• No se han encontrado resultados

Bombers... i apicultors! Què és el GREM? Els voluntaris de Protecció Civil. Els incendis s han apagar a l hivern

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Bombers... i apicultors! Què és el GREM? Els voluntaris de Protecció Civil. Els incendis s han apagar a l hivern"

Copied!
38
0
0

Texto completo

(1)

Entrevista a Paco Sánchez, responsable operatiu de la Sala

Els voluntaris de

Protecció Civil

Els incendis s’han

apagar a l’hivern

Què és el GREM?

Bombers...

i apicultors!

(2)

TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA

EMPRESA QUE VALORA

ELS NOUS REPTES

Els primers a fabricar la

màne-ga recoberta

Armtex

Els inventors de la mànega

Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres

llances

Blue Devil d’alta gama

amb

Rylstatic (produeix la

gota d’aigua sense turbina

giratòria)

(3)

4

Editorial

6

Des de l’Asbovoca

9

Els Parcs

15

L’entrevista

Paco Sánchez

19

Protecció Civil

L’Els voluntaris de Protecció Civil

23

Divulgació tècnica

Qùe és el GREM?

Bombers i... apicultors!

28

Opinió

”Quo vadis” Bombers?

31

La DGPEIS

Notícies

ASBOVOCA

Director

Marc Ferrer i Murillo

President ASBOVOCA

Joan Roma i Salvó

Disseny i Maquetació

Oscar Gamell i Farré

Foto portada

Bombers de Matadepera, en un foc de matolls. Estiu 2013 Autor: Marc Ferrer Alerta és una revista tri-mestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col-laboradors/res. La responsabilitat dels ar-ticles publicats és de cada autor/a.

Es permet reproduir i distri-buir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta  revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvolun-taris.org Web  http://www.bombersvolun-taris.cat   @Alerta_Asbovoca  @ASBOVOCA https://w ww.facebook.com/ groups/31728122751/ Telèfon: +34 609 330 200 Fax:   +34 937 398 272 DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

(4)

ACLARINT CONCEPTES

EDITORIAL

o soc lingüista, tampoc llicenciat en dret, ni vull donar lliçons de res, però massa vegades juguem amb el llenguatge incidint en unes paraules, oblidant-ne d’altres o bé donant-li un significat diferent. Per això vull fer una reflexió a l’entorn de les paraules que s’utilitzen a l’àmbit de bombers.

En primer lloc busquem les definicions que d’algunes de les paraules utilitzades habitualment, podem trobar al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:

Bomber/Bombera

m. i f. [LC] [PR] Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.

Professional

1 adj. [LC] Pertanyent a una professió, d’acord amb les regles i els deures d’una professió. Habilitat pro-fessional. El secret propro-fessional.

2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que exerceix una professió. Els professionals de la medicina.

Voluntari-ària

1 adj. [LC] [FS] [PS] [PE] Que neix de la voluntat. Moviment voluntari. Renúncia voluntària.

2 adj. i m. i f. [LC] [AD] [PE] [DE] Que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat. Un donador voluntari de sang. Un voluntari per a desparar la taula. Un regiment compost de voluntaris.

Altruista

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’altruisme. Un gest altruista.

2 adj. i m. i f. [LC] Que mira pel bé d’altri, que es complau en el bé d’altri, àdhuc en perjudici del propi.

Gratuït -a

1 adj. [LC] Donat, concedit, sense haver de pagar-ho. Una entrada gratuïta. L’ensenyament és gratuït però els impostos són onerosos. Escoles gratuïtes. Consultes gratuïtes.

Compensació

1 f. [LC] Acció de compensar-se dues coses recíprocament; l’efecte. Hi ha compensació entre el guany i la pèrdua.

2 1 f. [LC] [ECT] Allò amb què hom és rescabalat del que ha sofert, esmerçat, perdut, etc., en un afer.

Funcionari/Funcionària

m. i f. [AD] [PR] [DR] Empleat d’una administració pública que es troba en una situació regulada pel dret administratiu.

(5)

Joan Roma Salvó

President ASBOVOCA

@joanromas

Laboral

1 adj. [LC] [ECT] [AD] Relatiu o pertanyent al treball. Contracte laboral. Jornada laboral. 2 adj. [AD] Sotmès a la normativa jurídica que regula el treball.

Vist això, segons la Llei 5/1994, els serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Cata-lunya estan integrats per: (Art. 5)

· El Cos de Bombers de la Generalitat,

· El personal pertanyent als SPEI de les entitats locals, · Els bombers voluntaris,

· Els bombers d’empresa i

· El personal a què fa referència la disposició addicional 3a. de la Llei

Centrant-nos en els serveis públics, l’article 6 de l’esmentada Llei indica que “el personal de què estan

dotats els serveis públics de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya pot ésser pro-fessional o voluntari,...” i segons l’article 7, el “personal professional dels serveis de prevenció i extinció

d’incendis i de salvaments de la Generalitat té la condició de funcionari i integra el Cos de Bombers de la Generalitat...”.

Pel que fa als bombers voluntaris, aquests estan definits a l’article 51 com a “les persones que, per llur

vocació benèfico-social, presten llurs serveis d’una manera altruista dins l’estructura de qualsevol dels ser-veis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments a Catalunya. Els bombers voluntaris no tenen la conside-ració de personal funcionari i de personal laboral...”.

Així doncs, segons el legislador, podem concloure que el Cos de Bombers de la Generalitat està integrat només per personal professional que té la condició de funcionari. Per tant no es comet cap incorrecció

si els anomenem bombers funcionaris ni tampoc bombers professionals, ambdues formes són correc-te, en un cas es reforça el tipus de regulació de la vinculació (dret administratiu) –excloent els laborals- i

en l’altre l’ofici. Ara bé, aquestes persones són les úniques que composen el Cos de Bombers de la Generalitat. Dit d’una altra manera, els bombers voluntaris prestem serveis dins l’estructura de qualse-vol servei de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, però no formem part del Cos de Bombers de la Generalitat, així com tampoc en formen part els auxiliars forestals i altre personal contractat laboral-ment.

Centrant-nos en els bombers voluntaris, en cap article de l’esmentada Llei ni tampoc en el Reglament dels Bombers Voluntaris de la Generalitat apareix menció a la gratuïtat dels actes i activitats d’aquestes persones, ans al contrari, en l’articulat s’especifiquen unes determinades compensacions econòmiques que, a criteri del propi bomber, es poden rebre personalment o destinar-ho a una associació de bom-bers. Tanmateix en cap dels reglaments publicats en els darrers 150 anys a Catalunya es menciona la

participació gratuïta, de franc i sense cobrar res de res dels membres dels diversos cossos de bombers

(6)

DES DE L’ASBOVOCA

’any 2012 el Departament d’Ensenyament va crear el títol de tècnic o tècnica en preven-ció, extinció d’incendis i salvaments i en va establir els continguts i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya va començar a impartir aquest ci-cle formatiu amb els mòduls professionals i les unitats formatives del curs bàsic el 2013.

La novetat de la creació d’un títol propi aconsella faci-litar, en l’àmbit professional de la prevenció, extinció d’incendis i salvaments, l’obtenció de la nova titulació. És per això que el Departament d’Ensenyament va pu-blicar a principis d’octubre del 2013 una convocatòria específica per reconèixer acadèmicament l’experiència dels membres del cos de Bombers i Bombers

Voluntaris de la Generalitat i del cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta convocatòria únicament reconeix els aprenen-tatges que s’han assolit amb l’experiència laboral o en activitats socials, i es fa mitjançant la convalidació de les unitats formatives que derivin d’una unitat de

com-Però novament existeix un greuge comparatiu entre bombers catalans. Als bombers funcionaris, ja siguin de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona, se’ls demana una experiència professional mínima de 2 anys i 0 serveis, en canvi els bombers voluntaris de la Generali-tat de Catalunya se’ls demana que acreditin 5 anys de nomenament en l’escala activa de bomber vo-luntari i un mínim d’intervenció en 200 serveis. Es dona el cas, que alguns bombers voluntaris, encara no han complert 5 anys des del seu nomenament, però en canvi, poden acreditar més de 200 i 300 serveis. Des de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya es va iniciar una recollida de signatures, per protestar en contra d’aquesta discriminació i també pel fet que aquesta va ser una decisió que no va ser consultada als membres Consell de Bombers Voluntaris de la Genera-litat de Catalunya, tal com hauria de ser si és respectes-sin les funcions que tenen encomanades a l’article 2 del seu Reglament.

