S avalua l eficàcia del caolí en la lluita contra la mosca de l olivera en agricultura ecològica.

(1)

S’ avalua l’eficàcia del caolí en la lluita contra la mosca de l’ olivera en agricultura ecològica.

Resum

S’avalua l’eficàcia del caolí [Al4Si4O10(OH)8] en la lluita contra la mosca de l'olivera (Bactrocera oleae), en agricultura ecològica. Els assaigs es van realitzar en dues finques de la comarca del Priorat (Tarragona), els anys 2004 i 2005, sobre 10 oliveres i unes altres 10 testimonis no tractats, de la varietat 'Arbequina' i segons un disseny factorial simple. Es van realitzar tres tractaments amb caolí Surround WP Crop, al maig, juliol i setembre. D’agost a octubre, setmanalment, es va realitzar el recompte d’olives picades, sobre mostres de 200 fruits per arbre. També es van prendre mesures de creixement de brots, pes del fruit, polpa/os, maduració, contingut en oli i les seves característiques sensorials. Els arbres tractats amb caolí van presentar un 2,6% de fruits picats davant el 13,7% de les oliveres no tractades. El caolí només va reduir el creixement de brots en el cas d’arbres molt estressats. L’oli de les oliveres tractades amb caolí va presentar major intensitat de fruitat els dos anys de l’estudi. Tanmateix, encara que es van observar diferències en el contingut en oli, mida dels fruits i índex de maduració, les esmentades diferències no es van mantenir en el mateix sentit durant els dos anys. Com a conclusió, es posa de manifest la utilitat del caolí com a tractament contra la mosca de l'olivera en agricultura ecològica, encara que haurien de fer-se més estudis sobre la seva efectivitat en zones de major incidència de plaga i per confirmar els seus possibles efectes sobre la vegetació, les olives i l’oli.

Paraules clau: tècniques de cultiu, oli verge, Olea europaea 1. Introducció

El cultiu de l'olivera, en condicions d’agricultura ecològica, disposa de poques alternatives per a la lluita contra les plagues, sent una de les més important la mosca de l'olivera (Bactrocera oleae).

A causa que no es poden utilitzar productes químics, ha estat necessari buscar noves estratègies per al seu control, sent d’ús comú les trampes amb atraients, feromones, etc. Tanmateix, cap d’aquests sistemes no presenta una eficàcia suficient. A començaments dels anys noranta van començar a assajar- se pel·lícules protectores d’origen mineral com a mesura protectora preventiva, considerant sempre que no limitessin

(Tarragona)

02

(2)

El caolí és una argila [Al4Si4O10(OH)8], registrada als Estats Units per al control de plagues (psylla de la perera, trips, cicadèlids, curculiònids i mosca blanca). El seu ús també està autoritzat a Espanya, Itàlia, Grècia, Argentina, Nova Zelanda i Austràlia per reduir el "cop de sol" i l’estrès tèrmic dels cultius (de la Roca, 2003; Thomas et al., 2004).

L’ús de caolí en control de plagues en olivera ha donat resultats positius en diversos assaigs; així, Phillips i de la Roca (2003) van observar un menor atac de mosca i prays en oliveres tractades amb caolí, davant oliveres tractades amb dimetoat i oliveres no tractades, en quatre assaigs realitzats a Màlaga i Sevilla; Saour i Makee (2003 i 2004) van constatar un millor efecte protector del caolí, en comparació al dimetoat, contra mosca de l'olivera a Síria, efecte que va tenir una persistència superior a les 14 setmanes, també van constatar certs efectes positius sobre les característiques de les olives collides al final de l’assaig. Finalment, Caleca i Rizzo (2006), comparant dos formulats diferents de caolí i l' hidròxid de coure, van observar una reducció significativa del percentatge d’olives afectades de mosca, durant dos anys consecutius, en oliverars de Sicília

Els bons resultats obtinguts per aquests assaigs van motivar l' interès per estudiar la seva utilitat en les condicions de la zona Priorat (inclosa en la DOP "Siurana") i amb la varietat 'Arbequina'. Es tracta d’una zona d’interior que limita amb comarques de litoral, per on la mosca de l'olivera penetra bastants anys; en aquesta comarca, alguns municipis conreen l’ olivera en condicions d’agricultura ecològica.

