Númm. 13 / Any XC
M
G
Comissió Acta se Acords Comissio Comiss vitat Comiss vent Comiss Acta Comiss Acta Comisssió 2
Comiss Acta Acords Session CIX
MU
GA
ó de Govern
essió 11/4/20 s sessió 18/4/2
ons del Cons
sió de Cultura t i Innovació. sió de Qualitat tut i Esports. A sió de Presidè a sessió 21/3/ sió d’Economia a sessió 21/3/
sió de Seguret 22/3/2012 .... sió d’Hàbitat U a sessió 22/3/
ns del mes d’a
UN
A
12 ... 2012 ...
sell Municipa
, Coneixemen Acta sessió 20 t de Vida, Igu Acta sessió 20 ncia i Règim I 2012 ... a, Empresa i O 2012 ... tat i Mobilitat. ... Urbà i Medi Am
2012 ...
abril de 2012
N
AS
S
... ... al nt, Creati- 0/3/2012 ... altat, Jo- 0/3/2012.... Interior. ... Ocupació. ... . Acta ses- ... mbient. ... ...NIC
SE
SUMA
2021 2027 2029 2074 2107 2143 2177 2208 2239CI
E
ARI
DisposicionAcords dels ò
Aprovació tre d’Inf
Joves (C
Modificacio
Decrets de l’A
Modificacio atribuci Instrucc Cartipàs Designació Pedagòg Seguret Proposar m nistració Carmel Nomenam del Dist
P
ET
ns generals
òrgans de gov
dels preus pú formació i Ass CIAJ) per a l’a ons de crèdit
’Alcaldia
ons Decrets d ons a diferent cions
ó representan gic i Científic d tat Pública de membre del C ó de l’Agència i entorns, SA ment membre C
ricte de l’Eixa
PA
TA
vern
úblics sales de sessorament p any 20912 i se Pressupost 20
e l’Alcaldia so ts òrgans mun
ts al Consell de l’Institut de Catalunya .... Consell d’Admi a de Promoció ... Consell Munic mple ... 30 d’abr
AL
A
el Cen- per aegüents 2
012 ... 2
obre
nicipals. 2
e
... 2 -
del
... 2 ipal
... 2
Nomenament membre de la Comissió de seguiment del Protocol Festiu de la
Ciutat de Barcelona ... 2248
Personal Concursos i oposicions Designació membres tribunal del concurs oposició per a Tècnic/a superior en Ar- quitectura i Enginyeria. Branca Enginyeria 2249 Concursos Bases generals que han de regir la convoca- tòria de quatre concursos per a la provi- sió de cinc llocs de treball ... 2250
Tècnic/a de Prevenció i Participació ... 2252
Responsable d’Audiovisuals ... 2255
Suport Operatiu ... 2258
Tècnic/a Sala de Consulta ... 2261
Bases generals que han de regir la convoca- tòria de quatre concursos per a la provi- sió de divuit llocs de treball ... 2264
Administratiu/iva de Gestió Tributària. De- partaments de Reclamacions de Multes i Infraccions i d’Activitats i Mobilitat ... 2266
Administratiu/iva de Gestió Tributària. De- partament d’Administració d’Ingressos i Comptabilitat ... 2269
Administratiu/iva de Gestió Tributària. De- partaments de Contenciós, Devolucions i Reclamacions de Tributs, i Recursos i Di- recció d’Inspecció. ... 2271
Administratiu/iva especial d’Hisenda. Depar- taments de Relacions amb els Contribu- ents. Registre i Cadastre i Bens Immobles 2274 Nomenaments Mobilitat horitzontal ... 2278
Nomenaments funcionaris de carrera Funcionaris de carrera. Tècnic/a Mitjà/na d’Arquitectura i Enginyeria ... 2278
Nomenaments concursos Concurs 1413/11 ... 2279
COMISSIÓ DE GOVERN
Actes
Acta de la sessió celebrada el dia 11 d’abril de 2012, aprovada el dia 18 d’abril de 2012
A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dia onze d'abril de dos mil dotze s'hi reuneix la Comissió de Govern en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents/tes d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Maite Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Joan Puigdollers i Fargas, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, i la Delegada Sectorial, Sra. Cristina Iniesta i Blasco, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarés, que certifica.
També hi és present el Gerent Municipal, Sr. Constantí Serrallonga Tintoré. Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 28 de març de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i
s'aprova.
I) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
Es delibera, primerament, sobre el projecte d'ordre del dia preparat per a la propera sessió del Plenari del Consell Municipal estructurat de la manera següent com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament Orgànic Municipal:
A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior
B) Part Informativa
a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes
C) Part Decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
31 de desembre del 2011, integrats pel Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la Memòria.
Aprovar els corresponents Informes de Gestió. Aprovar la gestió realitzada en
l'exercici 2011 pels administradors respectius. Aprovar per a cada societat, la distribució de resultats de l'exercici tancat a 31 de desembre del 2011, segons consta en document annex.
2. Autoritzar la societat Mercabarna, SA a formalitzar un crèdit a llarg termini fins un import màxim de 10.000.000,00 euros, en les condicions que s’adjunten en el full annex.
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT
Districte de Sants-Montjuïc - Districte d'Horta-Guinardó
3. Resoldre les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública de l’acord del Plenari del Consell Municipal de 24 de febrer de 2012, d’aprovació del Conveni per a l’execució del Projecte de reparcel·lació del Polígon d’actuació urbanística núm. 1 del Sector 1 de la Modificació del Pla general metropolità en l’àmbit discontinu Batlló-Magòria i les parcel·les situades a la Via Laietana, núms. 2 i 8-10, Pau Claris, núms. 158-160, Girona, núm. 20 i Carrera, núm. 12, i de Mutu acord expropiatori de determinació del preu just de la finca de l’Avinguda Verge de Montserrat, núms. 97-107 (identificació cadastral i número de policia actual 89-103), i de periodificació i vinculació del seu pagament a satisfer les despeses plurianuals d’urbanització del projecte de reparcel·lació esmentat, que es preveu formalitzar entre l’Ajuntament de Barcelona com administració actuant i l’entitat mercantil “Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir II, SL” en qualitat d’adjudicatària de finques de resultat del projecte de reparcel·lació i de propietària de l’esmentada finca de l’Avinguda Verge de Montserrat,en el sentit que, justificadament i raonada, figura en l’informe de la Gerència Adjunta d’Urbanisme, de 10 d’abril de 2012, que consta en l’expedient i que es dóna per reproduït.
Aprovar definitivament l’esmentat conveni i publicar aquest acord al Butlletí Oficial
de la Província i en un diari dels de més circulació de la província i notificar-lo als interessats.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ampliació de l’equipament situat al carrer de les Escoles Pies, núms. 42-46, promogut per la Compañía Santa Teresa de Jesús.
Districte de Sant Martí
5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers de Pere IV, de la Selva de Mar, del Marroc i del Treball, i de la parcel·la del carrer del Marroc, núms. 98-108, promogut per Pere Quart, SL, que incorpora les modificacions contingudes a l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe d’al·legacions; informes, tots dos, que consten a l’expedient, i a efectes de motivació, s’incorporen al present acord.
7. Modificar puntualment el pacte quart del conveni de col·laboració subscrit en data 9 de juliol de 2004 entre l’Institut Municipal d’Urbanisme i la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, SA (REGESA) ens depenent del Consell Comarcal del Barcelonès, per a l’execució de la modificació del Pla General Metropolità per a la reordenació del Primer Cinturó tram Garcilaso, que fou autoritzat pel plenari del Consell Municipal en sessió de 20 de febrer de 2004, en el sentit estricte de desvincular el destí per a afectats urbanístics dels habitatges de protecció oficial construïts a l’àmbit de la UA 4 del PERI de l’Eix Llacuna (Pujades, 163), pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe emès per l’Institut Municipal d’Urbanisme de 14 de març de 2012 que figura a l’expedient i es dóna per reproduït.
COMISSIÓ DE CULTURA, CONEIXEMENT, CREATIVITAT I INNOVACIÓ
8. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Conservatori Superior de Música del Liceu pels seus cent setanta-cinc anys de valuosa labor en l’ensenyament, la promoció i la difusió de la cultura musical del nostre país.
9. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic al Saló internacional de l’Automòbil de Barcelona com a reconeixement a la seva tasca de promoció de les Fires de Mostres, i, més concretament, del sector automobilístic, i per col·laborar amb la nostra ciutat i els seus entorns a ser referents mundials en l’àmbit de l’automoció.
10. Aprovar, d’acord amb l’article 49.2 del Reglament de Patrimoni dels ens locals de Catalunya, la cessió gratuïta a favor de la Generalitat de Catalunya de la sèrie pictòrica “Comtes de Barcelona” que figuren a l’annex d’aquest document, donant així compliment als pactes recollits a l’acord de prèstec en comodat signat entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Generalitat de Catalunya el 18 de desembre de 2009. Facultar l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació per formalitzar tots els documents relacionats amb aquesta cessió.
COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
11. Rectificar en virtut d’allò disposat a l’article 105.2 de la Llei de Règim jurídic de les Administracions públiques i de procediment administratiu comú, l’acord del Plenari del Consell Municipal adoptat en sessió del 24 de febrer de 2012, referent a l’adscripció de l’ús i constitució d’un dret real d’aprofitament respecte a la finca municipal situada a l’avinguda d’Escolapi Càncer, núm. 2-X (plaça dels Eucaliptus), en el sentit que aquesta adscripció d’ús i constitució del dret real d’aprofitament sigui a favor de la Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió (REGESA) i no pas a favor de Regesa Aparcaments i Serveis, SA, com per error es va fer constar en l’indicat acord.
c) Proposicions
D) Part d'impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs
d) Preguntes
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
E) Mocions
Després d'haver examinat tots els punts anteriors, la Comissió de Govern dóna la seva conformitat al precedent projecte d'ordre del dia del Plenari del Consell Municipal.
II) INFORMACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DE LES COMISSIONS PLENÀRIES
A) Aprovació de les actes de les sessions anteriors
B) Part Informativa
a) Despatx d'ofici b) Mesures de govern c) Informes a les Comissions
d) Compareixences Govern municipal
C) Part Decisòria / Executiva
Es delibera, a continuació, sobre la part decisòria de l'ordre del dia de les diferents Comissions del Consell Municipal.
a) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
1. Aprovar inicialment el nou Reglament d'Honors i Distincions de l'Ajuntament de Barcelona. Sotmetre'l a informació pública l'acord per un termini de trenta dies, d'acord amb l'article 112 del Reglament Orgànic Municipal.
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
2. Aprovar inicialment el nou Reglament Orgànic del Consell Tributari, i
sotmetre'l a informació pública l'acord per un termini de trenta dies, d'acord amb
l'article 112 del Reglament Orgànic Municipal.
3. Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2012 de l’Institut Municipal d’Informàtica per un import de 500.000,00 euros, en concepte de suplement de crèdit, per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2011 de l’Institut, i
exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les
reclamacions que es considerin oportunes.
4. Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdit del Pressupost de l’exercici 2012 de l’Institut Municipal de Serveis Socials, per un import total de 2.024.920,00 euros, en concepte d’uns suplements de crèdit per un import de 171.000,00 euros, i uns crèdits extraordinaris per un import d’1.853.920,00 euros per finançar despeses corrents d’acord amb la documentació que s’inclou a l’expedient, a càrrec de la incorporació de Romanent líquid de Tresoreria disponible de l’exercici 2011 de l’Institut, i exposar-lo al públic durant un termini de quinze dies per tal que es puguin formular les reclamacions que es considerin oportunes.
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT
Districte de Sants-Montjuïc
6. Aprovar inicialment, per segona vegada, de conformitat amb l’article 112.1.a del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, la modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit de la Muntanya de Montjuïc, d’iniciativa municipal, atesa la introducció de canvis substancials en el planejament aprovat inicialment; exposar el nou document al públic, pel termini d’un mes; i publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
b) Proposicions
Després d'haver examinat l'anterior relació de propostes d'acords decisoris que seran tractades en les sessions de les corresponents Comissions del Plenari, la Comissió de Govern els dóna la seva conformitat retirant el punt 6.
D) Part d'impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional c) Precs
d) Preguntes
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
E) Mocions
III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN
A) Aprovació de l'acta de la sessió anterior
B) Part Informativa
a) Despatx d'ofici b) Informes
1. Projecte de la Sagrera 2012
Queda sobre la taula l’informe precedent.
2. Impacte sobre l'Ajuntament de Barcelona dels pressupostos generals de l'Estat.
Queda sobre la taula l’informe precedent.
C) Part Decisòria
a) Propostes d'acord
Donat compte de les propostes incloses a l'ordre del dia, s'acorda:
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
3. Aprovar l’expedient núm. 3-022/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 135.000,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12030591.
de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12030291.
5. Aprovar l’expedient núm. 3-030/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 977.141,47 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12032091.
6. Aprovar l’expedient núm. 3-031/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 346.162,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12032391.
ÀREA DE QUALITAT DE VIDA, IGUALTAT I ESPORTS
7. Autoritzar la despesa de 7.804,81 euros amb càrrec a la partida 227.31 231.43 0201 del pressupost de 2012, corresponent a la revisió de preus del contracte núm. 10002548 que té per objecte la gestió de l’equipament Integral Municipal Meridiana, i que suposa un increment d’un 3,82174% sobre els preus inicials del contracte (preu net/dia Centre de dia: 1.403,1343 euros; preu net usuari/dia àpat centre dia: 6,1952 euros; preu net usuari/dia serveis dutxes i rober: 7,4883 euros; preu net usuari/dia servei acolliment nocturn plaça ocupada: 38,7544 euros i preu net usuari/dia servei acolliment nocturn plaça no ocupada: 28,8575 euros), que s’aplica a partir de l'1 de novembre de 2011, de conformitat amb el que determina la clàusula 8 del plec que el regula i en aplicació de l’article 78.3 de la Llei de contractes del sector públic; acceptar la renúncia unilateral del contractista a la revisió de preus corresponent a l’any 2012, manifestada mitjançant compareixença de 17 de febrer de 2012; disposar l'esmentada quantitat a nom de Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb CIF núm. B-59960526, adjudicatària del contracte.
b) Mocions
Acords
Acords de la sessió del dia 18 d’abril de 2012
Aprovació de l'acta de la sessió d’11 d’abril de 2012.
ACORDS DECISORIS
ÀREA DE PRESIDÈNCIA, RÈGIM INTERIOR, SEGURETAT I MOBILITAT
2. Aprovar els criteris per a l’exercici de la funció de secretaria dels consells d’administració de les societats amb capital íntegrament o majoritàriament municipal.
3. Autoritzar la compatibilitat sol·licitada pel Sr. Ricard González Soriano (mat. 21193) entre la seva activitat municipal com a funcionari de carrera amb la categoria professional de tècnic d'Administració General, amb destinació al Departament de Serveis Jurídics-Secretaria del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, on desenvolupa les funcions pròpies de cap de departament, i l’activitat privada com a professor associat a temps parcial a la Universitat Internacional de Catalunya, Fundació Privada, per al curs acadèmic 2011-2012, en tant que aquesta activitat secundària no figura compresa en les causes d’incompatibilitat previstes legalment; la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent a l’Administració Pública i en horari no coincident amb el municipal i, d’altra banda, la present autorització resta condicionada a l’estricte compliment dels deures públics, a les prohibicions i demés previsions que es contenen en la Llei 53/1984 de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal de les Administracions Públiques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del Personal al Servei de l’Administració de la Generalitat i d’altra normativa aplicable. I, en tot cas, la present autorització perdrà vigència per canvi de lloc de treball municipal o per variació de les circumstàncies relatives al mateix. Donar-ne compte a la Comissió de Presidència i Règim Interior.
ÀREA D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
4. Aprovar l’expedient núm. 3-034/2012 de modificacions de crèdit, consistent en transferències de crèdit del Pressupost de 2012, d’import 5.793.330,64 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució d’aplicacions pressupostàries que consta a l’expedient, referència comptable núm. 12040391.
ÀREA D'URBANISME, INFRAESTRUCTURES, HABITATGE, MEDI AMBIENT I SISTEMES D'INFORMACIÓ I TELECOMUNICACIONS
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
5. Aprovar inicialment, de conformitat amb l'article 68.1,a) de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel·la situada al carrer d’Alt de Gironella, núm. 32, promogut pel Sr. Guillermo Barri Soldevila; exposar-lo al públic pel termini d'un mes; sotmetre’l al Consell Municipal per a la seva aprovació definitiva; i donar-ne compte a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient.
6. Declarar la pèrdua del dret de reallotjament de la Sra. María Francesca Palau i del Pulgar, ocupant de la finca núm. 1 A ó 23 A del carrer Pla dels Cirerers, finca aportada núm. 1.3.4 al Text refós del Projecte de reparcel·lació del PAU1 de la modificació del Pla General Metropolità als àmbits del barri de les Roquetes, de terrenys limítrofs situats en els barris de Trinitat Nova i de Canyelles i de les finques situades a la Rambla Caçador, núms. 18-14 i al carrer Isard, núms. 29-35, aprovat definitivament per la Comissió de Govern en sessió del 10 de maig de 2006, i ferm en via administrativa; pels motius que justificadament i raonada figuren en l’informe jurídic emès en 6 de març de 2012, que figura a l’expedient, i que es donen per reproduïts.
Districte de Sant Martí
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Actes
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Acta de la sessió del dia 20 de març de 2012, aprovada el dia 17 d’abril de 2012
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 de març de 2012, s'hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per l’assessora jurídica Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, i certifica.
També hi són presents la Sra. i els Srs.: Llucià Homs, director de Promoció dels Sectors Culturals, el Sr. Manel Blasco, gerent del Consorci d’Educació i la Sra. Marta Clari, gerent de l’àrea de Cultura, Coneixement i Innovació.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francina Vila i Valls, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Trullén Thomàs.
S'obre la sessió a les 9.10 hores.
El Sr. Portabella manifesta que, si tots els grups hi estan d’acord, farà constar com a declaració inicial el condol de la Comissió i de tots els grups municipals per l’atemptat que ha causat la mort de tres nens i un professor d’una escola jueva a França, i la condemna del tipus d’actituds que promouen fets com aquests, que tenen com a denominador comú la intransigència, el racisme i la xenofòbia.
I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior
S'aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Districte de Sants-Montjuïc
Del gerent municipal, de 23 de febrer de 2012, que adjudica a Transit Projectes, SL el contracte relatiu al servei de dinamització del Casal Rellotge i Pepita Casanellas, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 367.485,98 euros.
2. Districte de les Corts
Del gerent municipal, de 27 de febrer de 2012, que adjudica a Esport3 Serveis Alternatius, SL el contracte per a la dinamització del centre cultural Les Corts, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 69.938,98 euros.
3. Districte de les Corts
4. Districte de les Corts
Del gerent municipal, de 29 de febrer de 2012, que adjudica a Club Lleuresport de Barcelona el contracte relatiu a la gestió de la concessió i explotació del centre cívic Can Deu, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 349.774,71 euros.
5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Del gerent municipal, de 23 de febrer de 2012, que adjudica a La Llauna, SCCL el contracte relatiu al subministrament i lloguer d'infraestructures per a actes del districte, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 150.000,00 euros.
6. Districte de l'Eixample
Del gerent municipal, d'1 de març de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte per a la gestió i dinamització de l'Àula ambiental del barri de la Sagrada Família, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 112.134,75 euros.
7. Districte de Gràcia
Del gerent municipal, de 23 de febrer de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte per al servei d'impressió de material per a la difusió i divulgació d'activitats, actes i altres manifestacions del Districte de Gràcia, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 70.000,00 euros.
8. Districte d'Horta-Guinardó
Del gerent municipal, de 9 de març de 2012, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte relatiu a la gestió i la dinamització dels casals de gent gran del Districte d'Horta-Guinardó, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 473.000,00 euros.
9. Districte de Sant Andreu
Del gerent municipal, de 23 de febrer de 2012, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte per al servei d'informació i dinamització del centre municipal de cultura popular de Sant Andreu, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 116.270,23 euros.
La Sra. Ribas demana tenir accés als punts 6 i 7. El Sr. Portabella afirma que se’ls farà arribar.
b) Mesures de govern
c) Informes
A la Comissió:
1. Mapa d’equipaments d’art contemporani a Barcelona.
El Sr. Ciurana assenyala que ell farà una intervenció inicial i després cedirà la paraula al director de Promoció dels Sectors Culturals, el Sr. Llucià Homs, perquè aporti més detalls, tenint en compte que els grups disposen de les fitxes de cadascun dels equipaments.
Recorda que aquest informe és fruit de la resolució aprovada en la darrera sessió de la Comissió per iniciativa del Grup del PP i aprovada per tots els grups menys el de CiU, en què s’instava el Govern de la ciutat a presentar, en el termini d’un mes, un mapa d’equipaments culturals vinculats a l’art contemporani, incloent-hi els usos, el cost, el calendari i la justificació de cada destí avalada amb informes.
difusió i de reconeixement, incloent-hi des de la formació més bàsica o el taller individual fins al MACBA, per tal de consolidar un determinat cànon artístic contemporani.
El Sr. Homs manifesta que, en els deu minuts escassos de què disposa, intentarà explicar com considera el Govern municipal que ha de funcionar el sistema de les arts visuals contemporànies a Barcelona. Assenyala que la necessitat d’una certa esquematització i simplificació d’aquest sistema no significa que darrere no hi hagi una mirada molt més profunda sobre cada un dels equipaments i de les realitats que el configuren.
Destaca que entenen l’art contemporani com a projecte estratègic per a la qualitat de Barcelona i per a la seva projecció cultural internacional. Explica que consideren que, d’una banda, cal ajudar a estructurar tots i cadascun dels diferents equipaments que conformen aquest sistema per tal que sigui més potent, més coherent, més efectiu i més sostenible, i que, de l’altra, cal que els diferents equipaments i projectes cooperin i s’interrelacionin amb més intensitat, fent-los viables i dotant-los de sentit unitari, amb la voluntat de respectar en tot moment la idiosincràsia, la independència i la personalitat de cadascun d’ells. A més a més, afirma que creuen que aquests equipaments han de treballar sobre cinc grans eixos per ser realment competitius: la internacionalitat, la multidisciplinarietat dels llenguatges artístics, la integració en les xarxes de treball professionals, l’excel·lència en els continguts i la hibridació de finançament públic i privat.
Explica que cal treballar amb ambició i obertura de mires, però tenint en compte la difícil situació econòmica actual i la certa fragilitat que té aquest ecosistema cultural de la ciutat. Manifesta que, per tant, consideren que hi ha decisions que cal prendre a curt, mitjà i llarg termini, sense que les dificultats d’avui impedeixin imaginar una realitat ambiciosa de cara al futur.
Informa que la base teòrica de la qual han partit és l’informe sobre el sistema d’art contemporani que va elaborar el novembre de 2011 la direcció del MACBA i l’informe preceptiu sobre la configuració del sistema de centres d’art i cultura contemporànies de Barcelona que va elaborar el Comitè Executiu del Consell de Cultura de Barcelona el gener de 2012. Indica que tots dos informes estan penjats als webs corresponents.
Destaca que el Govern de la ciutat considera que el MACBA ha de ser l’element ordenador del sistema d’art contemporani a Barcelona i ha d’esdevenir la punta de la piràmide dels discursos sobre la contemporaneïtat de la ciutat. Explica que, en aquest sentit, es vol reforçar el MACBA com a aposta de ciutat i de país, i que aquest equipament necessita créixer per donar més visibilitat a les seves col·leccions, especialment després de la integració de la col·lecció de La Caixa. Afirma que això s’aconseguirà amb l’adscripció al museu de la Capella de Montalegre, que es destinarà sobretot a exposar la col·lecció permanent, i amb l’ocupació de l’actual edifici del FAD, en cas que aquest vulgui anar al Disseny Hub Barcelona (DHUB), que serviria sobretot per créixer en biblioteca, arxiu, programes educatius, etc.
Presenta un diagrama amb l’entramat d’interrelacions del sistema. Explica que el MNAC és el museu que consideren que ha de representar el cànon de l’art català des del segle XII fins al present, amb un discurs lineal en el temps, cosa que li ha de permetre seguir investigant la contemporaneïtat des d’un punt de vista interdisciplinari, llegint l’art català sobretot en el context internacional. Recorda que en els darrers anys hi ha hagut una certa confrontació entre el MNAC i el MACBA pel que fa a un període històric, i això ha fet que no es creessin les sinergies i les cooperacions necessàries. En aquest sentit, afirma que cal que ambdós museus comparteixin el conjunt patrimonial del país, independentment de la titularitat de les seves col·leccions, i que, per tant, cal establir criteris complementaris d’adquisició d’obres d’art, coordinar les adquisicions i iniciar la transferència de públics per tal de desenvolupar polítiques coordinades d’investigació i difusió.
moments de cedir al CCCB els seus fons patrimonials per elaborar discursos expositius.
Explica que també creuen que el MACBA ha de treballar de manera coordinada amb les grans infraestructures culturals de la ciutat, sobretot en els àmbits de producció intel·lectual i estètica del present. Assenyala que, per exemple, la Filmoteca seria un d’aquests espais de mirada contemporània, ja que hi ha cineastes com Pere Portabella que tenen una obra que tant es pot exposar al MACBA com a la Filmoteca. Indica que, en aquest cas, si es tracta d’una obra curta es pot veure al MACBA, però que si té una durada de dues hores es pot veure a la Filmoteca. Destaca que aquesta interrelació s’ha de donar en tot l’entramat d’equipaments públics.
D’altra banda, manifesta que el MACBA també s’ha d’interrelacionar amb la Fundació Tàpies, la Fundació Miró, la Fundació Suñol, Foto Colectania, l’Espai de la Pedrera i la Fundació Vila-Casas, que es dediquen a artistes ja consagrats. Així mateix, assenyala que el MACBA ha d’estar íntimament relacionat amb les universitats i tot allò que representi capacitat de transferència de coneixement.
Explica que a la part inferior del diagrama que representa el sistema d’art contemporani hi ha un altre element rector, que és la Capella de l’antic hospital de la Santa Creu, un equipament de titularitat íntegrament municipal i que hauria de ser el «pal de paller» de tot l’entramat de petits centres que treballen al voltant de l’art emergent a la ciutat, com Can Felipa, la Sala d’Art Jove i Sant Andreu Contemporani, però també d’espais com el de Caja Madrid i l’Espai 13 de la Fundació Miró. Així mateix, afirma que la Capella ha de continuar treballant amb les escoles d’art i disseny, i també hauria d’estar relacionada amb els centres cívics. A més a més, destaca que les fàbriques de creació (Hangar, Fabra i Coats, la nau Ivanow o l’Escocesa) són un element cabdal de l’art emergent a la ciutat i tenen un paper molt important perquè la Capella pugui desenvolupar la seva tasca amb eficiència.
Explica que també cal tenir en compte tota una sèrie d’entitats culturals dels districtes, així com els diferents arxius fotogràfics de la ciutat, que poden nodrir tot l’entramat d’equipaments. Assenyala que, d’altra banda, les galeries d’art són espais expositius importants per a la ciutat i han de tenir una mirada transversal, cosa que significa que han de treballar tant amb el MACBA i les institucions com amb la base que configura l’art més emergent de la ciutat.
Destaca que queda un element per entendre el funcionament intern del sistema, que és el Centre d’Art Contemporani de Barcelona, a la fàbrica Fabra i Coats. En aquest sentit, explica que es vol desenvolupar un centre potent que acabi de donar coherència i d’interrelacionar des dels artistes que poden començar a exposar a la Capella a través del programa Barcelona Producció fins als grans equipaments de ciutat i de país com el MACBA, el MNAC o les diferents fundacions.
D’altra banda, assenyala que s’està acabant d’estudiar l’ús del Canòdrom com a espai dedicat a l’emprenedoria cultural, i que hi ha altres realitats relacionades amb l’art contemporani, com ara els diferents festivals al voltant de les arts visuals, la Virreina Centre de la Imatge, com a centre d’art especialitzat en l’audiovisual i la imatge, o l’Arts Santa Mònica, amb una mirada sobre la comunicació, la societat i l’art, els quals també donen una certa coherència a tot l’entramat d’equipaments d’art contemporani.
El Sr. Espriu agraeix la presentació de l’informe, i destaca que hi han trobat a faltar com es pensa abordar la situació econòmica actual, ja que una de les coses que el seu grup s’ha plantejat és quina era la perspectiva a curt, mitjà i llarg termini de l’evolució del sistema d’art contemporani. Opina que, tenint en compte que en aquests moments les finances de la Generalitat no estan en un moment àlgid, caldria estudiar les funcions complementàries del sector privat i el sector públic. D’altra banda, assenyala que s’han plantejat dos debats diferents, el relatiu al document que se’ls ha lliurat, que descriu els equipaments des del punt de vista estructural, i el que ha presentat el Sr. Llucià sobre el model d’interrelació entre els centres, que opina que és molt més interessant i sobre el qual creu que podran aprofundir-hi en un debat posterior.
Coats, tal com ja es va avançar el mes passat. Manifesta que el seu grup opina que aquesta decisió és un error i una oportunitat perduda, i que es podria haver buscat la manera de fer possible el projecte del Canòdrom, encara que la solució s’hagués allargat una mica en el temps. Manifesta que també cal tenir en compte que a la Fabra i Coats hi ha activitats que pràcticament desapareixeran amb l’arribada del centre d’art, com les de l’Associació d’Extreballadors de la Fabra i Coats i les associacions de Sant Andreu. Assenyala que una altra de les novetats és la proposta d’ampliar el MACBA i, en aquest sentit, opina que és important analitzar com es finançarà.
D’altra banda, afirma que les propostes de l’informe no encaixen gaire amb el Pla de museus que va presentar el conseller de Cultura fa pocs dies. Explica que, tot i que al seu grup li agrada una mica més l’estratègia que s’està marcant des de l’Ajuntament, també creu que és essencial la coordinació entre la Generalitat i l’Ajuntament en aquest àmbit.
Finalment, pregunta si la Virreina i el Centre d’Art Contemporani estaran dirigits per la mateixa persona, si s’abordaran inversions en la reforma de l’Escocesa i la segona fase de la Fabra i Coats, i si està previst introduir el concepte d’arts en xarxa, que fa referència a les noves tecnologies.
La Sra. Esteller manifesta que el seu grup agraeix la presentació d’aquest informe, però que consideren que es tracta més d’un inventari descriptiu que d’una projecció d’allò que ha de ser l’art contemporani a la ciutat, tot i que s’expliciti la voluntat que hi hagi interacció i sinergies per tal de facilitar el talent, la creació i la difusió de l’art contemporani. Afirma que, per tant, en l’informe han trobat a faltar com el Govern pensa articular l’art contemporani. A més, assenyala que el document parla de la necessitat que el MACBA creixi, però no diu res de com ha de fer-ho i en quines condicions, ni tampoc sobre les relacions i les connexions entre els diferents centres.
Explica que el Grup del PP pensa que cal millorar la coordinació i la xarxa d’art contemporani a la ciutat perquè aquesta xarxa sigui efectiva, tingui capacitat d’atracció i compti veritablement amb els espais adequats tant per als nous creadors com per a la difusió de l’art contemporani, per a la qual cosa creuen que cal accelerar més el disseny de tots aquests equipaments.
Pregunta si el Govern de la ciutat està convençut que el MACBA és l’eix central de l’art contemporani a la ciutat i quina relació manté el MACBA amb el CCCB, tenint en compte que aquest darrer equipament està fent un pla estratègic. A més, també demana quina línia d’acció pensa impulsar el Govern pel que fa a l’art contemporani a la ciutat, no només sobre la base dels informes que ha rebut d’altres institucions, com el MACBA o el Consell de Cultura.
La Sra. Ribas agraeix la informació que s’ha donat, però destaca les diferències que ja s’han assenyalat entre l’informe que van rebre els grups i la presentació que s’ha fet a la Comissió.
Manifesta que el seu grup troba diverses mancances en l’informe. Afirma que, en primer lloc, fa referència bàsicament a les arts visuals, però no parla de dansa ni d’altres arts que també formen part de l’art contemporani. Així mateix, assenyala que, tot i que apareix en el diagrama que se’ls ha presentat, en l’informe no es fa referència al Canòdrom, que també té un paper important dins de la xarxa de l’art contemporani, encara que sigui des de la perspectiva del suport a l’emprenedoria i les orientacions professionals. A més a més, destaca que els centres que conformen la xarxa de proximitat són els que tenen un paper menys rellevant en l’informe, quan al parer del seu grup hauria de ser al revés.
Assenyala que l’informe només esmenta quatre enunciats genèrics al principi, sense cap objectiu específic de cara a la singularitat dels equipaments, i que en les fitxes particularitzades és on troben més mancances, ja que, al costat d’un gran nombre de dades sobre els grans equipaments, se n’ofereixen molt poques respecte als centres de proximitat. Així mateix, observa que la Sala d’Art Jove, que s’esmenta al principi, no té fitxa, i que els centres cívics en general no consten en l’informe, tot i que s’hagin inclòs en el diagrama que s’ha presentat.
darrera sessió de la Comissió es va discutir si era possible elaborar aquest mapa en un mes, però que el Govern no va permetre que se li donés un termini més ampli. Destaca que, més enllà de les mancances detectades, el que el seu grup troba més a faltar és la visió de la ciutat de Barcelona. Explica que els grups municipals ja van llegir el mapa de museus que el conseller de Cultura va donar a conèixer el passat 7 de març, però que el que esperaven d’un informe que es presenta a una comissió de l’Ajuntament de Barcelona era que expliqués la política del Govern municipal respecte al que hi ha a la ciutat i com es respondrà a les necessitats de la ciutadania des d’una visió de Barcelona com a capital cultural. Assenyala que, per tant, consideren que cal un relat propi de ciutat que vagi «de baix a dalt», en el sentit que no se centri tant en com els equipaments de la ciutat s’insereixen en el marc global de grans equipaments d’àmbit més nacional, sinó en com aquests grans equipaments s’insereixen dintre de la proposta de transversalitat que neix de la cultura de proximitat que ha de tenir la ciutat.
El Sr. Portabella agraeix la presentació de l’informe, i recorda que el seu grup no va votar a favor de la proposició del Grup del PP, entre altres coses perquè, en la mateixa sessió en què es va aprovar, el seu grup va demanar que s’elaborés un pla director del Centre d’Art Contemporani, ja que creuen que és el que realment permetrà veure el conjunt de les actuacions en l’àmbit de l’art contemporani que es podran dur a terme a Barcelona.
Manifesta que l’informe els sembla valuós, tant en la seva versió escrita com en la presentació que s’ha fet en la Comissió, perquè ofereix una descripció dels contenidors de l’art contemporani. Afirma que, tanmateix, troben a faltar aquesta mateixa precisió pel que fa a la definició de les seves funcions. Assenyala que, si bé en alguns casos això queda molt clar, en d’altres sembla que aquesta definició estigui supeditada a les circumstàncies. En aquest sentit, opina que és comprensible que en un món tan dinàmic com el de l’art contemporani es puguin considerar canvis en els equipaments, però que això no justifica que hi hagi una definició tan vaga d’alguns d’ells.
D’altra banda, explica que, quan s’estableix una xarxa complexa en què hi ha múltiples interrelacions i es busca trobar sinergies, l’èxit o el fracàs rau en la definició de com es farà això, ja que és el que permetrà que es generi una relació que la ciutadania percebi com a realment potent a l’entorn de l’art contemporani o, per contra, que s’estigui en un entorn en què gairebé s’hagi de fer un doctorat per entendre’l.
Conclou que l’informe és valuós perquè aporta algunes peces que no coneixien i arriba a la conclusió fonamental que cal un centre d’art contemporani a la ciutat com a «baula» entre els equipaments formatius, les fàbriques de creació i els museus. Afirma que, tanmateix, continua faltant la manera com es farà això, que, en el cas d’interrelacions tan àmplies, és el que determinarà l’èxit o el fracàs del sistema d’art contemporani de la ciutat. En aquest sentit, pregunta com es preveu establir aquest tipus d’interrelacions, tenint en compte que, quan s’ha intentat vertebrar un document que ho expliqués, s’han generat tensions i desacords entre les diferents administracions que actuen en aquest àmbit.
El Sr. Ciurana assenyala que intentarà fer un esforç de síntesi, però que aquest és un debat que exigeix més temps que el minut i mig de què disposa. Afirma que el contingut de l’informe respon a la demanda que es va fer, que era «presentar el mapa d’equipaments culturals amb els usos, el cost, el calendari i la justificació de cada destí», i no pas com s’establiria la xarxa de relacions. D’altra banda, opina que l’informe escrit és igual que el diagrama que ha presentat el Sr. Llucià Homs, que inclou tant els equipaments de base o de proximitat com els equipaments més d’excel·lència encapçalats pel MACBA, així com el Centre d’Art Contemporani. A més, recorda que, en la seva primera intervenció, ell ha parlat de la necessitat d’assegurar tot l’itinerari creatiu, des del fet creatiu concret de l’artista individual fins a la màxima difusió, que és la política de fons de tot el sistema.
una de les claus de com s’acaba d’estructurar el sistema d’art contemporani, fet que planteja dificultats per les desavinences entre els centres.
Conclou que caldria un informe més aprofundit, i reconeix que el Sr. Ciurana necessitaria més temps per parlar sobre el recorregut de l’apartat de creació i per tractar més a fons el concepte de relació i les dotacions econòmiques. En aquest sentit, encoratja el Govern de la ciutat a presentar-los un document més exhaustiu en el marc del Pla director del Centre d’Art Contemporani.
La Sra. Esteller recorda que l’objectiu de la proposta que va presentar el seu grup era que es descartés qualsevol canvi en els usos que podia tenir cada equipament d’art contemporani a la ciutat fins que el Govern municipal presentés un mapa d’equipaments i la justificació de cada destí. Destaca que aquest mapa no havia de ser una descripció dels equipaments actuals, sinó de la projecció futura que es feia respecte a aquests equipaments i la seva interrelació, que és el que troben a faltar. Explica que en el document tampoc es fa referència al Canòdrom, que és un equipament que fins ara estava previst que tingués un paper central en l’art contemporani. Assenyala que, tot i que finalment s’hagi optat per atorgar aquest paper a la Fabra i Coats, caldria haver justificat els motius pels quals es descartava un i s’apostava per l’altre.
Manifesta que, per tant, demanen que es completi aquest mapa amb la informació que s’ha donat avui en la Comissió, amb les sinergies i les línies d’acció i interacció previstes i amb la inclusió dels equipaments que en aquest moment no hi consten, per tal de poder fer-ne una discussió aprofundida. D’altra banda, opina que també és necessari que hi hagi acords amb la Generalitat de Catalunya, que fa poc va presentar el Pla de museus, i fins i tot amb l’Estat, respecte als equipaments que es comparteixen. A més a més, explica que el seu grup està d’acord que hi ha moltes accions que s’han de concretar en un pla director, on s’haurien de definir les línies estratègiques per assolir els objectius previstos.
La Sra. Ribas opina que el mapa d’equipaments d’art contemporani no pot centrar-se només en l’art visual i deixar de banda tota la resta de disciplines artístiques que configuren també l’art contemporani, i que tampoc no pot assignar un paper menor als centres de proximitat, que han de ser la base d’aquesta xarxa. Assenyala que, per tant, a més de subscriure la petició que es completi el mapa, voldrien que es fes una formulació transversal que no vagi de dalt a baix, sinó en totes les direccions. A més, afirma que el relat de cultura que pot aportar la ciutat de Barcelona a Catalunya i al món s’ha de fer a partir d’un camí propi, més enllà de qui governi a la Generalitat. En aquest sentit, explica que els fa por que passi el mateix que ha succeït amb el Centre d’Art Contemporani de Barcelona, que és que s’acabin quedant amb un espai expositiu més limitat i sense ambició internacional pel fet d’assumir decisions que no s’han pres a l’Ajuntament. Conclou que la falta d’ambició i la submissió no s’adiuen amb la necessitat d’un lideratge efectiu de la ciutat de Barcelona.
Es dóna per tractat.
2. Absentisme escolar de la ciutat de Barcelona. Curs 2010-2011.
El Sr. Ardanuy manifesta que cedeix la paraula al Sr. Manel Blasco, gerent del Consorci d’Educació, per substanciar aquest informe.
El Sr. Blasco assenyala que l’informe sobre absentisme escolar a la ciutat de Barcelona forma part del Pla integral de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme escolar de la ciutat. Recorda que l’any 2008 el Consorci d’Educació va decidir prioritzar la reducció de l’absentisme a la ciutat i que, a aquest efecte, es va crear un pla integral amb la implicació de les dues administracions, l’Ajuntament i la Generalitat, i la col·laboració també de la Diputació. Indica que el Pla s’ha aplicat a través d’un conjunt d’operadors: les direccions dels centres educatius públics i privats de la ciutat, la Inspecció Educativa, els cossos de seguretat, els serveis de prevenció municipals, els serveis socials, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i la Fiscalia de Menors.
integral de totes les intervencions i el paper cabdal dels centres en el desenvolupament del Pla. Manifesta que els objectius són el diagnòstic periòdic de la situació, les estratègies de coordinació, la unificació dels procediments d’intervenció i el control i el seguiment.
Assenyala que el Pla té tres estructures bàsiques de coordinació, la primera de les quals és el centre educatiu. En aquest sentit, explica que el Pla no es podria sostenir dia a dia sense les comissions socials dels centres, ja que lluitar contra l’absentisme té un desgast diari enorme per al conjunt de professionals dels centres. Destaca que aquestes comissions són el petit organisme de cada unitat del sistema educatiu des d’on es controla l’absentisme. Assenyala que, en segon lloc, hi ha la voluntat que el govern de les polítiques per reduir l’absentisme es faci des dels districtes. Afirma que és des de la proximitat dels districtes que el conjunt d’operadors aborda aquells casos que els centres tenen més dificultats per resoldre. Finalment, explica que aquells casos més crònics i més difícils són els que requereixen un treball més important en xarxa, i que a la Comissió els pertoca fer-ne el seguiment i marcar en cada moment quifer-nes seran les estratègies globals més importants com a ciutat.
Destaca que, darrere de l’informe d’absentisme del curs 2010-2011, hi ha tot aquest treball i una sèrie de dificultats, que en molts casos són un reflex de les mancances que té la societat en altres sentits. Explica que l’objecte d’estudi de l’informe són els 172.740 alumnes de la ciutat de 3 a 16 anys, que estan distribuïts en 493 centres públics i privats. Afirma que, segons les dades del tercer trimestre que recull i sistematitza la Inspecció Educativa de Barcelona, hi ha 1.255 casos d’absentisme escolar, que representen un 0,73% del conjunt de l’alumnat escolaritzat. Assenyala que, a fi de tenir unes pautes comunes en el conjunt del sistema educatiu de Catalunya, han distingit tres nivells d’absentisme: el puntual, en el qual les polítiques de prevenció són determinants perquè no vagi més enllà; el regular, que s’estudia de manera més sistemàtica perquè correspon a un índex d’absència d’entre un 25% i un 75% trimestral, i el crònic, que fa referència als alumnes que falten a més del 75% d’hores de classe.
Afirma que en l’etapa infantil l’absentisme regular és molt significatiu. Assenyala que, tot i que cal tenir en compte que es tracta d’una etapa no obligatòria, ells la incorporen en el control de l’absentisme perquè és molt important des del punt de vista de la prevenció i de convèncer i sensibilitzar les famílies més desestructurades que el compliment del dret de l’escolarització és clau. Destaca que, tanmateix, quan l’absentisme comença a prendre un caràcter més greu és a l’educació secundària, que registra un 0,82% d’absentisme regular i un 0,36% d’absentisme crònic.
Explica que, tot i que han donat gràfiques i dades comparatives de quatre anys, és a partir d’aquest any que el conjunt de dades seran realment homologables, ja que han acabat consensuant entre totes les parts que qui ha de garantir l’homogeneïtat i el control d’aquestes dades és la Inspecció Educativa. Afirma que aquest és primer curs que s’han aconseguit aquestes dades homogènies a tota la ciutat a través de la Inspecció, mentre que en els cursos anteriors es partia de mostres de recollida directa a tots els centres per part del Consorci d’Educació.
Assenyala que l’absentisme és un reflex també de la realitat socioeconòmica plural dels barris de la ciutat, i informa de les dades d’absentisme als districtes: a les Corts és del 0,03%; a Sarrià-Sant Gervasi, del 0,15%; a l’Eixample, del 0,31%; a Gràcia, del 0,42%; a Sant Andreu, del 0,54%; a Horta-Guinardó, del 0,66%; a Sant Martí, de l’1,13%; a Sants-Montjuïc, de l’1,17%; a Nou Barris, de l’1,83%, i a Ciutat Vella, de l’1,94%. Destaca la reducció d’un punt que s’ha produït al districte de Ciutat Vella, on el conjunt d’operadors s’ha marcat com una gran prioritat la lluita contra l’absentisme. Assenyala que, per contra, s’observa un lleuger augment en el cas de Nou Barris, que al seu parer segurament és fruit de les especials dificultats socials i econòmiques que viu actualment aquest territori.
Finalment, comunica que el Pla integral de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme escolar de la ciutat està en procés de revisió i serà objecte de debat en una propera sessió de la Comissió.
La Sra. Andrés agraeix l’esforç de tots els professionals que han intervingut en la recollida de dades, sobretot els centres escolars de la ciutat, que són els que han facilitat les dades perquè el Consorci d’Educació pugui elaborar l’estadística d’absentisme.
Destaca que l’objectiu del Pla integral de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme escolar és participar en la responsabilitat de fer complir l’escolaritat obligatòria i elaborar programes de prevenció per evitar el fracàs escolar en primera instància. Explica que, pel que fa als objectius més específics del Pla, el seu grup es planteja alguns dubtes. Assenyala que un primer objectiu específic és elaborar aquest diagnòstic sobre l’absentisme a la ciutat, però que no tenen clar que aquesta recollida de dades es pugui fer de cara al curs vinent a causa de l’escassetat de recursos que tenen actualment els centres, tant de personal com de recursos pròpiament econòmics, a causa de les retallades.
Recorda que un segon objectiu específic del Pla és establir estratègies de coordinació entre els centres, els equips d’atenció pedagògica, els serveis socials, la Guàrdia Urbana i la DGAIA en els casos que sigui necessari. Explica que, pel que fa a això, també es pregunten si hi haurà suficients recursos de personal i de diners per continuar avançant en la millora de les xifres d’absentisme, en vista que aquests serveis tenen avui una activitat intensa per l’augment de casos d’emergència i pateixen una escassetat de recursos.
Assenyala que el tercer objectiu específic del Pla és fer actuacions bàsiques als districtes i que, en aquest sentit, l’informe recull algunes de les actuacions que es duen a terme a Ciutat Vella, Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sant Andreu, que valoren positivament. Pel que fa a això, demana que es continuï donant suport als districtes, en especial als que tenen les xifres més elevades d’absentisme, per tal que les comissions d’absentisme de districte puguin continuar la seva tasca, ja que són les que en primera instància estan resolent els casos que no cal derivar al Consorci.
En relació amb l’últim objectiu específic del Pla, que és fomentar el suport social i comunitari, opina que calen recursos que també han patit retallades, com els plans educatius d’entorn, els plans comunitaris i tots els projectes socials que procedeixen de les lleis de barri, que són especialment necessaris en alguns districtes amb un alt índex d’absentisme. Pel que fa a això, afirma que consideren que no es pot renunciar a aquests mecanismes i que cal millorar-los.
D’altra banda, assenyala que, tenint en compte que l’informe no parla de les causes de l’absentisme ni les classifica per categories o per districtes, al seu grup el sorprèn que en diverses pàgines de l’informe (les pàgines 11, 16, 18 i 21) s’expliqui l’absentisme a determinats barris (Hostafrancs, el Besòs i la Trinitat Nova) per l’elevat nombre de població d’ètnia gitana. En aquest sentit, explica que avui els acompanya Pere García, que és president de l’Associació de Joves Gitanos de Catalunya i de l’Associació de Joves Gitanos d’Hostrafrancs, per reivindicar que es tracti amb respecte aquest fet diferencial, que no s’elevi a categoria el cas individual i que, en tot cas, es posin mitjans per resoldre aquesta situació.
La Sra. Pajares agraeix la presentació de l’informe, així com la feina que fan els districtes i les comissions de treball per tractar aquest tema tan important.
Explica que l’informe presenta moltes dades quantitatives significatives, però que el seu grup troba a faltar les dades qualitatives que els haurien de permetre aprofundir en l’absentisme. Assenyala que el mateix informe, en la seva introducció, considera que no s’expliquen les causes d’aquesta problemàtica ni el tipus d’intervencions realitzades i que, per tant, no poden valorar globalment l’índex d’eficàcia d’aquestes actuacions.
malgrat que encara no disposen de dades homogènies per comparar i, per tant, caldrà esperar alguns anys per poder tenir una visió global i adequada.
Pel que fa a les dades per districtes, assenyala que es torna a reproduir la tònica d’altres informes respecte als districtes amb els índexs més elevats d’absentisme, però que cal destacar com a dada molt positiva la important disminució que s’ha produït al districte de Ciutat Vella. En aquest sentit, demana que es continuï insistint en les actuacions que es fan en aquest àmbit i, també, que s’incideixi en la detecció precoç per avançar-se al problema i poder aplicar mesures adreçades a corregir algunes d’aquestes situacions. Assenyala que, per exemple, tal com ha assenyalat la Sra. Andrés, hi ha barris concrets on viuen col·lectius d’ètnia gitana que formen part dels districtes que tenen pitjors dades. Pel que fa a això, demana que el regidor faci una valoració de les causes que ho motiven i expliqui si es preveuen mesures per reduir aquestes xifres. D’altra banda, observa que el districte d’Horta-Guinardó ha registrat un increment de l’absentisme a tots els cicles i que als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, que són els que tenen l’índex més baix d’absentisme escolar, es detecta un increment significatiu de l’absentisme en l’ESO respecte al curs passat. Manifesta que, per tant, també els agradaria que el regidor aprofundís en aquestes dades.
El Sr. Gomà recorda que el mes d’octubre el seu grup va presentar un prec en què demanava que s’enfortissin les polítiques d’acció contra l’absentisme i de millora de l’escolarització i que, en aquell moment, el regidor d’Educació es va comprometre a començar per presentar un balanç sistematitzat dels rendiments del Pla que es va posar en marxa el 2008. Manifesta que, per tant, agraeixen que aquest compromís s’hagi fet efectiu i que puguin tenir l’oportunitat de debatre els elements d’aquest balanç. Afirma que per al seu grup aquests elements són molt importants, però que sobretot són un primer pas per poder seguir enfortint i millorant les polítiques contra l’absentisme escolar a Barcelona.
Opina que la decisió que es va adoptar al seu moment de tirar endavant el Pla integral de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme escolar va ser un encert i que, de fet, l’evolució positiva de les dades presentades així ho demostra. Afirma que, tanmateix, també hi ha certs elements que indiquen que cal seguir treballant molt en aquest àmbit.
Remarca que les dades de secundària posen de manifest que aquest és un període clau des del punt de vista del tractament de l’absentisme, de la garantia de l’èxit escolar i de la necessitat de treballar també per la prevenció del fracàs escolar, ja que l’adolescència és una etapa especialment fràgil i vulnerable pel que fa a la socialització d’infants i joves.
Assenyala que un altre element important d’aquest informe són les diferents dades dels districtes de la ciutat, que demostren l’alta correlació entre les desigualtats socials i les desigualtats educatives i, també, la insuficiència de les mesures o les polítiques estrictament educatives per fer front a la reproducció intergeneracional de les desigualtats socials que es produeixen a la ciutat. En aquest sentit, destaca la necessitat de seguir tenint polítiques redistributives en els àmbits educatiu i social a fi que les escoles de la ciutat que es troben als districtes amb menys renda puguin treballar en millors condicions per tal d’anar avançant cap a un futur amb més cohesió social i més cohesió educativa a la ciutat. Opina que el fet que a Ciutat Vella o Nou Barris els índexs d’absentisme escolar arribin en alguns casos a multiplicar per deu els índexs dels districtes més benestants de la ciutat és una dada que no es pot passar per alt i que els ha d’esperonar a seguir treballant intensament des del punt de vista de les polítiques socials i educatives redistributives.
Opina que, un cop fet aquest estudi sobre l’absentisme, cal tirar endavant un nou Pla de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme, però que això és incompatible amb les retallades de determinats serveis educatius de suport i de serveis que tenen a veure amb els entorns territorials on se situen les escoles de la ciutat. Així mateix, afirma que també és incompatible amb el fet que el pressupost del Departament d’Ensenyament de la Generalitat s’hagi tornat a situar als nivells del 2007, o que Barcelona hagi afrontat el curs 2011-2012 amb 3.000 alumnes més i 300 mestres menys.
Conclou que cal congratular-se de l’existència d’aquest informe i de les dades positives que aporta, però que cal mantenir la preocupació sobre aquelles dades que encara s’han de superar i, sobretot, convertir aquesta preocupació en accions decidides i convençudes de futur.
El Sr. Portabella manifesta que, com a president de la Comissió i representant d’ERC i de Democràcia Catalana, agraeix l’informe perquè han de ser capaços de reconèixer-se com a bons impulsors d’un Pla integral de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme escolar a Barcelona, que tot sembla indicar que fa la seva funció i que era necessari. Assenyala que, tanmateix, atesa la importància de les repercussions de l’absentisme escolar i la seva relació directa amb el fracàs escolar, han de fixar-se en aquells aspectes que cal millorar.
Explica que els ha cridat l’atenció que hi hagi una diferència molt notable en les diverses estratègies que s’han seguit als diferents districtes. En aquest sentit, manifesta que entenen que les casuístiques poden ser diferents, però que no han sabut trobar un mínim denominador comú entre les diferents estratègies que s’han utilitzat. Afirma que, atesos els resultats, segons els quals hi ha un parell de districtes que augmenten l’absentisme, els agradaria saber si, un cop implementada la primera fase del Pla, s’està pensant a preservar la singularitat i el coneixement dels aspectes locals pel que fa a l’absentisme, però s’ha arribat a conclusió que ha d’haver-hi un denominador comú. En aquest mateix sentit, pregunta si hi ha un tipus d’estratègia comuna per als casos d’absentisme crònic i regular o si això també es tracta individualment i segons els districtes.
D’altra banda, opina que tots estan d’acord que les causes de l’absentisme tenen una arrel socioeconòmica i que, per tant, a partir dels indicadors del Pla es pot arribar a extrapolar una reflexió sobre quins elements socioeconòmics es considera que afecten més l’escolarització.
Manifesta que també voldrien saber quins són els motius que s’atribueixen al fet que hi hagi quatre districtes que tenen índexs d’absentisme que estan per sobre de la mitjana, més enllà dels aspectes socioeconòmics i vinculats als temes educatius.
Explica que el seu grup està convençut que el futur de la ciutat passa pel coneixement i que això es pot traduir en formes molt diferents, com ara en activitat emprenedora, en formació professional o en formació universitària. En aquest sentit, destaca que una cosa que explica en bona part l’estructura de l’atur a la ciutat, el país i l’Estat és el fet que l’estructura laboral és molt diferent de la dels països que estan industrialitzats i que tenen com a base econòmica el coneixement. Afirma que a Catalunya continua havent-hi una estructura amb forma de rellotge de sorra, en la qual hi ha una base molt gran de persones sense estudis, una part molt prima de persones amb formació professional i una proporció considerable de persones amb estudis universitaris, mentre que als països desenvolupats la forma de l’estructura és de bóta, amb molt poca gent sense estudis, una gran quantitat de persones amb formació professional i un nombre notable de persones amb estudis universitaris.
El Sr. Ardanuy agraeix la feina del Consorci d’Educació, el teixit educatiu, els serveis socials, la Guàrdia Urbana i els districtes a l’hora d’afrontar el problema de l’absentisme escolar. D’altra banda, assenyala que el compromís que es va prendre el 2008 amb l’adopció del Pla ha cristal·litzat en un millor tractament de la informació, cosa que els ajudarà a definir les bones pràctiques que s’han anat fent al llarg d’aquests anys i aquest curs mateix i a extreure conclusions que contribueixin a reduir encara més l’absentisme escolar.
Assegura que no es reduirà la resposta que el teixit i l’estructura donarà a aquest Pla ni tampoc es farà pitjor la recollida de les dades. Explica que, de fet, aquest any s’ha posat en funcionament una aplicació que ajuda a estalviar la feina burocràtica dels centres escolars per tractar d’una manera més eficaç la informació i eliminar una part anterior d’elaboració i redacció d’informes que era molt feixuga i que ocupava molt de temps. Afirma que, per tant, han guanyat en eficàcia de temps a l’hora de captar la problemàtica, sistematitzar-la i traslladar la informació allà on pertoca, i que aquest tipus de bones pràctiques són les que fan que s’optimitzin millor els recursos invertits.
Pel que fa a l’absentisme escolar vinculat a l’ètnia gitana, aclareix que s’ha inclòs en l’informe perquè precisament és un dels àmbits en què s’ha fet una bona feina amb la comunitat gitana i els seus mediadors. En aquest sentit, destaca que s’està treballant cas per cas amb l’extraordinària bona voluntat de la comunitat gitana dels diversos barris i àmbits, en el marc del pla integral de la Generalitat, que també està donant resultats. Afirma que, en síntesi, posen de manifest aquest fet perquè volen destacar que és un repte i que, davant d’aquest repte, hi ha una resposta que no volen ocultar, ja que és fruit d’un treball molt positiu que estan fent tant l’Administració com la comunitat gitana.
Assenyala que el lleuger increment d’algunes xifres es deu en alguns casos al perfeccionament del sistema de recollida de dades, com en el cas dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó, on hi ha centres que abans no transmetien les dades.
Pel que fa a les estratègies de districte, explica que el seguit de bones pràctiques que s’han recollit aquest any i que s’han posat en comú amb tots els districtes permet que alguns projectes ja es puguin estendre a altres districtes, sense deixar de mantenir la singularitat de cadascun d’ells.
La Sra. Andrés agraeix que s’hagi reduït la burocràcia i que el regidor hagi dit que no es disminuiran els recursos destinats a la coordinació que es necessita per abordar el problema de l’absentisme escolar.
En relació amb les pàgines de l’informe que ha citat que expliquen els alts índexs d’absentisme a tres districtes de Barcelona per l’existència d’un nombre elevat d’alumnes d’ètnia gitana, demana que es retirin les frases que afirmen això i la referència expressa a tres noies d’ètnia gitana, i que s’expliquin aquestes dades de la manera com ho ha fet el regidor d’Educació, en el sentit que el treball i els esforços conjunts són els que resolen aquest tipus de situacions. Pel que fa a això, opina que no és admissible que en un document de l’Ajuntament es facin aquestes referències expresses a una ètnia en concret i no a altres orígens ni altres situacions, quan tampoc no hi ha una descripció per barris o sexes en la resta de casos. Destaca que per resoldre aquest tipus de situacions el que calen són recursos en forma de promotors escolars que afavoreixin l’escolarització de nens i nenes d’ètnia gitana. En aquest sentit, assenyala que només hi ha un promotor compartit entre dos o tres districtes per tractar aquests casos, cosa que al seu parer és totalment insuficient. A més, explica que al llarg del mandat anterior ella va viure l’experiència, com a regidora del Districte de Nou Barris, de demanar diverses vegades un promotor escolar per resoldre aquestes situacions i d’obtenir la negativa del Consorci d’Educació de Barcelona per escassetat de recursos.
Afirma que, per tant, cal destinar més recursos i generar més il·lusió a la comunitat educativa per motivar els alumnes a anar a l’escola. Destaca que, així mateix, els poders públics tenen l’obligació de transmetre el missatge que l’educació és una prioritat, ja que aporta igualtat d’oportunitats en un context de fortes desigualtats educatives a la ciutat. En aquest sentit, opina que cal incidir especialment en aquells territoris i aquelles realitats socioeconòmiques on només l’educació pot obrir portes de cara al futur. Finalment, assenyala que això s’ha de transmetre amb suport i recursos, coincidint amb el mateix regidor d’Educació quan es va presentar aquest Pla.
La Sra. Pajares manifesta que, per una qüestió de temps i format d’aquesta compareixença, no s’estendrà més, i que si tenen alguna pregunta més sobre aquesta qüestió ja la formularan per escrit.