En poc més de quinze dies es van recollir més de 500 signatures, les quals s’han entregat pel registre dels Departaments d’Interior i Ensenyament, amb la se-güent instància :

Des de fa més de 150 anys els bombers voluntaris de Ca-talunya s’han dedicat de forma altruista a la defensa de les persones i del patrimoni del nostre país. En els darrers trenta anys, gradualment s’han incorporat a l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya ac-tuant en tota classe d’emergències ocorregudes dins i fora de Catalunya, treballant conjuntament amb els bom-bers professionals de la Generalitat.

Recentment el Departament d’Ensenyament ha

publi-Els bombers voluntaris volem un

reconeixement just de la nostra

experiència adquirida

Novament un greuge comparatiu entre bombers catalans que

fan la mateixa feina

(7)

aprenentatges assolits respecte del cicle formatiu de grau mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments (Re-solució ENS/1973/2013, de 19 de setembre), adreçat en-tre d’alen-tres, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta convocatòria, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya se’ls exigeix més del doble d’anys d’experiència i un nombre determinat de serveis realitzats que no es demana a la resta de bombers. Per tant hi ha una claríssima discriminació per a les perso-nes que formen part d’aquest Cos respecte de la resta de bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

D’altra banda no ens consta que s’hagi donat

compli-ment al que s’estableix a l’article 2 del Decret 172/2010, de 23 de novembre, del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat. Aquest Decret estableix que entre les seves funcions hi ha, entre d’altres, “l’emissió d’informes sobre disposicions de caràcter general que afectin les persones membres del cos de bombers voluntaris”.

Per això la nostra associació, a l’igual que les més de 500 persones que hi ha donat suport explícit, volem que no es discrimini als bombers voluntaris i s’igualin els criteris per accedir a la convocatòria per al reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits en l’exercici de la nostra ac-tivitat, a la vegada que exigim al Consell de Bombers Vo-luntaris de la Generalitat el compliment de les seves fun-cions emetent un informe relatiu a l’esmentada resolució del Departament d’Ensenyament.

a Junta d’ASBOVOCA va acordar obrir la par-ticipació dels socis al grup de treball del pro-jecte que, liderat per l’inspector Miquel Rejat, es porta a terme dins d’ASELF, amb l’objectiu d’enfortir el treball conjunt entre ambdues entitats. Per això us animem a participar-hi

Des de fa uns anys el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya està treballant en l’actualització i millora de la plataforma digital que gestiona les actuacions i intervencions del servei i que, entre altres coses, busca l’obtenció de dades que facilitin la seva explotació i el desenvolupament d’estadístiques aplicades.

Amb aquesta finalitat es va nomenar a Miquel Rejat Rodríguez, Inspector del Cos de Bombers de la Ge-neralitat de Catalunya, com a Coordinador SIS (Sis-tema d’Investigació de Sinistres) dins de la Divisió d’Operacions de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments del Departament d’Interior.

A causa de les conclusions inicials aconseguides i al treball efectuat, s’ha plantejat la possibilitat d’obrir i aprofitar aquestes experiències i, fins i tot, contrastar-les i enriquir-contrastar-les mitjançant la creació d’un Grup de Tre-ball Tècnic específic dins ASELF que permeti aprofitar

pats a nivell internacional tant per la NFPA com al CTIF (en què Espanya està representada per ASELF).

Els objectius bàsics que han de marcar les línies de tre-ball fonamentals s’han definit inicialment en les bases del que s’anomena des ASELF “Projecte ISes” i que serà coordinat i liderat per Miquel Rejat.

Des de l’Associació s’anima a que tot aquell soci que vulgui aportar la seva col·laboració i participar-hi es posi en contacte amb la Secretaria de l’Associació en la direcció administracion@aself.com .

Els objectius que persegueix el projecte són tres: - Revisar l’adaptació NFPA-901 a l’argot i reglaments en ús pels SPEIS del conjunt d’Espanya

- Establir els camps d’informació que resultin d’interès per a cada sector professional relacionat amb els SPEIS i la gestió d’emergències.

- Realitzar una proposta d’implantació coordinada que faciliti la integració de dades del conjunt espanyol i la seva vinculació a les ‘world fire statistics’ de CTIF. La Junta d’ASBOVOCA ens agradaria que us hi volgués-siu incorporar. No comporta major Dedicació que la lec-tura d’aquells apartats del document que t’interessin més i el trasllat de l’opinió o correccions.

Projecte ISes - Investigació de

Sinistres

ASELF i ASBOVOCA participen en un nou projecte

(8)

DES DE L’ASBOVOCA

L’Asbovoca al 25è Giro delle

Mura. Città di Feltre

Ramon Guinjoan i Josep Lluís Fernández van anar en representació

de l’Associació.

quest any 2013, el dissabte 31 d’agost, als peus de les Dolomites, en el cor dels Alps italians, la ciutat de Feltre (província de Be-lluno), plena d’història, d’art i de cultura, va celebrar els 25 anys de la primera cursa pedestre a l’entorn de la seva muralla medieval.

En representació de l’ASBOVOCA hi van anar els socis Ramon Guinjoan Barons i Josep Lluís Fernández Pa-dró, els quals, tal hi com els va comentar el comandant provincial de Belluno, Mario Luongo, els bombers són presents en aquesta manifestació atlètica tant com a participants com a organització, ja que són ells els responsables directes del muntatge de la cursa i de l’avituallament. Amb les seves cuines mòbils, serveixen els àpats per a més de 2.000 persones entre atletes, acompanyants i organització.

El recorregut de la cursa és de 10 quilòmetres, en di-ferents categories, entre les quals la del Campionat Europeu de Bombers, amb una participació de 207 co-rredors, repartits en bombers permanents i voluntaris,

sent el guanyador el polonès Damian Pieterczyk, amb un temps e 32’21’’. El primer lloc de la classificació fe-menina amb un temps de 36,14 va ser per Paola Dal Mas, del Parc de Bombers de Belluno.

La cursa principal del Giro delle Mura, edició 2013, van participar uns 1.500 atletes, tenint com a guanyador l’atleta italià Daniele Meucci, amb un temps de 27,21. La sorpresa d’aquesta edició va ser la creació del Pre-mi Paolo de Paoli, que distingeix aquelles persones que han aportat el seu treball i la seva dedicació a l’organització del Giro delle Mura durant els seus 25 anys d’existència.

Paolo de Paoli va morir l’any passat i era molt cone-gut pels bombers per la seva presència en molts dels nostres congressos d’ASBOVOCA i també d’ASELF. Ell va ostentar el càrrec de vicepresident de l’Associació Mundial de Bombers Voluntaris per Europa-Àfrica. El guardonat amb aquest premi va ser el nostre amic i col·laborador l’oficial Franco Magrin, del Parc Central de Belluno.

(9)

1

I Trobada de Cossos d’Emergència i de

Seguretat al Ripollès

E

2

Dues bomberes

publiquen dos llibres

3

Els Pompièrs de Vielha e Mijaran celebren el

seu 50è aniversari

ls Bombers de la Generalitat, juntament amb representants d’altres cossos d’emergència de la comarca, es van reunir el 6 d’octubre a Sant Joan de les Abadesses, on durant el matí es van fer activitats diverses, exposicions i tallers. En una carpa l’interior es va omplir plena de fum amb un circuit pels més petits. Precisament els infants se’ls va a ensenyar a apagar dos troncs amb motxilles d’aigua i travessar un Pont de Mico amb l’ajuda dels Bombers del Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Al migdia va tenir lloc un simulacre d’accident de trànsit amb excarceració dels ferits. En l’exercici van participar, a més dels Bombers, efectius del cos dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Local i del Siste-ma d’Emergències Mèdiques.

“La Clàudia i el seu casc de bombera” és el primer con-te infantil escrit per Carme Romero bombera del parc de Cambrils. i aglutina dos elements que sedueixen els més petits, el món dels bombers i el món de les princeses. Al voltant de la història d’una princesa que visita un parc de bombers i que després vol ser bombera, el conte intro-dueix elements pedagògics per als més petits pel que fa a la tasca dels bombers i, també, per a la prevenció i extinció d’incendis i la igualtat de sexes. L’autora del con-te s’ha inspirat en la seva experiència professional com a bombera, com a mare i com a apassionada als més petits. Està publicat per Edicions Salòria.

Non stop! És el llibre d’Emma Roca, membre del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers i corre ultra-maratons a alt nivell. En el llibre explica com és la seva vida, com ho combina tot sense morir en l’intent, i rei-vindica la feminitat allunyada dels estereotips i a més l’Emma defensa que si un s’ho proposa, pot ser mare -o pare-, esportista i bombera, i donar el màxim en tot.

ls dies 25 i 26 d’octubre els Pompièrs de Vielha e Mijaran van realitzar una sèrie d’activitats per commemo-rar el seu 50è aniversari. Entre d’altres, es va fer un acte d’homenatge per als Pompièrs i familiars, a la sala polivalent de Vielha amb la projecció d’una pel·lícula commemorativa que repassa les diferents èpoques de la seva historia, així com una exposició de fotografies i material.

(10)

6

Portbou ret

homenatge a les dues

víctimes mortals del

foc que va afectar el

municipi l’any passat

4

XXV aniversari del

Parc de Bombers de la

Llacuna

E

5

Festa dels Bombers

Voluntaris de Sant Antoni

de Vilamajor

l 19 de maig de1988 es va constitució oficial del parc de Bombers voluntaris de la Llacuna (Anoia) i enguany celebren els seus primers 25 anys. Dins dels actes de celebració, el 9 de no-vembre es farà un gran sopar on es vol comptar amb totes les persones que han estat, en algun moment, membres del parc.

ant Antoni de Vilamajor va viure el 22 de setem-bre una nova edició de la Festa dels Bombers Vo-luntaris amb un seguit d’activitats adreçades a la població com una caminada popular, jocs infantils i un simulacre d’accident amb risc químic, entre d’altres. A Sant Antoni de Vilamajor el camí de la presència dels bombers voluntaris va començar l’any 1995 amb els objectius d’ajudar els veïns i protegir el bosc. L’any 2005 es constitueix el parc i el 28 de setembre de 2010 es va inaugurar el parc on estan ubicats actual-ment.

S

oincidint amb el primer aniver-sari de la tragèdia, els alcaldes dels municipis de l’Alt Empordà afectats van celebrar el 22 de juliol un sentit acte de record a Terrades, a dues persones, un pare i la seva filla de nacio-nalitat francesa, que van morir a Portbou fugint de les flames. En l’homenatge també van participar els bombers de la població, així com una representació dels bombers de la Regió de Girona i de la DGPEIS i una àmplia re-presentació institucional i de diferents cossos de seguretat i emergències. L’alcalde del municipi, Josep Lluís Salas, va descobri una plaça commemorativa en agraïment a la solidaritat dels veïns del poble que van ajudar totes les persones que van quedar atrapades pel foc a la carretera.

C

(11)

7

L’alcalde de Terrassa

amb els seus bombers

E

8

Festa dels Bombers

Voluntaris de la Pobla

de Segur

l 20 de juliol, els Bombers Voluntaris de la Pobla de Segur van celebrar la seva festa, tot realitzant diverses activitats infantils i un concurs de dibuix. La festa amb molta presència de públic i amics dels bombers, va finalitzar de matinada amb una gran revetlla popular.

E

l 10 d’agost els Bombers Volunta-ris de Portbou van celebrar la seva festa anual, enguany la vuitena, tot oferint una vetllada nocturna de ball i mú-sica, amb el DJ Xisco, per a tots els bom-bers, familiars, amics i el poble en gene-ral, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Portbou.

9

Festa dels

Bombers Voluntaris

de Portbou

E

ls Bombers de Terrassa, guanyadors de l’Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Tráfico, celebrat a Montmeló i que amb aquesta victòria van aconseguir plaça per al World Rescue Challen-ge, el campionat mundial, que es farà entre el 28 d’octubre i el 3 de novembre a Clearwater (Florida, Estats Units), van rebre el suport de l’alcalde de la ciutat, tot fent una visita en el seu entrenament i oferint-se com a víctima de l’accident que havia d’excarcera.

n el Món hi ha milions de perso-nes afectades pel Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperacti-vitat (TDAH). Diverses associacions ha començat una recollida de signatures demanant a l’Organització Mundial de la Salut que declari un Día Mun-dial de conscienciació sobre el TDAH, i així acabar amb el desconeixement d’aquest trastorn. A principis de juny, els bombers de Malgrat de Mar es van solidaritzar amb aquesta iniciativa tot signant a favor de la petició.

10

Bombers

de Malgrat de

Mar signen pel

dia del TDHA

E

(12)

11

Els Parcs de Bombers tornen a hissar estelades

per la Diada

12

Bombers de Matadepera donen sang

’11 de setembre desenes de parcs de bombers de la Generalitat de Catalunya, afegint-se als anhels de llibertat del poble català, que recorria tot el país, van hissar la senyera de l’estel solitari com a expressió màxima que la lluita per la independència de Catalunya, era també assumida pels bombers catalans, sent fidels al seu poble i al seu país. A més a més, aquells molts bombers que el seu parc es trobaven en el recorregut de la via catalana, van sortir a donar suport als participants de la gran cadena humana que va recórrer el país des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià).

L

l 28 d’octubre una representació dels Bombers de Matadepera (i un bomber de Gelida), més l’agrupació local de l’ADF van anar al Banc de Sang de la Mútua de Terrassa per donar sang. Amb aquesta acció es va voler conscienciar a la població sobre la important labor social que representa la donació periòdica de sang.

E

(13)

er tal de familiaritzar-se amb el ve-hicle autoescala, els bombers vo-luntaris d’Arbúcies i de Ribes de Freser, van realitzar durant el mes de set-embre pràctiques amb els bombers d’Olot de diferents maniobres i exercicis amb l’autoescala d’aquest parc.

13

Pràctiques

d’autoescala

dels bombers

d’Arbúcies i Ribes

P

14

Polèmica a

Mata-ró per l’estelada

penja-da al parc de Bombers

er tal de celebrar el seus primers 25 anys, els bombers voluntaris de Collbató, van organitzar els dies 31 d’agost i 1 de setembre tot una sèrie d’activitats, tant per grans com petits, on va destacar una festa infantil, una cursa de muntanya, una xocola-tada popular i una exhibició de rescat en accident de trànsit, que va comptar amb la participació dels Bom-bers dels parcs de Gelida i de Collbató.

15

Els Bombers Voluntaris

del parc de Collbató

cele-bren el seu 25è aniversari

mitjans de setembre va haver-hi una

con-vocatòria de caire espanyolista per les xar-xes socials contra la bandera estelada que oneja en el parc de bombers de Mataró. Responen a aquesta crida, unes dues-centes persones i di-verses entitats mataronines es van concentrar el 20 de setembre davant el parc de bombers per mostrar-los el seu suport i per defensar la

presèn-cia de la bandera independentista, tot emparant-se en la llibertat d’expressió i de reivindicació, en un ambient festiu i de respecte.

L’endemà dia 20, unes quaranta persones es van concentrar per demanar la retirada de la bandera estelada que oneja des del juny a l’antena de l’equipament. Es van viure moments de tensió ja que alguns concentrats insultaven els bombers i van impedir l’accés d’un vehicle de Bombers que venia de fer un servei, amb amenaces i coaccions. Els manifestants, que escridassaven consignes a favor de la unitat d’Espanya i contra Catalunya van intentar assaltar el parc, fet que va obligar els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra a intervenir i fer una barrera per allunyar de l’edifici els participants a la protesta. Entre alguns d’aquests manifestants es trobaven membres del PP, PxC, C’s i de la Falange de Mataró.

A

(14)

Amb la finalitat de tenir una bona coordi-nació i coneixença mútua, durant el mes d’octubre es van fer pràctiques conjuntes entre els Bombers del Parc de La Pera, personal sanitari de l’Hospital de Palamós i del SEM.

16

Pràctiques

con-juntes dels bombers

de La Pera i el SEM

A

l 21 de juliol els parcs de bombers van recordar els 5 companys del GRAF que van perdre la vida al foc d’Horta de Sant Joan l’any 2009. L’homenatge va consistir en treure els camions al carrer a les 12 del migdia i fer sonar les sirenes en “senyal de dol i record”.

La dotació de guàrdia del parc de bombers de Reus va fer l’acte davant de l’Ajuntament de la població i per aquest motiu, la DGPEIS, sota l’excusa d’una protesta laboral encoberta contra les retallades, va obrir un expedient disci-plinari contra el caporal responsable del torn, per tal de sancionar-lo amb tres mesos de sou i feina. Tant sindicats com molts bombers han protestat contra aquesta mesura que consideren repressiva, desproporcionada i sense cap sentit.

l centre de Manresa va ser l’escenari el 15 d’octubre d’un simulacre en el marc de ductàlia, una iniciativa del Montepio de Con-ductors per incrementar la seguretat viària entre els joves. L’exercici, en el qual van prendre part cossos de salvament i seguretat va ser seguit per centenars de persones, la majoria joves que prè-viament han escoltat diferents intervencions de caràcter formatiu. El simulacre va reproduir una topada entre una motocicleta i un turisme i van participar els bombers voluntaris de Castellfolit i els bombers de Manresa.

17

Simulacre conductalia

18

Acte en record dels bombers morts a Horta de Sant Joan

E

E

(15)

aco Sánchez és el responsable operatiu de la Sala Central de Bombers de Catalunya. Amb 27 anys d’experiència en el món de les emergèn-cies, continua tan encantat amb la professió com el primer dia i amb un sentit del humor que l’ajuda en les situacions complicades.Ens trobem a la Sala Cen-tral, en una sala de reunions amb parets de vidre que ens deixen veure les grans pantalles i tots els ordina-dors de la gran sala de control.

Quin va ser el seu primer contacte amb els Bombers?

Vaig presentar-me a una campanya forestal l’any 1986 i com que em va agradar vaig anar fent altres campanyes fins que vaig entrar d’interí i després de funcionari.

Primerament, per quin motiu es dedica a les emer-gències?

Em dedico a les emergències per que m’agraden. Vaig començar amb 21 anys, el meu pare també s’hi havia

dedicat i era un tema que es vivia a casa.

Alguna vegada s’havia plantejat la possibilitat d’aca-bar on és?

Vaig començar en una sala central, la Sala de control Regional, en aquell moment la Brigada de Barcelona; per tant feia el seguiments de les actuacions a la pro-víncia de Barcelona. A partir d’aquí he anat canviant de càrrec però la majoria de vegades sempre ha estat rela-cionat amb zones de control.

Com compagina la seva feina amb la vida familiar?

Ho compagino com puc. Jo vinc cada dia, així que cap a la mitja tarda ja puc estar a casa. Si hi ha cap emergèn-cia important, sobretot a l’estiu, la meva jornada laboral s’allarga.

Quina és la part de la seva feina que més el satisfà personalment?

P

La Sala Central, el centre

neuràlgic dels parcs de

bombers

Des del blog Emergencat van publicar aquesta entrevista a Paco

Sánchez, responsable operatiu de la Sala Central de Bombers de

Catalunya (SCB)

(16)

És difícil de dir, però probable-ment el que més m’apassiona és que aquesta és una feina que canvia cada dia. Tot i que les ac-tuacions puguin ser similars, la seva evolució fa que no siguin mai igual. Aquesta novetat fa que cada nova emergència sigui diferent i apassionant.

Hi ha hagut alguna situació que l’hagi marcat especialment?

La gran majoria de vegades, les situacions que marquen són les afectacions que puguin patir els companys, per la proximitat i per l’amistat. Són situacions que ens marquen dies concrets i perduren en funció del grau d’afinitat que tens amb aquesta persona. Dins del nostre món ja passen aques-tes coses però al no conèixer a les víctimes el grau d’afectació és di-ferent.

A arrel d’aquestes situacions, s’ha plantejat mai can-viar de feina?

No (riu per la rotunditat amb que ho diu, n’està ben convençut).

Una bona planificació dels escenaris d’emergències és la base de tot per actuar davant d’una situació de risc, què creu que és l’essencial per a que tot funci-oni?

La planificació és molt important, però de vegades el desenvolupament d’un sinistre et porta a deixar la planificació per que has d’improvisar amb la nova si-tuació que tens. Nosaltres treballem en xarxa, així que depenent de l’ocasió anem incorporant mitjans per complaure les nostres necessitats i per tant, per molt planificat que estigui, n’hi ha situacions que obliguen a adaptar-te de nou

Al parc de bombers de Terrassa van destacar-nos la

quines més qualitats hauria de tenir un bon bomber?

Treballar en equip és important però s’han de tenir uns coneixement i habilitats individuals. La suma d’aquests coneixement i de les habilitats individuals fan que un bomber pugui dur a terme la seva tasca, però el que està clar és que un bomber mai podrà treballar sol per que necessita ajuda per accedir als llocs correctament sense posar-se en perill i ha de tenir molta coneixença tant de la gent que té al voltant en el seu torn, com afi-nitat amb les persones que haurà de treballar. De vega-des, hi ha bombers que tenen prejudicis amb els nous que entren, que són molt joves, però nosaltres hem de traspassar els nostres coneixements, hi ha cosa que difícilment es poden ensenyar a l’aula i hem saber-ho transmetre.

Per a què serveixen les centrals de bombers?

A Catalunya hi ha 7 centrals, que s’encarreguen de vet-llar pel correcte enfrontament de les emergències. Per exemple, si hi ha una emergència greu a Terrassa i es necessiten dos camions amb escala, com que Terrassa només en té un, la central corresponent avisa a un mu-nicipi proper que vagi cap allà. A la vegada, aquestes 7 regions depenen de la Sala Central. La Sala Central és una eina de supervisió i de coordinació que té una visió global, centralitzant així les emergències i sabent en tot moment quins recursos s’estan utilitzant a cada parc de bombers.

Com és el seu dia a dia aquí al a central?

Aquí hi ha uns operadors de guàrdia, que durant l’estiu solen haver uns cinc i ara a l’hivern n’hi ha dos. La meva

Des de la Sala Central veiem

tota Catalunya i en canvi, des

de les regions només tenen

vi-sió del seu territori

(17)

que ens ajuda a tenir tot el territori controlat però cal ser conscient de la nostra responsabilitat. Hi ha coses que es planifiquen cada dia, com les guàrdies o altres dinàmiques.

Abans compartíeu localització amb el departament de Protecció Civil. Heu notat algun canvi des que el van traslladar a Barcelona? positiu o negatiu?

La Direcció general de Protecció Civil fa 4 anys que es va dividir. Protecció Civil va néixer aquí i com que aquest és el parc de bombers més antic, la posada en pràctica de les noves situacions acostumen a comen-çar aquí. Tot i que les formes de fer de cadascú són diferents, ja que la Protecció Civil planifica i descriu i nosaltres actuem. Vam conviure durant molt temps en aquesta sala(senyala la gran sala de control a l’altre banda de la paret de vidre), per això és tan gran. Vam conviure fins que es van crear dues direccions generals, la Direcció General de Protecció Civil i la Direcció Ge-neral de Bombers. Per tant, no hem notat cap gran dife-rència ja que la gent que treballava amb nosaltres ara estan a Protecció Civil i continuem tenint comunicació permanent en totes les actuacions. Per exemple, ells tenen la responsabilitat d’activar o desactivar els plans d’emergència i estem permanentment comunicats tots els dies, en totes les guàrdies.

