L’any 1989, ara fa vint anys, obria les portes el centre cívic Golfe-richs, al popular edifici del Xalet de la Gran Via. El nou equipa-ment culminava dècades de lluita ciutadana per a la conservació d’a-quest edifici modernista tan ca-racterístic d’aquest xamfrà de l’Ei-xample monumental que va ser a punt de desaparèixer pels exces-sos de l’especulació immobiliària. Durant aquestes dues dècades, el centre ha aconseguit consolidar-se com un referent, amb iniciati-ves tan emprenedores com ara l’Espai de Fotografia Francesc Ca-talà-Roca. L’exposició fotogràfica “Sincronies en construcció” és una de les activitats que s’ha progra-mat per celebrar l’aniversari.
20 anys de la inauguració
del centre cívic Golferichs
Nou dies de Festa Major
al barri de Sant Antoni
TRES TOMBS
La cavalcada celebra
184 anys amb més
públic i participants
PROGRAMA
Propostes per a tots
els gustos combinen
tradició i modernitat
NOVETATS
Patinada popular, un
concurs de pastissos
o joguines reciclades
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Mn. Ramon
Corts i Blay
Rector de la basílica de la Puríssima Concepció i historiador“Des de fa 25 anys,
investigo l’Arxiu
Secret Vaticà”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
El Districte presenta
els pressupostos
per a l’any 2010
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
FEDME
El paraigua sota el qual viu el món de la muntanya
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Informació sobre
la recollida orgànica
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Nou centre de
cultura popular de
la Sagrada Família
Pàg. 5
EIXAMPLE
B A R R I S D E
F O R T P I E N C·
S A G R A D A F A M Í L I A·
D R E T A D E L' E I X A M P L Ew w w. b c n . c at | G e n e r 2 0 1 0
·
S A N T A N T O N IL ' A N T I G A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E
·
L A N O V A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L ESUPLEMENT
EXPOSICION S
Fins al 29 de gener
Camins de llum
De dilluns a divendres de 16 a 21 h al centre cultural Casa Elizalde (València, 302)
Obres pictòriques de Jordi Guillén.
Fins al 29 de gener
Percepcions
De dilluns a divendres de 16 a 21 h al centre cultural Casa Elizalde (València, 302)
Fotografies de Tony L. Bloom.
Fins al 31 de gener
Aristides Maillol
De 10 a 20 h a l’Obra Social Caixa Catalunya-Casa Milà (pg. Gràcia, 92)
Exposició sobre l’escultor rossellonès Aristides Maillol.
T E AT R E
Dijous 28 de gener
La parella ideal
A les 20 h al centre cívic Sagrada Família (Provença, 480) A càrrec d’Impacta Teatre. A la sala d’actes del centre cívic.
ACT IVI TAT S
Dilluns 11 de gener
A mi madre le gustan las mujeres
A les 20 h al centre cívic Sagrada Família (Provença, 480) Dintre del cicle de cinema “Guionistes de somriures-Fem en femení”.
Dimarts 26 de gener
Com dormir bé i llevar-se descansat
A les 16.30 h a la sala d’actes del Xalet-centre cívic Golfe-richs (Gran Via Corts Catalanes, 491)
Dintre del cicle de conferències de salut comunitària.
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Director adjunt:Joan Ariza.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts:Joan Àngel Frigola.
Redacció:Felicia Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Matilde Alsina, Alexandra Rubio i Núria Mahamud.Coordinació general:José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada i Arxiu Fotogràfic de Barcelona.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:
Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:General Servei, SA.Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
E I X A M P L E
B A R C E L O N A
www.bcn.cat/publicacions [email protected]
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)
Aragó, 328, pl. baixa
Telèfon d’informació 010
(0,45?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.
Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Sagrada Família
Ptge. Sant Pau, 16.
Centre sociocultural Espai 210 93 265 36 45 Padilla, 210.
Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
Aula Ambiental 93 435 05 47 Lepant, 281.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480.
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca pública Joan Miró93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16 Comte Borrell, 44-48.
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 Mallorca, 219, 2a.
CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 28.
GENT GRAN
Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36 Comte Borrell, 44-46.
Espai Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425.
Of. de l’habitatge de l’Eixample
València, 307, bxos.
Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS
U.T. Guàrdia Urbana Eixample
Nàpols, 42-62.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Gran Via, 456.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs Marc 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379.
Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184.
MÚSIC A
Dijous 21 de gener
Ara toca... dones cantautores
A les 20 h al centre cívic Sagrada Família (Provença, 480) A la sala d’actes del centre cívic.
