Any 111 Barcelona 9 de üuliol de 190$ núm. 110

Any 111

Barcelona 9 de üuliol de 190$

núm. 110

T E S T A D ' E S T U D I

4 3 4 ILLSTl'AClÓ CATALANA ANY III S O C I E T A T A N O N I M A Í L l S T R A C I Ó C A T A L A N A E n c u m p l i m e n t d e l a c o n p r è s e n la p a s s a d a J u n t a G e n e r a l y e n v i i t n l d e l a r t i c l e V d e l s E s t a t u t s , a q u e s t C o n s e l l o b r i r à l a c o b r a n s a d e l t u y l c d e u p e r c e n t d e l c a p i t a l s o c i a l l o d i a i 5 d e l p r e s e n t J u l i o l . L o q u e s ' a v i s a als S r s . A c c i o n i s tes p e r a q u e s s e r v e x i n p a s s a r a r e -c u i l i r sos r e s p e -c t i u s r e b u t s a -c a s a d e l i n f r a s c r i t T r e s o r e r - S e c r e t a r i ( P l a s s a d e S a n t J a u m e , 3) a p a r t i r d e l d i a i 3 , s e g o n s l o p r e s c r i t p e r n o s t r e s E s t a t u t s e n s o n a r t i c l e V I . B a r c e l o n a 1 de J u l i o l d e 1 9 0 3 . P. A. del C . d ' A . L o T r e s o r e r - S e c r e t a r i ,

JOAQUIM CABOT Ï ROVIRA.

C R O N I C A N o p o t n e g a r s e q u e l a s e t m a n a h a s i g u t p a r t i c u l a r m e n t a n i m a d a , d o n c h s a m é s d e l a t r à g i c a s u b l e v a c i ó d e l K n i a ; P o t e m k i n y les c o n v e r s a c i o n s e n t r e M . B o u v i e r y l P r í n c e p B a d o l i n , h a v e m t i n g u t l a e f e r -v e s c e n c i a l l i b e r a l a t o t E s p a n y a . E l s f u s i o n i s t e s se b e l l u g a n y l a c a s s a d e l s e m p l e u s c o m e n s a . Ja t e n i m g o v e r -n a d o r a B a r c e l o -n a ; ^ q u à -n t i -n d r e m A l c a l d e ? E l s n o m s d e l s c a n d i d a t s s o n a n a l a c a l d c j a d a a t m o s f e r a p o l i -t i c a c o m p e -t a r -t s d i s l i u . H i h à q u i e s p e r a a l g u n a c o s a d e l s A j u n t a m e n t s d e B . O . , c o m si n o d e p e n d i s s i n d e ' s h o m e s de s e m p r e , y n o f a l t a q u i d u b t a q u e I s u c c e s s o r d e l s e n y o r L l u c h fassi u n p a p e r g a y r c m e s l l u h i t . E n t r e t a n t S. M . v i a t j a ó c o r re e n a u t o m ó v i l y s p r o g e c t a l a f a m o s a e s q u a d r a . L a g e n t d e p r o c o -m e n s a a d e s f i l a r e n d i r e c c i ó a les p l a t g e s d e m o d a y l a t e n e b r o s a s e c t a a n a r q u i s t a n o fa p a r l a r t a n t d ' e l l a , l o q u e p e r m e t e r à a l a p o l i c i a d o r m i r u n x i q u e t m é s . L a c a l o r r e p r è n els s e u s d r e t s y l a f e d e r a c i ó r e p u b l i c a n a , ú l t i m a c r e a c i ó d e l i m m o r t a l L e r -r o u x , n o a v e n s a m é s de l o q u ' h a n a v e n s a t els g r a n d i o s o s y o b l i d a t s p l a n s h i s e n d i s t i c h s d e l s e n y o r V i l l a -v e r d e . P e r t o r n a r a l e t e r n p r o b l e m a d e l M a r r o c h q u e t o t u n a q u e l a r r e d e d i p l o m à t i c h s n o h a s i g u t p r o u a a c l a r i r — q u i sab si p e r q u è r e g n a i n t e r é s a e n f o s q u i r l o — s e m b l a i n -e x a c t -e q u ' h a g i passat t o t p -e r i l l d -e g u e r r a . N i les c o n v e r s a c i o n s e n t r e f r a n c e s o s y a l e m a n y s h a n a c a b a t , n i es f à c i l q u e s a c a b i n d c t e m p s . M a y c o m a r a s ' h a v i a d e s m e n t i t a q u e l l a d a g i d e l a t e r r a q u ' a s s c g u r a q u ' e n -r a h o n a n t l a g e n t s e n t e n e n . L o c e -r t es q u e q u a n f a l t a n I c s g a n e s , p e r c l a r q u e ' s p a r l i s e m p r e r e s u l t a q u ' u n p a r l a c n g c r o g l i f i c h ò a l i s t i l B r o w -n i -n ^ · . M a . · t e r l i -n c k . Ja M . D e l c a s s é , q u e c o m u n i c à t o t e s ses d i t e s y fetes a A l e m a n y a e n A b r i l d e 1 9 0 4 , f o u p è s s i m a m e n t t r a c t a t p e r q u è . . . s o l s h o r e a l i s à de p a r a u l a . A r a ' s q u e x a n — ¡ o h m u d a n s a d e l s h o m e s ! — p e r q u è M . B o u v i e r els h o d o n a p e r e s c r i t . P r i m e r se r e f u s a u n a i n t e l i g e n c i a p r e v i a a b F r a n s a y ' s r e c l a m a a t o t p r e u u n a c o n f e r e n c i a i n t e r n a c i o n a l , — be q u e c a p n a c i ó l a d e m a n i , — d e s p r é s , d e v a n t les o b g e c c i o n s d e P a r i s , se p r o m e t s o s t e n i r els d r e t s d e a q u e l l a , m a l g r a t u n a c o r t d e s f a v o r a -b l e d e les d e m é s . Se d e m a n a 1 r è g i m d e l a p o r t a o b e r t a , s e n s r e p a r a r q u e ' l c o n t r i n c a n t t a m b é l a v o l y s r e c o n e x e n l a p o s i c i ó y Is i n t e r e s s o s f r a n c e -sos a l M a r r o c h a c a b a t d e v e n i r t o t e s les d i s p u t e s p e r n e g a r l o s . ^ Q u i e n g a n y a n a q u i d i n t r e ? d i r i a d o n B a s i l i o si t o r n a v a . A b t a n b o n a a r m o n í a c o m s e n y a l a n les a f a l a g a -d o r e s p a r a u l e s -d e l P r i n c e p -d e B u l o w y les d e c l a r a c i o n s d e l P r o f e s s o r S c h u m a n n , c a t e d r à t i c h d H i s t o r i a M o d e r n a y p o l í t i c a a r a l o s p e r d u t s , es e x t r a n y q u e n o a c a b i n les p a r t s p e r e n t e n d r e s . E s q u e l o r e a l m e n t d e s i t j a t p e r A l e m a n y a es s u p e d i t a r F r a n s a a les seves c o n v e n i è n c i e s , r e p e t i r c l I r u c d l n g l a t e r r a e n u n m o t . S o l s q u e fins a c c e p t a n t a q u e s t p a p e r d e s a y r a t , q u e c a u be t o t l o m é s a u n M o n t e n e g r o ò u n S i a m , n o s p o t é s s e r c r i a t d e d o s a m o s a l ' h o r a . M e n y s e n c a r a q u a n a q u e s t s se b a r a -l -l a n s o v i n t . ¿ Q u é f a r à -l a B e p ú b -l i c a ? ^e p r e g u n t a n a B e r l i n . A g a f a d a e n t r e d o s f o c h s : I n g l a t e r r a p e r l a b a n d a d e m a r . A l e m a n y a p e r l a d e t e r r a , cs d i f i c i l q u e p u g a e s c a p a r s e ; a l -g u n s h o j u d í c a n i m p o s s i b l e . T o t v i n d r i a m o t i v a t p e r l a c r e x e n t a n i m a d v e r s i ó e n t r e c o s i n s de l u n a y l ' a l t r a v o r a d e l M a r d e l N o r t . S i u n x o c h a r r i b a a p r o d u h i r s e ls c o n v é a c a d a h ú d ' e l l s c o n s e r v a r l a m i s -t a -t , q u a n m e n y s l a n e u -t r a l i -t a -t de F r a n s a . L a l l u y t a s e r à , d o n c h s , l l a r -g a y s e n s t r e v a p e r a b d ó s c o s t a t s , a fi d e f é r s e l a s e v a . I n d u b t a b l e m e n t q u e l e x è r c i t y l a m a r i n a n o s o n l a q u a l t e m p s d e N a p o l e ó n , p e r ò r e -p r e s e n t a n e n c a r a q u e l c o m a E u r o -p a y s o b r e t o t , o b l i g a n a d i s t r a u r e ( o r ses. N i a l u n n i a l a l t r e d e l s a d v e r s a r i s l i a g r a d a r i a , i n i c i a d a la c a m -p a n y a , t r o b a r s c a b d o s c n e m i c h s c n l l o c h d ' u n d e s o l . ¿ P e r o es t a n se-g u r a l a b a t u s s a ? A j u d i c a r p e r e l l l e n g u a t g e d c l a p r e m p s a , c o m m é s v a m é s a g r e , l a c o s a n o s e r i a t a n l l u n y a n a . L a flota g e r m à n i c a h a d e r e l e r s e e n 1920 p e r e l m o d e l d e la i n g l e s a , y es f à c i l q u ' a b a n s d e d i t t e m p s l i p r e p a r i n u n a e m b o s c a d a . E n t r e t a n t l a G r a n - B r e t a n y a ' s b u r l a d ' a y t a l s p r e t e n s i o n s , r e c o r d a n t l a f a u l a de l a g r a n o t a a l r e t r e u r e l a i m p o s s i b i l i t a t d e q u e l a n a c i ó g e r -m à n i c a p u g a d e d i c a r -m i l -m i l i o n s c a d a n y a l a m a r i n a de g u e r r a y r e -c o r d a r l i q u e s o n -c ò r n e r s es -c i n -c h ve-g a d e s m é s p e t i t . P e r ò ' l f u r o r d ' a r m a m e n t s i n v a -d e i x t o i e s les n a c i o n s . ¿ N o v e y e m l a m a t e x a B è l g i c a d i v i d i r s e p e r l a q ü e s -t i ó de les f o r -t i f i c a c i o n s d ' A n v e r s ? N i els p l a n y s d e l s c a l ò l i c h s , n i les p r o -testes d e l s s o c i a l i s t e s — u n i t s d e v a n t d e l m i l i t a r i s m e , — p o d e n r é s c o n t r a l a c o r r e n t de m o d a . E n v à se'ls r e c o r d a la n e u t r a l i t a t f o r s o s a d e l a n a c i ó y ' l c o n v e n i i n t e r n a c i o n a l q u e l i m a n t é la e x i s t è n c i a . E l l s c o n t e s t a n q u e c a -d a h ú t é -d e ferse r e s p e c t a r y q u e l a p a r a u l a de les c a n c i l l e r i e s t o t s o v i n t e l v e n t se l a e n d ú . ¿ C o m si u n p o b l e m e n u t n c t r a g u é s r é s d c d e f e n s a r s e c o n t r a ' l s g r a n s ? ¿ Q u é l i v a l g u é a D i n a m a r c a l l u y t a r a b l a c o a l i s s i ó a u s t r o p r u s s i a n a ? ¿ Q u é ' n t r a g u é E s p a n y a de sos q u a t r e m e s o s d e g u e r -ra a b els E s t a t s L ' n i t s ? P e r ò l o p i t j o r d ' a q u e s t s m o v i m e n t s p o p u l a r s es q u h o a r r o s s e g a n t o t , c o m e l r i u f ó r a d c m a r e , s e n s f e c o n d a r r é s . U n p e r l ' i s t i l s e m b l a d i b u x a r s e a S u è c i a c o n t r a l ' a c t i t u t e s p e c t a n t d e l M i n i s t e r i B a m s t e d t y's p a r l a de s u b s t i t u -h i r l o p e r el C o m t e D o u g l a s a l i de e s p a r v e r a r a l s n o r u e c h s . Ja's p a r l a d ' u n c r è d i t de c e n t m i l i o n s p e r a f r o n t a r t o t e s les e v e n t u a l i t a t s — l l e g è x i s . c o m e n s a r les h o s t i l i t a t s . — M a s s a h a d u r a t l ' i d i l i , p o t s e r a v i a t v e u r è m l a t r a g e d i a . E l cas se p r e s e n t a c o m als E s t a t s U n i t s e n 1861 s o b r e I d r e t d e l s p o -b l e s f e d e r a t s a d i s g r e g a r s e . E l s u n s el t e n e n c o m u n c o n t r a c t e l l i u r e m e n t c o n s e n t i t y ' s n e g a n r o d o n a -m e n t a d e x a r l o r o -m p r e . E l s a l t r e s s o s t e n e n q u e les c o n d i c i o n s p r i m i t i -ves j a n o s u b s i s t e x e n , n i Ics r a h o n s q u e ' l f e y a n n e c e s s a r i y r e s p e c t a b l e . E l fet es l o q u e p r i n c i p a l m e n t se d e b a t e i x . I n d u b t a b l e m e n t q u e q u a n l o p r o m è s n o ' s t é , u n q u e d a d e s l l i g a t

ANY

III

iLUSTBACió CATALANA 43·[> d e l p a c t e ; p e r ò ^ l i a e x i s t i t a l cas d e N o r u e g a ? E l s s u e c h s p o s a n a l c e l p e r t e s t i m o n i d e q u e n o h i h i s e m b l a n t cosa y q u e l o l e t p e r els n o r u e c h s n o t é e x c u s a n i p r e -c e d e n t s . S e n s p è r d r e n s e n e l l a b e r i n t e d e l a q ü e s t i ó c o n s u l a r , f a r è m o b s e r v a r q u e els p o b l e s c o m les f a m í -l i e s h a n de v i u r e a g e r m a n a t s y q u ' u n m a t r i m o n i m a -l a v i n g u t n o v a l g a y r e m é s q u ' u n d i v o r c i . A b r a h ó ò sense, els c o m p a t r i o t e s d I b s c n c r e u e n l l u r d e v e r e r i g i r s e e n E s t a t i n d e p e n d e n t . ¿ Q u é se n t r e u r à d e c o n t r a r i a r l o s ? T e n i r s ú b d i t s r e b e l d e s y d e s c o n t e n t s q u e s e r a n o c a s i ó c o n t í n u a d e p e r t o r b a c i o n s y t a m b é d e s e r t a -r a n a I h o -r a m e n y s p e n s a d a . E l R e y O s c a -r h o d i g u é m i l l o r q u e n o s a l t r e s e n s o n ú l t i m d i s c u r s d e l a C o r o n a . ¡ T o t , m e n y s l a f o r s a ! L a b a r r e j a d e p o b l e s m a l j u n y i t s es s o v i n t u n a b a r r e j a d e t o n a n t . O u e l c o m n e s a b e m a C a t a l u n y a .

W . COPOLEU.

N ' A N E Ò S T A V A N

Acaba de m o r i r a l'rovensa u n dels pocles de m é s cor de iquella m o d e r n a l i t e r a t u r a , y u n dels q u e f u n d a r e n l o F e l i -'•rige, font y s í n t e s i s de l o t el m o v i m e n t l i t e r a r i provensal. A m i c h y c o m p a n y d'en M i s t r a l , d'en H o u m a n i l l c , del A u b a nel y de tota la colla de poetes q u e d o n a r e n tan forta e m p e n -la al d e s p e n a m e m d'aquel-la l l e n g u a p o p u l a r , e s c r i g u é u n a partida de poesies ben estimades, l a n c a n i n e la m i l l o r p a r i en son recull q u e t i t o l à A m o u r e P / o i i r y q u e l l e g i r h n sempre ;>b d e l e c t a c i ó ' l s a i i c i o n a l s a la b o n a y sana l i l c r a i u r a .

A q u e l l s versos v i n g u e r e n a C a t a l u n y a per r i n t e r m e d i a c i ó cniusiasta d ' u n s a m i d i s d'en T a v a n , y se n'escamparen bas-tants e x e m p l a r s entre'ls c s c i i p t o r s de per a q u í q u e t r o b a r e n en a q u e l l v o l u m l'esplayament d ' u n a à n i m a de poela s í n e c r a

nent e n a m o r a d a y d o l o r i d a . A x ò p r o d i i h i u n a c o r r e m d ' a m i s -lat entre a l g u n s dels nostres poetes y en T a v a n : t a n t , q u ' u n dels q u ' a b m é s d e v o c i ó havia llegit son l l i b r e l i e s c r i g u é , en provensal m a t e i x , u n s versos al d e v a n t d ' u n l l i b r e q u e l i e n -viava, qu'acaban axis:

L'AMOUr e l i l ' I m i r C I M M f t o . PoUl·lO, lu Ias ./í. M u d i :

IVH,

<íf

MOIIH

c u r í , iVu, f'niíïli, i x n i i i u j «nií .Í'KII i"»- /•ni/ ijr./t1»/. iVu l'ènc f e r mi fers IM/taCDNIltnM f t ü t ! —PouèlO, ildiinén nous la man: l U u ben éOUlkU,

E i / ( i n PiotW ¡/ue m i rend Inun f r a i r t . —

Kra l ' ú l t i m c o m p a n y q u e l i quedava a n e n M i s t r a l d a q u e -lla a g r u p a c i ó esplendorosa de m i l x M g l l e n r e r a , q u e l'ha dexat sol, ú n i c h s o b r e v i v e n t d'aquella gloriosa pievade. L o n n m o r i a l c a n t o r de M i r c y a va i m m o n a l i s a r lus n o m s de sos c o m p a n y s en u n a fraternal s a l u t a c i ó q u e ' l s feu en l o cant V I de son p r i m e r p o e m a ; al rellegiria a v u y , sembla una e \ o c a c i ó

N'ANKÒS TAVAN

r o m pnovtNSAL, AUTO» v ' A m o u r e PÍOUr, m ÜELS FUNDADORS

DEL F M b r t g t

í ÚLTIMAMFNT A l'üOvrNSA e l u lamben, l i t t U u .\nscume. que, di Iriho 10K/0 lou lèume. r t g a r d t t , p t H u l i i u , l i chalo que j a n g a u l

e l u , Paulaun,Jln g a U J a l r t ; e l u , /•'!( p a u n Irenquejaire, T a r a n , umble iansnunejaire

t m é l i g r i h t t bi un qu es/'inclinn hnin ItUgUUl Tu m a i , que dins l i d u r t n ç a d n

Iremyes tHCÚTÚ l i pensado,

lu q u \ ) nósli lOUlili cau/es lou f r a n c h i m a n . moun A d o / o D ò u m a s : tfiandido, quand pièi Mirdio s'es /-andido liuen de soun mas, HOPO e candida, lu que l'as, dins l'aris, menado jicV la man! O Jous a m i de ma j o u f è n ç o ,

i-alinl l ' t l i b r e de P m v è m f O ,

qu eseoulas, alenliéu, m i eansoun d'aulre M m ' / " que sab'$, oh Houmaniho,

entrena dins lis announto e l i p l o u r de la yacamho,

e lou t ire di chalo, e l i flour d ó u p r i n l ï m s ;

Tu'nlin, de quau un vènl de Jlamo rentoulo, emporio e / b u l l o l'amo, Oarelll, o Jicu ardent d ó u manescau d M e n ! . . .

i'ers la / r u c h o bello e maduro, o Viiulri lóuti, Í) mesuro que ít'ii escale moun auturo, a l e ñ a s moun camin de ruste sant alen!... lu que d i bos e d i ribiero

cerques l o u WNfrtM < fresquiero. f e r loun cor coumbori de pantai amourous,

fiir A u b a n è u ! e de l i toubro, l u , l'.rousihat. qti'à la l'ouloubro fas mai de noum, que n en recoubro de soun \ostradamus, l ' c s t r o l ò snuloumbrous;

A x i s saludava'l g r a n M c s i r e I sos a m i d i s d aleshores; axis saludava a son modest c o m p a n y q u ' a v u y ha desaparegut de entre'ls vius, d e x a n t perí) sos versos q u e t o l s los provensals han llegit y l l c g i r à n .

Aquesta m o r t es u n d o l per les lletres do l'rovensa. N o s a l tres en d o n e m lo p è s a m al seu p r i m e r poela, al solitari M i s -t r a l .

L

K x c o s i c i ó

BRAUN

C L E M E N T

Y

COMPANYIA A LA ROTONDA D E L ATENEL" BARCELONÉS, OKGAMSADA PER SON RKPRESENTANT

L'EXPOSICIÓ

D E F O T O G R A F Í E S

A L A T E N E U B A R C E L O N È S

N o t a b i l i s s i m a ha s i g u t T e x p o s i c i ó que"l senyor D u r a n y B o r i ha o r g a n i s a i a la Sala r o d o n a del A l e n e u B a r c e l o n è s ab e x e m p l a r s triats de fotografies al c a r b ó sortides dels reputats tallers q u e la casa B r a u n C l e m e n t y C o m p a n y i a tenen a D o r n a c h ( A l s a c i à ) y q u e tan estimades son dels aficionats y coleccionistes.

Les parets de la g r a n sala han estat amagades m a t e r i a l m e n t sota la m u l t i t u t de probes a l l i r e u n i d e s , c o m pot veures en los gravats q u e p u b l i q u e m en aquest n ú m e r o . De t o l s los p r i n c i p a l s M u s e u s del m ó n s'hi veyan obres r e p r o d u h i d e s ; tots los p r i m e r s artistes h i estavan r e p r e sentats, n o sols en ses teles m é s c e l e b r a -des, s i n ó en f r a g m e n t s y detalls escullits ab t o t c o n c x e m e n t . Passejarse e n t r e m i t x d ' a q u e l l sens f i de r e p r o d u c c i o n s , e q u i -valia a moltes llissons d ' a r t y resultava u n e s t u d i s u m a m e n t a g r a d ó s . C o m a m o s t r a de l o exposat, d o n e m tres testes de V e l a z q u e z . R e m b r a n d t , y de V i n c i , agafades a u l l s c l u c h s , p e r q u è la t r i a h a u r i a s i g u t i m p o s s i b l e .

L a e s t a m p e r í a del senyor D u r a n y B o -r i es la q u e t¿ a d i s p o s i c i ó del p ú b l i c h aquells e x e m p l a r s de fotografies inaltera-bles al c a r b ó , verdaderes r e p r o d u c c i o n s a r t í s t i q u e s per les q u a l s t o t h o m pot ferse

a casa u n m u s e u de les obres mestres de la p i n t u r a q u e m é s s'avingan a les seves p a r t i c u l a r s aficions.

L A T R A M O N T A N A

S e m p r e que del r e d ó s estant de m o n n i u d'orenetes sento esbufegar i m p e r i o -s a m e n t la t r a m o n t a n a , a n y o r o l'e-sprit sotil de grechs y egipcis, d'aquells grans artistes d ' à n i m a desperta y prescient, q u e t r a d u h i r e n en conceptes y f o r m e s sensibles t o l s los f e n ò m e n s de la N a t u r a , f o r -j a n t sos portentosos m i t u s .

Y es q u e la t r a m o n t a n a sembla d e m a -n a r l o sempre'l m i t u s , so-n e -n c a r -n a m e -n t d e f i n i d o r . A q u e x a forsa escabellada y bo-ja que galopa desfermada per l'cspay, sens t r o b a r a son pas m o t a n i obstacle q u e la d e t u r i , d e m a n a é s s e r condensada en u n a v i s i ó , y axis entatxonarse en lo cervell dels homes: restarhi en f o r m a de m o n s t r e c o n s c i e n t , q u ' o b r a per i m p u l s d'esplays f e r é s t e c h s ò de t e r r i b l e s q u i m e -res d i v i n á i s . O h i n t l ' u d o l a r t e r r o r i f i c h de la t r a m o n tana ¿ q u é se m ' e n d o n a a m i de les f r e des e x p l i c a c i o n s q u e m e ' n fassa la c i e n -cia?1 M e cal la m à g i c a del a r t , de la fantasía r e v e l a i r i u , q u e ' m c o n t i la bellesa a r -m ó n i c a d ' u n g r a n -m o t i u , q u i n a forsa sento, mes n o p u c h esplicar....

P e r ò grechs y egipcis han dexat de regnar en l'esperit dels h o m e s , los m i t u s

han caygut l l a m p f e r i t s e n l ' o b l i t , y ' l f e n ò -m e n se d e s e n r o t l l a a -m o n e n t o r n sens q u e j o puga c a p i t a r l h l i c a m e i i l l o m ó v i l s o b i r à de sos ocults designis: n o ' m resta m é s q u e la p e r c e p c i ó grollera de sos efec-tes m a t e r i a l s .

A x i s c o m les teulades son la p o e s í a de la serenitat, la t r a m o n t a n a es l o misteri de la forsa... Fa v i n t y q u a t r e hores que l'estich escoltant y n o he p o g u t penetrar-la penetrar-la forsa d ' a q u e i x m i s t e r i .

M o n n i u isolat, es lo c a p c i r ó del e d i f i -ci q u e l'aguanta: a sos peus j a u a p i l o t a i a c o t a d a m e n t lo poble, arrapat a la terra, t a l m e n t c o m ab por de q u e la t r a m o n t a -na havia d'esgra-narlo d ' u n a grapada y e n d ú r s e l . fet bossins, c a m í de l o desco-negut.

Sola'l n i u s'exlremcix y b r u n z la casa entera y al m e u e n t o r n , a ran de clos de parets q u e m'arreceran y lins ais darrers l í m i t s del espay. u n a m a r i n v i s i -ble tempesteja esbojarradament.

T o t c r u i x , t o t t r o n t o l l a , t o t gemega, t o t se desenqCierna al embat d i m o n i a c h d'aquexes onades d'ayre que's rebaten y fugen s e g u i d a m e n t sense fré cap e n l l à , sempre y sempre cap e n l l à , c o m si n o poguessin a c o n s e g u i r la fi de l o q u e cer-c a n . . . M e n t r e s escer-cricer-ch, la sorreta que baxa del t e u l a t , q u ' e n t r a per tots cos-tats, m a t e i x que fossen les parets de ma-lla, m e cau sobre"! cap, sobre'l paper aquest, sobre'ls q u e ' m , v o l t a n ab la

ma-m

m

D. S. DURAN Y B O R I . — A S P E C T E DE LA SALA AB L'EXPOSICIÓ DE REPRODUCCIONS FOTOGRÁFIQLES AL CARBÓ

icxa l l i b e n a i q u e si e s t i g u é s instalat al m i u del carrer.

Los baienis de la porta y del b a l c ó for-cejan a t r o p e l l a d a m e n t , amenassant ab r o m p r e les ferramentes y r e b à t r e s e a f o -llits per les parets; los vidres r e t i n t i n a n sonorosos, los p o r t i c o n s t r e m o l a n c o m ales d'aucells esporuguits, lo c o b r i t a u l a belluga i n q u i e t sos serrellets, c o m si t i n g u é s a sota u n a a n i m e t a , les p l o m e s t o r -nassolades del p a g ó reyal se fan elles ab elles c ò m i c h s acataments d i n s del pitger a n t i c h , r o d o l a n per terra c o m a n i m a l s per vida misteriosa'ls esquexos de p a -per, pel forat de la clau e n t r a n penetrants x i u l e t s de serpent, pel c a n ó de la x e m e -neya se caragolan pahoroses r e m o r s de m n d a l l a , y sagetes d'ayre fret, lliscant p e r í i d i o s a m e n t per les escletxes, me f e -rexen, ara en la galta, d e s p r é s en la m à , m é s tart en l o c o l l , d e s p e r t a n t m e en t o t lo cos ingrates esgarrifanses... M o n n i u es p l è d ' u n a fressa y b e l l u g a m e n t i n s ò l i t q u e ' m desconorta, tal c o m si h i h a g u é s entrat u n e x è r c i t de follets e n t r e m a l i a t s . Mes los follets no hi son, n o h i h à cosa v i v e n l a fóra j o , q u e m o c h n e r v i o s a m e n t la p l o m a , agitat per u n a estranya i n q u i e -t u -t . . .

N o t r o b a n t m o n e n e m i c h a d i n s , l o cerco a f ó r a . A la

pista,

fa u n dia d ' à n -gels: lo cel es s e r è y p l è de clarerats, la m o n t a n y a y les teulades t e n e n , si fa no fa, l'aspecte t r a n q u i l de cada dia; ni u n a

m o t a entela la netedat dels termes... M e s l ' o h i r , avisat per les m ú l t i p l A r e m o r s q u e r e c u l l de totes bandes, desperta'l d u b t e y fa g u a y t a r m é s y m é s , en busca y perse-c u perse-c i ó del s o b r e d i t e n e m i perse-c h i n v i s i b l e . Es en debades: m a n c a ' l m i t u s q u e ' l r e v e l i , sensible als u l l s i n t e r n s , j a que'ls externs no h a n de d e s c o b r i r l o . . .

Y en m i t x dels sorolls esvalotats q u e ' m v o l t a n c o m m o n s t r e s escapats de les r a -teres del i n f e r n , j o ' m figuro l ' i m p r e s s i ó de sorpresa y d'esglay aterrador dels p r i -mers homes q u e sentiren b r u n z i r e n t o r n sos caps escabellats la p r i m e r a t r a m o n t a -na desfeta...

L a c o s t u m no m é s pot d e x à r n o s l a o h i r t r a n q u i l a m e n t y t r a n q u i l a m e n t dexarnos o b l i d a r , o h i n t l a , dels aucellcts despedits de les branques fuetejades, del pobre c à sens a m o q u e roda pels carrers ab les orelles revirades y la cua de banda, de la mare velleta q u ' h a d'anar a ca'l apoteca-ri per la filla q u ' a g o n i t z a en la s o l i l u t , del orfe q u e ' l captayre a r r e p l e g à per l u -cre y al q u i n atia d e s p i a t a d a m e n t per la deserta carretera... De tots aquells é s s e r s miseriosos q u e no t e n e n u n r e c ó de terra, q u a t r e parets y u n sostre que'ls a b r i g u i n y q u ' h a n de copsar al ras l'enferestida y t e r r i b l e t r a m o n t a n a d a .

