EL COMENTARI DE TEXT DE FILOSOFIA DE LA SELECTIVITAT
Recomanacions generals:
1.
Tingues al costat un esquema-resum de l’autor fet per tu.
2.
Llegeix el text tantes vegades com calgui per entendre cadascuna de les
seves idees.
3.
Subratlla els conceptes que creus que són importants.
4.
Divideix el text en parts i apunta al costat la teva traducció del que diu a
cada part. Cada part segurament sigui una idea.
Recomanacions per cada pregunta:
1.Explica les idees del text i com hi apareixen relacionades (2 punts)
-Digues la tesi (la idea més important) i explica-la una mica dient la resta
d’idees que surten.
-No et passis de 80 paraules, però tampoc escriguis menys de 40.
-Si no saps ben bé que fer, fes un resum del text com a últim recurs.
-No afegeixis informacions que no estiguin al text.
2. Explica que vol dir l’expressió ... o els conceptes.... (1punt)
-sigues concret i clar (“això és això”, no t’en vagis per les branques
-no et passis de 15 paraules per concepte o de 30 per l’expressió.
3. Per què l’autor diu que...? (3 punts)
-RECORDA que aquesta pregunta et demana una resposta àmplia.
-Abans de escriure res, comença per situar la qüestió del text en el teu
esquema-resum, així veuràs en quin apartat està del filòsof.
- Al escriure, comença recordant el que has dit a la pregunta la idea principal.
- Explica llavors directamente la frase.
- Explica que per entendre-ho millor és necessari que abans de respondre la
pregunta cal fer referència a alguns aspectes de la filosofia del autor.
- Explica tot allò que en el tu esquema-resum es relacioni directament amb la
idea del text.
-Per últim fes un breu resum de tot plegat i acaba dient que “és per això l’autor
diu que...”
4.Compara amb un altre filòsof. (4 punts)
-Preparat comparacions ja fetes entre filòsofs (veure quadre adjunt)
-Digues clarament què tenen en comú i què diferent.
5. Què en penses tu de.... (5 punts)
-
Preparat algunes crítiques fetes per cada filòsof.
-Sigues clar i mostra obertura de pensament (en part si en part no...)
A continuació 1 exemple d’examen de cadascuna de les obres que
apareixen en el programa de la selectivitat:
PLATÓ: LA REPÚBLICA
“—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d’esforc
̧
, i ens hem
posat d’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan tambe
́
en
l’a
̀
nima de cadascun, i en nombre igual.
—Així e
́
s.
—No e
́
s tambe
́
necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sa
̀
via la
ciutat, i pel mateix principi que ho era, aixi
́
mateix, sigui savi tambe
́
l’individu?
—Per que
̀
no?
—I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que e
́
s valent l’individu, ho
sigui tambe
́
la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa refere
̀
ncia a la virtut?
—Així ha de ser per forc
̧
a.
—I, per tant, Glauco
́
, direm que un home e
́
s just de la mateixa manera que
de
̀
iem que era justa la ciutat.
—Tambe
́
aixo
̀
e
́
s totalment necessari.
—Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perque
̀
cadascuna de
les seves tres classes hi feia allo
̀
que li era propi.
—No crec que ho ha
̀
gim oblidat.
—Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres nome
́
s sera
̀
just
i fara
̀
allo
̀
que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allo
̀
que li e
́
s propi.”
PLATO
́
.
Repu
́
blica,
IV
1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen
en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]
a) «ciutat sàvia»
b) «classes»
3. Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: «hem de tenir present
que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de
les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi». (En la resposta, us heu de refe-
rir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apare-
guin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la
naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2
punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una persona actua
adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció». Argumenteu la
DESCARTES: MEDITACIONS METAFÍSIQUES
“Per tant, del fet mateix de saber que existeixo i d'advertir, mentrestant,
que no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o
essència, llevat només el ser una cosa pensant, en concloc correctament
que la meva essència consisteix només en això: ser una cosa pensant. I
encara que potser (o millor dit, amb certesa, tal com diré després) tingui un
cos que està unit a mi de manera molt estreta amb tot, com que, d'una
banda, tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només
una cosa pensant, no extensa, i d'altra banda, tinc una idea diferent del
cos, en tant que és només una cosa extensa, no pensant, és cert que jo
sóc realment diferent del meu cos i que puc existir sense ell.”
Descartes,
Meditacions metafísiques
, 6ª meditació
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (2 punts).
2. Expliqueu el significat de l’expressió següent: “no penso que totes les coses que em sembla
que vénen dels sentits hagin de ser admeses amb lleugeresa, però tampoc no penso que totes hagin de ser posades en dubte”. (1 punt)
3. El text fa referència a la relació entre cos i ment. De quina manera ho fa? (En la vostra
resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compara la relació que estableix Descartes entre cos i ànima amb la d’algun altre autor. (2
punts)
5. Creieu que Descartes té raó quan defensa, en el coneixement d’un mateix, la prioritat de la
HUME: RESUM DEL TRACTAT SOBRE LA NATURALESA HUMANA
(Abstract)
“Així doncs, hauria estat necessari que Adam hagués tingut una
experiència de l’efecte que seguia a l’impuls d’una d’aquestes boles.
Hauria d’haver vist, nombroses vegades, que quan una de les boles
topava amb una altra, aquesta segona sempre es movia. Si ho hagués
vist prou vegades, sempre que veiés moure’s una bola cap a una altra
hauria tret indefectiblement la conclusió que la segona sempre es posaria
en moviment. El seu enteniment s’anticiparia a la visió i formaria una
conclusió d’acord amb la seva experiència passada. D’això es desprèn
que tots els raonaments referents a causa i efecte es fonamenten en el
supòsit que el curs de la naturalesa continuarà sent uniformement el
mateix. Concloem que causes semblants, en circumstàncies semblants,
produeixen sempre efectes semblants. Però ara potser val la pena de
deternir-se a considerar què és allò que ens determina a treure una
conseqüència de tanta importància. És evident que Adam, amb tota la
seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la
natura ha de continuar sent uniformement el mateix i que el futur ha de
ser conforme al passat.”
D. HUME. Resum del Tractat sobre la naturalesa humana (Abstract)
1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de: a) experiència
b) causa i efecte
3. Per què diu Hume que «si ho hagués vist prou vegades, sempre que veiés moure’s una bola cap a una altra hauria tret indefectiblement la conclusió que la segona sempre es posaria en moviment»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume del coneixement empíric amb una altra concepció que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Hume té raó quan defensa que els sentits són la única font de coneixement tot i que només ens aportin veritats probables. Raoneu la resposta. [2 punts]
HUME : INVESTIGACIÓ
SOBRE ELS PRINCIPIS DE LA MORAL
“Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó
i el gust. La primera ens dóna el coneixement de la veritat i la falsetat; el
segon proporciona el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut.
L’una descobreix els objectes com realment es troben en la naturalesa,
sense afegir-los ni llevar-los res; l’altre posseix una facultat productiva que,
embellint o embrutant, els objectes naturals amb colors manllevats del
sentiment intern, d’alguna manera crea un nou objecte. La raó, freda i
indiferent, no ens indueix a actuar i solament dirigeix l’impuls que rep de
l’apetit o la inclinació monstrant-nos el camí per arribar a la felicitat o per
evitar la infelicitat. I el gust, que proporciona plaer o dolor, i amb això és la
causa de la felicitat o la infelicitat, ens indueix a actuar i és el primer ressort
o impuls del desig i la volició. La primera, a partir de les circumstàncies i
relacions conegudes o suposades, ens guia per descobrir allò que està
amagat i és desconegut; l’altre, un cop conegudes totes les circumstàncies
i relacions, suscita un sentiment nou de blasme o d’aprovació. La norma de
la primera es basa en la naturalesa de les coses i és eterna i invariable,
fins i tot per a la voluntat de l’Ésser Suprem; la norma de l’altre sorgeix de
l’estructura i constitució internes dels éssers animats i deriva en últim terme
d’aquesta Voluntat Suprema que confereix a cada ésser la seva naturalesa
pròpia i estableix les diferents classes i ordres d’existència.”
D. HUME. Investigació sobre els principis de la moral
1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, de: [1 punts] a) raó
b) gust
3. Per què diu Hume que «la norma de l’altre sorgeix de l’estructura i constitució internes dels éssers animats»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume del paper de la raó en la moral amb una altra concepció que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Hume té raó quan defensa que les decisions morals es prenen basant-se en els sentiments? Raoneu la resposta. [2 punts]
STUART MILL:
L’UTILITARISME
“Però la base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és
aquesta la que, un cop reconeguda la felicitat general com el criteri
ètic fonamental, constitueix la força de la moral utilitarista. Aquest
sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, el desig de
viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si mateix un
principi poderós de la naturalesa humana, i afortunadament un
d’aquells que tendeixen a enfortir-se amb les influències que fan
avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-los expressament.
L’estat social esdevé de cop tan natural, tan necessari i tan habitual
en l’home, que si no és a causa d’unes circumstàncies inusuals o per
un esforç deliberat d’abstracció, mai no ens concebríem d’altra
manera que com a membres d’un organisme;i aquesta associació es
va consolidant a mesura que la humanitat s’allunya de l’estat
d’independència salvatge. Una condició que és essencial per a l’estat
social, doncs, esdevé així part inseparable de la idea que tota persona
té sobre l’estat de coses en què ha nascut, i a què està destinat tot
ésser humà. Ara bé, la societat entre éssers humans,llevat de la
relació entre amo i esclau, és manifestament impossible sobre
qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els
interessos de tots. Una societat entre iguals només pot existir si
s’entén que s’han de considerar igualment els interessos de tots. I
com que, en tots els estadis de la civilització, cada persona té iguals,
llevat d’un monarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests
termes amb els altres. En cada època es fan passos endavant cap a
un estat en què serà impossible viure permanentment amb algú en
uns termes diferents. D’aquesta manera la gent es torna incapaç de
concebre la possibilitat d’una situació de menyspreu absolut pels
interessos dels altres.”
J. S. M
ILL. L’utilitarisme,
III
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]
a) «moral utilitarista»
b) «estat social»
3. Per què diu Mill que un cert sentiment «constitueix la força de la moral utilitarista »?
Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepció de Mill de la moralitat amb una altra concepció de la moralitat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que és correcta la idea de Mill que la felicitat general és el valor moral
STUART
MILL:
SOBRE LA LLIBERTAT
“És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però,
en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant
de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de
danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja
no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la
moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament
contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona
causa a la societat per una actuació que no viola un deure
específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a
cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest
inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir
per preservar el bé superior de la llibertat humana.”
J. S. M
ILL. Sobre la llibertat,
IV1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]
a) «àmbit de la llibertat»
b) «àmbit de la moralitat»
3. Per què diu Mill que, en certs casos en què algú tria fer-se mal a si mateix,
«aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana»? Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepció que té Mill de la funció de l’Estat amb una altra concepció d’aquesta funció que es pugui trobar en la història del pensament
[2 punts]
5. Suposem que algú decideix no cordar-se el cinturó de seguretat quan ha de
conduir. Creieu que és correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ningú més no pot ser afectat per la decisió, la societat no ha d’intervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]
NIETZSCHE:
LA GENEALOGIA DE LA MORAL
“La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix
ressentiment esdevé creador i genera valors, el ressentiment
d’aquells éssers privats de la veritable reacció, la de l’activitat,
que només es consideren recompensats per una venjança
imaginària. Mentre que qualsevol moral noble sorgeix d’una
autoafirmació triomfant, la moral dels esclaus nega, de bon
començament, qualsevol cosa «externa», «diferent», «aliena a
la pròpia essència», i aquest fet de negar és el seu acte
creador.Aquesta manera de capgirar el punt de vista des d’on
hom estableix valors —aquest dirigir-se necessàriament cap a
l’exterior, en lloc de dirigir-se cap a la pròpia essència—
pertany específicament al ressentiment. Per tal de néixer, la
moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un món
contrari i extern.”
Friedrich Wilhelm NIETZSCHE.
La genealogia de la moral
, I
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades
(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]
a) «aliena a la pròpia essència»
b) «moral noble»
3. Per què diu Nietzsche que «la revolta dels esclaus en la moral comença quan el
mateix ressentiment esdevé creador i genera valors»? Feu referència als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepció de Nietzsche dels valors morals amb una altra concepció
dels valors morals que es pugui trobar en la història del pensament [2 punts]
5. Creieu que Nietzsche té raó quan defensa que la moral cristiana es basa en el
NIETZSCHE:
VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL
“Només oblidant aquets món primitiu de metàfores, només per la
petrificació i encarcarament d’allò que originàriament era una massa
d’imatges que brollava amb impetuosa fluïdesa de la capacitat original
d’imaginació humana, només per la creença invencible que aquest Sol,
aquesta finestra, aquesta taula són una veritat en sí; en resum, només
perquè s’oblida d’ell mateix com a subjecte, a saber, com a subjecte
que crea artísticament, pot viure l’home amb certa tranquil·litat,
seguretat i coherència: si per un instant pogués escapar-se d’aquest
murs de creença que l’empresonen, la seva autoconsciènica quedaria
immediatament destruïda. Prou li costa reconèixer que l’insecte o l’ocell
perceben un altre món totalment diferent del que ell percep, i que la
pregunta sobre quina d’aquestes dues percepcions del món és la
correcta no té cap sentit, perquè, per a contestar-la, hauríem d’aplicar
el criteri de la percepció correcte, és a dir, un criteri que no es troba al
nostre abast.”
Nietzsche, Veritat i Mentida en sentit extramoral
1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts]
2.Expliqueu breument el significat, en el text, dels termes en negreta (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]
3.Per què diu Nietzsche que la pregunta sobre quina d’aquestes dues percepcions del món és la correcta no té cap sentit Feu referència als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4.Compareu la crítica que fa Nietzsche al coneixement amb el pensament d’algun altre filòsof [2 punts]
5. Creus que Nietszche té raó en criticar el llenguatge? [2 punts]