Divendres 29 de gener
Cant i clàssica
A les 19 h al centre cívic Golferichs (Gran Via Corts Catala-nes, 491)
Música popular amb la mezzosoprano Ryou Abe, la pianista Maria Eugenia Jaubert i la soprano Cristina Calvo.
Diumenge 7 de febrer
Diàleg entre música i instruments.
La música de Santa Maria del Mar
A les 12 i a les 13 h al Museu de la Música de l’Auditori (Lepant, 150)
III Cicle de la música del Museu.
Divendres 12 de febrer
Clara Luna Jazz Trio
A les 21 h al centre cívic Golferichs (Gran Via Corts Catala-nes, 491)
Jazz, bossanova, soul i pop.
INFAN T IL
Dissabte 16 de gener
Concerts en família:
Pierrot a la lluna
Dissabte a les 11 i a les 12.30 h a l’Auditori (Lepant, 150) A partir de sis anys.
Diumenge 31 de gener
Titelles Babi-La balena Elena
A les 12 h al centre cultural Casa Elizalde (València, 302) Espectacle familiar. Preu: 3.10¤.
L A C O M U N I T A T É S C O S A D E T O T S
Les ciutats, els barris, les comuni-tats de veïns on vivim són els esce-naris en què ciutadans i ciutadanes coneixem els valors cívics i cons-truïm les relacions socials que ens permeten viure en comunitat. És recomanable acollir els nous veïns que arriben a l’escala, perquè una bo-na rebuda facilita la integració i la participació en l’organització de la comunitat.
Cal que algun membre de la comu-nitat informi els nous veïns i
veï-nes de tot un seguit d’aspectes indispensables que els cal conèixer: les persones responsables de l’ac-tual Junta de Propietaris, el tipus d’organització per a la neteja de l’e-difici, l’abonament de les quotes, les principals normes de respecte i convivència i l’ús dels espais comu-nitaris.
Elaborar un protocol de benvinguda on s’expliquin aquestes qüestions i oferir-lo als nous veïns de l’escala és de gran utilitat.
EIXAMPLE
Matilde Alsina
T
ot és a punt per a la nova edició de la Festa Major de Sant Antoni que del 15 al 24 de gener omplirà els car-rers del barri d’activitats igresca. Començarà i acabarà amb foc i petards: els de la Ta-balada i Tronada del dia 15 (19.30 h) i els del Correfoc del dia 24 (20 h), i els amfitrions, els Diables de Sant Antoni,
aprofitaran l’ocasió per cele-brar el 25è aniversari envol-tats de convidats.
Entremig, activitats de tota mena, des de les que no po-den faltar a una Festa Major
fins a les novetats de l’edició d’aquest 2010. Entre les pri-meres, la cercavila d’inici de la festa i el pregó de Festa Major (dia 16), la benedicció dels animals (dia 17, a l’escola Pia Sant Antoni), el Gran Ball de Festa Major (dia 23, a l’enve-lat), la cercavila i els correfocs del dia 24 o la cavalcada dels Tres Tombs (dia 23). Pel que fa a les novetats –un aspecte que caracteritza les festes del barri i que ja fa vuit anys que n’inclou un grapat a cada programa–, n’hi ha per a tots els gustos: per als col·lec-cionistes (I Trobada de Col·leccionisme del dia 16) per als esportistes (I Triatló del dia 16); per als llèpols (I Concurs de pastissos ‘Memo-rial Xavier Bonastre’ del dia 16); per als solidaris (I Troba-da de Percussió Solidària del dia 16); per als conscienciats (Recicletades, el taller de jo-guines fetes amb material de rebuig del dia 17); per als
con-tistes (Contacontes de Tots Colors del dia 19); per als rei-vindicatius (Cercavila Recupe-rem els Carrers del dia 22), o per als patinadors (Sant Anto-ni Patina!, la patinada popular del dia 24).
No hi faltaran activitats per a petits i grans, la música, el te-atre, les xerrades i exposi-cions, com tampoc cites com el Trocantoni, el mercat d’in-tercanvi que ja fa deu anys que potencia l’intercanvi de tota mena d’objectes sense haver de gastar ni un euro.
El programa es pot consul-tar a www.barrisantanto-ni.info o a http://festama-jor.xarxantoni.net
3 Gener 2010
Imatge d’una edició anterior de la festa.
Activitats tradicionals i novetats
per a tots els gustos conformen el
programa d’una festa amb un
doble pastís d’aniversari: pels 25
anys dels Diables de Sant Antoni i
pels 184 dels Tres Tombs
Una tabalada i un
correfoc posen un
inici i un final
sorollós a nou dies
de festa
C I U TA DA N S O P I N E N
Silvia Reynoso
Cuidadora de gent gran
Sí que lo hago. Voy con mi hija y mi nieta, sobre todo a las activi-dades infantiles, a charlas y a pases de cine que se hacen en la carpa de l’avenida Mistral.
Merche Valero
Funcionària
Sí que hi vinc, sobretot a les activitats infan-tils, a les quals hi vaig amb els meus nebots. S’ho passen molt bé. El barri de Sant Antoni està molt ben situat i per festes hi ve molta gent. M’agrada.
Elisabet Parra
Periodista
Abans, quan el meu fill era petit, sí que hi par-ticipàvem molt, amb les mares de la guarderia i de l’escola. Ara ja és gran i el cap de setma-na ens n’anem. Els dies laborals, però, hi fem una ullada.
Hermenegild Clé
Enginyer i pianista
Sí, perquè participant-hi faig barri i això és molt important. M’agrada fer pinya amb els castellers i anar a les diferents activitats culturals. La Festa Major és molt divertida perquè hi ha molt ambient.
Robert Esplugues
Vigilant de seguretat
Sí que hi vinc, fan mol-tes activitats: la fira, els concerts... Les que m’agraden més són les activitats esportives, la gimcana i la benedicció d’animals, que m’agra-da perquè hi porto el meu gos.
Evaristo Sender
Confeccions El Rellotge
Sóc del barri de sem-pre, l’estimo i li dono suport al màxim. Quan arriba la Festa Major, col·laboro en el que cal-gui des de Sant Antoni Centre Comercial. És un plaer participar-hi.
A c o s t u m a a p a r t i c i p a r a l a f e s t a m a j o r d e S a n t A n t o n i ?
Sant Antoni celebra la Festa
Major del 15 al 24 de gener
1 8 4 A N Y S D E T R E S T O M B S
A
Els Tres Tombs bufen 184 espelmes amb un futur prometedor després que, fa quatre anys, un grup d’entitats que ara formen la Federació Tres Tombs de Barcelona n’agafés la bandera.
P L E D E L D I S T R I C T E
David Sabaté
L
a regidora del Districte, Assumpta Escarp, va encetar l’últim Plenari de l’any, el passat 1 de desem-bre, destacant la posada en marxa dels mercats provi-sionals de Sant Antoni i el Ninot. També va avançar que és a punt de finalitzar la remodelació de la Gran Via entre Aribau i Urgell, i que la gran plaça de l’avin-guda de Roma s’enllestirà al febrer. També va recor-dar que ja han acabat les obres en superfície de l’in-tercanviador del metro de l’estació de Diagonal, i que aquest començament d’any finalitzarà l’ampliació de voreres del carrer Balmes. En el transcurs del Plenari es va informar, també,so-bre el pressupost municipal previst per al 2010, que creix un 1,9% respecte a l’any anterior. S’hi destaca la inversió en atenció so-cial, que augmenta en un milió d’euros. Amb tot, se’n
va informar desfavorable-ment amb els vots en con-tra dels grups municipals de CiU i PP i l’abstenció d’ERC. Sí que es va donar llum verd al pla urbanístic per a l’ordenació d’una fu-tura escola bressol a
l’inte-rior d’illa delimitat pels car-rers Enric Granados, Ros-selló, Aribau i Còrsega, i a l’ordenació urbanística dels actuals equipaments de l’i-lla de Londres-Vil’i-llarroel. D’altra banda, es van apro-var les proposicions de grup de CiU, relatives a la millora del manteniment i la mobilitat a la plaça de Fort Pienc; i del PP, que instava a la posada en mar-xa dels equipaments educa-tius del districte previstos al pla de ciutat 2008-2011. Finalment, el president del Districte, Gerard Ardanuy, va llegir una declaració ins-titucional de solidaritat amb motiu del Dia Mun-dial de la lluita contra la SIDA , i Trini Capdevila, d’ERC, va llegir una decla-ració, seguida d’aplaudi-ments, en record de Jordi Ligüerre, expresident de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família.
Un moment del Plenari del Districte, el passat 1 de desembre.
El Ple dóna llum
verd a la futura
escola bressol de
l’Antiga Esquerra
de l’Eixample
El pressupost del Districte per al 2010
dóna prioritat a l’atenció social amb un
milió d’euros més d’inversió
El Districte presenta els
pressupostos per a l’any 2010
El carrer d’Argüelles (Diagonal) amb l’encreuament del pg. de Gràcia. (Foto: Maruja Redondo).
