PLA DOCENT DE L ASSIGNATURA INNOVACIÓ I EMPRENEDORIA. 1. Dades descriptives de l assignatura

Texto completo

(1)

PLA DOCENT DE

L’ASSIGNATURA

• INNOVACIÓ I

EMPRENEDORIA

1. Dades descriptives de l’assignatura

Nom de l’assignatura: Innovació i emprenedoria Àrea: Negocis internacionals

Perfil: Negocis internacionals a l’Àsia, a Europa i al món Curs acadèmic: 2016-2017

Trimestre: 1r

Titulació/Estudis: Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals Codi de l’assignatura: 40208

Nombre de crèdits: 4

Nombre total d’hores de dedicació: 100 Llengua de docència: Castellà/català Professorat: Joan Ras

Horari: Dimarts, 18:15-20:30 (magistral)

Dijous, 18:15-19:10 (seminari 101) 19:15-20:10 (seminari 102)

Hora tutoria: Dimarts, 17:00-18:00

2. Presentació de l’assignatura

Contextualització

o Per què la innovació està de moda quan és un procés tan antic com la humanitat? El foc, l’agricultura, la ramaderia, la roda o els coberts han suposat innovacions disruptives.

o La innovació es produeix de manera espontània en determinades persones, o en situacions de crisi, però en canvi és molt difícil de sistematitzar.

o Per tant, el gran repte de les organitzacions en les últimes dècades ha estat trobar models que permetin sistematitzar la innovació.

Tipologia i enfocament de l’assignatura

o Dotar els alumnes de les eines i competències necessàries per dirigir i desenvolupar projectes d’innovació i emprenedoria.

Aspectes clau de l’assignatura

En aquesta assignatura els alumnes han de conèixer els conceptes bàsics de la innovació i els han d’aplicar per resoldre problemes reals d’empreses.

(2)

3. Competències a treballar en l’assignatura Competències generals

Genèriques sistèmiques G.S.1. Capacitat de visió creativa. G.S.2. Capacitat d’observació. G.S.4. Capacitat emprenedora. G.S.5. Capacitat d’autoaprenentatge. G.S.6. Capacitat per ser proactiu, proposar, desenvolupar i implementar iniciatives i canvis dins de l’organització.

Per a l’aplicabilitat

G.A.1. Capacitat per operacionalitzar els coneixements i les habilitats adquirides. G.A.3. Capacitat per buscar i explotar nous recursos d’informació.

G.A.5. Capacitat per comprendre una organització econòmica amb una perspectiva global.

Competències específiques

Disciplinàries

E.D.8. Analitzar l’organització d’empreses segons principis econòmics que permetin la identificació dels factors més determinants en els resultats.

Professionals

E.P.5. Capacitar per a la presa de decisions empresarials estratègiques que tinguin en compte els condicionants econòmics, culturals, socials i polítics específics de cada zona.

E.P.7. Il·lustrar la realitat empresarial mitjançant activitats com ara visites i conferències de directius o l’elaboració de casos pràctics.

E.P.20. Capacitat per afrontar i entendre la cultura i l’ambient empresarial i proposar solucions reals a problemes concrets de l’organització.

Les competències indicades anteriorment s’interrelacionen amb les competències bàsiques recollides en el RD 1393/2007, a saber:

a. Competència per a la comprensió de coneixements, partint de la base de l’educació secundària general.

b. Competència per a l’aplicació de coneixements a la feina diària en la gestió o el màrqueting internacionals, en particular, la competència d’elaboració i defensa d’arguments i de resolució de problemes.

c. Competència per reunir i interpretar dades rellevants, que permeti emetre judicis reflexius sobre la realitat econòmica i social.

d. Competència per comunicar-se i transmetre informació (idees, problemes, solucions) a públics especialitzats i no especialitzats.

e. Competències per desenvolupar activitats d’aprenentatge de manera relativament autònoma.

