Llegir avui: en un món globalitzat i digital

Download (0)

Full text

(1)

Llegir avui 11

Llegir avui:

Llegir avui: en un món

globalitzat i digital

daniel.cassany@upf.edu

http://www.upf.edu/pdi/dtf/daniel_cassany/

http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html

Llegir avui 22

Índex

1. Com entenem avui la lectura. Perspectives,

l’exemple de Litang.

2. Nadius i immigrants.

3. Demos de lectura: concepcions, esquemes i

coneixement previ, tres nivells de comprensió.

Llegir avui 3

Com entenem avui la

lectura

Llegir avuiLeer hoy 44

Mirada sociocultural

1

Lingüística

Psicolingüística

Sociocultural

A aa a aaa aa a aa aa a a aa aaa aa a aaaaa aa aa aa a aa a aaa a a a a aaaa aaaaaaa A aa a aaa aa a aa aa a a aa aaa aa a aaaaa aa aa aa a aa a aaa a a a a aaaa Alfabetització lectura redacció Alfabetització funcional comprensió composició Literacitat / alfabetisme Pràctica lletrada Crítica, multimodalitat A aa a aaa aa a aa aa a a aa aaa aa a aaaaa aa aa aa a aa a aaa a a a a aaaa

Èmfasi en els aspectes socioculturals

• Llegir és un acte lingüístic i

cognitiu.

• Els textos son unitats

comunicatives, missatges.

• Llegir és recuperar el

contingut.

• Aprendre a llegir requereix

desenvolupar estratègies.

• Llegim de manera semblant

tots els textos.

• Llegir és una pràctica social,

cultural i política.

• Els textos són artefactes

culturals i polítics.

• Llegir és assumir rols,

funcions, identitats, valors.

• Aprenem a llegir en

apropiar-nos de les pràctiques

lletrades.

• Cada pràctica lletrada és

particular i diferent.

Comunitat lletrada

Diari personal (des)codificació Correu electrònic (des)codificació Postals (des)codificació Cartes (des)codificació Diaris (des)codificació Exàmens (des)codificació Apunts (des)codificació Treballs acadèmics (des)codificació Prospectes farm. (des)codificació Històries creatives (des)codificació Lleis i normes (des)codificació Poesia (des)codificació Instruccions (des)codificació (Des)codificació

(2)

Llegir avui 7 77

Carta de Litang (4 anys)

a Cristina

Litang Cristina

Pràctica lletrada:

exemple

4 Llegir avui 8 88

15 mesos després:

Carta amb text.

Situació autèntica

5

Aliagas (2009) a D. Cassany Para ser letrados. Paidós: BCN (en prensa)

Llegir avui 9

Nadius i immigrants digitals

1

• Canvi cultural: migració cap al territori digital.

• Formes diferents d’usar i fer circular la informació i de construir el

coneixement.

• 1993: Internet civil, primer navegador, sms, Windows 3.1.

• La metàfora de Prensky (2001 y 2004): immigrants i nadius

digitals.

• Denominacions: generació digital, gen. Internet o net, etc.

El nadiu digital:

•baixa text, música i animes de la xarxa, •xateja amb els amics durant hores, •juga a les videoconsoles, •consulta Wikipedia o Google, •ha crescut envoltat de teclats i pantalles •s’inscriu en xarxes socials (My Space) •usa memòries USB, DVD o MP4.

Llegir avui 10

Nadius i immigrants digitals

2

Nadius

• Multimodalitat.

• Processament en paralel.

• Hipertextualitat. Accés lliure.

• Connexió a xarxa / grup.

• Cooperació.

• Impaciència i falta d’atenció.

• Resposta immediata.

• Paquets breus de dades.

• Joc, diversió.

Immigrant

• Prioritat de l’escriptura.

• Processament en sèrie.

• Linealitat. Itinerari únic.

• Treball individual.

• Competició.

• Capacitat d’atenció.

• Resposta dilatada, espera.

• Textos llargs i monologats.

• Estudi, esforç, treball.

Llegir avui 1111

La generació Google

4

• Williams i Rowlands (2007 ). La g-Google:

– Accedeix a Internet i en domina la mecànica, però no sap

usar-la de manera significativa.

– No té consciència sobre les necessitats d’informació i no sap

satisfer-les autònomament;

– Dedica poc temps a llegir i a avaluar críticament el material en

línia, no sap separar el gra de la palla;

– Prefereix expressar-se amb el lèxic natural i corrent en lloc

d’usar els termes clau que etiqueten el coneixement;

– Navega a la web amb ingenuïtat, n’ignora l’estructura

jeràrquica i els sistemes d’emmagatzement, no pot moure’s de

manera estratègica i eficaç.

Llegir avui 12

La generació Google

5

• És cert que la g-Google:

– es connecta a la xarxa de manera permanent,

– creu que “tot és allí”,

– no respecta la propietat intel—lectual,

– prefereix els recursos visuals i el “copiar i enganxar”,

– pot usar qualsevol format informatiu.

• No hi ha proves que la g-Google:

– sigui més impacient,

– prefereixi els textos breus i senzills,

– atribueixi més credibilitat al que diuen els amics.

Les generacions anteriors al 1993 ja tenien alguns trets en interactuar amb CD-Rom i altres recursos previs; és difícil establir un perfil únic o distingir una generació de la resta.

(3)

Llegir avui 1313 Llegir avui 14 14

Exemple: fòrum neolite

Llegir avui 151515 Llegir avui 161616

Multimodalitat Banner o firma a fòrum Neolite: Muntatge fotogràfic a partir de la telenovel—la juvenil Rebelde: amn els protagonistes Roberta i Diego.

(4)

Llegir avui 1919

Recerca:

llegir webs

(F. Martí, 2008; Articles)

• Informants: aprenents de 13-14 anys valoren webs sobre

drogues: ¿quins efectes provoca la marihuana en el cos

humà?

• Corpus: 3 webs sobre drogues:

www.ideasrapidas.org

;

www.tododrogas.net

;

www.gencat.net/salut

• Tasca: ¿quina recomanaries a un amic?

• Mètodes: enregistrament, transcripció i anàlisi de la

conversa; intervenció del docent; anàlisi del discurs de les

webs.

Llegir avui 2020

Llegir avui 2121 Llegir avui 2222

Llegir avui 2323

Resultats

Conversa:

• Gerard: (Sobre la primera web) Fixa’t! Aquí hi ha molta informació i no només de droga.

• Bea: (llegeix l’índex): Aborto, castidad, divorcio, familia... • Eva: Aquesta és una d’aquestes pàgines que són com una xarxa. • Bea: Eh! Eh! (sorpresa) Dios... Creador... (la resta no li fa cas; Bea

descobreix el mot “creador”). Un moment! Un moment! El creador... Eh! Aquí et parla molt de Déu...

• Eva: Jo penso que la primera explica més... Està més ben explicada, però és més difícil llegir-la perquè és poc esquemàtica. [...] Si vols informar-te d’alguna cosa jo penso que la primera està bé. [30 minuts després.] Si mires l’índex veus que no tracta solament de la marihuana, sinó que la marihuana la tracta com una cosa lligada a Déu. [...] Comences a desconfiar al no saber qui ho pot haver fet.

Llegir avui 2424

Llegir i escriure webs

+ Credibilitat

• Organització coneguda.

• Atendre amb rapidesa.

• Actualitzar amb freqüència.

• Estar vinculada a webs

conegudes.

• Aclarir autors, fonts,

referències.

• Dissenys professional.

• Aclarir política d’ús.

• Incloure vincles a d’altres webs.

- Credibilitat

• Ocultació de l’autor o la font.

• No disponible o ser pesada

• No actualitzar.

• Incloure anuncis, finestres

emergents o pop up.

• Navegació difícil.

• Errors ortotipogràfics.

• Vincles espatllats.

(5)

Llegir avui 2525

Com ensenyem a llegir webs?

• Formular amb concreció el propòsit de cerca.

• Saber usar els motors de cerca (recursos): & and “”

• Avaluar els resultats: lliures / patrocinats, etc.

• Descompondre la URL: .es .com .unam.mx .uba.ar

• Analitzar l’autoria i les fonts.

• Analitzar els vincles: link:

www.upf.edu

• Comptador i llibre de visites, premis, etc.

• Recursos de la lectura analògica: implícits,

estereotips, usos verbals:

Vascongadas / País Vasco /

Euskadi / Euskalherria

.

Llegir avui 26

Exemples: connotacions i usos

1

Identifica posicionaments en aquestes expressions:

Els catalans

//

la ciutadania catalana…

Euskal Herria

//

Euskadi

//

País Basc

//

Vascongades…

El descobriment d’Amèrica

//

la invasió europea

Los drets dels indígenes...

//

dels autòctons...

La utopia de la democràcia

/ /

la necessitat de la dem...

“Els americans només saben parlar anglès”.

Maria: ¿tens nòvio?...

¿Quan es va batejar el nen?

Demos de lectura

Enfocament lingüístic

Llegir avui 28

Oralitzar en veu alta

2

Llegeix en veu alta aquest text al teu veí:

L4 L3C7UR4 3N L4 35CU3L4 D3L 1MP3R10 R0M4N0

L4 M4N3R4 M45 H4817U4L D3 L33R 3R4 3N V02

4L74, FU3R4 CU4L FU3R4 3L N1V3L 0 3L

08J371V0. L4 L3C7UR4 P0D14 53R D1R3C74 0

74M813N R34L124D4 P0R UN L3C70R 9U3 53

1N73RP0N14 3N7R3 3L L18R0 Y 9U13N L0

35CUCH484, 813N 1ND1V1DU0 0 813N

4UD170R10.

[…]Guglielmo Cavallo

Demos de lectura

Enfocament psicolingüístic

Teoria dels esquemes

• Llegeix i busca una explicació en els textos

següents, amb el teu company:

1. Vaig pujar a l’autobús. El conductor no tenia

canvi. Una dona em va donar vint cèntims.

2. Vaig entrar a la botiga. Em van servir una

Coca-cola. Vaig oferir 80 euros per un

collaret, però es van partir de riure.

(6)

Llegir avui 31

Esquemes I

Finançat amb les pedres precioses empenyorades, el

nostre heroi va desafiar bravament les rialles desdenyoses

que intentaven impedir el seu pla. “Els ulls enganyen”,

havia dit, “un ou, no una taula, tipifica aquest planeta

inexplorat”. Ara, tres resoltes germanes buscaven proves

avançant a través d’una immensitat calma, encara amb

més freqüència sobre pics i valls turbulentes. Els dies es

van convertir en setmanes a mesura que molts incrèduls

propaguen rumors temorosos sobre l’abisme. Al final des

d’enlloc apareixeran criatures alades benvingudes que

signifiquen el moment de l’èxit.

Dooling i Lachman, [1971: 217]

Llegir avui 32

Esquemes II

A: Hi estic d’acord. Però els experts ho obliden a vegades.

B: Vaig conèixer dos principiants. Eren en un lloc molt gran, espais oberts arreu. Els directors els van indicar que agafessin els arcs. Volien començar…

A: Van acabar en el moment adequat?

B: Sí, però no van aconseguir la marca. M’alegro que no sentissis el soroll terrible que feien!

A: Calen anys per aprendre a subjectar l’arc de manera correcta. B: Un factor addicional és la tensió.

A: L’arc fluix és una garantia de fracàs.

B: Excepte quan s’ha de guardar. Un cop quasi en vaig espatllar un que em vaig oblidar d’afluixar-lo havent acabat d’usar-lo.

A: I ha de fer-se suaument, amb moviment constant.

B: Això no és gaire difícil si l’arc està ben equilibrat i no està deformat. Al contrari, no es pot fer res. Dubitsky (1980)

Demos de lectura

Enfocament sociocultural

Llegir avui 3434

Quadre

Llegir avui 3535

Titulars de diari

• Com funciona la manipulació verbal?

1. Immigrant agredeix adolescent.

2. Dona suïssa agredeix cap rapat.

Llegir avui 36

Orientacions i

recursos didàctics

(7)

Llegir avui 37

Declaració de principis I

• I. L’acte d’escriure. Escriure és una poderosa eina de reflexió. En l’acte d’escriure, els redactors aprenen sobre ells mateixos i sobre el seu món i comuniquen les seves percepcions als altres. Escriure confereix el poder de créixer com a persona i d’influir en el món.

• L’acte d’escriptura es materialitza a través d’un procés en què el redactor imagina l’audiència, formula objectius, desenrotlla idees, produeix anotacions, esborranys i un text elaborat, que corregeix per satisfer les expectatives de l’audiència. A mida que el procés es desenvolupa, el redactor realitza cada una d’aquestes activitats en qualsevol moment. Podem ensenyar l’alumnat a escriure amb més eficàcia animant-lo a aprofitar aquest conjunt de tasques que comprèn l’acte d’escriptura, posant èmfasi no només en el producte final i en les virtuts i debilitats que tingui.

• II. Els objectius d’escriure. [...] L’alumnat de redacció hauria de tenir l’oportunitat d’usar l’escriptura com a instrument de reflexió i d’aprenentatge a través del currículum i més enllà del centre educatiu. […]

Llegir avui 38

Declaració de principis II

• V. El mètode d’instrucció de l’escriptura. L’alumne aprèn a escriure escrivint. Guiar el procés de composició i dialogar sobre la feina dels aprenents ha de ser el mètode bàsic d’instrucció. Cal animar l’alumnat a comentar amb companys el que escriuen, a més de rebre l’atenció individualitzada, freqüent i ràpida del docent. Llegir el que han escrit els companys, explicar les impressions personals que causen aquests textos, i escoltar les opinions dels altres sobre els nostres textos són activitats importants de la classe de redacció. Els llibres de text i d’altres recursos institucionals haurien de tenir una funció secundària.

• L’avaluació del progrés de l’alumnat en l’escriptura ha de començar amb les produccions dels mateixos estudiants (escrits, esborranys, procés seguit, etc.). No es pot avaluar adequadament l’habilitat d’escriure només amb tests de resposta única o d'altres procediments formals. [...] Hem d’animar els aprenents a desenvolupar l’habilitat crítica d’autoavaluar-se els escrits, de manera que puguin convertir-se en redactors eficients i autònoms més enllà del centre educatiu.

National Council of Teachers of English. Commission on Composition. Reproduït a Lindemann (1982: 249-250)

Llegir avui 39

Tècniques i orientacions

• Utilitzar textos autèntics de la comunitat meta.

• Llegir textos múltiples o paral—lels: comparar, contrastar…

• Identificar l’autor, detectar el gènere i construir

interpretació.

• Posar èmfasi en els implícits: connotacions, veus

callades, pressuposicions, etc.

• Dialogar amb els companys de classe.

• Buscar i sumar interpretacions. Buscar significats socials.

• Fixar-se en les cites d’altres textos i autors.

• Analitzar els protagonistes discursius.

Llegir avui 40

Condicions didàctiques

1

1. Llegir és un verb transitiu: gènere i comunitat

discursiva.

2. Llegir i escriure textos autèntics.

3. Atendre els contextos de producció i de recepció:

les institucions, els objectes, les disciplines.

4. Posar èmfasi en la interpretació del text (el

significat).

5. Posar èmfasi en la negociació de significat entre

autor i lector i entre lectors.

Condicions didàctiques

2

6. Posar èmfasi en el procés de construcció de

significat: usar la parla com a eina de construcció

de la interpretació.

7. Llegir i escriure en societat, cooperativament:

parelles, grups.

8. Posar èmfasi en la identitat personal.

9. Usar la parla com a instrument de construcció i

d’interacció.

Propostes didàctiques

3

1. Taller de lectura i escritura de textos a l’aula.

2. Pràctiques de colectura i la coautoria. Llegir i

escriure són activitats socials.

3. El treball per casos reals o versemblants.

4. L’enfocament per tasques, seqüències.

5. L’enfocament electrònic.

6. Treballar amb textos paral—lels: versions

diferents, models textuals, textos previs.

(8)

Llegir avui 43

Propostes didàctiques

4

1. Utilitzar TIC: redactors, correctors i

traductors assistits.

2. Valorar i integrar les pràctiques vernacles.

Trencar la frontera entre la llar i l’escola pel

que fa a l’escriptura.

Llegir avui 4444

daniel.cassany@upf.edu

http://www.upf.edu/pdi/dtf/daniel_cassany/

http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html

Llegir avui 45

Bibliografia

1

Camitta, Miriam (1993). "Vernacular writing: varieties of literacy among Philadelphia High School Students" a Brian STREET (ed.): Cross-Cultural Approaches to Literacy. Cambridge University Press.

--- (1987). Invented Lives: Adolescent Vernacular Writing and the Construction of Experience. Tesi doctoral.

Cassany, Daniel i Gilmar Ayala (en premsa). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”, Participación educativa, 9. Consejo Escolar Español. Cassany, Daniel; Sala, Joan; Hernàndez, Carme. (2008) "Escribir al margen de

la ley: prácticas letradas vernáculas de adolescentes catalanes“, 8º Congreso de Lingüística General. UAM, juliol.

http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/BblgrfLC/Congreso2008/DCJSCHEscribirDEF. pdf

Cassany, Daniel (2006) Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries. En castellà a Anagrama.

Lankshear, Colin y Knobel, Michele. (2006) New Literacies: Everyday Practices and Classroom Learning. Nova York: McGraw Hill. 2a edició.

Llegir avui 46

Bibliografia

2

Millán, José Antonio. (1999) “Breve historia de la Internet. El fruto caliente de la guerra fría.”, El País, Protagonistas del siglo XX.

[http://jamillan.com/histoint.htm] <23-5-08>

Nielsen’s, Jakob (1997) “How users read on the web”, Alertbox, octubre 1, 1997 [http://www.useit.com/alertbox/9710a.html] <25-5-08>

― (2008) “How little do users read?”, Alertbox, Maig 6, 2008 [http://www.useit.com/alertbox/percent-text-read.html] <25-8-08> Prensky, Marc. (2001) “Digital Natives, Digital Immigrants”, On the Horizon, 9:

1-6, octubre. [

http://www.marcprensky.com/writing/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part1.pdf] <23-5-08>

― (2004) “The Emerging Online Life of the Digital Native: What they do differently because of technology, and how they do it””, Work in progress. [

http://www.marcprensky.com/writing/Prensky-The_Emerging_Online_Life_of_the_Digital_Native-03.pdf] <23-5-08>

Llegir avui 47

Bibliografia

3

Torres i Vilatarsana, Marta. (2003) “La llengua catalana en la comunicació a Internet: questió de codis”, Llengua i ús, 26: 77-82.

― (1999) “Els xats: entre l’oralitat i l’escriptura”, Els Marges, 65: 113-126.

http://perso.wanadoo.es/mtorresv/articles/art-emot.html

― (en premsa) “Marques d’oralitat en els xats”, Caplletra.

Torres i Vilatarsana, Marta i Lluís Payrató. (2000) “El catala dels joves en els xats, correus electronics i missatges a mobils: una nova varietat col—loquial?”, comunicació al I Congrés Internacional Llengua, societat, ensenyament, Alacant, 8/10 de novembre. http://www.softcatala.org/articles/article04.htm

Figure

Updating...

References

Related subjects :