Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis
PLA DOCENT D’ASSIGNATURA
Títol de l’assignatura: Tendències del Cinema Digital Codi de l’assignatura: 31024
Trimestre: Segon Tipus: Optativa
Nombre de crèdits: 5 ECTS
Llengua o llengües de la docència: Català Professor responsable: Sergi Sánchez
1. Presentació de l’assignatura
Què ha passat amb el concepte d’imatge-temps a partir de l’aparició i el desenvolupament del digital? Aquesta assignatura vol donar una resposta a aquesta pregunta, cabdal a l’hora d’entendre un dels fenòmens més revolucionaris del cinema contemporani. Partint de les teories de Deleuze i de l’anàlisi de pel·lícules filmades en format digital, es configuraran les coordenades d’una nova imatge, que anomenarem “no-temps”, que té una textura i una composició característiques, i que determina també noves estructures narratives. El concepte de rizoma, juntament amb el retorn de formes primitives, l’apropament a un cert pictoricisme i la redefinició d’una intimitat que era difícil d’aconseguir en format cel·luloide, són algunes de les característiques d’aquesta nova imatge, a la llum de la qual reflexionarem sobre el passat, el present i el futur del cinema digital, sempre a partir de l’anàlisi comparativa de fragments de pel·lícules significatives que il·lustrin els temes tractats.
2. Competències que s’han d’assolir
Conèixer les diferències entre l’ontologia de la imatge en cel·luloide i la de la imatge digital. Entendre les possibilitats narratives que ofereix el format digital, considerant-les com l’evolució natural de moltes de les pràctiques de la modernitat. Saber relacionar textos
d’altres disciplines artístiques o filosòfiques amb l’anàlisi de determinats fragments de pel·lícules projectats a classe.
3. Continguts Tema 1
Cap a una “imatge no-temps”, o aproximació a una genealogia d’una nova imatge. Deleuze i el digital. Arqueologia del vídeo: el color és un fantasma (El misterio de Oberwald, Corazonada). Dogma 95: la revolució de Los idiotas i Celebración.
Tema 2
El cinema-assaig. Sans soleil. Els anys-vídeo de Jean-Luc Godard (France/Tour/Detour/Deux/Enfants, Numéro Deux, Ici et Ailleurs). El
making-of reflexiona sobre el cinema (Scenario du film ‘Passion’). La
història del cinema neix d’una escletxa (Histoire(s) du Cinéma). Digital versus cel·luloide (Elogio del amor).
Tema 3
La intimitat entre el pla i el contraplà. Ten i Ten on Ten, d’Abbas Kiarostami. Microretrats del jo: el cinema de Naomi Kawase i
Tarnation, de Jonathan Caouette. El digital reformula el modus de
representació primitiu: Five, d’Abbas Kiarostami.
Tema 4
Mutacions del cinema de gènere en l’era digital. Cas exemplar: el gènere de terror. Pioners: The Blair Witch Project. La por no té forma o metallenguatge del pànic: [Rec], Cloverfield, Diary of the Dead. El malson que esclafa la matèria: Inland Empire.
Tema 5
La imatge virtual. La realitat ja no és el que era: Matrix, d'Andy i Larry Wachowski. Ni aquí ni ara: els efectes especials com a realitat substituïda. El cos digital: Gollum a El señor de los anillos. L’animació: de la Pixar a Waking Life.
Tema 6
Figures perdudes en el paisatge. No quarto da Vanda, Juventude em
marcha, de Pedro Costa. Restes d'un món en extinció. Still Life, de Jia
Mann. La zona industrial, espai del segle XX, versus el format digital, format del segle XXI. À l'Ouest des rails, de Wang Bing.
Tema 7
El fantasma de la història. El arca rusa, de Sokurov. La Història és un parc temàtic. The World, de Jia Zhang-Ke. El cinema com a hipertext:
Timecode, de Mike Figgis; Redacted, de Brian de Palma, i Zodiac, de
David Fincher.
Tema 8
El digital dóna veu a qui no la té. Precedents: Jean Rouch o Jo = Altre. Una aproximació al cinema digital africà a través de l’anàlisi del fenomen de Nollywood. La fabulació I: A Short Film About Indio
National, de Raya Martin. La fabulació II: Be With Me, d’Eric Khoo.
4. Avaluació
És imprescindible que l’alumne assisteixi a les classes. S’hi proposaran lectures per comentar a classe. Es valorarà la participació activa en els debats generats per aquestes lectures i els visionats de seqüències de pel·lícules. Cada alumne haurà de fer una exposició oral i un treball escrit sobre un dels temes plantejats durant l’assignatura.
5. Bibliografia i recursos didàctics 5.1. Bibliografia bàsica
DARLEY, Andrew. Cultura visual digital. Espectáculo y nuevos géneros
en los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2003.
DELEUZE, Gilles. La imagen-tiempo. Barcelona: Paidós, 1987.
DOMÍNGUEZ, Vicente (ed.). Pantallas depredadoras. El cine ante la
cultura visual digital. Vicente Domínguez ed. Festival Internacional de
Cine de Gijón, 2008.
MANOVICH, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación:
QUINTANA, Ángel. Virtuel, a l’ère du numérique, le cinéma est
toujours le plus réaliste des arts. París: Cahiers du cinéma, 2008.
RODOWICK, D. N. The Virtual Life of Film. Harvard: Harvard University Press, 2007.
STEWART, Garrett. Framed Time: Toward a Postfilmic Cinema. Chicago: Chicago University Press, 2007.
WILLIS, Holly. New Digital Cinema. Reinventing the moving image. Londres: Wallflower, 2005.
WOOD, Aylish. Digital Encounters. Londres: Routledge, 2007.
