Preguntes Més Freqüents

Texto completo

(1)

© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya consultes@eic.cat

Preguntes Més Freqüents

Normativa:

Seguretat de les

instal·lacions - 2

Instal·lacions de Protecció contra incendis

Instal·lacions elèctriques i il·luminació

(2)

Preguntes Més Freqüents

Normativa: Seguretat de les instal·lacions

Aquest document inclou informació sobre la normativa relativa a la seguretat en tot tipus d’instal·lacions: elèctriques, de gas, d’abastament d’aigua, de combustibles, d’aparells elevadors, de climatització i aigua calenta, de telecomunicacions, de protecció contra incendis.... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes efectuades pels usuaris del servei.

La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte que existeix la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals que complementin o anul·lin els citats a les respostes.

Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció i edificació o Marcatge CE.

Instal·lacions de Protecció contra incendis

Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas

(05-02-2009)

Classificacions de reacció foc de materials de construcció diversos

(26-05-2008)

Legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendio de la

cocina de un local de pública concurrencia en Barcelona (09-06-2008)

Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar a una explotació

agropecuaria (16-07-2009)

Simultaneïtat d’operació i cabal en la utilització d’hidrants en un establiment

industrial tipus B de grau mig (17-10-2008)

Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular

clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger) i

possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m

del sostre) (11-11-2008)

Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació

automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008)

Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació

automàtica d’extinció) d’una cuina d’un establiment de venda de pollastres a

l’ast de P = 70 kW (11-12-2008)

Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb

oficines? Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a

través de la pròpia nau industrial? (08-01-2009)

Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades?

(19-01-2009)

(3)

Legislació aplicable en relació a la prevenció d’incendis que preval per a un

establiment de trasters (30-01-2009)

Quina és la RF d’una sala de màquines d’una instal·lació de calefacció i

ACS? (09-02-2009)

Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009)

Justificación del cálculo de una red de bocas de incendio equipadas en un

edificio de oficinas conforme a la normativa vigente (24-03-2009)

Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de

cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009)

Consideracions respecte al compliment del codi d’accessibilitat i dels

recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de

minusvàlids (25-5-2009)

Característiques d’un sistema de pressió diferencial en una escala protegida

(05-06-2009)

Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre

(08-06-2009)

Aplicació de pintures intumescents sobre estructures de ferro: cal que les

empreses que les realitzen estiguin acreditades? (15-07-2009)

Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009)

Traster en local sense ús en un edifici d’habitatges plurifamiliar. Cal detecció

i alarma d'incendis? (04-09-2009)

Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009)

a

Instal·lació d’un equip de detecció d’incendis en un local de públic

concurrència a Badalona (05-10-2009)

Instal·lacions elèctriques i il·luminació

Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als

quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008)

8)

Càlcul de la resistència ohmmica als centres de transformació (14-02-200

Es posible instalar un grupo electrógeno en el sótano de un edificio?

(05-03-2008)

aris elèctrics per a processos industrials han de tenir algun dispositiu

Els arm

de seguretat respecte a l’obertura de la seva porta? (27-05-2008)

talaciones

¿Es obligatorio hacer algún tipo de mantenimiento/revisión en ins

de más de 100kW en viviendas? (13-06-2008)

les instal·lacions de posta a

És obligatori posar una arqueta de registre a

terra? (17-06-2008)

para la legalización de un grupo electrógeno

(17-07-Trámites necesarios

2008)

e referència de Resistència de posta a terra i fórmula per calcular la

Valor d

resistència a terra d’un elèctrode mixte (4 piquetes amb conductor de coure

nu) (21-07-2008)

ls dipòsits de recollida d’oli en centres de transformació?

(06-10-2008)

(4)

Per portar a terme un canvi d’ubicació del quadre elèctric, és necessària

l’elaboració de projecte? (23-02-2009)

Legislación aplicable a un cuadro eléctrico instalado en un recinto con agua

(19-03-2009)

Elaboración de la Memoria Técnica Simplificada para legalizar una

instalación eléctrica antigua de más de 100 kW (24-03-2009)

Una sala de balls de saló necessita projecte elèctric? (08-04-2009)

documentació

Requisits per les instal·lacions domòtiques. Tràmits i

necessària (18-06-2009)

Com han de ser les preses de terra d’un grup electrogen i d’un parallamps?

A quina distància han d’estar? Quina resistència han de tenir? (20-7-2009)

Com han de ser les arquetes d’uns transformadors per il·luminació?

(5)

Instal·lacions de Protecció contra incendis

Cálculo y límites de estabilidades al fuego (EF) de vigas metálicas

(05-02-2009)

Los métodos de cálculo de la Estabilidades al Fuego (EF) los encontrará descritos en manuales sobre estructuras y tal vez en normas técnicas, como las que indicamos a continuación:

UNE ENV 1090-1: 1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación.

UNE-ENV 1993-1-1:1996 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación. (+ UNE-ENV 1993-1-1/A1:1996) PNE-EN 1993-1-2 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Estructuras expuestas al fuego

En cuanto a la legislación (límites de EF aceptables), dependerá de si es un entorno industrial o no. Para el caso de los establecimientos industriales es de aplicación el RSCIEI, para el resto el CTE:

Real Decreto 2267/2004, de 3-12, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad contra incendios en los establecimientos industriales

BOE Nº 303 de 17-12-2004

Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE).

BOE.Nº 74 de 28-03-2006

(en concreto el Documento Básico DB SI Seguridad en caso de incendio)

Classificacions de reacció foc de materials de construcció diversos

(26-05-2008)

La classificació espanyola: M0, M1, M2, M3 y M4 (UNE 23727) era:

- M0 - Incombustibles. - M1 - No inflamables.

- M2 - Difícilmente inflamables. - M3 - Medianamente inflamables. - M4 - Fácilmente inflamables.

Fins ara cada país disposava de diferents mètodes d’assaig i sistemes de classificació i no existia un sistema de correspondència o reconeixement mutu dels resultats dels assaigs, ni de les classificacions obtingudes pels materials en diferents països, ni tan sòls quan s’aplicava el mateix assaig. Això implicava que un

(6)

fabricant que volgués exportar els seus productes els havia de sotmetre als assaigs exigits a cada país en el que volia vendre. En l’actualitat, l’aplicació de la

Directiva 89/106/CEE de 21-12-1988 relativa a la aproximación de las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los Estados miembros sobre los productos de construcción (DOCEE.L-40. 11-02-1989) ha fet canviar

aquesta situació. A nivell europeu s’ha aprovat una classificació de reacció al foc homogènia per a tots els països de la Unió Europea. A Espanya s’ha publicat a través del:

Real Decreto 312/2005, de 18-03-2005, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

BOE.Nº 79 de 02-04-2005 Ha estat modificat per:

Real Decreto 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005, de 18-03-2005, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego.

BOE 37 de 12-2-2008

Al seu “Anex IV: Adaptación de las exigencias reglamentarias de reacción al fuego” consta un apartat “Adaptación de las clases de reacción al fuego” on hi han unes taules que relacionen les antigues classificacions de la norma UNE 23727 amb les noves classes i explica les possibilitats d’adaptació entre les dues classificacions.

Legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendio de la

cocina de un local de pública concurrencia en Barcelona (09-06-2008)

La legislación aplicable a las instalaciones de detección de incendios de una cocina de un local de pública concurrencia es la siguiente:

Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE).

BOE.Nº 74 de 28-03-2006.

Encontrará el texto completo en: http://www.codigotecnico.org En el “Documento Básico SI Seguridad en caso de incendio” dice:

“Sección SI Evacuación de ocupantes” ...

