SUMARI
Consell Plenari ConsellsMunicipals de Districte
Acta sessió26-1-1990 242 Districte 2. Eixample. Acords
Acta sessió 9-11-1990 257 sessió 21 -IX-1989 277
Acta sessió 12-11-1990 269 Districte 3. Sants-Montjuïc.Acords
Acords sessió 9-111-1990 269 sessió 22-11-1990 277
Districte 4. Les Corts. Acords
Disposicionsgenerals sessió 15-111-1990 277
Acords delsòrgans degovern Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
Nova normativa per al'Estructuraciói el Funciona¬ sessió 27-11-1990 279
mentdel Servei d'Emergències Socialsde
l'Àrea
d'Afers Socials i Joventut 273 Disposicions d'interèsper al'Ajuntament
Febrer 1990 281
Decrets de l'Alcaldia
Nomenament dels membres del Consell Plenari Consell Municipal Permanent
Municipal deCirculació i SeguretatVial 275 Acta sessió 7-11-1990 282
Creació d'una revista interna del'Ajuntament . . . 276
Designació proveïdors municipals depaper Fax . 276 Anuncis
Designació proveïdors municipals d'articles de mo¬ Notificacions 285
biliari d'oficina 276 Anuncis publicats en el BOP dels dies 1 al 31 de
Definició de les funcions de l'arxiver municipal . . 276 marçde 1990 286
Ajuntament
"I.»
de Barcelona
Núm. 10/AnyLXXVII 30
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessióde 26 de generde 1990, aprova¬
da el 9 de març de 1990
Al Saló de la Reina Regentde la Casa de la Ciutatde Barcelona, el vlnt-i-sis de generde mil nou-cents noran¬ ta, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll ims. Srs. Tinents
d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬
dors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta Matai Garriga,Joan Clos I Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle ¡ Bastardas, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, M.
Aurèlia Capmany i Farnés, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebastià, Enric Truñó i Lagares, Josep
Espinàs i Xivillé, Núria Gispert i Feliu, Joan Fuster i
Sobrepere, Antoni Lucchetti i Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i
Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume
Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i
Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona
iRomeu, DanielFabregati Llorente, Joan Anton Audet i
Novell, Josep Lluís Olmedo i López, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i cinquanta minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 22 de desembre de 1989,l'esborranyde la qual ha estattramès atots elsmembres delConsistori;i
s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de
gener de 1990 (NC-1), que nomena Vice-president del Consell del Districte de Sarrià -Sant Gervasi, I'll lm. Sr.
Joan Fuster i Sobrepere.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de gener de 1990 (NC-6), que nomena President de la
Comissió de Descentralització Municipal I'll lm. Sr. Al¬
bert Batlle i Bastardas.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de generde 1990(NC-5), que designamembre del Consell General del Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat el Sr. Manuel Tuñí i Vancells, en substitució del Sr. Joan Busquets i Grau.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 18 de gener de 1990 (NC-3), que designa el Sr. Josep A. Acebillo i Marín, representant d'aquest Ajuntament
a la Comissió de Coordinació de les Obres del II Cinturó.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de
gener de 1990 (NC-7), que nomena membre observa¬
dor de la Comissió de Govern I'lllm. Sr. Joan Fuster i
Sobrepere.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 19 de gener de 1990 (NC-4), que, com a conseqüència de l'augment del 5% dels valors cadastrals efectuat perReial Decret Llei 7/1989, de 29 de desembre, redueix eltipus imposi-tiu de l'impost sobre béns immobles i l'estableix en el 0,81%.
El Sr. Albesapuntualitzaque elseu Grup dónasuport
a aquest decret perquè rebaixa el tipus impositiu, però
continua estant disconforme amb el nou tipus que es
fixa.
RatificareI decret del'Alcaldia, de 30 de setembre de 1989(EF-1545), que aprovaels Comptes de Cabalsde Dipositaria, corresponents al tercer trimestre de 1989.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 12 i
21 de desembre de 1989 (EF-1481 i 1544), que apro¬
ven reconeixements de crèdit perimport de 76.390.544
i 29.901.670 pessetes, respectivament.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 12 de gener de 1990, que renova la cessió d'ús a favor de l'associació Prodismed, de l'edifici
principal de la finca Sant Medir per un termini de cinc anys
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 12de generde 1990, que aprova les tarifes per a l'any 1990 corresponents a entrades, visites
comentades, cursets, tallers, conferències i sortides de camp, que consten en la proposta adjunta, asol·licitud de la Societat Privada Municipal Parc Zoològic de Barcelona, SA.
Prendre coneixement de la sol·licitud d'Estudis d'Es¬ pais Urbans, SA per a la ratificació de l'acord de
l'adjudicació de la concessió de la construcció i explo¬ tació de l'edifici destinat a usos comercials i/o serveis
en el carrerde Pelai núms. 13-19, realitzada
per Iniciati¬ ves, SA; i confirmar la validesa de l'adjudicació de
l'esmentadaconcessió.
Ratificareis decrets de l'Alcaldia, de 18 de desembre de 1989, pels quals, en virtut de concurs, es nomenen: elSr. Josep Munt i Albareda, Cap de la Divisió de Serveis
Generals de la Guàrdia Urbana (P-1314); les Sres.Agusti¬
naSánchez i Rissech, i Núria Llopis i Casanovas, Cap de
la Divisió de Serveis Generals dels Districtes
d'Horta-Guinardó i de Nou Barris, respectivament (P-1315); els Srs. Andrés Camprodon i Bertran, Jaume Fradera i Ribelles, i Ramón Garriga Trasserra, Caps de Nucli Orgànic de Salut Pública dels Districtes de Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Gràcia, respectivament (P-1316); i el
Sr. Bernabé Castellanos i Varea, Cap de l'Oficina d'Ins¬
pecció i Control d'Abocaments (P-1317).
Ratificare is decrets de l'Alcaldia, de 29 de desembre
de 1989, pels quals, en virtutde concurs, es nomenen: la Sra. M. Victòria Rodríguez i Garrido, Directora del
Centre de Serveis Socials de la Llar Assistencial Vistar-rica (P-1350); el Sr. Alonso Barranco i Pérez, Director del Centre Transformadors (Aparador de Cultura Juve¬
NÚM. 10 30-111-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 243
Negociat
de
Registre,
Informació i Arxiu d'Intervenció
(P-1352); la Sra. Concepción A. Llorca i Lucas,
Cap
del
Negociat
de
Fiscalitzacions Especials (P-1353);
la Sra.
M. Luisa Agudo i
Martínez, Cap del Servei
d'Actuació
sobre el Patrimoni Artístic (P-1354); la Sra. M. José
Gratacòs i Herrera, Cap del Negociat de Comptabilitat
de la Dipositaria
Municipal
(P-1357);
el
Sr.
Joan
Rabai-xet i Pérez, per a la plaça d'assistència
jurídica
a la Guàrdia Urbana(P-1358).Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 18 de gener de 1990, (P-55) pel qual, envirtut
de
concurs, esnomenen: el Sr. Albert Costa i Amat, Cap del Servei IIde Planeja¬ment i el Sr. Jordi Santamaría i Guilera, Cap del Servei I
dePlanejament.
RatificareIs decrets de l'Alcaldia, de 19 degener de 1990, pels quals, en virtut
de
concurs, es nomenen:el
Sr. Nemesio Sesmero i López, Cap de la Unitat Operati¬
va de Despeses (P-62); els
Srs.
JoanTorrella i
Reñé,
i
Jordi Aldecpai
Sancho, i les Sres. Gloria Figuerola
i Anguera,Àngels
Nogué
i
Solà, i Maria
José Calvo i
Padilla, Cap de la
Divisió
deServeis Personals dels
Districtes de Nou Barris, de Sant Andreu, de Sants-Montjuïc, del'Eixample i de
Gràcia, respectivament
(P-63); i la
Sra. Neus Mollet i
Bazus, Cap
de
l'Oficina de
Correccióde la Unitat Operativa de Programes
Tècnics
dels Serveis Urbans (P-64).Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 19 de generde
1990 (P-65, 66, 67 i 68), pels quals, en
virtut de
concurs, es nomenen: els Srs. Francisco Gámiz i Nú-ñez, Vicenç Girbes i
García, José
ManuelGonzález
i
López, Julián López i Sánchez,
Santiago Lozano i
Gavilán, Andrés Paysal i Luna, Pedro Abian i Rico,Patricio Aguirre i Quiñonero, Ricard
Casas i Artigas,
Constancio Carro i Carro,Jaume Estibal i Monsó, Salva¬ dor Ferré i Anglada, Gerardo Rodríguez iRodríguez,
Alejandro Sánchez i Rodríguez,José Sancho i Esteller, i
Pedro Serrano i Toledo, les Sres. Pilar Peyre i Simó, iMontserrat Sarmiento i Lázaro, i els Srs.
Ántonio
Sor-roche i Sáez, Josep Tàpia i Tebar, Jaume Vives i Cartoixa, iJoaquim Vera i García, InspectorsPolivalents
dels Districtes que en cada cas se citen.Ratificare Is següents Convenis amb:
A) la Generalitat de Catalunya, la Cambra de
Co¬
merç, Indústria i Navegació, i la Fira Oficial i Internacio¬nal de Mostres, relatiu al finançament deles obres de la
plaça braus de les Arenes;
B) el Ministeri de Treball i Seguretat Social, relatiu a la
cessió, en règim de lloguer, de
superfície
enl'antiga
Estació del Nord a l'Instituto Nacional de Empleo;C) el Patronat Municipal de l'Habitatge i l'Institut
Català del Sòl, relatiu a la cessió del local núm. 2 de
l'immoble núms. 3-5 per a utilitzar-lo com a
oficina
derehabilitació;
D) la Cambra de laPropietat Urbana, relatiu a
l'assesso¬
rament legal a l'Oficina de Rehabilitació de
Ciutat Vella;
E) la Direcció General de Turisme de la Generalitat deCatalunya
sobre formació de tècnics encarregats d'in¬formari fomentar la rehabilitaciódels establimentshote¬
lers i pensions del Districte de Ciutat Vella.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes
inclosos
al'ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 15 de
desembre de 1989, pel qual s'aprova inicialment l'Estu¬
di de detall d'ordenació volumètrica de la parcel·la núm. 13 del carrer de Panamà, cantonada amb el de l'Aba¬ dessa Olzet.
És retirataquest dictamen.
Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 12 de gener de 1990 pels quals s'aproven inicialment:
1) La Proposta de
modificació
del PlaGeneral Metro¬
polità en el sector de Sants corresponent a
l'àmbit
del
Pla especial de millora,protecció
i reformainterior la.
fase, polígons A i B, que desenvolupaparcialment els
Criteris, objectius i solucions generals de planejamentdel sector d'Hostafrancs.
2) El Pla especial
d'ordenació
de l'illa delMini-Estadi,
Club Laietà.3) El Pla especial
d'ordenació
de l'entorn dela Plaça
de l'Estació.4) El Pla especial
d'ordenació
de la zonaindustrial
compresa entre els carrers del RecComtal, del Camp
de Ferro, de Berenguerde Palou i un altre sense nom;i
5) La Modificació del Pla General
Metropolità
enel
sector Diagonal-Poblenou.Ratificar l'acord de laComissió de Govern, de 12 de gener de 1990 pel qual s'aprova inicialment
el Pla
especial d'ordenació de l'entorn del carrerCampeny, i
se suspèn l'atorgament de llicències de
parcel·lació
de
terrenys, d'edificació, de
reestructuració
de
locals,d'enderrocament i d'implantacióde noves activi¬tats i ampliació de les existentsenels
àmbits definits
enel plànol annex,
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 12 de gener de 1990, pels quals s'aproven
provisional¬
ment:1) la Proposta de
modificació
del PlaGeneral Metro¬
polità, que requereix el Pla especial del sector
Poble
Sec - Montjuïc;2)el Pla especial del sector Poble
Sec
-Montjuïc;
3) el Pla especial de millora,
protecció i reforma
interior del sector de Sants, 1afase polígons A i B, enlaseva versió refosa.
4) el Pla especial de reequipament i millora
del barri
de la Prosperitat;5) el Pla especial de reforma interior de
Vilapicina-Torre de l'Aigua, sectordelimitat pels carrers dePetrar¬
ca, de Cartellà, de Santiago Rusiñol i de
Pitàgores.
La Presidència anuncia que en aquest dictamen es retira l'apartat 3), relatiu al Pla especial demillora,
protecció i reforma interior del sector de
Sants, 1a fase
polígons A i B, per tal d'acompassar-ne la
tramitació
amb la corresponent a la proposta de modificació del Pla General Metropolità en el mateixsector.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de desembre de 1989, pel qual s'aprova inicialment el Projected'urbanització dels carrersde l'Acer, del Ferro,
del Plom i d'Arnés.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 12 de gener de 1990 pels quals s'aproven
definitivament:
1)el Projecte de
delimitació
delpolígon
d'actuació
de
l'entorn del Mercat de Nostra Sra. de Montserrat; i2) el Projecte de delimitació de la unitat
d'actuació
limitada pels carrers del Segre i del Doctors Samponç, pel límit Renfe i pels edificis del carrerdel'Onze de Se¬
tembre.Ratificare Is acords de laComissió de Govern, de 12 de gener de 1990, pels quals es desestimen:
Govern, de 20 de gener de
1989, ratificat pel
Consell
Plenari, el 3 de febrer de 1989, que
aprovà definitiva¬
ment el projecte dedelimitació
de la
Unitat
d'Actuació
limitada pels carrers del
Cobalt, del Plom,
sense nom,i
d'Arnés, per la plaçadel Nou i
perles mitgeres
d'altres
propietats amb
front als
carrersde l'Estany
i del Plom;
i2) el recurs de
reposició interposat pel
Sr. Josep
Bosque i Til contra
l'acord de
la
Comissió de Govern,
de 17 de març de
1989, ratificat pel
Consell Plenari el
3
de maigde 1989, que
aprovà definitivament el
Projecte
de delimitació de la unitat d'actuació limitada pelscarrers del Ferro, del Plom i d'Arnés
Ratificareisacords de la Comissió de Govern, de 12 de gener de
1990 pels quals s'aproven
definitivament:
1) el Projecte
bàsic
dela
urbanització dels vials i
dels
espaislliures de
l'Àrea
Olímpica de
la Vall d'Hebron;
2)
elProjecte
d'urbanització del
carrerde
Tarragona; i
3) el
Projected'urbanització dels
carrersdel Treball (entre
els
Cristòfol de Mourà i de Veneçuela) i de
Veneçuela
(entre els delTreball i de la
Agricultura).
El Regidor d'Urbanisme,
Obres i
Serveis, Sr.
Serra i
Martí, presenta conjuntamentels
setdictàmens ante¬
riors destacant que es tracta d'instruments
urbanístics
que s'han confeccionat
amb
unalt
nivell de participa¬
ció; que la
modificació
delPla
General
Metropolità
enel
sector de Diagonal - Poblenou
permetrà desenvolupar
l'eix de la Diagonal i millorar la
connectivitat i la
qualitat
urbana del Districte de Sant Martí; que els documentsurbanístics referents al Districte de Sants-Montjuïc han merescut un ampli suport tant dels
òrgans del
Districte
com dels veïns; que el conjunt d'actuacions que cor¬responen al Districte de
Sant Andreu
són
conseqüència
de la modificació del Pla General Metropolità aprovada
en el seu dia i tenen perobjecte preservar l'estructura
tradicional del barri evitant determinades afectacions del Pla General Metropolità; que el Pla
especial d'orde¬
nació de la zona industrial de la Sagrera fa possible la relocalitzacióde les indústries de Can Portavella; que el Pla especial de reequipamenti millora
del barri de la
Prosperitatha estatsensiblementmillorat
després de la
fase d'informaciópúblicaa què ha estat
sotmès, i el de
reforma interior de Vilapicina - Torre de l'Aigua tancasatisfactòriament per als afectats els punts que en
el
seu dia provocaren enfrontaments entre
la
població;
que el Pla
d'ordenació
del'illa del
Mini-estadi i Club
Laietà, conjuntament amb el
desenvolupament
de
l'À¬
reaolímpicade laDiagonal, la
promoció
de Torre Melina
i l'aparcament del carrer del
Cardenal Reig,
implica la
urbanització d'una zona molt extensa, l'establiment denous eixos de connexió de la Diagonal amb la part
baixa del Districte de les Corts i la creació d'un pulmó
d'oxigenació
del Districte; queel Projecte
d'urbanització
del carrer de Tarragona configura un dels eixos
fona¬
mentals de la connectivitat de la ciutat i millorarà la qualitat urbanística de la zona; queel Projecte
bàsic
d'urbanització de l'Àrea olímpica de la Vall d'Hebron
estableix noves dotacions d'equipaments esportius; i
que, en definitiva, el conjunt de documents
sotmesos
avui ala consideraciódelConsistori assenten les basesper a un desenvolupament
harmònic i reequilibrador de
la Ciutat.El Sr. Bonet, referint-se a la modificació del Pla General Metropolità en el sector de
Sants,
1a.fase,
polígons A i B, observa que hi ha un
esforç
per aacomodar lesqualificacions del Pla General
Metropolità
a allò que realment existeix,
però
ladisminució
dels
sistemes generals en uns
8.333
m2
hauria
d'ésser
ob¬
jecte d'una anàlisimés
rigorosa; que,concretament,
la
desafectado del carrer del Moianès, malgrat l'informede l'Àrea deTransports i Circulació no
està justificada
vista la densificació urbana i la necessitat de sistemesgenerals que
té
la zona; que tampoctroba adequat al
canvi que s'opera en una zona
de
remodelació urbana
passant-laa una nova
ordenació volumètrica perquè,
ajuí seu, s'haurien de
mantenir els
determinis del Pla
General Metropolità; i que, per aquests
motius,
no potdonar el seu vot favorable a l'esmentada proposta de
modificació del Pla General Metropolità.
Tocant al Pla especialdel sectordel
Poble Sec indica
que té un objectiuexcessivament
ambiciós,
cosa queprovocarà certes
disfuncionalitats;
que enl'expedient
no hi ha unacorrespondènciaentre la proposta
formal
iels documents normatius; que caldria aprofundir el
tractament que dóna a una peça
de l'avinguda del
Paral·lel on hi ha ara una estació de serveis, perquè per als autors del Pla General Metropolità les zones detransformació d'ús 17-6 i 17-7 palesaven la voluntat de
convertir tals espais en zones verdes o
equipaments;
que, per tant, ladestinació
que esdóna als
terrenys
amb aquesta zonificació s'hauriad'analitzar
amb
unavisió de conjunt i no pas de manera
singularitzada amb
l'excusa d'anar resolent preocupacions puntuals; que aquesta és unade les causes per
les
quals,
avegades,
preconitza una
anàlisi dels resultats de
la gestió i
execució del planejamenturbanístic
per aunaeventual
readaptació del Pla General
Metropolità, perquè les
solucions quel'expedient planteja no es
poden
conver¬ tir a la regla general, sinó quenomés
espoden enten¬
dre com una excepció; i que, no obstantaixò,
el
seuGrup accepta el document proposat
perquè està d'a¬
cord amb les justificacions que
s'addueixen
per ala
modificació del Pla General Metropolità en els terrenys de FECSA.
Respecte a la
modificació
del PlaGeneral
Metropolità
en el sector de la Diagonal Poblenou, reproduint
la
posició ja expressada en sessions
anteriors,
significa
que l'obertura de la
Diagonal
està
lligada
amb l'ordena¬
ció de la plaça de lesGlòries,
queha de
resoldre la
connexió del nou tram amb el ja existent, sobretot
vist
que lazonaverda, que eldocument presentat
avui situa
enmig de tal via, pot
condicionar la
solució de l'esmenta¬
da plaça i, per altra banda,
l'ampliació
de les
dotacions
d'espais verds no es pot
aconseguir
a costade la
xarxa viària; que l'augment del0,2% del
sostreedificable pot
ésser una bona solució per al problema de l'habitatge
social, però, en tot cas, en l'expedient
hi hauria
d'haver
unaconstànciadocumental dels acords assolits ambels
promotors i propietaris sobre aquesta
qüestió.
En relació al Projecte
d'urbanització
del'Àrea
olímpica
de laVall d'Hebron, que, segonselseu parer,
és
undels
més importants del present mandat
consistorial
perquè
comportaunainversió
de3.258 milions
en unasuperfície
de 80 hectàrees, fa avinentque el seu Grup
presentà fa
uns dies una pregunta sobre les adjudicacions
efectua¬
des per IMPUSA en tal sector, quan
el projecte
d'urba¬
nitzacióno es portaa l'aprovació fins avui,
circumstància
quepalesaunadisfuncionalitat
indiscutible;
que, peraltra
banda, el Projecte presentat no
conté
niamidaments
ni
preus concrets,
sinó
tan sols unesestimacions
de
cos¬tos i, peravaluar-ne amb rigor la
factibilitat,
eraindispen¬
sable haverpogut disposar del projecte
executiu al
qual
NÚM. 10 30-111-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 245
El Sr. Albesa manifesta que si bé el Pla especial de l'illa del Mini-estadi i Club Laietà no serà sotmès a
informe del Consell del Districte fins al proper dia 5, el
seu Grupel
votarà
favorablement,atesa lasevaincidèn¬cia en l'ordenació urbanística de tot el sector; que el
planejament
que es proposa per ala
zonadel Poble
Sec, compleix les exigències socials i respecta les
edificabilitats establertes pel Pla General Metropolità,
mentre que, peraltrabanda, les limitacions de l'accessi¬ bilitat pública degudes a la instal·lació, en els terrenys de la FECSA, d'una central subterrània de coordinació elèctrica -que no comportarà pèrduad'espais lliures en
preveure-s'hi
un estanydamunt-
es compensen pas¬santlaqualificació de l'estació, receptora de 4 a 17-6, si bé s'hauria de demanar a l'empresa el soterrament de
tal estació, que queda com un pegat; que caldria estudiar la conveniència de conservar la masia del
carrerde la Font Trobadaon sojornàla infanta Cristinao detrobar, si més no, un nou local dins el Districte per a
una associació cultural gallegaque hité laseu i realitza una meritòria acció cultural.
Sobre la modificaciódel Pla General Metropolitàenel sector de Diagonal Poblenou pensa que la dinàmica social de laCiutatdesbarata sempreles previsions dels autors delplanejament perbonsquesiguin; i renunciaa entrar a discutir si seria preferible la via d'una modifica¬ ciógeneral del Pla General Metropolità o de les modifi¬ cacions puntuals. Tanmateix reconeix que la proposta presentada avui té un interès social sempre i quan els compromisos que fan possible la construcció de 1.000 habitatges socials a càrrec del Patronat Municipal de
l'Habitatge,quedinplasmatsd'una formaquen'assegu¬
ri la plena exigibilitat; i també propugna que en l'oferta de construir habitatges a preus reduïts, formulada per determinats promotors, s'expliciti que els preus dels pisos es fixaran en funció dels costos de construcció
sense incorporar-hi cap interès, benefici industrial o
plus-vàlua.
El Sr. Lucchetti admet que, globalment, el paquet de documents urbanístics que es porta a la sessió d'avui està ben negociat amb els veïns, però fa notar que aquests actuen des d'una perspectiva centrada en el
seu barri, mentreque els Grupsmunicipals han de tenir una visió general de ciutat i en aquest sentit el Grup d'Iniciativa perCatalunya had'expressarlaseva reserva
alapràcticade generalitzar les transferències d'edifica-bilitat d'unes finques a altres transformant zones que tindrien com a destinació última esdevenirespais verds
o vials en edificables traient edificabilitat de terrenys
municipals per donar-la a altres on no es construiran
habitatges
públics. En conseqüència, planteja les se¬ güents reflexions: a) si s'accepta que l'Ajuntament reparteixi ara una edificabilitat que havia adquirit per esponjarzones ja molt densificades, és adir, per a no executar-la, quan en totcas, vista lamanca de solars, la ruptura de l'equilibri establert ha d'ésser en benefici del'habitatge
públic; b) per què, havent-hi a la Ciutat unamanca d'habitatge públic, l'Ajuntament cedeix el
seu
potencial edificable per a promocions privades; i c)
quins són els criteris per a decidir tals transferències
d'edificabilitat i quin profiten treu l'Ajuntament.
Tocant al planejament proposat per al sector de
Sants, considera que incrementa el sòl edificable i redueix el destinata espais verds i vials, puix que en la modificacióA lasuperficie qualificada de 13-b passade
340a 1250 m2 i l'afectada de 16-6 de 3058 a2149 m2, i en la modificació B es
proposen 610 m2 més com a
13-b, peròaquest supòsit s'ha deveurede més bon ull
perquè aquesta superfície es destina a la construcció
d'habitatge públic; que, en tot cas, el procés s'hauria de fer amb publicitat perquè qualsevol propietari inte¬ ressatpogués formularlesseves ofertes; i que enaltres ocasions (per exemple, el Pla d'hotels, la finca de FECSA de què parlarà més endavant, la de l'avinguda Roma i els carrers de Calàbria, Mallorca i Rocafort, la
Casa de la Caritat), es canvia la qualificació de zona verda o equipament per edificable sense transferir-hi
l'edificabilitat de sòls municipals. Creu, doncs, que caldria discutir a fons la destinació final de les zonifica-cions 17-6 i 17-7 i, en cas que convingui sacrificar alguna d'aquestes afectacions, donar prioritat a l'habi¬ tatge públic i establir mecanismes que garanteixin la igualtat d'oportunitats entre tots els propietaris afectats; tanmateix, atès que avui només es plantejal'aprovació
inicial, elseu Grupdonarà al document presentatunvot favorable condicionant el de l'aprovació definitiva a la solució de les qüestions que acaba d'exposar.
Sobre els instruments urbanístics relatius al Poble Sec, comenta que introdueixen en el barriunes millores puntuals que el veïnat desitja, però elseu Grup, que ha d'abordar, com hadit, els assumptes amb una visióde globalitat, hauria volgutque no s'hi involucrés laqüestió
de la finca de FECSA, quederiva d'un conveni signat el 25 de març de 1989, on es fa referència, també, a les instal·lacions d'aquesta empresasituades enels carrers d'Urgell, París ien elscarrers de Roger de Flor-Consell
de Cent, el qual preveu transferènciesd'edificabilitaten tots trescasos, cadascun dels quals es tractaindepen¬ dentment. Discrepa que els determinis del Pla General
Metropolità siguin avui inviables encara que puguin resultar d'execució difícil i, per tant, troba equivocat sacrificar-los a canvi d'acceptar transformacions imme¬ diates de superfícies més petites, perquè, per una banda, el Pla General Metropolitàja definiaunsmínims i s'està reduint l'habitabilitat de Barcelona segons els estàndards europeus i, per l'altra, la Ciutat té una vida molt llarga i no tot s'ha de fer abans de 1992. Coinci¬ deix en la necessitat de trobar una solució per als esmentats terrenys de FECSA, però no comparteix la proposada perquè: a) considera massa imaginatiu i agosarat admetre unes oficines tècniques -que proba¬ blement seran llogades a tercers- dins la zonificació 4
que correspon a serveis tècnics metropolitans; b) la
zonaverda que es guanyaique, amés, seràurbanitza¬
da a mitges entre la propietat i l'Ajuntament, representa
el 58% de la zona 17-6 anterior sense que esjustifiqui
què obté laCiutat acanvi, ni d'on surt l'edificabilitat que
es dóna a la Companyia. Per les anteriors considera¬
cions, anunciaque elseu Grup votarànegativament els instruments urbanístics relatius al Poble Sec tot lamen¬ tant que tractin conjuntament l'execució del conveni amb FECSA i la reforma interior del Poble Sec, que el
seu Grup hauria aprovat molt a gust.
Anticipa, finalment, queelseu Grup votaràfavorable¬ ment la proposta de modificació del Pla General Metro¬
polità de Diagonal - Poblenou, que augmenta, com havia també propiciatelseu Grup, l'edificabilitat de l·1,2
a I'1,4 en benefici de l'habitatge públic, però demana que quan el document es porti a aprovació provisional s'hi especifiqui: a) que l'increment del 0,2 de l'edificabi¬ litat serà per a habitatge de promoció pública; b) que s'hauran de concretar els sòls on es construiran aquests habitatges; c) que es tractarà d'un increment
a reubicar els veïns afectats per l'operació; i d) que el
Pla especial de reforma interior marqui els terrenys destinats a promoció pública, encara que restin per resoldre elsproblemes degestió, perquè, arribat elcas, així es podria recórrer a l'expropiació. Reitera que la zona admet una edificabilitat més gran, però el seu
Grup la vol afectada a l'habitatge públic; i recomana que quan es tracti l'aprovació provisional pugui exami¬
nar-se el paquet, més gros, d'instruments urbanístics relatius al Poblenou perquèel barri necessitaunequilibri d'habitants de diferents nivells de renda i un equilibri
entre habitatge i indústria compatible, que siguin expo¬ nents de la ciutat plural que el seu Grup defensa i està
en l'ànim de l'equip de govern i de tot el Consistori. El Sr. Serra i Martí contesta les anteriors intervencions dient que l'actuació urbanísticadels darrers anysja s'ha fet amb una visió global de ciutat, ben palesa en l'augment de les zones verdes i dels equipaments, que haduplicat les previsons del Pla General Metropolità; que l'esponjament d'una zona no ha d'implicar pèrdua de l'edificabilitat potencial que es conserva i no es regalaa
ningú, sinó que s'aprofita perquè sempre que se cedeix edificabilitat pública, és per promoure accions de millora urbana; que la zonificació 17-6 pot persistir mentre es mantingui l'activitat existent; que l'actuació en els ter¬ renys de FECSA és exemplar, perquè un 70% de la
superfície - 15.000 m2 - passarà a ésser automàtica¬
ment zonaverda, mentrequeel 30% restantesdestinaa
serveis tècnics metropolitans -la coordinació de la distri¬ bució de l'energia elèctrica de la Companyia a tot
Catalunya- se li dóna una edificabilitat de 25.000 m2 de
sostre, que és molt baixa en comparació a lasuperfície
total del terreny i a l'edificabilitat anterior al Pla General
Metropolità; que la disminució dels sistemes generalsen el sector de Sants, que ha esmentat el Sr. Bonet, se
centra en elcarrer del Moianès, la desafectació del
qual
resulta aconsellable perquè, segons l'informe del'Àrea
de Circulació, no necessita l'amplada establerta pel Pla General Metropolità; queal costat del'Espanya Industrialno es consolida tota l'edificabilitat, sinó tan sols 1,2 metres de sostre per metre quadrat de terreny; que enel sectorde Poble Sec es preveuen operacions d'esponja-ment; que abans de l'aprovació provisional de la modifi¬ cació del Pla General Metropolitàde Diagonal-Poblenou,
es disposarà del projecte relatiu al nus viari de la plaça
de les Glòries peròles idees bàsiques queserveixen per
aelaborar-lo -sobre lesquals ofereixfacilitar informació-ja es tenen en compte en el document presentat avui; que el Pla General Metropolità no considerava la Diago¬
nal com una via oberta i marcava zona 6 i 17-6 en el mateix traçat de la Diagonal; que l'edificabilitatper habi¬ tatge social és un 0,2 del conjunt -és a dir, uns 1.000
habitatges- i els textos que es portin a aprovació provi¬ sional establiran els mecanismes per adjudicar-la a uns terrenys determinats ja que l'augment de l'edificabilitat de tot el conjunt permetrà alliberar un 20% dels terrenys de lazona perbastir-hi aquestes promocions d'habitatge
públic que són independents de les cessions a preus reduïts que es canalitzaran permitjà del Patronat Munici¬ pal de l'Habitatge; que del Projecte bàsic de la Vall d'Hebron només estan adjudicades les obres de laxarxa bàsica de clavegueram, que són, en certa manera, independents de la urbanització general i de la construc¬ ció de les instal·lacions esportives; i que es procurarà assegurar la continuïtat de l'acció cultural que es realitza des de la masia del carrer de la Font Trobadaa què ha
fet esmentel Sr. Albesa.
La Sra. Sala, en la seva condició de Presidenta del
Districte de Sants-Montjuïc, fa avinent que els instru¬
ments urbanístics relatius a la seva demarcació han rebut en el Consell Municipal del Districte el suport de
totes les forces polítiques, excepte Iniciativa per
Catalunya; que les transferències d'edificabilitat de
l'Espanya Industrial precisament les suggerí ella per posar remei a la degradació, ben evident, de molts edificis delscarrers d'Hostafrancs mitjançant l'incentiu d'una mica més d'edificabilitat i per promoure la reno¬ vació i rejoveniment de la població del barri; que la reducció de l'amplada del carrer del Moianès ha estat estudiada seriosament i està lligada amb la reforma interior del barri d'Hostafrancs, que pateix greus pro¬ blemes d'aparcament, però no pas de circulació per¬
què les vies existentes no estan saturades; que ella també s'ha plantejat la conveniència d'imposar unes contraprestacions ais propietaris que sortien benefi¬ ciats amb el nou planejament, tanmateix l'afectació de
llurs immobles durant molts anys els ha irrogat, també,
uns perjudicis indiscutibles: consegüentment sugge¬
reix que
l'Àrea
d'Urbanisme estudiï adequadament aquesta qüestió que, segonsel seu parer, és difícil de resoldre amb justícia. Suposa que el relativisme ambquè el Sr. Lucchetti tracta l'opinió del veïnat, és el mateix per a tots els barris de la Ciutat; i precisa que l'operació amb FECSA compta amb el suport de la majoria dels veïns que, al marge de subtileses, hi
veuen un mitjà perrehabilitar el Paral·lel, també durant
el dia i no pas únicament a la nit, perquè implicarà un
increment d'activitat i de llocs de treball.
El Sr. Valls, com a President del Patronat Municipal
de l'Habitatge, avança la seva intenció de portar al Plenari un estudi sobre la qüestió de l'habitatge; i observa que el volum d'habitatges construït gràcies a convenisa llarg termini amb laGeneralitatésen franca
regressió, de manera que ell s'inclina més aviat pels habitatges promoguts pel sector públic i adjudicats
mitjançantcriteris del sector públic.
El Sr. Albesa observa que en la seva intervenció ha fet referènciaa laconveniència d'eliminar la indefinició del concepte «preu reduït», substituint-lo pel de «preu de cost».
El Sr. Bonet demana que se sotmeti al Plenari la concreció delProjecte d'urbanització de
l'Àrea
olímpi¬ca de la Vall d'Hebron perquè la documentació exa¬ minada en aquestasessió no dóna la informació sufi¬
cient.
S'aprova el dictamen núm. 2 amb el vot en contra
dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, Olmedo en l'apartat 1)
-relatiu a la de modificació del Pla General Metropolità
en el sector de Sants corresponent a l'àmbit del Pla especial de millora, protecció i reforma interior 1a. fase, polígons A i B-, i amb l'abstenció dels mateixos Regidorsen l'apartat5), relatiu a la modificació del Pla
General Metropolità en el sector Diagonal-Poblenou.
S'aprova per unanimitat el dictamen núm. 3.
S'aprova dictamen núm. 4 -tret el seu apartat
3),
relatiu al Pla especial de millora, protecció i reforma interior del sector de Sants, 1a fase polígons A i B, quequeda retirat- donant als acords ratificats en els apar¬ tats 1) i4) laredacció proposada pel Regidor de
l'Àmbit
NÚM. 10 30-111-1990 GASETA MUNICIPAL
DEBARCELONA 247
General Metropolità, que requereix el Pla especial del
sector Poble Sec Montjuïc.
S'aprovenperunanimitat els dictàmens núms 5, 6, 7 i 8.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA ÀREA DE FINANCES
Aprovació del Pressupost General de 1990.
Aquest punt del ordre del dia es concreta en la proposta següent:
Aprovar els Pressupostos Generals per a 1990, i les
seves Bases d'Execució, en els quals es troben inte¬
grats: a) El de la mateixa Entitat, b) Els Pressupostos
dels Organismes autònoms municipals de caràcter ad¬ ministratiu: Patronat Municipal de l'Habitatge; Patronat
Municipal de l'Orquestra Ciutat de Barcelona; Patronat
Municipal de Guarderies; Patronat Municipal Escola Massana; Patronat Municipal de Disminuïts; Fundació
Pública Mies Van der Ròhe; Institut Municipal de Presta¬
cions d'Assistència Sanitària al Personal Municipal; Pa¬ tronatAvillar Chavorros. c) ElsPressupostos dels Orga¬
nismes autònoms municipals de caràcter comercial,
industrial o financer: Institut Municipal de Serveis Fune¬
raris; Patronat de Turisme de Barcelona; Institut Munici¬ pal Barcelona Espectacles; Institut Municipal d'Informଠtica. d) Els Pressupostos de les Societats
mercantils següents: SPM Transportsde Barcelona, SA; Ferrocarril
Metropolità de Barcelona, SA; Aparcaments i Serveis, SA: Informació Cartogràfica i de Base, SA; SPM Parc
Zoològic de Barcelona, SA; SPM BarcelonaActiva, SA;
Barcelona Promoció d'Instal·lacions
Olímpiques,
SA;Mercabarna, SA; Promoció de Ciutat Vella, SA. El Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Sr. Raventós, comença la defensa dels
Pressupostos
Ge¬ nerals per a 1990 explicant que els criteris que n'haninspiratla confecció han estat la millora de laqualitat de vida a la ciutat, la voluntat d'acostar els serveis als ciutadans, la moderació de la fiscalitat i l'esforç finan¬
cer, mentre no quedi resolta la insuficiència financera
d'aquest Ajuntament; que el Pressupost consolidat im¬
porta 219.040 milions de pessetes, que representen el 7,2% del producte interior brut de la Ciutat; que la
configuració dels Pressupostos ve afectada enguany pels canvisestablerts perla Llei d'Hisendes localsi pels
canvis organitzatius que la dinàmica de
l'Ajuntament ha
exigit; que en el primer aspecte, cal esmentar elscanvis originats pel nou esquema tributari fiscal, ja comentats en el debat sobre les Ordenances
fiscals i els derivats de la sistematització de les despeses locals disposada pel Ministeri d'Hisenda, en virtutde laqual s'hand'agru¬ par per grups de funcions, subfuncions i programes;
queen elvessant organitzatiu, cal assenyalar les baixes per latransferència d'AOMSA, VOSA i IMPUSA a HOL-SA i de l'IMAS al Consorci Hospitalari de
Catalunya,
entitats totes que han deixat de formar part de l'Admi¬nistració municipal directa, lanoinclusió del
Pressupost
d'Iniciatives,
SA, per causa de procés de readaptació que està vivint aquesta Societat, i la incorporació de dos institucionsnoves, l'Institut Municipal Barcelona
Espectacles i l'Institut Municipal d'Informàtica; que tots aquests canvis dificulten les comparacions d'un exerci¬ ci a l'altre, les
quals, en tot cas, s'han de relativitzarja que les bases no sempre resulten
prou homogènies. Exposa a continuació, il·lustrant les seves paraules
amb la projecció de quadres i gràfics,
les grans xifres de síntesidient que el Pressupost net consolidat impor¬
ta 219.040 milions de pessetes després de deduir en
els seus dos grans components -el Pressupost de
l'Ajuntament, que és de 152.402 milions de pessetes; i el conjunt de Pressupostos de lesdiverses institucions i empreses municipals- les compensacions internes per
transferències de l'un a l'altre; que el conjunt dels
Pressupostos de les institucions i empreses és el 36% del total consolidat; que les disminucions en el Pressu¬ post consolidat respecte a l'any 1989 es deuen als
canvis organitzatius a què ha fet esment, però efec¬ tuant la comparació en termes homogenis, el total consolidat passa de 204.000 milions de pessetes el 1989 a 219.040 el 1990 -amb un increment consolidat
del 7%-en elqual el pes de les institucions i
empreses ha baixat del 40 al 36% i aquest percentatge, quandeixi d'incloure les empreses de transports, se situarà en ei
25%, que en el pressupost homogeni de 1989 les inversions de l'Ajuntament importaven 20.500 milions de pessetes, les dels Organismes autònoms i Empre¬
ses en pujaven 25.000 més i el
conjunt consolidat assolia els 39.500 milions mentre queaquestes magni¬
tudsen eld'enguanysón 23.743-amb unaugment del 16 per 100-, 22.400 -amb una disminució del 10 per
100 deguda al compliment dels Plans de les
Empreses
de transports municipals- i 42.200 milions de pessetes respectivament, però sumant-hi els 45.700 milions de les inversions canalitzades per mitjà d'HOLSA,
que comprenen 15.000 milions gestionats per delegació del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, ei volum d'in¬ versions a la Ciutat superaels 87.000 milions de
pesse¬ tes; que les previsions d'endeutament perenguany són
15.000 milions de pessetes per a
l'Ájuntament
quanl'any passat n'eren 10.000 milions, i 18.000 milions -xifra molt semblant a la de l'any
anterior-per a les
Institucions i Empreses municipals, de
manera que
l'endeutament net total assolirà els 33.500 milions de pessetes amb un increment del 15% sobre l'any pas¬
sat; i que dels 219.040 milions del
Pressupost
consoli¬ dat en corresponen: 73.828 -el 34per 100- a béns
públics de caràcter social, 54.439 a infrastructures
bàsiques i de transport, 39.274 al pagament de la
càrrega
financera, 13.299 a protecció civil i seguretat ciutadana, 13.338 a acció social, atencions i promoció social, 7.843 a gestió de tributs, mercats i proveïments, i 5.310 a transferències a les Administracions públi¬ques, de maneraque en serveis prestats directament al
ciutadans s'esmercen 160.900 milions de pessetes. Passa, tot seguit, aanalitzar el
Pressupostestricte
del'Ajuntament i, centrant-se primerament en els ingres¬
sos, indica que totalitza 52.400 milions de pessetes, amb un augment del 16% sobre l'any
anterior; que les operacions corrents sumen 128.821 milions que cor¬ responen: 71.215 aingressos tributaris, 2.900 a la taxa d'equivalència, 6.107 a ingressos patrimonials i 48.599
atranferències corrents d'altres administracions; que el total d'operacions financeres
importa 22.333 milions
que, deduint-hi els passius financers, donarien els 15.000 milions de endeutament que ja ha esmentat;
que l'estructura dels ingressos es caracteritza per la moderació de la pressió fiscal donat que els ingressos
tributaris passen de 64.873 milions el 1989 als esmen¬
tats 71.215 el 1990, amb un incrementde 9,8% sobre
també unafiscalitat activa que procura una disminució
de lapressiófiscal sobre elsresidents de manera quela tributació de les famílies només pujaunamitjana del 4% mentre que la tributació que recau sobre l'activitat econòmica segueix un creixement paral·lel al producte interiorbrut; i quedintre la fiscalitatquegravita sobre les famílies s'ha cercat també una certa progressivitatper¬
què, per barris, l'augment mitjà és més elevat en els que són més benestants.
Entrantdesprés en l'anàlisi de les despeses, informa que les operacions corrents no financeres tenen un augment del 11%, les de capital s'incrementen el 15,7% i el conjunt de les operacions financeres, amb 31.092 milions de pessetes, creix un 37%: que, per
capítols, la despesa té aquest desglossament: 42.500
milions per a les remuneracions del personal -que s'incrementen el 8%-, 35.800 milionsper a la compra de béns i serveis, 23.700 milionsper ainteressos - que s'incrementen al33%-, 19.200milions per ales transfe¬ rències corrents, 23.700 milions per ales despeses de capital i 7.300 milions per ales despeses financeres de capital; que una de les principals característiques de la despesa municipal és el pes creixent de la descentra¬ lització, ja que el percentatge de la despesa descentra¬ litzada dintre del total de ladespesa financera ha tingut lasegüent evolució, el 5,1 el 1987, el 9,2 el 1988,1'11,6 per 100 el 1990, en què s'assoliran els 26.863 milions de pessetes per la introducció del concepte de gestió compartida en serveis com la neteja viària, la recollida d'escombraries o l'enllumenat, en els quals els Distric¬ tes incideixen avaluant-los i suggerint-hi correccions i millores; i que, encara, aquesta xifra d'enguany no inclou les actuacions d'altres ens municipals que es
materialitzen en els Districtes com és el casde
Procive-sa -que invertirà 5.000 milions en Ciutat Vella-o del
Patronat Municipal de l'Habitatge.
Referint-se a l'estructura dels recursos provinents
d'altres Administracions, concreta que dintre els 128.821 milions d'ingressos corrents, 44.365 correspo¬
nen a transferències de l'Estat, el qual aporta el 38,3% dels ingressos corrents municipals, i 2.134 provenen de
transferències de la Generalitat, la qual només aporta
un 1,6% dels ingressos corrents municipals; que al marge del Pressupost de l'Ajuntament, l'anualitat que l'Estat aporta a HOLSA representa altres 4.883 milions de manera que els recursos que l'Estat transfereix
conjuntament al'Ajuntament i aHOLSA sumen 49.348 milions i afegint-hi les transferències de la Generalitat s'arriba als 51.482 milions de pessetes.
Comenta que les despeses de capitalitat i substitució graven el Pressupost d'aquestAjuntament amb 17.500 milions -que corresponen: 3.860 a cultura, 6.680 a educació, 2.820 a sanitat i 4.187 a serveis socials- els quals haurien d'ésser assumits per l'Estat i la Generali¬ tat mantenint, però, lagestió en mans d'aquest Ajunta¬
ment; quede la despesa públicaespanyola, que impor¬ ta 12,5 bilionsde pessetes, l'Administració de l'Estaten gestiona el 63,9% i les Comunitats autònomes n'admi¬
nistren el 21,5%, però els Ajuntaments només en ges¬ tionen el 14,7%; i quecomparant aquests percentatges amb els de 1986 esconstataunsaltqualitatiu important
a favor de les Autonomies, mentre que l'evolució ha estat clarament insuficient per als Ajuntaments, els quals són encara lluny del model ideal de distribució dels recursos públics entre l'Administració estatal, l'au¬
tonòmica i la local, que és del 50, 25 i 25per 100, res¬
pectivament.
Examina la distribució funcional de les despeses del Pressupost de l'Ajuntamentsegons la classificació esta¬ blerta reglamentàriament tot destacantque esdestinen 61.300 milions de pessetes-el 40%- ala producció de béns públics de caràcter social, 30.883 milions -el 20%- al deute públic, 30.299 milions a protecció civil i seguretat ciutadana, 12.892 milions per a seguretat, protecció i promoció social, 9.561 milions per a la producció de bénspúblicsde caràcter econòmic, 5.415 milions a la regulació econòmica de caràcter general, 5.310 a transferències a altres Administracions públi¬ ques i 12.779 a serveis generals de manera que en serveis directes als ciutadans s'esmercen 103.432 mi¬ lions de pessetes, és a dir, el 67,8% del Pressupost. Detalla que dintre la funció de producció de béns
públics de caràcter socialesdediquen 21.827 milions a
habitatge i urbanisme -habitatge social, projectes ur¬ bans, serveis urbanístics i espais verds-, 9.252 acultu¬ ra, 14.993 a benestar comunitari -clavegueram i neteja viària i domiciliària-, 9.412 aeducació i 4.488 milionsa
sanitat; que les quantitats destinades a protecció civil i seguretat ciutadana tenen aquest desglossament:
9.788 milions per a la Guàrdia Urbana, 2.971 per al Servei d'Extinció d'Incendis i Salvaments i 548 per a la direcció de
l'Àrea;
que lafuncióde seguretat, protecció i promoció social, comprèn 9.118 milions per a acció social -atenció primària i serveis socials, gent gran, infància, joventut, serveis socials d'adults,drogodepen-dències i disminuïts- 2.422 per a pensions i altres prestacions socials i 1.352 per a promoció de l'ocupa¬
ció; i que la funció de producció de béns públics de
caràcter econòmic inclou 2.635 milions per a pavimen¬ tació, 2.476 per aenllumenat públic, 2.236per atrans¬ ports i 1.568 per acirculació.
Fa a continuació una síntesi de les grans xifres del
conjunt de Pressupostos de les institucions i empreses municipals i diu quetotalitzen 80.221 milions de pesse¬
tes amb una disminució de l'1,9% deguda al fet
d'ha-ver-se completat alguns programes de transports; que
l'endeutament amb 18.529 milions també baixa un
1,4% i les inversions importen 22.473 milions; que ales funcions detransports, de serveis i depromoció econò¬ mica i social es destinen 48.812, 31.224 i 7.186 milions
respectivament mentre que les seves xifres d'inversió
són 6.596, 8.839 i 5.038 milions i les d'endeutament 9.101, 5.363 i 4.065 milions; i que la plantilla cor¬ responent a cadascun d'aquests grups són 5.883,
2.822 i 69 empleats, és a dir, 8.774 en conjunt que sumades als 13.445 de la plantilla pressupostària de l'Ajuntament donen un total de 22.219 persones.
Reitera que els eixos inspiradors dels Pressupostos municipals de 1990són: la millora de la qualitat devida, l'esforç important en matèria social, la dotació d'infras¬ tructures peral present i peral futur, unamajor descen¬ tralització i la moderació de la pressió fiscal. Remarca que, un cop aprovats inicialment, els Pressupostos de
1990seran sotmesos a un períoded'informació pública
ia diverses audiències públiquesde ciutat i de districte i que durant tal fase resten oberts, partintsempre d'una
base d'equilibri financer, als suggeriments que puguin fer arribar els Grups polítics i els ciutadans, i a la
correcció de determinats errors com és el cas de les
consignacions per a normalització lingüística, que no
han d'ésser 27, sinó 144 milions de pessetes.
Acaba agraint el seu esforç a l'equip redactor
del
Pressupost.
NÚM. 10 30-111-1990 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 249
els Grups de l'oposició puguin disposar també de mitjans
àudio-visuals
per aia presentació
de les sevesxifres, que no coincideixen amb les de l'equip de
govern,
considera
queels objectius
enunciats
pel Ti¬nent d'Alcalde d'Organització i Economia no es com¬
pleixen; que
els Pressupostos han decebut
les
esperan¬ ces que havien concitat els ajornaments del debatpressupostari perquè són continuistes,
segueixen em¬pobrint
els
ciutadans,
no generenriquesa ni ocupació
induïda, són autòfags, car la gestió s'ho menja tot, no
equilibren la
ciutat sinó
que generen més bosses depobresa,
ni
tampoc posenremei
a lapèrdua
i envelli¬ment de la població ni a les seves conseqüències
perquè s'obliden
que en una zona conceptuada com a ricatambé pot haver-hi gent que només cobri la pensió mínima.Remarca que a tot nadó li pertoca un pagaré de
100.000 pessetes pels 176.000 milions de pessetes de
deute consolidat que téla Ciutat; que el Pressupost de l'Ajuntament, amb els seus 152.404 milions, puja 21.174 milions més que l'any anterior, és a dir, el 16,14% més; que el deute consolidat creix en 42.698
milions, quan ei31 de desembre de 1989 ja hi haviaun endeutament a llarg termini de 152.302 milions, sense comptar els 26.000 milions de l'endeutament de treso¬ reria ni els 25.000 milions pels avals atorgats, i a final d'any assolirà els 176.000 milions de pessetes, si s'hi
sumen les xifres de l'endeutamentprevistper enguany. Tocant als ingressos, comenta que els ingressos tributaris pugen un 14,2% i, concretament, els impostos directes ho fan en un 30,17%; que els recàrrecs sobre
les llicències fiscals s'incrementen un 24% i l'impost municipal sobre béns immobles augmenta el 13,71%;
que l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys puja un 11,58% i l'arbitri de radicació ho fa en el 22,97%; que, consegüentment la política tributària mu¬ nicipal no es pot considerar com a generadora, de riquesa iocupació; que els ingressospatrimonialsexpe¬ rimenten un creixement espectacular d'un 110,8% en 6.107 milions de pessetes que surten en gran part del Plad'hotels, peròque no sap si arribaran a
materialitzar-se dintre del exercici, vista la lenta tramitació que està tenint l'esmentat Pla.
Coincideix amb l'equip de govern en la necessitat d'obtenir lesdegudescompensacions perles despeses de capitalitat i suplència que han estat tradicionalment assumides per aquest Ajuntament, sense perjudici que lagestió continuïen mans municipals; i insisteixque els
ingressos pressupostaris reflecteixen un increment de la pressió fiscal.
Respecte ales despeses, fa notarque els interessos
de l'endeutament-23.759 milions de pessetes- experi¬ menten un increment del 32% sobre l'any anterior i
absorbeixen el20,26% de ladespesa municipal;que tal xifra multiplica per20 la destinadaa promoure l'ocupa¬ ció, i per 8 la destinada a l'habitatge social, triplica les
dotacions de cultura o educació iduplica les previsions
per a inversions reals que són les generadores de riquesa; que aquest import és, també, un reflex de la políticad'estirarmés el braçque la mànigaque practica
l'equip
de govern; que els 176 milions dedicats adespeses de representació superen les quantitatsdesti¬
nades asubvencionarfamílies d'escassacapacitat
eco¬
nòmica i quintuplica els ajuts familiars per a les classes passives; que només un 1,84% de la despesa -2.803
milions- esdestinaa l'habitatge social i tansols el 0,8%
s'aplica a promoure l'ocupació però, a més, les inver¬
sions reals en aquest camp seran únicament 300 mi¬
lions de pessetes, és a dir, el 0,19% de la despesa
municipal; que són notòriament insuficients les quanti¬ tats que s'invertiran en clavegueram i pavimentació
-800 i 820 milionsrespectivament- i els 75 milions que
es gastaran en la reposicióde l'enllumenat públic; que
resulten molt inconcretes les partides de 1.191 milions de pessetes destinats a serveis de nova creació, de 4.917 milions dedicats a altres despeses de funciona¬ menti de 6.108 milions per aserveis inespecificats;que les transferències econòmiques als Districtes són tan sols en el vessant del pagament perquè els Districtes
no tenen pas atribuïda la determinació de les actua¬
cions prioritàries; que les transferències a les Compa¬ nyies de transports municipalssón mostra del fracàs de les negociacions amb el Govern de l'Estat, que és del mateix color polític que el de la Ciutat, per arribar a signar el Contracte-programa; que en els 3.197 milions per a la Mancomunitat de Municipis Metropolitansno es precisa què es destinarà a les Entitats metropolitanes que tenen uns recursos ben precaris; i que el capítol 6
disminueix en un 2% però peca també d'inconcreció
perquè 3.000 d'un total de 4.200 milions de pessetes corresponen a inversions perdeterminar i això no està
permès per lalegislació vigent.
Prescindeix, per raons de brevetat, d'entrara comen¬
tarelsPressupostos de les empreses municipals jaque enguany encaraha tingut ocasiód'examinar-los en el si delsrespectiusConsellsd'Administració i, pel quefa als dels organismes autònoms posa en relleu la insuficièn¬ cia de les previsions per ahabitatge social incloses en el Pressupost del Patronat Municipal de l'Habitatge.
Opina, en resum, que els Pressupostos presentats
no marquen una inflexió de la tendència d'anys ante¬
riors; que en exercicis vinents encara s'incrementaran les partides destinades al pagament d'interessos; que els Pressupostos continuaran empobrint els barcelo¬ nins, no generaran riquesa ni ocupació, a pesar que la disminució de l'atur éspurament conjuntural i deguda a les obres en curs, no descentralitzen els serveis i no
reequilibren la Ciutat. Consegüentment, demana que l'equip de govern els reconsideri eliminant-hi partides
supèrflues com els assessoraments externs, que des¬
prés han d'ésser revisats pels funcionaris tècnics, o aquelles altres que resulten molt inconcretes, perquè
així es podrien estalviar uns 20.000 milions de pessetes
quepal·liarien elprocésd'endeutament progressiu de la Ciutat.
Acaba expressant la diposició del seu Grup a treba¬ llar pel bé de la Ciutat des d'una perspectiva de racionalitat i no de disbauxa econòmica com la dels Pressupostos presentats, que el seu Grup ha de votar negativament per les consideracions exposades.
El Sr. Armet recomana una certa contenció en el temps de les diverses intervencions adduint que a la Cambra autonòmica només es poden dedicar quinze
minuts a la defensa d'unaesmena a la totalitat. El Sr. MAS expressa el propòsit de contenció i brevetat enla seva intervenció tot advertint que,tanma¬
teix, el debat pressupostari és un dels més importants de la vida de l'Ajuntament.
Reterint-se als ingressos, assenyala com a primer gran tret I' increment de la fiscalitat tot argumentant que, comptant-t'hi la taxa d'equivalència, seràenguany del 14% en termes nominals i del 9% aproximadament