Q u i n a l l i m a sorda, la c o s t u m !

Y que feble y miserable la m e m o r i a dels homes!

VICTOH CATALÀ.

V O R A U N A F O N T ( i )

Plaume la N á y a d e qu'en les recòndites verdors ombrivoles aboca l ' à m f o r a , ab noies trémoles de flauta idílica

y t i h g l ò t è i g de t ó r t o r a . Son llit p e r f ú m a l i murta a r o m à t i c a , sa ona m a y tèrbola guaytan les d r í a d e s ; y a sa caricia les pedres rústiques

prenen finura d ' à g a t a . Tot l'ama. Vòltala turba placèi'ola d'aucells ab c à n t i g u e s de varia música: y ab gust a b è u r a s h i la cabra discola,

com l'anyellela c à n d i d a . Fins pura y gèlida per la c a n í c u l a , de plers }• g r à c i e s la f o n t es p r ò d i g a . ¿ P e r què, donchs, tremola sa veu m u n n ú r a l i

com un cantar de l l à g r i m e s ? No sé... Mes I à n i m a per a x ò escóltala, talment simpàtica p e r q u è es p l a n y i v o l a . . . Sembla d'ausencies p a r l a r , y s ú r a n h i

flors de la vida pàlides. Son les anèmones del cor efímeres, que l'aura r à p i d a de la existencia e s f u l l a , y bréssales l'ona a n y o r í v o l a ,

corrent a mars incògnites... ¡Oh f o n t , oh N á y a d e ! la veu de t ó r t o r a ja no'm d i u é g l o g u e s . sinó eleglaques. tendres memòries d'una edat càndida

quc's c o r o n à d'anémones...

MIQUEL COSTA, Pbre. ( i ) I m i u n t l'estrofa asclepiadea-glicònica.

T E S T A D'UN F R A R E ,

QUADRO DE VELÀZQUEZ AL MUSEU IMPERIAL DE L ' E R M I T A G E , A SANT PETERSBURG

T E S T A D'UN C A V A L L E R , QUADRO I>E REMHBANDT

AL MUSEU IMPERIAL DE L'ERMITAGB, A SANT PETEBSBUBG

T E S T A DE S A N T A ANA, PER LEONARDO DA VINCI

FRAGMENT DIL QUADRO «LA VERGE, I.'INFANT JESÚS Y SANTA ANA» AL MUSEU DEL LOUVRE

L'OPKEÓ « C A T A L U N Y A » , DE CASSÀ DE LA SKLVA,

QU OBTLNGUÉ'L. PKIMEB PPEMI EN LO CONCURS CELEBRAT ÚLTIMAMENT A MONTSERRAT

L ORI-'EÓ C A T A L U N Y A

A b m o t i u de la c o n c u r r e n c i a d'aquesta e n i i i a t coral a la l l u y i a d'Orfeons, o b e n a per la C o r t A n g è l i c a de Sant L l u i s G o n -/aga de la e x - v i l a de Gracia, q u i n a festa t i n g u é lloch en el M o n e s t i r de M o n t s e r -rat el dia 4 del mes passat, y a h o n t el sobredit O r f e ó f o u g u a n y a d o r del p r i m e r p r e m i , a n e m a d o n a r a nostres llegidors quatre notes sobre l'cxistcncia y d e s e n -r o t l l o d'aquesta a d m i -r a b l e i n s t i t u c i ó que ab poch temps d'cxistencia ha sapigut conquistarse u n l l o c h tan h o n r ó s d i n t r e del r e n a x e m e n t m u s i c a l de la terra.

F o u f u n d a t en Setembre del any 1900 y ab u n a constancia q u ' h o n r a a tots els c l e m e n t s q u e ' l c o m p o n e n y especialment a son M e s t r e ' l Reverent G a b r i e l Garcia, e m p r e n g u í l'estudi de la m ú s i c a ab t a n t a r d i m e n t q u e , d i n t r e ' l plasso d ' u n any l o g r à cantar la « M i s s a B r e v i s » de Pales-t r i n a , d o n a n Pales-t l n a c o n è x e r en diverses po-blacions de C a t a l u n y a ab verdader è x i t per t o t a r r e u . De m ú s i c a religiosa del m a t e i x g é n e r o p o i i f ò n i c h c o m p t a ab u n r e p e r t o r i variat, y de la matexa manera c u l t i v a la m ú s i c a p o p u l a r catalana y la dels mestres de nostra terra al igual que segueix l'avens m u s i c a l dels paissos del N o r t que tant precioses c o m p o s i c i o n s d o n a n c o n s t a n t -m e n t a l l u -m .

Les p o b l a c i o n s de la p r p v i n c i a de G i -rona s'afanyan a c r i d a r a ses festes m é s esplendoroses el c o n c u r s del esmentat

O r f e ó , y en c o n s e q ü è n c i a a G i r o n a porta d o n a t s dos concerts en el T e a t r e P r i n c i

pal, h a v e n t h i anat altres tres vegades d e -manat a f u n c i o n s religioses y p a r t i c u l a r s , A O l o t , Santa C o l o m a de F a r n é s y a

L l o r e t de M a r hi ha anat a c n l a y r a r la hermosa senyera q u ' o s t e n t a ab el l e m a de « D e u , Patria y A r t , »

Sa tasca educativa no's l i m i t a a les esferes del art, s i n ó q u ' h a e m p r è s u n a m i s s i ó m é s g r a n en les actuals c i r c u n s t a n cies. B a s t a r à i n d i c a r que'ls fills dels i n -d u s t r i a l s m é s i m p o r t a n t s -de la v i l a -de C a s s à y'ls i n d u s t r i a l s matexos f o r m a n part de la s e c c i ó coral y fraternisan ab estret llàs de cristiana g e r m a n o r ab sos operaris, q u ' i g u a l m e n t son coristes, ab i d è n t i c h s drets d i n t r e de l ' A s s o c i a c i ó , p e r s e g u i n t els matexos ideals y e s b o r r a n t d i n t r e del si de la i n s t i t u c i ó tota d i f e r e n -cia so-cial.

M é s encara; per d e m o s t r a r c o m es estreta l'abrassada entre'ls elements q u ' i n -tegran la Societat esmentada y son a m o r pel verdader p r o g r é s , ens c o m p l a u fer p ú b l i c h q u ' e n ella els q u i per sos m e d i s de f o r t u n a h a n p o g u t ser m é s i n s t r u h i t s e n -senyan en classes n o c t u r n e s als fills del o b r e r , d o n a n t l i llissons de les assignatures m é s n e c e s s à r i e s al m o d o d ' e s s e r d'aquella i n d u s t r i a l vila.

Del c o n c u r s a M o n t s e r r a t poca cosa'n d i r è m per no d o n a r massa e x t e n s i ó a n'aquestes ratlles, s o l z a m e n t q u e ' l J u r a t f o r m a t pels d i s t i n g i t s mestres el Pare G u z m a n , en L l u i s M i l l e t , en L a m o t h e

de G r i g n o n , en Joseph S a n c h o M a r r a c ó , a u t o r del h i m n e p r e m i a t , y en J. V i d a l Casanovas, h o n r à la tasca del O r f e ó C a -t a l u n y a ab el p r i m e r p r e m i y caluroses f e l i c i t a c i o n s .

D e s p r é s t i n g u é r e m el gust de s e n t i r cantar pel m a t e i x O r f e ó altres c o m p o s i c i o n s , entre elles l ' A v e M a r i a d'en V i c t o -r i a , i n t e -r p -r e t a d a ab la seve-ritat q u ' e x i g e i x el g é n e r o , y V E m i g r a n t ab tota la dolsa tristesa q u ' i n s p i r a sa preciosa l l e t r a .

En F e l i p Pedrell ha posat m ú s i c a al m a g n l f i c h h i m n e escrit expressament per en Joan M a r a g a l l , c o n s t i t u h i n t el t o t u n « C a n t a la S e n y e r a » de valentia e x t r a o r d i n a r i a , qu'escoltarem a d m i r a t s a M o n t serrat, per el devassall d ' a r m o n i a y d ' i n s -p i r a c i ó c o r -p r e n e d o r a q u e c o n t é .

L a m i s s i ó e d u c a d o r a d'aquests Orfeons es tanta y estan t a n c o m p e n e t r a t s ab la manera de ser y de sentir del nostre p o -ble, que sols falta u n h o m e entusiasta y de bona v o l u n t a t q u ' h i d o n g u i la e m p e n -ta pera q u e l l o r e x i e x p l è n d i d a m e n t la novella i n s t i t u c i ó ; p e r ò q u a n aquesta e n t i t a t se troba c o n s t i t u h i d a per u n n u -cleu de catalans que no sols senten bate-gar en son c o r l ' a m o r al a r t , s i n ó que a d e m é s h i p o r t a n tancat lo llevat del e n -tusiasme p a t r i ò t i c h , allavores no solza-m e n t c a n t a n a la p e r f e c c i ó , s i n ó q u e traspassant les fites del art, la seva i n -fluencia es decisiva en les c o s t u m s de la v i l a y algunes voltes de la c o m a r c a , d e x a n t u n rastre al d a r r e r a seu que d i f í c i l

m

N O T E S D ' E S T I U

QUADRO DE M A R T Í G E N I S Y A G U I L A R — I L U S T R A C I Ó P E R J O S Í C P I I T R I A D Ó I E s p ò s m e u : S o n les v u y t d e l d c -m a t i y a c a b e -m d ' e s -m o r z a r a s o l a d e l

roure vell.

S i h a g u e s s e s v i s t a b q u i n a y r e l a m e n u d a d e s p a t x a v a ' l seu p l a -t e l de s o p e s y ' l seu f^ole-t J e | | e -t ( ('Ji¡ h a u r i a s e n c a n t a t . D i u q u e d i u m e n g e q u a n t u h i s i g u i s t a m b é t r i n d r à la m a t e x a g a n a , y e n c a r a m é s . E n L l u í s y les n e n e s g r a n s t a m p o c h se n f a n p r e g a r d e fer u n à p a t a c a d ' l i o r a . A x ò s í , d ' e n l o t l o s a n t d í a n o p a r a n d e c ó r r e r d e r r e r a d e l s n i u s , d e l s p a -p a l l o n s y d e les flors, a b u n d e l i t y a b u n a a l e g r i a c o m q u e fossen g e r -m a n s d e n P a u e t y d e n M i q u e l . A n a q u e s t p a r e l l los v a l p e r u n s e g a r de r a b e s : y t o t g u a r d a n t les e u g u e s y les v a q u e s , s o n els s e u s m e s t r e s d e t o t e s les e n t r e m a l i a d u r e s . Q u a n s'es-g a r r í a n m a s s a , s e m p r e e s t i c h a b u n a y a l c o r ; p e r ò ' l b o d ' e n P a u m e d i u : — T a f o y , s e n y o r a ; n o s ' h i e n f o n d i t a n t . D é x i l s a n a r p e r l l u r s t a l e y e s a r a q u e ' l s v a g a . S a n t A n t o n i j a ' l s g o r d a . — A x ò s i , a l v e s p r e , t a n t es f i c a r s e a l l l i t c o m q u e d a r a d o r m i t s c o m u n s s ò c h s . L o q u e ' n s p o d í a m b e n e s t a l -v i a r e r a de p o r t a r c a p l l i b r e . E n c a r a n o h i h a h a g u t u n q u a r t b o p e r e s -t a r s e a l e s -t u d i . L a C l a r a , l a g r a n , es l a q u e r o d a a b l a l b u m a l a b u t x a c a d e l d e v a n t a l . A h i r , q u e ' n s v à r e m q u e -d a r t o t s a q u í p e r v e u r e l a b a t u -d a , l i v a i g d i r q u e m i r é s si l i s o r t i a , a b u n f u l l m é s g r a n , p e r e n v i à r t e l . V a e s -t a r -t o -t l o d e m a -t i a b l o l l a p i s a l a m à , y e s t à t o t a c o n t e n i a de p o d e r l o í i c a r e n a q u e s t a c a r t a . D i u m e n g e a l à b a l i u n a m i c a , q u e j o e n c a r a n o s é c o m l i h a s o r t i t t a n t b e . N o ' t c r e g u i s , q u e j a s ' h o v a l i a a q u e l l q u a d r o d e l a v i d a d e p a g è s , t a n v i u , t a n a n i m a t , t a n l l u m i n ó s . H o t à s s i p o t s e r q u e n o m ' h i h a v i a e n s o p e g a t m a y a l s d i e s d e l b a t r e , q u e l a l m c n t n o s a b i a pas t r e u r e l a v i s t a d e l m a g n i l i c h e s c e n a r i d ' a q u e l l p e t i t c l o s d e l ' e r a . D e b o n d e m a t i ' l s b a y l e t s d e l s m a s o v e r s j a v a r e n v e n i r a x o r o y a r a l a n o s t r a c o l l e l a p e r q u è a n e s s e n a b e l l s a b u s c a r les g a r b e s q u ' e n c a r a e r a n a l c a m p . N o is h a -g u e r e n d e c r i d a r d o s c o p s ; y q u ' e s cas d ' e n t r e t e n i r s c a e s m o r z a r ! A b u n c r o s t ó d e p a a l a m à ' m f u g i r e n , y d e d e s d e ' l p o r x o j a m e ' l s v a i g v e u r e l o t s d r e t s a d a l t de l a c a r r e t a a p u n t de m a r x a r a l l à d a l t h o n t h i h a v i a les g a r b e r e s . L a q u i t x a l l a d ' e n P a u y l a q u i t x a l l a n o s t r a , c r i d a n t , r i h e n t y b e l l u -g a n t s e , a -g a f a n t s e a les e s t a q u e s d e l l l a r g a r u t c a r r o , y e n P a u m a t e i x t e -n i -n t l a c o r d a d e l s b o u s , p a s s a v a -n p e r d e v a n t m e u , a l s a n t els c a p s y l l e v a n t s e les a m p l e s p a y ó l e s p e r q u è j o ' l s v e g é s y r i g u é s a b e l l s ; y p e l c a m í d e l s a v e l l a n e r s , j o ' l s a n a v a s e g u i n t e n t r e m i t x d e les v e r d e s b r a n -q u e s , c o m u n a g r a n m a t a de f l o r s b l a n q u e s y v e r m e l l e s q u e ' l v e n t se l ' e m p o r t a v a c a m p s e n l l à , l o t a p o c h a p o c h . A l c a p d ' u n a h o r a les c o r r e d i s s e s d e t o t a l a b u l i ó q u e t o r n a v a a l t r a v e g a d a h o a n í m a v a n l o t . D e r r e r a d ' e l l s e n P a u t i r a v a ' l s b o u s , y b a x a v a l a c a r r e t a , c o m u n a m o n t a n y a d ' e s -p i g u e s , q u e a n ' a q u e l l a h o r a e n m i t x d ' a q u e l l s o l v i o l e n t , c a s i be s e m b l a v a u n a m o n t a n y a d ' o r . E l m a l c a m í les g r o n x o l a v a y ' l s m o s s o s a b l l a r g u e s b a r r e s l i a n a v a n p a r a n t les b a l a n s a -des í i n s q u ' a b t o t a m a g e s t a t y p a u s a els b o u s s ' a t u r a r e n a l m i t x d e l ' e r a . A q u e l l m o n t a r u l l a b u n s a n t i a m é n se d e s f é e n u n a p l u j a d e g a r b e s a s o -b r e ' l sècfa e n l l o s a t ; y ' l s n e n s y n e n e s a l t r e c o p s ' e n l i l a n a l a c a r r e t a p e r fer u n a l t r e v i a t g e , y v i n g u é u n a l t r a b a l u m b a d e b l a t a f e ' l c o m p t e de la b a t u d a . E l s h o m e s a b les f o r q u e s a p l a n a -v a n les d e s f e t e s g a r b e s , y -v i n g u e r e n t r e s e u g u e s c o m t r e s e l e f a n t s , a b les

calsetes

p o s a d e s y ' l s r o n s a l s a p u n t , b r i n c a n ! y r c n i l l a n t a l e g r e s , p e r c o -m e n s a r a s o b r e a q u e l l t o u de v i a n d a l a l l a r g a y f a d i g o s a f e y n a . J o y l o s n o s t r e s n e n s y ' l s m e n u t s d e l s m a s o v e r s e n s a s s e n t a r e m a l a c a r r e t a a l ' o m b r a de l a c a b a n y a , y ' n s m i r a r e m la b a t u d a c o m de d e s d e u n c a t a f a l c h . C o m e n s à e n P a u a f e r g i r a v o l t a r les e u g u e s , e n f o n z a t a l b e l l m i t x d'a-q u e l l m a r d ' e s p i g u e s , d'a-q u ' a n ' e l l l o c u b r í a f i n s a l a f a x a ; y a les b è s t i e s n o m é s se'ls v e y a l o c o l l l l a r g a r u t q u ' e s t i r a v a n , c o m si v o l g u e s s e n s o r -t i r n a d a n -t d ' a q u e l l c e r c l e b u l l i d o r de g r o g u e s y e s c a l f a h i d e s o n e s . E l s m o s s o s a b les f o r q u e s t o r n a -v a n a d i n s l o s e s b u l l s q u e ' l t r e p i t x d e l b e s t i a r e s b a r r i a v a . E l s o l e r a b e n a l l , l ' a y r e q u i e t , y l a c a l o r c r e x í a , e n c e n e n t els r o s t r e s d ' a q u e l l s h o m e s , q u ' e n c o s d e c a m i sa y u n t r o s de b a r r e t a l c a p p e r o m -b r e j à l s la t e s t a , t r e s c a v a n a -b u n a l è y u n a a l e g r i a q u e d o n a v a p l e r d e v è u r e l s . L a n o y a d ' e n P a u , q u e s'ha f e t u n a x i c o t a g r a n , s a p a d a y r o b u s t a , h i f e y a p e r u n a ; t a n a v i a t m a n e j a n t

ANY III 1LUSTBACIÓ CTALANA

443

la f o r c a c o m f e n t v o l e y a r les b a t o y c s p e r e n g r u n a r Ics e s p i g u e s q u e s a l t a -v a n d e l r a d i d e les e u g u e s . U n c o p q u e ' l s p o r t à b e g u d a , q u a n t o t s h a g u e r e n b e n x a r r i c a t de l a fresca p o r r o n a , y e n P a u a n a v a p e r t o r n a r a g a f à ' l s r o n s a l s , e l l a , l a M u n -d e t a , l i p r e n g u é les c o r -d e s -d e les m a n s y a g a f à les l l a r g u e s x u r r i a q u e s , v d o n a n t l i u n a a m o r o s a e s q u e n a d a , l i d i g u é s o m r i h e n t a q u e s e ' n v i n g u é s u n a e s t o n a a l l à a b n o s a l t r e s a l ' o m b r a , p e r v e u r e si t a m b é e l l a e n s a -b r i a d e t o c a r les e u g u e s . Y s i , s i ; t a l fet t a l d i t . P r e n d e l c a p d e l s e u p a r e ' l b a r r e t a t r o t i n a t , se'l p o s a s o b r e l a d e s t r e n a d a c l e n x a , b a x a n t l i a v o l e y a r a l s p o l s o s m u -n y o c h s de c a b e l l s r o s s o s , y , -n u s o s els b r a s s o s , l l u h i n t a l cos n o m é s l ' a y r o s a c o t i l l a v e r m e l l a , j a l a i e n s s o r -t i n -t d e l r o -t l l o de l a p a l l a c o m u n a v i v a r o s e l l a a l m i t x d e l s b l a t s . Y v o -l a n -les x u r r i a q u e s s o b r e -les d i n s de les e u g u e s , y e l l a g i r a v o l t a p a s s a n t els r o n s a l s de l ' u n a l a l t r a , a n i m a n t -les y c r i d a n t l e s p e l s s e u s n o m s . Y -les p o b r e s b e s t i o l e s , l a