8 Control del humo de incendio

1 En los casos que se indican a continuación se debe instalar un sistema de control del humo de incendio capaz de garantizar dicho control durante la evacuación de los ocupantes, de forma que ésta se pueda llevar a cabo en condiciones de seguridad:

a) Aparcamientos que no tengan la consideración de aparcamiento abierto;

b) Establecimientos de uso Comercial o Pública Concurrencia cuya ocupación exceda de 1000 personas;

(7)

c) Atrios, cuando su ocupación en el conjunto de las zonas y plantas que constituyan un mismo sector de incendio, exceda de 500 personas, o bien cuando esté previsto para ser utilizado para la evacuación de más de 500 personas.

2 El diseño, cálculo, instalación y mantenimiento del sistema pueden realizarse de acuerdo con las normas UNE 23585:2004 (de la cual no debe tomarse en consideración la exclusión de los sistemas de evacuación mecánica o forzada que se expresa en el último párrafo de su apartado “0.3 Aplicaciones”) y EN 12101-6:2005.

Para el caso a) puede también utilizarse el sistema de ventilación por extracción mecánica con aberturas de admisión de aire previsto en el DB-HS 3 si, además de las condiciones que allí se establecen para el mismo, cumple las siguientes condiciones especiales:

a) El sistema debe ser capaz de extraer un caudal de aire de 120 l/plazas y debe activarse automáticamente en caso de incendio mediante una instalación de detección, cerrándose también automáticamente, mediante compuertas E600 90, las aberturas de extracción de aire más cercanas al suelo, cuando el sistema disponga de ellas.

b) Los ventiladores deben tener una clasificación F400 90.

c) Los conductos que transcurran por un único sector de incendio deben tener una clasificación E600 90. Los que atraviesen elementos separadores de sectores de incendio deben tener una clasificación EI 90.

Por otra parte, será necesario tener presente las Ordenanzas relativas a incendios que puedan existir en el término municipal dónde se ubique el local, ya que suelen ser más restrictivas.

En Barcelona:

Ordenanza del Ayuntamiento de Barcelona reguladora de las condiciones de protección contra incendios.

BOPB.Nº 83 de 05-04-2008

El Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya ha publicado el siguiente documento que puede resultar de su interés:

Guia de disseny per a l’enginyer projectista. Instal·lacions en establiments de restauració. Ventilació i protecció contra incendis.

Dossier d’Acció Profesional, núm 9. COEIC, 2007

Normativa de prevenció d’incendis que s’ha d’aplicar a una explotació

agropecuaria (16-07-2009)

Segons l’article 2.1 del CTE, el qual indica l’àmbit d’aplicació d’aquest marc normatiu, diu textualment el següent:

Artículo 2. Ámbito de aplicación.

1. El CTE será de aplicación, en los términos establecidos en la LOE y con las limitaciones que en el mismo se determinan, a las edificaciones públicas y privadas cuyos proyectos precisen disponer la correspondiente licencia a autorización legalmente exigible.

Si consultem la LOE (Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación), en concret l’article 2, llegim el següent:

(8)

1. Esta Ley es de aplicación al proceso de la edificación, entendiendo por tal la acción y el resultado de construir un edificio de carácter permanente, público o privado, cuyo uso principal esté comprendido en los siguientes grupos:

a) Administrativo, sanitario, religioso, residencial en todas sus formas, docente y cultural. b) Aeronáutico; agropecuario; de la energía; de la hidráulica; minero; de

telecomunicaciones (referido a la ingeniería de las telecomunicaciones); del transporte terrestre, marítimo, fluvial y aéreo; forestal; industrial; naval; de la ingeniería de saneamiento e higiene, y accesorio a las obras de ingeniería y su explotación.

Per tant, una explotació agropecuaria ha de seguir el CTE en quant a la prevenció d’incendis. (En concret, el DB SI - Seguridad en caso de incendio).

Però per una altra banda, al “DB SI - Seguridad en caso de incendio” no es parla en cap moment a les explotacions agropecuàries. Per tal de resoldre aquest problema d’interpretació del Documento Básico “DB SI - Seguridad en caso de incendio” del CTE, hem consultat l’arxiu “Consultas sobre los documentos básicos

DB SI - Seguridad en caso de incendio y DB SU – Seguridad de utilización”,

elaborat pel Ministeri de Vivienda a partir de consultes dirigides a la Dirección General de Arquitectura y Política de Vivienda. En una de les consultes, es llegeix això:

¿Es exigible el cumplimiento de las condiciones del DB SI cuando un incendio no suponga riesgo para las personas?

La aplicación del DB SI tiene por objeto cumplir las exigencias básicas de SI y con ello satisfacer el requisito básico SI, el cual tiene por objetivo “… reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios de un edificio sufran daños derivados de un incendio de origen accidental …(Parte I, art. 11.1)

Por tanto, la aplicación de las condiciones del DB SI es exigible en la medida en que exista riesgo para las personas y voluntaria si únicamente existe riesgo para los bienes.

A título de ejemplo, en un edificio de uso agropecuario, garaje o almacén, de poca superficie, una planta, ocupación mínima y ocasional, suficiente separación respecto de otros edificios, etc. pueden no ser exigibles las condiciones de:

- propagación interior (sección SI 1) - propagación exterior (SI 2)

- instalaciones de protección contra incendios (SI 4) - intervención de los bomberos (SI 5)

- resistencia al fuego de la estructura (SI 6)

siendo suficiente aplicar las condiciones de evacuación (SI 3) que realmente puedan resultar necesarias para la seguridad de las personas.

Simultaneïtat d’operació i cabal en la utilització d’hidrants en un establiment

industrial tipus B de grau mig (17-10-2008)

Segons la Regla Técnica para instalaciones de columnas hidrantes al exterior de

edificios (R.T.2-CHE) i així ens ho confirmat un expert consultat, es considera que

el cabal a considerar per a una sortida de 70 mm en servei és de 500 l/m.

Aplicant la Taula corresponent a l’apartat 7.3 de l’Annex III del RSCIEI per a nau tipus B i risc mig, s’interpreta que cabal indicat es tracta de cabal total = 1000 l/m i per tant el nº de sortides a utilitzar simultàniament ha de ser de 2 amb un cabal de 500 l/m per a cada una.

(9)

Donat que el cabal total = 1000 l/m i d’acord amb la citada taula, cal garantir-lo durant 60 minuts, el dipòsit de reserva d’aigua ha de ser de com a mínim 60.000 l. També, pot ser interessant consultar els següents documents tècnics, editats per CEPREVEN:

- Regla Técnica abastecimientos de agua contra incendios (R.T.0-ABA),

- Regla Técnica para instalaciones de columnas hidrantes al exterior de edificios (R.T.2-CHE)

Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular

clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger) i

possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m

del sostre) (11-11-2008)

1. Classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors (cas particular clínica veterinària de 500 m2, possibilitat de classificar com a risc lleuger)

Per determinar la classe de risc per dissenyar una instal·lació de ruixadors s’ha de partir del Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra incendis (RIPCI), aprovat mitjançant el Real Decreto 1942/1993, i modificat mitjançant la Orden 16-04-1998, que estableix les condicions que han de complir el sistemes de extinció per ruixadors automàtics d’aigua, mitjançant el compliment de diverses normes tècniques.

