Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
El que no es pot mesurar
no es pot avaluar
i el que no es pot avaluar
no es pot millorar
Octubre de 2013
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Agenda
Agenda
09:00
15:00
09:00
-
09:15
Arribada
09:15
-
09:30
Benvinguda
09:30
-
10:00
Presentació dels Cercles i la nova metodologia
10:00
-
10:30
Presentació dels resultats de l'any 2012 (QRI)
10:30
-
11:15
Validació dels Punts Forts i Oportunitats de Millora
11:15
-
11:45
Pausa Esmorzar
11:45
-
12:00
Metodologia fortaleses: introducció
12:00
-
13:30
Anàlisi de fortaleses
13:30
-
14:45
Presentació en plenari de les fortaleses
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Què són els Cercles?
Què són els Cercles?
•
Els
Cercles de Comparació Intermunicipals
són una eina de gestió i
de benchmarking que es desenvolupa mitjançant una reunió anual entre
els responsables municipals dels diferents serveis analitzats, amb la
finalitat de:
a) Mesurar, comparar i avaluar
resultats, mitjançant uns
indicadors comuns consensuats
b) Formar un grup de treball per
intercanviar experiències
c) Impulsar la millora dels serveis
El 89% dels enquestats consideren
que els indicadors consensuats són
molt o bastant adequats.
(91% a
Residus - Neteja).
Un 75% dels enquestats considera
que un dels principals atractius dels
Cercles és la possibilitat de relacionar-
se amb professionals que fan la
mateixa feina.
(79% a Residus -
Neteja).
Un 88% dels enquestats afirma que li
ha servit per millorar el seu servei.
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Servei de
Programació
1.
Impulsa i lidera el projecte de Cercles des dels
serveis centrals de la Diputació de Barcelona.
2.
Aporta una metodologia pròpia comú per a tots els
Cercles.
3.
Vetlla per la millora contínua del projecte, facilitant
la transferència de coneixements entre les diferents
Àrees de la Diputació.
Els tres eixos dels Cercles
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Servei de
Programació
Gerència de
Serveis de Medi
Ambient
Els tres eixos dels Cercles
Els tres eixos dels Cercles
1.
Impulsa i lidera el projecte de Cercles des
de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat.
2.
Aporten els coneixements específics del
servei que s’analitza.
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Servei de
Programació
Gerència de
Serveis de Medi
Ambient
Ens locals
Els tres eixos dels Cercles
Els tres eixos dels Cercles
1.
Facilitar la informació necessària per fer una comparació intermunicipal dels
serveis municipals analitzats.
2.
Permetre que tots els participants del Cercle puguin veure les dades facilitades
(i no mostrar les dades a terceres persones).
3.
Participar en la sessió d’avaluació dels resultats i de presentació de les
propostes de millora internes per a cada municipi.
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Algunes dades sobre la participació en
Algunes dades sobre la participació en
els Cercles
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
20
25
25
45
70
202
264
346
426
495
516
573
148
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Servei
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Policia Local
15
24
35
43
46
53
55
58
Neteja viària i residus
12
11
17
24
28
24
34
36
36
40
Biblioteques
13
13
27
37
37
37
37
54
44
44
Espais Escènics Municipals
12
26
30
29
30
31
Escoles Bressol
8
13
25
27
28
31
31
32
Escoles de Música
7
11
14
27
31
32
32
37
Esports
8
14
29
37
42
49
50
51
50
53
Serveis Socials
25
25
32
32
45
44
46
47
54
55
56
55
Mercats Municipals
12
25
29
29
30
30
32
Fires Locals
14
17
16
22
27
Serveis Locals d'Ocupació
12
26
30
32
33
Ofic. Mun. d'Informació al Consumidor
11
18
25
27
31
Seguretat Alimentària (Salut P.)
14
26
36
38
Enllumenat Públic
12
13
18
24
Servei de Mediació Ciutadana
14
17
24
Verd Urbà
14
Total Participants
20
25
25
45
70
148
202
264
346
426
495
516
573
Cercles Comparaci
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
1
Fase de Disseny: municipis participants
Fase de Disseny: municipis participants
Argentona
Badalona
Barberà del Vallès
Calella
Canet de Mar
Castelldefels
Esplugues de Llobregat
Franqueses del Vallès (Les)
Garriga (La)
Gavà
Gelida
Granollers
Igualada
Lleida
Manc. de la Plana
Manc. del Cardener
Manlleu
Manresa
Mataró
Mollet del Vallès
Montmeló
Navàs
Palau-solità i Plegamans
Prat de Llobregat (El)
Reus
Rubí
Sabadell
Sant Boi de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Quirze del Vallès
Sant Sadurní d'Anoia
Terrassa
Tiana
Vic
Viladecans
Vilafranca del Penedès
Antics participants
Cerdanyola del Vallès
Sant Adrià de Besòs
Santa Coloma de Gramenet
Vilanova i la Geltrú
Nous participants 2013
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Gerència de Serveis de Medi Ambient
(Àrea de Territori i Sostenibilitat)
Servei de Programació
(Àrea d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies)
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient Nom Po lic ia Neteja - Re sid u s Bibliot e qu es Esp a is Esc è n ic s E sc. Br ess o l E s c. Músic a E s por ts Se rv eis Soc ials Me rc at s Fi re s Se rv . Lo ca ls Ocup ac . OM ICs Seg u re ta t Ali m e n tà ri a En llum e n a t SMC Ve rd urb à Argentona Badalona
Barberà del Vallès
Calella
Canet de Mar
Castelldefels
Cerdanyola del Vallès
Esplugues de Llobregat
Franqueses del Vallès (Les)
Garriga (La) Gavà Gelida Granollers Igualada Manc. de la Plana
Manc. del Cardener
Manlleu
Manresa
Mataró
Mollet del Vallès
Montmeló
Navàs
Palau-solità i Plegamans
Prat de Llobregat (El)
Rubí
Sabadell
Sant Adrià de Besòs
Sant Boi de Llobregat
Sant Cugat del Vallès
Sant Quirze del Vallès
Sant Sadurní d'Anoia
Santa Coloma de Gramenet
Terrassa
Tiana
Vic
Viladecans
Vilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
LLeida
Reus
1
Fase de Disseny: Participants
Fase de Disseny: Participants
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
El procés de Millora Contínua:
El procés de Millora Contínua:
els Cercles.
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
El
Procés de Millora Contínua
Procés de Millora Contínua
FASE DE MESURA
-Recollida de dades
-
Validació de dades
(Abril – Juny de 2013)
FASE D’AVALUACIÓ
- Informes amb indicadors de gestió
-
Identificació de punts forts / oportunitats de millora
(Juliol - Setembre de 2013)
FASE DE MILLORA
-
Anàlisi de fortaleses
( 22 i 24 d’Octubre de 2013)
FASE DE COMUNICACIÓ I
IMPLEMENTACIÓ
- Comunicació de resultats (a determinar)
FASE DE DISSENY
- Definició de la missió i objectius del servei
- Consensuació d’indicadors
-Consensuació de les variables de l’enquesta
2
3
4
5
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Resultats QRI GR i NV 2012
Resultats QRI GR i NV 2012
2
El QRI Gestió i
El QRI Gestió i
Tract
Tract
. de Residus i
. de Residus i
Neteja Viària: alguns criteris
Neteja Viària: alguns criteris
específics dels indicadors
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Resultats QRI GR i NV 2012
Resultats QRI GR i NV 2012
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
3
Fase d’Avaluació
OPORTUNITATS DE MILLORAMUNICIPI
PUNTS FORTS Aaa Bbb Ccc A analitzar: Aaa Xxx Yyy Zzz A analitzar: Zzz ALTRES COMENTARIS Mmm Nnn3.1
3.2
50%
50%
per sobre o per sota per sobre o per sota Oportunitat de Millora Punt Fort No es considera ni PF / ni OM50%
per sobre o per sota•
En el
Quadre Resum d’Indicadors
,
s’observa la mitjana del Cercle, i els
valors obtinguts per cada municipi.
•
Els valors significativament diferents a la
mitjana, es mostren amb colors.
•
Identificació de
Punts Forts /
Oportunitats de Millora
a partir de les
dades
•
Presentació de Punts Forts /
Oportunitats de Millora cada municipi
Servei de Policia(Policia Local) 2011
Policia de Trànsit
(Policia Local) 2011
Policia de Seguretat
(tots els cossos policials) 2011
Policia de Seguretat (Policia Local) 2011 217 58 21,3 31 1.198 359 65,6 23 68 74,8 41,8 25 119 26,1 36,5 22 -- 4,2 1,1 29 2,3 7,6 -- 1,7 50 5,7 --1.399
Garantir una bona cobertura del
servei 2011 Oferir un servei de qualitat als
ciutadans 2011 Fomentar la prevenció i la
seguretat (Controls) 2011 Fomentar la prevenció i la seguretat (Formació) 2011
1,95 6 137 86
1,05 6 18 55
1,95 45,7
1,30 54,0
Gestionar el servei amb les
diverses formes de gestió 2011 Oferir un servei de qualitat
(model de gestió) 2011 Promoure un clima laboral
positiu pels treballadors 2011 Millorar les habilitats dels treballadors 2011 100 -- 6,2 13 100 1.097 3,9 29 0 14,3 1,4 7 0 17,6 9,7 28 40 5,4 43 5,8
93 99 Reflectir l'estructura de gènere del personal 2011 91 88 7 7,1 -- 11 1,8 26.225 0,0 --2,6 29.914
Disposar dels recursos
adequats 2011 Finançar adequadament el
servei 2011 Gestionar adequadament els
recursos 2011 Disposar d'uns costos unitaris adequats 2011 90 8,8 88 43.280 73 36,8 90 51.128 10,7 0,2 67 20 9,3 0,0 58 19 91,0 --63,1 16 425 15.311 12,8 3.764 13.147 16,5 % Atur % de presència real
% d'hores de baixa sobre hores de conveni
Salari brut d'un agent de policia local per hora de conveni Cost per hora extra treballada d'un
policia % de dones policia respecte el
nombre total de policies % de permisos i llicències sobre
hores de conveni
Despesa corrent per policia Població Densitat de població
(hab. / km2 municipi) Renda per càpita 7.185
% de finançament per part de l'ajuntament Despesa corrent per habitant
% de la despesa corrent sobre el pressupost corrent municipal
% d'autofinançament per aportacions d'altres institucions
Ciutadans assistents a accions formatives per cada 1.000
habitants
% d'import cobrat de les denúncies municipals de trànsit % d'hores extraordinàries sobre
hores de conveni
Hores de formació anual rebudes per policia
% de la despesa de personal sobre el total de la despesa corrent
Accidents laborals per cada 100 policies Salari brut d'un agent de policia
% d'autofinançament per taxes i preus públics
Salari brut d'un agent de policia (Inclou complements salarials) Gestió directa (%)
(Ajuntament, OOAA) Gestió indirecta (%) (Concessió)
Actuacions per policia % de comandaments sobre el total
de policies Mitjana d'edat de la policia % de plantilla del servei de policia
local que són policies % d'agents que no han finalitzat el
curs bàsic respecte el total de policies % de policies en segona activitat
respecte el total de policies
Delictes i faltes per cada 1.000 habitants
% de delictes i faltes enregistrats per la Policia Local Detinguts per cada 1.000 habitants
Nombre de policies per cada 1.000 habitants
Grau de satisfacció del servei
Denúncies per drogues i armes per cada 1.000 habitants
% de detinguts realitzats per la Policia Local Nombre d'actuacions de policia de
trànsit per cada 1.000 habitants
Denúncies de trànsit per cada 1.000 habitants % de denúncies greus i molt greus
de trànsit sobre el total de denúncies de trànsit En to rn En càrrec p o lít ic Usu ari / Clien t V a lor s O rgan itz atius / RRHH E c onom ia
% de delictes i faltes resoltes respecte el total
Nombre de policies operatius per cada 1.000 habitants
Nombre de proves d'alcoholèmia per cada 1.000 habitants Nombre d'identificacions i controls de seguretat ciutadana per cada
1.000 habitants Accidents de trànsit amb víctimes
per cada 1.000 habitants Nombre d'actuacions de policia de
seguretat per cada 1.000 habitants Nombre d'actuacions de policia
assistencial per cada 1.000 habitants Nombre d'actuacions de policia
administrativa per cada 1.000 habitants Nombre d'actuacions totals per
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Fase de Millora
Fase de Millora
4
4A
Oportunitats de Millora
Bones pràctiques
Evolució del servei
Actuacions d’Estalvi Econòmic
4B
4C
4D
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Una Fortalesa és qualsevol àmbit d’un servei, que ha estat gestionada de forma
especialment satisfactòria per un grup de municipis.
Objectius d’aquesta metodologia:
•
Identificar els Factors d’Èxit i els Obstacles per poder assolir una Fortalesa.
•
Compartir experiències i coneixements entre els responsables municipals.
Fase de Millora: Anàlisi de Fortaleses
Introducció de la metodologia.
Descripció d’una Fortalesa (en taules).
Presentació i Discussió en plenari de
Fortaleses.
4.1
4.3
4.2
4
Durant els Tallers:
Selecció de les Fortaleses (Indicadors)
a Analitzar.
Agrupació dels Municipis per Taules
4.i
Abans dels Tallers
(treball intern):
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Fortaleses a analitzar
Fortaleses a analitzar
•
•
Millora
Millora
dels
dels
resultats
resultats
de
de
recollida
recollida
selectiva de la
selectiva de la
fracció
fracció
orgànica
orgànica
(FORM)
(FORM)
•
•
Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de neteja
Augment de l’eficàcia i eficiència dels serveis de neteja
mecanitzada i aiguabatre
mecanitzada i aiguabatre
•
•
Redimensionat
Redimensionat
de la
de la
recollida
recollida
de la resta en un
de la resta en un
context
context
de
de
reducció
reducció
de la
de la
generació
generació
de
de
residus
residus
4.i
•
•
Millora
Millora
en la
en la
eficiència
eficiència
de la
de la
recollida
recollida
selectiva comercial
selectiva comercial
•
•
Millora
Millora
de les
de les
vies
vies
de reutilització
de reutilització
dels
dels
residus
residus
de la deixalleria
de la deixalleria
•
•
Implicació
Implicació
de la
de la
ciutadania
ciutadania
en la
en la
netedat
netedat
de la
de la
ciutat
ciutat
22 Octubre 2013
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
1
2
Abans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses
Abans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses
Calella
Castelldefels (1)
Cerdanyola del Vallès (1)
Gavà
Manresa
Montmeló (1)
Sant Quirze del Vallès (1)
Palau-Solità i Plegamans
Badalona
Montmeló (1)
Reus (1)
Cerdanyola del Vallès (1)
Tiana
Sant Quirze del Vallès (1)
Sant Adrià de Besòs
Agrupació dels Municipis per la realització del Taller:
4.ii
22 d’Octubre de 2013
(
Aules 1 i 2 Pati Manning)
3
Diputació
(Conchita Vicaria)
Millora
Millora
dels
dels
resultats
resultats
de
de
recollida
recollida
selectiva de la
selectiva de la
fracció
fracció
orgànica
orgànica
(FORM)
(FORM)
Augment de l’eficàcia i
Augment de l’eficàcia i
eficiència dels serveis de
eficiència dels serveis de
neteja mecanitzada i
neteja mecanitzada i
aiguabatre
aiguabatre
Redimensionat
Redimensionat
de la
de la
recollida
recollida
de la resta en un
de la resta en un
context
context
de
de
reducció
reducció
de la
de la
generació
generació
de
de
residus
residus
Taula 1
Taula 2
Taula 3
Diputació
(Enric Coll)
Consultora
Ent
Argentona
Castelldefels (1)
La Garriga
Les Franqueses del Vallès
Mancomunitat del Cardener
Reus (1)
Santa Coloma de Gramenet
Lleida
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
2
1
Abans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses
Abans del Taller d’Anàlisi de Fortaleses
Canet de Mar
Granollers
Igualada
Manco. Plana (1)
Rubí (1)
Vic
Sant Cugat del Vallès (1)
Sabadell
Mollet del Vallès
Esplugues de Llobregat (1)
Mancomunitat La Plana (1)
Sant Sadurní
Sant Boi de Llobregat
Vilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
Agrupació dels Municipis per la realització del Taller:
4.ii
24 d’Octubre de 2013
(Recinte Escola industrial- Edifici 25-
Aules S2 i S3)
3
Diputació
(Conchita Vicaria)
Millora
Millora
en la
en la
eficiència
eficiència
de la
de la
recollida
recollida
selectiva comercial
selectiva comercial
Millora
Millora
de les
de les
vies
vies
de
de
reutilització
reutilització
dels
dels
residus
residus
de la
de la
deixalleria
deixalleria
Implicació
Implicació
de la
de la
ciutadania
ciutadania
en
en
la
la
netedat
netedat
de la
de la
ciutat
ciutat
Taula 1
Taula 2
Taula 3
Diputació
(Enric Coll)
Consultora
Ent
Navàs
Barberà del Vallès
Rubí (1)
Sant Cugat del Vallès (1)
Esplugues de Llobregat
Viladecans
Mataró
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
FORTALESA
OBSTA-
CLES
FACTORS
D’ÈXIT
Introducció de la metodologia.
Descripció d’una Fortalesa
(en taules).
4.1
4.2
MP
M
c
Municipi
Municipi Portaveu
Coordinador
•
Pluja d’idees de Factors d’Èxit i
(cada Municipi per separat)
•
El Coordinador fa Agrupació
d’idees (en un A0)
c
MP
M
M
M
M
3era Fortalesa
(indicador)
Indicador 3
95,0
86,3
82,7
82,5
3,8
c
MP
M
M
M
M
2ona Fortalesa
(indicador)
Indicador 2
40,2
32,7
30,4
22,7
2,4
MP
c
M
M
M
M
1era Fortalesa
(indicador)
Indicador 1
910
680
371
344
11
FORTALESA
OBSTA-
CLES
FACTORS
D’ÈXIT
FORTALESA
OBSTA-
CLES
FACTORS
D’ÈXIT
•
Pluja d’idees d’Obstacles i
Agrupació d’idees
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
MP
Presentació i Discussió en
plenari de Fortaleses.
4.3
MP
M
c
Municipi
Municipi Portaveu
Coordinador
•
El Municipi Portaveu exposa
els Factors d’Èxit i Obstacles
d’una Fortalesa
•
Torn de Preguntes d’altres
Municipis.
?
?
FORTALESA
OBSTA-
CLES
FACTORS
D’ÈXIT
c
MP
M
M
M
M
3era Fortalesa
(indicador)
Indicador 3
95,0
86,3
82,7
82,5
3,8
c
MP
M
M
M
M
2ona Fortalesa
(indicador)
Indicador 2
40,2
32,7
30,4
22,7
2,4
MP
c
M
M
M
M
1era Fortalesa
(indicador)
Indicador 1
910
680
371
344
11
FORTALESA
OBSTA-
CLES
FACTORS
D’ÈXIT
FORTALESA
OBSTA-
CLES
FACTORS
D’ÈXIT
FORTALESA
OBSTA-
CLES
FACTORS
D’ÈXIT
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
•
Jornada de Cloenda, amb regidors i tècnics.
•
Elaboració de Pla de Millora*.
•
Implementació del Pla de Millora*.
* Tasques realitzades exclusivament pels municipis
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Quins són els resultats que s’obtenen?
Quins són els resultats que s’obtenen?
1.
L’aprenentatge d’una
metodologia nova específica
de treball.
2.
Un
Quadre Resum d’indicadors del servei
per a cada municipi,
assimilable a un Quadre de Comandament Integral.
3.
Un
informe comparatiu
de tots els municipis, on consten els
resultats de tots els indicadors tractats.
4.
Una
anàlisi estratègica de la situació actual
del servei municipal
analitzat (informe punts forts - oportunitats de millora).
5.
L’anàlisi
de les actuacions i processos que porten a terme els
tècnics municipal per assolir una fortalesa en determinats
indicadors de gestió del servei.
6.
Un
informe final
que incorpora totes les dades i els processos de
millora de tots els municipis participants.
Servei de Programació Gerència de Serveis de Medi Ambient
Més informació dels Cercles
Més informació dels Cercles
Servei de
Programació
http://www.diba.cat/web/menugovernlocal/cci
http://www.diba.cat/es/web/menugovernlocal/cci
http://www.diba.cat/en/web/menugovernlocal/cci
http:// www.diba.cat/en/web/mediambient/cercles
Àrea de Medi
1
El que no es pot mesurar
no es pot avaluar
i el que no es pot avaluar
no es pot millorar
Punts forts – Oportunitats de millora
Servei de gestió de residus i neteja viària
RESIDUS
Dimensió
Punts forts
Oportunitats de millora
Aclariments i/o altres comentaris
Tendència del resultat
de l’indicador l’any 2012
respecte el resultat de
2010
Objectiu de qualitat del servei
Total
Indicador
Mitjana 2012
Mitjana 2011
Mitjana 2010
RESIDUS
Augment de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de totes les fraccions de recollida selectiva
Disminució de la capacitat disponible dels contenidors per habitant al mes de la fracció resta
Disminució dels habitants per deixalleria
Augment del % de deixalleries en el casc urbà respecte el total de deixalleries
Oferir un servei accessible als usuaris (I)
De totes les fraccions que es
recullen:
La fracció resta és la que té els
contenidors més accessibles, té
més punts de recollida per habitant
i és la que es recull amb més
Oferir un servei accessible als usuaris (I)
Comparada la capacitat disponible
en litres per habitant i mes, no hi
ha diferències significatives entre
els municipis de més de 10.000
hab i els municipis de més de
50.000 hab.
Capacitat disponible en litres al mes per habitant +10 (anys 2010-2011-2012)
32 175 161 75 634 32 181 175 79 615 34 189 182 80 624 0 100 200 300 400 500 600 700
Vidre P aper-cartró Envaso s-llaunes-brics Fracció o rgànica No selectiva (resta)
Capacitat en litres al mes per habitant +50 (anys 2010-2011-2012)
21 145 108 83 604 18 138 111 85 623 24 146 115 92 602 0 100 200 300 400 500 600 700
RESIDUS
Encàrrec Polític
Augment del % recollit
de vidre
Disminució del nombre
de Kg. recollits per
habitant i any de la resta
Augment del % de Kg
d’envasos-llaunes-brics
comercials recollits
respecte el total recollit
d’envasos-llaunes-brics
Disminució del % recollit
de paper-cartró
Disminució dels Kg de
residus gestionats per
habitant i any a la
deixalleria
Augment del %
d’impropis dels envasos
Augment del %
d’impropis de la fracció
orgànica
Assolir nivells adequats de recollida
•
La fracció que ha augmentat més la
recollida és el vidre. Per contra, el paper-
cartró ha disminuït força respecte el 2011,
s’ha reduit un 30%
•
Pel que fa al % recollit sobre el total
generat, és el vidre el que presenta els
millors resultats. El paper i cartró és la
fracció que empitjora més respecte el
2010
•
La fracció resta continua sent la fracció
més recollida per habitant
% de recollida selectiva sobre el total de la recollida de residus,
anys 2010-2011-2012
4 7 3 10 4 7 4 11 4 5 4 11 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0Vidre P aper - Cartró Env - Llaun - B rics Fracció o rgàn.
% recollit de cada fracció sobre el total generat, anys 2010-2011-2012
50 39 28 27 54 36 32 30 57 30 32 29 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0
8
Assolir nivells adequats de recollida
% d'ocupació dels contenidors 2009-2010-2011-2012
23 27 40 18 26 28 26 39 13 20 28 23 38 13 28 24 35 11 28 17 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Vidre P aper-cartró Envaso s-llaunes-brics Fracció o rgànica No selectiva (resta)
% d'ocupació dels contenidors +10 (anys 2009-2010-2011-2012)
27 25 41 23 24 25 25 43 25 22 24 22 39 20 22 22 36 19 22 18 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
% d'ocupació dels contenidors +50 (anys 2009-2010-2011-2012)
30 33 49 18 27 28 28 41 12 28 30 25 41 12 25 24 38 11 25 17 10 20 30 40 50 60
Pel que fa al % d'ocupació dels
contenidors, en cap cas es supera el
50%. Són els envasos la fracció que més
omple els contenidors. La fracció resta i
la form son les 2 fraccions que tenen els
contenidors més buits, i la tendència és
a la baixa.
Els municipis de +50 la ocupació dels
contenidors de la form és molt baixa
RESIDUS
Usuari / Client
Augment del % de contenidors cremats per actes
RESIDUS
Valors organitzatius / RRHH
Augment del número de tones de
residus recollides per treballador
Augment de la satisfacció general
dels treballadors
Disminució del % d’hores de baixa
sobre el total d’hores laborals
RESIDUS
Economia
Augment de la despesa corrent en recollida de paper-
cartró per habitant degut a la disminució dels kg recollits
en motiu de l’increment del robatori d’aquest material
Augment de la despesa corrent en recollida d’envasos-
llaunes-brics per habitant
Augment de la despesa corrent en recollida de residus
per habitant
Disminució de les despeses en campanyes de
12
Economia
•
La despesa corrent per habitant més
elevada correspon a la fracció resta i
a continuació la fracció orgànica
•
Per trams de població, les fraccions
resta i paper representen la despesa
més elevada pels municipis de +50
respecte als de +10
Despesa per habitant +10 (anys 2010-2011-2012)
1 5 4 11 21 2 5 4 11 18 1,3 5,21 4,15 11,87 18,69 5 10 15 20 25
€
Despesa per habitant +50 (anys 2010-2011-2012)
1 5 3 7 15 2 6 3 8 17 2 7 4 7 17 2 4 6 8 10 12 14 16 18 €
Despesa corrent en recollida de residus per habitant,
anys 2010-2011-2012
1 5 3 7 16 2 6 4 8 17 2 6 4 8 17 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 14,0 16,0 18,0 20,013
Economia
•
Destaca l’increment de la despesa per
tona de la fracció paper-cartró, degut a
una reducció d’un 31% de la mitjana
de Kg recollits per habitant i any,
d’aquesta fracció
•
Per trams de població la despesa de
la recollida de cartró per tona s’ha
disparat sobretot als +50. La form
continua tenint una despesa molt més
elevada que la resta a causa de que
és recull molta menys quantitat.
€/tona +10 (anys 2009-2010-2011-2012) 48 134 169 184 73 63 187 218 182 79 116 176 204 166 67 68 214 186 73 204 50 100 150 200 250 €/tona +50 (anys 2009-2010-2011-2012) 78 169 197 341 58 103 187 217 330 54 130 248 243 203 57 122 260 60 351 194 50 100 150 200 250 300 350 400
Despesa corrent en recollida de residus per Tona recollida (anys 2009-2010-2011-2012)
82 187 217 256 67 126 228 231 190 59 105 304 245 191 63 0 50 100 150 200 250 300 350
RESIDUS
Economia
Elevat % d’autofinançament per taxes i preus públics
de la recollida de residus
Disminució del % d’autofinançament per aportacions
d’altres institucions de la recollida, tractament i/o
eliminació de residus
Disminució del % d’ingressos per recuperació selectiva
El que no es pot mesurar
no es pot avaluar
i el que no es pot avaluar
no es pot millorar
Punts forts – Oportunitats de millora
Servei de gestió de residus i neteja viària
Resultats dels Indicadors del Servei de Neteja viària:
Presentació de les mitjanes, anàlisi estadístic i reflexions
1.
Característiques
i
eficiència econòmica
del servei
de neteja viària
(treball de Fortaleses)
2.
Atenció i implicació ciutadana
(treball de Fortaleses)
3.
Models de gestió
NETEJA VIÀRIA
Assolir un nivell adequat de qualitat
en la neteja viària
E. Manual
E. Mixta
E.
Meca-nitzada
Aigua-batre
Altres
Total
% d’hores anuals segons la tipologia
del servei de neteja sobre el total
d’hores anuals que es presta el servei
64,4 %
12,8 %
6,8 %
5,3 %
10,9 %
100,0 %
59,0 %
16,9 %
7,0 %
5,9 %
11,2 %
100,0 %
58,7 %
15,4 %
6,3 %
5,1 %
16,0 %
100,0 %
1. Característiques
i
eficiència econòmica
64,4
12,8
6,8
5,3
10,9
Manual
Mixta
Mecanitzada
Aiguabatre
Altres
NETEJA VIÀRIA
1. Característiques
i
eficiència econòmica
Evolució de la mitjana ponderada (agregada)
63,16
62,8
62
60,4
58,7
59
64,4
12,65
11,1
14
16,1
15,4
16,9
12,8
8,36
8,4
8,1
7,2
6,3
7
6,8
6,22
4,9
5
5,5
5,1
5,9
5,3
11,81
14,4
12,3
13
16
11,2
10,9
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Altres
Aiguabatre
Mecanitzada
Mixta
Manual
NETEJA VIÀRIA
2012
0 2 4 6 8 10 12 10 17 25 33 40 48 55 63 71 78 Superior 0 2 4 6 8 10 12% d'hores de servei: Escombrada manual
2012
0 2 4 6 8 10 12 14 0 8 15 23 30 38 45 53 60 68 Superior 0 2 4 6 8 10 12% d'hores de servei: Escombrada Mixta
2012
2 4 6 8 10 12 14 2 4 6 8 10 12% d'hores de servei: Escombrada
Mecanitzada
2012
2 4 6 8 10 12 14 2 4 6 8 10 12NETEJA VIÀRIA
Assolir un nivell adequat de qualitat
en la neteja viària
E. Manual
E. Mixta
E.
Meca-nitzada
Aigua-batre
Altres
Total
% d’hores anuals segons la tipologia
del servei de neteja sobre el total
d’hores anuals que es presta el servei
64,4 %
12,8 %
6,8 %
5,3 %
10,9 %
100,0 %
1. Característiques
i
eficiència econòmica
0
0
0
0
11,8 %
Mínim 2012
66,5 %
18,8 %
31,1 %
70,0 %
89,1 %
Màxim 2012
- Tots
els municipis
tenen
servei
d’escombrada
manual.
- El 89% dels municipis del Cercle (32) tenen com a
servei principal l’Escombrada manual (en hores de
servei), dels quals el 82% (28) suposa més del 50% de
les hores de servei.
- Municipi tipus: E.Manual (60-80%) + E.Mixta o Manual
(10-20%) + Aiguabatre (0-5%) + Altres (0-10%).
NETEJA VIÀRIA
Assolir un nivell adequat de qualitat
en la neteja viària
E. Manual
E. Mixta
E.
Meca-nitzada
Aigua-batre
Altres
Total
% d’hores anuals segons la tipologia
del servei de neteja sobre el total
d’hores anuals que es presta el servei
64,4 %
12,8 %
6,8 %
5,3 %
10,9 %
100,0 %
1. Característiques
i
eficiència econòmica
13
10
7
9
5
Reducció
7
9
10
7
10
Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%)
12
10
15
14
18
Igual
- Tendència a recuperar els serveis de E.manual i reduir
serveis d’Altres, en mitjana i individual.
-Mirant tots els percentatges individualment: 14 municipis han
tendit a més manual i 4 a més mecanització.
NETEJA VIÀRIA
Fomentar el civisme
Total
% d'hores de servei
destinades a la neteja de
façanes sobre el total
d'hores de servei de
neteja viària
1,2 %
1,8 %
1,5 %
Evolució de la mitjana ponderada
0
1
2
3
4
5
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
29
Disposen d’aquest servei
0
Mínim
4,47
Màxim
NETEJA VIÀRIA
Fomentar el civisme
Total
% d'hores de servei destinades a la neteja de
façanes sobre el total d'hores de servei de neteja
viària
1,2 %
1. Característiques
i
eficiència econòmica
Igual
16
0
Reducció
6
11
Creixement
2
7
Tendència 12-11
Tendència 12-09
- Cada cop present a més municipis (de 21 a 29 en 4 anys)
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei de qualitat
(model de gestió)
Total
Habitants per treballador del servei
1.110
1.106
1.091
Metres lineals per treballador
2.382
2.326
2.326
Metres quadrats per treballador
20.295
19.836
17.303
28
3.110
127.294
36
710
10.337
38
592
3.072
Compte
Mínim
Màxim
NETEJA VIÀRIA
Oferir un servei de qualitat
(model de gestió)
Total
Habitants per treballador
1.110
Metres lineals per treballador
2.382
Evolució de la mitjana ponderada
0 500 1000 1500 2000 2500 3000
Metres lineals per treballador
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
9 (4)
16 (5)
Reducció
13 (8)
18 (9)
Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%)
(més del 10%)
1. Característiques
i
eficiència econòmica
Evolució de la mitjana ponderada
0 250 500 750 1000 1250 1500
Habitants per treballador N
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
NETEJA VIÀRIA
Habitants per treballador
1.110
1. Característiques
i
eficiència econòmica
- Continua la tendència a augmentar aquests indicadors en mitjana
i individualment: més eficiència o més càrrega de treball ?
- Com es relaciona amb un augment de les hores de E.Manual ?
2009
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
555
714
872
1031
1190
1348
1507
1666
1824
1983 Superior
0
2
4
6
8
10
12
Habitants per treballador N
Mitjana
2012
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
555 714 872 1031 1190 1348 1507 1666 1824 1983 Superior0
2
4
6
8
10
12
NETEJA VIÀRIA
Disposar dels recursos
adequats
Total
Despesa corrent per
habitant
39,4
39,1
38,5
% de la despesa sobre el
pressupost corrent municipal
4,9 %
4,8 %
4,8 %
% de despesa corrent fora
del contracte del servei de
neteja viària
0,2 %
0,2 %
0,3 %
36
0
3,6
36
1,3
7,4
37
11,1
60,7
Compte
Mínim
Màxim
NETEJA VIÀRIA
Disposar dels recursos
adequats
Total
Despesa corrent per
habitant
39,4
15 (10)
Reducció
19 (9)
Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%)
Evolució de la mitjana ponderada
28
30
32
34
36
38
40
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
12 (3)
Reducció
18 (8)
Creixement
Tendència 09/12 (més del 15%)
2012
0
2
4
6
8
10
12
14
11 16 22 28 33 39 44 50 56 61 Superior0
2
4
6
8
10
12
Despesa corrent per habitant N Mitjana
2009
0
2
4
6
8
10
12
14
11 16 22 28 33 39 44 50 56 61 Superior0
2
4
6
8
10
12
Despesa corrent per habitant N
Mitjana
NETEJA VIÀRIA
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
7,00
8,00
€/
h
a
b
NETEJA VIÀRIA
Oferir el servei a uns
costos unitaris adequats
Total
Depesa corrent en neteja
viària per metre lineal
18,6
Depesa corrent en neteja
viària per metre quadrat
2,2
14,1
0,3
27
35
3,28
61,4
Compte
Mínim
Màxim
Evolució de la mitjana ponderada
0
5
10
15
20
25
Despesa corrent per metres lineals de carrers
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
NETEJA VIÀRIA
Oferir el servei a uns
costos unitaris adequats
Total
Depesa corrent en neteja
viària per metre lineal
18,6
13 (3)
Reducció
19 (8)
Creixement
Tendència 11/12 (més del 5%)
13 (5)
Reducció
13 (7)
Creixement
Tendència 09/12 (més del 15%)
2012
0
2
4
6
8
10
12
14
0
2
4
6
8
10
12
NETEJA VIÀRIA
Promoure un clima laboral
positiu pels treballadors
Total
Sou brut base anual
d'un peó del servei
de neteja viària
21.041
20.484
19.296
1. Característiques
i
eficiència econòmica
29
15.738 €
26.758 €
Compte
Mínim
Màxim
Evolució de la mitjana ponderada
0
2500
5000
7500
10000
12500
15000
17500
20000
22500
25000
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
0
10
Igual
Reducció
4
7 (4)
Creixement
13 (3)
20 (3)
(+ 5%)
12-11
Tend. 12-09
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00 % E.Manual €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 % E.Mecanitzada €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00 % E.Manual €/ h a b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
% E.Mecanitzada
€/
h
a
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00
20,00
40,00
60,00
80,00
100,00
% E.Manual
€/
h
a
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
€/
h
a
b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
70,00
€/
h
a
b
1.
Característiques
i
eficiència econòmica:
Despesa vs Tipus de servei
0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 80,00 90,00 100,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 hab/treballador % E .M a n u a l 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 hab/treballador % E .M a nu a l 0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 80,00 90,00 100,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 hab/treballador % E .M a n u a l
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
hab/treballador
€/
h
a
b
1.
Característiques
i
eficiència econòmica
Càrrega de treball vs Despesa i Tipus de Servei
0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 80,00 90,00 100,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 hab/tre ballador % E .M a nua l
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
%
E
.M
eca
n
it
z
a
d
a
0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 80,00 90,00 100,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 hab/treballador % E .M a n u a l 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 hab/treballador % E .M a nu a l 0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 80,00 90,00 100,00 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 hab/treballador % E .M a n u a l
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
m.l/treballador
€/
h
a
b
1.
Característiques
i
eficiència econòmica
Càrrega de treball (2) vs Despesa i Tipus de Servei
0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 80,00 90,00 100,00 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 m .l./tre ballador % E. M a n u a l
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
%
E
.M
eca
n
it
z
ad
a
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 Nº habitants €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
Nº habitants
€/
h
a
b
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 €/ h a b10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
Renta per càpita
€/
h
a
b
1.
Característiques
i
eficiència econòmica
Despesa vs Característiques del municipi
La mida i densitat del municipi potser no
ho explica del tot, com les característiques
dels vials i espais públics
El nivell de qualitat exigida pot tenir relació
amb la renta per càpita (?)
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 Nº habitants €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b
1.
Característiques
i
eficiència econòmica
Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant
del servei de neteja viària ?
- Més servei d’Escombrada manual ?
-15,0%
-10,0%
-5,0%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
-15%
-5%
5%
15%
Canvi en €/hab en %
C
a
n
v
is
en
E
.M
a
n
u
al
en
%
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 Nº habitants €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b
1.
Característiques
i
eficiència econòmica
Quins altres factors poden explicar la despesa per habitant
del servei de neteja viària ?
- Els sous dels treballadors ?
-10,0%
-5,0%
0,0%
5,0%
10,0%
-20%
-10%
0%
10%
20%
Canvi en €/hab en %
C
a
nv
i e
n
s
o
u br
ut
de
l pe
ó
10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 Nº habitants €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 0,00 5.000,00 10.000,00 15.000,00 20.000,00 Densitat €/ h a b
