RELACIÓ NORMATIVA I JURISPRUDÈNCIA

(1)

RELACIÓ NORMATIVA I JURISPRUDÈNCIA

CURS INTERPRETACIÓ DE L'ACTUALITAT JURÍDICA

EN L'ÀMBIT EDUCATIU

Sessió :_{26 de novembre de 2015}

(2)

I.- Resum de la normativa per a la sessió del dia 26 de

Novembre 2015

(Normativa publicada en els diaris oficials des de la darrera sessió del dia 18 de juny de 2015 amb rellevància per a l’educació i el món local, resumida per a la sessió del dia 26 de novembre de 2015)

I. A).- La normativa de l’Estat

1. Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l’Estat per l’any 2016.

https://www.boe.es/boe/dias/2015/10/30/pdfs/BOE-A-2015-11644.pdf Algunes novetats respecte al projecte de llei:

* En les places de l’Administració de Justícia (art. 20.2.g) s’abaixa del 15% al 8% el nombre de places de plantilla dotades pressupostàriament que han d’haver estat cobertes per personal funcionari interí durant els últims tres anys com a mínim, a efectes d’autoritzar oferta pública d’ocupació. Aquest percentatge del 8% s’ha de referir a cada cos de funcionaris separadament. Es manté que l’oferta pública d’ocupació no pugui superar el 20% de les vacants.

* La DA 16a, relativa a la contractació de personal de societats mercantils públiques i entitats públiques empresarials, inclou en el redactat del seu primer paràgraf les entitats públiques empresarials, que havien estat objecte d’oblit. Pel que fa a la contractació indefinida, hi ha un parell de novetats: la taxa de reposició general serà del 100% quan les referides entitats i societats hagin presentat beneficis en dos dels tres últims exercicis i si no fos així, aquesta taxa serà del 60%; i quan la taxa de reposició sigui del 60%, addicionalment podran realitzar, de manera exclusiva per a processos de consolidació d’ocupació temporal, contractes indefinits amb un límit del 15% de la taxa de reposició. No obstant, si gestionen serveis públics essencials i el seu gaudiment es troba subvencionat per al ciutadà, i a més si la seva plantilla ha disminuït de treballadors fixos en els dos últims exercicis, els límits del 60 i 15% es computaran sobre els dos últims exercicis pressupostaris.

* Es suprimeix la DA 19a del Projecte, sobre autorització per a la provisió de places docents vacants en les Universitats públiques.

(3)

*S’afegeixen els agents socials com a destinataris del fons per al finançament del sistema de la formació professional per a l’ocupació (DA 91a.dos).

*La DF 8a dóna nou redactat a la regla tercera de la DA 4a. dos de la Ley 42/2006, de 28 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2007. Es concreta, a efectes de la cotització per accidents de treball i malalties professionals, què s’ha d’entendre per “personal en treballs exclusius d’oficina”.

*La DF 15a amplia els supòsits en què es poden substituir professors en centres públics: fins ara havien de passar sempre més de 10 dies lectius, però a partir d’aquesta reforma en determinades circumstàncies es podrà nomenar immediatament personal funcionari interí per substitució transitòria dels professors titulars.

*Amb efectes d’1 de gener de 2016 (DF 19a) s’augmenta el límit màxim de llocs de treball de personal eventual al servei de les entitats locals en els supòsits que s’hi descriuen, tot modificant l’art. 114. bis.1.g) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

2. Llei 45/2015, de 14 d’octubre, de voluntariat.

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-11072

Com a norma general (art. 9), els empleats públics únicament poden realitzar activitats de voluntariat fora de la jornada laboral, sens perjudici d’allò que estableix l’art. 20.2 de la llei. Aquest precepte disposa que les administracions públiques i les empreses poden promoure i facilitar, d’acord amb la legislació laboral o d’ocupació pública i amb ple respecte a allò acordat en la negociació col·lectiva, l’adopció de mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral, suspensions de la relació laboral amb reserva de lloc de treball o interrupcions de la prestació retribuïdes o no, perquè els treballadors per compte aliè o empleats públics puguin exercir tasques de voluntariat. Els termes concrets en què es desenvolupin les mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral hauran de constar per escrit. Cal tenir present l’objecte i àmbit d’aplicació d’aquesta llei, regulats

(4)

3. Reial Decret-Llei 10/2015, de 11 de setembre, pel que es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit al pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures en matèria d’ocupació pública i estímul de l’economia.

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-9801

Mitjançant aquesta norma, més enllà de les modificacions del Codi bàsic de les quals os hem informat en l’Actualització núm. 57, destaca l’art. 1, sobre la recuperació d’una part de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 del personal del sector públic. Les diferents administracions públiques, així com els seus ens dependents i vinculats, abonaran dintre de l’exercici 2015 i per una sola vegada, una retribució de caràcter extraordinari equivalent a 48 dies o al 26,23% dels imports deixats de percebre com a conseqüència de la supressió d’aquella paga extraordinària, així com de la paga addicional del complement específic o pagues addicionals equivalents. Per al personal funcionari el còmput s’efectuarà conforme a les normes de funció pública aplicables en cada administració; i per al personal laboral, segons les normes laborals i convencionals vigents en el moment de suprimir-se la paga.

No obstant, s’estableix que cada administració abonarà la paga si així ho acorda i la seva situació econòmica-financera ho fes possible; en cas de no permetre-ho la seva situació econòmica-financera en 2015, l’abonament podrà efectuar-se en el primer exercici pressupostari en què la situació ho permeti, mentre que el personal de l’Administració General de l’Estat (AGE) percebrà en tot cas aquestes quantitats.

Així mateix i en virtut de la DA 2a d’aquest Real Decreto-ley, al personal de l’AGE se li aplicaran els dies addicionals de permís per assumptes particulars, segons els triennis complerts, que es regulen a la DA 14a EBEP. I també tindrà dret, a tenor de la DA 3ª, als dies addicionals de vacances per antiguitat a què es refereix la DA 15a EBEP

4. Ordre ESS/1187/2015, de 15 de juny, per la que es desenvolupa el Reial Decret 625/2014, de 18 de Juliol, pel que es regulen determinats aspectes de la gestió i control dels processos d’incapacitat temporal als primers tres-cents seixanta cinc dies de la seva durada.

(5)

Aquesta Ordre, que entrarà en vigor el proper 1 de desembre, disposa, entre d’altres aspectes, que els facultatius hauran de detallar en la baixa mèdica la durada estimada del procés. Aquesta podrà ser molt curta (inferior a 5 dies naturals), curta (de 5 a 30 dies naturals) mitjana (de 31 a 61 dies) o llarga (més de 61 dies). Quan el facultatiu consideri que es tracta d’un procés de durada estimada com a molt curta, podrà emetre la baixa i l’alta mèdica en el mateix acte.

I.B).La normativa de Catalunya

1.LLEI 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6914/1434848.pdf

CORRECCIÓ D'ERRADES a la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives (DOGC núm. 6914, de 16.7.2015).

La nova Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives, introdueix grans canvis respecte a l’anterior Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives, de manera que ara només es podran destacar alguns aspectes. El nou règim aproxima el funcionament de les cooperatives al de les societats de capital, però respectant els principis que regeixen tota cooperativa. És a dir, es simplifica la gestió d’aquestes societats, s’amplien les competències del consell rector (l’equivalent a l’òrgan d’administració), s’amplien les possibilitats d’acord dels seus membres, es permet l’ús de mitjans telemàtics, etc.

Per tal de simplificar la gestió de les cooperatives, la llei permet que aquest tipus de societats tingui la seva pròpia pàgina web, amb la que podran convocar l’assemblea general i posar a disposició dels socis la documentació i informació requerides per executar determinades operacions societàries, seguint amb la línia ja existent per a societats de capital (de règim estatal).

Es redueix el número de socis per constituir una societat cooperativa de 3 a 2. En relació als tipus de socis també s’introdueixen canvis, creant el concepte de soci temporal, eliminant el concepte de soci excedent i permetent al soci col·laborador que només aporti capital, amb possibilitat de que aquests no tinguin dret a vot.

(6)

Per millorar la competitivitat de les cooperatives, agilitzant la seva gestió, es redueixen les competències exclusives de l’assemblea general. A més, es permet que els socis decideixin que persones no sòcies formin part del consell rector de la cooperativa.

L’element comú de totes les novetats és que són d’aplicació voluntària per part de les cooperatives, de manera que, no obliga a fer cap modificació en els estatuts ni en el funcionament actual de les cooperatives, però en canvi obre un ventall de possibilitats per a aquelles cooperatives que vulguin aprofita-les.

2.LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.

CORRECCIÓ D'ERRADES a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes (DOGC núm. 6919, de 23.7.2015)

Aquesta llei té per objecte establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. S'estructura en 64 articles, cinc capítols, set disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions final. La publicació d’aquesta norma es fa a l’empara del què es preveu a l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat a l’any 2006, que regula com a principi rector que els “poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes” i el seu contingut és força similar al què ja es preveia a la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que va ser aprovada pel Congrés de Diputats espanyol quan va haver d’incorporar al nostre ordenament jurídic les previsions contingudes a les Directives europees 2002/73/CE i 2004/113/CE.

3.LLEI 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.

(7)

4.LLEI 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

L’article 160.1 de l’Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local, que, respectant el principi d’autonomia local, inclou les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat. La llei incideix expressament en els tràmits per a posar en funcionament els negocis, i també per a fer-hi canvis i modificacions posteriors, que afecten un conjunt d’activitats considerades innòcues o de baix risc i que tenen una repercussió especial en sectors empresarials que actualment representen un 74% de l’activitat econòmica de Catalunya i afecten més d’un 51% de la població ocupada. En concret, les actuacions normatives establertes per aquesta llei pretenen clarificar els règims d’intervenció de les administracions, relacionats amb l’emplaçament del negoci o l’establiment empresarial introduint una reducció important de les càrregues administratives sota el principi de la mínima intervenció possible i la reducció de terminis. Aquesta llei és aplicable a les administracions públiques de Catalunya següents: b) Les entitats que integren l’Administració local.

5.DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria

6.ORDRE ENS/237/2015, de 22 de juliol, d'aplicació de la correspondència entre els ensenyaments professionals del sistema educatiu i la formació professional de l'àmbit laboral.

(8)

CORRECCIÓ D'ERRADES a l'Ordre ENS/237/2015, de 22 de juliol, d'aplicació de la correspondència entre els ensenyaments professionals del sistema educatiu i la formació professional de l'àmbit laboral (DOGC núm. 6924, de 30.7.2015).

Establir el procediment per l’aplicació de la correspondència entre els ensenyaments professionals del sistema educatiu i la formació professional acreditable mitjançant els certificats de professionalitat.

7.ORDRE ENS/241/2015, de 27 de juliol, de la formació en centres de treball.

Es necessari adaptar la regulació de la formació en centres de treball a fi d’establir els mecanismes que facilitin una tramitació més àgil i eficaç dels convenis; d’incorporar els nous avenços en la gestió i el seguiment de la informació relativa al seu desenvolupament; d’establir les condicions que han de complir els centres de treball per garantir la qualitat de la formació pràctica, i finalment d’adequar-la a les condicions que estableixen els programes i iniciatives europeus, en matèria de formació com ara l'actual proposta d'aprenentatge permanent i altres futurs programes. Aquesta adaptació comporta la derogació de l’Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formació pràctica en centres de treball i els convenis de col·laboració amb empreses i entitats.

8.RESOLUCIÓ ENS/1479/2015, de 23 de juny, per la qual es determina el preu màxim de la prestació del servei escolar de menjador dels centres educatius de titularitat del Departament d'Ensenyament per al curs 2015-2016.

9.RESOLUCIÓ ENS/1492/2015, de 26 de juny, per la qual s'estableixen els compromisos de qualitat del servei d'assessorament i del servei de reconeixement acadèmic.

(9)

10.RESOLUCIÓ EMO/1528/2015, de 25 de juny, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del III Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya per als anys 2011 a 2016 (codi de conveni núm. 79002295012003).

Es recull un augment salarial del 0,5%, amb efecte retroactiu, a partir de l’1 de setembre de 2014; del 0,5% a partir de l’1 de gener de 2015 i del 0,5% a partir de l’1 de setembre de 2016. Les empreses del sector disposen d'un període de dos mesos des de la publicació del conveni per a l'aplicació retroactiva dels salaris

En matèria de protecció de la maternitat i la paternitat, com el dret a la compactació de les hores de lactància que suma un total de 30 dies naturals a gaudir després de la baixa maternal. El conveni estableix una classificació de grups professionals i la definició dels llocs de treball, així com unes taules salarials.

11.RESOLUCIÓ JUS/1563/2015, de 6 de juliol, per la qual es dóna compliment a la disposició addicional setena de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, relativa a les obligacions de publicitat activa de les fundacions i les associacions.

Obligacions de transparència en l’estructura organitzativa, activitat i fins de les entitats: la composició dels òrgans de govern i de l’equip directiu i l’estructura organitzativa, i a la informació de l’article 333.8.e) del Codi civil de Catalunya, quan al·ludeix a les societats eventualment participades de forma majoritària per una fundació, amb la indicació del percentatge de participació; relativa als fins de les entitats i llurs activitats; relativa al col·lectiu de beneficiaris atesos; obre els estats financers, les auditories, si escauen, i la memòria econòmica; obligacions de transparència en matèria de planificació i programació

12.ACORD GOV/143/2015, d'1 de setembre, pel qual s'aprova el calendari de desplegament de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals.

(10)

13.ORDRE ENS/273/2015, de 25 d'agost, per la qual s'estableix el Pla experimental del primer cicle d'educació infantil en escoles rurals.

14. RESOLUCIÓ ENS/2049/2015, de 10 de setembre, per la qual s'implanta el primer cicle de l'educació infantil en escoles rurals.

15. RESOLUCIÓ ENS/2484/2015, de 29 d'octubre, per la qual s'aproven les directrius per a la realització de la prova d'avaluació de quart curs de l'educació secundària obligatòria i es convoca la prova per al curs 2015-2016.

Convocar, per als dies 16 i 17 de febrer de 2016, la prova corresponent al curs 2015-2016, que ha de dur a terme l’alumnat de quart curs de tots els centres públics i privats que imparteixen ESO, d’acord amb les directrius per a la realització de la prova. La prova avalua les competències i els coneixements bàsics que ha d’haver adquirit l’alumnat al final de l’educació secundària obligatòria, té caràcter informatiu, formatiu i orientador per a l’alumnat, les famílies i els centres.

I. C).- Algunes Sentències rellevants

Tribunal Suprem

Sentència del Tribunal Suprem. Sala de lo Social, 20 maig 2015 recurs 265/2014. Acomiadament col·lectiu a un ajuntament com a conseqüència d’un pla d’ajust.

http://www.poderjudicial.es/search/documento/TS/7444007/Despido/20150728 Sens dubte, una de les principals novetats introduïdes en l’àmbit de les relacions d’ocupació a les administracions públiques per la reforma laboral efectuada per la Ley 3/2012, de 6 de julio,

(11)

causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció en el sector públic. El nou precepte va fer possible que s’articulés aquesta modalitat extintiva sobre el personal laboral al servei dels ens, organismes i entitats que formen part del sector públic conforme a allò que disposen els arts. 51 i 52.c) del propi ET i en el marc dels mecanismes preventius i correctius regulats en la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les administracions públiques.

En aquest sentit i en el concret àmbit de l’Administració local, s’ha de tenir present que l’art. 7 del Real Decreto-ley 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan obligaciones de información y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales obliga les entitats locals, en funció del cas, a realitzar un pla d’ajust, sense el qual no serà possible l’aprovació dels pressupostos anuals. El pla, que ha de ser visat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, pot establir la modificació de l’organització de la corporació local, i únicament quan s’hagi valorat positivament permetrà que l’ajuntament dugui a terme les operacions d’endeutament previstes a la norma.

En l’actualitat ja és apreciable el nombre de casos en què diferents administracions locals han procedit a l’extinció col·lectiva de contractes de treball tot emparant-se en les circumstàncies descrites anteriorment. En aquesta sentència es tracta d’un acomiadament col·lectiu que afecta el personal laboral de les escoles infantils d’un municipi.

L’acomiadament es basa en dues de les mesures contingudes en el pla d’ajust de la corporació, concretament les referides a la reducció en la prestació de serveis de tipus no obligatori i al canvi en el model de gestió de les escoles infantils, que passa a ser indirecte. Cal assenyalar, no obstant, que no es van presentar ofertes per adjudicar-se l’externalització del servei, fet pel qual les escoles es van tancar.

Els treballadors afectats van acudir a la jurisdicció social i van sol·licitar la declaració de nul·litat dels acomiadaments en entendre que la causa econòmica invocada per l’ajuntament, en definitiva la insuficiència pressupostària, no era ni sobrevinguda ni persistent. A més, van al·legar la vulneració de la normativa reguladora del procediment d’acomiadament col·lectiu per inexistència de període de consultes, manca de lliurament de la documentació preceptiva als representants legals dels treballadors i mala fe negocial per part de l’ajuntament.

El TS confirma la sentència recorreguda perquè entén que la decisió de la corporació local es basa en el preceptiu pla d’ajust elaborat per ella mateixa, que no va ser impugnat i que, per tant, esdevé un acte administratiu plenament vàlid per formar la voluntat extintiva de l’ocupador en aquest cas. Tampoc acull favorablement la Sala la pretensió de vulneracions de

(12)

la bona fe negocial i del procediment dels acomiadaments col·lectius per part de l’ajuntament, ja que la documentació entregada als representants legals dels treballadors era suficient per conèixer la causa de l’acomiadament i, en no haver-hi ofertes de gestió indirecta en les licitacions públiques convocades pel consistori, l’extinció contractual afectava tots els treballadors, de manera que no hi tenia cabuda un debat sobre els criteris de selecció.

Finalment, en allò relatiu a les qüestions substantives dels acomiadaments, és a dir, l’existència o no de la causa econòmica al·legada per l’ocupador, el TS confirma les conclusions de la sentència d’instància, en el sentit que la situació econòmica de l’ajuntament era realment greu, el que provocava la insuficiència pressupostària requerida per la DA 20a ET i pel Real Decreto 1483/2012, de 29 de octubre. Per tant, es conclou que la decisió extintiva s’ajusta a dret, doncs adopta un conjunt de mesures de racionalització de la despesa i d’estalvi que inclou l’externalització o, en cas de ser necessari, l’acomiadament del personal de les escoles infantils, i ho fa en el marc d’un pla d’ajust elaborat d’acord amb allò que prescriu el Real Decreto-ley 4/2012, de 24 de febrero.

Tribunal Superior de Justícia.

Sentència del STSJ de Catalunya de 4 de maig de 2014, recurs 215/2013.Pròrroga en el servei actiu per poder causar dret a la pensió de jubilació.

http://cemical.diba.cat/butlleti/fitxers/Butlleti_125/STSJ_215_2013.pdf

Un funcionari de la Generalitat de Catalunya va impugnar la resolució que declarava la seva jubilació forçosa per complir 65 anys i un mes d’edat (edat de jubilació prevista per l’any 2013). A l’interessat li faltaven uns mesos per tenir 35 anys cotitzats al règim general de la Seguretat Social. Malgrat això, ja li corresponia el 100% de la pensió màxima. El funcionari havia sol·licitat la pròrroga fins que la base reguladora de la prestació arribés al 100%, sol·licitud que l’Administració no va resoldre expressament.

La resolució del TSJ reconeix el dret del recurrent a prolongar la seva permanència en el servei actiu fins causar dret a una pensió contributiva del 100%. Per justificar-ho, el TSJ utilitza dos arguments. En el primer fa seves les consideracions i la legislació en què es fonamenta la STS de 8 de març de 2010, recurs 1801/2006. En aquell cas, tractant-se de personal estatutari de les institucions sanitàries públiques, s’aplicava la DT 7a de la Ley 55/2003, de 16 de diciembre, del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud, que estableix un règim transitori de jubilació i preveu que el personal estatutari fix que a l’entrada en vigor de la Llei hagués complert l’edat de 60 anys podrà prolongar voluntàriament l’edat de jubilació fins els

(13)

Segons la STS invocada, una anàlisi sistemàtica dels antecedents legislatius conduïa a entendre que l’única finalitat de la norma transitòria era permetre assolir la cotització màxima de 35 anys, equivalent al 100% de la base reguladora, tot establint un dret subjectiu a satisfer aquests anys de cotització; dret subjectiu que s’integra en el dret fonamental previst en l’art. 23 de la Constitución, que no només afecta a l’accés a la funció pública d’acord amb els principis d’igualtat, capacitat i mèrit, sinó també al manteniment en la condició de funcionari. El segon argument que utilitza la STSJ -connectat amb el primer- es troba en els arts. 1 i 2 del Real Decreto-ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo, que estableix la compatibilitat entre la percepció d’una pensió de jubilació i el treball, també pels funcionaris. Un requisit legal per a l’esmentada compatibilitat és que el percentatge aplicable a la respectiva base reguladora als efectes de determinar la quantia de la pensió ha d’arribar al 100%. Segons el TSJ, el recurrent no havia aconseguit el 100% de la base reguladora quan l’Administració li va denegar la pròrroga amb la jubilació consegüent, la qual cosa va afectar no només el percentatge màxim de la base reguladora de la pensió, sinó també al seu contingut o els seus efectes, en especial a la compatibilitat de la pensió amb l’exercici professional.

A partir dels arguments exposats, el TSJ conclou que la resolució administrativa impugnada ha vulnerat el dret del recurrent a romandre en el càrrec o funció pública perquè impedeix la pròrroga de l’edat de jubilació en els termes establerts en la Llei

5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, que és “fins a causar dret a la pensió de jubilació”; expressió que no es pot interpretar com a causar qualsevol dret a la pensió de jubilació, sinó al 100% d’aquesta o al percentatge més alt que la prolongació en el servei actiu permeti quan no sigui possible arribar fins aquest 100%.

Els arguments de la STSJ contradiuen de manera substancial i molt rellevant les normes sobre pròrroga en el servei actiu dels funcionaris. Això afectaria també els funcionaris locals malgrat el cas concret es refereixi a un funcionari autonòmic, perquè les normes generals sobre la pròrroga en el servei actiu -no les relatives a l’edat i els requisits de la jubilació forçosa- són les aprovades per la legislació de desenvolupament de l’EBEP, tal com estableix el seu art. 67.3. Al meu parer, la STSJ erra en la utilització dels dos arguments legals. Respecte del primer, l’error està en aplicar a un funcionari els arguments d’una STS relativa a un supòsit de personal estatutari -que té una legislació específica-, per al qual la pròrroga en el servei actiu està regulada en termes diferents als de la resta de funcionaris. La gravetat de l’error és més palesa pel fet d’aplicar una norma transitòria relativa al personal estatutari (DT 7a de la Ley 55/2003,

(14)

de 16 de diciembre) a tots els funcionaris amb caràcter intemporal i amb independència que no es doni els requisit de transitorietat, cosa que succeïa en el cas resolt perquè el funcionari no havia complert els 60 anys en el moment d’aprovar-se la referida Ley 55/2003. Cal esmentar que fins i tot el personal estatutari amb caràcter general no pot prorrogar el servei actiu més enllà del dia en què compleixi el temps de cotització necessari per causar pensió de jubilació, sigui quin sigui el seu import (art. 26.3 Ley 55/2003).

Respecte del segon argument, la STSJ erra perquè la previsió legal de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball actiu és un efecte de la jubilació quan es donen determinats requisits i, en cap cas, no pot ser la causa per justificar un règim de jubilació i de pròrroga del servei actiu al marge i diferent del que estableix la legislació vigent sobre aquests aspectes. La STSJ analitza també una qüestió de tipus formal: l’aplicació del silenci administratiu en el cas de les sol·licituds de pròrroga no resoltes expressament dins del termini. Afirma que el silenci és positiu segons la legislació autonòmica i estatal vigents, però

cal advertir que invoca una norma estatal bàsica -DA 7a de la Ley 13/1996, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social- que no té caràcter bàsic pel que fa al sentit del silenci i que s’ha de considerar derogada per l’EBEP.