Concretament, la Orden 16-04-1998 estableix en el seu apartat 3er que:

“Tercero. Los sistemas de extinción por rociadores automáticos de agua, sus características y especificaciones, así como las condiciones de su instalación, se ajustarán a las normas UNE 23590 y UNE 23595 que anulan y sustituyen a las citadas en el apartado 9 del apéndice 1 del Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios.”

En l’actualitat, la norma UNE 23590 està anul·lada per la norma UNE-EN 12845 :2005 que estableix la classificació d’usos i les classes de risc.

Aquesta norma estableix en el seu apartat 6.2 de classes de risc, entre d’altres tipus de risc, els següents:

“6.2.1. El risc lleuger inclou els usos amb baixa càrrega de foc i combustibilitat baixa i que no tinguin cap superfície > 126 m2 amb resistència al foc d’almenys 30 minuts.

6.2.2. El risc ordinari inclou els usos a on es processen i fabriquen materials combustibles amb càrrega de foc i combustibilitat mitjos.

...

La norma inclou un Annex A de consulta amb alguns exemples per cada tipus de risc.

(10)

Concretament, dintre de risc lleuger s’inclouen els següents exemples: − Escoles i altres centres d’ensenyament (algunes zones)

− Oficines (algunes zones) − Presons

Conclusió: Per poder classificar com a risc lleuger un edifici, local o àrea a protegir és necessari complir les condicions indicades en la norma UNE-EN 12845 :2005 per a risc lleuger.

2. Possibilitat de muntar els ruixadors en un fals sostre (cas particular a 1,5 m del sostre)

La norma anteriorment citada estableix, en el seu apartat 12.4 de posició dels ruixadors respecte elements estructurals:

“12.4.12. Techos suspendidos. No se admite el uso de techos suspendidos por debajo de los rociadores a no ser que se haya demostrado que el material del techo no perjudica la protección.

Si se instalan rociadores por debajo de techos suspendidos, el material del techo debe ser de un tipo cuya estabilidad en los inicios del incendio haya sido demostrada. “

Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació

automàtica d’extinció) d’una sala de calderes de P = 70 kW (11-12-2008)

Propagació interior

Segons la Taula 2.1 de la Secció SI 1 del DB de seguretat en cas d’incendi del Codi Tècnic de l’Edificació, es classifica com a Risc Baix una sala de calderes quan aquesta té una potència útil nominal: 70 < P ≤ 200 kW, per tant les condicions que ha de complir el local són les de la Taula 2.2, que no contempla l’existència d’un vestíbul d’independència del local amb la resta de l’edifici.

Instal·lació automàtica d’extinció

Per saber si es necessari disposar d’instal·lació automàtica d’extinció, així com d’altres tipus d’instal·lacions de protecció contra incendis, cal consultar la Taula 1.1 de la Secció SI 4 del DB citat.

NOTA:

Si la potencia hagués estat > 70 kW caldria, a més, haver tingut en compte el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), aprovat pel Real Decreto 1027/2007 (BOE.Nº 207. 29-08-2007), concretament la IT 1.3.4.1.2 Sales de màquines.

Segons s’indica en instrucció citada, les sales de màquines amb generadors de calor a gas han de complir la norma UNE 60601:2006 que, entre d’altres, estableix requisits de seguretat contra incendis.

(11)

Condicions de protecció contra incendis (propagació interior, instal·lació

automàtica d’extinció) d’una cuina d’un establiment de venda de pollastres a

l’ast de P = 70 kW (11-12-2008)

Propagació interior

Segons la Taula 2.1 de la Secció SI 1 del DB de seguretat en cas d’incendi del Codi Tècnic de l’Edificació, es classifica com a Risc Alt una cuina quan aquesta té una potència útil nominal: P > 50 kW, per tant les condicions que ha de complir el local són les de la Taula 2.2, amb la possibilitat que en el cas de cuines que no es troben en edificis d’us hospitalari o residencial públic es pugui instal·lar un sistema automàtic d’extinció, amb la qual cosa, el local deixa de ser de risc especial i no cal complir els requeriments de la Taula 2.2.

Instal·lació automàtica d’extinció

En consultar la Taula 1.1 de la Secció SI 4 del DB citat, i amb coherència amb l’indicat anteriorment es necessari disposar d’instal·lació automàtica d’extinció quan P > 50 kW.

El tipus d’agent extintor ha utilitzar és el CO2, amb activació manual per tal que la gent que està a la cuina marxi abans de que actuï el sistema d'extinció, donat que el CO2 és tòxic per a les persones i per altra banda aigua nebulitzada (o polvoritzada, terminologia del Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra incendis (RIPCI), aprovat mitjançant el Real Decreto 1942/1993, i modificat mitjançant la Orden 16-04-1998) que no és tòxica com el CO2, però que tot plegat és més cara, instal·lació i agent extintor.

Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb

oficines? Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a

través de la pròpia nau industrial? (08-01-2009)

1. Com han de ser els recorreguts d’evacuació d’edificis d’ús industrial amb oficines?

L’Annex II del RSCIEI “Requisitos constructivos de los establecimientos industriales según su configuración, ubicación y nivel de riesgo intrínseco” especifica els recorreguts d’evacuació dels edificis industrials en funció del tipus d’edifici de que es tracti (en el cas d’aquesta consulta, desconeixem de quin tipus d’edifici es tracta).

Recomanem la lectura de la “Guía Técnica de aplicación: Reglamento de

seguridad contra incendios en los establecimientos industriales”, editada por el

Ministerio de Industria, Turismo y Comercio l’Octubre de 2007, que indica que quan el RSCIEI cita la NBE/CPI96, donat que està derogada, s’ha d’aplicar el CTE SI.

(12)

Així, i segons el tipus d’edifici que es tracti, recomanem seguir les indicacions que aporta la citada Guia pel que fa a l’evacuació d’edificis industrials:

Edifici tipus A, Punt 6.2, pagina 88 Edifici tipus B, Punt 6.3, pagines 88-101 Edifici tipus C, Punt 6.4, pagines 101-102 Edifici tipus D i E, Punt 6.5, pagina 102

2. Es poden evacuar unes oficines situades a una nau industrial a través de la pròpia nau industrial?

Donat que de la legislació consultada no es dedueix de manera directa si es possible evacuar unes oficines a través de la nau industrial on estan situades, recomanem que facin la consulta directament a Bombers, ja sigui als de Barcelona o als de la Generalitat: Bombers de Barcelona C/ Provença 178 08036 Barcelona Tel: 93-291-53-01 http://www.bcn.es/bombers/ca/prevencio_quefem_incendis.html Bombers de la Generalitat Carrer Diputació, 355 08009 Barcelona Tel: 93 551 20 00 http://www.gencat.net/interior/emergencies/bombers/index.htm bombers@gencat.cat

Com han de ser les portes de les places de pàrquings compartimentades?

(19-01-2009)

El “CTE Documento Básico Seguridad en caso de Incendio” no especifica les característiques de les portes de les places de pàrquings compartimentades pel que fa al seu calat. Únicament, a la “Tabla 1.2 Resistencia al fuego de las paredes, techos y pertas que delimitan sectores de incendio” diu el següent:

Puertas de paso entre sectores de incendio: EI2 t-C5 siendo t la mitad del tiempo de

resistencia al fuego requerido a la pared en la que se encuentre, o bien la cuarta parte cuando el paso se realice a través de un vestíbulo de independencia y de dos puertas”

La TINSCI va elaborar un document, que adjuntem, DT-5 Aparcaments en places

tancades, que corrobora lo anterior:

1. Antecedents

(13)

En aparcaments integrats en edificis d’habitatges també s’està donant la tipologia de places tancades amb zona d’accés comú, per millorar la seguretat enfront de possibles intrusismes.