Història de la
Diagonal (I)
Enderrocades les muralles, en la segona part del segle XIX, s’obria una nova perspectiva urbanística per a Barce-lona en guanyar tot aquell espai reservat i preservat pels militars durant uns quants segles. El projecte va arribar de la mà d’Ildefons Cerdà i el seu model d’Eixample qua-driculat, però no tot: un carrer, una avinguda en diago-nal, dividia tot aquell entramat i s’internava en els terri-toris d’altres pobles del pla de Barcelona, com Gràcia, les Corts, Sant Martí de Provençals i Sarrià, els tres primers annexionats a Barcelona el 1897 i el darrer el 1921. El primer tros de la Diagonal que es va urbanitzar fou el comprès entre Pau Claris i el passeig de Gràcia a partir de l’any 1884. Era un tram que no pertanyia a Barcelona, sinó a la vila de Gràcia, l’Ajuntament de la qual va decidir, el 1891, posar a la nova via el nom d’Argüelles, un polític que no tenia cap relació amb Barcelona. Segons investiga-cions de Lluís Permanyer, l’origen del nom es podria tro-bar en la vinculació amb la maçoneria del polític i la d’al-gun representant del consistori gracienc.
El 1896, el traçat urbanitzat de la Diagonal ja s’estenia entre el carrer Bruc i el camp d’en Tuset, uns terrenys i una masia enclavats en el municipi de Gràcia, que arriba-va fins al que avui és la plaça Francesc Macià. Amb els anys, la pressió ciutadana i la disposició dels propietaris van fer que s’anés urbanitzant a poc a poc fins a arribar a Francesc Macià. Gràcia quedava incorporada a Barcelona el 1897, un fet que permetria a l’Ajuntament de Barcelo-na unificar els criteris de construcció i de nom de la via.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28
J. M. Contel
EIXAMPLE 5 Gener 2010
N O T Í C I E S
f
Invitació a l’exposició sobre Cerdà al CCCB
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) convida els veïns i veïnes de l’Eixample a veu-re l’exposició “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte”, que finalitzarà el 28 de febrer. Només cal presentar a l’entrada el retallable, vàlid per una entrada única, que s’inclou en la pàgina 4 d’aquesta revista. L’exposició explica com s’ha anat modulant l’Eixample en el transcurs dels darrers 150 anys.Senderisme i caminades per a la gent gran
Els espais de la gent gran organitzen caminades i ru-tes de senderisme gratuïru-tes per mantenir la bona forma física. A la programació d’aquest trimestre hi ha una passejada pels barris de Sant Genís, Mont-bau i La Clota el 28 de gener i una excursió al barri de Torre Baró el proper 4 de febrer. Cal formalitzar la inscripció 15 dies abans de l’activitat en els espais i casals de la gent gran de l’Eixample.Primera Beca en Arts Visuals Golferichs
Caterina Antonopoulou és la guanyadora de la pri-mera Beca Golferichs d’Arts Visuals, un ajut a la cre-ació orientat als artistes plàstics que vol fidelitzar els usuaris creatius del centre cívic i atreure nous públics. La jove creadora va imposar-se a la resta de participants amb la instal·lació interactiva ‘Babel’, amb la qual explica una mateixa història des de dife-rents punts de vista.Jocs i esport al parc Joan Miró
Aquest hivern, el parc Joan Miró ofereix tot un ven-tall d’activitats per gaudir de l’espai públic. Cada diumenge, del 10 al 31 de gener, hi ha tallers de par-ticipació lliure per a nens de 3 a 12 anys (aventura, jocs tradicionals, circ...) a les pistes esportives. Di-lluns i dimecres, el programa “Activa’t” organitza classes de tai-txi i txi-kung i caminades suaus i exer-cicis de memòria per a la gent gran.
Daniel Venteo
E
l centre cívic Golferichs va celebrar el passat mes de desembre els seus 20 anys de vida amb una nodri-da programació per a tots els públics. Amb el títol de “Golferichs, 20 anys amb tu”, entre els dies 17 i 19 de desembre va tenir lloc tot un se g uit d ’actes, entre els quals destaquen l’exposició fotogràfica “Sincronies en construcció” en què es fa un repàs a la trajectòria de l’e-quipament i paral·lelament a l’evolució de la mateixa ciu-tat de Barcelona des de 1989 fins a l’actualitat. L’exposició es va inaugurar el dia 17, després de l’espectacle inte-ractiu del clown Jango Ed-wards. Durant els actes de celebració també hi va tenir lloc una trobada per refle-xionar sobre el movimentveïnal dels anys 70, amb la participació de les associa-cions de veïns de Sant Anto-ni, Esquerra Eixample,
l’es-cr iptor Ig nasi Riera i l’arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. La progra-mació es completava amb vi-sites guiades a l’edifici i l’acte de lliurament de la primera Beca Golferichs d’Arts
Vi-suals. Al llarg de les seves dues dècades d’existència, aquest equipament munici-pal s’ha consolidat com un dels principals referents de la cultura de proximitat al districte de l’Eixample. Cada trimestre participen en les seves activitats una mitjana d’unes 2.500 persones atre-tes per la varietat de les pro-postes de la seva programa-ció cultural estable al llarg de tot l’any, que es comple-menta amb les activitats dels espais multimèdia i de fotografia de l’espai Francesc Català-Roca.
Les escoles mostren les seves instal·lacions durant les jornades.
Primària i ESO avancen les jornades de portes obertes
Redacció
E
ls centres públics i con-certats han avançat en-guany el calendari de portes obertes de cara a la campa-nya de matriculació per al curs 2010/2011. Aquest can-vi s'ha donat després que la Generalitat avancés aquest any el període de preinscrip-ció escolar a Primària i ESO, donat que el curs escolar co-mençarà més aviat. Per facili-tar la informació a lesfamí-lies, el Districte de l'Eixam-ple ha editat un fullet amb les adreces i els telèfons de cada centre i els dies con-crets de les jornades de por-tes oberpor-tes. Aquest díptic es repartirà a les escoles, els centres cívics i l'OAC (Aragó, 328) i es podrà consultar també al web del Districte: www.bcn.cat/eixample. Les jornades donen a conèi-xer el projecte educatiu de cad a centre, les seves
instal·lacions i els seus res-ponsables i professorat. Els col·legis i els instituts pú-blics de l'Eixample les cele-braran en dies concrets de la segona quinzena de gener, mentre que a les escoles bressol es faran a l'abril.
Més informació: Oficina d’Escolarització del Consorci d’Educació plaça Urquinaona, 6 Tel. 93 551 10 50.
El centre cívic Casa
Golferichs ha
celebrat el seu 20è
aniversari amb
unes jornades
commemoratives
Jango Edwards i la milícia dels ximplets, presents a la commemoració.
Una de les
princi-pals activitats és
una exposició sobre
la Casa Golferichs
G O L F E R I C H S - C A N S E R R A , U N A H I S T Ò R I A PA R A L · L E L A
A
La Golferichs comparteix una mateixa història amb un altre edifici modernista notable de l’Eixample: Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona. Impulsades com a residències privades, la seva trajectòria va ser desigual, fins que durant la Guerra Civil van ser requi-sades i convertides en seus d’organismes revolucionaris. Amb el triomf de la dictadura, totes dues es convertiren en escoles religioses. De fet, Can Serra ja ho era des de feia dècades. I totes dues van estar a punt de desaparèixer a causa de l’especulació immobi-liària els anys setanta. L’oposició veïnal les va salvar i, ja en democràcia, tots dos edificis foren finalment recuperats com a equipaments públics.
L
a façana modernista amb els seus cartells mantenen viu el record del seu passat. L’any 2004, la Joana Ibars va adquirir el local que del 1910 al 2000 va ocupar una antiga pastisseria i el va convertir en un restaurant original i acolli-dor. Al restaurant Reñé, que conserva també el nom de l’antic establiment, podrem gaudir d’u-na cuid’u-na de qualitat que ofereix plats tradicio-nals enriquits amb tocs innovadors. La combi-nació de sabors és una de les debilitats de la Joana, i això es manifesta en el gust per la fusió.Entre les propostes trobem una exquisida varie-tat d’arrossos de l’Empordà,risottosi pasta, en-tre moltes alen-tres opcions. L’àmplia oferta el fa un lloc escaient per a les ocasions i els clients més diversos. Disposen també d’un menú set-manal a un preu més que raonable. L’ambient agradable i la decoració exquisida complemen-ten la plaent experiència del paladar.
Restaurant Reñé
C. Consell de Cent, 362-364 Telèfon: 93 488 27 71
E L T A U L E L L
Un restaurant original amb passat de pastisseria
Reñé és restaurant des del 2004.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Jordi Miró
S
empre és un gran motiu de satisfacció poder comptar amb un nou centre dedicat a promoure la cultura popular i tradicional del nos-tre país. Així ho van donar a entendre el passat 27 de no-vembre els representants mu-nicipals i del Districte durant la inauguració oficial del nou centre de cultura popular i tradicional de la Sagrada Fa-mília, que durà a terme les se-ves activitats des de la seva nova ubicació, al número 16 del passatge de Sant Pau, un petit carreró sense sortida que neix a Sant Antoni Maria Claret –just davant de l’Hos-pital de Sant Pau– i s’acaba a l’interior d’una illa del’Eixam-ple. Es tracta d’una antiga fà-brica de paperines que feia molts anys que era tancada i que l’Ajuntament de Barcelo-na va recuperar per posar-la a disposició de diferents
enti-tats del barri, entre les quals els Castellers i els Geganters de la Sagrada Família, l’entitat de la Farfolla (el drac del bar-ri) i els Diables Bestialots es-purnats.
Els gairebé 200 m2d’espai
ser-viran perquè les entitats hi fa-cin els seus assajos, desin el seu material i es trobin entre
elles per, si és el cas, coordi-nar les activitats. “En principi és per a les entitats del Dis-tricte de l’Eixample, però hi són convidades totes aquelles entitats de cultura d’arrel ca-talana”, explica aBarcelona In-formacióLluís Subirana, presi-dent dels Castellers i responsable de l’espai. A la inauguració, el matí d’un dissabte assolellat, no hi va faltar de res, ni cercavila, ni gegants, ni gralles, ni caste-llers, ni tallada de cinta, amb la presència la regidora del Districte de l'Eixample, As-sumpta Escarp, el president del Grup Municipal d'ERC, Jordi Portabella, i el regidor adscrit, Ricard Martínez.
Més informació: Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Sagrada Família Passatge Sant Pau, 16
En faran ús les
entitats de cultura
tradicional del barri
Es tracta d’un nou equipament situat al
petit passatge de Sant Pau que servirà per
fer activitats de cultura popular
Assaig dels castellers el dia de la inauguració del nou centre.
Inaugurat el nou centre de cultura
popular de la Sagrada Família
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
Els contenidors de recollida de residus s’estan reno-vant i aviat hauran arribat a tots els districtes. Molts veïns i veïnes ja han comprovat que n’hi ha un de nou, amb la tapa de color marró. És el contenidor per a la recollida selectiva de matèria orgànica, la qual a partir d’ara es farà a tota la ciutat.
L’ampliació de la recollida orgànica al conjunt de Bar-celona és la gran novetat de la contracta de neteja 2009-2017, en funcionament des del novembre. Al contenidor marró, s’hi han de dipositar restes de frui-ta, verdura, carn, peix, closques d’ou, de marisc i de fruits secs, marro del cafè, restes de plantes i herbes o taps de suro, entre altres restes orgàniques. Per tal de facilitar el reciclatge orgànic als ciutadans i ciutadanes i de resoldre’n els dubtes, l’Ajuntament ha posat en marxa uns punts d’informació a tots els dis-trictes, els quals estaran oberts fins al 27 de febrer. En aquests punts, els veïns i veïnes rebran gratuïtament un cubell per dipositar la brossa orgànica, un recepta-ri de cuina i uns imants per al frecepta-rigorífic.
Punts informatius sobre la recollida orgànica: Ciutat Vella
Seu del Districte. Plaça Bonsuccés, 3
Eixample
Mercat de la Concepció. C. Aragó, 313
Sants-Montjuïc
Seu del Districte. C. de la Creu Coberta, 104
Les Corts
Oficina d’Atenció al Ciutadà. Plaça Comas, 18
Sarrià-Sant Gervasi
Consell Municipal del Districte. Plaça Consell de la Vila, 7, baixos
Gràcia
Oficina d’Atenció al Ciutadà. Plaça de la Vila, 2
Horta-Guinardó
Seu del Districte. Ronda del Guinardó, 49
Nou Barris
Seu del Districte. Plaça Major de Nou Barris, 1
Sant Andreu
Centre Cultural Can Fabra. C. Segre, 24
Sant Martí.
Plaça Valentí Almirall, 1, baixos
EIXAMPLE 7 Gener 2010
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió “Connexió Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12 a 14.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Revista Esquerra de l’Eixample Associació de Veïns i Veïnes Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79
Revista Cor Eixample
Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43
Revista ACelObert Sagrada Família C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10
Revista ACelObert Sant Antoni C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10
Revista Fort Pienc
Associació de Veïns de Fort Pienc Ali Bei, 94-96
Revista Sagrada Família Associació de Veïns Sagrada Família. C/ València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64
Sant Antoni 2000 L’Informatiu Associació de Veïns de Sant Antoni Av. Mistral, 30, pl. baixa.