Turdilla

q u ' e s l a b l a n c a , l a

Tacada

q u ' e s m i t x n e g r a , y l a

Boja

t o t a d e c o l o r de c e n d r a , l l u h i n t l o s d e s u h o r les a n q u e s y l'es-q u e n a , v a n r o d a n t r o d a n t a b u n t r o t e x t r a n y , p e r l a p e n a a b q u ' h a n de a n a r a x e c a n t les p o t e s p e r s o b r e d'aq u e l l s p i l o n s d ' e s p i g u e s d'aq u e s ' e n f o n -z a n y's b l i n c a n ò ' s p e t a n a s o n pas. U n d e l s m i n y o n s e r a e n B e r n a l d e l M o l i , q u e s e m b l a q u ' h i e n r a h o n a ; y t a n m a t e i x , t a n l l e s t a l i a n a v a l a f o r c a e n d i n s d e l a p a l l a c o m l a v i s t a a l a c a r a d e l a m i n y o n a . E l l a t a m -p o c h l ' a b a x a v a d e s o b r e d ' e l l , s i n ó q u e q u a n se t o p a \ a n les d u e s m i r a d e s c o m d o s r a i g s d e l l u m , t o t s d o s se g i r a v a n , t o l s d o s se'n r e y a n , y a t o l s d o s els p u j a v a u n a f o g u e r a d a a les g a l t e s . E l s d o s a l t r e s m o s s o s q u e t a m b é s o n de p e r a q u i , d e cases d e l v e -h i n a l , f e y a n p a g a r l a t a b o l a a n ' a l s d o s p r o m e s o s . e n d r e s s a n t l o s x a m o s e s M a t i n a d e s q u e f e y a n r i u r e a t o t h o m . — ¿ S a b a s p e r q u è s ' h i q u a d r a a m a -n e j a r l a c o b l a ? — d e y a l ' u -n . — ¡ B e l l m a l q u e n o d e s d i g u i ! — r e s p o n i a l ' a l t r e . L i h a d i t e n B a d ó q u e si n o s a b i a d e b a t r e p o c h l a v o l d r i a a l m o l i . ¿ F a B a d ó ? — L ' h a s e n d e v i n a d a . S u a r a m a t e i x l i p o s a v a a q u e i x p a c t e . — ¡ M e n t i d e r , m é s q u e m e n t i d e r ! T a n b o n a pessa ets t u c o m e l l s . N o u s l o c r e g u e s s e u p a s ! . . . V e y a s ! . . . E n c a r a b o n g o i g q u e j o h i v u l g u i a n a r . . . — Y e s m o r t i d a d e r i u r e y t o l , s'anava b l i n c a n t l l e u g e r a , y l ' a n a v a n v o l -t a n -t les e u g u e s , y a n a v a c r u x i n -t y d e s p u l l a n l s e y a m a n s i n t s e a t e r r a les s e q u e s f o r ç a d e s q u ' e n B a d ó y ' l s s e u s c o m p a n y s l i r e b a t í a n als p e u s d e l b e s t i a r . Y a q u e l l s o l , a q u e l l m o v i m e n t y a q u e l l a s a n t a a l e g r i a l i a b r a n d a v a n e l r o s t r e , q u e , l l e v a t d e l a b l a n c o r d ' a q u e l l s r e n g l e s d e m e n u d e s d e n t s q u e s e m p r e e n s e n y a v a p e r q u è s e m p r e r e y a , a l l ò e r a t a l m e n t u n a b r o -t a d a d e c l a v e l l s r o j o s y e n c e s o s . A q u e l l s o l . . . s e m b l a v a q u e n o p o -d i a s e r q u e l ' a g u a n t e s s e n a q u e l l a n o y a , n i a q u e l l s m i n y o n s . L a m i c a d ' a y r e q u ' a l d e m a t i e n c a r a ' l l e y a u n x i c h de b o n a g u a n t a r , a l l à a les o n z e h a v i a b e n p a r a t . Y a q u e l l s o l q u e y a b u l l e n t y e n l l u e r n a d o r d e d r e t a s o -b r e d e sos c a p s , e n m i t x d ' a q u e l l f o r n d e p a l l a resseca y a r d e n t a . A l c e l n i u n a b r o m a p e r fer m o u r e l ' a y r e ; a l a t e r r a , a b l a b l a n c o r t r i s t a d e l s c a m p s s e g a t s y a b l a b l a n c o r b l a v o s a d e l s t e r r e r s q u e ' l r a i g d e l s o l c a l s i g a , s e m b l a v a q u e s ' h i a s f i x i a v a la v i d a ; n o v o l a v a c a p a u c e l l ; r é s c a n t a v a ; y ' l s p o l l a n c r e s d ' a q u i les v o r e s d e l t o r r e n t , n o m o v e n t n i u n a b r a n c a n i u n a f u l l a , s e m b l a v a n u n a p r o f e s s ó d ' e s t à t u e s g e g a n t e s q u e s , a x e c a d a e n l o s i l e n c i d e m o r t d ' u n b r u s a t d e s e r t . N o s a l t r e s e r a m a l ' o m b r a , y l a x a -f a g o r e n s s o p t a v a ' l r e s p i r . A la C l a r a l i q u e y a ' l l l a p i s d e les m a n s ; y e n P a u , c o m si t a m b é ' l c o r p r e n g u é s l a c o n g o x a d e l v i o l e n t r e s s o l , — Ja e s t à l l e s t a , g r à c i e s a D e u , l a b a t u d a , — va fer t o t a n à n t n o s e n a d i n s d e l a c a s a . — S ' h a n b e n a f a n y a t e l d i n a r a q u e s t a m a y n a d a . B a s t a q u e ' m c r e c h q u ' a v u y es el d i a d e t o t a a q u e s t a i s t i u a d a q u e c a u u n s o l m é s r i g o r ó s ! D e u v o l e r c a m b i a r el t e m p s . . . N o m ' e s t r a n y a r i a g o t a q u e c a p a l a v e s p r a d a t i n g u é s s i m t r o n s ! (Seguirà.)

A impulsos del venl de la passió ardent. la veu s'apagava, y un perdut peló com un p a p a l l ó la boca cercava. Per fi h i va trobar y s'hi va posar ab feble dolcesa, y a l calor del bes va encendres moll més la corola encesa. No era de tardor lo vent cremador de la fior d a r r e r a ; era I petó humit que'l Mars f a a la nit a la Jlor p r i m e r a .

Ton coll vas tombar com se de xa anar la espiga segada; los p a r pres cayent van a n à ' e n c l o g u e n t f á r d e n l a mirada.

Y ' l cercle n e g r ó s restà mitx b o r r ó s sota les pestanyes, com lo sol ponent d e t r á s del torrent vorejat de canyes.

Y Ion cos tol làs demunt de mon bras ¡•as abandonarme, y ab lo J l a y r e intens del més p u r incens vas emborratxarme. VÍCTOR RABOLA.

JT-'

I.A R E P Ú B L I C A D O M I N I C A N A — ( P o t o g r a f l e i proporcionades per D . E n r i c h D c s c h a m p s . )

IxrtMioii DI i »s GHiurs ix. S A N I A .\>A VISTA GENMAI. b i LA CIUTAT UI I'UIRTO-PLAT*

ROIHBI UT LA CASA QL'C KOU HE 1). D l t G O C O L O N , FILL OEL

DESCI'LIM-l>OK, MENTUES TOU G o V E R N A t l O K DE L'ILLA ( 1 5 o ( ) - I - ^ J 3 )

DETALL DEL MONUAIENT A COLON EN LA CATEDRAL UE PUERTO I'LAIA

I . A K I · I M M l . I C A D O M I N I C A N A

Don ÍMinch Deschamps, p c n o i i i s i » J o m m i c k , la p o d i quo ha presentat al « K o i n e n i o del T r a b a j o N a c i o n a l » , c n ires con-ferencies una m o n i < K i a r i a de S a n i o D o m i n g o , c n la que In hk condensat l'estudi n e o g i à l i c h , c l i m a t o l ò g i c h , social, e c o n ò m i c h y polltich d'aquell pals.

Sense traspassar la c o n d e n s a c i ó propia d'aquesta mena de estudis, dita monografia, d e s p i é s d'historiar l'actual conflicte d o m i n i c h a m e r i c à . abrassa totes Ics diferentes branques del desemotllament de la vida nacional d'aquell Kstat, a l u r a n i s e , alguna volia, a comprobai ab datos precisos y ab infoimcs de indiscutible autoritat totes ses conclusions, y fins a descriure ab sos detalls Ics principals parts de la Illa tan importants com les que forman les Badies de S a m a n k , de Neyba y dc M a n z a n i l l o .

Kl senyor Deschamps posa dc relleu l'avens cultural de la K e p ú b l i c a h o m i n i c a n a ab una d i s c r e c i ó que revesteix los seus judicis y apreciacions dc la m í s seria autoritat y que revela en dit senyor u n a e s t i m a c i ó y un amor fondo per sa patria, junt ab u n pli: conexement de les variades y complexes energies vitals que la constituhexen.

Abdues coses quedan palesament explicades devant de la circunstancia d'haver fet lo senyor Deschamps un viatge circular d'anys, estudiant tot lo territori dominick pera la r e -d a c c i ó -d'una obra a la qu'ha consagrat no pochs esforsos y sa-crificis.

E l treball del jove dominick, presentat al F o m e n t cn tres nits seguides y devant d'un auditori distingit, fou secundat per una e x p o s i c i ó de fotografies y per diverses progeccions lluminoses d'assuntos d'aquella hermosa terra, tan digna de millor sòrt, y de les que tenim avuy la satisfacció d'oferirne a l -gunes als nostres llegidors.

Les fotografies exposades per lo senyor Deschamps, m o s -travan totes les diferentes manifestacions dc la vida. cultura y terra dominicanes l.o passil y'l present, les dames y'ls poli-tichs, lo treball del camp y les costums ciutadanes, tot hi tenia sa r c p i e s e n t a c i ó convenient, agrupades en seccions.

L o conferenciant se deturk d'una manera especial en la d e s c r i p c i ó del darrer conflicte ab los Kstats l'nits, fent enten-dre clarament al auditori d'hont arrencava la seva gravetat, exposantho lot ab aquell tacte esquisit que, fa indispensable en aquestes q ü e s t i o n s internacionals tan importants com de-licades.

