Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona:

(1)

0 Violències masclistes en temps de Covid-19 a la ciutat de Barcelona (Informe juliol-set ’21)

Ju

Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona:

Informe trimestral (JULIOL-SETEMBRE 2021)

Ajuntament de Barcelona

Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps

Gerència Municipal

(2)

1 Violències masclistes en temps de Covid-19 a la ciutat de Barcelona (Informe juliol-set ’21)

Índex

1. Introducció ... 1

1.1. Metodologia ... 2

2. Anàlisi de dades quantitatives ... 6

2.1. Urgències ... 8

2.2. Intervencions ... 9

2.3. Dones diferents ateses ... 10

2.4. Dones noves ateses ... 11

2.5. Derivacions ... 12

2.6. Ingressos nous al dispositiu d’acollida per violència masclista ... 14

2.7. Homes diferents atesos ... 16

2.8. Homes nous atesos ... 16

2.9. Infància i adolescència ... 18

2.10. SARA jove ... 18

2.11. SAH jove ... 19

2.12. Denúncies i incidents coneguts pels cossos policials ... 20

2.13. Trucades a la línia d’atenció contra la violència masclista ... 25

3. Síntesi de resultats ... 27

(3)

1 Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona

01

1. Introducció

El present document analitza les dades d’atenció per violència masclista a la ciutat de Barcelona, corresponents al tercer trimestre de 2021 i facilitades per la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI, per la Gerència de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona i pel Cos de Mossos d’Esquadra. A més, s’inclouen les dades de les trucades realitzades des de Barcelona a la línia telefònica d’atenció contra la violència masclista, facilitades per l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya.

Aquest informe trimestral forma part d’un seguit d’informes periòdics¹ que s’estan realitzant a l’Ajuntament de Barcelona des del passat juliol del 2020, per tal d’analitzar l’evolució de l’atenció pública dels casos detectats de violència masclista a la ciutat de Barcelona, després de l’esclat de la pandèmia de COVID19 (SARS-CoV-2).

En concret, l’objectiu d’aquest informe rau en estudiar quin impacte ha tingut -i està tenint- la gestió de la crisi de la COVID19, i les mesures i restriccions implementades, en l’evolució de l’atenció de la violència masclista a la ciutat de Barcelona. És per això que les dades del tercer trimestre de 2021 es comparen amb les del mateix període (juliol- setembre) dels anys 2019 i 2020.

1 Des de l’esclat de la pandèmia l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat informes setmanals, mensuals i un informe corresponent a l’anàlisi de l’atenció a la violència masclista a la ciutat corresponent a tot l’any 2020.

Alguns d’aquests informes es poden consultar aquí:

- Informe del període corresponent al primer estat d’alarma: “Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona: anàlisi de dades d’atenció dels casos de violència masclista detectats durant l’estat d’alarma (14.03.20-19.06.20).”

- Informe mensual (Setembre 2020):

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/119996/6/Informe_Mensual_VM_Covid19_Setembre_rev_final_

v2.pdf.

- Informe mensual (Octubre 2020):

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/121208/1/Informe_Mensual_VM_Covid19_Octubre_v2.pdf - Informe mensual (Novembre 2020):

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/121207/1/Informe_Mensual_VM_Covid19_Novembre_v2.pdf.

- Desembre (informe anual corresponent al 2020): https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/122644

A més, en el que portem d’any 2021 s’han realitzat 3 informes trimestrals: El primer, corresponent al període gener-març; el segon, corresponent al període entre abril i juny; i el tercer informe, correspon al període entre juliol i setembre.

(4)

1.1. Metodologia

A continuació es descriuen els indicadors quantitatius que s’utilitzen en el present informe per tal d’analitzar les dades d’atenció per violència masclista registrades pels serveis municipals de detecció i atenció a la violència masclista², de la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, així com els cossos policials (Guàrdia Urbana de Barcelona i el Cos de Mossos d’Esquadra) i l’Institut Català de les Dones.

Urgències: Nombre d’atencions -a dones que pateixen violència masclista- que es realitzen de manera presencial i immediata, quan la situació d’aquestes dones ho requereix, dins l’horari d’atenció d’urgència del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), de 9 a 13h, de dilluns a divendres no festius. Fora de l’horari es poden adreçar al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona – CUESB (Carrer Llacuna, 25 – Tel.

900 703 030).

Intervencions: Nombre total d'atencions³ realitzades per les professionals del SARA. Abans del primer decret d’estat d’alarma -conseqüència de la crisi de la covid19- aquestes atencions es referien a les realitzades presencialment al servei.

A partir del 16 de març, es comptabilitzen també les atencions telefòniques i/o telemàtiques realitzades amb les persones ateses al SARA, donat que la majoria de l'equip realitza teletreball i, per tant, fan els seguiments i atencions per via telefònica i/o telemàtica. Un cop aixecat el primer estat d’alarma (juny 2020) la majoria d’intervencions es tornen a fer presencials, tot i que una part de l'equip continua realitzant teletreball mitjançant l'establiment de torns.

Dones diferents ateses: Nombre de dones⁴ adultes (majors de 18 anys) diferents que han tingut almenys una atenció al SARA durant el període objecte del present anàlisi. Concretament, s’empra la dada acumulada de dones ateses; és a dir, de dones diferents ateses al SARA des del 1 de gener fins final del període analitzat.

Cal tenir present que la dada mensual “dones diferents ateses” durant l’estat d’alarma es va extreure fent la mitjana de la dada proporcionada informàticament (d’allò introduït a les aplicacions informàtiques per les professionals que realitzaven treball presencial) amb la mitjana setmanal de dades proporcionades manualment per les professionals que feien treball a distància, ja que no disposaven d’accessos a les aplicacions informàtiques.

Dones noves ateses (noves usuàries del SARA): Nombre de dones⁵ adultes (majors de 18 anys) que han tingut almenys una atenció al SARA durant el període objecte de la present anàlisi i que no eren conegudes prèviament pel servei.

Derivacions: dones que no arriben directament al SARA sinó que esdevenen usuàries a partir d’una primera atenció a un altre servei (i des dels quals són dirigides al SARA). Alguns dels serveis derivants al SARA són:

PIAD, CUESB, CSS, EAIA, SIS, SAIER, SAH, IMD, Centres d’Atenció Primària de Salut, Mossos d’Esquadra, GUB...

Ingressos nous al dispositiu d’acollida per violència masclista: Nombre d’unitats familiars que ingressen al dispositiu d’acolliment per violència masclista. Té en compte els ingressos nous realitzats tant als serveis d’acollida especialitzats, com els ingressos que es produeixen en hostals i/o pensions degut a la manca de places en aquests serveis.

2En concret aquests indicadors fan referència a les dades aportades pel Servei d’Atenció i Recuperació i Acollida (SARA) i pel Servei d’Atenció a Homes (SAH).

3Aquest indicador es refereix al nombre total d’atencions realitzades pel SARA. És a dir, una mateixa dona pot estar comptabilitzada diverses vegades perquè ha rebut més d’una intervenció en el període que s’analitza.

4Aquest indicador es refereix al nombre de dones diferents ateses. No al número d’atencions realitzades. És a dir, cada dona usuària del servei es comptabilitza una única vegada a cada període analitzat.

5Aquest indicador es refereix al nombre de dones diferents ateses. No al número d’atencions realitzades. És a dir, cada dona usuària del servei es comptabilitza una única vegada al període analitzat.

(5)

3 Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona Durant el primer estat d’alarma només es produeixen ingressos a pensions i/o hostals com a mesura per evitar possibles contagis, evitant el contacte de persones noves amb les ja acollides als diferents serveis del dispositiu d’acollida per VM.

Cal tenir en compte que la dada d’ingressos fa referència a les entrades noves al dispositiu d’acollida, no al total de persones acollides durant el període ni al nombre d’estades totals anuals.

Homes diferents atesos: Nombre d’homes⁶ adults (majors de 18 anys) diferents que han tingut almenys una atenció al SAH durant el període objecte de la present anàlisi, perquè han exercit violència masclista.

Concretament, s’empra la dada acumulada d’homes atesos; és a dir, d’homes diferents atesos al SAH des del 1 de gener fins final del període analitzat.

Homes nous atesos (nous usuaris del SAH): Nombre d’homes⁷ adults (majors de 18 anys) que han tingut almenys una atenció al SAH, durant el període objecte de la present anàlisi, perquè han exercit violència masclista, i que no eren coneguts prèviament pel servei.

SARA-Infants/Adolescents: Infants i adolescents (0 a 17 anys) diferents atesos/es (amb almenys una atenció realitzada durant el període analitzat).

SARA Jove: Nombre d’adolescents (12-17 anys) diferents atesos/es (amb almenys una atenció realitzada durant el període) i que, a més, són la persona de referència del cas.

SAH Jove: Nombre de joves i adolescents d’entre 12 i 21 anys diferents atesos que viuen, treballen o estudien a la ciutat de Barcelona. Aquests joves són atesos perquè han començat a mostrar comportaments abusius i violències masclistes, tant en àmbits de la parella, el familiar o el social, com són l’assetjament (bullying) escolar o sexual, i des del SAH Jove es treballa per evitar-ne la cronificació en el temps.

Denúncies i incidents -per motius de violència de gènere i violència domèstica- coneguts pels cossos policials: Nombre de casos de violència de gènere i violència domèstica registrats pels cossos policials. Les dades de les denúncies provenen del registres del Cos de Mossos d’Esquadra, i es refereix a aquells casos que incoen un procés judicial. Les dades dels incidents són dades conjuntes provinents dels registres de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra, i no necessàriament incoen un procés judicial.

Contactes realitzats pels cossos policials: Nombre de contactes a dones que han patit violència masclista realitzats de forma proactiva pel Cos de Mossos d’Esquadra.

Trucades a la línia d’atenció contra la violència masclista: Nombre de trucades fetes al telèfon 900 900 120 de l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya realitzades per part de ciutadanes de Barcelona.

Tot seguit, es presenta un quadre-resum temporalitzat de les mesures, que s’han anat decretant per a la gestió de la pandèmia, que afecten la ciutat de Barcelona, i que han comportat -o comporten- limitacions en la circulació ciutadana, en la mobilitat i en l’aïllament domiciliari:

6Aquest indicador es refereix al nombre d’homes diferents atesos. No al número d’atencions realitzades. És a dir, cada home usuari del servei es comptabilitza una única vegada a cada període analitzat.

7Aquest indicador es refereix al nombre d’homes diferents atesos. No al número d’atencions realitzades. És a dir, cada home usuari del servei es comptabilitza una única vegada al període analitzat.

(6)

Quadre-resum temporalitzat de la gestió de la covid19 PRIMERA ONADA DEL VIRUS - CONFINAMENT

TEMPORALITAT S’inicia amb el primer Decret d’Estat d’Alarma a tot el territori de l’Estat espanyol el 14 de març de 2020. Principals mesures decretades: aïllament domiciliari i limitacions de la circulació ciutadana.

CONFINAMENT PARCIAL 1

Es permet la circulació ciutadana sota determinats motius (treballar, comprar, urgències, tenir curar de persones dependents, etc.).

14 març-29 març

CONFINAMENT TOTAL

Només es permet la circulació a les persones que treballen en serveis essencials per a la comunitat.

30 març– 12 abril

CONFINAMENT PARCIAL 2

Es torna a una situació semblant a la del confinament parcial 1.

13 abril – 3 maig

DESCONFINAMENT

TEMPORALITAT

Es comencen a flexibilitzar progressivament les mesures decretades: en un primer moment, només es permet la circulació ciutadana en determinades franges horàries restringides a determinats sectors de la població i per realitzar certes activitats. A mesura que avancen les fases del desconfinament, es permet la circulació ciutadana de manera menys restringida

FASE 0 4 – 17 maig

FASE 0,5 18 – 24 maig

FASE 1 25 maig – 7 juny

FASE 2 8 – 14 juny

FASE 3 ^{15-21 juny}⁸

NOVA NORMALITAT O REPRESA

TEMPORALITAT Finalitza el Primer l’Estat d’Alarma el 21 de juny de 2020, tot i les recomanacions de reduir els contactes socials i mobilitat, es permet la lliure circulació ciutadana i no s’imposa l’aïllament domiciliari a la població.

NOVA NORMALITAT

Es permet la circulació ciutadana, no hi ha aïllament domiciliari, però sí que hi ha restriccions d’aforament en bars, restaurants, comerços i establiments d’atenció al públic.

Es recomana el teletreball per aquelles feines que permetin aquesta modalitat, i es recomana reduir desplaçaments i la mobilitat.

Juliol –24 octubre

2ª i 3ª ONADA DEL VIRUS – MÉS RESTRICCIONS

TEMPORALITAT El 25 d'octubre es decreta el Segon estat d'alarma a tot el territori de l’Estat

espanyol⁹, acompanyat de diverses restriccions¹⁰ (Ex.: limitació de circulació de persones per les vies o espais d’ús públic –el toc de queda a Catalunya és entre les 22h i les 6h-;

restricció d’entrada i sortida de persones del país; limitació de permanència de grups de persones en espais públics i privats (a Catalunya es poden trobar un màxim de 6 persones), etc.)

25 octubre - 9 de maig¹¹

A Catalunya es mantenen restriccions fins el 21 de juny.

4ª i 5ª ONADA DEL VIRUS – RESTRICCIONS A CATALUNYA

TEMPORALITAT

El 9 de maig finalitza el segon estat d’alarma que afectava a tot el territori de l’estat espanyol. I tot i que es comencen a flexibilitzar les mesures imposades, a Catalunya, es mantenen algunes restriccions que afecten la circulació ciutadana. Degut a l’augment de contagis, el 16 de juliol es reforcen les restriccions a Catalunya. En concret, mitjançant una resolució¹² del Departament de Salut s’estableix, a Barcelona (entre d’altres municipis): la prohibició de mobilitat nocturna mitjançant la imposició del toc de queda de 1h de la nit a 6 del matí; trobades de màxim 10 persones, etc. El 27 d’agost desapareix la restricció de confinament nocturn, però segueixen les restriccions d’aforaments a actes socials, dels horaris de la restauració, tancament dels establiments d’oci nocturn, etc.

Durant el setembre es recomana limitar el contacte a 10 persones i es recomana també que s'adopti una estratègia de desplaçaments basada en la bombolla de convivència.

16 de juliol – 27 d’agost (fi del toc de queda a Catalunya).

8 A Catalunya la fase 3 s’activa el 18 de juny, i al 19 ja comença la fase de nova normalitat. Per aquesta raó, els gràfics on apareix aquesta setmana s’han marcat amb dos asteriscs **.

9 Real Decreto 926/2020, de 25 de octubre, por el que se declara el estado de alarma para contener la propagación de infecciones causadas por el SARS-CoV-2. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-12898

10 Consulta les mesures decretades aquí: https://www.lamoncloa.gob.es/covid-19/Paginas/estado-de-alarma.aspx

11 Pròrroga del segon estat d’alarma: https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/Paginas/enlaces/031120-enlace-alarma.aspx

12 RESOLUCIÓ SLT/2258/2021, de 16 de juliol, per la qual s'estableixen mesures de restricció de la mobilitat nocturna per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 en el territori de Catalunya.

(7)

Finalment, pel que fa a l’estructura, l’informe es divideix en dos blocs:

1) Un primer bloc -descriptiu- de diagnosi de les dades quantitatives aportades pels serveis municipals de detecció i atenció a la violència masclista, per la Gerència de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, pels cossos policials, i per l’Institut Català de les Dones. A l’inici d’aquest primer bloc, s’afegeix una taula-resum del nombre total de casos atesos amb motiu de violència masclista, entre juliol i setembre de 2021, comparant les dades del 2021 amb les del 2019 i 2020.

2) I un segon bloc de síntesi de resultats sobre els indicadors analitzats, on s’apunten les principals conclusions de l’estudi de les dades d’atenció de la violència masclista a la ciutat, del tercer trimestre de 2021.

(8)

02

2. Anàlisi de dades quantitatives

A la següent taula es facilita un resum del nombre total d’atencions realitzades entre el juliol i el setembre de 2019, 2020 i 2021, corresponents a cada indicador analitzat.

Taula-resum de resultats



Urgències:

 2019: 273

 2020: 147

 2021: 100



Intervencions:

 2019: 2.918

 2020: 2.143

 2021: 2.581



Dones diferents ateses:

¹³

 2019: 873

 2020: 944

 2021: 1.209



Dones noves usuàries:

 2019: 114

 2020: 79

 2021: 77



Acollides:

 2019: 45

 2020: 46

 2021: 42



Homes diferents atesos

¹⁴

:

 2019: 302

 2020: 285

 2021: 302

13 Aquestes són dades atenció acumulades, entre els mesos de gener i juny.

(9)



Homes nous usuaris:

 2019: 51

 2020: 70

 2021: 51



Infància/adolescència

¹⁵

:

 2019: 335

 2020: 306

 2021: 306



SARA Jove

¹⁶

:

 2019: 12

 2020: 13

 2021: 45



SAH Jove

¹⁷

:

 2019: 21

 2020: 24

 2021: 44



Denúncies:

 2019: 935

 2020: 1.016

 2021: 1.118



Incidents:

 2019: 2.476

 2020: 2.242

 2021: 1.988



Contactes:

 2019: 3.022

 2020: 3.482

 2021: 3.350



Trucades ICD:

 2019: 1.180

 2020: 1.099

 2021: 995

(10)

Tot seguit, es presenta l’anàlisi de les dades per a cada indicador:

2.1. Urgències

Al gràfic 1 es pot observar l’evolució comparativa de les dades d’atenció a urgències per casos de violència masclista durant el tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021. Com es pot constatar en el gràfic, el nombre d’urgències ateses al 2021 és molt més baix que el dels darrers dos anys.

En aquest sentit, comparant els tercers trimestres de 2019, 2020 i 2021, s’observa que en tots els mesos les urgències del 2021 són més baixes que els anys anteriors, sent especialment baixa la dada del setembre del 2021 (només es van atendre 28 urgències).

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció de Serveis de Feminisme i LGTBI

Si s’analitza el nombre total d’urgències del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021, s’observa com les dades del 2021 són molt més baixes que els anys anteriors: 273 urgències al 2019, 147 al 2020 i 100 al 2021. Per tant, respecte el 2019 han disminuït un 63,4% les urgències.

El gràfic 2 mostra la mitjana diària d’atenció d’urgències per motius de violència masclista durant el 2021. De l’anàlisi d’aquest gràfic podem constatar com el mes amb més urgències ateses ha va ser el juny (1,7), i el mes amb menys urgències ateses ha estat el setembre (0,93).

(11)

9 Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció de Serveis de Feminisme i LGTBI

2.2. Intervencions

Al gràfic 3 es pot observar l’evolució comparativa de les dades d’intervencions del SARA del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021. Tal com s’observa al gràfic 3, l’evolució del 2021 és similar a la que es donava els anys anteriors, situant-se lleugerament per sobre de les dades del 2020 però per sota de les del 2019.

Si s’analitza el nombre total d’intervencions del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021, s’observa com l’any amb més intervencions va ser el 2019 (2.918). El següent any amb més intervencions ha estat aquest 2021 (2.581). Al 2020 hi van haver 2.143 intervencions.

(12)

Finalment, el gràfic 4 ens mostra la mitjana diària de les intervencions que s’han realitzat per motius de violència masclista durant el tercer trimestre del 2021. El febrer ha estat el mes amb més intervencions diàries (43,29), i a partir d’aquí la mitjana ha anat baixant fins a l’agost (19,45). Al setembre, però, hi ha una remuntada en la mitjana diària d’intervencions (34,57).

2.3. Dones diferents ateses

Al gràfic 3 es pot observar l’evolució comparativa de les dones diferents ateses pel SARA durant tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021. S’hi pot observar com l’any amb més dones diferents ateses és aquest 2021.

(13)

L'acumulat de dones diferents ateses dels anys 2019, 2020 i 2021 a data de setembre és el següent:

- 2019: 873 - 2020: 944 - 2021: 1.029

Per tant, l’any amb un acumulat superior de dones ateses és aquest 2021.

2.4. Dones noves ateses

El nombre de dones ateses per primera vegada al SARA (gràfic 6) té evolucions molt diferents entre el 2019, el 2020 i el 2021. I aquesta disparitat també es dona en certa mesura durant el tercer trimestre. En aquest sentit, el nombre de dones noves ateses durant el 2019 és més alt que al 2020 i al 2021. I cal destacar que al 2021 s’ha donat una baixada molt significativa en les dones ateses al mes d’agost (14) respecte els anys anteriors.

Si s’analitza el nombre total de noves usuàries ateses pel SARA durant el tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021 s’observa que el nombre de dones ateses durant el 2021 (77) és molt més baix que l’any 2019 (114) i lleugerament més baix que al 2020 (79). Concretament, en comparació amb l’any 2019, aquest tercer de 2021 hi ha hagut un 32,5% menys de dones noves ateses.

En darrer lloc, si s’analitza la mitjana diària de dones noves ateses al 2021 (gràfic 7), s’observa que el mes amb més dones noves ateses ha estat el febrer (1,5), i el mes amb menys dones noves ateses ha estat l’agost (0,45).

(14)

2.5. Derivacions

Per poder comprendre les atencions a dones noves, cal tenir present que algunes dones que entren al SARA ho fan per via directa, però que bona part de les usuàries que el SARA atén per primer cop venen derivades d’altres serveis. A la següent taula (Taula 1) es pot veure les dones que han estat derivades al SARA al 2019 i al 2020, i es pot observar com el total de dones derivades al SARA disminueix d’un any a l’altre un 20,34%.

Tres dels grans serveis derivants al SARA són els PIADs, el CUESB i els Centres de Serveis Socials.

Excepte en el cas del CUESB, que s’ha donat un augment lleu (del 4,35%) de les derivacions, les dones que han estat derivades per part dels PIADs i els CSS han disminuït molt (un 57,14%

i un 25% respectivament).

(15)

TAULA 1. Serveis derivants al SARA (2019 i 2020)

A la taula 2 es poden observar les derivacions realitzades entre els mesos de gener i setembre de l’any 2021. Pel que fa al tercer trimestre, es pot veure com al mes de juliol hi va haver un total de 14 derivacions, 14 a l’agost i 3 al setembre. Per tant, en total al tercer trimestre del 2021 s’han realitzat 37 derivacions al SARA.

TAULA 2. Serveis derivants al SARA (2021)

DERIVACIONS (Dades mensuals) Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set

Altres 1 2 1 5 0 3 1 3 2

Altres Xarxa sanitària 0 1 0 0 0 0 0 0 0

CAP / centres 0 1 1 0 0 1 0 0 0

Clínic 0 0 1 0 0 0 0 0 0

CSMA - Centre de Salut Isabel Roig-Casernes de St.

Andreu 0 1 0 0 0 0 0 0 0

CSS BAIX GUINARDÓ - CAN BARÓ 1 0 0 0 0 0 0 0 0

CSS BESÒS 0 1 1 0 0 0 0 0 0

CSS CARMEL 0 1 0 1 0 0 0 0 0

CSS CIUTAT MERIDIANA-TORRE BARÓ-VALLBONA 0 1 0 1 0 0 0 1 0

CSS CLOT - CAMP DE L'ARPA 0 0 0 0 0 1 0 0 0

CSS COTXERES DE SANTS 1 1 0 0 0 0 0 0 0

CSS FORT PIENC 0 1 0 0 0 0 0 0 0

CSS FRANJA BESOS 0 0 0 0 0 0 0 0 1

CSS GARCILASO 0 1 0 0 0 1 0 0 0

CSS GUINARDÓ 0 0 0 2 0 0 0 0 0

CSS GUINEUETA-VERDUM-PROSPERITAT 0 0 0 0 0 0 0 0 0

CSS HORTA 1 0 1 0 0 0 0 0 0

(16)

Si fem una extrapolació amb les dades del 2019 i 2020¹⁸ veiem que mensualment hi va haver 11,75 derivacions mitjanes al 2019 i 14,75 al 2020. Aquest 2021 s’estan realitzant 15,22 atencions mensuals de mitjana, i per tant, és l’any on el SARA està rebent més derivacions.

2.6. Ingressos nous al dispositiu d’acollida per violència masclista

Al gràfic 8 es pot observar l’evolució comparativa de les dades d’ingressos nous al dispositiu d’acollida per violència masclista entre els mesos de juliol i setembre, dels anys 2019, 2020 i 2021. Com es pot constatar, la tendència del 2021 és molt dispar respecte la dels anys anteriors i no es pot establir un patró de tendències clar.

18 I, com que són anuals, les dividim entre 12 per veure quantes derivacions es van realitzar de mitjana cada mes.

CSS LA MARINA 0 0 0 0 0 0 1 0 0

CSS LA VILA DE GRÀCIA 0 0 0 0 0 1 0 0 0

CSS NUMÀNCIA 0 0 1 1 0 0 0 0 0

CSS RAVAL SUD 0 1 0 0 0 0 0 1 0

CSS ROQUETES - TRINITAT NOVA - CANYELLES 1 0 0 0 0 1 0 0 0

CSS SANT ANDREU 0 0 0 0 0 1 0 0 1

CSS SANT MARTÍ-VERNEDA 0 0 0 1 0 0 0 0 0

CSS TURÓ DE LA PEIRA - CAN PEGUERA 0 0 0 0 0 0 0 0 0

CSS VALL D'HEBRON 1 0 0 1 0 0 0 0 0

CUESB 7 8 4 6 7 9 9 9 4

EAIA GRÀCIA 1 0 0 0 0 0 0 0 0

Institut Català de les Dones (ICD) 0 0 0 0 1 0 0 0 0

Mossos d'esquadra 0 1 0 0 0 0 0 0 0

OAVD 0 0 0 0 0 1 0 0 0

PIAD GRÀCIA 0 1 1 0 1 0 1 0 0

PIAD HORTA-GUINARDÒ 0 1 0 0 0 1 0 0 0

PIAD NOU BARRIS 0 0 0 0 0 0 1 0 0

PIAD SANT ANDREU 0 0 0 0 0 0 0 0 1

SAH 0 0 0 1 0 0 1 0 0

SAIER 1 0 0 0 0 0 0 0 0

Serveis socials altres municipis 0 0 1 0 0 0 0 0 0

Vall d'Hebron 0 1 0 0 0 0 0 0 0

Xarxa sanitària: CAS Toxicomanies 0 1 0 0 0 0 0 0 0

(17)

Si s’analitza el nombre total d’acollides del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021, s’observa com al 2019 se’n van realitzar 45, al 2020 46, i al 2021 42. Per tant, el nombre d’acollides total del tercer és molt similar els tres anys, sent lleument inferior aquest 2021.