Aquestes tipologies singulars no queden contemplades de forma específica a la normativa i és per això que cal tenir presents les següents consideracions:

- Normalment les places tancades no constitueixen un sector d’incendi ja que les portes de vehicles no acostumen a ser resistents al foc, de manera que s’estudiarà les places i zones de circulació de forma conjunta a efectes d’establir les condicions de seguretat en cas d’incendi. També s’haurà de garantir uns recorreguts generals d’evacuació per zones comunes, ja que aquests no es poden resoldre a través de les places tancades que, per definició, no són accessibles a les persones que no són les propietàries o llogateres.

- Alternativament, es podria optar perquè cada plaça tancada fos un sector d’incendi complint els requeriments que estableix el Document Bàsic ”Seguretat en cas d’incendi”, DB SI, del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2002) per als locals de risc d’incendi baix. En aquest cas, caldrà tenir en compte especialment que en cada plaça tancada la porta

de vehicles ha de ser resistent al foc EI2 60 C5 i que ha d’haver una sortida d’evacuació

– bé directa a l’habitatge en cas d’habitatges en filera, o bé a través d’un porta de vianants insertada en la porta de vehicles- . La zona comú de circulació i la resta de places no tancades s’estudiaran de forma conjunta, tal i com s’explica en l’apartat anterior.

Hem estat buscant si existeixen normes UNE que especifiquin les característiques de calat de les portes de les places de pàrkings compartimentades, però no hem trobat cap norma UNE que tracti d’aquest tema.

Recomanem que facin la consulta directament, ja sigui a Bombers de Barcelona si l’aparcament està situat a aquesta ciutat, o bé als de la Generalitat.

Legislació aplicable en relació a la prevenció d’incendis que preval per a un

establiment de trasters (30-01-2009)

Els bombers apliquen els següents criteris:

• Si un edifici/local està dintre de l'àmbit d'aplicació del RSCIEI: preval el RSCIEI per sobre del “Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91” en el seu interior (càrrega de foc, instal·lacions de protecció contra incendis, etc..) i a fora (accessibilitat de bombers, necessitat d'hidrants, etc...) el Decret 241/1994.

• Si un edifici/local NO està dintre de l'àmbit d'aplicació del RSCIEI: cal aplicar el Decret 241/1994 si li aplica.

En el cas que ens ocupa, si el RSCIEI permet aquesta activitat en els baixos d'un edifici de vivendes, sempre que compleixi el que marqui el RSCIEI, els bombers ho accepten encara que el Decret 241/1994 no ho permeti. Ara bé, si els requisits d'accessibilitat, hidrants, etc.. que marca el Decret 241/2994 no es compleixen, consideren que l'activitat en aquell local no pot tenir lloc, principalment perquè es tracta d'una activitat de risc a la que no poden accedir amb el cotxe de bombers, o no tenen hidrant per connectar-se, etc.. . Per exemple, aquesta activitat en els baixos d'un edifici de vivendes en un casc antic, difícilment es podria portar a terme.

(14)

Quina és la RF d’una sala de màquines d’una instal·lació de calefacció i

ACS? (09-02-2009)

Està elaborant un projecte d’instal·lació de calefacció i ACS per una escola i vol saber quina RF es requereix als tancaments de la sala de màquines. Utilitza el RITE 98 per fer el projecte.

En primer lloc ha de tenir en compte que el RITE 98 està derogat pel RITE 2007 que, en el seu article 2 diu el següent:

Artículo 2. Ámbito de aplicación.

1. A efectos de la aplicación del RITE se considerarán como instalaciones térmicas las instalaciones fijas de climatización (calefacción, refrigeración y ventilación) y de producción de agua caliente sanitaria, destinadas a atender la demanda de bienestar térmico e higiene de las personas.

2. El RITE se aplicará a las instalaciones térmicas en los edificios de nueva construcción y a las instalaciones térmicas en los edificios construidos, en lo relativo a su reforma,

mantenimiento, uso e inspección, con las limitaciones que en el mismo se determinan.

3. Se entenderá por reforma de una instalación térmica todo cambio que se efectúe en ella y que suponga una modificación del proyecto o memoria técnica con el que fue ejecutada y registrada. En tal sentido, se consideran reformas las que estén comprendidas en alguno de los siguientes casos:

a) La incorporación de nuevos subsistemas de climatización o de producción de agua caliente sanitaria o la modificación de los existentes;

b) La sustitución por otro de diferentes características o ampliación del número de equipos generadores de calor o de frío;

c) El cambio del tipo de energía utilizada o la incorporación de energías renovables; d) El cambio de uso previsto del edificio.

És a dir, creiem que ha d’utilitzar el RITE 2007. No obstant, exposem a continuació ambdós casos.

RITE 98

A la ITE 02.7 Salas de máquinas diu el següent:

Las salas de máquinas se diseñaran de forma que se satisfagan unos requisitos mínimos de seguridad para las personas y los edificios donde se emplacen y en todo caso se faciliten las operaciones de mantenimiento y conducción. En especial se tendrá en cuenta lo dispuesto en UNE 10002 en los aspectos relativos a ventilación....

La UNE 100020: 2005 diu el següent:

4. Locales

Los locales que alojan los equipos de producción de frío o calor deben cumplir las siguientes prescripciones:

...

Las clases de resistencia al fuego de los elementos delimitadores serán EI 180 para la particiones y REI 180 para los elementos constructivos portantes.

(15)

RITE 2007

La IT 1.3.4.1.2 Salas de máquinas remet a la Sección SI-1 del CTE.

De la Sección SI-1 del CTE: Propagación interior , punt 2. Locales y zonas de

riesgo especial ha de consultar les taules:

2.1 Clasificación de los locales y zonas de riesgo especial integrados en edificios i 2.2 Condiciones de las zonas de riesgo especial integrados en edificios, on, en

funció dels usos previstos de l’establiment es troba la classificació de risc especial de l’edifici i els valors de resistència al foc que li corresponen.

Pot consultar el CTE a:

http://www.mviv.es/es/index.php?option=com_content&task=view&id=552&Itemid= 226

Cal demanar un permís per instal·lar extintors? (09-03-2009)

Per les indicacions facilitades a la seva consulta, entenem que es tracta d’un edifici destinat a ús residencial (vivendes). És important aclarir aquest punt ja que si es tractés d’un edifici d’ús industrial estaria afectat pel RSCIEI, i si l’ús de l’edifici estigués destinat a alguna activitat econòmica podria estar afectat per la LIIA. Entenem que es tracta d’un edifici d’habitatges, i que per tant, està afectat pel CTE.

Si per llei un edifici o establiment no està obligat a instal·lar certs equips, i encara així els titulars i/o propietaris els volen instal·lar, no estan obligats a notificar l’Administració. Només cal notificar quan la instal·lació sigui obligatòria i quan aquest tràmit apareixi com a requisit en el text de la disposició.

A més, les condicions d’instal·lació i manteniment de tots els equips i mitjans de seguretat contra incendi estan regulades pel Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios, (Reial Decret 1942/1993, de 5-11, i posteriors modificacions per l’Ordre de 16-04-1998).(veure arxius adjunts), i en aquest RD, en el seu article 10, llegim que:

És a dir, la instal·lació d’extintors portàtils és la única que no cal que la faci un instal·lador autoritzat. No obstant, per instal·lar extintors igualment s’han de seguir les indicacions establertes al DB-SI-4 (sobretot les referents a les distàncies mínimes entre extintor i extintor i que ha d’haver extintors a totes les plantes).(consultable a http://www.codigotecnico.org/ )

(16)

Per últim, cal tenir en compte que encara que la instal·lació no té perquè fer-la un instal·lador autoritzat, si que és obligatori que el manteniment dels extintors sigui realitzat per un mantenidor autoritzat (art.13 del RIPCI):

Si vol ampliar informació, pot trucar al Servei de Prevenció de la Generalitat: 93 586 79 07

Justificación del cálculo de una red de bocas de incendio equipadas en un

edificio de oficinas conforme a la normativa vigente (24-03-2009)

Conforme a lo indicado en el apartado 1 del DB-SI 4 del CTE aprobado mediante Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74. 28-03-2006:

- “El diseño, la ejecución, la puesta en funcionamiento y el mantenimiento de dichas instalaciones, así como sus materiales, componentes y equipos, deben cumplir lo

establecido en el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios”, en

sus disposiciones complementarias y en cualquier otra reglamentación específica que le sea de aplicación”.

El Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI) fue aprobado mediante el:

Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI). BOE.Nº 298. 14-12-1993 Modificado por:

Corr.err. Real Decreto 1942/1993. BOE. Nº 109. 07-05-1994.

Orden 16-04-1998 sobre normas de procedimiento y desarrollo del Real Decreto 1942/1993, de 05-11, que aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios y se revisa el anexo I y los apéndices del mismo. BOE.Nº 101. 28-04-1998. Modifica los apartados 5, 7 y 9 y el Anexo del Apéndice 1 y las tablas I y II del Apéndice 2.

Concretamente, por lo que respecta al cálculo de la red de tuberías, el apartado 7 del Apéndice 1 del RIPCI, establece:

“7 . Sistemas de bocas de incendio equipadas. ...

3. ...

La red de tuberías deberá proporcionar, durante 1 hora, como mínimo, en la hipótesis

de funcionamiento simultáneo de las 2 BIE hidráulicamente más desfavorables, una

(17)

Las condiciones establecidas de presión, caudal y reserva de agua deberán estar adecuadamente garantizadas.

...”

Asimismo, se recomienda aplicar la Regla Técnica para instalaciones de bocas de

incendios equipadas (R.T.2-BIE) editada por CEPREVEN

Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de

cables elèctrics d’alta tensió (15-04-2009)

El mes de març de 2009 es va publicar el següent Reglament sobre línies d’alta tensió:

Real Decreto 223/2008, de 15-02-2008, por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09.

BOE.Nº 68 de 19-03-2008

És d’obligat compliment a partir dels 2 anys de la seva entrada en vigor (19-9-2008), i es considera d’aplicació voluntària a partir del 19-9-2008.

Hem parlat amb un expert de la Subdirecció d’Indústria del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, qui ens ha comentat que moltes empreses instal·ladores ja l’estan aplicant, tot i que encara no és d’obligat compliment. En cas de no voler estar al que diu aquest Reglament, i donat que no hi ha cap altre legislació vigent, haurien de demanar indicacions a Bombers de la població on es fa la instal·lació, per si tenen alguna especificació al respecte.

El Real Decret 223/2008 diu el següent, a la seva Instrucció tècnica complementària ITC-LAT 06 Línies subterrànies amb cables aïllats:

4. INSTAL·LACIÓ DE CABLES AÏLLATS ...

4.3 En galeries ...

Galeries de longitud superior a 400 m

Les galeries de longitud superior a 400 m, a més de les disposicions anteriors han de disposar d'il·luminació fixa, d'instal·lacions fixes de detecció de gas (amb sensibilitat mínima de 300 ppm), d'accessos de personal cada 400 m com a màxim, enllumenat de senyalització interior per informar de les sortides i referències exteriors, envans de sectorització contra incendis (RF120) amb portes tallafocs (RF 90) cada 1.000 m com a màxim i les mesures oportunes per a la prevenció contra incendis.

Consideracions respecte al compliment del codi d’accessibilitat i dels

recorreguts d’evacuació en cas d’incendi d’un local destinat a la formació de

minusvàlids (25-5-2009)

(18)

En l’elaboració d’un projecte per a un local destinat a la formació de minusvàlids, han de tenir en compte que s’han d’aplicar, de forma independent, la legislació sobre accessibilitat i la legislació sobre seguretat en cas d’incendi.

1. Codi d’accessibilitat

Segons el Decret 135/1995, el seu article 20.1 diu que una de les entrades des de la via pública ha de ser accessible. En el seu cas, ens indica que l’ascensor de l’edifici que dóna a l’interior del local és practicable. Però ha de tenir en compte que tot el recorregut des de la via pública ha de ser practicable, i les escales han de complir el que diu l’apartat 20.5.

Respecte a l’entrada al local des del carrer, si es posa un elevador a les escales d’accés, ja s’acceptaria com a recorregut practicable.

2. Protecció contra incendis - Recorregut d’evacuació.

A la vista del plànol del local que ens facilita, hem de fer diverses consideracions respecte al recorregut d’evacuació que proposa a través de l’accés de l’escala comunitària.

Si el recorregut d’evacuació considerat inicialment (el marcat en el plànol) supera en poc la distància de 25 m, s’ha de consultar amb l’Administració ja que podria ser admès com a vàlid.

En cas contrari, si es vol considerar com a recorregut d’evacuació el que porta a la sortida per l’escala comunitària, cal tenir en compte que el recorregut haurà de complir amb el següent:

- Complir tots els requeriments que marca el CTE en quan a distància màxima de recorregut, amplades, portes (que han d’obrir cap a l’exterior), escales, etc. - Una sala tècnica no pot formar part d’un recorregut d’evacuació.

- Segons el CTE, si el quadre elèctric, és un quadre general de distribució del local, es considera el local a on s’ubica el quadre ha de ser de risc baix, i per tant ha de complir les condicions del CTE per aquest tipus de local (CTE SI 1, punt 2 “Locals i zones de risc especial”, taula 2.1). Aquest requeriment va ser incorporat al CTE mitjançant el Real Decret 1371/2007. Hem consultat amb un expert que ens ha dit que l’administració consideraria vàlid si el quadre estigues tancat en un armari de EI 90. Però com a conseqüència, la sala tècnica podria perdre amplada, i no assolir l’amplada mínima que requeriria un recorregut d’evacuació.

- La condició de que un quadre elèctric qualsevol, de potència igual o superior de 50 kW s’ha d’emplaçar en un local de risc especial baix, es troba indicada a l’Ordenança de protecció contra incendis de Barcelona i per tant, es vàlida per aquest municipi, la qual cosa no exclou del compliment del paràgraf anterior.

(19)

Recordar-li que la distància màxima de recorregut d’evacuació de 25 m, es pot ampliar a 50 m si es disposa de 2 sortides d’evacuació, i els corresponents recorreguts d’evacuació compleixen els requeriments marcats pel CTE.

Recomanem, no obstant, que faci la consulta directament a Bombers, ja sigui de Barcelona o de la Generalitat segons correspongui.

Característiques d’un sistema de pressió diferencial en una escala protegida

(05-06-2009)

El Codi Tècnic de la Edificació, al seu “Anejo SI A: Terminología” remet a la norma UNE EN 12101-6 pel que fa als sistemes de pressió diferencial en una escala protegida. Diu el següent:

Escalera protegida

Escalera de trazado continuo desde su inicio hasta su desembarco en planta de salida del edificio que, en caso de incendio, constituye un recinto suficientemente seguro para permitir que los ocupantes puedan permanecer en el mismo durante un determinado tiempo. Para ello debe reunir, además de las condiciones de seguridad de utilización exigibles a toda escalera (véase DB-SU 1-4) las siguientes:

1 Es un recinto destinado exclusivamente a circulación y compartimentado del resto del edificio mediante elementos separadores EI 120. Si dispone de fachadas, éstas deben cumplir las condiciones establecidas en el capítulo 1 de la Sección SI 2 para limitar el riesgo de transmisión exterior del incendio desde otras zonas del edificio o desde otros edificios.