INTERNET
Web d'obres
El nou web d'obres ofereix informació actualitzada setmanalment de totes les obres que s'estiguin fent a Barcelona, i inclou una bústia per atendre les consultes, les queixes i els suggeriments de la ciuta-dania.
www.bcn.cat/obres
Web de la Diagonal
El web de la Diagonal es renova amb més continguts, vídeos i un nou bloc on pots dir la teva sobre el procés de transformació d'una de les principals vies de la ciutat. www.bcn.cat/diagonal
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
L
a Federación Española de Depor-tes de Montaña y Escalada (FED-ME), amb seu a l’Eixample de Barce-lona, es caracteritza pel seu caràcter multidisciplinari, ja que treballa, amb voluntat de servei, pel desenvolupa-ment de diferents modalitats esporti-ves amb un nexe d’unió: la munta-nya. És a dir, a més a més de l’escalada, en totes les seves variants, la FEDME s’ocupa de l’esquí de mun-tanya, curses per munmun-tanya, alpinis-me, senderisalpinis-me, acampada amb fins alpinístics, excursions, baixades per barrancs i raquetes de neu, entre d’al-tres. A més a més, s’ocupa de les fun-cions reguladores –en matèria dere-fugis, senders o seguretat, per exemple–; de la creació i homologa-ció de programes formatius per a tècnics de muntanya de la Escuela Española de Alta Montaña (EEAM); entre les seves funcions també hi ha
la pedagogia pel que fa a seguretat i comportament a la muntanya, la professionalització dels tècnics i guies de muntanya, el suport als es-portistes d'elit, l’experimentació tèc-nica pel que fa als programes de tec-nificació de professionals, el suport al teixit associatiu (federacions au-tonòmiques, clubs, etc.) de l’estat i la coordinació a escala internacional, així com funcions delegades pel Go-vern espanyol com la representació en fòrums internacionals. De la mateixa manera, la FEDME abraça totes les activitats no esporti-ves que tenen relació amb els esports de muntanya i escalada: espectacles esportius, investigació, jornades, pu-blicacions, formació, etc.
La FEDME es va constituir l’1 de
ju-liol de 1922 sota el nom de Federa-ción Española de Alpinismo, perquè en el seu origen aquesta era la seva activitat principal. Més tard passaria a anomenar-se Federación de Monta-ñismo, i finalment va adoptar el nom actual.
Actualment, la FEDME compta amb més de 85.000 federats, 1.300 clubs i 18 federacions autonòmiques dedi-cats a la pràctica o competició dels es-ports de muntanya i/o escalada o que hi tenen alguna relació.
Més informació: FEDME
C. Floridablanca, núm. 84 Telèfon: 93 426 42 67 [email protected]
www.fedme.es
La Federación Española
de Deportes de Montaña
y Escalada (FEDME) és
una entitat privada sense
ànim de lucre, declarada
d’utilitat pública per la
seva tasca de promoció
dels esports de
muntanya i escalada
La FEDME compta amb
85.000 federats, 1.300
clubs i 18 federacions
autonòmiques
La muntanya és el nexe d’unió de les modalitats esportives que aplega la FEDME.
La FEDME, el paraigua sota el
qual viu el món de la muntanya
Pere S.Paredes
E
l 24 de gener tindrà lloc per al-guns dels carrers més impor-tants de l’Eixample la tradicional cursa del barri de Sant Antoni, que arriba a la seva XXXII edició. Amb 10 km de recorregut, la cursa té l’objectiu d’arribar als 3.300 par-ticipants. Les inscripcions, que es tancaran el 18 de gener o en arri-bar als 3.300 inscrits, es poden fer a www.championchip.cat/inscrip-cions, i www.cursasantantoni.cat www.championchip.cat, o alpolies-portiu Rocafort (c. Floridablanca, 41); Runnersworld (pg. García Fa-ria 25) o a Deportes Atletas-Do-mingo Catalán (carretera de la Bor-deta,7).
La inscripció a les curses infantils és gratuïta i es farà o bé el dissab-te 23 de gener de 10 a 20 hores a la Fira del Corredor –a l’escola Ferran Sunyer (c. Viladomat, 2-8)–, o el mateix dia de la cursa al pati interior del col·legi dels Sale-sians de Rocafort (Rocafort-Flori-dablanca).
Com va sorgir la idea de fer aquest llibre sobre la Setmana Tràgica?
Des de fa 25 anys investigo, a l’Arxiu Se-cret Vaticà, les relacions de Catalunya amb la Santa Seu. Als anys vuitanta, hi vaig trobar un fons de documentació referit a la Setmana Tràgica de 1909, i he esperat el centenari d’aquells esdeve-niments per publicar els documents i estudiar-los.
Què aporten aquests documents?
Primer de tot, els documents mateixos, els quals fins ara eren inèdits. Respecte a la Setmana Tràgica recullen testimo-niatges de primera mà dels qui la van viure i tots els despatxos, un centenar, del Nunci enviats a Roma i de Roma al Nunci, sobre la política i la política reli-giosa dels governs espanyols de Maura, Moret i Canalejas, que tenen a veure amb la mateixa Setmana Tràgica o amb les seves conseqüències.
Quines conseqüències exteriors van tenir els fets?
El Vaticà és una magnífica plataforma
per veure el ressò internacional que tin-gué la Setmana Tràgica, tant a la Santa Seu com a les diverses nunciatures dels països europeus. Així aquesta docu-mentació informa sobre les manifesta-cions hagudes a tot Europa arran de l’a-fusellament de Ferrer i Guàrdia.
Què en diuen, de Ferrer i Guàrdia?
Aclareixen un punt que alguns historia-dors fins ara negaven. Demostren que des de la Santa Seu es varen fer gestions per obtenir el seu indult. En concret, el cardenal Merry del Val intervingué prop de l’ambaixada espanyola a Roma perquè Pius X pogués demanar una pe-tició de gràcia a Alfons XIII a favor de Ferrer i Guàrdia. Les gestions es van fer, però Ferrer, mentrestant, fou ajusticiat.
I sobre les causes de la Setmana Tràgica?
S’analitzen des del punt de vista del Va-ticà i dels catòlics, i sobresurten el lerrouxisme, l’anarquisme, el socialisme i l’anticlericalisme.
Fou només una reacció anticleri-cal?
Seria massa simplista dir que la Setma-na Tràgica consistí solament en uns avalots anticlericals. Hi ha molts com-ponents. Però n’hi ha un que també és
analitzat per la documentació del meu llibre, que és el fenomen antireligiós de la Setmana Tràgica. En altres paraules, els fets del final de juliol de 1909 són més que anticlericals, són antireligio-sos. Deixant de banda els pillets i els aprofitats, els veritables revolucionaris volien un canvi de societat. Sense reli-gió, ni estat, ni capital, ni família, etc.
Tinc entès que els seus estudis van servir per organitzar un congrés?
Al voltant de la publicació de la docu-mentació de l’Arxiu Secret Vaticà, es van organitzar unes jornades sobre la Set-mana Tràgica, celebrades ja del 5 al 7 de maig d’enguany. Hi intervingueren deu investigadors i s’hi presentaren deu aportacions més. Tot això es pot trobar en les actes del congrés, que acaben d’a-parèixer, en el volum 82 de la revista Analecta Sacra Tarraconensia.
Què aporta aquest congrés?
En primer lloc l’alt contingut científic d’aquestes jornades i l’ús de fonts inèdi-tes. S’hi pot afegir també que en el con-grés s’ha aclarit el procés de mitificació de Ferrer i Guàrdia, així com el seu anti-catalanisme. Una altra novetat ha estat l’anàlisi de les possibles vinculacions en-tre la Setmana Tràgica de Barcelona i la Setmana Tràgica de Buenos Aires de 1919, i la presència d’activistes catalans fugits de la repressió, i que es movien també a l’Argentina.
I pel que fa a l’Església i la Setma-na Tràgica concretament, què ha remarcat de manera especial el congrés?
Moltes coses. Solament n’assenyalo una, i és que la relectura dels fets ha suscitat una reflexió de serena autocrí-tica de part de l’Església. D’altra ban-da, el catolicisme català i l’espanyol, en general, es veié en el compromís d’im-plicar-se més en l’acció social i la rei-vindicació de la justícia. Crec que no-més una altra institució, un municipi de Girona, ha fet també autocrítica i ha demanat perdó a un grup perjudi-cat pels seus veïns en aquella luctuosa Setmana Tràgica.
E N T R E V I S T A
Mn. Ramon Corts i Blay
, rector de la basílica de la Puríssima Concepció i historiador
Mn. Ramon Corts i Blay, al seu despatx de la basílica de la Concepció.