Quants parc de bombers depenen d’aquesta central?

La Sala Central de Bombers dóna suport a la resta de centrals que donen suport a tots els parcs de bombers de Catalunya, que són uns 150.

Per quins motius es va decidir que fos aquesta la loca-lització de la central?

Pels voltants dels anys 80 es va decidir fer-la a

Bella-A més, un altre factor que es va tenir en compte va ser la proximitat amb l’aeroport de Sabadell, ja que tenim allà la gran majoria dels mitjans aeris.

Com s’estructura aquesta Central?

Tenim la divisió de la Sala Central, amb el màxim res-ponsable que és el Cap de la Divisió. A partir d’aquí te-nim tota l’estructura administrativa.La divisió de la Sala Central, independentment de donar suport a la pròpia sala i a les altres sales de control, té un grup de Suport Logístic que s’encarrega de muntar centres de coman-dament quan tenim focs importants i donar servei a la divisió de Grups Especials, que organitzen l’operativa. A més, la part de mitjans aeris també depèn de la Divi-sió de la Sala Central.

Quin és el procediment que es segueix quan hi ha una emergència?

En tot moment hi ha emergències obertes. Tenim una pantalla on ens mostra totes les actuacions que estan obertes en cada moment. Nosaltres des de la sala cen-tral veiem tot el territori de Catalunya, en canvi, les di-ferents regions tenen només la visió del seu propi ter-ritori, molt limitat. Des d’aquí visualitzem tot el territori i organitzem operativament totes aquelles actuacions en que una regió acaba desbordada. Enviem els recur-sos que necessitin: mitjans aeris, grups especials… El Cap de Guàrdia de la Regió es posa en contacte amb el Cap de Guàrdia de la Sala Central i decideixen els recursos que necessiten, i a partir d’aquí la Sala Central els organitza.

Cada Parc de Bombers disposa d’algun material exclusiu. Quina és l’especiali-tat de la vostra Central?

Des d’aquí fem una distribució lògica dels materials exclusius en funció de les comunicacions que tingui cada parc i de les seves possibles necessitats. Aquí te-nim el grup de suport Logístic que, quan hi ha un foc forestal molt gran, munta un centre de comandament al mateix lloc de l’incendi. D’aquesta manera traiem la pressió de la Sala Central i la pressió de Premsa i la tenim condensada a l’incendi, i a més tenim la informació de primera mà. També tenen les operatives situades

La gent té una idea molt

super-ficial de la tasca que duem a

terme els serveis d’emergència

(18)

La gent té una idea molt

super-ficial de la tasca que duem a

terme els serveis d’emergència

aquí els Grups Especials: rescat de muntanya, els grups subaquàtics, gossos de recerca, metge..

Hem vist que teniu una sala de premsa, què hi fa aquí?

La part de comunicació és molt important, ja que els mitjans de comunicació volen publicar les emergències que succeeixen a les seves zones, especialment els mit-jans locals. Com que el nostre gabinet de premsa està aquí mateix, s’assabenten al mateix temps que nosal-tres de les emergències i de com evolucionen, cosa que fa que la transmissió de la informació es doni en un flux continu. També porten les xarxes socials, com per exemple el nostre Twitter.

Quina és la funció del CECAT mòbil?

Tenim dos vehicles especials, el CECAT o CCA (Centre de Comandament Avançat) que pertany a Protecció Civil, i el CCB (Centre de Comandament de Bombers). Tots dos vehicles són unitats mòbils que es mobilitzen al lloc del sinistre quan hi ha un gran foc i permeten seguir i controlar-ho tot des de la zona freda de l’incendi.3cecat

Quina diferència hi ha entre el CCA i el CCB?

Al CCA s’ajunten tots els cossos operatius. Protecció Ci-vil té la funció d’aglutinar tot allò que ja està muntat, i que ens coordinem entre nosaltres, i ho fan amb els plans d’emergència. El CCA garanteix totes les comu-nicacions des del lloc del sinistre.El CCB seria la repro-ducció de la Sala Central dins del vehicle, és a dir la Sala Central situada al lloc dels fets. És on s’ajunten tots els bombers, permet tenir identificats els bombers im-plicats en el sinistre. El CCB va associat al CCA; el CCB es limita a l’àmbit de bombers i el CCA és més ampli i treballen per tothom.

Què hi ha dins d’aquest vehicle?

L’equipament és el mateix que a la Sala Central però adaptada a les dimensions del vehicle. Hi ha

ordina-dors, pantalles, impressores, grup electrogen extern de 16Kva, receptor de TV..

S’utilitza molt aquest vehicle?

No gaire, ja que l’utilitzem quan necessitem moure el punt de Control, en casos d’extrema importància. L’úl-tima vegada que el vam treure va ser pel foc de la Jon-quera.

Amb la crisis econòmica actual, les emergències que es duen a terme des d’aquí s’han vist afectades? En quin grau?

És un tema molt sensible que en el nostre cas ha tocat tant els sous dels funcionaris com els mitjans. Els recur-sos de moment són els mateixos, però segurament en tindrem menys durant la campanya forestal i ho hau-rem d’afrontar amb alternatives. En definitiva, és una situació de país amb la que hem de conviure..

Creu que la gent té consciència dels serveis d’emer-gència en la nostra societat?

Costa molt. Si féssim una enquesta preguntant a la gent què haurien de fer o on haurien de trucar en cas de te-nir una emergència ens enduríem una sorpresa. Cadas-cú diu un número de telèfon diferent i no hi ha consci-ència que l’únic que tenim a Catalunya d’Emergències és l’112. Compleix una normativa europea i resoldria qualsevol tipus d’emergència.

Creu que la població coneix la feina que fan els cossos d’emergència?

La gent té consciència del que fan els diferents serveis quan actuen, però sovint en tenen una idea molt super-ficial. El cos de Bombers, per exemple, té un grau molt alt d’acceptació perquè agrada a la societat, però dubto que la majoria coneguin a fons la feina.

Quins són aquests factors més desconeguts?

Les tasques que fan realment els diferents grups d’emergència. Falta profunditat, la gent associa bom-bers amb focs, mossos amb multes i 061 amb ambu-làncies i accidents, i en realitat cada cos té moltes més tasques que no pas aquestes i que passen més desa-percebudes

Estudiant de periodisme a la

Universitat Autònoma de Barcelona i

MARIA CASTRO

Aquesta entrevista va ser publicada el 29 abril de 2013 al portal Emergencat

http://emergencat.wordpress.com/2013/04/29/la-sala-central-el-centre-neuralgic-dels-parcs-de-bombers/

JOANA CALDERÓ

Estudiant de periodisme a la

Universitat Autònoma de Barcelona i

(19)

Els voluntaris de

protecció civil

Les associacions de voluntaris de protecció són una forma de

participació ciutadana per a col·laborar en les tasques de

pro-tecció civil.

Tots els ciutadans i ciutadanes poden col.laborar regu-larment de manera voluntària i desinteressada en les funcions de protecció civil mitjançant les associacions de voluntaris de protecció civil (AVPC).

Segons la Llei 4/97, de 20 de maig, de protecció civil, les associacions de voluntaris de protecció civil són aquelles que estan constituïdes segons la legislació ge-neral d’associacions i tenen com a finalitat social la col. laboració desinteressada en tasques de protecció civil dins del municipi corresponent. Els plans de protecció civil només poden reconèixer una AVPC per munici-pi. És per aquest motiu que correspon a l’ajuntament determinar quina ha de ser l’associació de voluntaris que ha de quedar vinculada funcionalment a l’autoritat municipal de protecció civil. Aquesta col.laboració es formalitza mitjançant la signatura d’un conveni entre l’ajuntament i l’AVPC.

