Internet: http://www.bcn.es Núm. 30 / Any XCII 10 de novembre de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 15-VII-2005 ... 1570 Acta sessió extraordinària 6-IX-2005 ... 1604 Acords sessió 14-X-2005 ... 1624
Cartipàs
Designació representant a la Comissió
Execu-tiva del Consorci del Parc de Collserola ... 1631 Designació vocal del Comitè d'Ajut Humanitari
d'Emergència ... 1631 Designació vocal del Consell d'Administració
de l'Institut Barcelona Esports ... 1631 Nomenament vocals del Consell Rector del
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona ... 1631
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de cinc concursos per a la provisió
de nou llocs de treball ... 1632
4 llocs de treball d’inspector de Districte ... 1633 2 llocs de responsable administratiu de centre
cívic ... 1634 Director/a de centre cívic ... 1634 Staff d’imatge i comunicació ... 1635 Responsable del sistema d’incidències i
recla-macions ... 1636 Bases generals que han de regir la
convoca-tòria d'un concurs per a la provisió de dos
llocs de treball de l'IMH ... 1637 2 llocs de treball de tècnic d'IAE ... 1638
Nomenaments
Nomenaments de funcionaris/àries de
carrera ... 1639
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de juliol de 2005 i aprovada el dia 14 d’octubre de 2005
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de juliol de dos mil cinc, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Mara-villas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Al-berto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jau-me Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xa-vier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monte-agudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca-ses i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Emma Bal-seiro Carreiras.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Abans d’entrar en l’ordre del dia el Sr. Alcalde, en nom del Consistori, dóna l’enhorabona al secretari general de la Corporació pel naixement del seu pri-mer fill.
Tot seguit es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, extraordinària urgent i ordi-nària, celebrades el 17 de juny de 2005, els respec-tius esborranys de les quals han estat tramesos a tots els membres del Consistori; i s’aproven.
A continuació la Presidència dóna la benvinguda a la síndica de Greuges de Barcelona, Sra. Pilar Malla Escofet, present a la Sala, i la invita a ocupar la taula disposada a l’efecte a l’estrada des d’on podrà pre-sentar el seu informe.
La síndica de Barcelona, Sra. Malla, d’entrada, agraeix les facilitats que ha trobat en l’Alcaldia per a presentar el seu informe en una sessió amb un ordre del dia tan dens com el d’avui, i significa que encara que algú hagi ja filtrat a la premsa el contingut de tal informe, ve a complir la paraula d’informar amb freqüència de la seva gestió i de donar resposta als
regidors que pocs dies després de prendre possessió li expressaren un especial interès a conèixer quin se-ria el seu pla de treball, moment en què assumí el compromís de presentar les línies prioritàries de la seva actuació tan bon punt conegués allò que la ciutadania esperava de la nova institució: per això, al cap de sis mesos desitja explicar tant els aspectes organitzatius, com les seves primeres impressions i les línies d’actuació per als propers mesos.
Explica que el marc jurídic de la institució al seu càrrec està constituït per la reforma de la Llei munici-pal de règim local de Catalunya que assigna als síndics de greuges locals la defensa dels drets fona-mentals i de les llibertats públiques dels ciutadans, pel Reglament orgànic aprovat per aquest Plenari el 2003 i per les Normes complementàries d’organitza-ció i funcionament aprovades per la Comissió de govern el 19 de gener d’enguany; i que complemen-ten la legislació relativa als objectius i funcions de la síndica de Greuges de Barcelona, així com per la Carta europea de salvaguarda dels Drets humans a les Ciutats, signada per aquest Ajuntament, la qual configura la Sindicatura com un mecanisme preventiu independent.
Fa avinent que la Sindicatura està instal·lada, des de l’endemà de la seva presa de possessió, al Palau Foronda, ronda de Sant Pau, núm. 46, on serà molt ben rebuda la visita dels membres del Consistori; i que el seu equip està format per nou persones, totes les quals, excepte el síndic adjunt i el cap de Gabinet, tenen el caràcter de funcionaris municipals.
Posa en relleu que els ciutadans i ciutadanes que recorren a la síndica li presenten una problemàtica molt diversa, situacions complexes relacionades amb l’ètnia gitana, el tractament de les drogues, el senti-ment de les prostitutes, la formació professional dels treballadors familiars, el preu del sòl, les bitlles cata-lanes, la radiació de la telefonia mòbil, etcètera; i que té la seguretat que allò que tant el Consistori com la ciutadania cerquen en la síndica no és ni una opinió personal ni la reproducció de dictàmens municipals, sinó decisions i propostes àmpliament fonamentades: creu, doncs, que això fa necessari que la síndica pu-gui comptar amb el parer de persones coneixedores de les diferents disciplines i que, per tant, li resulta imprescindible poder comptar amb l’auxili d’un con-sell tècnic col·laborador de caràcter retribuït, i també demana la concreció per a l’any 2006 d’un pressu-post propi del qual rendirà comptes.
Comenta, més endavant, que, llevat del tríptic lliurat als diferents serveis municipals, no s’ha fet una àmplia difusió institucional de la Sindicatura, tanma-teix ella ha acudit als diferents mitjans de comunica-ció, premsa, ràdio i televisió i des d’aquesta setmana està en marxa una pàgina web interactiva; que l’equip ha fet una feina ímproba d’organització, dissenyant plantilles, protocols, organitzant mètodes de treball, esforç que li permet afirmar que la institució que té encomanada funciona i l’Ajuntament disposa d’un
nou servei per vetllar pels drets dels ciutadans i ciu-tadanes i ha atès centenars de persones, ha facilitat solucions i té moltes recomanacions i suggeriments per fer.
Concreta que en la carta de serveis de la institució al seu càrrec, en primer lloc, ofereix escoltar, ajudar a entendre, orientar i assessorar sobre els drets del ciutadà i les obligacions municipals; que quan l’origen del problema rau en una actuació o omissió dels serveis municipals, ha d’investigar-ne les causes i, si les solucions són diverses per la concurrència de drets i interessos legítims, mediar; en definitiva, ha d’avaluar si hi ha hagut vulneració de drets, proposar solucions als problemes concrets i formular recoma-nacions per a la millora general dels serveis, tot això sense oblidar la coordinació amb institucions concur-rents com el Síndic de Greuges de Catalunya.
Repassa, a continuació, la tasca feta dient que fins al primer de juliol s’havien rebut 451 queixes, la majo-ria de les quals estaven relacionades amb l’adminis-tració general, i entre elles destaquen les relatives a la circulació i al silenci administratiu; que el segon lloc l’ocupaven les relatives als serveis socials, qüestió que cal treballar, encara que moltes de les compe-tències siguin compartides amb la Generalitat, per-què afecten persones amb greus problemes i que, tanmateix, no se senten ateses per les Adminis-tracions, si bé, en tot cas, cap de tals queixes no ha estat motivada per un dèficit en el tracte rebut de les persones prestadores d’aquest servei, ni per la planificació o organització dels serveis socials, sinó per la insuficiència dels recursos que s’hi destinen; que un altre nombre considerable de queixes han estat provocades per aspectes lligats amb l’ordenació del territori, els problemes de l’habitatge i la conta-minació acústica; que el nombre de persones afecta-des per les queixes és, tanmateix, més alt en haver-hi moltes de col·lectives; i que gairebé una meitat de les queixes presentades han estat admeses a tràmit i investigades i l’altra s’han tancat oferint informació i assessorament perquè es tractava de queixes im-procedents.
