EMPLAÇAMENT:
CARRER FREDERICA MONTSENY S/N
08820 EL PRAT DE LLOBREGAT
PROMOTOR:
AJUNTAMENT DEL PRAT DE LLOBREGAT
ARQUITECTE:
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ
1. MEMÒRIA
2. PLÀNOLS
3. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
4. PRESSUPOSTOS I AMIDAMENTS
5. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
6. PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS
7. PLA DE CONTROL DE QUALITAT
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ, ARQUITECTA emoragas@coac.net
1.
MEMÒRIA
1.1
Generalitats
1.1.1 Objecte del projecte
1.1.2 Emplaçament.
1.1.3 Promotor
1.2 Descripció del projecte.
1.2.1 Estat actual.
1.2.2 Descripció de la proposta.
1.2.3 Compliment requeriments tèrmics i acústics.
1.3 Abast de l’Obra.
1.4 Procés d’execució.
1.5 Terminis d’execució. Pla d’obra.
1.6 Classificació del Contractista.
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ, ARQUITECTA emoragas@coac.net
1.MEMÒRIA
1.1 Generalitats.
1.1.1 Objecte del projecte.
Aquest encàrrec té per finalitat la redacció d’un projecte executiu de la substitució de la coberta de la
piscina de xipolleig i de la millora dels revestiments del Centre Esportiu Sagnier al Prat de Llobregat.
1.1.2 Emplaçament.
L’edifici es troba a una cantonada d’illa donant front a tres carrers, el carrer Frederica Montseny, el
carrer del Pi i el carrer del Roure.
1.1.3 Promotor.
El promotor del projecte es l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
1.2 Descripció del projecte.
1.2.1 Estat actual.
Coberta
La coberta de la zona de la piscina de xipolleig del edifici està composada de:
- Làmina bituminosa auto protegida adherida al aïllament tèrmic.
- Aïllament de llana de roca intermedi de 5 cm de gruix.
- Una planxa inferior de greca d’acer galvanitzat lacada amb una greca d’alçada de 35mm, subjectada
a les corretges de fusta de l’estructura.
Els remats extrems de la coberta estan realitzats amb xapa metàl·lica i també resolen per la banda nord
la canal de recollida d’aigües.
La coberta presenta en el seu acabat interior de xapa, picadures d’òxid i perforacions a simple vista
degudes a la filtració d’aigua en l’aiguafons de la mateixa, les condensacions i a la concentració de
clor a l’ambient. Aquest aiguafons no té la suficient pendent cap als baixants i l‘aigua no llisca. També
hi ha una manca d’impermeabilització important, tant pel què fa a consideracions de normativa, com
pel què fa al baix estat de conservació i les lesions que s’han produït. L’aïllament tèrmic es insuficient i
això provoca que es creïn condensacions en la xapa i per tant empitjori la oxidació.
Revestiments interiors
Piscina
Els revestiments de la zona de piscines que estan en mal estat i s’han de substituir son les plaques
d’heraklith.
Aquestes plaques i els seus suports pateixen el desgast que suposa estar al abast dels usuaris i del
terra.
Segons les cales portades a terme, estan encaixades amb omegues d’acer galvanitzat i pintat que
presenten un alt estat d’oxidació. Aquestes omegues van ancorades bé directament a paret de totxana
o a una subestructura. En el cas del ancoratge directe a la paret de totxana no hi ha cap arrebossat.
Les plaques que estan directament amb contacte amb el terra i les cantonades en vertical, han patit un
gran desgast i presenten forats i falta de material. Les mides de les plaques no son estàndard.
1.2.2 Descripció de la proposta.
Coberta
Vist el mal estat de la coberta existent, sobretot en la zona de la piscina de xipolleig i ja
que la intervenció es parcial, es proposa fer una substitució de la coberta existent per una
de característiques similars però millorades, amb un augment de aïllament tèrmic i una
evacuació d’aigües pluvials adequada.
La intervenció recent en la coberta superior va canviar l’aspecte formal del cantell i ràfec
inferior. En aquesta intervenció i per donar continuïtat a les noves solucions formals i
constructives, el cantell i ràfec en la zona de la intervenció serà similar als de la coberta
superior adaptats a un sistema constructiu diferent.
La trobada entre la coberta existent i la nova es farà una vegada s’ha superat el carener
per evitar estancaments d’aigua i a sobre d’un suport estructural que permeti el
recolzament de la nova xapa de base.
La intervenció en el celras del ràfec i cantell en la façana est es complert. En la façana sud
només es el que correspon a la piscina de xipolleig.
- Xapa de suport : Perfil nervat de suport grecada, de perfil trapezoïdal en acer
galvanitzat i prelacat, perfil 40 iguala l'existent, qualitat Optim Diamante Plus, color gris
persan 9007 d'Europerfil o equivalent i corbada in situ. Càlcul de sobrecàrrega de 224
kp/m2 per a una llum de 2000mm en recolzament múltiple per a fixar mecànicament a
subestructura existent mitjançant cargols autotaladrants, inclosos, d'acer carboni per a
estructures de fusta i una repercussió de 3u/m2. El pes propi de la xapa és de 6,87 kp/m2.
- Barrera de vapor tipus FR Kalzip o equivalent autoadhesiva segons DIN EN 13984.
Composta de alumini amb teixit reforçat en la seva capa superior i film autoadhesiu en la
capa inferior.
- Sistema bicapa d’aïllament compost amb doble placa rígida de llana de roca de
densitat 145 kg/m3 de 40 mm de gruix i resistència tèrmica 1,026 m2.K/W, i capa final
amb revestiment de làmina asfàltica.
- Impermeabilització doble capa, segons UNE 104402; una làmina de betum modificat
amb autoprotecció mineral LBM (SBS) 50/G-FP amb armadura de feltre de polièster de
150 g/m2 reforçada i acabat de color gris sobre làmina de betum modificat no protegida
LBM (SBS) 40-FV amb armadura de feltre de fibra de vidre de 100 g/m2 adherides en
calent prèvia imprimació específica.
Revestiments
Piscina
Els revestiments interiors de Heraklith en els paraments de la piscina estan col·locats amb
uns suports de omegues d’acer galvanitzat i pintat. Vista la degradació de l’acer
galvanitzat en l’ambient de la piscina, es proposa col·locar les plaques d’Heraklith o
equivalent agafades amb fixacions mecàniques tant si el suport es una paret arrebossada
com una subestructura de llates.
En el cas d’un suport de paret ceràmica, s’arrebossarà per tenir una superfície llisa i plana i
poder agafar les plaques sense necessitat de llates. En el cas d’una subestructura, aquesta
es desmuntarà i per donar estanqueïtat a l’espai interior de oficines, es construirà una
paret d’aquapanel o equivalent amb un aïllament i barrera de vapor sobre la que fixarem
mecànicament les plaques de revestiment. En la zona de grades, el revestiment no arribarà
a tocar el terra ja que es col·locarà una peça ceràmica de sòcol similar a la del paviment de
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ, ARQUITECTA emoragas@coac.net
la piscina.
Prèviament al desmuntatge de l’Heraklith, es farà un aixecament gràfic dels recorreguts,
tipus d’instal·lacions i punts de connexió de cada línia que s’hauran de recol.locar una
vegada el nou revestiment estigui instal·lat. Es farà un estudi de recol·locació millorant els
recorreguts.
El modulatge de les plaques no es estàndard ja que el revestiment previ amb clara
composició horitzontal marca i imposa l’ordre.
1.2.3 Compliment requeriments tèrmics i acústics.
a. Dades genèriques de l’edifici
b. Comparatiu de las característiques bàsiques
b.1 Característiques bàsiques
b.2 Comportament enfront al foc de l’aïllament
b.3 Comportament acústic de l’aïllament
c. Seccions de coberta
c.1 Descripció de les seccions de coberta
d. Annex 01
e. Estimació de l’aïllament acústic
a. Dades genèriques de l’edifici
A continuació s’adjunten els càlculs de transmitància tèrmica de la solució constructiva
indicada amb els diferents gruixos d’aïllament.
Localització: El Prat de Llobregat, Barcelona
Zona climàtica corresponent: C2
Tenint en compte la zona climàtica a la que pertany la localitat, a continuació s’indica la
transmitància tèrmica límit que exigeix el CTE-DBHE1.
Element constructiu
U límit [W/m2K] segons CTE-DBHE1=Coberta 0,41
b. Comparatiu de les característiques bàsiques
A continuació es detallen qualcunes de les característiques principals dels diferents
aïllaments.
b.1 Característiques bàsiques
Aïllament
d
(kg/m3)
λ
(W/mK)
e (mm)
R
(m2K/W)
μ
Llana de
roca
145
0,039
40
1,00
1
d=densitat λ=Conductivitat tèrmica e=Espessor R= Resistència tèrmica μ=Resistència al
pas de vapor d’aigua
Resistència tèrmica garantida per la marca CE y el segell AENOR.
b.2 Comportament enfront al foc de l’aïllant
Llana de Roca
Reacció al foc : A1 No combustible
Resistència al foc: La Llana de Roca es fon a partir dels 1000 ºC
Estabilitat dimensional: Les llanes minerales no es deformen a temperatura.
b.3 Comportament acústic de l’aïllament
Llana de roca
Aïllament acústic
La Llana de Roca aporta una millora considerable en l’aïllament acústic en la edificació.
El comportament acústic variarà en funció de la solució constructiva.
Absorció acústica Alta absorció acústica degut a la seva estructura oberta i elàstica
c Seccions de coberta
A continuació se detalla el comportament tèrmic de las seccions constructives.
c.1 Descripció de les seccions
Secció Constructiva 1:
Ext.
Capa impermeabilització betum 4mm
Capa impermeabilització betum 4mm
Monorock 366 40 mm
Monorock 365 40 mm
Barrera de vapor 0,35 mm
Xapa suport, grecada d'acer galvanitzat, perfil 40
Int
c.2 Estudi tèrmic i higrotèrmic
En l’Annex 01 del present document s’adjunten els informes generats pel programa
Builddesk, amb el que s’han realitzat tots els càlculs.
Els valors dels diferents elements que composen la solució constructiva han estat extrets
del “Catàleg d’Elements Constructius del CTE”, a excepció de la llana de roca y el morter
adhesiu, dels que s’han agafat els valors específics, i declarats, de cada producte.
En aquests documents es detallen els càlculs tèrmics de la solució dels quals es poden
extraure les següents dades:
Aïllament
D
(kg/m3)
e (mm)
U solució
(W/m2K)
U límit
CTE
[W/m2K]
U recomanada
CTE
[W/m2K]
Monorock 366
Monorock 365
145
145
40
40
0,50
0,27
0,27
Els càlculs de transmitància tèrmica s’han realitzat per una secció cega, sense tenir en
compte els possibles ponts tèrmics existents (ja que aquests no estan quantificats ni
indicats).
En el document adjunt anteriorment mencionat estan inclosos també els càlculs
higromètrics realitzats amb el programa. Les dades de temperatura i humitat relatives que
s’han agafat pels càlculs higrotèrmics corresponen a las mitges mensuals per la capital de
província indicades en el CTE-DBHE1, taula G.2.
El programa Builddesk aplica la metodologia de càlcul del CTE-DBHE1 (EN ISO 13788) per
la determinació de les condensacions. Aquest te en compte la porositat, resistència al pas
de vapor d’aigua y densitat dels materials per realitzar el càlcul.
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ, ARQUITECTA emoragas@coac.net
d. Annex 01
Al final del present informe s’adjunten de manera correlativa, 2 pàgines per la solució
constructiva de coberta, amb els detalls del càlcul de la transmitància.
e. Estimació de l’aïllament acústic
A continuació es presenta la estimació del índex global de reducció acústica ponderat A
de la solució constructiva objecte d’aquest informe:
Aïllament
D
(kg/m3)
e (mm)
Índice global de reducción acústica
ponderado A estimado (RA)
Monorock 366
Monorock 365
145
145
40
40
32dBA
* S’ha de tenir en compte que el valor indicat per l’aïllament es una estimació aproximada
ja que aquesta solució no està assajada en laboratori. Els valors que es donen son el
resultat aproximat que s’obtindria si s’assagés al laboratori.
“In situ” aquests valors es poden penalitzar, sempre depenent de les transmissions laterals
que existeixin i de la qualitat de la posada en obra d’aquesta solució.
1.3 Abast de l’obra
Projecte de substitució de la coberta de la piscina de xipolleig i dels revestiments interiors del Complex
Esportiu Sagnier.
El projecte preveu la substitució de la coberta deck existent, formada per una planxa base de xapa
galvanitzada lacada, un aïllament i una làmina bituminosa auto protegida, per una nova coberta també
tipus deck però amb barrera de vapor, doble aïllament tèrmic i doble capa de làmines
impermeabilitzants.
Els elements bàsics, estructura de suport, desenvolupament i elements complementaris, canals,
baixants, remats... mantenint els criteris formals existents.
Així mateix es fa de nou la resta de ràfec de la façana est, cantell i fals sostre.
Abans de l’inici de les obres es farà una inspecció i informe de l’estat de conservació de l’estructura de
fusta de coberta, per un laboratori homologat. Del resultat de l’informe s’actuarà amb major o menor
incidència.
A nivell de pla de treball es pressuposa que es farà una actuació de neteja, protecció insecticida i
acabat amb aplicació de lasur.
Els treballs es realitzaran des de la pròpia coberta, donat que l'alçada interior del complex, la situació
del vasos de les piscines i la tipologia de treball així ho aconsellen.
Per aquesta operació de substitució de coberta es preveu una durada total de 8 setmanes.
La substitució dels revestiments de la piscina, comporta el desmuntatge de tots els revestiments amb
instal·lacions incloses, previ estudi de la seva reinstal·lació, amb el nou muntatge dels panells
d’Heraklith o equivalent en les diferents solucions que això comporta ja que es col·locarà sobre paret,
sobre subestructura i sobre nova partició d’Aquapanel.
Per aquesta operació es considera una durada de tres setmanes per la zona de xipolleig i de cinc
setmanes per la zona de la piscina gran.
1.4 Procés d’execució.
Els treballs es realitzen en dos àmbits diferenciats i l’execució de cada àmbit és independent.
El pla de treball s’organitza amb inicis simultanis, però es podran executar en terminis diferenciats
segons les necessitats del Complex Esportiu.
L’ordre d’execució serà:
Àmbit piscina xipolleig
Desmunt del sostre falç metàl·lic sobre la piscina de xipolleig
Desmunt de la xapa exterior, l'aïllament i estructura de fixació de la coberta
Desmunt de la xapa inferior i paral·lelament col·locació de la xarxa horitzontal de protecció en tota la
superfície, la xarxa de protecció perimetral i línea de vida provisionals.
Col·locació de la xapa base de la nova coberta.
Col·locació de la resta d'elements de la coberta deck i acabats
Un cop tancada la coberta es poden iniciar els treballs en l’interior del recinte de la piscina de xipolleig.
Neteja i aplicació de protectors de fusta contra paràsits i acabat amb lasur en l'estructura de fusta
existent.
Muntatge de la bastida en l’interior de la piscina i desmunt del tancament actual amb aplacat
d’Heraklith entre la piscina i l’interior de l’edifici.
Muntatge del nou tancament format per un sistema tipus Aquapanel i acabat d’Heraklith per la banda
de piscina i revestiment de guix laminat per la banda interior de l’edifici.
Conjuntament es farà el desmunt i nova col·locació de les instal·lacions afectades.
Àmbit piscina gran.
Muntatge de la bastida en l’interior de la piscina i desmunt del tancament actual amb aplacat
d’Heraklith entre la piscina i l’interior de l’edifici.
Muntatge del nou tancament format per un sistema tipus Aquapanel i acabat d’Heraklith per la banda
de piscina i revestiment de guix laminat per la banda interior de l’edifici.
Conjuntament es farà el desmunt i nova col·locació de les instal·lacions afectades.
Durant aquest període es farà el desmunt dels aplacat d’Heraklit en les part baixes, sense bastida,
arrebossat base on sigui necessari, i col·locació del nou aplacat d’Heraklit.
1.5 Terminis d’execució. Pla d’obra.
Es destina una setmana pels treballs previs d’implantació. La piscina de xipolleig quedarà aillada de la
piscina gran per un envà provisional.
La següent setmana es reserva per la rehabilitació de la estructura metàl.lica i en la tercera es
solaparan aquestes feines amb els treballs de desmunt de la xapa base de coberta. Paral·lelament es
van col·locant les proteccions col·lectives, xarxa horitzontal i perimetral i línia de vida provisional.
A mida que es retirin les xapes base es treballarà en la protecció de les bigues de fusta, per poder tenir
una plataforma de treball i al mateix temps evitar en lo possible l’entrada d’aigües de pluja. Es
necessitaran tres setmanes per fer el muntatge de la nova coberta, solapat mitja setmana amb la
col·locació de la xapa base i una setmana amb els acabats i remats. Encara que s’estarà treballant en la
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ, ARQUITECTA emoragas@coac.net
neteja de l’estructura de fusta i el tractament d’insecticides i l’aplicació de lasurs, no es podran
començar els desmunts dels revestiments de la zona de la piscina de xipolleig fins que la coberta no
estigui acabada. Aquesta operació te una durada de dues setmanes.
La operació de substitució de revestiments en la piscina gran pot anar independent de la coberta i
revestiments de la piscina de xipolleig. Es preveu començar a muntar nous revestiments a l’inici de la
cinquena setmana amb una durada de quatre setmanes més una setmana pel muntatge de les
instal·lacions que es solaparà amb els acabats.
Pla de treball
SETMANES
treballs previs i implantació
rehabilitació d'estructura metàl lica (previsió)
7 8 9
0 1 2 3 4 5 6
rehabilitació d estructura metàl·lica (previsió) Coberta desmunt xapa superior i aïllament
desmunt xapa base / proteccions col·lectives col·locació xapa base
muntatge coberta remats i acabats Piscina xipolleig bastides
neteja estructura fusta / tractament insecticida i lasure desmunts
tancaments - revestiments Instal·lacions
acabats Piscina gran bastides
desmunts tancaments - revestiments I t l l i Instal·lacions acabats seguretat i salut gestió de residus
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ, ARQUITECTA emoragas@coac.net
2. PLÀNOLS
001
Situació i emplaçament
E: 1/50.000, E: 1/5000
REV_01
Planta: zones a intervenir
E: 1/250
REV_02
Seccions: zones a intervenir
E: 1/200
REV_03
Planta: Nous tipus d’aplicacions dels revestiments
E: 1/250
REV_04
Seccions: Proposta
E: 1/200
REV_05
Detalls
E: 1/50, E:1/20, E:1/5
COB_01 Planta:
estat
actual i enderrocs
E:
1/250
COB_02 Planta
estructura:
estat actual i enderrocs
E:
1/250
COB_03
Seccions: estat actual i enderrocs
E:
1/250
COB_04
Planta coberta: Proposta
E:
1/250
COB_05
Detalls coberta 1
E: 1/10, E: 1/5
COB_06
Detalls coberta 2
E: 1/10, E: 1/5
COB_07
Detalls coberta 3
ELENA DE MORAGAS RAGUÉ, ARQUITECTA emoragas@coac.net
C - MAQUINÀRIA ...4
C1 - MAQUINÀRIA ...4
C1Z - MAQUINÀRIA AUXILIAR PER A SEGURETAT I SALUT O DESPESES INDIRECTES ...4
B - MATERIALS ...5 B0 - MATERIALS BÀSICS ...5 B01 - LÍQUIDS ...5 B011 - NEUTRES ...5 B03 - GRANULATS ...6 B031 - SORRES ...6 B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS ...10 B051 - CIMENTS ...10 B053 - CALÇS ...14
B05A - BEURADES I MATERIALS PER A REJUNTAT ...16
B06 - FORMIGONS DE COMPRA ...18
B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR ...18
B07 - MORTERS DE COMPRA ...24
B071 - MORTERS AMB ADDITIUS ...24
B09 - ADHESIUS ...27
B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL ...27
B0A - FERRETERIA ...29
B0A1 - FILFERROS ...29
B0A3 - CLAUS ...30
B0A4 - VISOS ...30
B0A5 - CARGOLS ...31
B0A6 - TACS I VISOS ...32
B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES ...32
B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES ...32
B0C - PLAQUES, PLANXES I TAULERS ...36
B0CC - PLAQUES DE GUIX LAMINAT ...36
B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS ...40
B0D2 - TAULONS ...40
B0D3 - LLATES ...41
B0D6 - PUNTALS ...42
B0D7 - TAULERS ...43
B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS ...44
B0G - PEDRES NATURALS I ARTIFICIALS ...45
B0G1 - PEDRES NATURALS ...45
B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES ...51
B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES ...51
B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER ...51
B5 - MATERIALS PER A COBERTES ...56
B5Z - MATERIALS ESPECIALS PER A COBERTES ...56
B5ZB - MATERIALS PER AIGUAFONS I CANALS INTERIORS ...56
B5ZD - MATERIALS PER A MINVELLS ...57
B5ZE - MATERIALS PER A RÀFECS I VORES LLIURES ...58
B5ZZ - MATERIALS AUXILIARS PER A COBERTES ...59
B6 - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES ...61
B6B - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES DE GUIX LAMINAT ...61
B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ...63
B71 - LÀMINES BITUMINOSES ...63
B77 - LÀMINES DE POLIETILÈ, POLIPROPILÈ I POLIOLEFINES ...67
B7C - MATERIALS PER A AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I MATERIALS FONOABSORBENTS ...71
B7C9 - FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA ...71
B7CZ - MATERIALS AUXILIARS PER A AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS ...74
B7J - MATERIALS PER A JUNTS, SEGELLATS I RECONSTRUCCIÓ VOLUMS ...74
B7J5 - SEGELLANTS ...74
B7JZ - MATERIALS AUXILIARS PER A JUNTS I SEGELLATS ...77
B7Z - MATERIALS ESPECIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ...79
B7Z1 - FAMÍLIA 7Z1 ...79
B7Z2 - EMULSIONS BITUMINOSES ...80
B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS ...81
B83 - MATERIALS PER A APLACATS ...81
B83H - PLAQUES DE FIBRES VEGETALS PER A REVESTIMENTS ...81
B84 - MATERIALS PER A CELS RASOS ...82
B84B - FAMÍLIA 84B ...82
B89 - MATERIALS PER A PINTURES ...84
B8A - MATERIALS PER A ENVERNISSATS I LASURS ...89
B8K - ESCOPIDORS ...92
B8KA - ESCOPIDORS DE PLANXA D'ALUMINI ...92
B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS ...93
B8ZA - MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS ...93
B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS ...98
B9U - MATERIALS PER A SÒCOLS ...98
B9U3 - SÒCOLS DE RAJOLA CERÀMICA ...98
BA - MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ...100
BAB - MATERIALS PER A TANCAMENTS PRACTICABLES D'ACER EN PERFILS LAMINATS ...100
BAF - MATERIALS PER A TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI ...101
BC - MATERIALS PER A ENVIDRAMENTS ...104
BC1 - VIDRES PLANS ...104
BC15 - VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT ...104
BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA ...108
BD1 - TUBS I ACCESSORIS PER A EVACUACIÓ VERTICAL D'AIGÜES RESIDUALS ...108
BD13 - TUBS DE MATERIALS PLÀSTICS ...108
BD1Z - MATERIALS AUXILIARS PER A EVACUACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS ...111
BDW - ACCESSORIS GENÈRICS PER A DESGUASSOS I BAIXANTS ...111
BDY - ELEMENTS DE MUNTATGE PER A BAIXANTS I DESGUASSOS ...112
BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ...113
BG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES ...113
BG21 - TUBS RÍGIDS NO METÀL·LICS ...113
BG3 - CABLES ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA I SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA ...113
BG31 - CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV ...113
BGW - PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ...116
BGW2 - PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A TUBS, CANALS I SAFATES ...116
BP - Familia P ...116
BP4 - Familia P4 ...116
BP43 - CABLES MÚLTIPLES AMB CONDUCTORS METÀL·LICS ...116
BP49 - CABLES PER A INSTAL·LACIONS DE MEGAFONIA ...118
BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL ...119
BR4 - ARBRES I PLANTES ...119
D - ELEMENTS COMPOSTOS ...123
D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS ...123
D07 - MORTERS I PASTES ...123
D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS ...123
D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT ...123
1 - TIPOLOGIA 1 ...125
14 - ESTRUCTURES ...125
145 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ...125
E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ...128
E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ...128
E2R - GESTIÓ DE RESIDUS ...128
E2R2 - CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS ...128
E2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ...129
E4 - ESTRUCTURES ...129
E44 - ESTRUCTURES D'ACER ...129
E45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ...135
E4B - ARMADURES PASSIVES ...139
E4D - MUNTATGE I DESMUNTATGE D'ENCOFRATS I COL·LOCACIO D'ALLEUGERIMENTS ...141
E4DC - MUNTATGE I DESMUNTAGE D'ENCOFRATS PER A LLOSES I BANCADES ...141
E4Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A ESTRUCTURES ...144
E4ZW - ANCORATGES PER A ESTRUCTURES ...144
E5 - COBERTES ...146
E54 - COBERTES DE PLANXES METÀL·LIQUES ...146
E54A - COBERTES DECK ...146
E54Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES DE PLANXES METÀL·LIQUES ...146
E5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES ...147
E5ZB - AIGUAFONS I CANALS INTERIORS ...147
E5ZD - MINVELLS ...149
E5ZZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A COBERTES ...150
E6 - TANCAMENTS I DIVISÒRIES ...153
E65 - TANCAMENTS I DIVISÒRIES DE GUIX LAMINAT ...153
E652 - ENVANS DE GUIX LAMINAT ...153
E7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ...154
E72 - MEMBRANES AMB LÀMINES BITUMINOSES AMB AUTOPROTECCIÓ MINERAL ...154
E7Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ...158
E7Z1 - ELEMENTS ESPECIALS PER A MEMBRANES ...158
E8 - REVESTIMENTS ...159
E81 - ARREBOSSATS I ENGUIXATS ...159
E811 - ARREBOSSATS ...159
E83 - APLACATS ...161
E83H - APLACAT AMB PLAQUES DE FIBRES VEGETALS I TAULERS DE PARTÍCULES AGLOMERADES AMB CIMENT ...161
E84 - CELS RASOS ...162
E86 - REVESTIMENTS DECORATIUS ...165
E86B - REVESTIMENTS AMB PLANXA D'ALUMINI ...165
E89 - PINTATS ...166
E8A - ENVERNISSATS I TRACTAMENTS AMB LASURS ...168
E8K - ESCOPIDORS ...169
E8KA - ESCOPIDORS DE PLANXA D'ALUMINI ...169
E9D - PAVIMENTS DE PECES CERÀMIQUES ...170
E9DA - PAVIMENTS DE RAJOLA DE GRES EXTRUÏT SENSE ESMALTAR ...171
E9U - SÒCOLS ...172
E9U3 - SÒCOLS DE RAJOLA CERÀMICA ...172
EA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ...173
EAB - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ACER EN PERFILS LAMINATS ...173
EAF - TANCAMENTS PRACTICABLES D'ALUMINI ...173
EC - ENVIDRAMENTS ...175
EC1 - VIDRES PLANS ...175
EC15 - VIDRES LAMINARS DE SEGURETAT ...175
ED - INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA ...177
ED1 - DESGUASSOS, BAIXANTS I AÏLLAMENTS I ACCESSORIS DE DESGUASOS I BAIXANTS ...177
ED15 - BAIXANTS I CONDUCTES DE VENTILACIÓ AMB TUBS DE MATERIALS PLÀSTICS ...177
EG - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ...178
EG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES ...178
EG21 - TUBS RÍGIDS NO METÀL·LICS ...178
EG3 - CABLES ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA I SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA ...180
EG31 - CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV ...180
EP - INSTAL·LACIONS AUDIOVISUALS, COMUNICACIÓ I SISTEMES DE GESTIÓ I INTEGRACIÓ ...182
EP4 - CABLES PER A TRANSMISSIÓ DE SENYAL ...182
EP43 - CABLES MÚLTIPLES AMB CONDUCTORS METÀL·LICS ...182
EP49 - CABLES PER A INSTAL·LACIONS DE MEGAFONIA ...183
F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ ...184
F9 - PAVIMENTS ...184
F9B - PAVIMENTS DE PEDRA NATURAL ...184
FR - JARDINERIA ...186
FR2 - CONDICIONAMENT FÍSIC DEL SÒL ...186
FR24 - LLAURADA I CAVADA ...186
FR7 - IMPLANTACIÓ DE GESPA ...186
H - PARTIDES D'OBRA DE SEGURETAT I SALUT ...189
H1 - PROTECCIONS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES EN EL TREBALL ...189
H12 - IMPLANTACIONS D'OBRA ...189
K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ D'EDI ...191
K1 - TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ ...191
K12 - IMPLANTACIONS D'OBRA ...191
K12C - PLATAFORMES MÒBILS ...191
K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ...191
K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES ...191
K214 - DESMUNTATGES I ENDERROCS D'ESTRUCTURES ...191
K215 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE COBERTES ...193
K218 - DESMUNTATGES, ARRENCADES I REPICATS DE REVESTIMENTS ...195
K219 - DESMUNTATGES I ARRENCADES DE PAVIMENTS I SOLERES ...197
K21A - DESMUNTATGES I ARRENCADES DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES ...198
K21B - DESMUNTATGES, ARRENCADES I DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SEGURETAT, PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ ...199
K21D - DEMOLICIONS I ARRENCADES D'ELEMENTS D'EVACUACIÓ I VENTILACIÓ ...200
K21G - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ...202
K2R - GESTIÓ DE RESIDUS ...203
K2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ...203
K2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ...204
K4 - ESTRUCTURES ...205
K43 - ESTRUCTURES DE FUSTA ...205
K43R - REPARACIÓ D'ESTRUCTURES DE FUSTA ...205
K8 - REVESTIMENTS ...207
K87 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA ...207
K874 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS DE REPARACIÓ I NETEJA D'ELEMENTS D'ACER ...207
C - MAQUINÀRIA C1 - MAQUINÀRIA
C1Z - MAQUINÀRIA AUXILIAR PER A SEGURETAT I SALUT O DESPESES INDIRECTES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC C1Z13700.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales.
Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.
Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo.
Orden de 7 de junio de 1973 por la que se aprueba la norma tecnológica NTE-IFF, «Instalaciones de Fontanería: Agua fría».
Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Real Decreto 486/1997, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.
Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo.
Orden de 25 de marzo de 1998 por la que se adapta en función del progreso técnico el Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo.
Orden de 28 de agosto de 1970 (trabajo) por la que se aprueba la Ordenanza de Trabajo de la Construcción, Vidrio y Cerámica.
Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002
Orden de 20 de mayo de 1952, por la que se aprueba el Reglamento de Seguridad e Higiene del trabajo en la indústria de la construcción.
Convenio OIT número 62 de 23 de junio de 1937. Prescripciones de seguridad en la indústria de la edificación
B - MATERIALS
B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS
B011 - NEUTRES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó
- Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions
- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases
- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica.
Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials.
Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó, sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cm
L'aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l'armat. Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques:
- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5
- Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956)
- Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm) - Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178)
- Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm)
- Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0
- Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm) Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:
- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment
- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL:
Abans de l'inici de l'obra i si no es tenen antecedents de l'aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s'ha d'analitzar l'aigua per determinar:
- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952)
- Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957) - Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956) - Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178)
- Contingut d'hidrats de carboni (UNE 7132)
- Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235)
En cas d'utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors.
En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s'ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l'apartat 78.2.2.1 de l'EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l'article 27 de l'EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:
No s'ha d'acceptar l'aigua que no compleixi les especificacions, ni per a l'amasat ni per al curat.
B03 - GRANULATS B031 - SORRES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0310020.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu.
S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc
- Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària
- De pedra granítica
- Sorra per a confecció de morters
- Sorra per a reblert de rases amb canonades
- Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicions CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'han d'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients o que li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres:
- Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors.
La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin.
Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.
La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF.
No ha de tenir margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0%
Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patró Contingut de terrossos d'argila (UNE 7133): <= 1% en pes
Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE
Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèrie de requisits:
- Dimensió mínima permesa = 4 mm
- Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25%
- Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7% - Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40
- Continguts màxims d'impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes
- Altres: <= 1,0 % del pes
En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article 28 de l'EHE. SORRA DE MARBRE BLANC:
Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0% SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d'àrid fi que s'utilitzen per a la confecció del formigó
Designació: d/D - IL - N
IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja
N: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat
Mida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mm
Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pes
Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 1% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2)
Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1):
- Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes
Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment
- Armat: <= 0,4% pes de ciment
- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE-EN 1367-2):
- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%
Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d'exposició H o F, i l'àrid fi tingui una absorció d'aigua >1%: <= 15%
Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d'alta resistència: < 40
- Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50
Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2.
La corba granulomètrica de l'àrid fi, ha d'estar compresa dins del fus següent: +---+ ¦ ¦ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos ¦ ¦ Límits ¦---¦ ¦ ¦ 4 mm ¦ 2 mm ¦ 1 mm ¦ 0,5 mm ¦ 0,25 mm ¦ 0,125 mm ¦ 0,063 mm ¦ ¦---¦---¦---¦---¦---¦---¦---¦---¦ ¦Superior¦ 0 ¦ 4 ¦ 16 ¦ 40 ¦ 70 ¦ 77 ¦ (1) ¦ ¦Inferior¦ 15 ¦ 38 ¦ 60 ¦ 82 ¦ 94 ¦ 100 ¦ 100 ¦ +---+ (1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l'àrid.
SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut:
- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:
- Granulat arrodonit: <= 6% en pes
- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes
- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes
Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8):
- Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75
Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5%
SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut:
- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:
- Granulat arrodonit: <= 6% en pes
- Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes
- Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pes
Valor blau de metilè(UNE 83130):
- Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:
La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: +---+
¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦ ¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦ ¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦ ¦---¦---¦---¦ ¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦ ¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦ ¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦ ¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦ ¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦ ¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦ ¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦ ¦---¦---¦---¦ ¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦ ¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦ ¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦ +---+ Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt Contingut de matèries perjudicials: <= 2%
GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:
El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció.
El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització.
No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.
S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades.
Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per a l'us al que es pretén destinar.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat.
Els àrids s'han d'emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l'apilament dels àrids. Les sorres d'altres tipus s'han d'emmagatzemar per separat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).
UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón.
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:
Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.
SORRES PER A ALTRES USOS:
No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades:
- Identificació del subministrador
- Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament
- Nom de la cantera - Data del lliurament - Nom del peticionari
- Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de l'EHE - Quantitat de granulat subministrat
- Identificació del lloc de subministrament
El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l'àrid subministrat.
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre,
- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre:
- Sistema 2+: Declaració de Prestacions
- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre,
- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre:
- Sistema 4: Declaració de Prestacions
El símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CE i ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació:
- Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620)
- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte
- Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d'indicar:
- Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d'emissió del certificat
- Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge
- Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àrids que no compleixen amb l'article 28.4.1.
L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material
- Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa - Presència d'impureses
- Detalls de la seva procedència
- Altre informació que resulti rellevant OPERACIONS DE CONTROL:
Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de l'EHE.
En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar un certificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de l'EHE.
La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs.
La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions:
- Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1). - Terrossos d'argila (UNE 7133).
- Material retingut pel garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1).
- Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1).
- Contingut d'Ió CL- (UNE-EN 1744-1). - Assaig petrogràfic
- Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8).
- Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6). - Assaig d'identificació per raigs X.
- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2)
- Coeficient de friabilitat (UNE 83115)
Un cop s'hagi realitzat l'apilament, s'ha de realitzar una inspecció visual, i si es considera necessari, s'han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents.
S'ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:
No s'ha d'acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de condicions. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball.
No s'han d'utilitzar àrids fins els quals l'equivalent de sorra sigui inferior a:
- 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica d'exposició - 75, en la resta de casos
En cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomítiques que no compleixin l'especificació de l'equivalent de sorra, s'han de poder acceptar si l'assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el següent:
- Per a obres amb classe general d'exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica): <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes
Si el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtes de la presència d'argila en els fins, s'ha de poder realitzar un assaig de rajos X per a la seva detecció i identificació: s'ha de poder utilitzar l'àrid fi si les argiles són del tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són les mateixes que les d'un que tingui els mateixos components però sense els fins.
S'han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòries siderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d'ús no estructural.
B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0512401.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua.
S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM)
- Ciments d'aluminat de calci (CAC) - Ciments blancs (BL)
- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR) CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.
També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.
Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició.
El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini.
No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.
En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment.
CIMENTS COMUNS (CEM):
Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny.
Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1. Tipus de ciments:
- Ciment Pòrtland: CEM I
- Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II
- Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV
- Ciment compost: CEM V
Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o barreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C.
Addicions del clinker pòrtland (K): - Escòria de forn alt: S
- Fum de sílice: D - Putzolana natural: P
- Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V
- Cendra volant calcària: W - Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LL
Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions: +---+
¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦ ¦ ¦ CEM II/B-S ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦ ¦ ¦ CEM II/B-P ¦ ¦ ¦ CEM II/A-Q ¦ ¦ ¦ CEM II/B-Q ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦ ¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦ ¦ ¦ CEM II/A-W ¦ ¦ ¦ CEM II/B-W ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦ ¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦ ¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦ ¦ ¦ CEM II/A-LL ¦ ¦ ¦ CEM II/B-LL ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦ ¦ ¦ CEM II/B-M ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦ ¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦ ¦ ¦ CEM III/C ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦ ¦ ¦ CEM IV/B ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ ¦ ¦ CEM V/B ¦ +---+
En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment.
La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1.
Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1.
CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC):
Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris.
Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny. Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647.
CIMENTS BLANCS (BL):
Han d'estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor.
Índex de blancor (UNE 80117): >= 85
D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).
La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1.
La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.
CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):
D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).
Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions: +---+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦ ¦ ¦ II/B-S ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦ ¦ ¦ II/B-P ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦ ¦ volants ¦ II/B-V ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦ ¦ forn alt ¦ III/B ¦ ¦ ¦ III/C ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦ ¦ ¦ IV/B ¦ ¦---¦---¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ +---+
Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1. Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques. Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.
Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions.
Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos
- Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.
Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.
Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE.
Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre.
Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción de Cementos (RC-08).
UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes.
UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de conformidad.
UNE 80305:2001 Cementos blancos.
UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC):
El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: