• No se han encontrado resultados

de regulació dels drets d usdefruit d ús i d habitació

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "de regulació dels drets d usdefruit d ús i d habitació"

Copied!
49
0
0

Texto completo

(1)

6

de regulació

dels drets

d’usdefruit

d’ús i

d’habitació

(2)
(3)
(4)

Llei 13/2000,

de 20 de

novembre,

de regulació

dels drets

d’usdefruit,

d’ús i

d’habitació

Aprovada pel Ple del Parlament (tramita-ció núm. 200-00003/06) en la sessió núm. 24, del 14 de novembre de 2000 (Diari de Sessions del Parlament de

Catalunya, sèrie P, núm. 32).

Publicada en el Butlletí Oficial del

Parlament de Catalunya, núm. 115, del 23 de novembre de 2000. Promulgada el 20 de novembre de 2000, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3277, del 30 de novembre de 2000.

Presentació i edició a cura del lletrat Sr. Pere Sol i Ordis

PA R L A M E N T D E C ATA L U N YA Barcelona, 2001

(5)

© Publicacions del Parlament de Catalunya, 2001. Primera edició, febrer del 2001 (edició núm. 111) Tiratge: 1.300 exemplars

Dipòsit legal: B.12108-2001 Imprès a Multitext, SA, Barcelona

(6)

Presentació

I. Introducció

La Llei de regulació dels drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació és un pas més per al desenvolupament del que ha de constituir el tercer cos del dret civil de Catalunya, corresponent al dret patrimonial, un cop completats el Codi de successions per causa de mort i el Codi de família.

Com és conegut i fou explicitat en el preàmbul del Codi de família, aprovat per la Llei 9/1998, del 15 de juliol, la tècnica de desenvolupaments legislatius sectorials i especials ha estat utilitzada sempre amb el propòsit que, arribat el moment oportú, les lleis especials aprovades es refonguin en un text codificat per a cada una de les branques del dret civil: dret de família, dret de successions i dret patrimonial. Aquest darrer, en termes generals, comprèn les matèries de què tracten els llibres tercer i quart de la Compilació. D’altra banda, els codis sectorials resultants s’haurien de refondre altra vegada en un cos legal unitari: el Codi de dret civil de Catalunya, objectiu final de tot el procés.

Després de les lleis 6/1990, del 16 de març, dels censos, i 13/1990, del 9 de juliol, de l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge, en el llibre tercer de la Compilació només restaven plenament vigents els articles 277 i 278, corresponents al títol primer, dedicat a la tradició i l’accessió; el títol segon, que dedica quatre articles, del 279 al 282, a l’usdefruit, i l’article 320, que incorpora com a contingut propi del dret català l’article 1656 del Codi civil, relatiu a la rabassa morta.

(7)

Pel que fa a l’usdefruit, la Compilació només es referia a l’usdefruit de boscos i plantes –recollit en el capítol IV de la nova Llei, el qual substitueix els antics articles 279, 280, 281 i 282 de la Compilació–, sens perjudici que la jurisprudència s’havia pronunciat diverses vegades sobre la integració de la normativa de l’usdefruit i de l’ús, com a drets reals genèrics, d’acord amb la tradició jurídica catalana, a la qual crida com a criteri hermenèutic l’article 1 de la Compilació. Així, per exemple, la sentència del Tribunal Suprem del 4 de febrer de 1983 (Aranzadi RJ 1983/803) aplica els criteris de temporalitat establerts «en el dret històric constitutiu de la tradició jurídica catalana» per a determinar el transcurs del temps màxim de durada del dret d’ús d’un immoble.

Això no obstant, els pocs articles que feien referència a l’usdefruit dins la Compilació i la inexistència de referències pel que fa als drets d’ús i d’habitació constituïen un dèficit normatiu important derivat del mateix concepte de dret especial atribuït a la Compilació en la redacció primitiva de 1960. No és sobrer recordar que Duran i Bas ja assenyalava, en la nota introductòria del projecte articulat que acompanyava la seva Memòria de 1882, la dificultat d’articular una proposta en què l’excepció era la regla que calia tenir en compte, atès que l’objectiu era recollir en un apèndix les institucions del dret civil català que excepcionalment calia conservar i que no s’integraven en el Codi civil. És en aquest sentit que cal entendre que la Llei que presentem constitueix una fita més en la reconstrucció del dret civil català, entesa com la superació del concepte de dret especial mitjançant la formulació d’un sistema jurídic complet en el marc dels articles 149.1.8 de la Constitució i 9.2 de l’Estatut.

(8)

II. El concepte d’usdefruit

El concepte genèric de l’usdefruit és en l’article 3.1 de la Llei, en el qual s’estableix que «l’usufructuari pot usar i gaudir de la cosa usufructuada, però ha de respectar-ne la substància, fora que la llei, el títol constitutiu o les modificacions d’aquest estableixin una altra cosa.» Aquesta definició no és gaire diferent de l’establerta en l’article 467 del Codi civil, aspecte que no és estrany, atès que ambdues definicions deriven directament del concepte romà de l’usdefruit, en els termes atribuïts al jurista Pau –Usufructus est ius alienis rebus utendi fruendi, salva rerum substantia–, sens perjudici que el dret romà tingués l’usdefruit per una servitud personal en la mesura que va néixer força vinculat a les anomenades servituds sobre herències, i especialment com una institució que permetia reconèixer certs drets a la vídua, amb el mateix tractament que els llegats, fins al punt que Ulpià i Pau tracten l’usdefruit només amb els llegats i que el Digest dedica un títol al llegat de l’usdefruit. Si bé l’usdefruit pot ésser constituït per pactes entre vius, la primitiva relació entre la institució i el dret hereditari és vigent. De fet, la major part d’usdefruits que es constitueixen avui dia ho són per causa de mort, sigui per disposició testamentària, sigui per ministeri de la llei, com el cas de l’usdefruit vidual en la successió intestada (articles 323 i 331 del Codi de successions). Aquesta realitat és el motiu pel qual el legislador català adopta en la Llei que presentem certes disposicions –com la distinció, en l’usdefruit de participacions en fons d’inversió, entre l’usdefruit constituït per testament o per successió intestada dels constituïts per altres títols–, destinades a garantir l’efectivitat i el contingut dels drets de l’usufructuari, i és en el mateix sentit que l’article 1 de la Llei es remet al Codi de successions per causa de mort i al Codi de família.

(9)

Sens perjudici de la interrelació entre dret hereditari i usdefruit, aquest és un dret real d’ús i gaudi, però no de disposició, sobre una cosa aliena, de caràcter

limitat salva rerum substantia, i necessàriament

temporal.

L’ús i el gaudi impliquen el dret d’usar, sense cap altra limitació que el respecte de la integritat i de la substància del bé objecte de l’usdefruit, i de percebre totes les utilitats i els fruits que aquest bé pugui produir, sense que, en principi, es tinguin per inclosos com a fruits els que tenen un caràcter accidental i que no deriven de la substància de la cosa usufructuada. Així, per exemple, l’article 471 del Codi civil estableix que en relació amb el tresor trobat a la finca usufructuada, l’usufructuari té la condició d’estrany, o, en el cas de la Llei catalana, l’article 24 estableix que els arbres capolats pel vent no pertanyen a l’usufructuari sinó al nu propietari. El dret d’ús i de gaudi no inclou la facultat de disposició sobre els béns usufructuats. Ara bé, cal assenyalar que aquesta limitació no és absoluta, malgrat les discussions doctrinals sobre la qüestió. La jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina de la Direcció General del Registre han admès que l’usdefruit es pugui constituir amb la facultat de disposar dels béns, especialment en cas de necessitat. La posició doctrinal en relació amb aquesta qüestió no és pacífica, com s’assenyala més avall, però la Llei catalana ha optat per la regulació i el reconeixement exprés d’aquesta modalitat de l’usdefruit, i li dedica tot el capítol III (articles 14 a 19).

La limitació dels drets de l’usufructuari al respecte de la integritat i de la substància del bé objecte de l’usdefruit implica un doble deure de l’usufructuari. D’una banda, malgrat que la Llei, a diferència del Codi civil, no especifica d’una manera expressa el deure de conservació de la forma del bé objecte de l’usdefruit, aquest deure es dedueix de la prohibició

(10)

de fer millores a la cosa usufructuada que n’alterin la substància (article 3.3). D’altra banda, la prohibició de perjudicar la cosa usufructuada (article 3.4) implica el deure de conservar-la, amb les excepcions que la Llei –per exemple, per al cas de l’usdefruit de coses consumibles, conegut com a quasiusdefruit– o el títol constitutiu –usdefruit amb facultat de disposar– estableixin.

Els drets reals que limiten el domini, com és el cas de l’usdefruit, són necessàriament temporals, ja que, altrament, la propietat podria esdevenir inútil. En aquest aspecte cal distingir entre la titularitat del dret d’usdefruit per persones físiques, cas en què la temporalitat de l’usdefruit queda delimitada normalment per la vida de l’usufructuari, i les perso-nes jurídiques, de les quals la Llei catalana no fa cap esment. El fet que no s’esmenti específicament planteja un dubte important, ja que, contràriament al dret d’ús, en relació amb la titularitat del qual per persones jurídiques s’estableix una limitació de trenta anys (article 39), hom podria interpretar que, a l’usdefruit, li és aplicable el límit de cent anys al qual fa referència la ja esmentada sentència del Tribunal Suprem del 4 de febrer de 1983 (Aranzadi RJ 1983/ 803). No fa l’efecte, però, que aquesta sigui la voluntat del legislador català. D’una banda, no semblaria lògic que dues institucions tan properes com són l’usdefruit i el dret d’ús tinguessin en aquest aspecte una regulació diversa, i, d’altra banda, també cal remar-car que aquest dubte no subsistiria si en el text de la Llei s’hagués mantingut la remissió expressa al Codi civil inclosa en el projecte, en la mesura que l’article 515 del Codi civil limita a trenta anys la constitució de l’usdefruit a favor de persones jurídiques. El Projecte de llei presentat pel Govern plantejava, en l’article primer, un apartat en el qual s’establia que, a l’usdefruit, li era aplicable supletòriament el Codi civil en la seva redacció actual (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya –BOPC–, núm. 23/VI, de 21.2.2000, pàg. 19). Aquest apartat fou objecte d’una

(11)

esmena que pretenia suprimir la referència a les condicions de vigència del Codi civil al qual es feia remissió (BOPC 108/VI, de 8.11.2000, pàg. 3). Aquesta esmena fou retirada en el Ple del Parlament a canvi de suprimir tot l’apartat de l’article, atès que la condició de supletori del Codi civil es recollia en tota la Llei (Diari de Sessions del Parlament de Catalunya –DSPC–, sèrie P, núm. 32/VI, de 14.11.2000, pàg. 5). D’altra banda, no cal resseguir el procediment legislatiu per a arribar a aquesta conclusió. El mateix preàmbul de la Llei –document interpretatiu establert pel legislador mateix– manifesta que «pel que fa al dret d’usdefruit s’ha optat, de moment, per establir només una regulació de les especificitats […] amb aplicació supletòria del Codi civil, que és, evidentment, d’arrel romana i, per tant, compatible amb els principis propis del dret català.» L’usdefruit, a diferència del dret d’ús i del dret d’habitació, no és un dret personalíssim, sinó transmissible. Aquesta concepció, que en el Codi civil només es troba enunciada (article 480), està molt més desenvolupada en la Llei catalana. En aquest sentit els articles 4 i 5 de la Llei són dedicats a la transmissibilitat del dret. En tot cas, el més remarcable és l’atorgament al nu propietari del dret de preempció o d’adquisició preferent de l’usdefruit en els casos que l’usufructuari n’alieni el dret, mitjançant la possibilitat d’exercir el tanteig o el retracte sobre l’operació, llevat dels supòsits d’execució forçosa, tant si és judicial, extrajudicial o administrativa.

III. L’usdefruit amb facultat de disposició

En el sistema del Codi civil, l’usdefruit amb facultat de disposició sobre la cosa usufructuada ja era acceptat prenent com a base que l’article 467 del Codi estableix que el títol constitutiu o la llei poden modular l’abast de l’obligació de l’usufructuari en relació amb el respecte de la forma i la substància del bé en qüestió. L’acceptació d’aquesta modalitat

(12)

d’usdefruit, com ja s’ha esmentat més amunt, no és pacífica doctrinalment, en la mesura que l’usdefruit amb facultat de disposar és una modalitat d’usdefruit molt similar a altres figures jurídiques, com per exemple el fideïcomís de residu, i genera altres problemes, especialment d’ordre successori, com és la caracterització més propera a l’hereu que al legatari de qui ho és en qualitat d’usufructuari de tota una herència amb facultat de disposició.

Això no obstant, la jurisprudència que reconeix com a veritable usdefruit aquell que incorpora la facultat de disposició és abundant. Així, i molt recentment, el Tribunal Suprem s’ha tornat a pronunciar en relació amb aquesta matèria en la Sentència del 3 de març de 2000 (Aranzadi RJ 2000\1501), fonamentant la posició en una llarga relació de jurisprudència. En un mateix sentit se cita la doctrina de la Direcció General del Registre (resolucions del 23 de juliol de 1905, del 29 de novembre de 1911, del 12 de gener de 1917, del 22 de febrer de 1933, del 9 de març de 1942 i del 8 de febrer de 1950).

Sens dubte, les similituds amb altres figures són molt grans, com també ho és, per exemple, l’anomenat quasiusdefruit amb la figura del mutu o simple préstec en termes del Codi civil. Això no altera, però, la naturalesa de l’usdefruit com a dret real limitador del domini, en la mesura que l’usufructuari amb facultat de disposició, independentment de si aquesta és lliure o limitada als casos de necessitat, o de si necessita o no el consentiment de terceres persones, no adquireix en cap moment la propietat del bé en qüestió.

Pel que fa a la distinció entre l’usdefruit amb facultat de disposició i el fideïcomís de residu, cal remarcar que en aquest segon cas es produeix una subrogació real entre els diners o els béns que han reemplaçat els béns fideïcomesos (article 245, regla segona, del Codi de successions), mentre que en la regulació de l’usdefruit amb facultat de disposició la subrogació

(13)

real només es produeix quan hi hagi disposició en el cas de necessitat, i només en la part de la contraprestació obtinguda que no s’ha hagut d’aplicar per a satisfer-la (article 19).

La regulació de l’usdefruit amb facultat de disposició inclou com a novetat, per als casos en què la facultat de disposició fos sotmesa al consentiment de diverses persones, en facilitar que el consentiment de la majoria sigui suficient per a exercir la facultat (article 15). Cal assenyalar que l’article en qüestió parla de «la majoria de quotes», expressió que cal entendre aplicable als casos en què la diversitat de persones que han d’atorgar el seu consentiment són totes elles nues propietàries. La redacció respon a dues esmenes presentades en aquest sentit durant la tramitació parlamentària (BOPC 108/VI, de 8.11.2000, pàg. 11). Això no obstant, res no obliga que, el consentiment, l’hagin d’atorgar nus propietaris, sinó que poden ésser terceres persones. En aquests casos no hi ha «majoria de quotes», per la qual cosa, en el cas que les persones que han d’atorgar el consentiment no disposen de quotes sobre la propietat del bé objecte de l’usdefruit, sembla que el criteri que cal aplicar és el de la majoria de les per-sones.

V. L’usdefruit de participacions en fons d’inversió La regulació de l’usdefruit de participacions en fons d’inversió constitueix, segurament, la novetat més notable de la Llei. La regulació d’aquesta modalitat d’usdefruit respon a la popularització de les anomenades institucions d’inversió col·lectiva, especialment els fons d’inversió mobiliària (FIM) i els fons d’inversió en actius del mercat monetari (FIAMM), regulades per la Llei de l’Estat 46/1984, del 26 de desembre, reguladora de les institucions d’inversió col·lectiva, modificada per la Llei de l’Estat 24/1988, del 28 de juliol, del mercat de valors, i per la Llei de

(14)

l’Estat 37/1998, de reforma de la Llei 24/1988, a més d’altres lleis de caràcter fiscal, especialment en l’àmbit de l’Impost de societats i de l’Impost sobre la renda de les persones físiques.

Els avantatges fiscals de les inversions fetes per mitjà d’aquestes institucions, juntament amb llur alta rendibilitat financera durant els anys noranta, han atret una part important de l’estalvi personal i familiar, que tradicionalment es destinava a inversions molt més conservadores, com són els dipòsits bancaris o els comptes d’estalvi, menys rendibles i més gravats fiscalment.

L’atracció dels fons d’inversió pel que fa a l’estalvi personal i familiar ha estat un element clau a l’hora de determinar la intervenció del legislador en la regulació d’una modalitat específica de l’usdefruit, especialment a fi de garantir que l’usdefruit vidual, tant si s’estableix en testament com si s’atribueix per ministeri de la llei en la successió intestada, no resti buit de contingut.

Els trets característics de l’usdefruit de participacions en fons d’inversió, que el diferencien com a modalitat amb entitat pròpia, són:

a) La determinació dels fruits entesos com els

rendiments de les participacions en un fons d’inversió durant la vigència de l’usdefruit. Això implica que els increments de valor d’aquestes participacions des del moment de l’adquisició i el moment de la constitució de l’usdefruit no són fruits pendents a l’inici que pertanyin a l’usufructuari, sinó que integren l’objecte de l’usdefruit. En un mateix sentit, el reemborsament de les participacions posteriorment a l’extinció de l’usdefruit no confereix als rendiments generats la condició de fruits pendents en finalitzar que pertanyin al nu propietari.

(15)

b) L’atribució dels drets de participació en el fons al nu propietari, mitjançant una formulació similar al règim aplicable a l’usdefruit d’accions regulat en l’article 67 de la Llei de societats anònimes. L’usufructuari no té la consideració ni de partícip en el fons d’inversió ni de copartícip, conjuntament amb el nu propietari, sinó que l’únic titular és aquest darrer. Això implica que les decisions sobre el reemborsament corresponen al nu propietari, el qual només requereix l’acord de l’usufructuari quan es tracta de fons garantits, si el termini de garantia no ha transcorregut. De fet, fins i tot en aquests casos seria possible l’actuació del nu propietari sense consentiment de l’usufructuari, sens perjudici que aquesta actuació generaria responsabilitat pel valor dels rendiments garantits si aquests no s’obtenen.

c) A fi de garantir l’efectivitat dels rendiments de l’usdefruit, en els casos que s’hagi constituït mortis causa, s’atorga a l’usufructuari l’opció de percebre els rendiments tal com s’han definit més amunt o percebre uns rendiments presumptes, definits per la Llei (article 30) en l’interès legal incrementat en dos punts –tret dels fons immobiliaris, en què es limita a l’interès legal sense increment. Amb aquesta fórmula, l’usufructuari gaudeix de la possibilitat real d’obtenir rendiments periòdics, sens perjudici que el nu propietari sempre pot optar per reemborsar les participacions i transformar l’usdefruit en participacions en un usdefruit de diner.

d) La subrogació real com a usdefruit de diner del

capital obtingut mitjançant el reemborsament de les participacions abans de l’extinció de l’usdefruit. Cal assenyalar que la Llei regula l’usdefruit en diner (article 26) en termes similars a l’usdefruit de crèdits de l’article 507 del Codi civil.

(16)

Independentment de la novetat legislativa, cal remarcar que fins l’any 1999, els fons d’inversió, especialment els FIM, han tingut un comportament altament rendible, mentre que l’any 2000, any en què es gesta i s’aprova la Llei, el conjunt de FIM de l’Estat han tingut pèrdues, la qual cosa ha generat una retracció important en aquests fons de capitals provinents de l’estalvi familiar cap a inversions financerament més conservadores i amb rendiments més baixos. Si tenim en compte que durant l’any 2000 el preu del diner s’ha incrementat, la previsió d’un rendiment presumpte del tipus legal incrementat en dos punts pot resultar massa optimista i forçar, en certa mesura, que el nu propietari, si manca l’acord amb l’usufructuari, opti pel reemborsament anticipat de les participacions.

VI. El dret d’ús i el dret d’habitació

El dret d’ús és un dret real sobre una cosa aliena que es defineix com el dret a percebre els fruits del bé objecte de l’ús d’una manera limitada en funció de cobrir les necessitats ordinàries del titular del dret – l’usuari– i la seva família. El terme família, al qual es refereix l’article 38 de la Llei, cal entendre’l estès a totes les persones que conviuen amb l’usuari, d’acord amb els articles 40 –ús d’habitatge– i 41 –dret d’ús d’una finca que dóna fruits, dret d’ús sobre bestiar i dret d’ús sobre boscos i plantes. En la mesura que el dret d’ús és un dret als fruits –limitats a les necessitats de l’usuari–, el titular pot, en el cas que el dret s’estengui a tot un habitatge, llogar o cedir les dependències que no necessiti per a atendre les necessitats d’habitatge pròpies i de les persones que hi conviuen. Cal entendre restrictivament aquesta previsió legal, en el sentit que el titular del dret només es pot apropiar dels rendiments que produeixin el lloguer o la cessió per a cobrir les necessitats ordinàries. Altrament ens trobaríem davant un cas d’usdefruit.

(17)

El dret d’habitació és un dret real sobre una cosa aliena que comporta el dret d’ocupar la part d’un immoble necessària per a atendre les necessitats d’habitatge del titular i de les persones que hi conviuen. Conseqüentment, l’habitacionista no disposa del dret de llogar o cedir la part de l’immoble que té dret a ocupar.

Ambdós drets tenen la consideració de personalíssims i no són transmissibles (article 36).

La titularitat del dret d’habitació només pot correspondre a persones físiques. En el dret d’ús, per contra, s’admet la titularitat de persones jurídiques, sens perjudici que la seva durada màxima es limita a trenta anys. Aquesta norma s’ha d’interpretar com una disposició de dret necessari, sense que el constituent del dret pugui, vàlidament, establir una durada superior. Tant en el dret d’habitació com en el dret d’ús, quan el titular és una persona física, el dret es presumeix vitalici, llevat que el títol constitutiu la determini. La diversitat de titulars és admesa tant amb caràcter simultani com successiu. En aquest darrer cas els cridats a succeir en el dret han d’ésser vius en el moment de la constitució.

La regulació d’ambdós drets en la Llei que presentem constitueix una novetat, tant perquè prèviament no existia en la Compilació com perquè té un caràcter força més complet que la dels articles 523 a 529 del Codi civil.

(18)

Contingut sistemàtic

de la Llei

Preàmbul 21

Cap Cap

CapCapííííítol I. Captol I. tol I. tol I. tol I. DisposiciDisposiciDisposicióDisposiciDisposicióóóó General General General General General 23 Article 1. Règim aplicable 23 Article 2. Constitució 23 Article 3. Exercici del dret 24 Cap

Cap

CapCapííííítol II. Captol II. tol II. tol II. tol II. Disposicions rDisposicions rDisposicions rDisposicions rDisposicions relatives a lelatives a l’’’’’usdefrelatives a lelatives a lelatives a lusdefrusdefrusdefrusdefruituituituituit en general

en general

en generalen generalen general 24 Article 4. Disposició 24 Article 5. Dret d’adquisició preferent 25 Article 6. Divisió de la cosa en cotitularitat 25 Article 7. Despeses de l’úsdefruit 25 Article 8. Usdefruit de quota indivisa 26 Article 9. Usdefruit de finca hipotecada 26 Article 10. Cotitularitat en l’úsdefruit 26 Article 11. Usdefruits successius 26 Article 12. Usdefruit subjecte a condició resolutòria o a termini final 27 Article 13. Dret de tercers en cas de renúncia o

alienació 27 Cap

Cap

CapCapCapííííítol III. tol III. tol III. tol III. tol III. LLLLL’’’’’usdefrusdefruit amb facultat de disposiciusdefrusdefrusdefruit amb facultat de disposiciuit amb facultat de disposiciuit amb facultat de disposiciuit amb facultat de disposicióóóóó 27 Article 14. Norma general 27 Article 15. Disposició amb el consentiment d’altri 28 Article 16. Disposició en cas de necessitat 28 Article 17. Dret de tercers 28 Article 18. Limitació en el cas d’usdefruit universal 28 Article 19. Règim de la contraprestació 29

(19)

Cap Cap Cap Cap

Capííííítol IVtol IVtol IVtol IVtol IV. . . LLL’’’’’usdefrLLusdefrusdefrusdefrusdefruit de boscos i de plantesuit de boscos i de plantesuit de boscos i de plantesuit de boscos i de plantesuit de boscos i de plantes 29 Article 20. Boscos 29 Article 21. Altres conjunts d’arbres 29 Article 22. Plantes que es renoven o rebroten 30 Article 23. Altres plantes 30 Article 24. Arbres morts o danyats 30 Article 25. Mata baixa 30 Cap

Cap Cap Cap

Capííííítol Vtol Vtol Vtol Vtol V. . . LLLLL’’’’’usdefrusdefrusdefruit de dinerusdefrusdefruit de dineruit de dineruit de dineruit de diner, de par, de par, de par, de par, de participacionsticipacionsticipacionsticipacionsticipacions en fons d

en fons d en fons d en fons d

en fons d’’’’’inversiinversiinversiinversióinversióóóó i d i d i d i d i d’’’’’altraltraltres instraltraltres instres instres instres instruments duments duments d’’’’’inversiuments duments dinversiinversiinversiinversióóóóó col

col col col

col···lectivalectivalectivalectivalectiva 31 Secci

Secci Secci Secci

Seccióóóóó primera. primera. primera. primera. primera. Disposicions generalsDisposicions generalsDisposicions generalsDisposicions generalsDisposicions generals 31 Article 26. L’usdefruit de diner 31 Article 27. L’usdefruit de participacions en fons

d’inversió 31 Article 28. Caràcter civil dels fruits 32 Article 29. Règim aplicable 32 Secci

Secci Secci Secci

Seccióóóó segona. ó segona. segona. segona. segona. LLL’’’’’usdefrLLusdefrusdefrusdefrusdefruit de paruit de paruit de paruit de paruit de participacions en fonsticipacions en fonsticipacions en fonsticipacions en fonsticipacions en fons d

d d d

d’’’’’inversiinversiinversiinversiinversióóóóó de car de carà de car de car de carààààcter acumulatiucter acumulatiucter acumulatiucter acumulatiucter acumulatiu 32 Article 30. Drets de l’usufructuari 32 Article 31. Drets del nu propietari 34 Article 32. Comisssions 35 Cap

Cap Cap Cap

Capííííítol VI. tol VI. tol VI. tol VI. tol VI. El drEl drEl drEl drEl dret det d’úet det det d’ú’ú’ú’ús i el drs i el dret ds i el drs i el drs i el dret det det det d’’’’’habitacihabitacihabitacióhabitacihabitacióóóó 3535353535 Secci

Secci Secci Secci

Seccióóóóó primera. primera. primera. primera. primera. Disposicions comunesDisposicions comunesDisposicions comunesDisposicions comunesDisposicions comunes 35 Article 33. Constitució 35 Article 34. Caràcter presumiblement vitalici 35 Article 35. Diversitat de titulars 36 Article 36. Indisponibilitat del dret 36 Article 37. Extinció 36 Secci

Secci Secci Secci

Seccióóóó segona.ó segona. segona. segona. segona. DrDrDrDrDret det d’úet det det d’ú’ú’ú’ússsss 36 Article 38. Contingut 36 Article 39. Titulars 36 Article 40. Ús d’habitatge 37 Article 41. Usos especials 37 Article 42. Despeses 37 Secci

Secci Secci Secci

Seccióóóóó ter ter ter ter tercera.cera.cera.cera.cera. DrDret dDrDrDret det det det d’’’’’habitacihabitacihabitacihabitacihabitacióóóóó 38 Article 43. Contingut 38 Article 44. Titular 38 Article 45. Convivència amb el propietari 38 Article 46. Despeses 38

(20)

Disposició transitòria 38 Disposicions finals 39 Primera. Dret vigent 39 Segona. Entrada en vigor 39

(21)
(22)

Llei 13/2000, de 20

de novembre,

de regulació dels drets

d’usdefruit, d’ús i

d’habitació

PREÀMBUL

Aquesta Llei té per objecte la regulació dels drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació, fent ús de la competèn-cia que resulta de l’article 149.1.8 de la Constitució i de l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Pel que fa al dret d’usdefruit s’ha optat, de moment, per establir només una regulació de les especificitats que ha tingut aquesta institució i les que es considera que ha de tenir de futur en el dret català, i, amb apli-cació supletòria del Codi civil, que és, evidentment, d’arrel romana i, per tant, compatible amb els princi-pis proprinci-pis del dret català; així, després del que esta-bleixen el títol constitutiu i les disposicions catalanes corresponents, s’ha d’aplicar la normativa d’aquell Codi.

Entre la normativa que s’estableix per al dret d’usde-fruit, cal destacar, en primer lloc, el reconeixement de l’alienabilitat del dret. Atesa, però, la importància que aquest fet pot representar per al nu propietari, s’atri-bueix a aquest la possibilitat d’evitar-ne el canvi sub-jectiu i se li dóna la possibilitat d’exercir el dret d’ad-quisició preferent per a recuperar aquell dret. El dret d’adquisició preferent abasta també les even-tuals disposicions a títol gratuït i les que ho siguin a títol de venda, raó per la qual, a manca de preu, es preveu l’atribució d’una valoració al dret que es vol alienar. Evi-dentment, aquest aspecte, i fins i tot el mateix preu de venda, pot donar lloc a discrepàncies, que, si fos el cas, en darrer terme s’haurien de resoldre per via ju-dicial.

(23)

A part de la regulació d’altres situacions especials, es recullen les disposicions que els articles 279 a 282 de la Compilació del dret civil de Catalunya dediquen a l’usdefruit de boscos i plantes, i s’hi estableix l’apli-cació preferent del costum de la comarca. També hi ha sengles capítols dedicats a l’usdefruit amb facul-tat de disposició i al derivat de diners i de participa-cions en fons d’inversió de capitalització.

Amb relació a l’usdefruit amb facultat de disposició, al costat del règim general, es fa el tractament espe-cífic del cas de disponibilitat amb consentiment d’al-tri, amb una posició que beneficia l’usufructuari, en el cas de manca de majoria entre les persones que han d’aprovar l’acte, i la previsió de disponibilitat en cas de necessitat. Per a la disponibilitat, s’estableix un deure d’informació al nu propietari, la possibilitat d’obtenir subsidiàriament l’autorització per via judicial si l’alienació hagués d’ésser consentida per altres persones, i una aplicació residual de la subrogació real.

Es regula l’usdefruit de diners i de participacions en fons d’inversió, ja que cal esperar que sigui cada ve-gada més freqüent l’ús d’aquesta institució en aquest àmbit i perquè és molt necessària una regulació, es-pecialment pel que fa als fons de capitalització, atès que s’ha partit de la base que, d’acord amb la natu-ralesa del dret d’usdefruit i amb la previsible voluntat dels constituents, tot i el seu silenci, si escau, calia permetre a l’usufructuari l’efectivitat del seu dret. És evident aleshores que, si calia esperar a la desin-versió, ultra la no-disponibilitat de recursos en l’inter-val –aspecte que és difícil imaginar que fos volgut pel constituent–, es permetia la inoperància del dret de l’usufructuari durant tota la seva vida, si moria abans d’aquella desinversió, fet difícilment compatible amb la naturalesa del dret.

Per aquest motiu s’atorga a l’usufructuari l’opció d’es-perar l’extinció del fons o l’usdefruit o de demanar el rendiment presumpte de la participació en el fons d’in-versió equivalent a l’interès legal del diner establert per l’anualitat transcorreguda incrementat de dos punts.

(24)

Els drets d’ús i d’habitació es regulen de manera au-tònoma, tot i que se subjecten supletòriament a la normativa de l’usdefruit.

Es recull en ambdós casos la possibilitat de consti-tució no tan sols per via de reserva, sinó també per reducció del dret d’usdefruit i es configuren ambdós drets com a inalienables i, en general, com a vitalicis. Quant al dret d’ús, el seu abast es mesura en funció de les necessitats del titular i de les persones que hi convisquin, i, quant al dret d’habitació, es configura com el d’utilització parcial d’un habitatge.

CAPÍTOL I

DISPOSICIÓGENERAL

ARTICLE 1. RÈGIMAPLICABLE

1. Els drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació es regeixen per allò que estableix, en cada cas, el títol constitu-tiu i les modificacions que d’aquest puguin fer els ti-tulars dels drets.

2. En el que no resulti del títol ni de les modificacions d’aquest, els drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei i per les que, amb relació a aquests drets, estableixen el Codi de successions per causa de mort i el Codi de famí-lia.

3. Als drets d’ús i d’habitació, els són aplicables supletòriament les disposicions d’aquesta Llei sobre el dret d’usdefruit.

4. A l’usdefruit de boscos i plantes s’aplica en primer lloc, en allò que no resulta ni del títol constitutiu ni de les modificacions d’aquest, el costum de la comarca. ARTICLE 2. CONSTITUCIÓ

1. Els drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació es poden constituir a títol onerós i a títol gratuït, tant per un acte entre vius com per causa de mort. En cas que el

(25)

tí-tol constitutiu sigui una donació, el donant pot reser-var-se la facultat de reversió del dret, amb l’especifi-cació, en el títol constitutiu, de les causes de rever-sió que s’hagin previst.

2. L’usdefruit es pot constituir a títol universal i, en aquest cas inclou tots els béns d’una herència, o es pot constituir a títol particular, en el qual cas, recau sobre un bé o més d’un.

ARTICLE 3. EXERCICIDELDRET

1. L’usufructuari pot usar i gaudir de la cosa usufruc-tuada, però ha de respectar-ne la substància, fora que la llei, el títol constitutiu o les modificacions d’a-quest estableixin una altra cosa.

2. Quan l’usdefruit recau sobre béns que poden és-ser consumits per l’usufructuari o els seus hereus, aquests han de restituir-los, en acabar l’usdefruit, per béns de la mateixa quantitat i qualitat. En cas que això no fos possible, l’usufructuari o els hereus han de pagar el preu dels béns objecte d’usdefruit en el moment que aquest s’extingeix.

3. L’usufructuari pot fer millores a la cosa usufructu-ada, sense alterar-ne la substància.

4. L’usufructuari no pot perjudicar la cosa usufructu-ada, i en cas de fer-ho, en respon davant el nu pro-pietari, el qual pot reclamar-li els danys i perjudicis que li hagi ocasionat.

CAPÍTOL II

DISPOSICIONSRELATIVESALUSDEFRUITENGENERAL

ARTICLE 4. DISPOSICIÓ

1. L’usufructuari pot disposar del seu dret per actes entre vius, a títol gratuït o a títol onerós.

2. L’usufructuari que es proposi transmetre el seu dret ha de notificar-ho fefaentment al nu propietari, tot in-dicant el nom de l’adquirent, el preu convingut, en el supòsit de transmissió onerosa, o el valor que es doni

(26)

al dret, en el cas de transmissió gratuïta, i les altres circumstàncies rellevants de l’alienació.

ARTICLE 5. DRETDADQUISICIÓPREFERENT

1. Sens perjudici del seu dret a impugnar judicialment el preu o el valor notificat, el nu propietari té dret de tanteig de l’usdefruit en el termini de seixanta dies a comptar de la notificació establerta per l’article 4, abonant-ne el preu o, si no n’hi ha, el valor notificat per l’usufructuari.

2. Si no hi ha notificació fefaent o si l’alienació s’ha dut a terme en circumstàncies diferents de les noti-ficades, sens perjudici del mateix dret d’impugnació, el nu propietari pot exercir el dret de retracte en el termini d’un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de l’alienació o de les circumstàncies d’aquesta.

3. Quan es tracta de béns immobles, el nu propieta-ri pot exercir el dret de retracte en el termini d’un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de l’alienació o de la data de la inscripció en el Registre de la Propietat.

4. No es té el dret d’adquisició preferent en els supò-sits d’execució judicial, extrajudicial o administrativa forçoses, si el nu propietari ha estat degudament notificat del procediment.

ARTICLE 6. DIVISIÓDELACOSAENCOTITULARITAT

El nu propietari d’una quota de cosa en condomini pot fer-ne la divisió, sense necessitat de consenti-ment de l’usufructuari. Tanmateix, cal que la hi noti-fiqui i aquest té el dret a impugnar-la si entén que lesiona els seus interessos.

ARTICLE 7. DESPESESDELUSDEFRUIT

Les despeses de conservació, manteniment, reparació ordinària i subministrament del bé usufructuat són a càrrec de l’usufructuari. Les despeses de reparacions extraordinàries són a càrrec del nu propietari.

(27)

ARTICLE 8. USDEFRUITDEQUOTAINDIVISA

1. L’usufructuari d’una quota de cosa en condomini exerceix els drets que li corresponen sense necessi-tat d’intervenció del nu propietari.

2. Si la comunitat cessa per divisió de la cosa, el dret d’usdefruit es concreta sobre la part de la cosa co-muna adjudicada al nu propietari.

ARTICLE 9. USDEFRUITDEFINCAHIPOTECADA

L’usufructuari d’una finca que estava hipotecada en constituir-se l’usdefruit no està obligat al pagament del deute en seguretat del qual es constituí la hipo-teca.

ARTICLE 10. COTITULARITATENLUSDEFRUIT

1. Llevat que el títol ho estableixi altrament, l’usdefruit vitalici constituït conjuntament i simultània a favor de cònjuges, de persones en situació d’unió estable de parella, o de fills o germans del constituent, no s’ex-tingeix fins a la mort de tots els titulars, de manera que la quota dels qui premorin incrementa la dels su-pervivents en la proporció corresponent.

2. Si l’usdefruit s’ha constituït en consideració al ma-trimoni o a la unió estable de parella dels afavorits, en cas de divorci, nul·litat, o separació judicial o de fet dels cònjuges o en cas d’extinció de la relació de parella, s’extingeix totalment l’usdefruit, llevat que es demostri que és una altra la voluntat del constituent. 3. Quan es tracta de persones sense els vincles es-mentats en els punts 1 i 2, la mort d’un dels titulars extingeix l’usdefruit en la quota corresponent. ARTICLE 11. USDEFRUITSSUCCESSIUS

1. Als usdefruits successius, els és aplicable el límit de crides establert per a les substitucions fideïcomis-sàries.

2. La reserva d’usdefruit vitalici en les donacions de propietat es pot pactar que s’estengui al cònjuge del donant.

(28)

ARTICLE 12. USDEFRUIT SUBJECTE A CONDICIÓ RESOLUTÒRIAOATERMINIFINAL

1. L’usdefruit constituït sota condició resolutòria s’ex-tingeix per la mort del titular, si aquesta té lloc abans que la condició es compleixi. Els drets constituïts per l’usufructuari la regulació dels quals no ho disposa al-trament, resten extingits a la seva mort o en el mo-ment que es compleix la condició resolutòria. 2. L’usdefruit constituït a termini final subsisteix a la mort de l’usufructuari, si aquesta té lloc abans que es compleixi el termini. El dret es transmet aleshores als hereus o legataris, fins a l’expiració del dit termini. Els drets constituïts per l’usufructuari o l’adquirent la re-gulació dels quals no ho disposa altrament, no resten extingits a la mort de l’usufructuari, sinó en el moment que es compleix el termini imposat.

ARTICLE 13. DRETDETERCERSENCASDERENÚNCIAO ALIENACIÓ

La renúncia a l’usdefruit o l’alienació d’aquest no per-judica tercers. Per tant, aquests conserven llurs drets durant el temps que havia de durar l’usdefruit si la re-núncia o l’alienació no haguessin tingut lloc.

CAPÍTOL III

L’USDEFRUITAMBFACULTATDEDISPOSICIÓ

ARTICLE 14. NORMAGENERAL

1. L’usdefruit pot constituir-se amb facultat per a dis-posar dels béns usufructuats, tant si s’ha constituït a títol universal com si s’ha constituït a títol particular. 2. L’usufructuari pot disposar aleshores dels béns es-mentats, però només a títol onerós, fins i tot a canvi d’una renda vitalícia o d’algun dret temporal, llevat del que estableix l’article 18.1. Només pot fer-ho a títol gratuït si ho disposa el títol constitutiu.

3. La facultat d’alienar a títol de venda comprèn la de fer-ho per qualsevol altre títol onerós.

(29)

ARTICLE 15. DISPOSICIÓAMBELCONSENTIMENTDALTRI

1. Si la facultat de disposar està subjecta al consen-timent d’altres persones i aquestes són més d’una, encara que es tracti del nu propietari o dels nus pro-pietaris, és suficient el consentiment de la majoria de quotes.

2. Si la facultat es té per al cas de necessitat i no se n’obté el consentiment, l’usufructuari pot sol·licitar l’autorització judicial.

ARTICLE 16. DISPOSICIÓENCASDENECESSITAT

1. Si s’ha establert que l’usufructuari només pot dis-posar dels béns usufructuats en cas de necessitat, pot fer-ho sempre que es tracti de necessitats seves i de la família o, si és el cas, de l’altre membre de la parella estable, d’acord amb el que estableix el títol constitutiu. L’usufructuari no pot fer ús d’aquesta fa-cultat, si abans no ha consumit els béns propis no necessaris per a la vida o per a l’exercici de la pro-fessió, o no n’ha disposat.

2. Per a fer ús d’aquesta facultat, no cal el consenti-ment del nu propietari, però l’usufructuari respon dels perjudicis causats, si la necessitat no era certa o si no s’ha actuat de la manera establerta a l’apartat 1. 3. L’usufructuari ha de notificar l’acte de disposició al nu propietari en el termini de trenta dies a comptar de l’atorgament.

ARTICLE 17. DRETSDETERCERS

Malgrat el que estableix l’article 16, perquè l’acte de disposició tingui plena eficàcia quant a tercers, és su-ficient que l’usufructuari faci referència a la seva fa-cultat de disposar dels béns usufructuats en cas de necessitat.

ARTICLE 18. LIMITACIÓENELCASDUSDEFRUITUNIVERSAL

1. En qualsevol cas, l’usufructuari a títol universal no pot disposar de la quarta part dels béns subjectes a ell.

(30)

2. La persona que hagi constituït l’usdefruit universal pot deixar sense efecte aquesta limitació. S’entén que ho ha fet si, de manera expressa, autoritza l’usufructuari a disposar de tots els béns compresos en l’usdefruit.

ARTICLE 19. RÈGIMDELACONTRAPRESTACIÓ

1. Si l’usufructuari exerceix la facultat de disposició, la contraprestació obtinguda és de lliure disposició seva.

2. Se n’exceptua el cas en què la facultat es té per necessitat, en què aleshores la part de la contraptació que no s’ha hagut d’aplicar per a satisfer-la res-ta subrogada en l’usdefruit.

CAPÍTOL IV

L’USDEFRUITDEBOSCOSIDEPLANTES

ARTICLE 20. BOSCOS

L’usufructuari de boscos que, per llur naturalesa, es-tan destinats a fusta té dret a fer tallades curtes, ade-quades a una explotació racional, d’acord amb un pla tècnic.

ARTICLE 21. ALTRESCONJUNTSDARBRES

1. Quan es tracta de conjunts d’arbres que tenen una destinació distinta de la d’obtenir fusta, l’usufructuari no pot alterar-la, i, en conseqüència, li és prohibit de tallar-los. Són compresos en aquest apartat, entre al-tres, els conjunts destinats a una funció d’esbarjo o d’ornament d’una finca, les masses d’arbrat destina-des a fer ombra, a augmentar l’aglutinament del sòl, a fixar les sorres, a defensar les finques dels vents, a endegar les aigües o a donar fertilitat al sòl. 2. La limitació establerta per l’apartat 1 també afec-ta els conjunts d’arbres destinats a obtenir productes distints de la fusta, com és ara la resina, la saba, l’es-corça i altres, i en aquest cas l’usufructuari només té dret als productes esmentats.

(31)

ARTICLE 22. PLANTESQUEESRENOVENOREBROTEN

1. L’usufructuari d’una finca pot tallar i fer seus els arbres i els arbusts que es renoven o rebroten pel tronc o per les arrels, sempre que no estiguin com-presos en els casos que s’esmenten a l’article 21.1. En aquest cas, només pot disposar de llurs produc-tes i de llurs branques mitjançant podada que s’ade-qüi a l’espècie de què es tracti.

2. Als arbres de ribera i de creixença ràpida, els és aplicable el que disposa l’apartat 1, però amb l’obli-gació de restituir el que es talli.

3. L’usufructuari pot disposar també dels plançons o els arbusts de viver, però ha de restituir en temps hàbil les tretes efectuades.

ARTICLE 23. ALTRESPLANTES

L’usufructuari d’arbres o arbusts que, després de ta-llats, no es renoven o rebroten, només pot disposar de llurs productes mitjançant podes de les branques. Si s’ha de tallar cap arbre per a atendre les necessi-tats de la finca, cal l’autorització del nu propietari. ARTICLE 24. ARBRESMORTSODANYATS

L’usufructuari pot fer seus els arbres que morin, en-cara que es tracti d’arbres fruiters. Els arrencats o ca-polats pel vent pertanyen al nu propietari, però l’usufructuari els pot fer servir per a reparar els edifi-cis compresos en l’usdefruit i per a llenya per al seu consum domèstic.

ARTICLE 25. MATABAIXA

L’usufructuari pot disposar de la mata baixa, fent ta-llades periòdiques segons el costum de la comarca.

(32)

CAPÍTOL V

L’USDEFRUITDEDINER, DEPARTICIPACIONSENFONSDINVERSIÓ IDALTRESINSTRUMENTSDINVERSIÓCOL·LECTIVA

SECCIÓPRIMERA

DISPOSICIONSGENERALS

ARTICLE 26. L’USDEFRUITDEDINER

1. En l’usdefruit de diner, l’usufructuari té dret als ren-diments que produeix un capital en diner.

2. Si l’usufructuari ha constituït fiança, pot donar al capital la destinació que consideri com a convenient i té l’obligació de retornar la quantitat de diner equi-valent a aquest capital en extingir-se l’usdefruit. 3. Si l’usufructuari està dispensat de constituir fiança o no la pot constituir, ha de posar el capital a interès amb l’acord del nu propietari o, si manca l’acord, amb autorització judicial; i, en qualsevol cas, amb les ga-ranties suficients per a mantenir la integritat del capi-tal objecte d’usdefruit.

4. La titularitat del capital objecte de l’usdefruit cor-respon al nu propietari en tots els casos.

ARTICLE 27. L’USDEFRUITDEPARTICIPACIONSENFONS DINVERSIÓ

1. En l’usdefruit de participacions en fons d’inversió, l’usufructuari té dret als rendiments positius que pro-dueixin aquestes participacions des que es constitu-eix l’usdefruit fins que s’extingconstitu-eix.

2. El valor negatiu eventual dels rendiments no gene-ra obligacions de l’usufructuari envers el nu propietari. 3. La titularitat de les participacions en el fons d’inversió correspon al nu propietari, el qual gaudeix, a títol exclusiu, de la condició de partícip a l’efecte d’exigir el reemborsament total o parcial de les participacions.

(33)

4. Si el nu propietari exigeix el reemborsament total o parcial de les participacions abans d’extingir-se l’us-defruit, la reinversió del capital obtingut, un cop liqui-dats els drets de l’usufructuari i, si escau, els del nu propietari, s’ha de fer d’acord amb el que estableix el títol constitutiu o amb el que, per acord mutu, pactin el nu propietari i l’usufructuari. Altrament esdevé un usdefruit de diner, sens perjudici, en el cas del reem-borsament parcial, que es mantingui l’usdefruit sobre les participacions no reemborsades.

5. El nu propietari de participacions en fons d’inver-sions garantits no pot exigir el reemborsament d’aquestes abans no hagi transcorregut el termini de garantia, llevat de pacte o acord amb l’usufructuari, o d’autorització expressa establerta al títol constitutiu. ARTICLE 28. CARÀCTERCIVILDELSFRUITS

Els rendiments en l’usdefruit de diner i en el de par-ticipacions en fons d’inversió són fruits civils i es te-nen per percebuts dia a dia.

ARTICLE 29. RÈGIMAPLICABLE

Les relacions entre l’usufructuari i el nu propietari en l’usdefruit de participacions en fons d’inversió es re-geix, en primer terme, per la regulació establerta và-lidament pel títol constitutiu de l’usdefruit o les modi-ficacions d’aquest i pels pactes i els acords vàlids entre l’usufructuari i el nu propietari i, en segon terme, per les disposicions d’aquest capítol.

SECCIÓSEGONA

L’USDEFRUITDEPARTICIPACIONSENFONSDINVERSIÓDE CARÀCTERACUMULATIU

ARTICLE 30. DRETSDELUSUFRUCTUARI

1. En l’usdefruit de participacions en fons d’inversió de caràcter acumulatiu, l’usufructuari té dret als ren-diments positius que produeixin aquestes, entesos com la diferència positiva de valor entre les participa-cions en la data que es constitueix l’usdefruit i el

(34)

va-lor de les mateixes participacions en la data de l’ex-tinció de l’usdefruit, o la data del reemborsament si aquest es produeix abans de l’extinció de l’usdefruit. 2. L’usufructuari ha de percebre els rendiments a què té dret, en ple domini i com a fruits civils, el dia del re-emborsament. El sol fet d’extingir-se l’usdefruit no de-termina el dret a reclamar el pagament dels rendi-ments.

3. L’acció per a exigir el compliment de l’obligació de pagament dels rendiments de l’usdefruit prescriu als cinc anys, comptats des del dia del reemborsament. 4. L’usufructuari, si l’entitat gestora del fons no la hi facilita directament, té dret a rebre del nu propietari tota la informació que l’entitat gestora li faciliti relati-va al fons i a les participacions usufructuades. 5. Llevat disposició contrària del testador, l’usufruc-tuari que ho és per disposició testamentària, i el que ho és per successió intestada, pot optar per perce-bre els rendiments de l’usdefruit d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2, o per renunciar als dits rendiments a canvi d’obtenir del nu propietari un ren-diment presumpte equivalent a l’interès legal del di-ner incrementat de dos punts sobre el valor de les participacions en la data de constitució de l’usdefruit, tret que les participacions siguin sobre un fons d’in-versió immobiliària, en el qual cas el rendiment ha d’ésser l’equivalent a l’interès legal del diner sense cap increment.

6. L’usufructuari ha de fer l’opció establerta a l’apar-tat 5 mitjançant notificació al nu propietari dins el ter-mini de sis mesos des de l’acceptació de l’herència. 7. Si l’usufructuari opta per obtenir del nu propietari el rendiment presumpte a què es refereix l’apartat 5, el nu propietari, després de notificar-ho a l’usufructuari, pot fer efectius a càrrec seu els drets de l’usufructuari o fer-los efectius mitjançant el reem-borsament parcial de les participacions del fons d’in-versió pel valor equivalent al dret de l’usufructuari. El nu propietari ha de fer efectiu el pagament del

(35)

rendi-ment per anualitats vençudes, sens perjudici que aquests mantinguin la condició de fruits civils i siguin tinguts per percebuts dia a dia.

8. El dret de l’usufructuari a percebre el rendiment presumpte es manté fins a l’extinció de l’usdefruit o fins al reemborsament total de les participacions en el fons d’inversió, si aquest es produeix abans de l’extinció. En aquest cas, s’ha de procedir d’acord amb el que estableix l’article 27.4, sens perjudici del que disposa l’article 31

ARTICLE 31. DRETSDELNUPROPIETARI

1. Si l’usdefruit en les participacions en el fons d’in-versió s’ha constituït en una data posterior a la de l’adquisició de les participacions pel nu propietari, aquest fa seva, en ple domini, la diferència de valor entre les participacions en la data que va adquirir les participacions i el valor de les mateixes participaci-ons en la data que es va cparticipaci-onstituir l’usdefruit. 2. Si l’usdefruit en les participacions en el fons d’in-versió s’extingeix en una data anterior a la del reem-borsament de les participacions, el nu propietari fa seus, en ple domini, el capital inicial, la diferència de valor entre les participacions en la data que es va extingir i en la data que es van reemborsar i els ren-diments que li puguin correspondre d’acord amb l’apartat 1.

3. Si l’usufructuari que ho és per disposició testamen-tària o per successió intestada ha fet ús del dret al rendiment presumpte en els termes establerts per l’article 30, el nu propietari també fa seva, en ple domini, la diferència de valor entre les participacions en la data que es constitueix l’usdefruit i el valor de les mateixes participacions en la data de l’extinció de l’usdefruit o de la data del reemborsament. 4. Sens perjudici del que estableix aquest article, en els casos en què el reemborsament de les participa-cions no impliqui l’extinció de l’usdefruit, cal procedir d’acord amb el que estableix l’article 27.4.

(36)

ARTICLE 32. COMISSIONS

1. Les comissions per l’adquisició o la subscripció de participacions en un fons d’inversió són a càrrec del nu propietari, llevat que l’usdefruit es constitueixi si-multàniament, en el qual cas són a càrrec del nu pro-pietari i de l’usufructuari en la proporció que els cor-respongui d’acord amb la valoració de l’usdefruit. 2. Les comissions corresponents a la gestió del fons, mentre duri l’usdefruit, són a càrrec de l’usufructuari. 3. Les comissions derivades del reemborsament par-cial de participacions per a fer efectius els rendi-ments presumptes a què es refereix l’article 30, són a càrrec de l’usufructuari.

4. Les comissions pel reemborsament per extinció del fons o pel reemborsament anticipat, llevat del cas establert a l’apartat 3, són a càrrec del nu propietari.

CAPÍTOL VI

ELDRETDÚSIELDRETDHABITACIÓ

SECCIÓPRIMERA

DISPOSICIONSCOMUNES

ARTICLE 33. CONSTITUCIÓ

1. Els drets d’ús i d’habitació es constitueixen per dis-posició legal o per negoci jurídic, entre vius, a títol onerós o a títol gratuït, o per causa de mort. 2. També es poden constituir per reserva, en qualse-vol negoci jurídic d’alienació que atorgui el propietari d’una cosa, o per reducció del dret d’usdefruit. ARTICLE 34. CARÀCTERPRESUMIBLEMENTVITALICI

Si el dret d’ús o d’habitació es constitueix a favor d’una persona física i no se n’especifica la durada, es presumeix que és vitalici.

(37)

ARTICLE 35. DIVERSITATDETITULARS

1. Els drets d’ús i d’habitació es poden constituir a fa-vor de diverses persones, simultàniament o succes-siva, però en aquest darrer cas, només si es tracta de persones vives al temps de la constitució.

2. En ambdós casos, el dret no s’extingeix fins la mort del darrer titular.

ARTICLE 36. INDISPONIBILITATDELDRET

1. L’usuari i l’habitacionista no poden alienar el seu dret.

2. Malgrat el que estableix l’apartat 1, l’usuari i l’ha-bitacionista poden donar el seu consentiment a la constitució d’una hipoteca sobre el bé de què es trac-ti, en el qual cas l’execució de la hipoteca comporta l’extinció del dret.

ARTICLE 37. EXTINCIÓ

1. Els drets d’ús i d’habitació s’extingeixen en els ma-teixos casos que el dret d’usdefruit.

2. També s’extingeixen per resolució judicial, en cas d’exercici greument contrari a la naturalesa del bé.

SECCIÓSEGONA DRETDÚS

ARTICLE 38. CONTINGUT

El dret d’ús comporta el dret a posseir i a utilitzar una cosa aliena d’acord amb la seva naturalesa i de ma-nera suficient per a atendre les necessitats de l’usu-ari i la seva família. Pot recaure sobre tota classe de béns aptes per a ésser utilitzats, mobles o immobles, fins i tot bestiar.

ARTICLE 39. TITULARS

El dret d’ús pot constituir-se a favor de persones físi-ques o jurídifísi-ques. En afísi-quest darrer cas, la seva du-rada màxima serà de trenta anys.

(38)

ARTICLE 40. ÚSDHABITATGE

1. Llevat que el títol constitutiu determini el contrari, l’ús d’un habitatge s’estén a la totalitat d’aquest i comprèn el de les dependències i els drets annexos. 2. Si el dret d’ús d’un habitatge s’estén a la totalitat d’aquest, l’usuari pot llogar o cedir a altri per qualse-vol títol les dependències que no necessiti per a ell i per a les persones que hi convisquin, per una dura-da que no excedeixi la del dret d’ús. El lloguer o la cessió s’extingeixen en extingir-se el dret d’ús. ARTICLE 41. USOSESPECIALS

1. El dret d’ús constituït sobre una finca que produ-eix fruits dóna dret a percebre’n els que siguin neces-saris per a atendre les necessitats del seu titular i de les persones que conviuen amb ell.

2. El dret d’ús constituït sobre bestiar dóna dret a per-cebre’n, en les mateixes condicions que a l’apartat 1, les cries i els altres productes.

3. El dret d’ús constituït sobre un bosc o sobre plan-tes dóna dret a talar els arbres i la mata baixa que calgui per a atendre les necessitats esmentades a l’apartat 1, i fins i tot per a vendre el producte, si això calgués, amb subjecció, però, al que disposa el ca-pítol IV.

ARTICLE 42. DESPESES

1. L’usuari d’un habitatge o d’un bé que no produeix fruits està obligat a atendre les despeses originades per la cosa usada, igual com l’usufructuari. 2. La mateixa norma s’aplica a l’usuari de la cosa que produeix fruits, si en disposa lliurement. Altrament, s’ha de fer càrrec de les despeses corresponents en la mesura que els fruits que resten a disposició del propietari no satisfacin l’import de les despeses.

(39)

SECCIÓTERCERA

DRETDHABITACIÓ

ARTICLE 43. CONTINGUT

1. El dret d’habitació comporta el dret d’ocupar la part de l’immoble indicada en el títol constitutiu o, si no hi ha aquesta indicació, la part necessària per a aten-dre les necessitats d’habitatge del titular i de les per-sones que hi conviuen, encara que el nombre d’aquestes augmenti després de la constitució. 2. El dret d’habitació comprèn el dret d’ocupar les de-pendències i exercir els drets annexos de l’habitatge, d’acord amb les necessitats especificades en l’apar-tat 1.

ARTICLE 44. TITULAR

El dret d’habitació només pot constituir-se a favor de persones físiques.

ARTICLE 45. CONVIVÈNCIAAMBELPROPIETARI

En cas de convivència entre el propietari i l’habitacionista, ambdós han d’exercir el seu dret amb correcció, a fi de facilitar una relació normal entre l’un i l’altre, i amb les persones que convisquin amb ells.

ARTICLE 46. DESPESES

L’habitacionista resta rellevat de satisfer les despeses derivades de l’habitatge, sempre que en faci un ús normal. Són a càrrec de l’habitacionista les despeses que siguin individualitzables i les que es deriven dels serveis que ell mateix hi hagi instal·lat.

DISPOSICIÓTRANSITÒRIA

Aquesta Llei no és aplicable als drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació constituïts abans que hagi entrat en vigor.

(40)

DISPOSICIONSFINALS

PRIMERA. DRETVIGENT

Resten substituïts per les disposicions corresponents d’aquesta Llei els articles 279, 280, 281 i 282 de la Compilació del dret civil de Catalunya.

SEGONA. ENTRADAENVIGOR

Aquesta Llei entra en vigor al cap de dos mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya.

(41)
(42)

Índex analític

accions accions accionsaccionsaccions

- impugnació de la divisió del condomini art. 6 - impugnació judicial del preu de l’usdefruit art. 5 - per a exigir el pagament dels rendiments

de l’usdefruit de participacions en fons

d’inversió art. 30 arbr

arbr arbrarbrarbreseseseses

- arrencats o capolats pel vent art. 24 - destinats a fusta art. 20 (usdefruit) i 41 (dret d’ús) - amb destinació distinta de la d’obtenir fusta art. 21 - de creixença ràpida art. 22 - de ribera art. 22 - morts art. 24 - que es renoven o rebroten pel

tronc o per les arrels art. 22 - que no es renoven o rebroten art. 23 ar

ar

arararrrrrrendamentendamentendamentendamentendament

- de l’habitatge en el dret d’ús art. 40 autoritzaci

autoritzaci autoritzaciautoritzaciautoritzacióóóóó

(vegeu també consentiment)

- del nu propietari per a tallar arbres per a

atendre necessitats de la finca art. 23 - establerta al títol constitutiu per al

reemborsament anticipat de participacions

en fons d’inversió garantits art. 27 - judicial per a disposar dels béns de

l’usdefruit en cas de necessitat art. 15 - judicial per a posar el capital a interès

en l’usdefruit de diner art. 26 - per a la disposició dels béns en

l’usdefruit universal art. 18 b

b bbbééééénsnsnsnsns

- d’una herència (usdefruit universal) art. 2 - immobles (retracte en la disposició

del dret d’usdefruit) art. 5 - que no produeixen fruits (dret d’ús) art. 42 - que produeixen fruits (dret d’ús) art. 41 i 42 - que poden ésser consumits art. 3

(43)

- sobre els quals pot recaure el dret d’habitació art. 43 - sobre els quals pot recaure el dret d’ús art. 38 - sobre els quals pot recaure el dret d’usdefruit art. 2 bestiar

bestiar bestiar bestiar bestiar

- abast del dret d’ús sobre aquest art. 41 - contingut del dret d’ús art. 38 boscos boscos boscos boscos boscos (vegeu arbres) condomini condomini condomini condomini condomini

(vegeu també cotitularitat)

- divisió art. 6 - usdefruit sobre quota indivisa art. 8 conjunt d

conjunt d conjunt d conjunt d conjunt d’’’’’arbrarbrarbrarbrarbreseseseses (vegeu arbres) consentiment consentiment consentiment consentiment consentiment

(vegeu també autorització)

- caràcter innecessari del de l’usufructuari

per a la divisió de la cosa en condomini art. 6 - caràcter innecessari del nu propietari

per a disposar dels béns usufructuats

en cas de necessitat art. 16 - per a constituir una hipoteca sobre el bé

objecte dels drets d’ús i d’habitació art. 36 - per a fer ús de la facultat de disposició

dels béns usufructuats art. 15 constituci

constituci constituci constituci constitucióóóóó

- de l’usdefruit a títol particular art. 2 - de l’usdefruit a títol universal art. 2 - dels drets d’ús i d’habitació art. 33 - dels drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació art. 2 conviv

conviv conviv conviv convivèèèèèncianciancianciancia (vegeu també família)

- entre el propietari i l’habitacionista art. 45 - persones que conviuen amb el titular

del dret d’ús art. 40 i 41 - persones que conviuen amb el titular

del dret d’habitatge art. 43 costum

costum costum costum costum

- caràcter supletori en l’usdefruit de

boscos i plantes art. 1 - de la comarca per a fer tallades

periòdiques de mata baixa art. 25 cotitularitat

cotitularitat cotitularitat cotitularitat cotitularitat

(vegeu també condomini)

- de l’usdefruit art. 10 - dels drets d’ús i d’habitació art. 35

(44)

despeses despeses despesesdespesesdespeses

- en el dret d’habitació art. 46 - en el dret d’ús art. 42 - en l’usdefruit de participacions en fons d’inversió art. 32 - en l’usdefruit en general art. 7 disponibilitat dels b

disponibilitat dels b

disponibilitat dels bdisponibilitat dels bdisponibilitat dels béééééns usufrns usufrns usufrns usufrns usufructuatsuctuatsuctuatsuctuatsuctuats per l

per l

per lper lper l’’’’’usufrusufrusufrusufrusufructuariuctuariuctuariuctuariuctuari

- amb consentiment de terceres persones art. 15 - en cas de necessitat art. 16 i 17 - en l’usdefruit universal; limitació art. 18 - norma general art. 14 - règim de la contraprestació obtinguda art. 19 disponibilitat de dr

disponibilitat de dr disponibilitat de drdisponibilitat de drdisponibilitat de dretsetsetsetsets

- del dret d’usdefruit art. 4 i 5 - dels drets d’ús i d’habitació; prohibició art. 36 donaci

donaci donacidonacidonacióóóóó

- reserva d’usdefruit vitalici en les donacions

de propietat art. 11 - títol constitutiu dels drets d’usdefruit,

d’ús i d’habitació art. 2 dr

dr

drdrdrets de lets de lets de lets de lets de l’’’’’usufrusufrusufrusufrusufructuariuctuariuctuariuctuariuctuari

- de disposició del dret d’usdefruit art. 4 - de disposició dels béns art. 14 - de disposició dels béns en cas de necessitat art. 16 - definició general art. 3 - d’impugnar la divisió del condomini art. 6 - en l’usdefruit de boscos i plantes art. 20, 21, 22 i 23 - en l’usdefruit de participacions en fons

d’inversió acumulatius art. 30 - sobre la quota de la cosa en condomini art. 8 dr

dr

drdrdrets de terets de terets de terets de terets de tercerscerscerscerscers

- constituïts per l’usufructuari o l’adquirent art. 12 - en cas d’alienació del dret d’usdefruit art. 13 - en cas de renúncia de l’usufructuari art. 13 - en la disposició dels béns de l’usdefruit

en cas de necessitat art. 17 - extinció del lloguer o la cessió en extingir-se

el dret d’ús art. 40 - extinció dels drets d’ús i d’habitació per

l’execució de la hipoteca art. 36 dr

dr

drdrdrets del nu prets del nu prets del nu prets del nu prets del nu propietariopietariopietariopietariopietari

- a la divisió de la cosa en condomini art. 6 - a l’adquisició preferent de l’usdefruit art. 5 - de retracte en la disposició de l’usdefruit art. 5

(45)

- de tanteig en la disposició de l’usdefruit art. 5 - d’impugnació de l’acte de disposició de l’usdefruit art. 5 - en l’usdefruit de participacions en fons d’inversió

acumulatius art. 31 durada durada durada durada durada

(vegeu també extinció)

- de l’usdefruit en cotitularitat art. 10 - de l’usdefruit subjecte a condició resolutòria art. 12 - de l’usdefruit subjecte a termini final art. 12 - del dret d’ús constituït a favor de

persones jurídiques art. 39 - dels drets d’ús i d’habitació; presumpció

de caràcter vitalici art. 34 - dels usdefruits successius art. 11 extinci

extinci extinci extinci extincióóóóó

(vegeu també durada)

- de l’usdefruit de participacions en fons

d’inversió per conversió en usdefruit de diner art. 27 - de l’usdefruit en cotitularitat art. 10 - de l’usdefruit per divorci, nul·litat o separació dels

cònjuges o per extinció de la relació de parella art. 10 - de l’usdefruit sobre béns que poden ésser

consumits art. 3 - de l’usdefruit subjecte a condició resolutòria art. 12 - de l’usdefruit subjecte a termini final art. 12 - dels drets d’ús i d’habitació art. 37 - dels drets d’ús i d’habitació constituïts

a favor de diverses persones art. 35 - parcial de l’usdefruit, per premoriència

dels cotitulars art. 10 fam

fam fam fam famííííílialialialialia

(vegeu també convivència)

- aplicabilitat del Codi de família art. 1 - necessitats de la família i de les

persones que conviuen amb

el titular del dret d’ús art. 38, 40 i 41 - necessitats de les persones que

conviuen amb el titular del dret

d’habitació art. 43 - necessitats de la família; disposició

dels béns sobre els quals recau l’usdefruit art. 16 - reserva de l’extensió de l’usdefruit vitalici

al cònjuge del donant art. 11 - usdefruit constituït a favor de cònjuges,

parelles estables, fills o germans

del constituent art. 10 - usdefruit constituït en consideració al

Referencias

Documento similar

merece, aunque es corto premio,' efta cadena. Quien duda.' ; Mese.Vivas mas años que un cuervo. Si ay conocimiento en tí. proprio , que de mi.. Pocas veces vi hablar poco

En este trabajo se ha desarrollado un método para pautar la puesta en escena de manuales de instrucciones y montaje de producto mediante técnicas de animación

(i) Scenes which may unsettle young children need special care. Insecurity is less tolerable for a ch.id -particularly an emotionally unstable child- than for a mature adult,

f«cettfk d*l desenvolupament d* la cort general, ecpecialaent aab la satisfácele d«l« greuges i la legislació aprovada. Se'n farà «1 tractaaent d«* d'un doble vessant: priseraient,

Aquesta estratègia de treball, que es basa en l´ús dels pictogrames com a material d´aprenentatge, ha afa- vorit el desenvolupament de la comunicació i expressió oral en els nens/es

b) S'escriu amb d, darrere vocal, en les paraules planes els femenins i derivats de les quals porten una d: àcid (amb d, per àcida), òxid (per òxida).. c) S'lescnu amb d, darrere

 Breve descripción de la actividad de la empresa, necesidad del proyecto, objetivo general, reto tecnológico e innovación del mismo.. (Incluir resumen

Aquest document ha estat elaborat amb un enfocament pràctic i un maneig fàcil, per facilitar que els professionals sanitaris del Servei de Salut de les Illes Balears