En la planta de salida del edificio las escaleras protegidas o especialmente protegidas para evacuación ascendente pueden carecer de compartimentación. Las previstas para evacuación descendente pueden carecer de compartimentación cuando sea un sector de riesgo mínimo.

2 El recinto tiene como máximo dos accesos en cada planta, los cuales se realizan a través de puertas EI2 60-C5 y desde espacios de circulación comunes y sin ocupación propia. Además de dichos accesos, pueden abrir al recinto de la escalera protegida locales destinados a aseo, así como los ascensores, siempre que las puertas de estos últimos abran, en todas sus plantas, al recinto de la escalera protegida considerada o a un vestíbulo de independencia.

En el recinto también pueden existir tapas de registro de patinillos o de conductos para instalaciones, siempre que estas sean EI 60.

3 En la planta de salida del edificio, la longitud del recorrido desde la puerta de salida del recinto de la escalera, o en su defecto desde el desembarco de la misma, hasta una salida de edificio no debe exceder de 15 m, excepto cuando dicho recorrido se realice por un sector de riesgo mínimo, en cuyo caso dicho límite es el que con carácter general se establece para cualquier origen de evacuación de dicho sector.

4 El recinto cuenta con protección frente al humo, mediante una de las siguientes opciones: a) Ventilación natural mediante ventanas practicables o huecos abiertos al exterior con una superficie útil de ventilación de al menos 1 m² en cada planta.

b) Ventilación mediante dos conductos independientes de entrada y de salida de aire, dispuestos exclusivamente para esta función y que cumplen las condiciones siguientes:

(20)

- la superficie de la sección útil total es de 50 cm² por cada m3 de recinto en cada planta, tanto para la entrada como para la salida de aire; cuando se utilicen conductos rectangulares, la relación entre los lados mayor y menor no es mayor que 4;

- las rejillas tienen una sección útil de igual superficie y relación máxima entre sus lados que el conducto al que están conectadas;

- en cada planta, la parte superior de las rejillas de entrada de aire está situada a una altura sobre el suelo menor que 1 m y las de salida de aire están enfrentadas a las anteriores y su parte inferior está situada a una altura mayor que 1,80 m.

c) Sistema de presión diferencial conforme a EN 12101-6:2005

La norma UNE EN 12101-6 diu que els sistemes de pressió diferencial estan dissenyats per activar- se de forma automàtica mitjançant la presència de detectors de fum:

UNE- EN 12101-6:2006 Sistemas para el control de humo y de calor. Parte 6: Especificaciones para los sistemas de diferencial de presión. Equipos.

Dades sobre el comportament al foc dels teixits de fibra de vidre

(08-06-2009)

Per tal de localitzar dades relatives a la densitat de carga de foc dels teixits de fibra de vidre hem consultat l’arxiu de disposicions legals i diversos manuals: de Mapfre, de Itsemap, del INSHT i de la National Fire Protection Association (NFPA). A cap disposició legals hem trobat les dades requerides. Únicament al següent manual de la NFPA hem localitzat informació sobre els teixits no combustibles, que inclouen els de fibra de vidre i que reproduïm a continuació:

Fire Protection Handbook NFPA, 1991

(21)

Aplicació de pintures intumescents sobre estructures de ferro: cal que les

empreses que les realitzen estiguin acreditades? (15-07-2009)

El “Reglamento de Instalaciones de protección contra incendios” (Real Decret 1942/1993) té per objecte regular les condicions que han de complir els aparells, equips i sistemes de protecció contra incendis, així com la seva instal·lació i manteniment. Però, efectivament, en cap cas parla de les pintures intumescents, ni tampoc indica que les empreses que es dediquen a l’aplicació d’aquests pintures s’hagin d’inscriure al “Registre d’Empreses Instal·ladores i Mantenidores d’aparells, equips i sistemes de protecció contra incendis” (veure http://www.gencat.cat/oge/tramits/incendis/index.html)

La ENAC, Entidad Nacional de Acreditación, no disposa de cap sistema d’acreditació de les empreses que apliquen pintures intumescents. Tampoc hem localitzat cap altre sistema d’acreditació per aquestes empreses.

Hi ha dues normes UNE que especifiquen els requisits i les condicions d’aplicació de les pintures intumescents:

UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 1: Requisitos.

UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 2: Guía para la aplicación.

No hem trobat cap disposició legal que faci obligatòries aquestes normes.

No obstant, sí que hi ha normes tècniques d’assaigs que el CTE DB SI fa obligatòries, per tal de determinar la resistència al foc de les proteccions aplicades a elements d’acer:

UNE-ENV 13381-4:2005 Ensayos para determinar la contribución a la resistencia al fuego de los elementos estructurales. Parte 4: Protección aplicada a elementos de acero.

UNE-ENV 13381-6:2004 Ensayos para determinar la contribución a la resistencia al fuego de los elementos estructurales. Parte 6: Protección aplicada a columnas de acero huecas rellenadas de hormigón.

Legislació aplicable a la legalització d’un extintor d’explosió (31-08-2009)

Els extintors d’explosió, segons un tècnic de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, donat que la finalitat de l’extintor d’explosió és apagar incendis, ha de ser tractat com a extintor i no com a explosiu. Per tant, els extintors d’incendis han complir amb els requisits expressats al:

(22)

Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI).

BOE.Nº 298 de 14-12-1993

APENDICE 1. CARACTERISTICAS E INSTALACION DE LOS APARATOS. EQUIPOS Y SISTEMAS DE PROTECCION CONTRA INCENDIOS

Los aparatos, equipos y sistemas, así como sus partes o componentes y la instalación de los mismos, deben reunir las características que se especifican a continuación:

....

6. Extintores de incendio .

1 . Los extintores de incendio, sus características y especificaciones se ajustarán al “Reglamento de aparatos a presión” y a su Instrucción técnica complementaria MIE-AP5. 2. Los extintores de incendio necesitarán, antes de su fabricación o importación, con independencia de lo establecido por la ITC-MIE-AP5, ser aprobados de acuerdo con lo

establecido en el artículo 2 de este Reglamento a efectos de justificar el cumplimiento de lo dispuesto en la norma UNE 23.110.

Les normes UNE 23110 vigents actualment son les següents:

UNE 23110-3:1994 Extintores portátiles de incendios. Parte 3: construcción, resistencia a la presión y ensayos mecánicos.

UNE 23110-6:1996 Extintores portátiles de incendios. Parte 6: Procedimientos para la evaluación de la conformidad de los extintores portátiles con la Norma EN 3, Partes 1 a 5.

UNE 23110-15:2002 Lucha contra incendios. Extintores portátiles de incendios. Parte 15: Documento de interpretación de la Norma Europea EN 3.

Les altres parts de les normes UNE 23110 han estat reemplaçades per la següent norma:

UNE-EN 3-7:2004+A1:2008 Extintores portátiles de incendios. Parte 7: Características, requisitos de funcionamiento y métodos de ensayo.

Els extintors d’explosió no són aparells a pressió, per la qual cosa no han de complir la ITC-MIE-AP5, ni han de portar el Marcatge CE.

