8
BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE
34.591 m
2
de superfície bibliotecària
21 biblioteques de barri
4.421.266 usuaris
(
UN AUGMENT
DEL
7,1%)
Un creixement d’usuaris del 224% des del 1998
442.258 carnets: el club amb més
socis de la ciutat
3.713.484
documents prestats (augment del
20,6%)
2.293 usuaris per hora al conjunt de la xarxa
389%
préstecs + que al 1998
1.254,5 hores setmanals (54.950 anuals)
“No puedo imaginar mayor ejemplo de
generosidad humana que una
biblioteca”
Alberto Manguel, escriptor
Cloenda Any del Llibre i la Lectura 2005
“La llibertat, el progrés i el desenvolupament de la societat i
dels individus són valors humans fonamentals. Aquests només
s’aconseguiran mitjançant la capacitat de ciutadans ben
informats per exercir els seus drets democràtics i tenir un
paper actiu en la societat. La participació constructiva i el
desenvolupament de la democràcia depenen tant de la
formació completa com de l’accés lliure i sense límits al
coneixement, al pensament, a la cultura i a la informació.
La biblioteca pública, l’accés local cap al coneixement,
proporciona les condicions bàsiques per aprendre al llarg dels
anys, per decidir lliurement i per al desenvolupament cultural
de l’individu i dels col·lectius”.
RESUM EXECUTIU
La Xarxa de Biblioteques Públiques és ja un dels espais culturals de referència dels ciutadans de Barcelona: almenys un de cada quatre habitants en té carnet d’usuari. El 2005 el conjunt de biblioteques públiques de la ciutat va tenir més de quatre milions d’usos (4.421.266), un 7,1% més que l’any anterior; és a dir, cada ciutadà hi ha anat una mitjana de 2,7 vegades l’any. A aquestes xifres cal afegir-hi l’augment en un 20,6% del nombre de documents prestats (un total de 3.713.484) i en un 17,5% del nombre de carnets (corresponent als 78.080 nous carnets); aquesta dada situa el nombre d’usuaris amb carnet de soci prop de les 442.258 persones, la qual cosa fa de les biblioteques la institució amb més socis de la ciutat.
La consolidació de les biblioteques com un dels principals referents culturals dels ciutadans de Barcelona és el resultat de l’aplicació del “Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010, de la informació al coneixement”. Aquest Pla, aprovat l’any 1998, defineix un nou concepte de biblioteca, oberta a tothom amb les infrastructures, els suports tecnològics i les activitats que faciliten la democratització i la difusió de la informació, la transmissió de coneixements, la formació, l’educació permanent, l’estímul de la creativitat, l’autoinformació i el lleure, i estructura una xarxa de 40 biblioteques que s’ha d’anar completant gradualment fins al 2010, any rere any. El Pla, per tant, situa la biblioteca com a equipament públic actiu, impulsor i dinamitzador; referent cultural del territori del qual és coneixedor i còmplice i amb orientació cap als usuaris de tal manera que la biblioteca s’adapti a les demandes dels ciutadans i s’avanci en la detecció de necessitats informatives, formatives i culturals. El paper democratitzador de les biblioteques és evident. Cap altra institució pública cultural ofereix un conjunt de serveis a una secció tan àmplia de població.
El Consorci de Biblioteques de Barcelona (a partir d’ara Biblioteques de Barcelona) és l’ens de gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona i el responsable delegat de dur a terme el Pla de Biblioteques 1998-2010. Aquesta memòria exposa les accions que ha dut a terme Biblioteques de Barcelona en el decurs del 2005, sempre en el context del desplegament del Pla. La memòria constitueix, també, una constatació de la resposta cada cop més activa dels barcelonins i les barcelonines davant de les noves biblioteques.
L’any ha tingut aquests elements més destacats:
La Xarxa s’ha vist ampliada amb una biblioteca nova: la Jaume Fuster, al districte de Gràcia. Això fa que al final del 2005 si bé no ha crescut el nombre d’equipaments (a la biblioteca Jaume Fuster s’hi ha traslladat els fons de la biblioteca Antoni Julià de Capmany, que va tancar les seves portes el 31 de juliol) la suma de la superfície de les biblioteques públiques de la ciutat hagi augmentat un 18,7% fins arribar als 34.497 metres quadrats (un acumulat des de 1998 del 212,5%)
Ja són 17 les intervencions que s’han dut a terme des de l’aprovació del Pla de Biblioteques de Barcelona.
El nombre d’usuaris ha arribat quasi fins els quatre milions i mig, 4.421.266 exactament, amb un augment del 7,1% sobre l’any 2004 i més del 224,4% respecte del 1998.
Els indicadors de préstec novament han estat molt bons (3.713.484 documents prestats, un 20,6% més que l’any 2004 i un 388,8% més que l’any 1998).
que suposa un augment del 8,9% respecte el 2004. Actualment totes les biblioteques públiques de la ciutat disposen del servei d’Internet públic gratuït.
El 2005 el conjunt de biblioteques han obert més hores al públic que mai, en total 1.254 hores setmanals, un 4,4% més que l’any anterior, i un acumulat del 111,91% respecte l’any 1998. Això suposa superar en un 26,7% el mínim previst pel Pla de Biblioteques per a aquest any.
El carnet de les biblioteques ha continuat essent el més difós a la ciutat, amb un augment del 17,5% (78.080 nous carnets) i situa les Biblioteques de Barcelona com la institució amb més socis de la ciutat (442.258 persones). El pla per estendre l’ús del carnet de biblioteques a centres i serveis culturals i concebre aquest carnet com el carnet cultural
Llegir sempre surt a compte, està donant uns resultats excel·lents
gràcies a la complicitat de nombrosos agents culturals de la ciutat. Els fons especialitzats existents han continuat aprofundint en les seves
matèries, especialment amb la seva ampliació i en l’organització d’activitats, sovint en col·laboració amb institucions de la ciutat relacionades amb el tema de l’especialització del fons. Per exemple a la bib. Xavier Benguerel, especialitzada en cinema, s’han fet activitats amb alguns dels festivals de cinema i de documentals que es fan a la ciutat, i un conveni amb TV3 per a la difusió d’alguns dels seus documentals de producció pròpia; o bé a la bib. Montbau – Albert Pérez Baró, on es realitzen cicles de xerrades sobre novel·la negra, amb la col·laboració de la llibreria Negra i Criminal.
És rellevant l’augment en el nombre d’activitats de tota mena i per a tots els públics organitzades tant des dels Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelona, com a iniciativa de cadascuna de les biblioteques. També la presència de les biblioteques en programacions generals de la ciutat: festes majors, Sant Jordi, activitats paral·leles a les programacions del Teatre Nacional, el Teatre Lliure, el Festival de Barcelona Grec, els diversos museus de la ciutat, el Saló del Còmic i del Manga...
En aquest sentit l’Any del Llibre i la Lectura Barcelona 2005 (ALLL) ha estat una oportunitat per a la difusió dels serveis de les Biblioteques de Barcelona, i per entrar en contacte amb nous agents culturals de la ciutat. També per a consolidar nous programes de difusió de la lectura i dels fons de les biblioteques.
Cal destacar la ràpida consolidació dels més recents serveis a l’usuari: els espais multimèdia, el préstec a domicili, les bústies de retorn... Cal notar també l’esforç de comunicació realitzat amb el consegüent augment de difusió de les biblioteques, amb nous productes (les agendes trimestrals, els nous opuscles sobre serveis i programes, les noves guies de lectura) i una major difusió.
Els mitjans de comunicació coneixen cada vegada més què fan les biblioteques i en són més còmplices. D’aquesta manera els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona coneixen cada vegada més que a les biblioteques hi poden anar a fer moltes més coses que llegir. Ha augmentat la cooperació amb les editorials i els salons del món de l’edició i la lectura. Durant el 2005, per exemple, les Biblioteques de Barcelona han estat presents al 1r Saló del Llibre de Barcelona, i el Simposi “Els futurs de la indústria editorial, a debat a Barcelona” es va realitzar íntegrament a la biblioteca Jaume Fuster.
Ha augmentat la participació de les Biblioteques de Barcelona en processos de planificació estratègica, tasca important per tal d’aconseguir que les biblioteques adquireixin una forta centralitat com a equipament cultural de la ciutat del coneixement. En aquest sentit Biblioteques de Barcelona ha estat present en la comissió que prepara el Pla d’Equipament de la Ciutat de Barcelona.
La Comissió de Lectura Pública s’ha consolidat com a punt de trobada i coordinació dels agents culturals i educatius de la ciutat vinculats a la lectura i la biblioteca. S’ha constituït una nova comissió de districte, i ja són 7 les existents.
S’ha conclòs la primera fase del Projecte Tibidabo de recollida i anàlisi d’indicadors de biblioteques públiques de 10 ciutats i 7 regions europees. De l’estudi comparatiu sobre la situació de la ciutat i la província de Barcelona respecte el conjunt de ciutats i territoris es pot concloure que Barcelona, tot i que partia d’una situació negativa, és la ciutat que experimenta un major creixement en quasi tots els indicadors analitzats.
El resum d’aquest any 2005 és una clara mostra de l’excel·lent resposta dels barcelonins i les barcelonines davant de més i millors biblioteques. Continguts, aprenentatge, lleure, creativitat, proximitat, cooperació i convivència són les paraules que resumeixen un any de feina compromesa. Un pas més en el desenvolupament del Pla de Biblioteques que aposta per acostar el coneixement a tots els ciutadans i ciutadanes de forma directa i senzilla.
El paper democratitzador de les biblioteques és evident. Cap altra institució pública cultural ofereix un conjunt de serveis a una secció tan àmplia de població (més d’una quarta part de la població de Barcelona disposa del carnet de biblioteques). Tot seguit es destaquen les sis funcions bàsiques de les biblioteques amb el detall dels projectes i serveis que més clarament hi responen i que desenvolupen les Biblioteques de Barcelona.
Projectes que fan de
les biblioteques
porta d’entrada als
continguts
Les biblioteques tenen un paper cabdal en la configuració del volum de coneixements de la ciutadania. Al segle XXI, els “coneixements” de cadascun dels ciutadans es mesura tant pels continguts apresos (“allò que sabem”) com per les capacitats (“allò que volem saber”) i fins i tot per les motivacions (“allò que ens empeny a saber”). El nou concepte de biblioteca pública, tal com és descrit al Pla de Biblioteques de Barcelona, té un paper cardinal: els seus fons han d’estar permanentment actualitzats, han d’incloure tota mena de documents (des dels llibres i les revistes fins als DVD o les bases de dades on-line), han de tenir en compte que no hi ha públic sinó “públics” de la cultura i que els continguts evolucionen amb molta rapidesa.
Algunes de les intervencions bàsiques realitzades són:
- La dotació d’un pressupost destinat a adquisició de nous fons que
gestiona cada biblioteca en funció de les necessitats del territori i de les desiderates rebudes dels usuaris.
- L’especialització de fons, com a política de desenvolupament de la
col·lecció en el marc d’una xarxa formada per diversos nodes complementaris: cadascuna de les biblioteques no és només un equipament de barri o de districte, sinó un centre cultural de ciutat. La diversitat cultural (Sant Pau - Santa Creu), Restauració i Hostaleria (Barceloneta – La Fraternitat), la Cultura de la Pau i la Guerra Civil espanyola i Francesc Boix i els Camps de Concentració nazis (Poble-sec – Francesc Boix), Cultura juvenil i viatges (Jaume Fuster), Novel·la Negra (Montbau – Albert Pérez Baró), Arts visuals: fotografia i còmic (Ignasi Iglésias – Can Fabra), Flamenc (Ramon d’Alòs-Moner) són només algunes de les especialitzacions actuals de les Biblioteques de Barcelona.
- El préstec interbibliotecari complementa l’especialització i garanteix que
des de qualsevol biblioteca es pugui aconseguir un document de la xarxa de biblioteques públiques de tota la província.
- La diversificació de formats i suports, entenent en aquest context des del
DVD fins a Internet i els recursos electrònics.
- L’entrada en funcionament dels 15 espais multimèdia permet l’ampliació
dels serveis d’accés a les tecnologies de la informació, més enllà de l’accés gratuït a Internet disponible a totes les biblioteques de la xarxa.
- La creació de materials seleccionats. L’edició de guies de lectura,
l’elaboració de dossiers temàtics que proposen itineraris dirigits d’informació i lectura en funció de demandes i necessitats específiques d’ordre individual i col·lectiu.
- Els elements de difusió de les Biblioteques de Barcelona transmeten el
Projectes que fan de
les biblioteques
espais per a
l’aprenentatge
Les biblioteques són equipaments culturals amb una històrica vocació educativa i formativa. Al segle XXI l’educació i la formació són tasques que els ciutadans desenvolupem al llarg de tota la nostra vida en un constant reciclatge i actualització dels nostres coneixements. Les biblioteques del segle XXI s’han de configurar com a equipaments amb una forta sinergia amb les institucions educatives que fan aquesta funció (escoles, instituts, universitats...) i han d’impulsar les alfabetitzacions, tant les més literals i relacionades amb la lectura com les noves (per exemple, l’alfabetització informàtica). Aquest camí conjunt de cultura i educació és necessari en tota la població, però resulta especialment rellevant en les franges d’edat més joves i els sectors amb menys oportunitats.
En aquest sentit s’han creat i consolidat els següents projectes:
- Una col·laboració estreta amb les escoles (amb visites de coneixement de
l’equipament, guies de recursos, cursos i mòduls específics, centres d’interès, activitats de promoció de la lectura específiques) i les biblioteques escolars (cercant la complementarietat).
- S’ha ofert a les escoles la possibilitat d’assistir en horari escolar a les
biblioteques, a l’espectacle de petit format Tirant lo Blanc, per a nens a partir de 6 anys. Es tracta d’un programa de difusió dels clàssics de la literatura catalana per a infants que tindrà continuïtat els propers anys. El programa s’ha realitzat conjuntament amb l’IMEB.
- La difusió d’un nou material pedagògic que complementa les visites
escolars a les biblioteques, La Casa de les Paraules.
- L’establiment de punts de suport de les universitats, concertant amb
aquestes la possibilitat de vincular continguts pedagògics, materials didàctics, i la proximitat als docents des d’un punt de vista divulgatiu al públic general. És especialment rellevant l’acord existent amb la Universitat Oberta de Catalunya - UOC.
- Col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona,
acollint grups d’aprenentatge de català.
- El món dels Tovets, projecte que apropa el món de la joguina i els contes
il·lustrats, i s’adreça a la petita infància.
- El cicle Enreda’t amb l’acció, tallers dinàmics sobre llibres. Es treballa a
partir d'un llibre i es fan activitats participatives entorn dels temes proposats. Dirigit a nens i nenes de 8 a 13 anys.
- 4 sales d’estudi obertes en horari nocturn i amb activitats específiques
adreçades a les franges de públic juvenil.
- Les biblioteques acullen estudiants i becaris en pràctiques, preferentment
de les àrees que tenen a veure amb la gestió de la informació i la documentació, o bé amb les especialitzacions de les biblioteques.
- Materials d’autoaprenentatge (llengües i informàtica/ofimàtica) per a
usuaris, amb l’adquisició de nous fons d’aquest tipus de documents, i la creació de Centres d’Interès específics.
- Servei d’autoformació per a persones adultes i d’autoaprenentatge
d’idiomes a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, per donar resposta a aquelles persones que volen formar-se en idiomes diversos de manera autònoma, i a aquelles entitats que treballen amb la formació de persones adultes tant autòctones com immigrades.
- Cursos per aprendre a utilitzar Internet adreçats bàsicament als adults i
a la gent gran, i d’alfabetització digital per a tots els pública als nous Espais Multimèdia.
Projectes que fan de
les biblioteques
espais per generar
noves formes de
convivència i identitat
En aquest sentit, s’han desenvolupat els següents projectes:
- Servei de Diversitat Cultural a la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu, amb
fons especialitzats i material per a tallers, textos en català, castellà, àrab, urdú i panjabi, que parlen del Magrib i l’Àsia o han estat editats en algun país d’aquestes regions.
- Impuls a les col·leccions locals (els fons de les biblioteques públiques que
fan referència a la història i la geografia del barri), amb la implicació de la població (especialment dels usuaris de les biblioteques) en la recollida de material. Durant el 2005 s’ha treballat en el projecte Converses amb
memòria, un programa de recollida de fonts orals destinat bàsicament a
l’enriquiment dels fons locals de quatre biblioteques incloses en el projecte, i a la interacció i implicació amb els seus usuaris més grans.
- Impuls a les col·leccions de fons vinculades a necessitats i/o demandes
de col·lectius poblacionals concrets (per sector d’edat, tipologia, etc.)
- Cooperació estreta amb les entitats del barri i del districte, mitjançant la
cessió d’espais i la cooperació i la implicació en l’organització de projectes conjunts (per exemple amb els arxius dels districtes).
- Existeixen programes que porten “la biblioteca fora de la biblioteca”, com
el Bibliomercat de la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner al Mercat del Besòs o analitzen com portar serveis de lectura als hospitals (Gràcia) o a les persones amb dificultats de mobilitat (Sarrià - Sant Gervasi); els Mercats d’Intercanvi realitzats en diverses festes i celebracions ciutadanes (Sant Jordi, Món Llibre, festes majors dels barris...).
- S’han posat en marxa sistemes d’avaluació (com l’enquesta de
Satisfacció dels Usuaris, la presència en l’enquesta trimestral Òmnibus Municipal, els fulls de suggeriments i queixes) per tal d’assegurar estàndards de servei i garantir al màxim la comunicació amb els ciutadans.
Projectes que fan de
les biblioteques
espais per al lleure
dels ciutadans
Les biblioteques aprofundeixen en el bagatge cultural de cadascun dels ciutadans i les ciutadanes que utilitzen els seus serveis. Ampliar els coneixements, sentir les emocions de la lectura o participar en activitats de formació vol dir també un lleure qualificat i amb criteri, un lleure que fuig de la banalització. Les activitats de les biblioteques, dinàmiques i constantment renovades, aposten per convertir les experiències quotidianes en elements d’una qualitat de vida amb més coneixement.
- L’Aventura de Llegir, programa per a joves i adults de difusió cultural i de
la lectura a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona
- Lletra Petita, programa de promoció de la lectura i participació
especialment dirigit als lectors més petits.
- Aperitius Musicals, programa per a la difusió de la música. Audicions
comentades dirigides a públic familiar que situen la música en el seu context social i històric.
- Els Itineraris Literaris, pensats per al públic familiar, són passejades per
la ciutat que en ressalten els seus valors i referents literaris, també disponibles de forma virtual al web de biblioteques.
- Sopa de Lletres, conjunt de diferents activitats que s’organitzen des de
cada biblioteca, en molts casos vinculades al calendari festiu i a les entitats de cadascun dels barris i districtes de la ciutat.
- El cicle Vine a fer un cafè amb... tardes de tertúlia al voltant del llibre i la
lectura, ha estat una nova iniciativa pensada a l’entorn de ALLL, que ha
portat a la biblioteca Francesca Bonnemaison escriptors, crítics, filòsofs, músics, advocats... professionals de tots els sectors disposats a compartir la seva passió per la lectura i els llibres. L’èxit de públic ha permès que aquest cicle quedi com a espai fix de la programació cultural de les biblioteques.
- L’Agenda trimestral és una de les eines de difusió de Biblioteques de
- Els mitjans de comunicació (des de les revistes de difusió en l’àmbit de
barri fins a les ràdios o les televisions generalistes) han estat implicats en la difusió de les activitats de les biblioteques i en la difusió d’un nou model de biblioteca obert i dinàmic.
Projectes que fan de
les biblioteques
un component clau de
la infrastructura
creativa
La participació dels ciutadans en projectes culturals amb dimensió creativa amplia la capacitat d’entendre l’entorn i de relacionar-s’hi. Conèixer els mecanismes amb els quals es construeix un text fa créixer les nostres possibilitats per analitzar i gaudir d’una lectura, alhora que ens dóna eines per millorar la nostra expressió. Escriure és saber llegir, ja que tot text és la reescriptura d’un primer esborrany a partir de la seva lectura crítica. Els programes concrets que incideixen en aquestes habilitats són:
- Els clubs de lectura, grups de lectors i lectores que llegeixen i comenten
un mateix llibre. Aquesta activitat promou l’aprenentatge de la lectura alhora que socialitza una pràctica individual com és el fet de llegir.
- El club de lectura virtual, ha estès la mateixa filosofia dels clubs de
lectura presencials a tots els usuaris d’Internet.
- Tallers i activitats per a la creació. En aquest camp les biblioteques tenen
molt camí per córrer. En aquest sentit treballa el cicle Atrapa la paraula tallers dirigits a joves i adults per tal de facilitar-los eines per al desenvolupament creatiu de la narració oral, i els tallers dirigits als més petits del cicle Mots en joc, que vol estimular la creativitat dels nens d’una manera lúdica i participativa. Els nous Espais Multimèdia inaugurats aquest 2005 obren un gran ventall de possibilitats, gràcies a la versatilitat creativa que ofereix l’entorn digital. Els cursos i tallers s’han pensat amb aquest objectiu d’afavorir la creativitat dels usuaris.
Projectes que fan de
les biblioteques
el centre cultural
bàsic de proximitat i
el líder de
l’articulació de la
cooperació entre els
diferents agents
culturals
La biblioteca ha d’exercir com un referent cultural bàsic del territori. Té una tasca bàsica com a promotor de la cooperació amb altres agents culturals, econòmics i socials del barri, del districte i de la ciutat. Arxius, centres d’informació sectorials, biblioteques administratives del municipi, oficines d’informació al ciutadà, centres cívics i biblioteques tenen molts punts en comú. Estan en marxa diversos projectes que sumen esforços i multipliquen la capacitat dels serveis dirigits als ciutadans.
- Les Comissions de Lectura Pública és l’espai de concertació amb els
altres agents del sector de “lectura pública” per desplegar conjuntament accions estratègiques de futur i els objectius i orientacions fonamentals en aquest camp. A més de la general de Barcelona s’han constituït les comissions de set districtes de la ciutat, que treballen de manera regular en el territori.
- Club d’usuaris, entenent que el club més gran d’usuaris culturals que té
la ciutat és el dels “socis” de les biblioteques (376.289 persones tenien carnet al final del 2004). Estan en marxa sinergies entre les biblioteques i els equipaments i serveis culturals de la ciutat, per estendre l’ús del carnet de biblioteques a centres i serveis culturals i concebre aquest carnet com el carnet cultural de Barcelona.
- La cooperació amb els agents de la ciutat vinculats amb la lectura:
editorials, gremis, fires, llibreries, associacions, etc., per tal d’establir aliances. L’ALLL ha estat una magnífica ocasió per ampliar aquest vincles.
- La implicació d’agents culturals territorials en la gestió de les
- La presència de les biblioteques en processos de planificació estratègica
(de barri o de ciutat, d’abast sectorial o genèric) és fonamental per transmetre a tots els interlocutors (culturals, socials, econòmics) el seu concepte com a equipament cultural de la ciutat del coneixement. Un exemple és la col·laboració amb les entitats de cada barri a l’hora de programar les activitats de formació i lleure dels diversos Espais Multimèdia.
- El desplegament de totes aquelles instàncies de treball cooperatiu
1. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA L’ANY 2005:
LA VISIBILITZACIÓ DE LA XARXA
El 2005 ha estat un any excepcional pel que fa a la visibilització de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. La celebració de l’Any del Llibre i la Lectura (ALLL) ha estat un gran aparador per promocionar les activitats de totes les institucions que treballen a l’entorn de la promoció de la lectura i els llibres.
Biblioteques de Barcelona ha format part de la comissió de la commemoració de l’esdeveniment i de la comissió de seguiment de l’ALLL, a més de participar en el seu programa amb l’organització de nombroses activitats, tant de barri com per al conjunt de la ciutat.
La promoció que s’ha fet de l’ALLL, amb banderoles al carrer, publicitat a la ràdio, la televisió i la premsa escrita; els programes sobre lectura i llibres que s’han fet a la ràdio i la televisió (amb la presència freqüent de les biblioteques), han estat una bona manera de donar a conèixer als ciutadans la xarxa de les biblioteques públiques de la ciutat.
La inauguració de la biblioteca Jaume Fuster, l’equipament més gran de la xarxa i el que ha registrat una mitjana més alta d’usuaris per hora de tota la província, ha estat també una bona ocasió per explicar a la població de Barcelona els serveis i les activitats que ofereixen les biblioteques.
La posada en funcionament dels Espais Multimèdia a 15 de les biblioteques de la xarxa ha estat un gran pas endavant realitzat aquest 2005. Aquest nou servei ens permetrà treballar per evitar l’anomenada fractura digital, sobretot entre els sectors de la població amb més risc de convertir-se en analfabets digitals: la gent gran, els immigrants, etc....
EL CONSORCI DE
BIBLIOTEQUES DE
BARCELONA
El Consorci de Biblioteques de Barcelona és l’ens de gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona. És una institució jove (constituïda el 10 de gener del 2001) i està integrada per representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, les dues institucions que van promoure la seva creació.
Biblioteques de Barcelona es coordina amb l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb una clara distribució de responsabilitats entre cadascuna d’aquestes tres institucions i que consta als estatuts.
Els òrgans de govern de Biblioteques de Barcelona són:
ÒRGANS DE GOVERN
DE BIBLIOTEQUES DE
BARCELONA
Durant el 2005 el Consell General de Biblioteques de Barcelona ha estat format per:
Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona
Joan Clos AlcaldePresident Consell General
del Consorci PSC Celestino Corbacho
President
Vicepresident Consell General del Consorci PSC
Ferran Mascarell Regidor de CulturaPresident delegat Comissió
Executiva Consorci PSC Carles Ruiz Novella
Diputat de Cultura Vicepresident delegat Comissió Executiva del Consorci
PSC
Pere Alcober Regidor President districtede Sants-Montjuïc PSC Ángel Merino Diputat d’educació IC
Elsa Blasco Regidora districte d’Horta-Guinardó IC Jaume Ciurana Diputat, Regidor CIU
Sílvia Mata Representant grupMunicipal ERC Ángeles Esteller Diputada, Regidora PP
Montserrat
Ballarin Regidora districte de LesCorts PSC Josep OriolFernández Representant gruppolític ERC Oriol Balaguer Director gerent de l’ICUB Esteve Leon Coordinador Àrea deCultura
Josep M. Luchetti Gerent districte deL’Eixample Jordi Permanyer Cap Servei deBiblioteques
La Comissió Executiva, formada per 6 vocals triats del Consell General, el 2005 l’han constituïda:
• Ferran Mascarell. Regidor president de la Comissió d’educació, cultura i benestar social. President delegat de la Comissió Executiva.
• Carles Ruiz Novella. Diputat president de cultura. Vice-president Delegat de la Comissió Executiva.
• Esteve Leon. Coordinador Àrea de Cultura. Diputació Barcelona • Jordi Permanyer. Cap del Servei de Biblioteques. Diputació
Barcelona.
• Josep Maria Luchetti. Gerent de L’Eixample. Ajuntament Barcelona. • Oriol Balaguer. Director-Gerent de l’ICUB. Ajuntament Barcelona.
La Comissió
Executiva
La Comissió Executiva s’ha reunit amb periodicitat bianual, els dies: 18 de maig de 2005
19 de novembre de 2005
El Consell General
El Consell General es va reunir dos cops l’any 2005, en tant que òrgan superior de govern mitjançant el qual es regeix Biblioteques de Barcelona, els dies: 22 de juny de 2005 13 de desembre de 2005
2. LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES
Biblioteques de Barcelona disposa d’un equip de Serveis Centrals (responsables de la direcció i administració), de la Xarxa de Biblioteques pròpiament dita i d’uns equips de projecte (que executen programes, accions o iniciatives específiques, a partir d’encàrrecs des de taules de coordinació o grups de treball).
En el decurs de l’any 2005 s’ha treballat en gran mesura per impulsar els elements de gestió propis dels equipaments bibliotecaris (pla de suport a les direccions, formació específica...), per desplegar totes aquelles instàncies de treball cooperatiu necessàries per fer de la Xarxa el veritable i efectiu sistema de treball (grups de treball, taules de coordinació, fòrums de participació...), consolidar la comunicació interna (reunions amb els districtes, taula de cultura, taula de comunicació...), mantenir i millorar els sistemes d’avaluació (suggeriments i queixes, Òmnibus municipal) i assegurar les visites tècniques com a mecanisme d’intercanvi i desenvolupament de la institució.
ESTRUCTURA
ORGANITZATIVA
L’estructura organitzativa bàsica dels serveis centrals consta de: ‐ Direcció d’Administració:
‐ Àrea de gestió econòmica ‐ Unitat de recursos humans ‐ Direcció Tècnica
‐ Direcció de Programes ‐ Equip de suport a la gestió ‐ Secretaria Tècnica
‐ Comunicació i premsa
La Xarxa de Biblioteques està actualment formada per 29 biblioteques, 8 de districte i les 21 restants de barri. Un cop la Xarxa estigui totalment completada, estarà conformada per la Biblioteca Central Urbana, les biblioteques de districte i les biblioteques de barri. Les seves funcions i relacions s’estructuren de la manera següent:
- Les biblioteques de districte coordinen les biblioteques de barri, cooperen
amb la resta de serveis que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat territorial (biblioteques escolars, biblioteques especialitzades de museus, xarxes privades...), fan funcions d’interlocució entre els serveis centrals de Biblioteques de Barcelona i les biblioteques de barri i es coordinen amb altres equipaments del territori.
- Les biblioteques de barri donen servei a una població més reduïda i
localitzada, i la seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació més immediates.
- Les biblioteques filials, que serveixen a una població inferior als 5.000
ACCIONS DE GESTIÓ
Com en tota organització, darrera els serveis que el BIBLIOTEQUES DE BARCELONA ofereix als ciutadans i que són visibles per a tothom, hi ha una estructura complexa que cal gestionar dia a dia: la plantilla, els plans de pensions, l’anàlisi d’indicadors, el projecte de gestió per competències, la formació específica realitzada, els convenis de pràctiques...Com a accions de gestió realitzades en el decurs del 2005 podem destacar: - Pel que fa al desenvolupament de les competències directives, s’ha iniciat
un procés de consultoria per part d’un expert extern que treballa a partir de resultats obtinguts de l’avaluació de l’actuació quotidiana d’alguns directors i directores feta de manera anònima pels mateixos avaluats, pels seus responsables immediatament superiors, per alguns membres del seu equip i per d’altres directors (l’anomenat coaching).
- Com a part del programa de suport al desenvolupament de la carrera del personal bibliotecari, s’han cobert provisionalment les direccions de la bib. Sant Martí de Provençals (juliol) i de Les Roquetes (setembre) amb personal participant en aquest programa.
Pel que fa a l’aplicació de la normativa pressupostària i comptable i en particular la Llei Reguladora de les Hisendes Locals el Consorci de Biblioteques està sotmès al control i fiscalització per part de les dues entitats locals que hi realitzen les aportacions econòmiques, Diputació i Ajuntament.
La fórmula és diferent en cada cas:
− La Diputació utilitza la fórmula del control financer mitjançant la qual es realitzen les comprovacions necessàries i es promou la millora de les tècniques i procediments de gestió econòmico-financera. Aquest control s’encarrega a una empresa d’auditoria externa.
− L’Ajuntament realitza la fiscalització dels estats de tresoreria, Hisenda Pública, Seguretat Social i Pamem i analitza la congruència comptable. Aquesta fiscalització es realitza directament per la Intervenció general a través del departament d’auditories.
En aquest sentit l’Interventor adjunt de l’Ajuntament de Barcelona emetrà el seu informe definitiu d’acord amb el Pla de Fiscalització en relació a l’exercici 2005. Per la seva part el President delegat de l’Àrea de Govern Local de la Diputació elaborarà el seu informe de control financer de l’exercici 2005.
Despesa
La despesa total d’aquest exercici, incloent el capítol d’inversions, ha estat de 26.301.950 €, que significa una despesa pública per habitant de 16,5 €. La distribució per entitats que formen el Consorci ha estat:Ajuntament Diputació Ingressos propis TOTAL
19.252.074 6.234.774 815.102
73,2% 23,7% 3,1% 26.301.950
Pel que fa a la despesa de funcionament de la xarxa ha estat de 15.544.089 €. Això representa un augment del 15,2% respecte el 2004, i un creixement acumulat del 191,2% respecte l’any 2000.
Ajuntament Diputació TOTAL
9.179.569 6.364.519
59,06% 40,94% 15.544.089
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Despesa en
funcionament € 5.337.316 7.055.068 10.081.941 11.639.949 13.490.399 15.544.089
Increment - 32,2% 43% 15,4% 15,9% 15,2%
Increment
Plantilla
El desplegament del Pla de Biblioteques comporta un augment de la plantilla de les Biblioteques de Barcelona per tal d’assegurar l’ampliació de la Xarxa i l’augment dels horaris i els programes.Durant el 2005 s’han resolt 3 concursos per ocupar les places de:
- Director/a de biblioteca de Districte, convocat amb motiu de l’obertura de la biblioteca de Gràcia – Jaume Fuster. 2 candidats admesos
- Tècnic de suport en recursos humans, vinculat als serveis centrals de Biblioteques de Barcelona: 4 candidats admesos.
- 21 llocs de treball de tècnic auxiliar de biblioteca, en convocatòria interna, prèvia a l’oferta pública d’aquestes places. De 3 candidats admesos només 1 persona va ser seleccionada.
A finals del 2005, la plantilla estava formada per un total de 256 llocs de treball, que es distribueixen de la manera següent:
- Serveis Centrals: 15 persones (gerent, administradora, directora tècnica, cap de Recursos Humans, director de Programes, cap de Comunicació, tècnica de Recursos Humans, tècnica de la Direcció Tècnica, tècnica de Gestió d’Activitats Culturals, secretària tècnica, secretària de direcció, tècnics auxiliars de suport a les direccions, més 2 persones amb un contracte específic per a desenvolupar tasques i programes vinculats a la direcció de programes.
- Xarxa de Biblioteques: 221 persones 77 bibliotecàries i bibliotecaris 125 tècnics auxiliars
19 subalternes i subalterns - Equip itinerant: 18 persones
5 bibliotecàries i bibliotecaris 13 tècnics auxiliars
Com a indicador comparatiu, al final del 2001 la Xarxa disposava de 51 bibliotecaris, 82 auxiliars i 17 subalterns en total, entre personal assignat a biblioteques, personal itinerant i personal dels Serveis Centrals, de 160 persones.
En el decurs del 2005 cal esmentar la jubilació de 6 persones de la plantilla de Biblioteques de Barcelona (3 subalterns i 3 auxiliar).
Pla de pensions
La Comissió Executiva de Biblioteques de Barcelona, va aprovar en data 4 de juliol de 2002 la proposta de reglament del pla de pensions de Biblioteques de Barcelona així com els tràmits pertinents fins a la seva aprovació. El 22 de juliol de 2003 es va constituir la Comissió Promotora del Pla de Pensions del Consorci, es van nomenar els càrrecs i es va aprovar el text del reglament , alhora que es decidia integrar-lo al Fons de Pensions de l’Ajuntament de Barcelona. La sol·licitud d’integració es va realitzar formalment el 13 de novembre de 2003. Les funcions d’aquesta Comissió promotora eren transitòries fins a la formalització del Pla i a la constitució de la Comissió de Control, que en supervisarà el seu funcionament i execució.La Comissió de Control del Pla de Pensions del Consorci va acceptar per unanimitat la incorporació al Pla de Pensions de promoció Conjunta del Grup Ajuntament de Barcelona. També es va sol·licitar que s’incorpori com annex a les especificacions del Pla les condicions particulars acordades per la Comissió de Control del Pla de Pensions de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta transformació -que en un primer moment pretenia donar resposta a la petició concreta d’alguns plans de pensions municipals que per les seves reduïdes dimensions, com es el cas del nostre, veien difícil la seva viabilitat-ha tingut el recolzament unànime de la resta de comissions de control que també s’hi han integrat.
Formació
El personal de Biblioteques de Barcelona ha assistit a cursos organitzats pel Consorci, per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), el Consorci per a la Normalització Lingüística i altres entitats o institucions. Els continguts de la formació es poden estructurar en aquests tres àmbits:- Continguts específics: Manteniment ASIA; Catalogació
d’enregistraments sonors; Polítiques de col·lecció de música; Publicacions periòdiques; Control de publicacions en sèrie; Mapes conceptuals; Literatura Infantil i Juvenil: què podem fer llegir i per què; Què hi ha de nou a la literatura infantil i juvenil; Primers Lectors; Gestió del coneixement; Prevenció de riscos laborals; Formació Pla d’Emergència; i les sessions de treball de l’Escola d’Hivern per a personal de biblioteques.
- Gestió: Gestió de situacions de conflicte amb agressivitat;
Consultoria a les direccions; Taller de rol de direccions; Direcció i motivació d’equips; Atenció a l’usuari; Atenció als usuaris en situacions difícils; Tècniques de negociació; Atenció a la nova ciutadania.
- Tècniques de suport: Word bàsic; Aplicatius web; VTLS.
Cal tenir en compte que per al personal que s’incorpora per primera vegada a una biblioteca es realitzen unes sessions de Formació Inicial on s’informa dels processos de treball de les Biblioteques de Barcelona a més de lliurar-los un Manual d’Acollida.
Cal destacar també la participació de personal de Biblioteques de Barcelona a diverses jornades del sector tal i com s’explica en el capítol 6, com per exemple: les Jornades Biblioteca Pública i Lectures, el 71e. Congrés de
l’IFLA, la Primera Trobada Europea de Novel·la Negra de Barcelona; les
Segones Jornades Interprofessionals del Grup de Biblioteques Catalanes associades a la UNESCO...
Convenis de
pràctiques
Les Biblioteques de Barcelona acullen estudiants procedents de diversos nivells educatius i especialitats per fer-hi pràctiques professionals.
− S’han realitzat noves estades de diversos alumnes de secundària a la biblioteca Vila de Gràcia.
− Estudiants del mòdul Animació sòcio-cultural de FP2, han realitzat la seva estada de pràctiques a les biblioteques Fort Pienc, Vila de Gràcia, Guinardó – Mercè Rodoreda, Nou Barris, Ignasi Iglésias – Can Fabra. − S’han acollit estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
a les biblioteques de Sant Pau – Santa Creu, Joan Miró, Vapor Vell, Guinardó - Mercè Rodoreda, Ignasi Iglésias – Can Fabra.
− Durant dos mesos la biblioteca Xavier Benguerel ha acollit una estudiant de la Universitat de Montréal, interessada especialment a treballar la col·lecció de cinema.
LA COMUNICACIÓ
INTERNA I EL
TREBALL
COOPERATIU
El treball cooperatiu és fonamental en una organització estructurada en forma de xarxa com són les Biblioteques de Barcelona. En el decurs del 2005 els instruments que es descriuen a continuació han consolidat l’estructura organitzativa general i la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.
- Comunicació interna: Com a eina interna d’informació principal s’ha
continuat amb la publicació electrònica de periodicitat mensual
Bibliorevista, que inclou informació interna, criteris, temes referits als
recursos humans i tot allò que facilita l’intercanvi d’informació entre els equips i l’organització en general (notícies sobre la participació de Biblioteques de Barcelona en diverses activitats i esdeveniments organitzats per altres institucions, sobre l’actualitat bibliotecària del nostre entorn especialment interessant per a la Biblioteques de Barcelona...).
Les taules de
coordinació
Aquest nom respon a la convocatòria mensual de la reunió de directors/directores de biblioteca, un mes totes les biblioteques de la xarxa i l’altre mes només les biblioteques de districte i/o les biblioteques de referència (les biblioteques de referència són les responsables de coordinar les accions en el territori amb el conjunt de biblioteques de barri en aquells districtes que la biblioteca de districte encara no existeix, i com en el cas de les biblioteques de districte, són el centre de referència en el projecte “biblioteca sempre oberta” i, per tant, assisteixen a les reunions de coordinació bimestrals).
En les reunions realitzades durant el 2005 s’han treballat, entre d’altres, els temes:
- Presentació del Pla d’Actuació general de Biblioteques de Barcelona i de cadascun dels equipaments.
- Projecte Nodat: estat de la qüestió, calendari, grup de treball,.... (de grup Nodat a grup de TIC).
- Col·leccions: adquisicions 2005, grups de treball, col·laboració amb el Servei de Biblioteques,...
- Activitats per a gent gran.
- Rol de les direccions de les biblioteques de districte (o referència). - Plans de formació; Formació Diputació de Barcelona.
- Informe Biblioteques de Barcelona i els centres educatius.
- Nova proposta de col·laboració al Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informació.
- Avaluació del material pedagògic La Casa de les Paraules.
- Manual de procediment del préstec de les Biblioteques de Barcelona. Document elaborat pel Grup de treball.
- Nous projectes de desenvolupament professionals: Suport a les Direccions, Detecció de necessitats formatives del personal.
- Presentació d’accions del pla de civisme de Barcelona per al 2006.
- Presentació del document de nous preus públics i d'estàndards de pagament d'activitats de les Biblioteques de Barcelona per a l'any 2006. - Presentació del pressupost d'activitats de la direcció de programes per a
cada biblioteca.
Grups de treball
El 2005 els grups de treball han continuat treballant amb l’objectiu de consensuar metodologies d’intervenció sobre temes específics.Han funcionat els següents grups de treball:
- Seguretat
- Desenvolupament professional - Préstec
- Préstec a domicili
- Espais Multimèdia - Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) - Polítiques de desenvolupament de les col·leccions: general, cinema i
- Nascuts per llegir - Memòria Oral
- Solidaritat i Cooperació - Clubs de lectura
Alguns dels temes tractats en el decurs del 2005 han estat:
- Política de selecció de fons bàsics i específics (música, cinema).
Elaboració d’un document de referència.
- Disseny dels Espais Multimèdia: funcionament, programació activitats,
normativa d’ús.
- Disseny del projectes i elaboració del model d’entrevista per al projecte
de memòria oral Converses amb memòria.
- Elaboració dels materials del projecte Nascuts per Llegir i seguiment del
projecte.
- Valoració dels material pedagògic.
Bases per a la convocatòria d’ajuts a projectes de cooperació internacional en l’àmbit de les biblioteques.
Fòrums de
participació
Els fòrums de participació volen ser un espai d’intercanvi d’experiències, de mètodes de treball, de coneixements i projectes, de discussió entre els diferents professionals de les biblioteques. Per tant es planteja com un espai d’exposició però també de debat, i així és com s’estructuren les sessions.
Durant el 2005 s’han realitzat tres sessions.
- En la primera es va fer la presentació de dues de les especialitzacions de biblioteques: Vapor Vell i Xavier Benguerel en música i cinema respectivament. Es van explicar les particularitats de les col·leccions i les estratègies que han adoptat en cada cas: la seva organització a la biblioteca, els criteris de selecció, els d’ordenació de l’espai, la dinamització del fons, les relacions amb altres agents relacionats, etc. - La segona sessió va girar al voltant del tema dels infants i la lectura.
Hi van participar el Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil, que va presentar el projecte Nascuts per llegir; El Carmel - Juan Marsé, que va presentar Hot potatoes, una gimcana virtual infantil que es fa des de la biblioteca; Joan Miró va presentar Peripècies de paper i El
cau dels somnis. I finalment Collserola - Josep Miracle, el seu Pla d'acollida d'usuaris infantils.
- La tercera reunió es va dedicar a les trobades internacionals de bibliotecaris on han assistit membres de Biblioteques de Barcelona:
Small Libraries Seminar. Hèlsinki (Finlàndia); Seminari internacional
per a Biblioteques Públiques petites i mitjanes. Hi van participar Juli Cervera i Neus Montserrat; 32 Saló Internacional del Còmic
d’Angoulême. Hi van participar Juanjo Arranz i Esperança Paños ; II Encuentro Iberoamericano de Responsables de Políticas Públicas de Lectura, organitzat per ILíMITA, Plan Iberoamericano de Lectura, a
Cartagena de Indias (Colòmbia), on va participar la Diana Escobar; 71è
Congrés de l'IFLA a Oslo, on vam tenir representació a les seccions de
Espais de coordinació
amb les institucions
promotores
Reunions amb els districtes: el 2005 s’han realitzat reunions de
coordinació i seguiment amb cadascun dels districtes de la ciutat.
- A cada reunió hi ha assistit la gerència de districte, els serveis personals i l’administració, i per part de les Biblioteques de Barcelona, les direccions de totes les biblioteques del districte, la gerència, la direcció tècnica/programes i l’administració/recursos humans.
- Les reunions han servit per presentar el Pla d’acció general de Biblioteques de Barcelona, cada pla d’acció concret de cadascuna de les biblioteques de cada districte, presentar el Pla d’acció del districte en cultura vinculat a les biblioteques i per posar en comú les expectatives i les potencialitats de totes les biblioteques del districte.
- S’ha continuat treballant a l’espai de coordinació trimestral per districtes.
Hi assisteixen les direccions de cada biblioteca, el tècnic de cultura de cada districte, la directora tècnica i el director de programes del Consorci. S’han tractat temes com ara les obres de nous equipaments, el manteniment, les compres i les inversions, la programació i el seguiment del Pla d’acció.
Taules de cultura – Reunions amb els tècnics de cultura: cada mes la
direcció de programes de Biblioteques de Barcelona assisteix a la Taula de cultura, la reunió que l’Institut de Cultura de Barcelona convoca amb els tècnics de cultura de cada districte per tal d’informar de les accions bàsiques dutes a terme. De Biblioteques de Barcelona hi assisteix el director de programes i, quan els temes de l’ordre del dia ho requereixen, també la directora tècnica.
Taula de comunicació de l’ICUB: aquesta taula coordina les accions de
comunicació de totes les direccions de l’Institut de Cultura de Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi és també present, si l’ordre del dia ho requereix, a través de la cap de comunicació.
Reunions de caps de zona de la Diputació de Barcelona: la direcció
tècnica de Biblioteques de Barcelona ha estat present a les reunions, de caràcter trimestral, de caps de zona de la Diputació de Barcelona. Aquesta reunió és important per continuar la coordinació estreta amb el Servei de Biblioteques de la Diputació i per assegurar l’intercanvi tècnic amb altres territoris de la demarcació.
Biblioteques de Barcelona ha participat també en diversos grups de treball del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (i que s’especifiquen en l’apartat Participació en grups de treball del punt 5 d’aquesta Memòria)
SUGGERIMENTS I/O
QUEIXES
Des de l’any 2003 es recullen els suggeriments i les queixes dels usuaris sobre les Biblioteques de Barcelona. Aquestes demandes dels usuaris ens ajuden a detectar mancances i així millorar els serveis.
Aquest 2005 hi ha hagut un fort increment durant el quart trimestre, coincidint amb la posada en funcionament de la biblioteca Jaume Fuster. Els primers mesos d’obertura d’aquesta biblioteca van concentrar un gran nombre d’activitats i de visitants, que van causar algunes molèsties (sobretot de soroll) fins que no es van ajustar els usos de tots els espais, etc...
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4rt trim TOTAL
2003 263 124 103 119 609
2004 107 97 65 95 364
2005 68 86 37 147 338
Variació -36,4% -11,3% -43,1% 54,7% -7,1%
Com a balanç de tot l’any, cal reportar els principals temes apareguts:
- Servei de préstec: reserves de llibres donats de baixa, fitxa personal de
préstec, durada del préstec de CD’s i DVD’s.
literàries.
- Col·lecció / Servei de música, premsa i revistes: demandes
concretes de títols, centres d’interès i subscripcions a revistes, ordre en la classificació, més d’un exemplar dels diaris, més música moderna.
- Àrea infantil: tallers, jocs de taula i jocs en general, espais de treball en
grup, dificultat per fer conviure diferents edats pel soroll, proposta d’activitats didàctiques per a adults sobre llibres d’infants.
- Servei bases de dades i Internet: més velocitat (ADSL) , targetes de
música, sistema de reserva.
- Activitats: aforaments limitats.
- Espais i equipaments: horaris de les biblioteques, soroll – silenci,
deficiències tècniques de manteniment, ofimàtica, sales d’estudi, augment dels punts de lectura.
- Altres: gestió d’alguns serveis, vigilància, mòbils, preu fotocòpies,
pàrquing de bicicletes, manteniment exterior, màquina de cafè a les sales d’estudi.
A les queixes i els suggeriments s’hi dóna resposta des de la mateixa biblioteca i/o des dels Serveis Centrals. Després es prenen les mesures necessàries per resoldre les mancances tant al centre concret en que s’han originat com en el conjunt de la xarxa si són generals.
A finals del 2005 el Consorci de Biblioteques de Barcelona s’ha incorporat al sistema IRIS (Incidències Reclamacions i Suggeriments) de l’Ajuntament de Barcelona, un programa de gestió de suggeriments i queixes, responent directament a les qüestions relacionades amb les biblioteques públiques de la ciutat.
ANÀLISI
D’INDICADORS
Els Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelona han dut a terme l’anàlisi dels indicadors disponibles per tal mesurar i valorar la tipologia d’accions i les característiques concretes de cada biblioteca. S’ha treballat amb indicadors descriptius diversos: serveis, activitats, nombre de personal, metres quadrats. Això ha permès detectar on cal planificar i ajustar recursos.
D’altra banda es treballen els indicadors d’explotació del carnet de biblioteques i també els que obtenim a través de l’enquesta trimestral Òmnibus Municipal, que ens permeten obtenir un perfil dels usuaris de les biblioteques de Barcelona. Això ens ajuda a detectar quins són els sectors de la població on les biblioteques tenen una penetració més gran, i ens serveix per dissenyar millor els serveis i les activitats per tal d’arribar als públics que ara no usen aquest equipament.
Les biblioteques
a l’Òmnibus
Municipal
L’Ajuntament de Barcelona realitza unes enquestes telefòniques trimestrals amb l’objectiu de conèixer l’opinió, l’ús i les propostes de millora de diferents serveis de la ciutat de Barcelona. Biblioteques de Barcelona incorpora a l’Òmnibus municipal 5 preguntes sobre biblioteques públiques que ens proporcionen diferents indicadors: sexe, nivell d’estudis, llengua, etc.
Aquest 2005 hem modificat el contingut del qüestionari: de les cinc qüestions que es plantegen, dues de les preguntes bàsiques s’han mantingut amb la finalitat de continuar la sèrie de resultats iniciada el 2002 i veure l’evolució a llarg termini. D’altres tres s’han canviat de cara a identificar millor el sector dels no usuaris i conèixer els seus motius per no anar a les biblioteques públiques de la ciutat (de les dues qüestions que s’han mantingut en el qüestionari, oferim l’evolució dels resultats des del 2002).
Fitxa tècnica de l’enquesta:
- Mostra: 1.000 entrevistes trimestrals
- Univers: Població de Barcelona de 16 i més anys - Metodologia: entrevista telefònica
Coneixement de les biblioteques
- El 70,9% dels enquestats assegura que coneix alguna biblioteca pública de la ciutat (deixant a banda les b. Universitàries i les escolars). Això significa un creixement acumulat del 23,3% respecte el 2002.
2002 2003 2004 2005
Les coneixen 57,5 64,4 66,0 70,9
Increment - 12,1% 2,5% 7,3%
Als qui coneixen i utilitzen el servei de biblioteca pública, se’ls pregunta:
Serveis més utilitzats (se’n pot dir més d’un)
- 73,9% Préstec de llibres, revistes, vídeos... - 67,2% Consulta de llibres a la sala
- 29,2% Lectura de premsa a la sala - 30,8% Ús de la sala amb material propi - 20,5% Internet
- 11,1% Altres activitats culturals
Opinió sobre els aspectes a millorar
- Un 32,9 % no millorarien res i un 16,2% no opina al respecte.
De les persones que no millorarien res (i per tant se suposa que estan satisfetes amb el servei que ofereixen les biblioteques) cal destacar el creixement acumulat d’un 51,6% des del 2002.
- Dels que opinen que cal millorar alguna cosa, destaquen: - més llibres
- ampliar els horaris i espais - més ordinadors / Internet - més biblioteques
2002 2003 2004 2005
Res 21,7 23,2 27,6 32,9
No ho sap 21,1 17,6 12,8 16,2
Més llibres 16,1 18,6 15,9 16,1
Ampliar horaris 7,3 7,8 9,7 9,1
Ampliar espai 6,7 6,8 5,8 6,2
Més biblioteques 2,8 3,3 2,8 3,2
Més ordinadors / Internet 2,8 1,7 2,4 1,5
Altres (Neteja, manteniment, difusió,
Als qui no utilitzen habitualment les biblioteques, se’ls pregunta perquè.
Motius pels quals no va a la biblioteca pública
- 24,2% Per manca de temps
- 23,5% Per manca d’interès, no li agrada llegir - 19,1% Té llibres, compra llibres
- 11,0% Per raons d’edat, salut - 7,3% Va a altres biblioteques - 5,0% Té altres ocupacions
- 3,0% No les coneix, li queden lluny - 2,0% Fa servir Internet
Cal destacar que només un 3% al·lega falta de coneixement de la xarxa bibliotecària de la ciutat.
Finalment, a tots els enquestats (usuaris i no usuaris) se’ls fa una mateixa pregunta.
Voldria tenir informació periòdica sobre les biblioteques? Per quin mitjà?
- Al 46,7% no els interessa rebre informació
Els que volen rebre informació, especifiquen com: - 12,85% Fulletons de la pròpia biblioteca - 9,60% Correu electrònic
- 8,50% Premsa
- 6,70% Web de Biblioteques de Barcelona - 2,60% Pel personal de la biblioteca - 2,20% Ràdio
- 1,40% A través de les Oficines d’Atenció al Ciutadà i d’Informació.
Les noves qüestions introduïdes a l’enquesta ens han donat força informació de cara a futures actuacions de comunicació: explicar que a les biblioteques a més de llegir s’hi poden fer altres coses (per a aquells que manifesten que no els agrada llegir o bé els qui ja tenen llibres a casa); o bé fer més difusió dels serveis de préstec i lectura a domicili per a les persones amb problemes de mobilitat.
Comparativa amb
d’altres xarxes:
Catalunya
Una eina important per analitzar els indicadors d’ús de Biblioteques de Barcelona és la comparació amb d’altres xarxes de biblioteques públiques que tinguin una característiques similars a les nostres: entorn territorial, nombre de població a la qual serveixen, nombre d’equipaments en funcionament...
Com ja vam explicar en la darrera memòria, en el cas de l’Estat Espanyol no és senzill obtenir aquestes dades perquè el Ministerio de Cultura publica les estadístiques agrupades per comunitats autònomes, i només en el cas de les Biblioteques Públiques de l’Estat l’anàlisi es realitza per ciutats, i per tant Barcelona, que encara no disposa d’aquest equipament, no hi figura.
A la taula que hi ha a continuació hem tingut en compte els principals indicadors d’ús i de fons, i els hem relacionat amb la població a la que serveix cada territori. Per a cada any hem afegit una columna amb el percentatge que sobre els resultats totals de Catalunya correspon a la ciutat de Barcelona. També hem valorat l’increment acumulat en aquest període.
INDICADORS COMPARATS DE LES BIBLIOTEQUES DE CATALUNYA I DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2003-2005
2003 2004 2005 2003-2005Increment
CATALUNYA BARCELONA CIUTAT % Ba rc e lon a / C a ta lu ny a CATALUNYA BARCELONA CIUTAT % Ba rc e lon a / C a ta lu ny a CATALUNYA BARCELONA CIUTAT % Ba rc e lon a / C a ta lu ny a CATALUNYA BARCELONA CIUTAT
Punts de servei 306 28 9,15 322 29 9,01 324 29 8,95 5,88 3,57
Superfície total
(m2) 186.512 26.000 13,94 194.531 29.069 14,94 211.072 34.497 16,34 13,17 32,68
Superfície per
punt de servei 610 929 - 604 1002 - 651 1190 - 6,88 28,11
Visites 17.046.358 3.651.455 21,42 17.709.440 4.126.308 23,30 18.323.452 4.421.266 24,13 7,49 21,08
Usos servei
de préstec 4.176.378 939.036 22,48 4.582.387 1.103.325 24,08 4.776.571 1.277.558 26,75 14,37 36,05
Documents
prestats 11.356.429 2.525.771 22,24 12.344.568 3.079.324 24,94 13.630.415 3.713.484 27,24 20,02 47,02
Documents Prestats per
ús de préstec 2,72 2,69 - 2,69 2,79 - 2,85 2,91 - 4,81 8,07
Fons 7.531.875 896.121 11,90 7.922.199 1.058.644 13,36 8.488.647 1.182.087 13,93 12,70 31,91
Documents per
habitant 1,12 0,57 - 1,16 0,67 - 1,21 0,74 61,32 8,04 31,06
Documents per
m2 superfície 40,38 34,47 85,35 40,72 36,42 89,43 40,22 34,27 85,20 -0,41 -0,58
Carnets 1.574.945 321.380 20,41 1.619.358 376.289 23,24 1.815.981 442.258 24,35 15,30 37,61
% Població
amb carnet 23,49 20,31 - 23,77 23,84 - 25,96 27,76 - 10,52 36,72
Visites per
habitant 2,54 2,31 - 2,60 2,61 - 2,62 2,78 - 3,02 20,30
Habitants 6.704.146 1.582.738 23,61 6.813.319 1.578.546 23,17 6.995.206 1.593.075 22,77 4,34 0,65
Volem destacar que en 11 dels 13 indicadors considerats, el creixement de les Biblioteques de Barcelona és superior al del conjunt de Catalunya.
En el cas del nombre de PS, en que Barcelona no creix tant, cal llegir la dada de manera conjunta amb la de la superfície total, i així es pot veure que a Barcelona els m2 de servei bibliotecari creixen quasi un 20% més que al conjunt de Catalunya. Això és així perquè a Barcelona s’ha fet un esforç important per adequar algunes de les biblioteques que havien quedat molt lluny dels estàndards mínims exigibles a una biblioteca del segle XXI. En alguns casos s’han ampliat els PS ja existents, i en d’altres s’han tancat els vells i s’han substituït per edificis de nova planta. Per això el nombre de PS ha crescut poc, i en canvi els m2 disponibles han fet un important salt endavant.
Cal tenir en compte també que en el cas de la superfície per PS, al territori de Catalunya s’hi sumen els bibliobusos, que compten com un PS més i en canvi sumen molt pocs metres quadrats al total.
La disponibilitat de fons documentals també va lligada al creixement dels PS. Cada biblioteca admet un nombre limitat de documents, i en aquest moment moltes d’elles són ja quasi al límit de la seva capacitat. Per tant haurem d’esperar a l’obertura de nous equipaments per fer un salt endavant en la ràtio de documents per habitant.
Comparativa amb
d’altres xarxes:
Projecte Tibidabo
En la memòria del 2004 avançàvem els resultats relatius a la comparació de la xarxa de Biblioteques de Barcelona amb les ciutats espanyoles incloses en el Projecte Tibidabo. Durant l’any 2005 hem tingut l’informe final que inclou també sis ciutats europees.
A l’inici de l’estudi vam demanar la participació de moltes ciutats europees de països com Itàlia, França, Portugal... que no han respost a la proposta. Curiosament només han volgut participar en el projecte les ciutats amb les xarxes més ben dotades.
Les sis ciutats europees són: Birmingham, Bremen, Dublín, Helsinki, Oslo i Stuttgart. Sens dubte el punt de partida d’aquestes ciutats és lluny del de Barcelona, però són un bon indicador per conèixer si el camí marcat pel Pla
de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 ens acosta a les situacions
valorades com a més òptimes internacionalment.
Recuperem aquí els mateixos indicadors que vam referir l’any passat per a la comparativa amb les ciutats espanyoles analitzades, en aquest cas amb el referent europeu, comentats un per un.
I a continuació presentem alguns indicadors de rendiment que l’any passat no estaven encara disponibles, en aquest cas incloent les ciutats i territoris espanyols consultats.
Superfície, punts de servei (PS) i horaris:
Metres2 / PS
2003 Creixement PS2000-2003
Creixement metres2
2000-2003
Hores d’obertura / PS
Barcelona 929 27,3% 44,3% 1.717
Birmingham 808 0% 1,5% 1.482
Bremen 426 0% -24,4% 1.086
Dublín 820 4% 32% 2.010
Hèlsinki 708 -8,6% 1,7% 1.758
Oslo 796 -9,1% - 1.808
Stuttgart - 0% 9,8% 1.372
Mitjana 641 0 0 1.404
Com ja es pot apreciar en la comparació amb la resta de Catalunya, els PS de la ciutat de Barcelona, a més d’haver fet el procés evolutiu més destacat, a força distància de la resta de ciutats (excepte Dublín, que sobrepassa el 30%, algunes fins i tot presenten creixements negatius, o sigui, han tancat algun PS), parteixen d’una posició més bona quant a superfície per PS. Aquest fet segurament respon a una xarxa encara en procés d’implantació, amb molts dels equipament de creació recent. Les ciutats europees valorades parteixen d’una tradició bibliotecària molt més antiga que la nostra, i per tant cal suposar que molts dels seus equipaments responen als vells estàndards bibliotecaris.
Això, tot i els desavantatges evidents per a Barcelona, ens situa en una bona posició perquè quan s’hagi acabat d’implantar el Pla de Biblioteques de
Barcelona 1998-2010 tindrem una de les xarxes més modernes d’Europa.
Col·lecció: Creixement volums 2000-2003 Mitjana índex renovació 2000-2003 Llibres/hab . 2003 Material audiovisual i electrònic /1000 hab. 2003 Mitjana volums col·lecció / PS Mitjana volums / Metres2 PS
Barcelona 51,3% 17 0,53 75 34.224 36,83
Birmingham 3,2% 12 2,92 184 69.711 86,27
Bremen -6,6% 22 0,92 164 28.097 65,95
Hèlsinki 3% 13 3,24 494 41.013 57,92
Oslo -2,2% 10 2,60 235 73.309 92,09
Stuttgart 8,2% - 1,59 470 57.873
-Mitjana - 12,5 1,86 222 45.807 59,28
També en el cas de la col·lecció, en aquest estudi es confirmen algunes de les dades obtingudes en la comparació amb la resta de Catalunya. Barcelona obté el major percentatge en el creixement de la col·lecció, està en una posició intermèdia pel que fa a l’índex de renovació del fons (una de les dades més importants per valorar l’actualització de les col·leccions i la seva adequació a les necessitats dels usuaris), i té l’índex més baix de documents per habitant.
Pel que fa a la mitjana de volums per punt de servei, Barcelona és en una segona posició a la baixa, precedida només per Bremen. La situació de Bremen és lògica donat que disposa dels PS de menor superfície de l’estudi. La situació de les altres ciutats, però, amb PS més petits que els de Barcelona i col·leccions molts grans, ens dibuixen unes biblioteques molt saturades de documents, reforçant l’idea d’uns equipaments certament fora dels estàndards moderns pel que fa a superfície.
També es reforça la idea que el creixement de documents de la xarxa de Barcelona adquirirà la majoria d’edat a mesura que es vagin obrint nous equipaments.
Visites i préstecs:
Visites 2003 (Milions)
Visites / habitant 2003
Préstecs 2003 (Milions)
Préstecs /
habitant Poblacióinscrita
Barcelona 3,65 2,3 2,53 1,6 20,3%
Birmingham 4,12 4,2 4,23 4,27 83%
Bremen 1,52 2,8 3,07 5,64 12,8%
Dublín 2,74 5,5 2,49 5,03 36%
Hèlsinki 7,06 12,6 9,97 17,81 44,6%
Oslo 2,35 4,5 2,27 4,39 47,9%
Stuttgart 2,10 3,6 5,39 9,16
-Mitjana 2,94 4,44 3,74 5,99
-La ciutat de Hèlsinki -tant en el nombre absolut de visites i de préstecs, com en la relació amb els habitants- destaca d’una manera notable, molt lluny de les ciutats que la segueixen. Són especialment rellevants els 17,81 préstecs per habitant.
Pel que fa a Barcelona, si bé en termes absoluts no està mal posicionada en relació al nombre de visites i -en menor mesura- del de préstecs, en la relació visites i préstecs per habitant és la ciutat amb l’índex més baix, molt per sota fins i tot dels valors mitjos. Cal tenir en compte en aquest cas el tipus de ciutats valorades, i que no hi ha ciutats d’Itàlia, França o Portugal, els països del nostre entorn més immediat.