Així, les competències desenvolupades en l’assignatura s’estructuren entre les que es consideren un desenvolupament o concreció de les competències bàsiques i les que defineixen el perfil professional del graduat, tant pel que fa a competències generals com específiques, i les competències pròpies de l’assignatura.

Competència bàsica: comprensió de coneixements I. Competències generals G.S.2

II. Competències específiques E.D.8

Competència bàsica: aplicació de coneixements I. Competències generals G.S.1

(3)

Competència bàsica: reunir i interpretar dades I. Competències generals G.A.3

Competència bàsica: comunicar-se i transmetre informació I. Competències generals G.S.6

Competència bàsica: desenvolupar activitats d’aprenentatge I. Competències generalsG.S.5

Competències que defineixen el perfil professional no incloses en les bàsiques D’una manera general, aquestes competències tenen en comú els següents elements clau per aconseguir la professionalització de l’alumne en l’àmbit dels negocis i el màrqueting internacionals:

- capacitar l’estudiant per a l’adaptació a equips i entorns dinàmics;

- capacitar l’estudiant perquè creï la seva pròpia visió integral del funcionament d’un negoci o projecte de màrqueting internacional;

- capacitar l’estudiant per a la presa de decisions complexes i els processos de negociació.

I. Competències generals G.S.4, G.A.1, G.A.5 II. Competències específiques E.P.5, E.P.7, E.P.20

Treball de competències i avaluació de resultats d’aprenentatge

Competències Moodle/ESCIlab Lliurables Examen Projecte

G.S.1. Capacitat de visió creativa. X X

G.S.2. Capacitat d’observació. X X

G.S.4. Capacitat emprenedora. X X

G.S.5. Capacitat d’autoaprenentatge. X X X X

G.S.6. Capacitat per ser proactiu, proposar, desenvolupar i implementar iniciatives i canvis dins de l’organització.

X X

G.A.1. Capacitat per operacionalitzar els coneixements i les habilitats adquirides.

X X

G.A.3. Capacitat per buscar i explotar nous

recursos d’informació. X X

G.A.5. Capacitat per comprendre una organització econòmica amb una perspectiva global.

X E.D.8. Analitzar l’organització d’empreses segons

principis econòmics que permetin la identificació dels factors més determinants en els resultats.

X X

E.P.5. Capacitar per a la presa de decisions empresarials estratègiques que tinguin en compte els condicionants econòmics, culturals, socials i polítics específics de cada zona.

(4)

E.P.7. Il·lustrar la realitat empresarial mitjançant activitats com ara visites i conferències de directius o l’elaboració de casos pràctics.

X X

E.P.20. Capacitat per afrontar i entendre la cultura i l’ambient empresarial i proposar solucions reals a problemes concrets de l’organització.

X X

Resultats d’aprenentatge X X X X

Resultats d’aprenentatge

Buscar, reconèixer i explotar les oportunitats de negoci en diversos entorns organitzatius i valorar-ne el potencial innovador.

4. Continguts

Durant el curs s’aprofundeix en els conceptes i en les eines del procés d’innovació (anomenat funnel en anglès) i s’apliquen els coneixements en un cas real d’una empresa. L’assignatura està estructurada en 8 capítols (a més del mòdul 0 on es fa un repàs del funcionament de l’assignatura, metodologia i calendari):

1. Innovació: de què estem parlant? • Definició d’innovació

• Per què es genera innovació?

• Quan es produeix i per què costa tant? • Tipus d’innovació

2. Estratègies d’innovació • Ten types of innovation

• Què no fan els altres? Blue Ocean Strategy • Barreres a la innovació

3. Organització de la innovació • Organització

• Processos • Indicadors

4. Existeix l’ADN innovador? • Creativitat i innovació • ADN innovador • Persones innovadores • Equips innovadors 5. Innovació i client • Job to be done • Pains and gains • Design thinking 6. Open innovation

• Open innovation

• Elements clau de l’open innovation • Tipus de innovació oberta

• Factors d’èxit i de fracàs de l’open innovation 7. Emprenedors innovadors: lean startup

(5)

• Qui són els emprenedors?