Encara que l’ús de caolí com a producte fitosanitari encara no està regulat a Europa, la seva utilització com a protector contra "cop de sol" i estrès tèrmic, junt amb els possibles efectes preventius en relació amb determinades plagues de l'olivera, justifiquen avaluar la utilitat de l’ús del caolí en aquesta comarca i, sota aquest punt de vista, s’ha plantejat el present estudi.

2. Material i mètodes 2.1 Parcel·les

Durant dues campanyes consecutives (2004/05 i 2006/06) es va estudiar l’eficàcia dels tractaments de caolí contra la mosca de l'olivera, a dues finques amb la varietat 'Arbequina': una en el terme municipal de Falset, a la comarca del Priorat (Tarragona); i la segona en el terme de La Pobla de Cèrvoles, a la comarca de Les Garrigues (Lleida). En ambdues finques es venia practicant l’agricultura ecològica des del seu inici. El segon any, la parcel·la de La Pobla de Cèrvoles, es va descartar, a causa dels freds rigorosos de l' hivern precedent i a la falta de pluja durant la primavera i l’estiu del 2005, que van fer que no hi hagués cap collita.

FITXA 02 Aplicació del caolí com a tractament fitosanitari en el cultiu ecològic de l’ olivera a la comarca del Priorat (Tarragona)

(3)

tipus de tractaments: (1) caolí i (2) testimoni no tractat, on es controla la mosca de l'olivera amb trampes ecotrap.

A l'inici de l’experiència es van mesurar les oliveres (alçada i diàmetre de copa) per determinar el grau d’homogeneïtat entre arbres tractats i no tractats, resultant que totes les oliveres eren equivalents, dins de cada parcel·la (Quadre 1).

Quadre 1. Dimensions de copa de les oliveres de l’assaig. Localitat Tractament Alçada de l’ arbre

(cm.) Volum de copa (m³)

Caolí ^{279 a} ^{22,0 a}

Falset

No tractat ^{261 a} ^{21,6 a}

Caolí ^{178 a} ^{4,8 a}

La Pobla de Cèrvoles

No tractat ^{168 a} ^{4,4 a}

Per columnes, dins de cada localitat, valors seguits de la mateixa lletra no són estadísticament diferents, segons test de Tukey (p=0,05)

2.2. Tractaments

El tractament amb caolí es va realitzar amb el producte comercial Sorround® WP aplicat amb pistola polvoritzadora, amb una primera dosi del 5% de producte (en observar els primers atacs de mosca, que es van donar el mes de Juliol el 2004 i a finals d’agost el 2005) i una segona aplicació al 2,5% als quinze dies. El tractament es repetia després d’una pluja, si s’observava el seu rentat en els arbres tractats (el 2004 va ser precís realitzar uns altres dos tractaments, mentre que el 2005, per la falta de pluges d’estiu, no es van realitzar més tractaments que els inicials).

Les trampes ecotrap (bossa de polietilè de color verd, que actua com atraient cromàtic, impregnada amb 15 mg de deltametrina i a l' interior del qual es col·loquen 70 g de bicarbonat amònic, com atraient alimentari, i una càpsula de 1,7-Dioxiaspir-(5,5)-undecano, com a atraient sexual) es van instal·lar uns dies abans d’iniciar els tractaments amb caolí, a raó d'1 trampa cada 2 oliveres, a l'inici de l’experiència, i passant a 1 trampa per olivera a mitjans de campanya (reforçant els arbres del perímetre amb una segona trampa per olivera), moment que es va aprofitar per renovar les trampes inicials, per compensar les pèrdues de producte.

Paral·lelament, es van instal·lar a cada parcel·la tres plaques cromàtiques per al seguiment de la població de mosca de l'olivera.

(4)

El disseny estadístic, dins de cada parcel·la, correspon a un factorial simple amb dos tractaments i deu repeticions.

2.3. Mostreigs i anàlisis

Setmanalment i per a cada arbre, es van mostrejar 200 fruits al voltant de l'olivera i es va fer un recompte de fruits amb picada de mosca de l'olivera.

A finals d’abril del 2005 es van marcar 12 brots en cada arbre (3 en cada orientació). A finals de setembre es van mesurar els brots marcats. A mitjans de novembre es van collir les olives, recollint-se mostres per a la seva anàlisi als laboratoris de l'IRTA (Mas Bové). Es controlaven les característiques dels fruits (pes, relació polpa/os, índex de maduresa, contingut en oli i humitat, així com la proporció de fruits alterats). Sobre mostres de 1 kg d’olives s’extreia l’oli, mitjançant el procediment ABENCOR (amb centrifugació final de fases líquides), per a la seva anàlisi posterior, a nivell químic (índex d’acidesa, peròxids, absorcions UV, humitat, impureses, ceres, esterols totals i continguts en Fe, Cu, Cd i As), i a nivell sensorial (Plafó de Tast Oficial d’Olis d’Oliva Verge de Catalunya, utilitzant la norma UE-796/2002).

L’anàlisi estadística dels resultats s’ha realitzat mitjançant ANOVA, segons el model factorial, i aplicant el test de Tukey per a la separació de mitjanes, amb un ≤ 0,05.

3. Resultats i discussió

3.1 Eficàcia del caolí contra la mosca de l’olivera (Bactrocera oleae) Durant els dos anys de la prova, els resultats han estat coincidents, indicant que l’aplicació de caolí té un efecte estadísticament significatiu de reducció de l’atac de mosca de l'olivera (Bactrocera oleae), en relació amb la utilització de les bosses ecotrap (veure Quadres 2 i 3).

Quadre 2.- Percentatge d’olives danyades per la mosca de l'olivera en el moment de la collita. Parcel·la de Falset.

Any Tractament Núm. de repeticions Olives picades %

Caolí ^{10 12,7}^b

2004

Ecotrap ^{10 57,6}^a

Per columnes, dins de cada any, valors seguits de la mateixa lletra no són estadísticament diferents, segons test de Tukey (p=0,05)

(5)

Quadre 3. - Percentatge d’olives danyades per la mosca de l'olivera en el moment de la collita. Parcel·la de La Pobla de Cèrvoles.

Localitat Tractament Repeticions Olives picades %

Caolí ^{10 2,2}^b

2004

Caolí ^{10 3,1}^b

2005

Ecotrap ^{10 9,5}^a

Caolí ^{20 2,7}^b

Mitjana

Per columnes, valors seguits de la mateixa lletra no són estadísticament diferents, segons test de Tukey (p=0,05)

L’eficàcia del tractament de caolí es va mantenir durant tot el període estudiat, tal com es pot apreciar a les Figures 1 i 2, que presenten l’evolució del percentatge de fruits picats per la mosca de l'olivera durant l’assaig. Tanmateix, en cap dels dos anys estudiats no es va donar un atac sever de mosca de l'olivera, de manera que no podem establir l’efectivitat real del producte en aquestes circumstàncies; de fet, s’han observat fruits amb posta en arbres tractats amb caolí, però situats en l’extrem de la parcel·la per on penetra el vol de mosca, procedent de les parcel·les limítrofes, encara quan la cobertura de caolí semblava suficient (Fotografia 1).

Fotografia 1. Evolució del percentatge de fruits amb picada de mosca de l'olivera a la parcel·la de Falset, en els dos anys de l’estudi.

(6)

Figura 1. Evolució del percentatge de fruits amb picada de mosca de l'olivera a la parcel·la de Falset, en els dos anys de l’estudi

Figura 2. Evolució del percentatge de fruits amb picada de mosca de l'olivera a la parcel·la de La Pobla de Cèrvoles, l’any 2004 (únic amb collita).

3.2. Efecte del caolí sobre el creixement de brots dels arbres tractats

No s’han observat diferències significatives de creixement de brots terminals en l’assaig de Falset (Quadre 4). Tanmateix, sí que s’ha

0 5 10 15 20 25 30

22-jul 01-ag 11-ag 21-ag 31-ag 10-set 20-set 30-set 10-oct 20-oct 30-oct 09-nov

%aceitunas picadas

caolín 04 ecotrap 04 caolín 05 ecotrap 05

0 10 20 30 40 50 60 70

20-set 25-set 30-set 05-oct 10-oct 15-oct 20-oct 25-oct 30-oct 04-nov 09-nov

%aceitunas picadas

caolín ecotrap

(7)

parcel·la de La Pobla de Cèrvoles, on les condicions de sequera durant tot l’estiu del 2005 han estat extremes. Aquesta observació suggereix que, en condicions extremes d’estrès hídric, l’ús del caolí podria tenir un efecte de supressió de la vegetació; tanmateix, s’haurien de realitzar més estudis per confirmar l’esmentat efecte.

Quadre 4.- Longitud mitjana dels brots terminals al final del període vegetatiu (campanya 2005/06).

Parcel·la Tractament Núm. repeticions Longitud (cm.)

Caolí ^{119 14,9}^a

Falset

Ecotrap ^{116 13,4}^a

Caolí ^{114 7,5}^b

La Pobla de Cèrvoles

Per columnes, dins de cada parcel·la, valors seguits de la mateixa lletra no són estadísticament diferents, segons test de Tukey (p=0,05)

3.3. Efecte del caolí sobre les olives

L’anàlisi estadística de les dades de característiques de les olives no permet assegurar que hi hagi cap efecte significatiu del tractament de caolí sobre els paràmetres del fruit, que es mantingui en anys successius en la mateixa direcció. En efecte, malgrat que l’any 2004, a la parcel·la de Falset, els fruits de les oliveres tractades amb caolí van resultar de menor mida i amb un major contingut en oli, a l’any següent, els fruits del tractament de caolí van resultar significativament majors i no es van observar diferències significatives de rendiment gras, encara que sí que van presentar un major índex de maduració i contingut en humitat. És, per tant, difícil establir si existeix o no efecte sobre els fruits sense disposar d’una sèrie més llarga d’observacions (Quadre 5). Els resultats obtinguts per Phillips i de la Roca (2003) indiquen també un major rendiment gras en olives d’oliveres tractades amb caolí, com l' observat en els nostres assaigs el primer any, tanmateix l'esmentat estudi només va analitzar fruits d’una campanya i no d’anys consecutius.

D’altra banda, Saour i Makee (2003), analitzant la collita d’un sol any d’assaigs d’aplicació de caolí, encara que amb una formulació diferent, van constatar que les oliveres tractades eren més productives i els fruits eren de major calibre, maduraven més ràpid, coincidint amb les nostres observacions a Falset l’any 2005, i tenien un rendiment en oli superior, com observem a Falset l’any 2004. Tanmateix, l'esmentat estudi tampoc no es va prolongar en anys successius.

(8)

Quadre 5. Característiques de les olives de cada parcel·la i any, en el moment de la collita. Comparació de les oliveres tractades i no tractades amb caolí.

Parcel·la Falset Falset La Pobla de

Cèrvoles

Any 2004 2005 2004

Tractament Caolí Ecotrap Caolí Ecotrap Caolí Ecotrap

Fruit (g) ^1,05

b ^{1,25 a}

1,90

a ^{1,45 b} ^{1,01 a} ^{1,05 b}

Os (g) ^0,35

a ^{0,40 a}

0,42

a ^{0,37 a} ^{0,29 a} ^{0,35 a} Polpa/os 2,0 a 2,2 a 3,8 a 3,0 a 2,6 a 2,0 a Humitat (%) ^46,8

a ^{47,3 a} ^56,6a ^{53,8 b} ^{48,5 a} ^{46,8 a}

Oli (%) ^24,8

a ^{24,3 b} ^21,9a ^{22,3 a} ^{24,3 a} ^{24,8 a} Oli sobre sec (%) ^49,6

a ^{52,3 a}

50,5

a ^{48,3 a} ^{42,7 a} ^{49,6 a} Índex de

maduresa ^{2,3 a} ^{1,4 b}

Per files, dins de cada parcel·la i any, valors seguits de la mateixa lletra no són estadísticament diferents, segons test de Tukey (p=0,05)

3.4. Efecte del caolí sobre l’ oli

L’oli verge, extret de les oliveres tractades amb caolí, presenta una major intensitat de fruitat (Quadre 6). Aquest fet es va observar els dos anys a les dues finques estudiades. Una possible explicació d’aquest efecte seria la presència d’un major percentatge d’olives atacades per mosca de l'olivera, a les mostres procedents d’oliveres no tractades amb caolí, la qual cosa implicaria un descens del fruitat mitjà en l’oli d’aquesta tesi. Les nostres observacions indiquen que una barreja d'un 20% de fruits alterats, dins d'un lot d’olives sanes, permet produir un oli sense defectes apreciables, però amb un perfil d’aromes diferent i menys intensos que el produït per un lot d’olives totalment sanes (dades no publicades). En el mateix sentit, Saour i Makee (2003) també van observar valors majors de peròxids i absorbància a 232 i 270 nm, en l’oli provinent d’oliveres no tractades, que normalment indicarien processos d’alteració, encara que els esmentats investigadors el van atribuir a una menor activitat fotosintètica de les oliveres no tractades, que implicaria una menor síntesi d’antioxidants naturals, encara que no van arribar a

(9)

Tractament Fruitat (intensitat sobre 10 punts)

Caolí 5.9 a

Ecotrap 5.4 b

Por columnes, Valors seguits de la mateixa lletra no són estadísticament diferents, segons test de Tukey (p=0,05)

4. Conclusions

• El caolí permet un adequat control del nivell de la mosca de l’olivera en plantacions d’olivera, a la zona estudiada, significativament millors que l'aconseguit mitjançant l’ús de trampes de feromones (ecotrap).

• L’aplicació de caolí durant dos anys consecutius no ha tingut cap efecte significatiu sobre el creixement de les oliveres, en condicions normals de cultiu. Tanmateix, els resultats suggereixen que podria tenir un cert efecte retardador del creixement en condicions de sequera extrema.

• Tampoc no s’ha observat cap efecte significatiu sobre les característiques de les olives, en el moment de la collita, que es mantingui durant dos anys consecutius.

• Es considera convenient prosseguir els estudis en zones de major incidència de la plaga, així com aprofundir en els possibles efectes del caolí sobre la vegetació, les olives i l’oli.

5. Agraïments

El present estudi ha estat finançat pel projecte interregional CEPROPAE. Els autors agraeixen l’empresa "Agrovital Internacional" pel subministrament del producte. També al plafó de tast oficial d’olis d’oliva verge de Catalunya, per la seva col·laboració en l’anàlisi sensorial dels olis.

(10)

6. Bibliografia

De la Roca M. 2003. Sorround® crop protectant: la capa protectora natural per a cultius com l’olivera. Phytoma 148, 82-85.

Phillips N., M. de ca. Ús d’una capa protectora de partícules com a mètode de control físic de la mosca de l'olivera (Bactrocera oleae) i generació carpòfaga de prays (P. oleae) en l’olivera tradicional [en línia].2003<http://www.expoliva.com/expoliva2003/simposium/c om.asp?anio=2003&codigo=OLI> [Consulta: 10 juliol 2006].

Soaur G., H. Makee. 2003. Effects of kaolin particle film on olive fruit yield, oil content and quality. Adv. Hort. Sci. 17(4), 204-206.

Soaur G., H. Makee. 2004. A kaolin-based particle film for suppression of the olive fruit fly Bactrocera oleae Gmelin (Dip., Tephritidae) in olive groves. Journal of applied Entomology 128, 28.

Themas A.L., M.E. Muller, B.R. Dodson, M.R. Ellersieck, M. Kaps. 2004. A kaolin based particle film suppresses certain insect and fungal pests while reducing heat stress in apples. Journal of the American Pomological Society 58 (1), 42-51.

Caleca V., R. Rizzo. 2006. Tests on the effectiveness of kaolin and copper hydroxide in the control of Bactrocera oleae (Gmelin).IOBC WPRX Butlletí (en premsa).

Crèdits

Autors: Agustí Romero ⁽¹⁾, Laura Rosell ⁽²⁾, Esteve Martí ⁽¹⁾ y Joan Tous ⁽¹⁾

(1) Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Centre Mas Bové. Apartat 415, 43280-Reus (Tarragona). agusti.romero@irta.es

(2) Associació Oleïcultors del Priorat i Agrícola Ulldemolins Sant Jaume S.C.C.L. (Tarragona). lrosell@priorat.altanet.org

Composició: DARP (Producció agrària ecològica) Octubre 2006