Molt tenim qu'agrahir al senyor Deschamps hagi vingut a establir son domicili a Barcelona per fundarhi una revista ilustrada: .SW.iwu'nc.j. Serk ella altre Has d ' u n i ó entre les n a cionalitats hispkamericanes y la nostra terra. C o r a l m e n t d e -sitgem a la nova empresa del simpktich literat dominick, llar-ga vida y molta prosperitat.

ANY III ILUSTRACIÓ CATALANA

₄₄₃

PLASIA v UTÀTOA UE COLON, A I'LEPTO-I'I »TA

S A N I G E M O M . — K O K I A L E S A Ï C A S T E L L A X I C A T EN L A C O S T A U U H A M L A M I L L U E R A C O L O N I A L E S P A N Y O L A P E R D E F E N S A D E L A C I U T A T EN S A N T O D O M I N G O . I S A B E L A . — V I S T A D E LA C O S T A , D U . R I U B A J A H O N I C O r OI U «AI>IA I I O N T F O U FUNDADA L A P R I M E R A C I U T A T E S P A N Y O L A . V I S T A D E L R I U J A Q U E ( 4 7 0 K I L O M E T R F . S D E C U R S ) R E V I S T A B E L L E S ARTS

Feyna molt pesada p e r t ' l cronista es la de ressenyar los m é s notables fels que's rcfercxcn en un 6 altre conccplc a Ics arts. Fiés de particular esmeni passa a liarcelona en aquesta materia ab tot y qu'havem atiavessal una d è c a d a de IVslcs e x t r a o r d i n à r i e s , de les quals tan sols c o n s e r v a r é m lo recort de la b n l l a n t a l l u m i n à r i a de les Rambles que per haver volgut fuffir en ella de ficcions y ratlles dretes, ha resultat explendidissima, en sa c o m b i n a c i ó ab r c l e m c n l natural del fullam dels arbres.

En quant a les ans p l à s t i q u e s , d e s p r é s de la i n a u g u r a c i ó del m o n u m e n t al a g r i c u l t o r eximi en March M i r y Capella, a Sant S a d u r n í de .Nova, poques son les mostres de vida que t e n i m de registrar.

A la Sala P a r é s , d e s p r é s d'exposicions sense importancia excep-cional, ha vingut una obra d'en Joan L l i m o n a , ben digne de lixar l'atenció no sols per l o m è r i t absolut de l e y p i n t u r e s exposades, s i n ó per la significació social que té'l fet de que'ls particulars co-mensin a encarregar la d e c o r a c i ó mural de sos salons a pintors de Urans m è r i t s , prescindint de miljanscrs, com tapicers, pintors de paret, ò paperayres.

E n L l i m o n a ha pintat quatre teles, de les que n'ha exposades

tres, destinades als panys de paret del menjador d'una casa aca-bada de fer. Prenent peu del ús I q u ' e s t à destinada la pessa, ha triat com a tema de ses composicions les obres de misericordia « D o n a r menjar a q u i té fam» y « D o n a r beure a q u i té sei». La p r i -mera la representa per una escena que be podria ser treta de la vida de Santa Isabel, y que's composa d'un aplech de capta) res y csguerrals rebent los aliments que'ls dona una dama ricament vestida y que's fa anidar en sa caritativa tasca per un patge y una de ses donzelles. I.'altrc es tret de la Sagrada Escriptura y repre-senta l'anada a la font de Kebeca, ahont troba'ls missatgers de Ja-cob, que van a cercar m u l l e r pera son 611. L o m é s petit dels ires quadros, es sen/illament una visió de la naturalesa vívenla y es a nostre j u d i c i ahont en L l i m o n a ha estat a m é s gran altura, per m é s qu'en los altres hi hajan m è r i t s positius de primera forsa. Mes aquella simplicitat, aquella a r m o n í a , aquell benestar que's des-p r è n del des-poèiich esdes-peuaclc, encisan de bo.

Kn los altres les figures hi estan fermament dibuxades, los tons e n s o p e g a d í s s i m s y delicats, y la factura d'una sobrietat i n -comparable, retratant ben be aquesta personalitat d'en L l i m o n a que fuig d'efectes rebuscats pera c o m m o u r e al p ú b l i c h , y sab, per a x ò , t r o b a r la grandiositat necessària pera c o m u n i c a r a ses c o m -posicions. Dins d'aquella gama t r a n q u i l a s'hi t r o b a n , e m p e r ò , efectes brillants de clar-obscur molt ben resolts.

F.n la matexa Sala P a r é s , s'hi exposan algunes aquareles de

V. Crusat, preses g a y r e b é totes elles del natural y ab algunes

qua-litats positives.

B,

T E A T K E S

«La N e n a » de don Krederich Oliver, es una obra en que'ls pcrsonatues ploran molt, p e r ò DO lan p l o r a r gayre. Kn c a m b i , « l . a musa loca» dels (Quintero, es una comedia carregada d'acudits gra closos, p e r ò ta plorar m o l l : fa plorar per dins.

«La N e n a » es un quadro de costums asturianes plè de color, pintoresch y v i u en lanl que quadro de costums. Mes axis que l'autor s'embranca en la faula d r a m à t i c a , l'acció pren un aspecte g e m e g ó que l i fa perdre bona part del e n c í s , convertint en melo-drama m é s ò menys c a r r i n c l ó lo q u ' h a u r í a pogut ser una comedia exquisida, puix els personatges son apuntats ab veritable trassa y les escenes populars combinades ab un art e x t r a o r d i n a r i . Son es-cenes d ' i d i l i camperol, espatllades a trossos per r . i r ^ i i m e n / q u e les lliga, basat en els amors contrariats d'un m i n y ó , qu'ha de veu-re com un qualsevol, gràcies a la fama de possehir una immensa fortuna, se n'hi e n d ú I les A m è r i q u e s la d ó n a a q u i estima. La c o b d í c i a dels pares de la xicola es lo que dona lloch al conllicte y cl descobriment de que l'home que'ls ha robat la lilla no es m é s q u ' u n tractant en l·luncits, es lo que constituheix el d e s e n l l à s . . . y el càstich. T o t lo d e m é s està mancat de molla, p e r ò com que va amanit ab un e s l u d í acabat del medi y un gavadal de quadros de un gran colorit, resulla assaboridor y lins literari a trossos.

Ab t o l , com a treball veritablement l i t e r a r i , «La musa loca» dels (Quintero. Allò es una delícia d ' h u m o r i s m e l i y pregon, que fa r i u r e per fóra y plorar per dins. Les m i s è r i e s dels empleats del Estat subalterns hi son pintades de m à de mestre en el p r i m e r ac-te, qu'es el m é s sòlit de tota la comedia y que resulta una sàtira punyent contra tot un r è g i m . A n'aquella colla d'alamats que pas-san la vida m o n a gandulejant al fons d'una olicina, estalanl al fireslamisla y al caseru (traclantsc d'una c o m e d í a madrilenya, ceris

«M6

ILUSTPACrO CATALANA

I N D U S T R I A A R T I S T I C A

BALCÓ DE FERRO F O R M I ,

P H O G E C T A T P E R L*A RQUI T F . C T E D. EsRICH S A G S I E R V E X E C U T A T EN L O T A L L E R DE C A R L E S ToRRABADELL

tipos...diisichi s'han J'anomenar en

cas-tellà), fehl grans combinacions pera penar pft a la familia'ls que'n tenen, o pera m a n -tenir els vicis els que no tenen familia, o pera mantenir m u cosa y altra'ls d e m é s , un de bona ganá is passaria un vitalici pera apagarlos la fam y pera que dexessin la Gli-cina, a li de que no c o n t n b u l n s s i n ab llur ineptitut y l l u r inconciencia a la r u i n a del país, que"ls dona un sou petit però axis y lot malaguanyat.

Ja l i o lie dit: f j r i u r e per fóra y plorar per dins tot allò. Y la plorar perque'l q u a -dro que presentjn tan al v i u els y u i n t e r o , dona la mida d'una miseria y d'una malal-tia socials: la miseria de les legions d ' i n ú t i l s que viuen pobrement de la n ò m i n a y la malaltia del país que'ls ha de sofrir. Han let be'ls germans Quintero de no estrenarla a Madrid «La Musa loca», p e r q u é tenian se-gura la reventada.

P e r ò la sàtira de's dos s i m p à t i c h s ger-mans va m é s l l u n y : va conlra'l vici tan es-p a ñ o l de voler ser cada liú lo que no té con-dicions pera ser. Aquells empleats no son bons pera empleats y en lloch de renegar d'ells matexos, renegan del empleu y algun d'ells vol enginyarse per altres medis pera guanyar el pà de la lamilla. T a l l i succeheix al protagonista de l'obra q u i , a m é s de mitx c a m í de la vida, decideix escriure un d r a -ma, engallantse de tal manera axis que l'ha escrit, que manca al respecte a tothom y es llensat de la olicina, vegentse obligat a e m -pendre un calvari d o l o r ó s , qu'acaba (des-p r é s de tres anys dc lluytes y de gana) ab l enfonzament de l'obra, d o l o r ó s desengany que'l la tornar a la oficina, g r à c i e s a la p r o -tecció d'un antich company que veu en ell

un dels poclis empleats r e a l m e n t / . l é o / iosns. P e r ò l'home, ab tant temps de f e r d'nulor, ha quedat larat, no sab prescindir de la

gramàtica y al tractar de corretgir

galicis-mes al seu amiefa y quefe, aquest l i replica: «Déxat dc tonteiii-s: a q u í n i n g ú que t i n g u i un sou m é s petit que'l nieu. té dret a saber més de g r a m à t i c a que jo. Sèu y escriu.»

Y comensa a d i c t a r l i un plan de regene-ració de tots els serveys del Estat.

Y mentres el quefe compadeix al a m i d i desgraciat per les seves manies l i t e r à r i e s , l'amich desgraciat compadeix al quefe per les seves manies regeneradores, impossibles de realisar en un Estat que no la m é s que enlayrar nulitats y fer m o r i r de fam verita-bles formiguers d ' i n ú t i l s , als que paga pocli per lo que necessitan y massa per lo que treballan.

La ironia que resplandeix en tota l'obra es d'una finor clàssica; els personatges son tallats ab seguretat, son vius, son plantats per els Q u i n t e r o a la escena ab grapa de mestres y ab bon gust de literats que, abans d'escriure pel teatre, han procurat esbrinar si servían pera'l cas y s'han fet una extensa cultura. [Model exlra-etpañotí

El primer acte, com a c o n s t r u c c i ó y com a intensitat es una de les p à g i n e s m é s lier-moses qu'ha p r o d u i n t l'art escènich castellà de lots els temps. Els altres dos no son lan arrodonits, perjudicant bona cosa al p i i m e r q u a J r o del tercer, el recort del segon acte de «La comedia n u e v a » de Moratín, ab la qual té c o i n c i d è n c i e s que no volem creure conscients, puix els Q u i n t e r o no tenen necessitat d'apelar a certs medis pera p r o -d u h i r una obra ferma, com es en absolut «La musa loca».

ANY III

La i n t e r p r e t a c i ó va ser cn general molt cuydada. El senyor Díaz dc Mendoza, e n -carregat del protagonista, p l è de caràcter, c ò m i c h ò tràgich segons les situacions, pe-rò sempre dintre la nota justa. La senyora Guerrero, discreta en el paper de criada del primer acte y j u s t í s s i m a en el de mare de una partiquina al segon, en el que va de-mostrar grans dots dc característica. La se-nyoreta B r e m ó n , en son paper d'actriu iiií-mada, esclatant de simpatia. T o t s els d e m é s als seus lloclis.

No tinch espay pera parlar del quadro plàstich que s'ha estrenat a la Sala Mercè ab el títol de «La Mare de Deu quan era x i -q u e t a » , però no vull estarme de senyalarlo com un espectacle artistich del m é s bon gust, digne de ser recomanat tant per la m ú s i c a d'en L a m b e n que l'acompanya com per les hermoses decoracions de l'Alarma que l i servexen de fons.

M . y G.

SPORT

De les ú l t i m e s festes sportives del mes passat, no pot dirsen gran cosa; les regates no tingueren gayre i n t e r é s , ja que'l nostre C l u b no s a p i g u é presemar una t r i p u l a c i ó que p o g u é s lluytar en bones condicions ab els bofíadors d'Alacant qu'obtingueren una brillant victoria, donchs en conjunt els afi-cionats al rem d ' a q u í estan a una altura molt relativa.

En cambi, foren boniques les regates de canoes a u t o m ò v i l s , que foren forsa d i s p u -tades, y les de vela, que t a m b é entretingue-ren ben agradablement als aficionats.

Una festa d'un tò e x p l è n d i l fou el ban-quet ofert pel Real C l u b a les autoritats de Barcelona pera donalslii a c o n è x e r el plan d'axecar un nou edifici a estil de Casino m a r í t i m , que sigui al mateix temps que lo estatge del sport del mar, un embelliment del Port.

El progecte, degut al notable arquitecte Sr. Farrés y Puig, m e r e s q u é la u n à n i m apro-bació dels representants del Ajuntament. Junta del P o n , Cambra de C ò r n e r s y altres autoritats y personalitats allí reunides, que tots alabaren la grandesa de mires ab la que es concebut el progecte, la elegancia que'l domina y la ben entesa d i s t r i b u c i ó , donant satisfacció al sport de la manera m é s p r à c -tica y dexanthi lloch pera grans salons, una t r i b u n a e s p l è n d i d a , una bonica terrassa y un gran mirador, lo qu'en conjunt pot sa-tisfer als m é s exigents y fins de gust m é s oposat.

Els concursos del T i r Nacional portaren aquesta setmana gran concurrencia de tira-dors al camp de la Bota, encara que per la seva distancia de la ciutat no p o g u é obie-nirse un bon èxit com potser hauria pogut ser. No'ns c a n s a r è m de propagar les aficions al t i r , p e r ò cal per axò establir un camp en

ANY III ILUSTPACIO CATALANA

₄₄₇

bones condicions y lo m é s c è n l r i c h possible, pera que'l p ú b l i c h , la gran massa, p u gui aprotitarse de les v e ï n a t g e s q u e s d e r i -van del conexemcnt de les armes de foch, aumenlant axis cada dia'ls seus partidaris. El diumenge passat s ' i n a u g u r à a Tarrassa un v e l ò d r o m , en q u i n centre s'hi ha esta-blert un camp de futbol, donant a x ò lloch a una bonica festa a la que acudi tot T a r

-rassa y les belles tarrasscnqucs l l u h i n t els seus encisos que donavan a n'aquell lloch una nota del mellor bon gust.

Se feren carreres de bicicletes, a peu y ab motocicletes, acudint a la crida del Sports Kgara gran n ú m e r o d'aticionats de Barcelo-na, que c o n t r i b u h i r c n a realsar la festa, y linalment se feu un partit de futbol enlre'l C l u b de Tarrasa y ' l de Sabadell qu'ara neix a la vida, resultant forsa entretingut.

Allí t a m b é hi vegerem i m p o r t a n t s ele-ments de Vilafranca, q u ' h i feren un papc-r ben remarcable, donant una noia ben boni-ca l ' u n i ó de les ires poblacions citades, de-mostrant que per si soles poden fer coses bones de sport, per poch que c o n t i n u í lo entusiasme de qu'estan possehits. Sols falta que seguint el seu exemple y ' l de M a t a r ó , Tarragona, Reus y altres poblacions que miran ab m o l t d ' i n t e r é s les coses sportives, se decidexi a ocupar el seu lloch la bella ciutat d'Igualada, ahont sabem q u ' h i han valiosos elements que sols esperan que'ls d o n g u i n la senyal. ; Q u i la farà?

1,'Abadal va batre'l record del k i l o m e -tre establert derrerament ab a u t o m ó v i l , fent ab el seu 2 0 1-1' llispano-Suis poch m é s de

46 segons, ó sigui una velocitat de H k i l ò

-metres, que ja es ben bonica. — E .

L L I B R E S REBUTS

I S S T I I I I C C I O M E S P 4 B » L A O B S E R V A C I Ó N L·L·L E C L I P -SE T O T A L D E S O L D E L 3 0 D E A G O S T O D E l l | o 5 .

Segunda e d i c i ó n e s p a ñ o l a . Barcelona, Gustavo G i l i , editor. Consejo de C i e n t o ,

285. igoS. L'n f o l l . ab ilustracions. Preu.

una pesseta.

L'aciiu editor senyor G i l i ha t i n g u t l a c e n de fer una nova e d i c i ó de les Instruccions que pera'l proper eclipsi total de sol dona l'Observatori de Física C ò s m i c a de Roque-tes, agregat al Colegi Màxim de la Compa-nyia de J e s ú s , de T o r t o s a . En v i r t u t de les indicacions del follet, que té un c a r à c t e r p r à c t i c h y f à c i l m e n t assequible, t o t h o m pot observar ab fruyt l'extraordinari f e n ò m e n que s'atansa: y no sols l o d i b u x a n t , lo f o t ò -graf, l'aficionat a l'Astronomia, s i n ó fins l o més insignificant observador, ab l'ajuda de unes ulleres ajustades ò d'un bon rellotge, pot prestar serveys a la ciencia, si s'aten a les prescripcions que venen senyalades en lo text.

Aquest va acompanyat d'un mapa d'Es-panya y d'un altre de l'esfera celest, perfec-tament delineats. E S C A C I I S ACABAMENT D E PARTIDA NÚM. L per D . H . RINCK NEGRES <m. w m BLANCHS Los blanchs j u g a n y ¿ m a n y a n S o l u c i ó a l p r o b l e m a flüm. 5 i per l o DR. I I . VON GOTTSCHALL

t i l a n c h s Negies 1 D i D 1 P pr D 2 P 4 A D + 2 R juga 3 A 4 T D Ò A 4 C R X V a r i a n t s : S i . . . R 3 A D ; 3 R 4 A Ò etz. Si... R 3 R ; 3 A 4 C R - | - etz. Si... C 3 A R : 2 D 5 C + eiz. Si... a l t r a : 2 D 2 C R + etz. H A S O R T I T H A S O R T I T

L L I B R E B L A N C H

P O L I C R O M I * T R I P T I C H

P o e s i e s d e

Víctor Català

Un elegant volum de prop de dues centes planes en paper satinat. Ptes. 2*50

Edició de bibliòfil en magnííich paper de fil. Ptes. 4

O " l f I V T • E n a q u e s t a A d m i n i s t r a c i ó , h o n t p o d e n a d q u i r i r l o ' l s n o s t r e s s u s c r i p t o r s .

O L-J V J L / Í 1 * E n t o t e s l e s p r i n c i p a l s l l i b r e r i e s d e C a t a l u n y a .

Somatóse

RecoQstituyem dt primer ordre

F a c i l i t a en alt grau 1 apetit

T a r b e n f a b r i k e n « i ó F r i e d r : B » y e r & Oc . E l t e r f e l d

D u r a n , E s p a ñ a

Eficacia immediata

en Anemia, Neurasie-oia, Depressions nervio-ses. Clorosis, Debilitat, Atonia gàstrica. Escro-fulisme. — D i p ò s i t s : Farmàcies: de G e n e r e , Rambla del Mitx, devant del Liceu_. y de Duran

Í

"8, dreta Ensarne, al E s p a ñ a . Valencia, peu del Paueig de Gracia

MEDICAMENT DE FAMÍLIES

Adoptats de R. O. pels Ministeris de Guerra y Marina Recomenats per la Real A c a d e m i a de Medicina T o t a classe d l n d i s p o s i c l o n a d e l t a b o d i g e s t i u , v ò m i t s y d i a r r e e s , e t c . . e n n e n s y a d u l t s se c u r a n d e p r e s s a y be a b l o s S a l i o l l a t s d e b i s m a t y c e r i , d e V i v a s F é r e i . E x i g i r l a m a r c a de f a b r i c a y l a de p r e c i n t a , y l ' a l e g o r í a

de l a Deesa Ceres a d h e r i d e s a les c o b e r t e s .

Dc venda en totes les farmàcies acreditades del món