5.2. Bibliografia recomanada
BARROT, Pierre. Nollywood: Le phénomène vidéo au Nigeria. París: L’Harmattan, 2005.
BURNETT, Roy. How Images Think. Massachusetts: MIT Press, 2005. DOSSE, François i FRODON, Jean-Michel. Gilles Deleuze et les
images. París: Cahiers du cinéma, 2008.
ELSAESSER, Thomas. European Cinema: Face to Face with
Hollywood. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2005.
FIGGIS, Mike. El cine digital. Barcelona: Alba Editorial, 2008.
FRODON, Jean-Michel. Horizon cinéma : L'art du cinéma dans le
monde contemporain à l'âge du numérique et de la mondialisation.
París: Cahiers du cinéma, 2006.
HANSON, MATT. The End of Celluloid: Film Futures in the Digital Age. Suïssa: Rotovision, 2004.
HARROW, Kenneth W. Postcolonial African Film: from political
engagement to postmodernism. Indianapolis: Indiana University
ISHAGHPOUR, Youssef i GODARD, Jean-Luc. Archéologie du cinema
et mémoire du siècle. Tours: Farrago, 2000.
JOUSSE, Thierry. Pendant les travaux, le cinéma reste ouvert. París: Cahiers du cinéma-Etoile, 2003.
KLINGER, Barbara. Beyond the Multiplex. Cinema, New Technologies,
and the Home. Berkeley: University of California Press, 2006.
LIPOVETSKY, Gilles; SERROY, Jean. L'écran global. Culture-medias et
cinéma à l'age hypermoderne. París: Éditions du Seuil, 2007.
LÓPEZ SILVESTRE, Federico. Paisaje virtual: el cine de Hollywood y el
neobarroco digital. Madrid: Biblioteca Nueva, 2004.
MARTÍN GUTIÉRREZ, Gregorio (ed.). Cineastas frente al espejo. Madrid: T&B Editores, 2008.
McCLEAN, SHILO T. Digital Storytelling: The Narrative Power of Visual
Effects in Film. Cambridge: The MIT Press, 2007.
MULVEY, Laura. Death 24x a Second. Stillness and the Moving Image. Londres: Reaktion Books, 2006.
NEALE, Steve; SMITH, Murray (eds.). Contemporary Hollywood
Cinema. Londres: Routledge, 1998.
NORTH, Dan. Performing Illusions. Cinema, Special Effects and the
Virtual Actor. Londres/Nueva York: Wallflower, 2008.
OKIREMUETE SHAKA, Femi. Modernity and African Cinema. Trenton: Africa World Press, 2004.
POWELL, Anna. Deleuze and Horror Film. Edimburgo: Edinburgh University Press, 2005.
SÁNCHEZ NAVARRO, Jordi (ed.). Realidad virtual. Barcelona: Devir, 2004.
SOBCHACK, Vivian. Meta-morphing: Visual Transformations and the
Culture of Quick Change. Minneapolis: University of Minnessota Press,
SUTTON, Damian et al. The State of the Real. Aesthetics in the Digital
Age. Londres: I. B. Tauris and co., 2007.
TAYLOR, Thom; HSU, Melinda. Digital Cinema: The Hollywood
Insider's Guide to
the Evolution of Storytelling. Studio City: Michael Wiese Productions,
2003.
ZIZEK, Slavoj. Lacrimae rerum. Ensayos sobre cine moderno y
ciberespacio. Madrid: Debate, 2006. 5.3. Recursos didàctics
Cadascuna de les sessions estarà vinculada a la lectura d’un text que, d’alguna manera,
proposi una nova forma de veure les imatges digitals que es projectin a classe.
6. Metodologia
Es tracta d’aportar els recursos i els instruments necessaris perquè l’alumne pugui analitzar l’estètica de les imatges digitals d’una manera creativa i raonada, tot incidint en la seva relació amb les diferents tendències formals i narratives que s’estan donant en cert cinema contemporani. La metodologia se centra, d’una banda, en la lectura crítica d’uns quants textos, amb freqüència de disciplines de l’art i del pensament col·laterals al cinema, que puguin servir com a punt de partida d’un discurs teòric sobre el fenomen digital, i de l’altra, en el comentari d’exemples cinematogràfics concrets que il·lustrin i enriqueixin aquest discurs.
7. Programació d’activitats SETMANA 1
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 1: tema 1 - Visionat de materials audiovisuals
- Lectura obligatòria i lectures optatives
SETMANA 2
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 2: tema 2 - Visionat de materials audiovisuals
- Lectura obligatòria i lectures optatives
SETMANA 3
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 3: tema 3 - Visionat de materials audiovisuals
- Lectura obligatòria i lectures optatives
SETMANA 4
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 4: tema 4 - Visionat de materials audiovisuals
- Lectura obligatòria i lectures optatives
SETMANA 5
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
audiovisuals
- Preparació de l’exposició oral - Lectura obligatòria i lectures optatives
SETMANA 6
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 6: tema 6 - Visionat de materials audiovisuals
- Preparació de l’exposició oral - Lectura obligatòria i lectures optatives
- Preparació treball final
SETMANA 7
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 7: tema 7 - Visionat de materials audiovisuals
- Preparació de l’exposició oral - Lectura obligatòria i lectures optatives
- Preparació del treball final
SETMANA 8
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 8: tema 8 - Visionat de materials audiovisuals
- Preparació de l’exposició oral - Lectura obligatòria i lectures optatives
- Preparació del treball final
SETMANA 9
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
treballs (activitat obligatòria)
SETMANA 10
Activitats a l’aula Activitats fora de l’aula
Classe 10: exposició oral dels