• Per què sorgeix el model lean startup? • Veure

• Dirigir • Accelerar

8. Models de negoci innovadors • Què és un model de negoci? • Osterwalder CANVAS • Blocs front end • Blocs back end

5. Avaluació

Quadre 5.1.

Elements

d’avaluació Període tempor al

Tipus

d’avaluació Agent d’avaluació d’activitat Tipus Avaluació Agrupament (%) Pes Obl. Opt. Docent Autoaval. Coaval. Contín

ua tesi Sín Indiv. Grup (#) Lliurables de classe Lliurables marcats durant el curs X X Feina sobre els temes que es veuran a classe Contínua X X 20 % Presentacions a seminaris i projecte final innovació Durant el curs X X Lliurables del projecte Contínua X 40 % Final de curs X X Realització projecte d’innovació X

Examen final Final de

curs X X Prova Síntesi X 40 %

5.1. AVALUACIÓ CONTÍNUA

REQUISITS MÍNIMS AVALUACIÓ CONTÍNUA PER ACCEDIR A L’EXAMEN FINAL

TEORIA: TREBALLS DE CLASSE

Haver presentat els lliurables de l’assignatura (vegeu 8.1. CALENDARI

DE TREBALLS, CONTINGUTS I TASQUES), amb una nota mínima de 4

de mitjana per poder anar a l’examen final. En cas de no assolir aquests mínims, la qualificació global de l’assignatura serà la nota mitjana dels treballs de classe i l’estudiant no podrà assistir a l’examen de recuperació.

• Haver aprovat el projecte d’innovació de l’empresa amb una nota mínima d’un cinc per poder anar a l’examen final. Els que no hagin aprovat el treball, poden lliurar-ne una versió millorada dos dies abans de l’examen de recuperació. En cas que no es presenti una versió millorada o que la valoració de la segona versió sigui inferior a cinc, l’estudiant no podrà assistir a l’examen de recuperació.

(6)

SEMINARIS: PRESENTACIONS I PROJECTE FINAL

• Els alumnes hauran de presentar o lliurar els treballs encarregats durant el seminari. Aquests lliurables tenen la categoria de treballs de classe. • Els alumnes han de preparar una exposició del projecte dut a terme, que

han de defensar en públic davant del grup. Es valorarà, a més de la qualitat del projecte, l’aportació del valor de la innovació, carta de l’empresa o organització opinant sobre el projecte, finançament compromès i nombre d’externs que han participat en el projecte

Si algun membre de l’equip no fa el treball, no té dret a anar a recuperació i té un zero de la nota del treball. En aquest cas, la qualificació global de l’assignatura serà la nota mitjana de tots els elements d’avaluació.

5.2. NOTA MÍNIMA D’EXAMEN

Fer l’examen final i els treballs d’avaluació continuada és condició necessària per poder superar l’assignatura. Si la nota de l’examen final és inferior a 4,5 la qualificació global del curs serà la nota de l’examen final.

Si la nota de l’examen final és superior a 4,5 es calcula la mitjana amb els treballs de classe i amb el projecte d’innovació. Per aprovar l’assignatura cal obtenir més de 5 punts en la mitjana ponderada.

5.3. RECUPERACIÓ

• Només poden accedir a l’examen de recuperació els estudiants que compleixin amb les qualificacions descrites en el punt anterior.

La còpia i/o el plagi total o parcial en els treballs i/o exàmens implicarà suspendre l’assignatura amb una qualificació de zero sense dret a

recuperació, sense perjudici de l’aplicació de les altres sancions previstes en el reglament de Règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, en funció de la gravetat de la infracció.