A més a més, segons el Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de les associacions de voluntaris de protecció civil, les AVPC són organitzaci-ons de caràcter humanitari i altruista, sense ànim de lu-cre que tenen com a finalitat canalitzar la col.laboració

del municipi en el desenvolupament de les funcions corresponents a la protecció civil i, en especial, en el marc dels plans de protecció civil. L’àmbit operatiu de les AVPC és el terme municipal al qual estan vinculades i la seva mobilització correspon a l’alcalde o la persona en qui delegui.

Així doncs, les funcions dels voluntaris de protecció ci-vil són:

El suport en l’elaboració, la implementació o el manteniment de plans de protecció civil que dugui a terme l’Administració pertinent. 

La sensibilització de la població respecte dels ris-cos que els puguin afectar.

La realització d’activitats formatives i divulgatives. Suport i acollida a la població en el sistema

d’emer-Els plans de protecció civil

només poden reconèixer una

AVPC per municipi

(20)

d’emergència, recopilació d’informació en emer-gència,...)

L’impuls de la participació ciutadana en prevenció i/o actuacions de protecció civil.

En cas d’emergència, coordinar els voluntaris oca-sionals que es puguin personar al lloc de l’actu-ació, assignant-los tasques de protecció civil dins del municipi.

Per a ser voluntari de protecció civil, s’ha de tenir la majoria d’edat, ser resident a Catalunya i haver superat el curs de formació bàsica per a voluntaris de Protecció Civil (CFBVPC), a part d’altres requisits que pugui dema-nar l’ajuntament. A més a més, els voluntaris també han de signar un document on es comprometen a conèixer i acceptar la normativa, la planificació aplicable en ma-tèria de protecció civil i fer constar que compliran les tasques que els siguin assignades.

Drets dels voluntaris de protecció civil:

Portar el nom de “voluntaris i voluntàries de protecció civil” del municipi corresponent. Fer ús dels elements autoritzats en totes aquelles actuacions en què participin.

Rebre els reconeixements, les mencions i les recompenses honorífics previstos en la normativa vigent.

Rebre formació.

El reemborsament per les despeses realitzades en l’acompliment de les seves activitats.

Ser coberts per una assegurança d’accidents, per aquells que es produeixin durant les activitats en què participin, que comprengui indemnitzacions per disminucions físiques i invalidesa tempo-ral o permanent, defunció i assistència sanitària.

Ser coberts per una assegurança de responsabilitat civil, per les activitats en què participin. Formular peticions i suggeriments a la unitat municipal que atén el servei de protecció civil, a través dels seus responsables immediats.

 

Deures dels voluntaris de protecció civil:

Participar en les activitats formatives i preventives a les quals siguin convocats pels òrgans rectors de l’associació i per les autoritats de protecció civil, directament o a través de la unitat municipal que atengui aquest servei.

Assistir a la crida de les autoritats de protecció civil en els casos d’activació de plans, presen-tant-se amb la màxima urgència en el lloc indicat, llevat dels casos d’impossibilitat, degudament justificats.

Realitzar en cas d’emergència, les actuacions que siguin ordenades per l’autoritat de protecció

civil corresponent.

Conèixer els plans de protecció civil que afectin el seu municipi, en especial en tot allò que faci referència a la participació del voluntariat a la protecció civil.

Abstenir-se d’actuar al marge de les activitats establertes per l’autoritat de protecció civil, sense excloure les obligacions que els puguin correspondre com a ciutadans.

Abstenir-se d’utilitzar els elements previstos per a l’ús del voluntariat de protecció civil fora de les activitats en què participin. En aquestes activitats no podran utilitzar-se  elements diferents dels autoritzats per l’ajuntament respectiu.

Posar en coneixement de la unitat que atén el servei municipal de protecció civil o de les autori-tats competents l’existència de fets o circumstàncies que puguin suposar un risc per a les perso-nes, els béns o el medi ambient.

Respectar l’estructura funcional determinada per a les activitats en què participin.

Conservar i mantenir en perfecte estat els elements que els siguin confiats i seguir les normatives establertes per al seu ús.

Tots els voluntaris i voluntàries que formen part d’una

AVPC tenen una sèrie de drets i deures, que detallem a

con-tinuació

(21)

Per tal que les AVPC siguin recone-gudes en els plans de protecció civil han d’estar constituïdes per mem-bres que tinguin la condició de vo-luntaris reconeguts i acreditats per l’ajuntament del municipi al qual

estan vinculats. A més a més, han de te-nir una assegurança d’accidents i de res-ponsabilitat civil i s’han d’inscriure en el registre especial del voluntariat de Pro-tecció Civil de Catalunya que gestiona la Direcció General de Protecció Civil. Actualment a Catalunya hi ha uns 1.431 voluntaris/es de Protecció Civil, agrupats en 135 Associacions de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC). La distribució ge-ogràfica d’aquestes associacions és a tot el territori català encara que on trobem la major part d’associacions és a la demarca-ció de Barcelona. De les 135 associacions de voluntaris que existeixen actualment, actualment 65 estan registrades al regis-tre especial de la Direcció General de Pro-tecció Civil i 23 estan en tràmits. La resta d’associacions, només han estat donades d’alta com a entitats al departament de Justícia. Des del 2008, s’han inscrit 38 associacions al registre especial i aquesta xifra segueix en augment atès que n’hi ha 23 que estan en tràmits de registrar-se.

L’àmbit operatiu de

les AVPC és el terme

municipal al qual

estan vinculades i

la seva mobilització

correspon a l’alcalde

o la persona en qui

delegui

65 associacions

regis-trades al registre

espe-cial de la Direcció

Ge-neral de Protecció Civil

(22)

PROTECCIÓ CIVIL

Registrades 65 En tràmits 23 Justícia 47

A

tès que la formació és una eina indispensable per a disposar d’un voluntariat ben qualifi-cat, la Direcció General de Protecció Civil organitza cada any, juntament amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) que és l’organisme que forma i acredita als volun-taris, Cursos de formació bàsica per a voluntaris de protecció civil. Fins ara es tractava d’un curs de 23h on s’impartien els conceptes bàsics en matèria de protecció civil. Però aquest curs està en procés de canvi i se n’estan canviant els continguts que augmentaran i aprofundiran en acti-vitats desenvolupades per voluntaris com ara els primers auxilis. Finalitzada la formació, l’ISPC expedeix un certificat a cada un dels voluntaris que han superat el curs.

A part dels cursos de formació bàsica, també es realitzen cursos de formació contínua per a voluntaris de protecció civil com ara el Curs d’habilitació per a la sensibilització en protecció civil on es donen eines als voluntaris per a participar en les campanyes de sensibilització a la població com per exemple la campanya de Revetlles amb precaució.

AVPC a Catalunya 2013

LA FORMACIÓ

OLGA ALCAIDE ARDANAZ

Per a més informació sobre els voluntaris de protecció civil, podeu consultar el web www.gencat.cat/interior

Tècnica del Servei d’Implantació

(23)

l Grup de Reforç amb Eines Manuals (GREM) és un grup que té com a finalitat dur a terme tasques per la millora i conservació de l’en-torn natural. El GREM, és una Associació de Defensa de la Natura, que neix al 2009, amb l’objectiu de col·laborar en dos punts importants. Tasques de sil-vicultura preventiva durant l’hivern i col·laborar en la extinció d’incendis forestals, donant suport amb eines manuals durant la campanya d’estiu, allà on siguin re-querits per realitzar aquesta tasca.

Dins el marc de les actuacions de gestió forestal, el GREM treballa duent a terme tot tipus de tasques com la recuperació i manteniment de camins i els seus vo-rals, realitzant franges de protecció i creació de zones amb baixa càrrega de combustible; punt estratègic de gestió (PEG) per frenar l’avanç d’un possible incendi

donant així oportunitats per a que els cossos d’extinció hi puguin treballar de manera eficient i segura.

Durant l’època d’alt risc d’incendi i degut a la prohibició de dur a terme treballs forestals, el GREM col·labora en l’extinció de grans incendis forestals donant suport als incendis amb eines manuals amb la creació de línies de defensa, obertura del perímetre per a facilitar l’avanç de les línies d’aigua, control i definició de perímetre, tasques de remat, així com diferents tasques d’atac di-recte amb motxilles d’aigua i batefocs.

La formació és un pilar bàsic per treballar de forma segura i eficient. El GREM amb la premissa d’oferir el millor servei de la manera més eficient i segura, dona importància a la formació dels seus membres en el tre-ball amb eines manuals i mecàniques, així com en ma-tèria de prevenció de riscos laborals, assistint a cursos i jornades tècniques que siguin impartits per centres acreditats o organismes especialitzats.

Per acabar volem agrair a la Revista Alerta per oferir-nos aquest espai divulgatiu i a tots els col·lectius que ens han donat suport en aquest projecte

E

Què és

el GREM?

Us presentem el Grup de Reforç amb Eines

Ma-nuals, una associació de voluntaris que treballa

en prevenció i extinció de focs forestals.

Durant l’estiu el GREM dona

su-port col·laborant en l’extinció

dels incendis forestals

(24)

Bombers i...

apicultors!

Els bombers voluntaris de Sant Climent de Llobregat porten més

de 15 anys realitzant un tipus de servei molt específic: el rescat

d’eixams d’abelles.

F

a un any el Parc de Sant Climent de Llobregat celebrava el seu vintè aniversari. Aquest parc de la REMSUD es troba en l’àmbit de l’àrea me-tropolitana amb una influència marcada de les serres de l’Ordal i del Garraf.

La dotació actual compta amb una trentena de volun-taris amb un camió (BRP), un tot-terreny (UPC) i un fur-gó especial. Es tracta d’un Furfur-gó de Salvament Apíco-la (FSA) el qual està destinat a serveis amb presencia d’abelles o vespes. L’altre FSA (2 a Catalunya) es tro-ba al parc dels companys voluntaris de Viladecavalls (REMNORD).

Aquest tipus de servei s’inicià de forma pionera quan alguns bombers del parc, gent del camp o apicultors,

via pública o en llocs vulnerables (escoles, hospitals,...). També feien extraccions de ruscos, sovint establerts dins d’estructures d’edificis (a cambres d’aire, rotllos de persianes, arquetes de serveis…).

Conèixer el comportament

so-cial de les abelles i el seu cicle

vital és essecial per la

consecu-ció dels serveis

d’apicultura

Recursos de l’any 1999 per l’execució dels serveis d’apicultura. Font: Bombers St.Climent

(25)

bombers. El vehicle era o be el propi camió, o be “el Lada Niva”, en el que es ficaven les caixes amb els ei-xams capturats, compartint l’espai del cotxe amb els voluntaris que hi viatjaven. Mica en mica els recursos s’anaven millorant i la Direcció General començà a faci-litar més material.

El 29 de març de 2009 el nostre FSA (5.14.53) va fer el seu primer servei a Vilanova i la Geltrú: un eixam “vo-làtil” al passeig marítim. Aquest servei el vaig realitzar sota les directrius del que ha estat el meu principal mestre en l’ofici, el ja bomber veterà Miquel Sierra (en “Papasierra”).

La captura d’eixams

Si entenem com es propaga el foc podrem controlar-ho i extingir-lo. Fent el símil, conèixer el comportament so-cial de les abelles i el seu cicle vital és esseso-cial per la consecució dels serveis d’apicultura.

Anomenem “eixam volàtil” (o “descamisado” segons autors madrilenys) al conjunt d’abelles (formades per obreres –la majoria-, una reina i alguns abellots –mas-cles-) que surten del rusc amb reserves energètiques (mel…) per trobar un nou espai per establir-se i generar una nova col·lònia o rusc. Això succeeix principalment a la primavera i principis d’estiu (depenen la floració i meteorologia). La reina emet una feromona d’agregació

que les manté agrupades i identificades amb l’eixam. Nosaltres aprofitem aquesta característica per la seva captura. Aquest comportament social tambè hi és pre-sent en altres insectes himenòpters (d’ales membrano-ses) com les vespes o les formigues.

Davant un eixam volàtil la nostra actuació es centra en crear una zona segura, que dependrà de l’agitació dels insectes i la vulnerabiltat de l’entorn (sortida d’alum-nes, trànsit de vehicles…). Seguidament es fixa l’estra-tègia de captura, habitualment “escombrant” en màxim número d’abelles cap a una capsa de cartró. A

conti-nuació, s’obre una apertura en la base (“piquera”) per que les abelles puguin comunicar-se amb les feromones d’agrega-ció: si la reina és a dins o hi ha un gran volum d’abelles ben impregandes de feromona, co-mencen a “marcar” típicament aixecan l’abdomen i movent les ales generant un corrent d’aire i fent que la resta que estan a l’exterior de la caixa entrin. Ara nomès caldrà vigi-lar que no marxin o be “acom-panyarles” amb fum del fuma-dor d’apicultor.

Una vegada s’ha capturat el màxim posible, es tanca pi-quera precintant la capsa (per evitar indesitjables “fuites d’abelles”), fent uns foradets per ventilar i es guarda al ve-hicle.

A la tornada, ens posem en contacte amb apicultors par-tículars predeterminats per oferir-lis els eixams i, així,

(26)

econòmic. Recordem que les abelles són considerades com a bestiar segons el Código Civil i protegides per Lleis de conservació d’espècies i, per tant, no es poden matar.

Els ruscos

Explicar la vida de les abelles al rusc i la seva manipulació su-posaria destinar gai-rabé un número de la revista sencera. Resu-mint, podem dir que els serveis on el fet és un rusc, l’anomenem “estable”, i els trac-tem diferent, progra-mant sovint el servei segons la disponibi-litat dels voluntaris i materials necessaris (bastides…). Reque-reix de la inspecció prèvia del rusc (amb les bresques de cera típiques disposades verticalment i com un llibre) i els riscos as-sociats a la seva

ma-nipulació. Sovint, en els serveis d’estables, les abelles poden estar molt més agressives degut a la funció de defensa del seu rusc per la nostra presència i sorolls que generem.

Habitualment, es procedeix a descobrir curosament el rusc de l’estructura a on està instal·lat, picant la pa-ret,... El fum ens ajuda a tranquilitzar-les una mica i amb un aspirador les anem recollint en una capsa. La reina tendirà a protegir-se amb abelles en el lloc més ocult del rusc. No obstant, les abelles continuen treballant. El nostre objectiu és separar els insectes de les bres-ques amb mel (s’aprofita) i de les bresbres-ques amb larves (s’elimina). Procuren que la mel no s’escampi i enganxi abelles i brutícia de l’entorn. Recordem que l’objectiu es retirar el rusc del lloc vulnerable donant la màxima viabilitat a les abelles.

els realitzem si hi ha un risc significatiu, sovint en equi-paments públics o vies de pas. En la resta d’escenaris intentem assessorar als particulars afectats i es deriva a apicultors privats especialitzats.

Les vespes

Aquest insectes cosmopolites instal·len sovint els seus nius de paper aprop de nosaltres. La nostra actuació principal es detectar-lo i eliminar-lo amb insecticida domèstic, ja que, malgrat compleixen funcions ecològi-ques com qualsevol altra espècie, no estan protegides. Identificant el tipus de vespa podem saber quin tipus de vespa és (paperera, comuna europea o germànica, solitària...) i el possible niu que ens podem trobar.

Divulgació i Sensibilització

Una de les funcions dels bombers és sensibilitzar a la població dels riscos que els envolta (a la llar, al bosc, a la carretera...). Al nostre parc ens ha visitat centenars de nens i nenes d’escoles i esplais interessats de co-nèixer el parc de bombers, pujar al camió i tocar sirena o posar-se el casc. Però quan els hi expliques els ser-veis d’apicultura i els hi ensenyes la vestimenta i estris queden sovint “flipats” de que els bombers puguin fer aquestes “coses”. El fet és que alguns ja ens coneixen de serveis a la via pública o a les seves escoles.

També visitem escoles a on expliquem amb dibuixos la vida de les abelles, com les manipulem i què han de fer i què no davant un eixam d’abelles. Finalment, en-senyem el furgó.

Les abelles són considerades

com a bestiar i protegides per

Lleis de conservació d’espècies

i no es poden matar

Abelles marcant a la piquera i entrant a la capsa. Font: Bombers St.Climent

(27)

Abelles marcant a la piquera i entrant a la capsa. Font: Bombers St.Climent

bombers voluntaris, aquest tipus de servei i sensibilitzar el respecte per la natura i, en concret per les abelles. Les abelles de la mel són importants pol-linitzadores, i considerades “espècie clau”: petites variacions de les pobla-cions d’abelles poden generar efectes significatius sobre moltes altres espe-cies.

Alguns números...

Podem dir que els serveis d’abelles és, sense dubte, el tipus de servei

predomi-nant del parc, amb una elevada concentració temporal dels serveis en època d’eixamada (enjambrazón), és a dir, quan les noves reines neixen i surten els volàtils.

Els pobles més llunyans on s’ha fet serveis d’apicultura han estat a Llavorsí (2002) i Basella (2006). Al març del

2000, uns companys van participar en el 1r Congreso Nacional de Apicultura a Guadalajara, per intercanviar experiències i coneixements.

Per finalitzar l’article agrair als companys i companyes de parc amb els que he après i que han tirat endavant du-rant molts anys i avui dia la gestió dels serveis d’apicul-tura, malgrat les dificultats logístiques, acumulació de serveis i les picades!

També podeu consul-tar la memòria detalla-da dels serveis d’apicul-tura del 2009: https:// d l . d ro p b ox u s e rco n t e n t . com/u/34523794/memoria-Apicultura2009.pdf

Podeu contactar amb nosal-tres mitjançant el correu del parc: bombersscli@gencat.cat o ens podeu seguir per Twitter @BBVVSantCliment o per Facebook

Els serveis d’abelles

és el tipus de servei

predominant del parc

de Sant Climent

MIGUEL VILLA QUIRÓS

Ambientòleg i Bomber voluntari. Parc de Sant Climent de Llobregat. e-mail: miquel.villa.adf@gmail.com @MiguelVillaFoc

“Olla” de vespes germàniques extreta d’una cambra d’aire a una casa de Sant Sadurní d’Anoia. Font: Bombers St.Climent

(28)

Des del Centre d’Estudis Estratègics

de Catalunya analitzen la situació

ac-tual dels bombers catalans.

i ha un incendi i els bombers hi van. S’apa-ga i tot va bé. Sí? Darrerament veiem en alguns camions frases pintades de l’estil “Treballem pel poble, no pels polítics”. Una protesta més en contra les retallades.

O potser no. Podem estar d’acord o no amb el contingut, però denota un malestar que es por-ta gespor-tant internament de fa temps, baspor-tant temps. Una de les característiques del servei de bombers a Catalunya és la manca de model, la poca organització amb què s’ha dotat i que tampoc se li ha exigit des de la societat. Això fa que, malgrat el dia a dia es resol bé, internament el funcionament del cos es deteriora.

Les jubilacions comencen a ser importants i seran massives a curt termini. Faltaran comandaments. Els vehicles i materials envelleixen sense renovació de-gut a les retallades. I no s’afronten canvis interns sig-nificatius per no fer enfadar ningú, precisament, degut a la manca de model. Si fem una anàlisi dels darrers anys, ha canviat successivament el color polític en el Departament d’Interior però la dinàmica habitual ha estat situar en totes les direccions generals persones sense coneixement i experiència en el sector bé

sen-se coneixements de gestió d’administració o empresa. Fins i tot s’ha donat la paradoxa que alguns polítics que en l’oposició s’han preparat per anar a Interior durant tota una legislatura, l’esforç s’ha premiat enviant-los a altres departaments (ha passat en els dos darrers can-vis polítics). De fet, hi hagut directors generals que han durat tres mesos, o un any,... pocs han durat més en-llà dels dos anys. A més, també s’ha forçat relleus ge-nerals en la cúpula tècnica, trencant successivament qualsevol dinàmica o projectes a mig o llarg termini. La creació d’un cos de bombers únic per a tot el país va ser un gran pas endavant i un model avançat en el seu temps, però no ha tingut les revisions ni actualit-zacions posteriors, potser per una manca de conscièn-cia política de tots els partits. Però ara estem davant d’un col·lectiu cansat i d’un moment històric on les estructures d’estat estan sobre la taula. Per això cal ser valents i exigir un acord amb la societat catalana. Pot ser un acord parlamentari de tots els partits polí-tics. Potser afegint-hi sindicats, afegint-hi els coman-daments, o una plataforma interna, o les empreses asseguradores, o els ciutadans. L’objectiu, una segu-retat pública amb un model propi que asseguri una línia de treball del cos de bombers independent-ment del color polític que hi hagi en aquell moindependent-ment. Hem de superar l’època de la transició i també en les emergències posar les bases d’un nou país. La situa-ció d’atzucac (jubilacions nombroses, reducsitua-ció de les emergències, reducció del pressupost, els canvis soci-als, etc.) portaran a un canvi sí o sí. L’únic que està en joc és com vol la societat catalana que es produeixi el canvi, si d’una forma ordenada i planificada, o traumà-ticament.

H

OPINIÓ

‘Quo vadis’

Bombers?

(29)

ctualment, el Departament d’Agricultura està treballant en el Projecte de Decret pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Fins aquí tot bé, per-què està clar que tots som conscients i ningú discuteix la importància d’establir mesures per aconseguir una correcta prevenció i actuació en aquest sentit.

No obstant, el que la nostra organització no pot com-partir de cap manera, és que aquesta normativa limiti i dificulti encara més l’activitat agrària en determinats períodes de l’any, durant els quals cal fer una activitat que no és pot posposar.

Tampoc no ens sembla admissible que el projecte de Decret serveixi per augmentar encara més les obliga-cions dels productors, assenyalant la nostra activitat com a causant dels focs forestals, penalitzant-la i es-tablint limitacions als productors agraris. Sincerament, considerem que, entre d’altres coses, el que cal és que l’Administració vetlli per garantir i mantenir la neteja de boscos, promogui la conscienciació social i no tras-lladi responsabilitats al nostre sector. La regulació per

da com una imposició d’aquell que no escolta i que, a més, assenyala on no toca. Creiem en la col·laboració i la coordinació, mai en la coacció normativa.

Volem deixar clar que la tasca agrària per si mateixa té molt de preventiva, perquè amb la nostra activitat mantenim adequadament les nostres explotacions i l’entorn rural. Les persones que vivim al territori i ens hi guanyem la vida sempre hem adoptat mesures pre-ventives i pal·liatives. Som els que tenim informació de primera mà de l’estat dels boscos i dels cultius, els que ens organitzem territorialment per a fer front a incen-dis i els primers a sortir quan cal, i per això considerem que la nostra opinió i coneixement s’ha d’incloure dins aquestes mesures.

A

La tasca agrària per si mateixa

té molt de preventiva en els

incendis forestals

Els incendis s’han

d’apagar a l’hivern

Article d’opinió dels caps sectorials d’herbacis i medi natural

de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

Referencias

Documento similar

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Using an innovative approach to cluster Visible In- frared Imaging Radiometer Suite (VIIRS) hotspots into fire perimeter isochrones to derive ROS, we identify the effects of land

han de comptar amb un informe en matèria de seguretat que elaboren els serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. -

La finalitat de l'activitat sanitària en els Serveis de Prevenció és donar un servei de qualitat, útil, eficaç i eficient per garantir la salut dels treballadors i és

Tot i que, és un procés força complex, degut a què per una banda els clients de BSF són els propietaris dels estands gastronòmics i, aquests comercialitzen els

Cada una d’aquestes zones es va emplaçar al lloc més convenient i per una adequada comunicació entre zones, independent i segura, coincidint amb un pronunciat desnivell a la zona

La innovació i diferenciació d’aquest projecte amb els ja existents i els de la competència, és la possibilitat de configuració de 5 patrons per programa, amb diferents

I és que el paper testimonial i marginal que tindrien els grups de joves cineastes llibertaris o el mateix Mateo Santos i els seus afins en els afers cinematogràfics llibertaris