Si s’analitza la mitjana diària d’acollides realitzades al llarg del 2021 (gràfic 9) es pot veure com el mes de juny és el mes amb més acollides mitjanes a nivell diari (0,7) i per contra el mes de setembre presenta la mitjana més baixa (0,33)

(18)

2.7. Homes diferents atesos

Si s’analitzen les dades de l’acumulat d’homes que el Servei d’Atenció a Homes (SAH) ha atès de gener a març dels anys 2019, 2020 i 2021 (gràfic 10), es pot afirmar que les dades són idèntiques entre el 2019 i el 2021, i ambdues són lleugerament superiors a les del 2020.

L'acumulat d'homes diferents atesos al setembre és el següent:

- 2019: 302 - 2020: 285 - 2021: 302

Per tant, el nombre d’homes atesos és idèntic entre el 2019 i el 2021 i és lleugerament superior als homes atesos el 2020.

2.8. Homes nous atesos

L’anàlisi dels homes atesos per primera vegada al SAH (gràfic 11) ens revela que les pautes entre el tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021 no són gens homogènies, i per tant no es pot parlar de cap patró de tendències clar.

(19)

Si s’analitza el nombre total d’homes nous atesos del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021, s’observa com al 2019 es van atendre 51 homes nous, al 2020 70 i al 2021 51. Per tant, el nombre d’homes nous atesos al 2021 és molt més baix que el de l’any anterior, però idèntic al del 2019.

En últim lloc, si s’analitza la mitjana diària de nous homes atesos del 2021 (gràfic 12), s’observa que la mitjana diària més alta va ser al gener (0,87) seguida del setembre (0,7).

(20)

2.9. Infància i adolescència

Si s’analitzen les dades acumulades de les atencions a infància i adolescència del SARA, durant el tercer trimestre dels anys 2019, 2020, i 2021, s’observa com amb els pas dels anys el nombre d’infants i adolescents atesos/es ha disminuït lleugerament.

L'acumulat d’infants i adolescents diferents atesos/es a data de setembre és el següent:

- 2019: 335 - 2020: 306 - 2021: 306

Per tant, el nombre d’infants i adolescents atesos/es ha disminuït respecte el 2019.

2.10. SARA jove

El nombre acumulat d’atencions al SARA Jove és molt superior al 2021 respecte els anys anteriors.

(21)

L'acumulat de joves diferents atesos/es a data de setembre és el següent:

- 2019: 12 - 2020: 13 - 2021: 45

Per tant, el nombre de joves ateses/os al SARA ha augmentat molt al 2021, sent especialment important el creixement que s’ha donat al mes de març. Si es compara amb les dades de 2019, les atencions del 2021 han augmentat un 275%, passant de 12 atencions al 2019 a 45 al 2021.

2.11. SAH jove

El Programa d’atenció a joves (SAH Joves) s’adreça a joves i adolescents d’entre 12 i 21 anys que viuen, treballen o estudien a la ciutat de Barcelona. El SAH Jove atén els joves i adolescents que comencen a mostrar comportaments abusius i violències masclistes, tant en àmbits de la parella, el familiar o el social, com són l’assetjament (bullying) escolar o sexual, i evitar-ne així la cronificació en el temps.

Tal com es pot observar al gràfic 16, el nombre de joves i adolescents que ha atès el SAH Jove ha anat en augment exponencial al llarg del 2021, i a data de març s’han atès un total de 20 joves i adolescents. Es situa, doncs, per sobre de les atencions acumulades del mes de març dels dos anys anteriors.

(22)

L'acumulat d’atencions fins al setembre és el següent:

- 2019: 21 - 2020: 24 - 2021: 44

Per tant, el nombre d’atencions al SAH Jove ha anat augmentant amb els anys, sent el 2021 l’any on hi ha més atencions acumulades, i presentant un augment del 109,5% respecte el 2019.

2.12. Denúncies i incidents coneguts pels cossos policials

Aquest apartat es divideix en les dades de denúncies, d’incidents i de contactes fets pels cossos policials.

2.12.1. Denúncies

Si s’analitzen les denúncies recollides pel Cos de Mossos d’Esquadra (CME) durant el tercer trimestre dels anys 2019-2021 (gràfic 17), s’observa que les denúncies interposades al 2021 són superiors a les dels anys precedents.

(23)

21 Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona Font: elaboració pròpia a partir de dades de CME

Si s’analitza el nombre total de denúncies del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021, s’observa com les dades del 2021 (amb un total de 1.118 denúncies en un trimestre) són superiors a les del 2020 (1.016 denúncies) i 2019 (935 denúncies).

Pel que fa a la mitjana diària de denúncies de l’any 2021, al gràfic 18 es pot veure com la tendència ha estat d’augment progressiu fins arribar al juny (13,27), i després hi ha hagut una lleugera davallada als mesos del tercer trimestre.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de CME

(24)

2.12.2. Incidents

En aquest apartat s’analitza l’evolució dels incidents registrats per la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) i el CME.

Tal com s’aprecia al gràfic 19, la pauta entre els mesos de juliol, agost i setembre dels anys 2019-2021 no és uniforme. Mentre que durant el 2021 el nombre d’incidents ha estat molt semblant durant els tres mesos, en els anys anteriors hi va haver un augment en el registre d’incidències durant el mes d’agost.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de GUB i CME

Si s’analitza el nombre total d’incidents del tercer trimestre dels anys 2019 fins al 2021, s’observa com al 2019 se’n van registrar 2.476, al 2020 2.242 i al 2021 1.988. Per tant, el 2021 ha estat l’any amb menys incidents registrats.

Per últim, si s’observen les dades de la mitjana d’incidències diàries registrades al 2021 (gràfic 20) es pot veure com la tendència ha estat d’augment en els registres situats, principalment entre el mes de febrer (10,29) i el mes de juny (21,83). Les dades del tercer trimestre es mantenen a nivells semblants als de juny.

(25)

23 Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona Font: elaboració pròpia a partir de dades de GUB i CME

2.12.3. Contactes

Una darrera dada a analitzar en aquest apartat és la de l’evolució dels contactes registrats pel CME; és a dir, el nombre de contactes a dones que han patit violència masclista realitzats pel Cos de Mossos d’Esquadra.

El gràfic 21 mostra com hi ha un augment en els contactes duts a terme pel CME entre el juliol i el setembre del 2021. De fet, es parteix d’un nivell inferior al dels anys anteriors al mes de juliol, però acaba remuntant fins a presentar xifres de contactes superiors a les del 2019 i 2020.

Si s’analitza el nombre total de contactes del tercer trimestre dels anys 2019 fins al 2020, s’observa com l’any amb més contactes realitzats per part del CME és el 2020 (amb un total de 3.482 contactes), seguit del 2021 (3.350) i el 2019 en darrer lloc (3.022).

(26)

Per últim, pel que fa al nombre de contactes mitjans diaris realitzats al 2021 (gràfic 22), s’observa una tendència creixent en aquest tercer trimestre de l’any (juliol-setembre), passant dels 31,35 contactes al juliol als 42,6 al setembre.

D’entre tots els contactes que realitza el CME, no tots tenen un resultat positiu (és a dir, no tots es poden efectuar). Per aquesta raó és important veure, sobre el total de contactes, quins han estat positius.

Al gràfic 23 es pot observar com el percentatge de contactes positius és sempre molt alt, sent en tots els casos superior al de contactes negatius. En el tercer trimestre dels anys 2019-2021 els contactes positius sempre han estat superiors al 79,27% dels contactes realitzats. Al setembre, els contactes del 2021 han estat superiors als dels anys anteriors.

Una altra tema interessant és veure, de tots els contactes realitzats, en quina proporció es donen els primers contactes (gràfic 24).

(27)

De tots els contactes realitzats al tercer trimestre del 2021, entorn al 20% era la primera vegada que s’hi contactava. Concretament, aquest percentatge ha oscil·lat entre el 19,22% (al mes de setembre) i el 21,38% (al mes de juliol).

Si fem una comparativa amb l’any anterior, podem afirmar que els tres anys s’ha donat un patró de decreixement entre el juliol i el setembre.

2.13. Trucades a la línia d’atenció contra la violència masclista

En aquest apartat s’analitzen les dades de les trucades realitzades a la ciutat de Barcelona a la línia d’atenció contra la violència masclista (900 900 120) de l’Institut Català de les Dones.

Si es compara el nombre total de trucades del tercer trimestre del 2019, 2020 i 2021 (gràfic 25) es pot afirmar que la tendència del 2021 és diferent a la dels anys anteriors. Si bé al 2019 i al 2020 la tendència entre juliol i setembre era de decreixement, al 2021 hi ha una baixada entre el juliol i agost, però al setembre hi ha un repunt en les trucades.

(28)

26 Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barcelona Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ICD

Durant el tercer trimestre del 2019 es van realitzar un total de 1.180 trucades, al 2020 1.099 i al 2021 995. Per tant, el 2021 ha estat l’any amb menys trucades durant tercer trimestre.

Si s’analitzen les dades de la mitjana diària de trucades del 2021 (gràfic 26) s’observa una tendència a l’augment en el nombre de trucades mitjanes diàries que ha rebut l’ICD fins al juny (17). El mes d’agost, per contra, és el que té un nombre més baix de mitjana de trucades diàries.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ICD

(29)

3. Síntesi de resultats

 Urgències:

De l’anàlisi de les dades del tercer trimestre 2021, podem constatar una forta davallada en el registre d’urgències, en comparació al mateix període dels anys 2019 i 2020. En concret, aquest tercer trimestre de 2021 les urgències han disminuït un 63,4%, en relació amb les urgències registrades en el tercer trimestre del 2019.