6. Bibliografia i recursos didàctics

Bibliografia bàsica

Bibliografia complementària

o

The Innovator’s Dilemma

, Clayton Christensen

o Open Innovation: The New Imperative for Creating and Profiting from

Technology, Henry Chesbrough (HBS Press, 2003).

o

The Art of Innovation: Lessons in Creativity from IDEO, America’s

Leading Design Firm

, Tom Kelley &

Jon Littman.

(7)

o Innovation to the Core: A Blueprint for Transforming the Way Your

Company Innovates, Peter Skarscinsky.

o The Lean Start Up, Eric Ries (Croen Business, New York, 2011).

o

Best Practices Are Stupid: 40 Ways to Out-Innovate the Competition,

Stephen Shapiro.

o

Four lenses of innovation, Rowan Gibson.

Recursos didàctics

o Power point

o Plataforma ESCI-UPF LAB o Reptes reals empresa o Articles i vídeos 7. Metodologia

7.1. CLASSES TEÒRIQUES

• Introducció en cada sessió dels principals conceptes d’innovació i emprenedoria.

• Els alumnes tenen l’encàrrec de preparar una presentació per a cada sessió. • S’analitzaran casos reals per cada concepte.

• Es farà un encàrrec per la següent sessió.

7.2. SEMINARIS

• Els alumnes han de treballar un problema real i l’han de resoldre amb les eines que farem servir en el curs. Pot ser un problema d’un producte, servei, de tipus social o analitzar el procés d’innovació d’una organització.

• Es posarà a disposició dels alumnes la plataforma ESCI-UPF LAB per a la gestió dels projectes.

7.3. TAULA D’ACTIVITATS

ACTIVITATS

PRESENCIALS (a l’aula) DIRIGIDES (fora de l’aula) AUTÒNOMES

Professor - Exposició oral. - - Plantejament i anàlisi de qüestions. Estudiant - presentacions a classe. - Discussió activa i participació en la resolució de casos. - Preparar el tema per a

la sessió següent.

Professor

- Preparació del material de suport. - Preparació dels casos. Estudiant

- Resolució dels casos. - Preparació conjunta

del projecte en equip

Estudiant - Lectura i preparació prèvia de les classes teòriques. - Elaboració del projecte. - Estudi personal.

(8)

Quadre 7.1. Distribució de dedicacions de l’alumne

Magistral Seminari Treball autònom individual Treball autònom en equip Preparació examen Realització examen Total Setmana 1 2 1 3 Setmana 2 2 1 3 3 9 Setmana 3 2 1 4 3 10 Setmana 4 2 1 5 3 11 Setmana 5 2 1 4 3 10 Setmana 6 2 1 4 3 10 Setmana 7 2 1 4 3 10 Setmana 8 2 1 4 3 10 Setmana 9 2 1 5 8 Setmana 10 2 1 4 10 17 Examen Final 2 2 Total 20 9 38 21 10 2 100 8. Programació d’activitats

1) Distribució d’hores entre teoria i pràctiques:

2 h de classes magistrals i 1 h de seminari (a partir de la 2a setmana de classe) setmanals.

2) Programació d’activitats al pla d’estudis:

Dins l’aula: classes magistrals, seminaris.

Fora de l’aula: treball en grup, treball individual (memòries, exercicis…), estudi personal.

(9)

8.1. CALENDARI DE TREBALLS, CONTINGUTS I TASQUES

Setmana TIPUS DE SESSIÓ

Activitat a l’aula Agrupament/tipus d’activitat

Activitat fora de l’aula Agrupament/tipus d’activitat

Classes teòriques Treballs individuals o per

parelles 0 - Identificar empreses o organitzacions innovadores i completar la

fitxa que es lliura.

Cal que els alumnes exposin les seves conclusions i argumentin la informació trobada.

Treball individual que cal presentar a l’aula el primer dia de

classe.

LLIURABLE 1: es lliura a la magistral 1.

