en -h+-, però finalment s’abreuja i la iota deixa de ser subscrita per escriure’s (√ei < √h+ <*√eai < *√esai)
8 En els temàtics la sigma intervocàlica es perd i la vocal temàtica i la desinència –o- contrauen en -ou
L
A FORMACIÓ DELS TEMPS VERBALSCada verb té la seva arrel o lexema, és inalterable i conté el significat. Hi afegim al
darrera primer les partícules temporals i després les desinències personals
corresponents. A vegades el resultat es veu alterat per certes qüestions fonètiques
causades pel contacte d’alguns sons, com és el cas per exemple dels verbs contractes.
De partícules temporals hi ha una per a cada un dels temps verbals, de manera que es
pot diferenciar fàcilment el temps verbal per l’estructura.
En els verbs temàtics o acabats en –v la vocal temàtica o d’unió precedirà les
desinències personals.
Present d’indicatiu, √ + desinències primàries (les actives per a la veu activa i les
passives per les veus mitja i passiva).
El present no es sol caracteritzar per cap partícula, a vegades, però, això no és així: N’hi
ha que afegeixen infixos en el lexema, aleshores es parla d’arrel impura. És important
tenir-ho present per la formació del futur i de l’aorist, ja que si el present està
caracteritzat en aquests es prendrà l’arrel pura, és a dir, es traurà allò que en el present
s’ha afegit. Per exemple verbs com lambãnv,
que insereix -
m-
i
-an-
(
√
lab-),
o també
els verbs atemàtics que redupliquen l’arrel (
t¤yhmi,
√
ye-
)
Imperfet d’indicatiu,
§ + √ + desinències secundàries (les actives per a la veu activa i
les passives per les veus mitja i passiva).
Els temps secundaris o històrics caracteritzen el mode o aspecte d’indicatiu amb
l’addició de l’AUGMENT. En els verbs compostos aquest augment s’afegeix entre el
preverbi i el tema.
Futur d’indicatiu, √ +
s + desinències primàries (les actives per a la veu activa i les
passives per a la veu mitja); √ + - yhs- + desinències primàries passives (per formar la
veu passiva)
La sigma ocasiona canvis fonètics:
-Els verbs contractes en –av i -ev, l’a i l’e predesinencials esdevenen ...
- Els verbs contractes en –ov, l’o predesinencial esdevé ...
- Els verbs acabats amb una labial (...) o una gutural (...), quan entren en
contacte amb la –s-, les consonants finals del radical esdevenen respectivament ... i ....
- En els verbs en dental (...), la consonant dental del lexema, davant de –s-, ...
- En els verbs en líquida (...) o nasal (...) el futur es forma amb l’arrel ... i
la partícula o morfema temporal és - es-. Aquesta sigma intervocàlica ... i les dues
vocals en contacte es ..., tal com si es tractés d’un verb contracte en –e.
1- Aorist sigmàtic,
§ + √ + sa + desinències secundàries (les actives per a la veu activa
i les passives per a la veu mitja); § + √ + yh + desinències secundàries passives (per
formar la veu passiva)
Els verbs en –v es formen amb aquesta estructura:
- En el cas dels contractes la vocal predesinencial s’allarga per compensar la
pèrdua de la –s-.
- Els verbs caracteritzats en el present: § + √ pura + desinències secundàries (les
actives per a la veu activa i les passives per a la veu mitja); § + √ pura + yh +
desinències secundàries passives (per formar la veu passiva)
2- Aorist temàtics,
§ + √ + desinències secundàries (les actives per a la veu activa i les
passives per a la veu mitja); § + √ + yh + desinències secundàries passives (per formar
la veu passiva)
Hi ha una alternança en el lexema: el present i l’imperfet prenen un grau vocàlic
diferent que el de l’aorist, així doncs la formació dels dos passats és la mateixa (§ + √ +
desinències secundàries) però varia la vocal del radical, per tant canvia l’arrel.
També es formen així els aoristos irregulars: hi ha verbs que utilitzen una arrel diferent
per a cada temps, per tant poden tenir durs o més arrels, aquest fet s’anomena
supletivisme.
3- Aorist atemàtic,
§ + √ pura + desinències secundàries (les actives per a la veu activa
i les passives per a la veu mitja); § + √ pura + yh + desinències secundàries passives
(per formar la veu passiva)
Es caracteritza per l’absència d’un morfema temporal, de manera que les desinències
personals s’uneixen directament al radical.
Ies Rafael de Campalans
Grec, Batxillerat
Fitxes de repàs
L’AORIST
Les formes verbals es formen a partir de tres temes: el tema de present (pels temps de present,
futur, i imperfet), el de perfet (pels temps de perfet i plusquamperfet) i el d’aorist.
Aquest temes no marquen el temps per se en què ocorre l’acció sinó que senyalen la duració, és
a dir, no es centra en el moment que succeeix la situació verbal, denota com esdevé, quin
desenvolupament té.
Així doncs, el tema de present és una acció en curs, el de perfet és un estat o una situació fruit
d’una acció ja succeïda i el d’aorist és un moment concret, una acció simple i pura en la que no
importa la duració.
El que marca el moment és el TEMPS verbal. L’aorist és un temps verbal de passat, per
aquesta raó en el mode d’indicatiu afegeix l’augment dels temps històrics (Sempre en els
indicatius però mai en els altres modes!!!)
Aorist prové del grec éÒristow (a privativa i ırãv). És un fet d’aspecte puntual, o sigui que
té lloc en un moment determinat, és un temps indefinit, no determina la duració de l’acció.
A l’aorist se li dóna dos valors temporals:
- Fa referència a un temps passat: Aorist històric.
- Expressa una situació en la que no importa el moment en què tingué lloc, per això es sol
traduir en present: Aorist Gnòmic.
Existeixen 3 tipus d’aoristos, cada un té una estructura pròpia:
1- Aorist Sigmàtic
1.1 Els verbs temàtics acabats en –v que no presenten cap irregularitat en l’arrel
(alternança vocàlica, supletivisme, reduplicació o infixos). El morfema temporal per
formar l’aorist d’indicatiu actiu és -sa-, es col·loca entre l’arrel verbal i les desinències
personal (vocal temàtica i morfemes derivatius)
1.2 Verbs contractes: Les vocals –a- i –e- s’allarguen en –h- i –o- en –v-, excepte això
segueixen la mateixa formació
2- Aorist Temàtic
Les desinències secundàries de passat s’afegeixen directament després de l’arrel perquè
no té cap morfema temporal: no és necessari perquè hi ha un canvi en l’arrel i aquesta és
la seva caracterització. El verb pot presentar un canvi en el radical pel fet que:
- Hi ha alternança vocàlica del radical indoeuropeu: el tema de present es forma amb una
vocal diferent que la del tema d’aorist, i que la del tema de perfet.
Per exemple le¤pv és el present, §le¤pon l'imperfet i §l¤pon l'aorist.
- El present està caracteritzat amb algun sufix nasal.
Com és el cas de p¤nv, que en imperfet és §p¤non i en aorist §p¤on
- El present està caracteritzat amb un reforçament consonàntic.
Bãllv en imperfet és ¶ballon mentre que en aorist queda ¶balon.
- El verb presenta supletivisme (canvia tot el lexema)
A la forma verbal de present ¶rxomai li correspon l’aorist ≥lyon.
3- Aorist Atemàtic
Els verbs atemàtics per formar l’aorist d’indicatiu afegeixen a l’arrel pura les
desinències secundàries.
L’aorist utilitza aquestes estructures per formar la veu activa (amb les desinències actives de
passat) i la mig-passiva (amb les desinències passives de passat). Per la veu passiva usa el
morfema -yh- (i amb les desinències secundàries mig-passives).
Activitat: Observa la taula-resum dels tipus de verbs i col·loca al lloc corresponent cada un dels verbs següents:
