L aïllament tèrmic com a

(1)

L’aïllament tèrmic com a

Rehabilitació energètica

Montse Bosh. Arquitecta Tècnica, Màster en Sostenibilitat Professora de l’EPSEB-UPC

3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”

Què diu el CTE en la seva darrera versió?* : (Introducción, II Ámbito de

aplicación, IV Criterios de aplicación en edificios existentes) * A 20 d’octubre 2013

Criteri de flexibilitat

“Cuando la aplicación del Código Técnico de la Edificación no sea

urbanística, técnica o

económicamente viable o, en su caso, sea incompatible con la naturaleza de

Criteri de no empitjorament

“En las intervenciones en los edificios existentes no se podrán reducir las condiciones preexistentes relacionadas con las exigencias básicas, cuando dichas condiciones sean menos

sea incompatible con la naturaleza de la intervención o con el grado de protección del edificio, se podrán

aplicar, bajo el criterio y

responsabilidad del proyectista ..., aquellas soluciones que permitan el mayor grado posible de adecuación efectiva.

Se justificarán en el proyecto o en la memoria

Y en la documentación final de la obra deberá quedar constancia delnivel de prestación alcanzado”

dichas condiciones sean menos exigentes que las establecidas en los documentos básicos del Código Técnico de la

(2)

Estratègies: Millorar l’ús i la gestió Limitar la demanda

Augmentar el rendiment dels sistemes

Per Fomentar la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació

urbanes… (Llei 2/2011, de 4 de març de Economía Sostenible)

En rehabilitació, a partir d’una bona diagnosi

“Diagnosticar es conèixer, altrament el que es fa és opinar” JR Rosell

(3)

Principals punts per on perd energia un edifici unifamiliar adossat

Sostre sota coberta (7),

Ponts tèrmics al voltant dels forats de façana (23), Façana tipus 2 (2),

Pont tèrmic cantell sostre (21), Sostre sanitari (9),

Sostre sobre el garatge (6).

ESTALVI GLOBAL SI ES MILLOREN TOTES LES SOLUCIONS: 55%

(4)

Les solucions actuals en aïllament tèrmic de façanes:

• Exterior: la solució per l’exterior és la que comporta més estalvi (amb materials d’igual conductivitat). El cost es redueix si s’aprofita que s’ha

d’intervenir en la façana per

qüestions estructurals o estètiques, però s’incrementa la volumetria de l’edifici, el que a vegades topa amb la normativa.

Encolat Encolat i fixació amb espigues Fixació mecànica 1. Fixació Adhesiu Excepte MW Perfils de retenció, perfils d’unió, tacs i cargols per a façanes

+Punt d’adhesiu i fixació amb espigues Adhesiu

+ Espiga de plat

Exterior sistema SATE

2. Aïllament 3. Capa base

d’armadura

4. Capa d’acabat

5. Accessoris

Panells d’EPS, MW, PUR conformat, XPS, altres Panells d’EPS preparat Per a perfileria Morter armadura + malla de

Fibra de vidre embeguda

Arrebossat de natura mineral,

silicona/siloxà o acrílics

Arrebossat de natura mineral, base ciment + imprimació

corresponent

Morter de juntes i cola

Aplacats de maó acrílic, ceràmics i de pedra

(5)

1.Fixació

2.Aïllament

3.Capa base

d’armadura(morter

d’armadura+ malla

de fibra de vidre)

4.Capa d’acabat

5.Accessoris

Avantatges:

• possibilita el canvi d’aspecte de la façana “rejovenint-la” i millorant l’entorn

• corregeix possibles esquerdes i fissures existents evitant filtracions

• té baixos costos de manteniment • augmenta la vida útil de l’edifici • augmenta la vida útil de l’edifici

• evita treballs a l’interior i no redueix l’espai útil • es poden instal·lar gran gruixos que optimitzin la inversió

• es millora l’aïllament acústic del tancament

• és un sistema de construcció “en sec”, i el procés és ràpid i sense esperes

• és compatible en murs de mala planimetria • és aplicable a qualsevol tipus de façana

(6)

Exterior Sistema ETICS: External Thermal Insulation Composite System

Sobre la fàbrica existent (maó, bloc, etc.) es procedeix a instal·lar l’aïllament que,

posteriorment es revesteix amb morter per donar l’acabat vist.

Avantatges i limitacions:

• les planxes d’aïllament no han de quedar exposades en l’aplicació final, sempre amb un acabat per sobre.

Altra solució per l’exterior és

mitjançant l’aplicació d’un sistema de façana ventilada amb llanes minerals per la part externa del tancament i una protecció formada, normalment, per una làmina lleugera externa (planxes, Exterior sistema façana ventilada

una làmina lleugera externa (planxes, safates, etc) fixada al mur mitjançant

sub-estructures dissenyades

específicament), i separant ambdós materials per una càmera d’aire (per

on circula l’aire per convecció).

Excel·lents prestacions d’estalvi

energètic en períodes càlids de l’any, però augmenta el gruix de façana 20/30 cm.

(7)

Avantatges del sistema façana ventilada:

• la solució és desmuntable i per tant susceptible de rehabilitar-se de nou

• acompanyada de condicions de

ventilació contribueix a l’eliminació de problemes d’humitats i condensacions problemes d’humitats i condensacions • no precisa de reparacions prèvies a la superfície del parament

• permet incorporar instal·lacions per l’interior de la càmera ventilada

• la càmera d’aire protegeix l’aïllament i el mur de tancament de les inclemències • la varietat de sistemes i acabats:

prefabricats ceràmics, metàl·lics,

“composites”, textures, colors...

(8)

Rehabilitació de mitgeres i façanes

amb escuma de poliuretà projectat(PUR)

• tant per obra nova com quan

s’enderroca l’edifici veí

• s’aconsegueix aportar segellat,

impermeabilitat, consistència i aïllament tèrmic

tèrmic

• per a que l’espuma no es degradi per efectes dels raigs ultraviolats, s’ha de protegir amb pintures o elastòmers de poliuretà projectat, el que a més millora les prestacions

• també es pot protegir amb envans

Aïllament:

• escuma de poliuretà projectada • capa de gruix mínim 30 mm • densitat mínima 35 kg/m3 Protecció:

• elastòmer de poliuretà

• capa de poliuretà de gruix variable • densitat 1.000 kg/m3

• aporta protecció UV O amb Aplacat

(9)

•En la càmera d’aire: (quan existeix), consisteix en insuflar o injectar l’aïllament, el que permet mantenir l’aspecte de la façana. Amb el temps s’han millorat les tècniques, els forats són més petits, no calen bastides, però cal verificar amb

càmeres termogràfiques que s’hagin

realitzat bé les feines. realitzat bé les feines.

Components: escuma de poliuretà, o arlites,

Sistema bicomponent d’injecció de perles o grànuls expandibles d’EPS amb grafit Reducció λ

aproximadament un 20% respecto EPS

•Per l’interior: l’aïllament per l’interior no elimina els ponts tèrmics, el que augmenta les possibilitats de condensacions i no proporciona les mateixes prestacions. A més es donen problemes si els habitatges estan ocupats i redueix la superfície interior dels espais.

(10)

•Per l’interior, amb trasdossats autoportants de plaques de guix laminat sobre perfils metàl·lics i aïllament amb llana mineral:

• s’aconsegueix un increment de

l’aïllament acústic del mur de suport • és un sistema de construcció en sec, • és un sistema de construcció en sec, el procés d’instal·lació és ràpid i sense temps d’espera per al assecat de morters o guixos

• no és imprescindible desallotjar

l’edifici

• permet allotjar instal·lacions entre la placa i l’aïllament

Recomanació: Saber buscar la informació, diversitat de fonts,

recomanacions dels fabricants, guies de les associacions, de les administracions, etc.

http://www.andimat.es/sobre-aislamiento/rehabilitacion

Soluciones con Aislamiento de Poliestireno Expandido (EPS) Soluciones con Aislamiento de Poliestireno Expandido (EPS) Soluciones con Aislamiento de Poliestireno Extruido (XPS) Soluciones con Aislamiento de Poliuretano (PUR)

Soluciones con Aislamiento de Acristalamiento y Cerramiento Acristalado Soluciones de Aislamiento con Espumas Flexibles

(11)

PRE-ESTUDIO REHABILITACIÓN ENERGÉTICA VIVIENDAS

Ciudad referencia Zona Climática D1 Superficie Útil 100m2

Altura entre plantas 3m Situación Inicial 2 Fachada Sur Fachada SurEste Fachada Este Fachada Norte Fachada Oeste Fachada SurOeste Azoteas Tejados Cerramientos No soleados Superficie (bruta) 30 0 30 30 30 0 100 m2 % huecos 30 0 25 15 25 0 (--) (0-30) Rehabilitación opaco 1 1 1 1 1 1 2 1 Rehabilitación hueco 1 1 1 1 1 1 (--) 1

Protección solar huecos 1 1 1 1 1 1 (--) (--)

Uopaco (rehabilitado) 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 0,38 1,4 W/m2·K Uhuecos (inicial) 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 (--) 4,5 W/m2·K Uhuecos (rehabilitado) 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 (--) 4,5 W/m2·K F.solar (inicial) 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 (--) F.Solar (rehabilitado) 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 (--) (--) F.Solar (rehabilitado) 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 (--) (--) R.térmica aislante 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2,08 0,00 m2·K/W Puentes Térmicos 1 Estanquidad 1 Dispone Refrigeración ? 1

ESTIMACION COSTE REHABILITACION

F.Sur F.SurEste F.Este F.Norte F.Oeste F.SurOeste Cubiertas C. No soleadas

2

1 2 2 3 22 1

RESULTADOS

Ahorro porcentual

probableCalefacción 26,6 % de €/año Refrigeración 43,0 % de €/año TOTAL 27,7 % de €/año

COSTES REALES Estimación sobre-coste debido a la mejora térmica _{de la envolvente} Estimación costes totales de la intervención Rehabilitación 1.200 € 1.200 6.690 € (rehabilitación) Coste Energatico actual (sin rehabilitar) Coste calefacción 1.886 € 1.886 €/año (sin rehabilitar)

Coste Refrigeración 133 € 133 €/año (sin rehabilitar)

Amortización probableRecuperación 2,1

Esta herramienta ha sido desarrollada por J.Sole de URSA y ha sido cedida a ANDIMAT para su difusión

Cas 1. Rehabilitació per fases a Planoles

Estudi finançat per Rockwool en collaboració amb ADIGSA

Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM

Fase 1 Aïllament Coberta i canvi de fusteries

Fase 2 Aïllament façanes tipus SATE de Rockwool

(12)

Estalvis globals %

Demanda habitatges kWh/m2

Cas 2. Rehabilitació a La Ribera.

Montcada i Reixac Estudi realitzat per a l’Ajuntament de Moncada i Reixac cofinançat per cofinançat per l’ICAEN. Intervenció:

aïllament tipus SATE de les façanes dels edificis. No

s’inclouen les façanes de patis interiors

(13)

Potencial de millora energètica en edificis d’habitatges

plurifamiliars.

La monitorització és una altra eina d’ajuda:

en la millora en l’aplicació de noves tècniques, productes o sistemes en la verificació del comportament energètic desitjat en el projecte. en l’optimització de l’ús per part dels usuaris

La rehabilitació energètica

s’ha d’aplicar a tot el parc

edificat

(14)

Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d’edificis.

CortesiaIvan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch

Aïllament de façana

Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d’edificis.

(15)

1.1 Aïllament de façana 1.2 Aïllament de coberta 1.3 Millora dels forats de façana 1.4 Proteccions solars passives 1.5 Reducció de les infiltracions d’aire 1.6 Aïllament de conductes

Percentatge d’estalvi de les mesures respecte al consum total de l’edifici d’habitatges

Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d’edificis. CortesiaIvan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch

(16)

1.1 Aïllament de façana 1.2 Aïllament de coberta 1.3 Millora dels forats de façana 1.4 Proteccions solars passives 1.5 Reducció de les infiltracions d’aire 1.6 Aïllament de conductes

Inversió unitària en €/m2 útil segons les actuacions

Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d’edificis. CortesiaIvan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch

Algunes conclusions de l’estudi pel que fa a mesures

passives:

Rehabilitar la coberta proporciona estalvis significatius en

edificis baixos de menys de 4 plantes.

Per als usuaris sota coberta l’estalvi és molt important, tant pel

que fa a la reducció de consums com per la millora del

comfort.

Rehabilitar façanes del quadrant nord produeix estalvis

significativament més importants que en els del quadrant sud,

mentre

que

les

proteccions

solars

passives

són

més

(17)

Dels diferents estudis es conclou:

Que les mesures de rehabilitació energètica són autofinançables a 10

anys en edificis d’hotels i oficines, mentre que edificis d’habitatges els “payback” són a més llarg termini.

És interessant invertir en edificis de serveis, que a més milloren la

formació i cultures energétiques de manteniment i rehabilitació entre

les empreses i els ususaris.

Però donat que el parc d’habitatges espanyol és molt més gran que el

parc d’edificis de serveis, cal pensar també que tot i que la rendibilitat

unitària sigui inferior, l’estalvi global que es pot assolir és molt més

gran.

Començar per mesures amb períodes de retorn més curts i aprofitar els estalvis perreinvertir en la rehabilitació energètica dels edificis

I algunes dades per esperonar:

El potencial d’estalvi d’energia final acumulat en el parc edificat d’edificis espanyol amb l’horitzó 2032 mitjançant les mesures amortitzables en 10 anys és de 125.900 GWh (oficines, habitatges i hotels)

El que significa un estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle global, a 20 anys vista, de 26,5 milions de Ton de CO

a 20 anys vista, de 26,5 milions de Ton de CO_2equ

Noticia recollida aquest mes:”El actual secretario de Estado de Medio Ambiente, Federico

Ramos, hizo público la semana pasada que las emisiones de CO2 costaron un total de 770 millones de euros al estado español durante la anterior legislatura. Así, con el pago de esos 770 millones España se sitúa como el segundo país que mas tasas pagó tras Japón”

-Actualment el preu de la Tn de CO₂ està a 7 €. El pressupost per a

aquest any de compra d’emissions és de 42 milions 42x7= 294 milions d’€