1 MAGISTRAL Innovació: de què estem parlant? • Definició d’innovació • Per què es genera innovació?

• Quan es produeix i per què costa tant? • Tipus d’innovació

• Preparar preguntes per a l’empresa que vindrà a presentar el seu repte la setmana següent.

2 MAGISTRAL Estratègies d’innovació • Ten types of innovation

• Què no fan els altres? Blue Ocean Strategy • Barreres a la innovació

Presentació del repte de l’empresa

Els alumnes han de fer preguntes a l’empresa per intentar entendre el repte.

• Els alumnes han de preparar per equips un informe d’exploració enfocat en el

repte de Caprabo.

LLIURABLE 2: es lliura al seminari 3.

2 SEMINARI Exploració Com podem identificar oportunitats d’innovació: mirar enfora. Aquesta setmana, al seminari farem equips d’alumnes i repartirem àrees d’exploració perquè puguin preparar el seu informe d’exploració.

• Els alumnes han de preparar per equips un informe d’exploració enfocat en el repte de Caprabo.

3 MAGISTRAL

Estratègies d’innovació

• Ten types of innovation

• Què no fan els altres? Blue Ocean Strategy • Barreres a la innovació

Completem la sessió d’estratègies d’innovació.

• Quin blue ocean podria crear Caprabo per diferenciar-se de la competència?

LLIURABLE 3: es lliura a la sessió 4 magistral.

(10)

3 SEMINARI Els equips presenten l’informe d’exploració. Els equips preparen entrevistes de problema.

Preparar entrevista de problema.

4 MAGISTRAL

Organització de la innovació • Organització • Processos • Indicadors

Quins indicadors podem trobar per mesurar la innovació de Caprabo?

4 SEMINARI • Els equips presenten l’entrevista • Definim el REPTE

Completar la definició del repte

LLIURABLE 4: es lliura a la sessió de seminari 5.

5 MAGISTRAL Existeix l’ADN innovador? • Creativitat i innovació • ADN innovador • Persones innovadores • Equips innovadors

La setmana següent treballarem amb clients. Penseu quins problemes resol Caprabo als seus clients.

5 SEMINARI Els equips presenten el seu repte.

Comencem a treballar tècniques de generació d’idees disruptives. Generació d’idees disruptives.

6 MAGISTRAL Innovació i client • Job to be done • Pains and gains • Design thinking

Quin és el JTBD dels clients de Caprabo?

6 SEMINARI • Revisem les idees generades • Es clusteritzen les idees

• Se seleccionen les 3 millors idees resultants

Desenvolupar un one pager de

les tres millors idees.

LLIURABLE 5: es lliura a la sessió de seminari 7.

(11)

• Elements clau de l’open innovation • Tipus de innovació oberta

• Factors d’èxit i de fracàs de l’open innovation

7 SEMINARI Els equips presenten les tres millors idees i voten quina és la millor. Comencem el procés de prototipatge. Buscar què ens cal per fer el prototip del nostre projecte innovador.

8 MAGISTRAL

Emprenedors innovadors: lean startup

a. Qui són els emprenedors?

b. Per què sorgeix el model lean startup? c. Veure

d. Dirigir e. Accelerar

8 SEMINARI

Els equips presenten els seus primers prototips. Comencem a preparar el contrast amb els clients.

Planificar entrevistes amb clients.

9 MAGISTRAL

Models de negoci innovadors

f. Què és un model de negoci? g. Osterwalder CANVAS h. Blocs front end i. Blocs back end

Apliquem Osterwalder Canvas al nostre repte Caprabo.

9 SEMINARI Els equips presenten el seu contrast amb client.

Comencem a preparar els recursos necessaris (Osterwalder) i finançament del projecte.

Els equips han de començar a preparar el document lliurable final per a Caprabo.

LLIURABLE 6: es lliura l’últim dia de classe.

10 MAGISTRAL Repàs global de l’assignatura.

(12)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :