S9.
L’aigua a Catalunya: nous reptes i noves oportunitats Sabadell, 6 i 7 de juliolsabadell
universitat
www.sabadelluniversitat.orgESTIU 2006
COSTOS I PREUS DE L'AIGUA DOMÈSTICA: UNA EINA PER A L'ESTALVI? (Part 1)
Enric Tello, del Departament d'Economia de la Universitat de
Barcelona.
Costos i preus de l’aigua domèstica
a Catalunya: una eina per estalviar?
De 1940 al 2000 el consum d’aigua
s’ha multiplicat per cinc...
CONSUM PRIMARI D'AIGUA AL MÓN, 1940-2000
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 Km 3 /a n y
pérdues per evaporació als embassaments
domèstic i urbà indústria
agricultura
...i no plou cinc vegades més!
L’aigua és el vector ambiental on els
límits es fan més visibles:
La pressió humana redueix en
quantitat i qualitat l’aigua disponible:
• L’augment d’extraccions minva la capacitat de depuració
natural dels sistemes hídrics... • ..i l’increment d’abocaments
deteriora la qualitat de l’aigua...
• ...obligant-nos a substituir el que abans era un servei
ambiental gratuït per plantes depuradores, potabilitzadores, dessaladores, etc..
La interferència en el cicle natural de
l’aigua en multiplica la degradació.
Ramon Margalef recomanava no
Augmentar la pressió més enllà del terç
degrada el cicle de l’aigua, genera
costos creixents, i indueix conflictes
En definitiva: la insosteniblitat provoca
un seguit d’efectes:
• Ecològics
: el
deteriorament ambiental
del
sistema hídric natural, per l’augment de les
detraccions i abocaments.
• Econòmics
: l’
augment del cost econòmic
per fer-hi front (més captacions,
depuradores, etc.).
• Socials
: la
confrontació
entre diversos
usos de l’aigua, o entre regions i països, per
l'escassetat del recurs, en quantitat i
Les velles cultures de l’aigua del
passat entren en conflicte
• Al darrera de cada ús o cada lloc hi ha una cultura diferent, amb una història particular, valors i expectatives diverses...
...i es posa en evidència que l’aigua te
uns preus del tot dispars!
• A una font pública l’aigua és de franc... • ...però al bar de la cantonada pot
arribar a costar 1,5 €/litre,
• ...a l’aixeta de qualsevol casa de
Barcelona val 1,5 €/m3 (0,0015 €/litre),
• mentre a molts regadius es pot estar pagant a 0,015 €/m3 (0,000015 €/litre).
• Com si no formés part del mateix cicle, segons on es trobi i en mans de qui, una mateixa quantitat d’aigua pot costar mil o cent mil vegades més o menys que una altra.
La crisi ambiental condueix cap el
conflicte entre cultures de l’aigua
• En el nou escenari socio-ambiental, mantenir la
vella cultura de planificar
l’oferta des de l’estat
(l’estructuralisme hidràulic sorgit pels voltants de
1890), oferint aigua
subvencionada i a dojo, ens porta cap a conflictes
i “guerres de l’aigua”
(entre sectors econòmics, classes socials, regions, països...)
La alternativa és una nova cultura de
l’aigua, que consisteix a...
• Posar fi a l’aigua
subvencionada oferta per
l’estat a uns preus que
fomenten el malbaratament (i la corrupció).
• Endegar una nova gestió sostenible i equitativa de totes les demandes
(domèstica, urbana, industrial, agrària) que
comenci per garantir el bon
La nova cultura de l’aigua recupera el
vincle entre societat i territori:
• La millor depuradora és una conca en bon estat ecològic.
• Nova York ja s’ha
plantejat la disjuntiva: ¿més potabilitzadores o territori protegit? • Balanç i “petjada hidrològica” de Barcelona:
Això vol dir començar a actuar pel més
proper: la nostra ciutat, casa nostra
• Però el consum domèstic d’aigua, no és la
xocolata del lloro?
• A les conques internes de Catalunya el
consum urbà (domèstic, comercial i
municipal)
és la partida més gran: 519
Hm
3/any
• Un Hm
3ompliria fins la darrera grada
Les conques internes recullen l’aigua
del 52% del territori de Catalunya,
on viu el 92% de la població
100,0 1.187,5 TOTAL 35,1 417,2 Agrària 21,2 251,5 Industrial 43,7 518,8Domèstica, comercial i pública
% Hm3/any industrial 21% agraria 35% domèstica, comercial i pública 44% 519
Mentre a Barcelona el consum domèstic facturat és de 130 litres/persona/dia, i a la primera corona metropolitana d’uns 110, al Baix Maresme ronden
els 244 i a llocs com Cabrils arriben a 460!
EVOLUCIÓ DEL CONSUM DOMÈSTIC I EL CONSUM TOTAL D'AIGUA A LA CIUTAT DE BARCELONA, 1990-2004
100 110 120 130 140 150 160 170 180 190 200 210 220 230 240 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 lit re s/ ha b/ di a
Distribució del consum d'aigua urbana segons dotacions per habitant (2001) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 160 180 200 220 230 250 270 290 310 330 350 370 420 530 1000 litres/habitant/dia Hm 3 /a ny
Distribució de la població catalana segons dotacions urbanes d'aigua (2001) - 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 1.800.000 2.000.000 160 180 200 220 230 250 270 290 310 330 350 370 420 530 1000 litres/habitant/dia ha bi ta nts • El 28% de la població catalana amb una dotació superior a 230 litres diaris per habitant gasta el 39% de tota l’aigua urbana de Catalunya: 202,4 Hm3
anuals!
• Si cap municipi superés els 230 l/h/d de dotació, el potencial d’estalvi d’aigua urbana
arribaria fins a 75 Hm3 anuals.
Relació entre el consum facturat d'aigua domèstica i la densitat urbana en una mostra de municipis de les tres corones
metropolitanes de Barcelona (1999) Barcelona Sitges Cabrera de Mar Matadepera L'Hospitalet St. Feliu de Llobregat Martorell Sabadell St. Adrià del Besòs
Premià de Dalt Arenys de Munt 0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 17.500 20.000 22.500 25.000 27.500 30.000 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 litres/habitant/dia h abita nt s/ Km 2 ur ba n itz at
Només a la RMB hi ha un potencial
d’estalvi fins a 124 Hm
3/any
• Un estudi recent de l’ICTA
sobre el potencial d’estalvi a la RMB conclou que del total de 340-360 Hm3 consumit
anualment es podria arribar a estalviar en els propers deu anys:
• fins a 66 Hm3 amb la
implantació de dispositius i el canvi de la tipologia de jardins,
• fins a 73 Hm3 més amb la
reutilització d’aigües grises o depurades,
• I fins a 124 Hm3/any amb totes
les mesures sinèrgicament combinades.
