• No se han encontrado resultados

Unitat 11 Lesions més freqüents en els accidents de trànsit

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Unitat 11 Lesions més freqüents en els accidents de trànsit"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

Lesions més freqüents en els accidents de trànsit

11.1. Ferides i contusions

Quan el traumatisme es produeix en els teixits tous de l’organisme, parlem de ferides i contu- sions.

Per ferida entenem la lesió provocada per un traumatisme que produeix una ruptura de la pell a conseqüència de la qual l’interior de l’organisme i l’exterior entren en contacte. Les ferides poden esdevenir una important via d’infeccions.

Cal dir que, en el tractament de ferides, el més aconsellable és la prevenció antitetànica.

Les ferides poden ser de diversos tipus, segons la causa que les provoca. Les de més gran inci-

(2)

Des del punt de vista de la persona que aplica els primers auxilis a un ferit, hi ha 2 tipus de feri- des:

Ferides lleus

Només afecten la capa externa de la pell i no han passat més de 6 hores d’ençà que s’han pro- duït.

El procediment que cal seguir serà el següent:

1. Tranquil·litzarem la persona i li explicarem què farem.

2. Ens rentarem les mans i també l’instrumental que utilitzarem.

3. Ens posarem guants (autoprotecció).

4. Rentarem la ferida amb aigua i sabó.

5. Netejarem la ferida amb un apòsit estèril (gasa), sempre de dins cap enfora, amb aigua o aigua oxigenada.

6. Retallarem els pèls i possibles penjalls per deixar la pell el més neta possible.

7. Hi aplicarem un antisèptic, si pot ser incolor.

8. Si tenim un apòsit gras, el col·locarem damunt de la ferida per tal que cicatritzi millor i la gasa no s’enganxi.

9. Taparem la ferida amb una gasa subjectada amb esparadrap.

Per curar una ferida no utilitzarem cotó fluix, pomades, tintura de iode, alcohol, mercurocrom, ni mocadors de paper.

Ferides greus

Ferides que fa més de 6 hores que s’han produït o que tenen factors de gravetat com un alt grau de profunditat, localització, extensió, brutícia o hemorràgia.

Les ferides greus sempre requereixen atenció mèdica, però mentre no arriba cal:

1. Controlar els signes vitals de la víctima.

2. Aturar l’hemorràgia, si n’hi ha.

3. Col·locar una gasa humida damunt de la ferida (si en tenim).

(3)

Per contusió entenem la lesió produïda per un impacte però que no provoca trencament de la pell. Es classifiquen en:

Contusions de 1r Grau

La pell es torna de color morat pel trencament de capil·lars i la víctima té dolor i inflamació local.

Contusions de 2n Grau

El trencament de vasos sanguinis fa aparèixer l’hematoma, el qual causa força dolor i molta inflamació local.

Contusions de 3r Grau

Hi ha aixafament de teixits tous, molt dolor, una forta inflamació i enduriment de l’extremitat afectada i una incapacitat funcional.

Procediment:

1. Aplicarem fred localment, sense contacte directe amb la pell.

2. Si l’afectació és en una extremitat, caldrà aixecar-la per damunt del nivell del cor.

3. Les contusions de tercer grau requereixen atenció mèdica urgent.

11.2. Traumatismes a les extremitats

Els traumatismes a les extremitats impliquen una lesió en els sistemes osteoarticular i muscular de l’organisme. Normalment, no són lesions que posin en perill la vida de la persona accidenta- da, però les primeres atencions que rebin determinaran les possibilitats de recuperació total de l’extremitat afectada.

Els traumatismes a les extremitats poden ser:

Esquinç:

Implica la separació momentània de la superfície articular.

(4)

Figura n.17. Fractura

Figura n.18. Esquinç Figura n.19. Luxació

(5)

4. Immobilitzar l’extremitat (amb les tècniques que expliquem en el capítol corresponent).

5. Traslladar la persona a un centre sanitari.

Cal tenir present que la luxació i la fractura s’han d’immobilitzar tal com es presentin i que no hem d’intentar reduir-les.

11.3. Traumatismes a la cara, al crani i a la columna vertebral

El perill més important dels traumatismes de crani és la lesió encefàlica amb mort neuronal, la qual pot causar seqüeles permanents a la persona que ha patit l’accident, o fins i tot la mort.

A més, hem de tenir ben present que un traumatisme cranial o a la cara pot associar-se a una lesió a la columna vertebral.

Quan la fractura de crani és oberta, la lesió és òbvia, però per poder valorar una fractura tanca- da de crani hem d’observar els senyals següents:

• Deformitat evident o per palpació dels ossos.

• Hemorràgia exterioritzada per l’orella o el nas.

• Hematoma periorbitari.

• Dolor local.

Tots els traumatismes de crani han de ser revisats per un servei mèdic perquè els senyals de lesió cerebral poden aparèixer immediatament o desprès d’un cert temps:

• Alteració de la consciència.

• Alteració del ritme respiratori i/o pols.

• Vòmits.

• Mal de cap.

• Augment de la temperatura.

• Pupil·la dilatada i de mida diferent de l’altra.

(6)

Els símptomes que poden fer-nos sospitar que la persona accidentada pateix una lesió medul·lar són:

• Disminució de la sensibilitat a les extremitats i/o sensació de formigueig.

• Dificultat o impossibilitat de moure les cames (paraplegia) o les quatre extremitats (tetra- plegia)

• Incontinència d’esfínters.

• Dificultat respiratòria.

En aquests tipus de traumatismes, la persona que hi aplica els primers auxilis actuarà de la manera següent:

Procediment:

1. Activar la cadena de socors.

2. Controlar els signes vitals del ferit.

3. Si cal, col·locar el ferit en decúbit supí per practicar-li el suport vital bàsic.

4. Evitar el moviment del ferit, i si és estrictament necessari bellugar-lo li protegirem l’eix cap- coll-columna.

5. Si hi ha hemorràgia, aturar-la.

Cal recordar que tots els accidentats traumàtics inconscients poden presentar una fractura de columna i per tant una lesió medul·lar. Per tant, en la prestació dels primers auxilis sempre actuarem com si tingués aquesta lesió.

11.4. Traumatismes al tòrax i l’abdomen

Per la constitució anatòmica de les cavitats toràcica i abdominal, en cas d’haver-hi lesions, la vida de la persona accidentada corre un risc important. Aquesta mena de traumatismes sempre requeriran assistència mèdica.

Hi ha dos tipus bàsics de traumatismes de tòrax:

Fractura de costelles

Lesió tancada o oberta provocada per un impacte violent o per un aixafament de la zona afectada.

Si la fractura implica un desplaçament, també quedaran afectats els pulmons i la respira- ció serà superficial i dolorosa.

Procediment

• No embenar el tòrax.

• Col·locar el ferit mig assegut, recolzat sobre el costat lesionat per tal de facilitar-li la respiració.

• Controlar-li els signes vitals mentre no ingressa en un centre mèdic.

(7)

Ferida penetrant

Un objecte punxant penetra el tòrax i produeix una afectació de la pleura amb entrada d’aire des de l’exterior a la cavitat toràcica i empeny el pulmó fins a col·lapsar-lo (pneu- motòrax).

La ferida es pot complicar si hi ha hemorràgia (hemotòrax), circumstància que contribueix a augmentar les possibilitats de col·lapse dels pulmons .

Procediment

• Si hi ha alguna cosa clavada, no la tocarem.

• Taparem la ferida amb un embenatge

• Controlarem els signes vitals de la víctima.

• Col·locarem el ferit en posició semiincorporada.

Pel que fa als traumatismes abdominals, també en diferenciem dos tipus:

Contusió abdominal (tancada)

Habitualment provocada per l’impacte violent d’un objecte (el volant del cotxe) contra la paret abdominal, que pot ocasionar lesions als òrgans interns (melsa i fetge principal- ment) i hemorràgia interna. Sol manifestar-se amb signes de xoc.

Ferida penetrant a l’abdomen

En aquest cas la ferida permetrà l’entrada de gèrmens a l’interior de la cavitat abdominal i la sortida de vísceres a l’exterior.

Procediment

• Si hi ha alguna cosa clavada, no la tocarem.

• No reintroduirem les vísceres a l’abdomen.

• Cobrirem la ferida amb un apòsit humit.

• Col·locarem la víctima ajaguda amb les cames flexionades.

• Controlarem els signes vitals de la víctima.

(8)

En aquest capítol hem après a:

• Actuar segons el tipus i la localització de la ferida traumàtica.

• Valorar les complicacions de les fractures.

• Tractar les contusions.

• Identificar els símptomes que diferencien un esquinç d’una luxació i el seu tracta- ment.

• Identificar els signes de sospita de traumatisme cranial o de traumatisme de columna en un accidentat.

• Practicar la seqüència d’exploració d’un accidentat amb possible traumatisme de cra- ni o columna.

• Actuar correctament davant de víctimes amb fractura de crani o columna.

Les persones que són víctimes d’un accident de trànsit solen patir un politraumatis- me, és a dir, més d’un dels traumatismes que hem tractat en aquest capítol, amb feri- des múltiples associades de diversa consideració.

Referencias

Documento similar

Ara és més clara la llum matutina i ompli les hores de blaus i delits i la paraula és més tendra i més lina i els branquillons dels rosers, més florits. Noces sagrades dels cors en

També li pot posar la data de baixa, amb la qual cosa no li podrà posar faltes d’assistència ni cobrar-li rebuts, tot i que apareixerà en els resums mensuals dels ingressos

Aquest procés s’ha vist incentivat en els més dinàmics (els intensius) per les millores socioeconòmiques, que han repercutit en tots els aspectes, fins i tot en una

Per aquest motiu, l’àlbum Migrants és una eina que representa fidelment la situació dels refugiats i que pot permetre als xiquets i xiquetes saber més d’aquest tema.. A més a

També, en mirar amb perspectiva, veig un procés en el qual els jocs literaris –els espills i les cuirasses– són cada vegada més prims i la vida –també les referèn- cies

Com diuen els bookcrossers més veterans: «El 80% dels llibres es perden, i són més els bookcrossers que acaben comprant que no pas els que troben llibres perduts.» Però això no

La història es guanya l’atenció del lector, que pot seguir el fil dels esdeveniments amb facilitat i amb una seguida cohe- rent i ben lligada, tot i que als perso- natges els

Aquest és, justament, un dels aspectes fo- namentals d’Els mons de Laia: la recupera- ció dels éssers i els personatges més curio- sos (i de vegades oblidats) del bestiari màgic