Desisteix de fer, seguidament, una exposició deta-llada de la problemàtica, social, personal o col·lectiva, que posen de manifest les queixes rebudes, expo-sició que es reserva de fer en el seu informe anual; però, si més no, desitja ressaltar alguns missatges implícits en algunes i en la resposta que els dóna l’Administració municipal i explicita:
a) que davant d’una denúncia per manca d’atenció sanitària a un immigrant en vaga de fam, demanà informació al Centre sanitari corresponent, el qual va emetre un informe segons el qual el malalt, en plenes facultats mentals, es negà a prendre aliment i, per tant, en considerar que no requeria actuació terapèutica, fou donat d’alta; en tot cas, el director del Centre comunicà la intenció de remetre el cas al Co-mitè d’Ètica Assistencial perquè dictés pautes d’ac-tuació;
b) el greuge plantejat per una organització no go-vernamental en relació a un home de 59 anys amb problemes de mobilitat i d’alcoholisme sense sostre, al qual Arrels li buscà i gestionà una pensió, i que després de ser operat d’un problema de vèrtebres cervicals, tornà a la pensió però hagué de ser ingres-sat novament per una altra malaltia i, en ser donat d’alta, com que la pensió que es negà a tenir-lo en les
condicions en què estava, la treballadora social d’Arrels i la de l’Hospital aconseguiren ingressar-lo provisionalment en l’Hospital de l’Esperança on li feren un tractament de rehabilitació i d’on ha de sortir dintre de pocs dies, de manera que aquesta persona necessita una residència –que són responsabilitat del Departament de Benestar i Família–, i és aquí on sorgeix el problema, perquè les residències només admeten persones més grans de 65 anys, i no de 59, i no hi ha llars-residències per a persones amb dis-minució; confia, doncs, que el conveni que han signat el Sr. Alcalde i la consellera de Benestar i Família permeti trobar llocs per a aquestes persones.
Referint-se, després, a les línies d’actuació de la síndica de Greuges en la resta de l’any 2005, afirma que la vida dóna coneixement de les coses i, per tant, s’ha proposat continuar escoltant molt les persones i reflexionar sobre els aspectes col·lectius de les de-mandes individuals rebudes; que dels vuit centres d’interès de la seva actuació, sis fan referència a grups de població concrets –els immigrants, infants en risc, drogoaddictes, prostitució, persones sense sostre, persones grans– i els altres dos a l’habitatge i la llei de serveis socials.
Concreta, doncs:
a) Quant a la immigració, que fou la seva primera preocupació en accedir al càrrec i en aquesta línia s’està treballant per a la integració dels nouvinguts en el nostre cos social, des de la perspectiva d’un con-tracte social amb drets i deures per a tots els ciuta-dans, residents i nouvinguts, i des d’unes reflexions sobre els drets laborals, del repartidor de butà paquistanès que no té sou i viu de les propines que rep, sobre el dret a la igualtat i la dignitat de la dona nigeriana que exerceix la prostitució a Barcelona, so-bre el dret a la seguretat social de la treballadora boli-viana que té cura dels nostres avis, pares, fills o néts. b) Quant a l’atenció a la infància en risc, que és també una competència compartida entre la Genera-litat i l’Ajuntament i, per això, el Síndic de Greuges de Catalunya, el Síndic d’Infància i el Síndic Adjunt de Barcelona s’han proposat de fer conjuntament un estudi sobre aquesta problemàtica, perquè preocu-pen especialment els nens utilitzats en la mendicitat, l’escolarització deficient dels infants de famílies nò-mades, l’absentisme escolar, els menors estrangers indocumentats, l’escàs nombre de famílies acollido-res i el nombre considerable de nens que esperen ser acollits, servei que, a parer seu, hauria de tenir un caràcter municipal de proximitat.
c) Quant a l’atenció a les persones addictes a les drogues, que, segons la llei de drogodependència de 1985, el tractament de l’addicció a les drogues ha de ser considerat com el d’una malaltia comuna i, tan-mateix, cal plantejar-se si realment tractem els dro-goaddictes com a malalts; i, d’altra banda, l’abús de substàncies addictives és un factor d’exclusió social i ningú vol aquest malalt al seu costat: per tant, cal va-lorar molt positivament la decisió d’alguns regidors d’admetre narcosales al seu Districte, més encara quan es tracta de malalts que es poden rehabilitar.
abordar els propers mesos, amb valentia i escoltant totes les parts, en interès de la dona maltractada i marginada.
e) Quant a l’atenció a les persones sense sostre, que és conscient que l’Ajuntament està treballant in-tensament per a ampliar i millorar els serveis desti-nats a aquestes persones; i encara que les entitats d’iniciativa social estan fent una gran labor, en tot cas, la iniciativa és pública i, per això, tot i trobar molt ben fets els plans d’inclusió, indica la conveniència de demanar a aquestes persones que viuen als nostres carrers, què volen, però confia que els Consorcis i els nous convenis oferiran més possibilitats de resoldre aquestes qüestions.
f) Quant a l’atenció a la gent gran, que en aquest col·lectiu hi ha un problema de pobresa consensua-da, perquè el seu nivell d’ingressos és inferior al de la mitjana de la població i, així, la pensió de jubilació se situa en 524 euros al mes, la de viduïtat és de 338 euros i les pensions no contributives en 288 euros; per tant, la preocupen molt els serveis d’ajuda a domicili, que són insuficients per manca de recursos i, tanmateix, s’han de veure no tan sols com una càrrega econòmica per a les Administracions, sinó també com un jaciment de llocs de treball fins i tot especialitzat, ja que, segons un estudi que ha tingut a les mans, les diferències entre tenir persones prepa-rades empleades en aquests serveis o pagar-los el subsidi d’atur eren molt minses i, per tant, valdria la pena estudiar aquesta solució, que podria proporcio-nar un treball qualificat.
g) Quant a l’habitatge, que, tot i ser un problema de difícil solució, és ben conscient que aquest Ajunta-ment ha estat capaç d’afrontar projectes encara més complexos i, per tant, es limita a recordar que, segons la Constitució, tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i la Carta de Saint-Denis, assumida expressament per aquest Ajuntament, hi afegeix que les autoritats muni-cipals han de garantir el dret dels nòmades a residir a la ciutat en condicions compatibles amb la dignitat humana.
Seguidament, formula les següents demandes per a poder complir millor el seu servei a la ciutadania: que es reguli el Consell tècnic col·laborador, que es completi la plantilla amb un professional especialista, que pugui disposar d’un pressupost propi del qual rendiria comptes al Plenari, i que es reguli més con-cretament el procediment de mediació.
Recomana que quan es tracti dels problemes concrets dels ciutadans, govern, oposició i síndica facin un front comú, perquè es tracta de sumar esfor-ços, de replantejar les prioritats i d’intentar cada dia acabar amb problemes que vénen de lluny, ja que en el camp dels drets dels ciutadans no es tracta tant de buscar culpables com de trobar solucions.
Acaba reiterant el seu agraïment per la confiança que el Consistori diposità en la seva persona i ex-pressant el desig de col·laboració amb tot l’Ajunta-ment per a oferir un millor servei a la ciutadania de Barcelona, i el propòsit de treballar per al millor benestar possible de totes les persones que viuen a la nostra ciutat.
La Sra. Mayol, després de reiterar les afirmacions d’estima i reconeixement per la trajectòria de la Sra. Malla fetes pel seu Grup en el dia que fou nomenada síndica de Greuges de Barcelona, diu que li ha
agra-dat especialment llegir en la introducció de l’informe presentat que allò que semblava una aventura difícil avui es veu com una possibilitat realista, cosa que ella, a més, creu garantida per la personalitat de la Sra. Malla; i que també li ha agradat el plantejament que la síndica fa de la seva funció explicitant la voluntat de tenir capacitat no solament per a censurar i assenyalar problemes, sinó per a buscar solucions i mediar en aquells conflictes que són inevitables en qualsevol societat i ciutat complexa com és la nostra. Pren nota, a continuació, dels comentaris que ha fet la síndica en relació als mitjans que necessita, especialment pel que fa al Consell tècnic col·labo-rador, que li sembla un instrument indispensable per al rigor de l’actuació de la síndica.
Recull la necessitat de millorar els mecanismes de resposta i d’atenció a la ciutadania, a pesar de les millores ja introduïdes gràcies a l’aplicació de les noves tecnologies; celebra que en el terreny dels serveis socials les queixes no hagin estat provocades per deficiències en el tracte personal, sinó per la manca de recursos; i coincideix en la necessitat de fer conèixer les prestacions a què la gent té dret, aspecte aquest en el qual una de les mancances més clares es donen precisament en el terreny dels serveis socials, la quarta pota de l’Estat del Benestar, tot confiant que la nova Llei de serveis socials pugui corregir allò que no féu la vigent, que no indica amb claredat a què es té dret.
La Presidència disposa que siguin desallotjades de la tribuna del públic un grup de persones que pertor-ben amb veus, l’ordre de la sessió.
La Sra. Mayol, després de puntualitzar que és ab-solutament fals que l’Ajuntament privatitzi Parcs i Jardins de Barcelona, que continuarà essent un servei públic, i de lamentar, per tant, que els sindicats de classe donin una mala informació als treballadors i a la ciutadania, reprenent el fil de la seva intervenció assegura que l’Ajuntament vetllarà perquè la nova Llei de serveis socials respongui als interessos que ha mencionat.
Referint-se després a les principals preocupa-cions que expressa l’informe de la síndica com-parteix la diagnosi sobre l’existència d’un dèficit en els equipaments socials i, consegüentment, celebra l’acord signat abans d’ahir per l’alcalde de la Ciutat i la consellera de Benestar i Família sobre la cons-trucció de 50 nous equipaments socials en els pro-pers anys, perquè contribuirà a pal·liar aquesta necessitat social.
També comparteix les reflexions sobre l’habitatge tot puntualitzant que el Patronat Municipal de l’Ha-bitatge també està amatent a tal necessitat, espe-cialment pel que fa al lloguer, fins al punt que el 90% de les 1.097 adjudicacions fetes el 2004 tenien aquesta destinació.
Observa, finalment, que en l’informe ha detectat dues imprecisions que valdria la pena corregir: l’una, que s’hi parla de 3.000 infants en alt risc social i desemparament, quan, en realitat, són atesos pels 50 Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència existents a la Ciutat; l’altra, que en relació a la gestió del Servei d’Ajuda a Domicili, es diu que només es disposen de dades de 2003 i, tanmateix, les del 2004 es poden trobar en el Pla municipal per a la inclusió social.
Acaba reiterant el seu agraïment per l’esforç fet per la síndica i el seu equip, i assegurant que se’ls oferirà tota la col·laboració possible, alhora que coincideix en la necessitat que el govern, l’oposició i la síndica, tot i poder tenir diferents punts de vista sobre la realitat, siguin capaços de treballar conjuntament per millorar la vida de la gent de la Ciutat.
La Sra. Vallugera dóna les gràcies a la síndica perquè, poc després dels sis mesos d’haver estat nomenada, ja hagi retornat la confiança que es diposità en ella amb aquest primer informe que per la premura de temps, lògicament, no pot ser exhaustiu, on es fa un diagnòstic de com s’ha d’organitzar, de la relació que ha de mantenir amb el Consistori, i de com està el batec de la Ciutat.
Posa en relleu que el seu Grup ha treballat perquè la Carta de Saint-Denis, aprovada a tal població però promoguda per la nostra, configurés la Sindicatura de Greuges com a mecanisme de prevenció i detecció i de garantia dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i dels veïns que hi resideixen; i que tal institució culmi-na un ordeculmi-nament que s’ha volgut garantista perquè tots aquells òrgans que contribueixen a detectar qüestions, a explicar i a intentar resoldre els con-flictes incideixen directament sobre la qualitat de vida de la ciutadania.
Troba fonamental que la síndica no sigui un or-ganisme depenent de l’Ajuntament, sinó una insti-tució independent que no respon davant el Consisto-ri, al qual exposa el seu diagnòstic de manera que la col·laboració que s’estableix, especialment amb l’Oficina per a la No Discriminació, és entre iguals, perquè políticament no respon davant dels electors, i això li dóna garanties i imparcialitat. Afegeix que es tracta d’una institució que culmina altres mecanismes dels quals l’Ajuntament s’ha dotat, i així l’Oficina per a la No Discriminació ha treballat també des de la pers-pectiva de la mediació com a sistema de resolució dels conflictes, fonamentat en el diàleg i, per això, s’ha posat a disposició de la síndica de Greuges de Barcelona i del Síndic de Greuges de Catalunya.
Assegura que la síndica pot comptar amb les diverses regidories i destaca que les queixes estan motivades per la manca de recursos i no pas per l’actitud de les persones, és a dir, que la sensació d’impotència de la ciutadania que ha estat el denomi-nador comú de tots els casos plantejats a la síndica, està provocada pel fet de no trobar resposta i no pas pel fet de trobar interlocutors, o, dit en altres parau-les, a vegades pot haver-hi omissions i impossibilitat de reacció per haver-hi manca de recursos i no pas haver-hi una administració tancada o que estigui d’esquenes als problemes; concretament, en el cas de la prostitució es parteix del principi de donar la veu a les persones que la practiquen, perquè sovint la interlocució no està reconeguda.
En aquesta línia, comenta que el diagnòstic de l’equip de govern és bastant coincident amb el de la síndica; ara bé, Barcelona és una ciutat d’èxit, que com qualsevol gran ciutat, crea situacions d’exclusió poderoses en les quals la vida no resulta fàcil i les persones que s’hi troben han de tenir veu a través de la síndica, però, en tot cas, cal tenir al cap tota la Ciutat i, així, en el conflicte que genera el treball sexual intervenen els drets dels veïns, el dret a gaudir de l’espai urbà i s’hi barregen qüestions d’estrangeria que depassen la capacitat normativa municipal: creu, doncs, que en ulteriors informes de la síndica es veurà que el diagnòstic és en gran part coincident amb el de l’equip de govern, però que algunes situacions, en afectar el fons de la societat, són difícils de resoldre, perquè una ciutat perfecta on no hi hagi cap situació d’exclusió, ni cap infant desem-parat, ni cap persona que exerceixi la prostitució, ni cap situació de desigualtat que acabi generant una vulneració de drets fonamentals és un objectiu difícilment assolible, però sí que es poden aminorar aquests impactes.
Recalca que, per tant, cal fer una aposta seriosa per a donar veu a tots aquests col·lectius, no tan sols a través de la síndica de Greuges, sinó també a tra-vés de l’acció de govern, ja que això ha de carac-teritzar aquest Ajuntament com administració que tendeix a la resolució dels conflictes amb la interio-rització dels processos de diàleg, negociació, inter-mediació i conciliació, quan sigui possible; i que s’ha de mirar la Ciutat des d’una perspectiva no tan sols del carrer, sinó de la inserció amb la resta de rela-cions que s’hi produeixen com a capital d’un país, i amb això pretén dir, per exemple, que en altres àmbits de govern cal ser també responsables del fet que els nostres infants i la nostra gent gran estan sent cuidades per persones que ni tan sols tenen els papers que els convenen, i que la síndica de Greuges de Barcelona, juntament amb el Síndic de Greuges de Catalunya, han de fer una relació dels punts on s’està fallant.
Després d’expressar la seva coincidència amb les peticions formulades per la síndica, li demana que si-gui exigent amb els membres del Consistori, i amb els seus respectius partits polítics i ideologies; i li fa avinent que les preocupacions que ha explicitat en el seu informe són també les del Grup d’Esquerra Re-publicana de Catalunya i que les passes de l’acció de govern estan en la línia que tal informe apunta, especialment en l’àrea, que està sota la seva responsabilitat, de la resolució dels conflictes que atenyen les dones que viuen a Barcelona, encara que administrativament no en tinguin la condició de ciutadanes: per tant, li ofereix la seva col·laboració i un lideratge conjunt de les polítiques necessàries per a fer la Ciutat, com a mínim, més agradable.
vulnerables; que, probablement per manca de temps, hi troba a faltar la concreció del nombre d’expedients tramitats i resolts, de la resposta rebuda dels serveis municipals, i del grau de col·laboració de l’Adminis-tració municipal respecte les queixes rebudes; que l’anàlisi de tals queixes denota que l’actuació munici-pal mereix un suspens en l’atenció que presta a les persones, la gent gran, els nens desemparats, les persones amb discapacitat i sense sostre, i encara, per a poder valorar adequadament la situació social existent a Barcelona, s’hi haurien de sumar les queixes relatives a la ciutat de Barcelona que consten en l’informe del Síndic de Greuges de Catalunya de l’any 2004, on també es constata la poca despesa municipal d’atenció social, el col·lapse del sistema so-cial i sanitari i les conseqüències del tancament improvisat de Can Tunis.
Tocant les dades que figuren en l’informe, expres-sa, primer, la seva preocupació pels 3.000 nens desemparats i pel fet que en l’últim balanç de l’actuació municipal la xifra dels nens en alt risc social atesos pels serveis municipals disminuís en 288, passant de 3.374 el 2003 a 3.096 el 2004, dades que revelen que el model d’atenció a aquests nens no funciona, que hi ha poques places per a atendre’ls, manca d’efectivitat i coordinació en tals serveis, i que el govern municipal trasllada a la societat la càrrega d’atendre aquestes persones que necessiten ajuda.
Constata, més endavant, que el col·lectiu de la gent gran és molt nombrós i ha de ser objecte d’una especial atenció i, tanmateix, les queixes rebudes per la Sindicatura posen de manifest la insuficiència dels serveis destinats a atendre’l, perquè l’oferta de resi-dències, centres de dia, de serveis d’atenció domici-liària i d’atenció socio-sanitària no s’incrementa d’a-cord amb les necessitats de la nostra gent gran, ni amb els compromisos adquirits per l’Ajuntament: en aquest aspecte, subratlla la baixa cobertura dels ser-veis d’atenció domiciliària, que no arriba al 2% de la població i ofereix una mitjana d’atenció entre dues i sis hores setmanals, la qual és clarament insuficient, i això quan el Pla gerontològic fixa la cobertura òptima entorn al 8% i el Programa d’actuació municipal conté el compromís d’assolir el 4%, objectiu que veu difícil d’assolir amb el ritme actual de creixement d’aquest servei i, per tant, reclama la universalització veritable de tal servei.
Troba, d’altra banda, que en l’informe falta una referència al maltractament de què són víctimes algu-nes persoalgu-nes grans.
Li sembla, després, preocupant que les queixes de les persones amb discapacitat representin el 9,3% de les rebudes per la Sindicatura.
Destaca, també, els problemes relatius a la segure-tat ciutadana, des de la delinqüència; a la violència juvenil; a la convivència, des del soroll al dret al descans dels veïns; a la manca d’habitatge que pesa sobre els barcelonins i barcelonines més joves, ter-reny en el qual fa notar, amb la síndica, la insufi-ciència dels recursos destinats a l’habitatge social i del parc d’habitatge de lloguer –5.205 habitatges– del Patronat Municipal de l’Habitatge, en els quals la rotació és, d’altra banda, mínima; i troba que hi ha manca de sensibilitat de l’Ajuntament davant les queixes que rep de la ciutadania, la majoria de les quals tenen la callada per resposta, dèficit que cal cor-regir amb més diàleg, més sensibilitat i més eficàcia.
Comenta, a continuació, que tals queixes revelen: 1r) que la política social d’aquest Ajuntament està per dessota dels compromisos adquirits en el Programa d’actuació municipal i dels compromisos electorals del tripartit que governa la Ciutat, i que després de vint-i-cinc anys de govern municipal no s’han resolt encara els dèficits d’atenció a les persones; 2n) que el govern municipal continua sent incapaç d’arribar a acords amb la Generalitat en una qüestió tan cabdal com és l’atenció a les persones i no se sap encara quan tindrem constituït el Consorci de Serveis So-cials, quan tindrem un nou model de finançament dels serveis socials, ni quan s’aprovarà per a aquesta ciutat un conveni d’equipaments socials que no es limiti a recollir incompliments anteriors, sinó que incorpori també propostes de futur que resolguin els dèficits actuals i de futur en benefici de la gent que més ho necessita; 3r) que tant l’informe com les queixes rebudes permeten constatar el retard en l’aprovació de programes amb un clar contingut so-cial, com ara el Pla de família 2005-2007, el nou Pla de gent gran –del qual encara no hi ha un esborrany a pesar que la vigència de l’anterior expirà fa set mesos–, el Pla de drogues 2005-2008, o el Pla d’inclusió, aprovat amb retard i amb poca concreció en el projecte i amb menys recursos: per tant, indica la conveniència d’avançar en aquestes qüestions.
Apunta, a continuació, que la síndica hauria d’actuar d’ofici en qüestions que no ha vist tractades en l’informe, com ara: el cas del barri del Carmel, a conseqüència del qual avui, com recorden els diaris, encara uns 400 veïns no poden dormir a casa seva; i l’obertura de línies d’actuació en el camp del civisme, perquè cal garantir els drets de totes les persones que viuen a la Ciutat, tant dels netejavidres, com d’aquelles persones que paguen els seus impostos i tenen dret a circular sense que ningú els assalti en una cruïlla intentant netejar els vidres del seu vehicle i els amenaci per aquest motiu.
Rubrica la seva intervenció agraint a la síndica la presentació de l’informe en debat, que en la seva opi-nió reflecteix una radiografia molt allunyada de l’auto-complaença i de les polítiques d’aparador que caracte-ritzen el govern municipal, i presenta la Barcelona real que té problemes i no sempre és atesa o escoltada.
El Sr. Trias comença dient que l’informe que s’ha presentat demostra que el seu Grup no s’equivocà en votar el nomenament de la síndica de Greuges: per tant, està satisfet tant pel fons com per les formes i, fins i tot, pel fet que la síndica posa el cor en el compliment de la seva funció.
Observa que per a poder complir la seva funció, la síndica ha indicat que necessita poder comptar amb personal, amb un consell tècnic col·laborador i un pressupost propi; i li assegura que podrà comptar amb tota la col·laboració del Grup de Convergència i Unió en aquestes qüestions i també en la de donar a conèixer la institució i la manera d’utilitzar-la i els seus circuits.
Considera, més endavant, que les més de 400 queixes rebudes en els mesos de funcionament de la Sindicatura de Greuges constitueixen un senyal d’a-lerta respecte a la necessitat de prendre decisions a fi que cada dia siguin menys les persones que viuen malament a la nostra ciutat, de definir unes prioritats polítiques i socials en benefici de tothom, però tenint especialment presents aquelles persones que no compten.
Referint-se, després, a les queixes presentades en els diversos camps d’actuació municipal, com l’habi-tatge, la salut pública, la gent sense sostre, fixa la seva atenció en les provocades per la falta d’infor-mació i de comunicació, que li semblen greus en un ajuntament que gasta tants diners en aquests ter-renys i que, a juí seu, poden estar provocades perquè tals despeses es fan amb finalitat de propaganda i no de veritable informació i comunicació a la ciutadania.
En relació al pla d’actuació presentat per la sín-dica per a enguany, valora molt positivament que s’hi marquin objectius, que s’hi expliciti la prioritat de tenir una actitud molt activa a favor dels grups socials que tenen dificultats, i la preocupació pel dret fonamental del respecte a la dignitat humana; que s’hi parli de la immigració, de la universalització dels serveis socials, tot i que això va lligat amb decisions que no corresponen a aquest Ajuntament; que s’hi deixi clar que l’habitatge és un dret i també la necessitat de millorar les condicions d’habitatge dels nostres conciutadans; que s’hi abordi també el problema de la droga, davant del qual no s’ha de perdre la unitat del Consistori, cosa que exigeix esforç per part de tothom, també dels Grups munici-pals, i fer les coses bé buscant autèntics meca-nismes de diàleg, d’entesa i una manera d’actuar consensuada des del començament.
Recalca que el seu Grup està plenament d’acord amb els grans objectius que es plantegen pel que fa a la gent gran, a les persones sense sostre i a la prostitució.
Creu, en definitiva, que la síndica en els primers sis mesos de la seva actuació ha estat capaç de marcar unes prioritats que són també les del seu Grup, però que, malauradament, no s’han tingut com a tals en l’actuació d’aquest Ajuntament al llarg dels últims vint-i-cinc anys: per tant, demana que d’ara endavant no siguin tan sols objectiu de la síndica, sinó de tota la Ciutat.
El Sr. Mascarell en nom del Grup Socialista, felici-ta, d’entrada, la síndica de Greuges i tot el seu equip per la feina feta durant els sis primers mesos de la seva actuació, en els quals s’ha posat en marxa la institució, s’han atès 451 queixes que recullen les preocupacions de moltes més persones, a les quals ha donat un rostre en el seu informe, s’han posat damunt la taula molts dels problemes existents a la nostra societat, s’hi ha formulat solucions i sugge-riments i s’ha iniciat el desplegament de la carta de serveis de la Sindicatura.
Agraeix, a més, el to d’independència i de fortalesa de tal informe.
Remarca, a continuació, que la feina feta per la Sindicatura de Greuges permet a la Ciutat fer un salt qualitatiu en disposar d’un mecanisme encara més eficient per a defensar els drets de les persones, per a fer pedagogia dels deures, per a incentivar la me-diació entre els afectats per un determinat conflicte i aquelles institucions que li poden donar solució, i per a promoure el compromís; de manera que permet, en definitiva, fer un pas qualitatiu en la construcció i el reforçament de la democràcia de proximitat –la qual vol arribar als plecs més profunds de la vida social– i fer, també, una mirada sobre l’ambivalència del progrés de les nostres societats, les quals ofereixen oportunitats a molta gent, però, alhora, deixen també molta gent al marge i s’ha d’aconseguir que també aquesta gent tingui oportunitats. Afegeix que la Sindi-catura de Greuges explicita la voluntat de l’Ajunta-ment, concretament del Grup Socialista, que aquells problemes que la societat genera com a conse-qüència del procés de globalització, dels moviments migratoris, de la inseguretat del mercat laboral, dels processos d’envelliment de la població tinguin solució en les polítiques ordinàries: per tant, el seu Grup pararà la deguda atenció a allò que la síndica pro-posa.
Significa, també, que l’informe referma la convicció i els arguments del seu Grup sobre la necessitat d’a-conseguir més autonomia, més recursos i més com-petències per als ajuntaments, perquè molts proble-mes que s’hi mostren són globals i, en canvi, moltes de les solucions són locals i aquestes solucions necessiten instruments, recursos, autonomia i, en aquest sentit cal destacar la importància de l’acord sobre l’aprovació de la Carta Municipal amb el Govern de l’Estat i la necessitat que també el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya doti els ajunta-ments dels instruajunta-ments necessaris per a fer front a aquesta nova realitat.
Estima que l’informe presentat posa de relleu que les polítiques que aquest Ajuntament està prioritzant són, en termes generals, les correctes, perquè un govern que està impulsant un pla d’habitatge, un pla d’inclusió social, un consorci de serveis socials, un conveni sobre aquests serveis que resol alguns dels dèficits acumulats en els últims vint-i-cinc anys, un sistema eficient de teleassistència, un pla d’equipa-ments pràcticament per als propers quinze anys, o la constitució de taules tècniques i polítiques per a fer front al complex problema de la prostitució, i que, en definitiva, té per objecte el disseny i la consolidació d’una estructura bàsica comuna per tal que cadas-cuna de les persones pugui desenvolupar el seu pro-jecte de vida, està en la línia de les propostes que formula la síndica de Greuges de Barcelona d’uni-versalització dels serveis socials.
Expressa, tot seguit, la seva plena coincidència a considerar la dignitat humana com a element de referència de les polítiques d’una ciutat, tot observant que molts indicadors demostren que el govern muni-cipal està treballant en aquesta direcció.
drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, facilitant-li els mitjans que necessita, l’estructura de treball ade-quada, el consell tècnic col·laborador, els recursos pressupostaris necessaris, una més gran difusió de la seva feina; i, alhora, que es mostra disposat a sumar esforços amb el Síndic de Greuges de Catalunya per tal que moltes de les coses que la síndica que Barce-lona reclama, però que corresponen a altres Admi-nistracions no caiguin en un sac buit.
Manifesta la voluntat de treballar al costat de la síndica, perquè, en definitiva, es tracta de dues ma-neres diferents de fer front als problemes existents, el govern municipal des de l’executivitat del dia a dia i l’elecció democràtica, i la síndica des de l’acció de control i de la mirada externa a les polítiques que s’estan desenvolupant.
Acaba oferint a la síndica el suport necessari per-què pugui enllestir ben aviat la Carta de drets i deu-res de la ciutadania; i li assegura que es treballarà perquè pugui complir la seva funció amb independèn-cia i exigènindependèn-cia i que trobarà permanentment al seu costat el govern municipal en la tasca de treballar pel millor benestar possible de totes les persones que viuen a Barcelona, especialment les més desfavo-rides, que és la manera de fer progressar la Ciutat, donat que en la societat actual algunes persones es queden al marge i cal esforçar-se perquè, si pot ser, a Barcelona no sigui així.
La síndica agreix l’actitud amb què els diversos Grups s’han llegit el seu informe, i les intervencions anteriors que l’encoratgen encara més a prosseguir la seva tasca.
El Sr. Alcalde tanca el debat donant les gràcies a la síndica pel treball que ha desenvolupat, i per la posa-da en marxa de la institució, que ha de funcionar amb independència i actitud crítica i col·laboradora, se-gons convingui, per a garantir els drets de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, gràcies a les normes que la regulen, de manera que amb aquesta figura la qualitat de la nostra democràcia fa un pas endavant ja que els ciutadans disposen d’un instru-ment més personalitzat, per a atendre les seves de-mandes, tant les relatives a un millor funcionament dels serveis públics, com els greuges que derivin de l’acció directa de l’Administració municipal, perquè una cosa és la millora del funcionament de l’Estat del Benestar i les mancances que té, i les conseqüències polítiques i socials, i els acords institucionals, econò-mics i financers, de tota mena que s’han de prendre per a canviar la societat a fi que sigui més amatent a les demandes de la ciutadania, i una altra veure si l’Administració municipal ha comès faltes o errors a l’hora d’atendre els ciutadans: encoratja, doncs, la síndica a prosseguir la seva tasca a favor de la ciutadania i que obliga l’Ajuntament a mantenir un nivell elevat d’autoexigència.
Tot seguit la Sra. Pilar Malla Escofet abandona el saló de sessions.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’organització municipal, es comuniquen les resolu-cions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 13 de juny de 2005 (S1/ D/2005 2411), que designa els membres del Consell Escolar Municipal de Barcelona.
2. Decret de l’Alcaldia, de 15 de juny de 2005 (S1/ D/2005 2323), que estructura la Direcció de Serveis de Gestió de Benestar Social en tres serveis: Cap de Servei de Promoció Social i Atenció Comunitària, Cap del Servei d’Atenció Especialitzada i Cap del Servei d’Atenció Primària.
3. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juny de 2005 (S1/ D/2005 2407), que designa representant al Consell Social i de Participació de l’Institut Guttmann la Sra. Roser Torrentó i Sanjust, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució.
4. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2005 (S1/ D/2005 2550), que nomena la Sra. Irene Pagès i Perarnau cap del Gabinet de l’Alcaldia.
5. Decret de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2005 (S1/ D/2005 2551), que nomena la Sra. Isabel Balliu i Badia directora d’Administració General.
6. Decret de l’Alcaldia, de 4 de juliol de 2005 (S1/D/ 2005 2583), que designa membre del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social, en represen-tació del Consell Municipal del Poble Gitano de Bar-celona, el Sr. Josep Ximenez i Juan en substitució del Sr. Ricardo Blasco i Valero.
b) Mesures de govern
Mg 1. Obres a la via pública durant els mesos d’estiu. El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge, Sr. Casas, informa de les actua-cions que es duran a terme aquest estiu aprofitant aquelles poques setmanes, cada vegades menys, en què minva el trànsit urbà, per fer aquelles obres o, si més no, aquelles fases de les obres d’execució im-prescindibles que exigeixen interrupcions o restric-cions en la circulació dels nostres carrers que no es podien fer en un altre mes; que les actuacions pro-gramades per aquest estiu poden agrupar-se en tres grans capítols: el primer, de renovació de paviments normal i sonoreductor per més de 200.000 metres quadrats; el segon, a càrrec de la Generalitat de Catalunya a través de l’empresa GISA, d’eliminació de barreres arquitectòniques i d’instal·lació d’ascen-sors a diverses estacions de la xarxa del metro, entre les qual destaquen les de Rocafort, d’Urgell, de Maria Cristina i de Montbau que comportaran afectacions en el trànsit de la Gran Via a l’alçada dels carrers de Rocafort i d’Urgell, l’avinguda Diagonal i la ronda de Dalt; i el tercer, de millora i manteniment en impor-tants vies de comunicació de la Ciutat, com són un nou pas en la semicobertura de la ronda de Dalt a l’entorn de la plaça de Karl Marx, l’inici dels treballs per a la nova urbanització de la plaça de Lesseps, la prolongació del carrer 2 i d’Amadeu Torner, al polígon de la Zona Franca, per dessota de la ronda litoral, la renovació del carrer de la Mare de Déu de la Salut o la continuació del cobriment de la Gran Via en el tram de Sant Martí o les afectacions puntuals d’aquesta mateixa via en la sortida per l’Hospitalet; actuacions totes que, en definitiva, persegueixen millorar l’espai públic en el qual es desenvolupa la vida urbana, i l’accessibilitat.
compleixin els requeriments de seguretat i les previ-sions de calendari; i expressa el desacord del seu Grup amb la forma com s’ha previst la cobertura del tram de la ronda de Dalt al seu pas per Canyelles, i com s’han previst les entrades i sortides de la ronda del Mig al seu pas per la plaça de Lesseps.
El Sr. Villagrasa, després d’agrair les explicacions que se li facilitaren ahir a la tarda sobre aquesta me-sura de govern des del Sector de Seguretat i Mobi-litat, pregunta per què les Corts és l’únic districte on no s’han previst actuacions de col·locació d’asfalt sonoreductor i sobre la coordinació de les actuacions previstes amb els plans d’entrada i sortida de vehi-cles durant l’estiu; i apunta la conveniència de replan-tejar, en ocasió de les obres previstes a l’avinguda del Paral·lel, el traçat del carril-bici atesa la perillositat que actualment té per a les bicicletes i els vehicles privats, i d’estudiar la millora de la senyalització del TramBesòs per tal de millorar la seguretat viària i evi-tar els nombrosos accidents que s’hi produeixen.
Expressa la seva queixa perquè, a juí seu, les obres de la plaça de Lesseps es fan sense haver fet un estudi de mobilitat prou aprofundit; i recomana a l’equip de govern que vigili la mobilitat en les obres de l’aparcament de l’Estació de Sants, atès que molts turistes que ens visiten a l’estiu arriben amb ferrocar-ril i en aquest lloc fan el canvi per l’autobús o el taxi, de manera que, com que les obres esmentades com-porten perdre la circulació del passeig de Sant Anto-ni, la mobilitat en aquesta zona pot esdevenir conflic-tiva.
També demana que es compleixi el calendari pre-vist; i es congratula de les actuacions d’adaptació de diferents estacions de metro, vers les quals l’anterior Govern de la Generalitat li sembla que no tenia gaire bona disposició.
El Sr. Casas pren nota de les diverses considera-cions que s’han formulat en les dues intervenconsidera-cions anteriors; i puntualitza que la semicobertura de la ron-da de Dalt es planteja d’una forma que deixa molt més espai cobert que descobert; que la plaça de Les-seps tindrà, en cada sentit, dos carrils de circulació per sota i per sobre se n’incorpora un de més; que el fet que enguany al Districte de les Corts no s’hagi previst la implantació d’asfalt sonoreductor és pura-ment circumstancial; que les actuacions es plantegen sempre de la manera que busca la major seguretat i complir el calendari previst; que el carril bici de l’avin-guda Paral·lel no ha estat pas especialment qüestio-nat, tanmateix les actuacions projectades procuraran millorar-lo; que les obres del TramBesòs no corres-ponen a la mesura de govern presentada; i que s’ha previst que les actuacions situades en les vies d’entrada i sortida de la Ciutat acabin dins el mes d’agost o que, si més no, en els casos en què això no sigui possible, hi hagi el nombre de carrils amb prou capacitat per assegurar la fluïdesa de la circulació, mentre que en la majoria de les altres actuacions acabaran abans de l’11 de setembre, data en què el començament del curs escolar comportarà un incre-ment en el trànsit urbà.
Mg 2. Creació de la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social de Barcelona.
El Sr. Forradellas, en la seva condició de president del Patronat Municipal de l’Habitatge, informa que el proppassat dia 7 representants de la Generalitat i l’A-juntament signaren, a través d’ADIGSA i del Patronat
Municipal de l’Habitatge, un conveni per a la creació de la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social de Barcelo-na que pretén mobilitzar uBarcelo-na part del parc d’habi-tatges buits, fomenta l’habitatge de lloguer a l’empara del Decret de desplegament del Pla per al dret a l’habitatge que regula la creació d’una xarxa catalana de mediació per al lloguer social, comptant amb l’experiència d’aquest Ajuntament a partir del Pla de suport a l’accés a l’habitatge, a través del qual entre 1999 i 2004 s’han aconseguit obtenir del mercat se-cundari 725 habitatges gràcies a l’atorgament de les degudes garanties i assegurances als propietaris.
Explica que la Borsa d’Habitatge de Lloguer Social permetrà que les persones o unitats convivencials amb ingressos inferiors a 2,7 vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) pugui recórrer a aquest servei de mediació pública per a trobar en el mercat privat un habitatge de lloguer a preu moderat, treballarà en la mobilització d’habitat-ges buits mitjançant convenis de cessió d’ús amb els propietaris, els quals tindran garanties de recuperar-los en perfecte estat a través de les assegurances multirisc, i en el Pla de suport adreçat a persones amb ingressos inferiors a 2,2 IPREM, arbitrarà ajuts al pagament de lloguers per als col·lectius més vulne-rables i, en definitiva, oferirà els seus serveis a les persones i unitats familiars amb més dificultats per accedir a un habitatge.
El Sr. García considera que la mobilització d’habi-tatges buits per al lloguer a través de la mediació i concertació entre propietaris i llogaters és una bona idea que el Grup de Convergència i Unió també portava al seu programa electoral, però la concreció que en fa la mesura de govern presentada és una presa de pèl per la manca de recursos que s’hi desti-nen, i que la converteix en ridícula, ja que les priori-tats d’un govern s’acaben reflectint en els recursos que els pressupostos els dediquen i, concretament, el conveni que sustenta la mesura de govern presenta-da els xifra, per a dos anys, en 532.332 euros, dels quals un 60% és aportat per la Generalitat i el 40% restant per aquest Ajuntament, import que contrasta amb els 117 milions d’euros –és a dir 219 vegades més– esmerçats en l’Edifici Fòrum que no se sap quin ús tindrà i també amb les obres de la planta 8a de l’Edifici Novíssim –més coneguda com a terrassa de l’alcalde– que han costat més de 1,5 milions d’euros, quantitat que gairebé multiplica per 20 els 78.800 euros que el 2006 aquest Ajuntament té previst destinar a mobilitzar habitatges buits: per tant, els objectius fixats li semblen realment pobres, ja que es pretén mobilitzar uns 150 pisos quan les neces-sitats en aquest terreny són ben grans, fins al punt que la resposta a una pregunta formulada pel por-taveu del seu Grup indicava que al sorteig del 10-hj s’havien apuntat més de 18.606 persones, nombre que, a juí seu, pot servir d’indicador de les necessi-tats existents en aquest terreny. Afegeix que com que la mesura presentada resultava molt pobre, s’hi han barrejat els pisos del Pla de suport d’accés a l’habitatge, sobre el qual hi hauria molt a dir perquè, a més, els càlculs s’han fet de manera que sembli que són molts, ja que es parla de 725 pisos, però els corresponents a 2005 només en són 205.
Social a partir del parc d’habitatges buits, que el seu Grup estima en uns 15.000; i pregunta si tal Borsa nodrirà amb els ingressos del recàrrec sobre els pi-sos buits que era la mesura estrella de les Ordenan-ces fiscals de 2004 i que es continua esperant encara a pesar que, segons l’equip de govern, la culpa que no es pogués materialitzar era del Govern de l’Estat, aleshores en mans del Partit Popular, perquè no n’havia aprovat el corresponent reglament.
Pregunta, a continuació, quan se sotmetrà a aquest Plenari el conveni al qual el Sr. Forradellas ha fet esment i que fou àmpliament comentat en una roda de premsa.
Indica, després, que en la mesura de govern pre-sentada hi ha contradiccions i mancances: contradic-cions, perquè en l’apartat 4 s’esmenta la unificació de la gestió del Pla de suport per a l’accés a l’habitatge, de la Borsa d’Habitatges de Lloguer Social i de la tramitació dels ajuts al lloguer per a determinats col·lectius i, en canvi, l’acord del Consorci de l’Habi-tatge de Barcelona preveu que tal Borsa funcioni separadament del Pla de suport per a l’accés a l’habitatge social; mancances greus: 1a) la mesura de govern presentada confirma que Barcelona no té un veritable parc d’habitatges de lloguer social, perquè això exigeix tenir patrimoni i, tanmateix, aquest Ajuntament cada cop té menys reserves de sòl pú-blic, donat que, a fi de sanejar els seus comptes, els darrers anys s’ha polit, si se li permet l’expressió, aquell sòl públic que es podria haver destinat a la construcció d’habitatge social, perquè s’hi fes habitat-ge d’alt “standing”; 2a) la mesura presentada neces-sita una major dotació econòmica, ja que només s’hi destinen 525.000 euros i, concretament, el 2006 aquest Ajuntament només hi dedicarà 13 milions de les antigues pessetes, xifres que li semblen clara-ment insuficients perquè es puguin començar a resol-dre els dèficits existents a la Ciutat i, per tant, caldria fixar uns objectius molt més ambiciosos.
El Sr. Portabella significa que la mesura de go-vern concreta dues propostes dels deu programes d’actuació del Pla de l’Habitatge 2004-2010 pel que fa a la mobilització del parc d’habitatges buits i el foment de l’oferta d’habitatges de lloguer; per tant, no veu com es pot canviar d’opinió, no estar-hi d’acord i mencionar el recàrrec de l’impost sobre els pisos buits, a pesar que el Sr. Rato mai no volgué aprovar-ne el reglament combinant així el populisme d’acceptar tal recàrrec i la inviabilitat de poder tirar-lo endavant en no haver-ne publicat el pertinent reglament.
Subratlla que la mesura presentada comprèn tres vessants: la potenciació del pla de suport a l’accés a l’habitatge amb la incorporació a tal programa de 200 habitatges més per a persones amb ingressos inferiors a 2,2 vegades l’IPREM, l’ampliació del mer-cat de lloguer social en 150 habitatges destinats a persones amb ingressos inferiors a 2,7 vegades l’IPREM, i la canalització d’ajuts al lloguer per a aquelles persones amb ingressos inferiors a 2 vega-des l’IPREM; i dóna aixopluc a un ventall de col·lec-tius que va des de les famílies monoparentals a les dones que surten d’una situació de violència, i a les persones immigrades o amb risc d’exclusió social: creu, doncs, que està en la línia adequada per a in-tentar resoldre les dificultats d’accés a l’habitatge existent a la nostra ciutat.
El Sr. Casas posa en relleu que han fet falta el Pla d’Habitatge de l’Estat i el Pla d’Habitatge de la Ge-neralitat de Catalunya per a poder abordar amb una nova sensibilitat els problemes del lloguer, de la reha-bilitació i de l’habitatge per a col·lectius específics com ara la gent jove o la gent gran; que en el marc d’aquesta nova sensibilitat han pogut prendre cos i extensió polítiques que ja s’estaven portant a terme anteriorment; i que l’Ajuntament de Barcelona incre-menta, any rere any, el seu valor patrimonial en sòl i en habitatges construïts.
El Sr. Forradellas contesta les intervencions dels Grups de l’oposició dient que la mesura de govern vol ser rigorosa i austera i es basa en l’experiència, mentre que troba a faltar en les paraules de l’oposició compromís en la mobilització del parc d’habitatges buits existent, perquè una part important dels habi-tatges en desús es posi al servei d’aquelles persones que tenen dificultats per a accedir a un habitatge; que el marc legislatiu existent avui a Catalunya permet ti-rar endavant la mesura de govern presentada i, així, mentre fins ara l’Ajuntament havia d’actuar de motu propio amb totes les dificultats i limitacions, a partir d’ara el Decret de la Generalitat preveu l’atorgament a la Borsa: d’una quantitat de 450 euros per habitatge llogat, sempre que l’import de l’arrendament no superi els 630 euros mensuals; i d’ajuts per a poder fer els arranjaments inicials si els pisos no es troben en les condicions necessàries per a ser llogats. Agrega que la Borsa s’ubicarà, inicialment, en les mateixes ofici-nes del Patronat Municipal de l’Habitatge, però no es descarta la instal·lació en un local propi; que la mesu-ra aplega diversos progmesu-rames: el de la Borsa d’Habi-tatge de Lloguer, al qual poden acollir-se persones amb ingressos inferiors a 2,7 vegades l’IPREM; el Pla de suport per a l’accés a l’habitatge per a persones amb menys recursos canalitzades a través dels Serveis Socials; i el Pla d’ajuts al lloguer.
Finalment, puntualitza que actualment té en cartera 40 habitatges nous per a l’esmentat pla de suport; i que, a part del parc d’ADIGSA, el Patronat Municipal de l’Habitatge el 2004 aconseguí passar dels 2.831 a 3.757 habitatges de lloguer, dins dels quals s’in-clouen habitatges de lloguer i apartaments per a gent jove i per a gent gran; i li sorprèn que li hagin reclamat la llista d’espera per a poder accedir als apartaments per a joves, Grups que voten siste-màticament en contra de la construcció de tals apartaments.
PART DECISÒRIA
a) Acords sobre societats, consorcis i entitats
relació al Consell d’Administració de Barcelona d’In-fraestructures Municipals, SA”, i en conseqüència in-corporar aquest paràgraf al referit acord de 29 d’abril del 2005.
El Sr. Fernández Díaz anuncia el vot contrari del seu Grup tot constatant l’incompliment del compromís de dialogar amb els Grups de l’oposició per garantir la seva presència en el Consell d’Administració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA.
Fa notar que el dictamen revalida el cessament dels anteriors membres de tal Consell, de manera que a partir d’ara els Grups de l’oposició només podran complir les seves funcions a través de la Jun-ta General; i que valdria la pena revisar Jun-també els acords de nomenament del nou gerent de tal empre-sa i d’acomiadament i ulterior indemnització del ge-rent anterior, en haver estat declarat improcedent l’acomiadament i haver-se procedit al posterior nome-nament de tal persona com a gerent d’una altra em-presa pública de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. Puigdollers observa que aquesta proposta demostra clarament que les coses es fan malament, perquè durant un mes Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, ha tingut formalment dos Consells d’Administració, el nomenat fa un mes i l’anterior, que no fou cessat.
El Sr. Cuervo contesta que, efectivament, es pro-duí un error material que ara es corregeix i això li dóna oportunitat al Sr. Fernández Díaz per a parlar d’altres coses com la indemnització de 60.000 euros, degudament comptabilitzada, percebuda pel Sr. Ma-teu Tersol, una persona d’altíssima qualificació pro-fessional com demostrà com a enginyer en cap de Vila Olímpica, SA, i com a gerent d’Infraestructures de Lle-vant, SA, de manera que és lògic que el sector públic, quan prescindeix d’aquests professionals altament qualificats, els atorgui una mínima indemnització.
Respecte a la presència dels Grups de l’oposició en el Consell d’Administració de les societats muni-cipals, indica que s’ha de basar en aquests elements: representació dels Grups municipals en tots els organismes autònoms; avanç, en les societats mer-cantils, cap a la professionalització reservant al go-vern municipal la responsabilitat de gogo-vernar i oferint als Grups de l’oposició la possibilitat del nomenament de personalitats independents amb una visió més plu-ral i menys lligada al dia a dia de l’oposició; compa-reixença dues vegades a l’any del president i gerent de cada empresa en la corresponent comissió del Plenari; però el Sr. Fernández Díaz no flexibilitza la seva posició i continua reclamant-hi la presència de regidors municipals.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller i Mejías i l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdo-llers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos.
Tot seguit es dóna per aprovada, amb els mateixos vots, aquesta acta, en la part que estrictament afecta l’adopció de l’acord anterior, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
b) Ratificacions
2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 16 de juny de 2005, (S1/D/2005 2362), que accepta la subvenció
per un import total de 2.427.700 euros atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-lunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les escoles d’educació infantil que es detallen a la resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de maig de 2005.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 13 de juny de 2005 (S1/D/2005 2260), que aprova el Conveni de col·laboració entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajunta-ment de Barcelona, sobre la cessió temporal d’ús dels edificis municipals ubicats al carrer de Lleida núm. 26 i 30, per traslladar-hi part de les depen-dències policials de la Comissaria del Cos Nacional de Policia ubicada a la plaça d’Espanya.
La Presidència disposa, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, que s’acumuli en el debat d’a-quest punt, també, el del núm. 17 de l’ordre del dia:
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de concreció de l’ús i de les condicions d’edificació del sòl qualificat d’equipa-ment, situat a la plaça d’Espanya, núm. 1, per desti-nar-lo a Comissaria de Mossos d’Esquadra, pro-mogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora al present acord.
de-pendències complementàries en forma d’oficines de denúncia.
S’aproven ambdós dictàmens amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller i Mejías.
4. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a les retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de l’Administració municipal i de les seves empreses i organismes autònoms, que es detallen en la relació adjunta.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller i Mejías.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
La Presidència disposa, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos punts següents en l’ordre del dia.
5. Aprovar el Compte General de l’exercici 2004 corresponent a l’Ajuntament, als organismes autò-noms i a les societats mercantils de capital íntegra-ment municipal.
6. Restar assabentat de l’Informe de la Intervenció General sobre fiscalització a posteriori, corresponent a l’exercici 2004.
El president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, comen-ça dient que el procés de revisió del Compte General de l’Ajuntament té per objecte l’anàlisi de la gestió municipal en els aspectes econòmic, financer, patri-monial i pressupostari, cosa que es fa a través de l’exposició al públic dels comptes municipals perquè la ciutadania, el món econòmic i social, els clients i els proveïdors de l’Ajuntament puguin veure com estan reflectides les obligacions econòmiques muni-cipals i quina és la situació econòmica i la solvència d’aquest Ajuntament, i els Grups municipals puguin complir les seves funcions de fiscalització i control de la gestió municipal tant pel que fa al tancament del Pressupost, com pel que fa al finançament i al procediment; i que en l’Informe sobre la fiscalització a posteriori, que no s’ha de confondre amb la tasca ha-bitual de la Intervenció dintre de la qual pot formular observacions suspensives, es formulen observa-cions, suggeriments i objeccions i, fins i tot, adver-timents sobre la necessitat de canviar determinades coses i els agraeix especialment pel reconeixement que comporten de les millores introduïdes cada any en corregir determinats aspectes de la gestió de l’exercici precedent, com també de les facilitats i col·laboració que l’equip d’interventors trobà en els gerents dels ens descentralitzats, organismes autò-noms i empreses per a poder complir les seves fun-cions a posteriori, ja que el sistema instituït, d’equilibri entre la professionalització de les gestió i el control pels cossos de funcionaris, tot i algunes tensions o discrepàncies, funciona.
Recalca que tal informe es considera una opor-tunitat per a corregir els errors que es reconeixen i es
procuren corregir, si bé no sempre pot admetre la gravetat, la intensitat i la transcendència amb què els Grups de l’oposició els valoren, perquè no es pot afirmar que s’hagi tramitat bé de la primera a la última factura i del primer a l’últim expedient, però tampoc que s’hagi comès cap irregularitat greu, i s’està treballant per a corregir allò que no s’ha fet prou bé.
També posa en relleu que aquest Ajuntament sot-met voluntàriament els comptes de les seves socie-tats i de tot el grup municipal a una auditoria externa que, salvant unes observacions sobre cinc casos prou coneguts pels membres del Consistori, declara la solvència i bona gestió econòmica i financera.
Addueix, més endavant, que els Comptes munici-pals també són revisats per la Sindicatura de Comp-tes de Catalunya.
Considera que tot el procés que ha descrit genera en la ciutadania confiança en el sistema de pressu-postació, en les dades econòmiques, en els sistemes de fiscalització, en els auditors externs i en la soli-desa del control intern, confiança que va més enllà del debat partidista, perquè la construeixen molts actors diferents, govern i oposició, gerents i funciona-ris, sindicats, proveïdors, que jutgen com s’admi-nistren, en nom dels ciutadans, els diners públics per a satisfer les necessitats també públiques: per tant, veu aquest debat com una oportunitat per a consoli-dar la confiança de la ciutadania en el sistema de gestió i de control i auditoria.
Fa notar que el present debat també serveix per a contrastar les previsions del Pressupost de l’exercici anterior amb les xifres liquidades; i en aquest sentit concreta que el Pressupost consolidat aprovat totalit-zava 1.840 milions d’euros i el liquidat ha sumat 1.881 milions d’euros, amb un grau d’execució del 102%; que les despeses corrents previstes compor-taven 1.191 milions d’euros i les liquidades 1.199 milions d’euros, amb un grau d’execució del 97% en les de personal, del 105% en les de compres de béns corrents i serveis, del 76% en les despeses finan-ceres programades, de manera que les economies aconseguides en aquest terreny han permès tancar l’exercici amb una economia sanejada, reduir deutes i aconseguir un superàvit; que en els ingressos esta-tals recaptats es constata un augment que segueix la taxa acumulativa del 5,5% dels darrers anys, gràcies bàsicament a la participació en els ingressos de l’Estat, mentre que els impostos locals només es varen apujar un 0,3% per la voluntat d’anar disminuint progressivament la pressió fiscal, acordant uns augments dels impostos locals que estan per dessota del creixement de la inflació i, en tot cas, s’ha de tenir present que l’augment de la recaptació no indica un augment de la pressió fiscal, sinó un augment de les bases fiscals.