Una vegada que l’extintor compleix les normes UNE 23110 esmentades, el següent pas és que un organisme de control ho certifiqui (art. 2 del RIPCI). A Catalunya, els organismes de control que porten a terme aquestes inspeccions son ECA (http://www.eca.es) i ICICT (http://www.icictsa.com/defaultesp.html)

Traster en local sense ús en un edifici d’habitatges plurifamiliar. Cal detecció

i alarma d'incendis? (04-09-2009)

Tant els bombers de la Generalitat com els bombers de l’Ajuntament de Barcelona apliquen el document consensuat per la Taula d’Interpretació de Normativa de Seguretat Contra Incendis (TINSCI), DT-7. Trasters.

(23)

Concretament, en el DT-7, s’indica:

1. Trasters en edificis normalment d’habitatges, ubicats en qualsevol planta, vinculats als membres de la comunitat de propietaris de l’edifici i que el seu accés es realitza des d’espais comuns de l’edifici:

Es consideren zones de risc especial i es regulen amb els criteris del Document Bàsic

“SI Seguretat contra incendis” del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 314/2002), del document de la TINSCI DT-8 “Trasters en Aparcaments” i altres normatives que els

correspongui.

I al DT-8 “Trasters en Aparcaments, s’indica:

CONDICIONS DELS TRASTERS (*)

NIVELL DE RISC ESPECIAL D’INCENDI

REDUÏT BAIX MIG ALT

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA (S c) Sc ≤ 10 m 2 10 < S c ≤ 50 m 2 50 < S c ≤ 100 m 2 100 < S c ≤ 500 m 2 S c > 500 m 2 SECTORITZACIÓ EI 90 EI 90 EI 90 EI 120 EI 180

ACCÉS A SECTOR Porta EI

2 45-C5 Porta EI 2 45-C5 Porta EI 2 45-C5 Vestíbul previ 2 x EI 2 30-C5 Vestíbul previ 2 x EI 2 45-C5 DETECCIÓ SI (1) SI (1) SI (1) SI (1) SI (1) EXTINCIÓ (2) - SI Extintor 21A/113B SI Extintor 21A/113B SI Extintor 21A/113B SI Extintor 21A/113B INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ D’INCENDIS BOQUES D’INCENDI SI (3) SI (3) SI (3) SI (3) BIE-25 CONTROL DE FUM DE L’INCENDI - - - SI (4) SI (4)

ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA - - SI, en recorreguts d’evacuació

(1) Es col·locarà un sistema de detecció d’incendi quan l’aparcament n’hagi de tenir (Superfície construïda del sector Sc > 500 m2 -segons CTE DB SI 4- comptabilitzant el conjunt de l’aparcament i els trasters que es consideren locals de risc dins d’aquest sector).

El sistema de detecció serà adequat al tipus de foc previsible (habitualment es col·loquen detectors òptics de fum) i compliran la normativa UNE 23007-1:1996 i EN 54-1:1996.

(2) Al municipi de Barcelona es col·locarà extinció automàtica (UNE 23590) a les plantes inferiors al soterrani primer (OMB CPI vigent)

(3) Sempre que l’aparcament disposi d’instal·lació de BIES els trasters quedaran coberts per aquesta instal·lació. (4) En base a la Secció HS 3 Qualitat de l’aire interior del DB HS Salubritat, els trasters han de disposar d’un sistema

de ventilació que es considera que en determinades situacions ja garanteix unes condicions mínimes de control de fums. Tanmateix, no es considera suficient per als trasters de risc mig i alt en els que caldrà disposar d’un

sistema de control de fums que garanteixi les següents condicions de seguretat en cas d’incendi, a més de les

específiques del sistema de ventilació definides al DB HS 3: - Cabal mínim de 3 renovacions/hora

- Cal garantir una aportació d’aire. En cas de que hi hagi aportació mecànica d’aire, en cas d’incendi s’aturarà i només funcionarà l’extracció.

- Ventiladors F

400 90

(24)

Pot consultar el text complet del documents TINSCI indicats a través de la web del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya:

http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm

Recorreguts d’evacuació en un pavelló poliesportiu (28-09-2009)

La definició que fa el CTE (DB SI – Annex SI A – Terminologia) de recorregut d’evacuació:

Recorrido que conduce desde un origen de evacuación hasta una salida de planta,

situada en la misma planta considerada o en otra, o hasta una salida de edificio.

Conforme a ello, una vez alcanzada una salida de planta, la longitud del recorrido posterior no computa a efectos del cumplimiento de los límites a los recorridos de evacuación.

En el cas concret de la consulta per excloure la rampa en el còmput total del recorregut d’evacuació, l’inici de la rampa s’hauria de poder considerar sortida de planta.

Segons la definició que fa el CTE (DB SI – Annex SI A – Terminologia), una sortida de planta, ha complir algun dels següents requeriments:

Es alguno de los siguientes elementos, pudiendo estar situada, bien en la planta considerada o bien en otra planta diferente:

1. El arranque de una escalera no protegida que conduce a una planta de salida del edificio, siempre que el área del hueco del forjado no exceda a la superficie en planta de la escalera en más de 1,30 m². Sin embargo cuando, en el sector que contiene a la escalera la planta considerada o cualquier otra inferior esté comunicada con otras por huecos diferentes de los de las escaleras, el arranque de escalera antes citado no puede considerase salida de planta.

2. El arranque de una escalera compartimentada como los sectores de incendio, o una puerta de acceso a una escalera protegida, a un pasillo protegido o a un vestíbulo de independencia de una de una escalera especialmente protegida.

Cuando se trate de una salida de planta desde una zona de hospitalización o de tratamiento intensivo,.... En el caso de escaleras, dicha superficie se refiere a la del rellano de la planta considerada, admitiéndose su utilización para actividades de escaso riesgo, como salas de espera, etc.

3. Una puerta de paso, a través de un vestíbulo de independencia, a un sector de incendio diferente que exista en la misma planta, siempre que:

- el sector inicial tenga otra salida de planta que no conduzca al mismo sector alternativo. - el sector alternativo tenga una superficie en zonas de circulación suficiente para albergar a los ocupantes del sector inicial, a razón de 0,5 m²/pers, considerando únicamente los puntos situados a menos de 30 m de recorrido desde el acceso al sector. En uso Hospitalario ...

- la evacuación del sector alternativo no confluya con la del sector inicial en ningún otro sector del edificio, excepto cuando lo haga en un sector de riesgo mínimo.

4. Una salida de edificio.

En cas contrari, si la rampa no es pot considerar sortida de planta, i ha de formar part del recorregut d’evacuació, la seva amplada s’ha de dimensionar d’acord amb

(25)

el que s’indica a la taula 4.1 del DB SI 3. Altres consideracions venen definides dintre de la definició que fa el CTE sobre el que es considera recorregut d’evacuació:

La longitud de los recorridos por pasillos, escaleras y rampas, se medirá sobre el eje de los mismos. .. Las recorridos por rampas y pasillos móviles se consideran válidos cuando no sea posible su utilización por personas que trasladen carros para el transporte de objetos y estén provistos de un dispositivo de parada que pueda activarse bien manualmente, o bien automáticamente por un sistema de detección y alarma.

Los recorridos que tengan su origen en zonas habitables o de uso Aparcamiento .... En uso Aparcamiento ...

En establecimientos de uso Comercial .. En establecimientos comerciales ..

En los establecimientos en los que no esté previsto el uso de carros...

Excepto en el caso de los aparcamientos, de las zonas de ocupación nula y de las zonas ocupadas únicamente por personal de mantenimiento o de control de servicios, no se

consideran válidos los recorridos que precisen salvar, en sentido ascendente, una altura mayor que la indicada en la tabla que se incluye a continuación.

Máxima altura salvada

Uso previsto y zona Hasta una salida Hasta el espacio

de planta exterior seguro

En general, exceptuando los casos que se indican

a continuación 4 m 6 m

Hospitalario, ... docente ...

Les mateixes consideracions anteriors es poden aplicar a l’altre sortida.

Si el problema és que els recorreguts d’evacuació superen la distància màxima permesa, una alternativa és disposar d’una zona que es pugui considera “sortida de planta” com ja s’ha plantejat i l’altra alternativa és acollir-se a la consideració feta en l’anotació (1) a la taula 3 del DB-SI 3 segons la qual:

(1) La longitud de los recorridos de evacuación que se indican se puede aumentar un 25% cuando se trate de sectores de incendio protegidos con una instalación automática de extinción.

En qualsevol cas, es recomana consultar el cas concret amb el servei de bombers competent per tal estudiar si és possible implementar mesures de seguretat alternatives, cas de no poder complir exactament el que marca el CTE.

En aquest sentit el propi CTE contempla aquesta possibilitat en l’apartat b) del seu article 5:

b) soluciones alternativas, entendidas como aquéllas que se aparten total o parcialmente de los DB. El proyectista o el director de obra pueden, bajo su responsabilidad y previa conformidad del promotor, adoptar soluciones alternativas, siempre que justifiquen documentalmente que el edificio proyectado cumple las exigencias básicas del CTE porque sus prestaciones son, al menos, equivalentes a los que se obtendrían por la aplicación de los DB.

(26)

També, es pot consultar el document elaborat per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments que resumeix els requeriments de protecció contra incendis en el cas de pública concurrència:

http://www.gencat.cat/interior/esc/docs/jornades/Us_Publica_Concurrencia_CTE-dbSI.pdf

I el text refós de DB SI:

http://www.codigotecnico.org/fileadmin/Ficheros_CTE/Documentos/CTEabr09/DB% 20SI%20abril%202009.pdf

Instal·lació d’un equip de detecció d’incendis en un local de pública

concurrència a Badalona (05-10-2009)

La instal·lació d’equips per la prevenció i detecció d’incendis ha de seguir les especificacions mencionades a les següents disposicions:

Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE). BOE.Nº 74, de 28-03-2006.

Concretament el DB-SI: Documento Básico SI Seguridad en caso de incendio.

Consultable a: http://www.codigotecnico.org

Real Decreto 1942/1993, de 05-11-1993, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios (RIPCI). BOE.Nº 298, de 14-12-1993. En quant a la normativa local, a Badalona ara mateix no existeix Ordenança de Prevenció d’Incendis, ja que ha estat derogada el passat dia 06-08-2009.

Per una altra banda, s’ha de demanar llicència d’obres menors o presentar comunicació d’assabentat a l’Ajuntament per portar a terme la instal·lació dels equips. El procediment serà un o altre segons el tipus d’obra que comporti instal·lar l’equip de detecció. El procediment es molt més senzill si es presenta només assabentat que si es demana la llicència d’obra menor. En el cas d’assabentat, normalment només cal presentar una comunicació a l’Ajuntament. En canvi, si s’ha de demanar llicència d’obres menors, l’Ajuntament pot demanar la presentació de croquis, manifestació de residus, projectes visats, etc., segons el que es pretengui fer.

Entenem que en aquest cas caldria només presentar un assabentat d’obres, ja que no comporta augment de superfície, ni modificació de volums, estructura o distribució interior, ni afecta parts generals de la finca. De totes maneres, com desconeixem exactament que comportarà fer la instal·lació de detectors dins del local, aconsellem que es posi en contacte amb l’Oficina d’Informació Urbanística de l’Ajuntament de Badalona:

Oficina d'Informació Urbanística Plaça Assemblea de Catalunya, 9-12 Telèfon: 93 483 26 80

(27)

Fax: 93 389 58 39

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13'30 hores A/e: urbanisme@badalona.cat

Ja una vegada feta la instal·lació, és important que l’instal·lador autoritzat que l’ha portat a terme aporti tota les certificacions necessàries dictades al RIPCI, ja que quan s’hagin de passar les inspeccions a les quals estan sotmeses les instal·lacions de prevenció d’incendis per part de les ECAs, es sol·licitarà aquesta documentació.

Instal·lacions elèctriques i il·luminació

Requisits sobre protecció contra sobretensions o sobreintensitats als

quadres elèctrics de comandament. Quan entren en vigor? (24-01-2008)

Els requisits aplicables a les proteccions contra les sobretensions o sobreintensitats de les instal·lacions elèctriques es troben al:

Real Decreto 842/2002, de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión (REBT) (BOE.Nº 224. 18-09-2002).

En concret, a les seves instruccions: ITC-BT 22 – Instalaciones interiores o

receptoras. Protección contra sobreintensidades i ITC-BT 23 Instalaciones interiores o receptoras. Protección contra sobretensiones

També el REBT determina que és d’obligat compliment la norma: UNE-EN 60439-1 Conjuntos de aparamenta de baja tensión.

No hem trobat enlloc que la data d’aplicació d’aquestes proteccions sigui el 1 de gener de 2008. Al contrari, el REBT va entrar en vigor a l’any de la seva publicació, és a dir que està vigent des de el 18-9-2003.

Càlcul de la resistència ohmmica als centres de transformació (14-02-2008)

La legislació que afecta als centres de transformació és la següent:

Real Decreto 3275/1982, de 12-11, Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas y Centros de Transformación. BOE.Nº 288 de 01-12-1982

Orden 06-07-1984 por la que se aprueban las Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 183 de 01-08-1984

(28)

Orden 18-10-1984 complementaria de la Orden 06-07-1984 que aprueba las Instrucciones Complementarias del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.

BOE.Nº 256 de 25-10-1984

Orden 27-11-1987 por la que se actualizan las Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-RAT 13 y MIE-RAT 14 del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.

BOE.Nº 291 de 05-12-1987 (+ corr errors)

Orden 23-06-1988 se actualizan diversas Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-RAT del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.

BOE.Nº 160 de 05-07-1988. (+ corr errors)

Orden 16-04-1991 por la que se modifica el punto 3.6 de la Instrucción Técnica Complementaria MIE-RAT 06 del Reglamento sobre Condiciones Técnicas de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. BOE.Nº 98 de 24-04-1991

Orden 10-03-2000 de modificación de las Instrucciones Técnicas Complementarias MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18, MIE-RAT 19 del Reglamento sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.

BOE.Nº 250 de 18-10-2000

Si a aquestes disposicions no consta la manera de realitzar els càlculs de resistència ohmmica, li suggerim que consulti manuals tècnics, o bé normes particulars de empreses, com les de Fecsa (que vostè ja coneix) o Iberdrola, que pot consultar a:

http://www.aven.es/legislacion/normas_particulares_iberdrola.html Pel que fa a normes UNE:

UNE 157751:2006. Criterios generales para la elaboración de proyectos de centros de transformación e instalaciones análogas de recepción, maniobra y medida en alta tensión, superior a 1 kV y hasta 66 kV inclusive.

Es posible instalar un grupo electrógeno en el sótano de un edificio?

(05-03-2008)

Hemos consultado con ingenieros expertos en instalaciones y nos han dicho que sí que es posible, (y de hecho se está haciendo) instalar grupos electrógenos en el

Figure

Actualización...

Related subjects :