 Intervencions:

De l’anàlisi de les dades del tercer trimestre de l’any podem constatar que, l’any amb més intervencions va ser el 2019 (2.918). El següent any amb més intervencions ha estat aquest 2021 (2.581). Al 2020 hi van haver 2.143 intervencions. L’evolució del 2021 és similar a la que es donava els anys anteriors, situant-se lleugerament per sobre de les dades del 2020 però per sota de les del 2019.



Dones diferents ateses pel SARA

(que ja estaven/havien estat vinculades al servei):

De l’anàlisi comparativa dels registres del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021, podem constatar una tendència creixent d’usuàries diferents ateses pel SARA. Al tercer trimestre de 2019 s’havien atès 873 dones diferents; durant els mateixos mesos del 2020 va haver-hi un augment en el registre d’usuàries (944 dones diferents ateses); i finalment, aquest tercer trimestre de 2021, el SARA ha atès a més dones diferents (1.029 dones) en comparació amb els dos anys anteriors.

 Dones noves ateses

De l’anàlisi del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021 es constata que el nombre de dones noves ateses durant el 2021 (77) és molt més baix que als anys 2019 (114) i 2020 (79). En concret, aquest tercer trimestre de 2021 hi ha hagut un 32,5% menys de dones noves ateses que al 2019.

 Derivacions

Bona part de les usuàries que el SARA atén per primer cop venen derivades d’altres serveis.

Tres dels grans serveis derivants al SARA són els PIADs, el CUESB i els Centres de Serveis Socials.

Si analitzem les dones que han estat derivades al SARA al 2019 i al 2020 es pot observar com el total de dones derivades al SARA disminueix d’un any a l’altre un 20,34%. Excepte en el cas del CUESB, que s’ha donat un augment lleu (+4,35%) de les derivacions, les dones que han estat derivades per part dels PIADs i els CSS han disminuït molt (un 57,14% i un 25% respectivament).

Si fem una extrapolació amb les dades del 2019 i 2020¹⁹ veiem que mensualment hi va haver 11,75 derivacions mitjanes al 2019 i 14,75 al 2020. Aquest 2021 s’estan realitzant 15,22 atencions mensuals de mitjana, i per tant, és l’any on el SARA està rebent més derivacions.

19 I, com que són anuals, les dividim entre 12 per veure quantes derivacions es van realitzar de mitjana cada mes.

(30)

 Acollides

El nombre total d’acollides del tercer trimestre és molt semblant entre els anys 2019, 2020 i 2021, sent lleugerament inferior aquest 2021 (42, davant de les 45 del 2019 i les 46 del 2020).

 Homes diferents atesos

El nombre d’homes atesos pel Servei d’Atenció a Homes (SAH) és idèntic l’any 2019 i 2021 (302), sent en ambdós casos lleugerament superior als homes diferents atesos al 2020 (285).

 Homes nous

Si s’analitza el nombre total d’homes nous atesos del tercer trimestre dels anys 2019, 2020 i 2021, s’observa com al 2019 es van atendre 51 homes nous, al 2020 se’n van atendre 70 i al 2021, 51. Per tant, el nombre d’homes nous atesos el tercer trimestre de 2020 és més alt que el dels anys 2019 i 2021.

 Atenció a infància i adolescència

Els registres d’atenció a infància i adolescències dels anys 2019, 2020 i 2021 ens indiquen que el nombre d’infants i adolescents atesos/es ha disminuït respecte el 2019. En concret, el nombre d’infants i adolescents que han estat atesos/es durant el 2020 i 2021 va ser de 306, mentre que al 2019 va ser de 335.

 SARA Jove

El nombre de joves ateses/os al SARA ha augmentat molt aquest 2021, sent especialment important el creixement que s’ha donat al mes de març. El nombre acumulat d’atencions a data de setembre del 2021 era de 45, davant de les 12 atencions que s’havien fet al mateix període del 2019.

 SAH jove

El nombre de joves i adolescents que ha atès el SAH Jove ha anat en augment al llarg del 2021, sent les atencions d’aquest any molt superior al nombre de les atencions acumulades dels dos anys anteriors. En concret, aquest 2021 s’han atès 44 joves i adolescents, que suposen més del doble d’atencions que al 2019 (21).

 Dades policials

 Denúncies:

Les denúncies interposades durant el tercer trimestre de 2021 són superiors a les dels anys precedents. En concret, les dades del 2021 (1.118 denúncies en un trimestre) són molt superiors a les del 2020 (1.016 denúncies) i 2019 (935 denúncies).

(31)

 Incidents:

La pauta entre els mesos de juliol, agost i setembre dels anys 2019-2021 no és uniforme. El trimestre amb més incidències registrades va ser el de 2019 (2.476), seguit del 2020 (2.242) i per últim el 2021 (1.988). Per tant, s’ha donat una disminució en els incidents registrats.

 Contactes:

Si s’analitza el nombre total de contactes del tercer trimestre dels anys 2019 fins al 2021, s’observa com l’any amb més contactes realitzats per part del CME és el 2020 (amb un total de 3.482 contactes), seguit del 2021 (3.350) i el 2019 en darrer lloc (3.022).

 Trucades:

Durant el tercer trimestre del 2019 es van realitzar un total de 1.180 trucades, al 2020 se’n van registrar 1.099 i al 2021, 995. Per tant, el 2021 ha estat l’any amb menys trucades durant el tercer trimestre de l’any.