• No se han encontrado resultados

Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Octubre 2010

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Octubre 2010"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

Cada any es diagnostiquen a Bar-celona al voltant de 4.000 nous malalts de càncer de còlon i recte, una malaltia que no acostuma a presentar símptomes fins que està molt avançada. L’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar han posat en marxa un programa de detecció precoç d’aquest tipus de càncer, l’impacte del qual es redueix si es diagnostica en estadis inicials. La campanya s’adreça a la població entre 50 i 69 anys i consisteix en una senzilla prova de sang oculta en femta, que s’analitza al labora-tori. Els beneficiaris del programa, realitzat en col·laboració amb una sèrie de farmàcies de Barcelona, són convidats a participar-hi per mitjà d’una carta.

Campanya de detecció

del càncer de còlon i recte

Sagrada Família es mobilitza

pel seu comerç de proximitat

ACTIVITATS

El 16 i 17 d’octubre,

les botigues surten

al carrer

OBJECTIU

Divulgar la riquesa

del teixit comercial

de Sagrada Família

PROJECTE

Forma part

del Pla comunitari

del barri

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Rosario Fontova

Periodista i autora del llibre

La Model de Barcelona. Històries de la presó

“En la posguerra

se recitaban versos

de García Lorca”

E N T I TAT S Pàg. 4

Associació de Veïns

Sagrada Família

Compleix quaranta anys

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 7

Carnet

de biblioteques

El carnet cultural de Barcelona

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Club del Còmic

Una de les novetats d’aquest any a la Biblioteca i centre cívic Sagrada Família

Pàg. 5

EIXAMPLE

B A R R I S D E

F O R T P I E N C

·

S A G R A D A F A M Í L I A

·

D R E T A D E L' E I X A M P L E

w w w. b c n . c at | O c t u b re 2 0 1 0

·

S A N T A N T O N I

L ' A N T I G A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E

·

L A N O V A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E

SUPLEMENT

El doctor Jaume Grau, amb dos membres del seu equip, coordina la campanya al Clínic.

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

XXXII edició de la

Cursa de la Mercè

Nou rècord

(2)

MÚSIC A

Dilluns 18 d’octubre

La veu

del violoncel

20.30 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302).

La violoncel·lista catalana Laia Puig interpretarà suites de J. S. Bach i B. Britten. Cal fer reserva prèvia al telè-fon: 93 488 05 90.

Dilluns 25 d’octubre

Clàssics i contemporanis

de la guitarra

20.30 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302).

Repertori variat amb temes de L. Brouwer, O. Musto-nen i M. Giuliani, entre d’altres.

Divendres 12 d’octubre

Concierto de encanto

21 h. Centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Concert de veu i violoncel a càrrec de Pau de Nut. Cal fer reserva prèvia al telèfon: 93 323 77 90.

EXPOSICION S

Fins al 29 d’octubre

Di-mencions

Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302). Escultures de Joan F. Oromí.

Fins al 12 de novembre

Colores

Centre cívic Casa Golferichs

(Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Enquadraments que fan ressaltar l’explosió dels colors a través de coincidències, diferents textures... Fotogra-fies de Santi Caralt.

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Director adjunt:Joan Ariza.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts:Joan Àngel Frigola.Redactora en cap:Felicia Esquinas.Redacció:Josep Maria Contel, Sonia Doctor, Joan Anton Font, Belén Ginart, Thais Gutiérrez, Pere S. Paredes, Miquel Pellicer, Daniel Romaní, Alexandra Rubio, Beatriu Sanchís, Daniel Venteo i Núria Mahamud.

Coordinació general:José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina García.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració:Ascensió García. Direcció d’Imatge i serveis Editorials. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

ATENCIÓ CIUTADANA

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC)

Aragó, 328, pl. baixa

Telèfon d’informació 010

(0,45?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.

Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.

Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Sagrada Família

Ptge. Sant Pau, 16.

Centre sociocultural Espai 210 93 265 36 45 Padilla, 210.

Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

Aula Ambiental 93 435 05 47 Lepant, 281.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33 Provença, 480.

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca pública Joan Miró93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16 Comte Borrell, 44-48.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample

i Fort Pienc 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80 Mallorca, 219, 2a.

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 28.

GENT GRAN

Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36 Comte Borrell, 44-46.

Espai Sagrada Família 93 450 89 17 Provença, 480.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 256 28 19 Mallorca, 425.

Of. de l’habitatge de l’Eixample

Ali Bei, 13-15

Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Eixample

Nàpols, 42-62.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Gran Via, 456.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Roger de Flor 902 500 179 Roger de Flor 194.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

Dispensari del carrer València 93 227 93 00 València, 184.

ACT IVI TAT S

Dimarts 26 d’octubre

Revolució#2 [Retorn als escenaris]

20 h. Centre cívic Sagrada Família (c. Provença, 480). Documental dirigit per Carles Bosch (Espanya, 2009). Més informació a www.europes-festival.eu

Dimecres 27 d’octubre

Travellers

20.30 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302).

Espectacle de dansa amb llenguatge de Contact Impro-visation a càrrec de Sebastián García Ferro, Joerg Hass-man i Daniel Werner, emmarcat en el Festival Europes.

Divendres 29 d’octubre

Nit d’ànimes

17.30 h. Centre cívic Sagrada Família (c. Provença, 480). Mostra de tradicions i creences, activitats i música prò-pies de la cultura popular xinesa.

Dilluns 8 de novembre

Isak Dinesen

o la passió de narrar

19 h. Centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491).

Un dels pseudònims de l’escriptora danesa Karen Bli-xen-Finecke, autora deMemòries d’Àfrica. Conferència a càrrec de Xavier Escribano, doctor en Filosofia per la UB.

INFAN T IL S

Diumenge 24 d’octubre

Nil i la casa de xocolata

12 h. Centre cultural La Casa Elizalde (c. València, 302). Activitat familiar de teatre i titelles organitzada per La pantomima.

Preu entrada: 3,10 euros.

L A C O M U N I T A T É S C O S A D E T O T S

Ajuda els teus veïns

quan ho necessitin

M

ostra consideració envers els teus veïns i veïnes i procura donar-los un cop de mà sempre que els faci falta, especialment a la gent gran.

Interessa’t i ofereix-te per si algun veí o veïna neces-sita en un moment donat

(3)

EIXAMPLE

Daniel Venteo

L

a major part de les asso-ciacions de botiguers i bo-tigueres de la Sagrada Família formen part de la Taula de di-namització Comercial del bar-ri. La Taula forma part del Pla comunitari i treballa per revi-talizar els sectors comercials d’àrees com ara els entorns del mercat i els Encants Nous.

És per això que enguany, coincidint amb la celebració del 40è aniversari de la

crea-ció de l’associacrea-ció de veïns, organitza una singular fira de comerç. Amb el lema “El co-merç també fa barri”, el cap de setmana del 16 i 17 d’octu-bre els botiguers i botigueres de Sagrada Família surten al carrer per organitzar tot un seguit d’activitats per convi-dar el conjunt de la ciutada-nia a conèixer la riquesa del teixit comercial de la zona. L’activitat festiva s’estructura en tres zones diferenciades. En primer lloc l’eix de

l’avin-guda Gaudí (entre els carrers Sant Antoni Maria Claret i Rosselló), on la fira presenta

les seves propostes al llarg de tot el cap de setmana amb ac-tivitats lúdiques a peu de car-rer dirigides al públic familiar com ara tallers de maquillat-ge, fabricació de pa i actua-cions musicals en directe. En segon lloc, a la zona del carrer Padilla i els entorns del mer-cat (entre Mallorca i Rosse-lló), on les botigues surten durant tot el dissabte dia 16 amb una ofer ta comple-mentària. Finalment, a la zona del carrer Aragó, en la confluència amb Dos de Maig i Enamorats, els comerciants dels Encants Nous també ocupen el carrer tot el

dissab-te. Com a vincle de les tres zones d’activitat, els comer-ciants del barri organitzen una gimcana amb pistes i jocs amb un recorregut pels tres espais principals de la fira. La gimcana té lloc el dissabte dia

16 a la tarda. La participació es fa mitjançant petits grups, fet que propicia l’oportunitat de fer una activitat en família o amics.

3

Octubre 2010

Els comerciants del Encants Nous formaran part del recorregut de la gimcana.

El comerç de Sagrada Família

celebra el cap de setmana del

16 i 17 d’octubre diverses activitats,

entre les quals hi ha una gimcana,

per promocionar les botigues

del barri

El Pla comunitari

del barri treballa

per dinamitzar la

xarxa comercial

Les botigues de Sagrada Família

fan una fira al carrer

C I U TA DA N S O P I N E N

M. Jesús Díaz Unió de Botiguers Sant Pau - Gaudí

Està molt bé. Ens hem posat d'acord totes les associacions de comer-ciants i això és molt important. Esperem que vingui molta gent i que sigui l'inici de més pro-jectes.

Yolanda Soriana Tècnica comunitària PDC Sagrada Família

És molt interessant. Les associacions es reuneixen per tirar endavant el mateix projecte, per unir esforços. Són comerciants amb horaris diferents i el treball en xarxa econo-mitza temps i recursos.

Pilar Gordillo Associació de comerciants rodalies del mercat

És molt interessant vist el moment pel qual estem passant tots els barris i, sobretot, la Sagrada Família a causa de les obres del TAV.

Jaume Torrens AV Sagrada Família

És molt important, per-què el turisme no com-pra al barri i fins i tot el comerç es veu substituït per botigues de souve-nirs molt discutibles. Cal potenciar la compra a les botigues del barri.

Judith Ribeiro Associació de comerciants Padilla

Ho hauríem de fer més sovint. El comerç de barri està molt mala-ment i s'han de fer coses per atraure o recuperar clients. És una llàstima que tinguem tant de turisme i no l'aprofitem.

Xavier Jové Associació de comerciants Encants Nous

Absolutament impres-cindible, perquè la situa-ció està molt difícil i si tots plegats no ens posem les piles encara anirà pitjor. Cal que ens fem visibles. Q u è o p i n a d e l p r o j e c t e d e d i n a m i t z a r e l c o m e r ç a l b a r r i d e S a g r a d a F a m í l i a ?

E L C O M E R Ç FA B A R R I

A

(4)

E N T I T A T S

Daniel Romaní

F

a quaranta anys, l’any 1970, a les darreries del llarg període franquista, va constituir-se l’Associació de Veïns Sagrada Família. Des d’aleshores, l’associació ha fet un munt de propostes de millora d’aquest barri de l’Ei-xample, caracteritzat no no-més pels seus coneguts mo-numents modernistes, sinó també pel comerç de proxi-mitat que hi ha i pels serveis i equipaments que s’hi han anat instal·lant. A més, l’As-sociació de Veïns i Veïnes Sa-grada Família s’ha consolidat amb el temps com un in-terlocutor acreditat i eficaç entre els veïns i l’Adminis-tració. També organitza nombroses activitats, com un certamen literari, del

qual ja s’han celebrat tretze edicions, la rebuda al barri de la Flama del Canigó, cur-sos de català per a nouvin-guts, tertúlies, i impulsa la

Festa Major del barri Sagra-da Família, creaSagra-da el 1979 per la mateixa associació. Amb motiu del quarantè aniversari de l’associació, s’ha realitzat una exposició itinerant, que es podrà veure a l’Hospital de Sant Pau del 15 al 19 d’octubre, i s’ha or-ganitzat l’activitat “Amb les

botigues al carrer, tots fem barri” el dia 16 d’octubre. L’actual president de l’As-sociació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, Jaume Torrens, afirma que “l’as-sociació ha estat decisiva perquè l’antiga fàbrica La Se-deta sigui avui un complex que alberga una escola, un institut i un centre cívic, que una altra antiga fàbrica, la SAFA, sigui la seu de l’escola Tabor i el poliesportiu Sagra-da Família, que l’Espai 210 sigui avui una realitat gestio-nada pels veïns mateixos, que s’hagi construït la plaça Gaudí i que l’avinguda Gaudí sigui un dels carrers més bo-nics d’Europa en el qual els vianants són protagonistes”.

Més informació:

Associació de Veïns Sagrada Família C. València, 415

www.avvsagradafamilia.org Exposició conmemorativa que es podrà visitar a l’Hospital de Sant Pau del 15 a 19 d’octubre.

L’associació és una

interlocutora

acreditada i eficaç

entre els veïns i

l’Administració

L’Associació de Veïns Sagrada Família,

creada l’any 1970, ha contribuït

decisivament a la millora del barri

L’Associació de Veïns Sagrada

Família fa quaranta anys

Imatge de l’edifici de l’hotel Colón construït per Andreu Audet. (Foto: Arxiu JMC)

L’hotel Colón

El 1888, Artur Vilaseca va instal·lar un gran cafè a la plaça Catalunya, a tocar del passeig de Gràcia, el qual, pel seu es-til, va ser ràpidament conegut popularment com “La Paja-rera”. L’èxit d’aquest cafè va durar fins al mes de febrer de 1895, quan va plegar per donar pas a un nou edifici, l’hotel Colón, amb projecte de l’arquitecte Andreu Audet, entre el final del segle XIX i començament del XX.

A la planta baixa de l’edifici, s’hi instal·là un local que ben aviat es va convertir en un punt de referència i de trobada de la societat barcelonina. L’hotel Colón passà ràpidament de ser un cafè amb salons de billar, a convertir-se en un dels millors hotels d’Europa, a més de ser reproduït en moltes postals de l’època.

El 1919, l’edifici va ser enderrocat i en el seu lloc es va construir un nou hotel projectat per l’arquitecte Enric Sag-nier. El 1924, en crear-se Ràdio Barcelona, la primera emis-sora radiofònica d’Espanya, l’antena de l’emisemis-sora es va ins-tal·lar a la coberta de l’edifici.

Una dècada després, durant la guerra civil, l’hotel Colón hi va tenir un paper important. Primer, el 19 de juliol, es van fer forts dins l’hotel un grup dels militars revoltats contra el govern legal de la República. Poc després, l’hotel va ser confiscat pel PSUC, que es va instal·lar en l’edifici. Durant els fets de maig de 1937 es va produir un combat intens entre les forces del PSUC, atrinxerades a l’hotel, i les de la CNT i POUM, atrinxerats a l’edifici de la Telefònica. Acabada la guerra, com que l’edifici estava molt malmès, va ser tancat fins que al començament dels anys quaranta va ser enderrocat i al seu lloc se’n va aixecar un de nou d’estil neoclàssic, obra d’ Eusebi Bona i Puig i amb escultures de Frederic Marés.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

L’establiment va obrir l’any 1963.

G

uants Victoriano és un establiment que ens transporta anys enrere, quan les co-ses es feien ben fetes, amb ofici, i amb la in-tenció que duressin. El Victoriano era natural de Madrid i allà va exercir l’ofici de guanter durant molt de temps abans d’obrir la botiga a Barcelona l’any 1963. El negoci va passar al seu fill, el Luís, i ara que està jubilat el porta la seva, la Carmen, que va haver d’aprendre l’ofi-ci per sumar-se al negol’ofi-ci. Fan guants a mida de tota mena, però sobretot de cerimònia. Es mira que combinin bé amb altres

comple-ments i amb el vestit, i se satisfan els capricis de la clientela. Sorprenen les antigues màqui-nes de cosir que utilitza la Carmen en el seu treball. No menys curiosa és la llibreta que ens mostra, en què apareixen siluetes de mans resseguides, allò que tots hem fet de pe-tits; així de natural és la manera de prendre’n la mida.

Guants Victoriano C. Mallorca, 195 Telèfon: 93 454 06 82

E L T A U L E L L

Manté l’ofici de guanter

(5)

EIXAMPLE 5

Octubre 2010

f

Caminades i senderisme per als més grans

Els espais de gent gran de l’Eixample inicien la tem-porada de caminades i senderisme. La durada dels itineraris és de tres a quatre hores i la inscripció es pot fer a qualsevol dels sis casals i espais de gent gran del districte. La propera sortida serà el 2 de no-vembre a Vallirana, Sant Ponç i Corbera. Abans, hom pot apuntar-se a una caminada molt més propera: el barri de Gràcia, el 21 d’octubre.

I després de Beijing 95, què?

La Casa Elizalde acull el 23 d’octubre la Jornada Parti-cipativa de les Associacions de Dones, la qual enguany té com a tema “Beijing 95 + 15 anys. Avui al 2010, on estem”. Tres taules rodones amb dones expertes en el món del feminisme i la política faran una reflexió so-bre si s’han complert molt o poc els compromisos acordats a la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, celebrada fa quinze anys a la capital xinesa.

Tardor a l’Illa amb dansa tradicional

El cicle Tardor a l’Illa es centra de nou en el món de la dansa tradicional de la mà de dos reconeguts esbarts del districte: Ballets de Catalunya i l’Esbart Gaudí. Les properes actuacions seran als jardins de Tete Montoliu (16 d’octubre), de Jaume Perich (17 d’octu-bre), de l’Antiga Fàbrica Bayer (24 d’octud’octu-bre), de Montserrat Roig (24 d’octubre) i d’Enric Granados (1 de novembre). Més informació a: www.bcn.cat/ei-xample.

IPSI i Fàsia opten als premis Catalunya

El Consell Escolar del Districte de l’Eixample ha pro-posat les escoles IPSI i Fàsia com a candidates als Premis Catalunya d’Educació pel seu projecte Escola Amiga. És un projecte conjunt per tal de dur a la rea-litat el concepte d’escola inclusiva, que faciliti la inte-gració de determinats alumnes amb un fracàs previ a l’escola ordinària i que ara cursen estudis a l’escola especial.

El cinema Alexandra ara també és teatre.

El nou Alexandra aposta per un teatre en clau d’humor

A.Rubio

D

es de l’1 de juliol que es va portar a escenaHermanos de Baile, l’Alexandra ha ampliat la seva programació teatral de manera continuada i alternati-va. “Amb aquesta idea prete-nem revolucionar un espai cèn-tric, com és l’Alexandra, que permeti presentar diverses ini-ciatives artístiques i alhora aprofitar al màxim les seves sa-les”, afirma Josep Salvatella, di-rector del Teatreneu i

promo-tor aliat amb Ramon Colom, director dels cinemes Alexan-dra.

L’humor propi dels espectacles del Teatreneu és una part de la programació teatral de l’Ale-xandra i les obres de teatre es representen en català, castellà i anglès aleatòriament. A banda de la programació ge-neral, la sala 6, situada al bar del cinema, s’ha destinat a or-ganitzar trobades d’artistes més o menys coneguts que

provaran davant del públic els seus monòlegs, trucs de màgia i música en directe. Aquestes actuacions són gratuïtes i co-mencen a partir de les 22.30 h, tots els dilluns, dimecres i di-jous. En conjunt, una proposta innovadora que promou el ci-nema, el teatre i la música gai-rebé els 365 dies de l’any.

Més informació: www.teatrealexandra.com Telèfon: 93 285 37 12

N O T Í C I E S

Belén Ginart

E

l càncer de còlon i recte és la segona causa de mort per càncer a Catalunya, des-prés del càncer de mama en dones i de pulmó en homes. Cada any, es diagnostica en 4.000 persones, i la seva in-cidència és relativament fre-qüent entre la població més gran de 50 anys. La detecció precoç de la malaltia és fona-mental a l’hora de tractar-la amb èxit. Si es diagnostica en un estadi inicial, les possibili-tats de superar-la són altes. El problema és que no sol pre-sentar símptomes fins que no està molt avançada. Ajudar a detectar-la a temps a fi de re-duir-ne la mortalitat és l’objec-tiu del programa de detecció precoç que l’Hospital Clínic i l’Hospital del Mar impulsen conjuntament a Barcelona. La campanya s’adreça als

ho-mes i dones entre 50 i 69 anys d’edat, i es desenvolupa en di-ferents fases. El procés s’inicia amb una carta informativa que els candidats reben al seu domicili. La missiva va segui-da d’una altra, 15 dies més tard, en què es convida els destinataris a participar en el

programa de detecció precoç. Si hi accedeixen, s’han de po-sar en contacte amb una farmàcia propera al seu domi-cili que col·labori en la cam-panya (un document annex a la carta especifica la relació d’establiments participants), que actua d’enllaç entre el pa-cient i el laboratori. El

procedi-ment per a la detecció precoç consisteix en la realització d’u-na senzilla prova que ad’u-nalitza la presència de sang oculta en femta. Si el resultat és negatiu, dos anys més tard el pacient rebrà una nova invitació per fer-se la prova de sang oculta en femta. Si és positiu, és a dir, si es confirma que les res-tes contenen sang, se cita el pacient per practicar-li una co-lonoscòpia; la presència de sang acostuma a ser indicativa de l’existència de pòlips a l’in-testí, els quals no són necessà-riament malignes. La colo-noscòpia permet aclarir la naturalesa dels pòlips i, si es considera necessari, possibili-ta l’extracció de mostres de tei-xit que permetran confirmar el diagnòstic. El programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte es va engegar al final de l’any passat, i la seva acollida ha desbordat les ex-pectatives, segons confirma el doctor Jaume Grau, coordina-dor de la campanya a l’Hospi-tal Clínic.

L’Hospital Clínic i el del Mar impulsen una

campanya de prevenció del segon càncer

més mortífer a Catalunya

Fullets informatius i material de la campanya.

El programa

s’adreça a homes

i dones entre

50 i 69 anys

(6)

Sonia Doctor

L

a Biblioteca i el centre cívic de la Sa-grada Família comencen el nou curs amb un programa d’activitats renovat i una àmplia oferta de tallers i propostes culturals. A més dels serveis habituals de la biblioteca, aquest mes d’octubre es posa en marxa el Club del Còmic, un club de lectura adreçat especialment als joves que farà un recorregut per l’obra

de diferents autors i gèneres. La biblio-teca continua oferint el Servei de Prés-tec i Lectura a Domicili, pensat per a les persones amb dificultats de mobilitat i per a la gent gran o persones amb pro-blemes de visió que no poden gaudir del plaer de llegir.

A més de les petites col·leccions temàti-ques, el centre disposa de l’Espai Jove i l’Aparador, un fons especial amb les

úl-times tendències en videojocs, rol, nar-rativa o còmic.

La biblioteca es coordina amb el centre cívic per oferir dos programes d’activi-tats complementaris i ampliar l’oferta per als usuaris. A més dels tallers tri-mestrals, el centre disposa de tres ser-veis específics per a infants, famílies, nadons i persones grans.

L’espai infantil, per a nens de 3 a 12 anys, ofereix diferents activitats educa-tives i de joc per fomentar la imaginació i la creativitat dels infants. A més dels tallers a l’aula, com el d’Expressió o el de Medi ambient –on aprenen a culti-var l’hort i a reciclar–, el centre organit-za sortides a diferents espais del barri. L’espai familiar i del nadó és un espai on pares i mares poden treballar aspectes importants de l’educació i el desenvolu-pament dels nadons. Finalment, l’Espai de Gent Gran ofereix cada trimestre ta-llers de ioga, tai-txi i gimnàstica, i orga-nitza periòdicament tertúlies, xerrades, balls, visites culturals i excursions..

Més informació:

Centre cívic i Biblioteca Sagrada Família Carrer Provença, 480 93 450 87 33 / 93 450 89 17

E Q U I P A M E N T S

Espai d’Internet per a nens a la biblioteca.

E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N

O

G R U P S M U N I C I PA L S

Aquest mes d’oc-tubre tindrem la bona notícia de la posada en marxa del nou centre de serveis socials a la Dreta de l’Ei-xample, concretament a la plaça Tetuan. Amb aquest, tots els barris de l’Eixample disposa-ran del seu centre de serveis socials, però no ens aturem aquí. Estem millorant els ja existents en altres barris, com és el cas del barri de Sant Anto-ni i els nous equipaments del carrer Borrell, a l’Esquerra de l’Eixample. Millorar un barri, millorar la ciutat, no és només millorar carrers, encara que també ho és. La ciutadania re-quereix de nous equipaments que donin resposta a les seves necessitats. Crear una xarxa de biblioteques públiques, d’esco-les bressol, de centres cívics i també de centres de serveis so-cials permeten una societat més cohesionada i amb accés a molts més serveis. Continuem treballant, doncs, per sortir de la crisi, i sobretot, per ajudar aquells i aquelles que pitjor ho estan passant en aquests moments.

Atenció social per a tothom

PSC. Ramon Nicolau

Si aconseguim la confiança dels ciutadans i ciuta-danes, reorienta-rem la gestió dels afers públics a l’Eixample, cer-cant sempre la satisfacció i la complicitat dels seus veïns i veïnes, els quals tractarem com si fossin clients, amb noms i cognoms, i no pas com anònims administrats als quals aplicar rígidament una densa normativa. La paradoxa actual és que l’Administració més propera es veu sovint com una administració llunya-na i insensible, però que, alho-ra, barra el pas a la iniciativa i és massa normativista: ras i curt, multa molt i no ajuda prou. Per a CiU, la prioritat no serà l’intervencionisme impla-cable, sinó el benestar, la con-vivència i l’emprenedoria des del compliment de la llei. Hi tindrem com a aliats, però amb més recursos i més ben organitzats, els bons treballa-dors públics que hi ha al Dis-tricte. Aquest serà, així, una instància administrativa valo-rada pels veïns i veïnes de l’Ei-xample.

Eixample, un districte proper

CiU. Gerard Ardanuy

Durant aquests dies, s’està pro-duint a l’Ajunta-ment de Barcelo-na el debat sobre les ordenances fiscals per al 2011, és a dir, els impostos i les taxes municipals que s’aplicaran als veïns i comerciants de Barce-lona l’any vinent. L’Eixample és un dels districtes més afectats per aquest debat, no només per-què és el més populós (més de 270.000 habitants), sinó també perquè els seus barris són els que més comerç de proximitat concentren. El nostre districte, el cor de la ciutat, ha de conti-nuar bategant amb força, i, per fer-ho, necessita sortir de l’ofega-ment econòmic d’uns impostos i unes taxes municipals que fan de Barcelona una de les ciutats més cares de Espanya. L’Eixam-ple no es una excepción a otras peticiones barcelonesas como luchar contra la crisis y la delin-cuencia aumentando el número de policías, la atención a las per-sonas, con más equipamientos y servicios sociales, y con una in-migración ordenada que cumpla la ley y respete la ciudad y el país que les acoge.

Hereu ofega el cor de la ciutat

PPC. Alberto Fernández

L’Eixample ha en-gegat el curs amb una nova escola bressol, l’EBM Barrufets, que se suma a les altres nou que estre-na enguany Barceloestre-na, set de nova construcció i la resta tras-lladades o rehabilitades total-ment. Per al curs vinent està prevista l’obertura de trenta centres més, fruit d’una aposta ambiciosa del govern munici-pal, que es va proposar a l’inici del mandat doblar les places d’escolarització pública en la franja de 0 a 3 anys. Ho compli-rem i ho facompli-rem, tot i haver to-pat amb un context de crisi so-brevinguda que ha portat moltes ciutats a ajornar o reta-llar les seves inversions i la seva despesa social, mentre que a Barcelona l’hem enfortit. No conec cap altra ciutat que inau-guri desenes de centres escolars en un mandat marcat per la cri-si. Des d’ICV-EUiA, creiem ple-nament en l’aposta per una educació de qualitat, amb una xarxa d’equipaments estesa per tots els districtes, que ofereixen cohesió social i equitat territo-rial.

Deu noves escoles bressol malgrat la crisi

ICV-EUiA. Ricard Gomà

El 10 de juliol d’enguany Catalu-nya va viure la manifestació més important de la seva història, amb més d'un mi-lió i mig de catalans que van sortir als carrers de Barcelona en defensa de la voluntat dels ciutadans de Catalunya expres-sada en referèndum i en rebuig de la sentència d'un Tribunal Constitucional que deixa les as-piracions d'una part cada vega-da més gran del poble de Cata-lunya fora del marc constitucional espanyol. El 7 de novembre, amb la visita del Papa Benet XVI, Barcelona serà notícia al món i el paisatge urbà de l’Eixample, plataforma urba-na on s’esdevindrà bourba-na part de la visita, serà fotografiada i fil-mada per tots els mitjans que cobreixin la notícia. Un escena-ri excel·lent, doncs, per mostrar al món els nostres símbols i in-ternacionalitzar la determina-ció del poble català a decidir per ell mateix sobre el seu futur. El 7 de novembre pengem les se-nyeres als balcons.

El 7 de novembre, senyeres al balcó

ERC. Ricard Martínez

La Biblioteca Sagrada Família

obre un Club del Còmic

Per a barcelonins

encuriosits

Si algú pensa que ho sap tot so-bre Barcelona, aquest és el seu llibre. Són 772 propostes inespe-rades, “resultat d’una tria perso-nal i subjectiva”, diu l’autora. Què tal descobrir el lloc on Lorca va llegirDoña Rositaa Margarida Xirgu? O visitar una de les dues úniques botigues de canelobres d’Europa? O...?

Barcelona Insòlita Autors: Neus Bergua Edita: Ajuntament de Barcelona PVP: 28 euros

(7)

EIXAMPLE 7

Octubre 2010

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV

“Connexió Barcelona”

De dilluns a divendres, de 17 a 20 h “Info Barris”. Dimarts a les 14.40 h Canal 26 TDT

www.btv.cat www.btvnoticies.cat

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Esquerra de l’Eixample Av. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79

Revista Cor Eixample

C/ Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista ACelObert Sagrada Família C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10

Revista ACelObert Sant Antoni C/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10

Revista Fort Pienc C/ Alí Bei, 94-96

Revista Sagrada Família

C/ València, 415, baixos. Tel. 93 459 31 64

Sant Antoni 2000 L’Informatiu Av. Mistral, 30, pl. baixa.

INTERNET

Web Plànolbcn

Tots els carrers de la ciutat per veure quins mitjans de transport i serveis de tot tipus hi ha en cada lloc. A més, es pot configurar el plànol segons les necessitats. Totes les consultes sobre els carrers de la ciutat, a un clic.

w20.bcn.cat/Guiamap/Default.aspx

Web Cap de setmana

Per conèixer totes les activitats culturals i d'oci que ofereix Barcelona: propostes teatrals, esportives, cinematogràfiques, culturals... I també rutes per Barcelona, exposicions, activitats infantils i llibres. w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHome LinkPl/0,4022,120312746,00.html

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

E

l 19 de setembre, a Barcelona es va sentir de bon matí el tret de sortida de la clàssica prova popular atlètica, la XXXII edició de la Cursa de la Mercè, que, com cada any, ha superat el nombre d’inscrits respec-te de l’any anrespec-terior. En total van ser 11.881 corredors els que van pren-dre la sortida, i així la cursa va batre el seu rècord absolut de participants, amb quasi 2.000 atletes més que a l’edició del 2009, en què van partici-par 10.180.

Dies abans del tret de sortida, que s’havia de disparar a l’avinguda Rius i Taulet, els organitzadors van tan-car les inscripcions, quan es va arri-bar als 12.000 inscrits, per motius

de logística. El recorregut d’aquest any, igual que el de l’any anterior, va passar per la Gran Via, Marina, Ur-quinaona, ronda Sant Pere, plaça Ca-talunya, ronda Sant Antoni, Sepúl-veda, Paral·lel (anada i tornada) i plaça Espanya.

L’atleta de Badalona Pol Guillén, amb 30 min 04 s, i la manresana Meritxell Calduch (35 min 14 s), tots dos del FC Barcelona, es van imposar en aquesta XXXII Cursa de

la Mercè, de manera que van posar fi al domini dels atletes marroquins de les edicions passades.

D’aquesta festa esportiva, també en va gaudir el lleidatà Ignasi Bonjoch, veí de l’Eixample, el qual va manifes-tar: “Fa poc que visc aquí a Barcelo-na, i també fa poc que he començat a córrer, però trobo que és una de les proves populars amb més ambient que hi ha! És molt bonic córrer per Barcelona”.

El clàssic de la Festa

Major de Barcelona, la

Cursa de la Mercè, va

viure la seva edició més

multitudinària amb un

increment del nombre

d’inscrits

Pol Guillén i Txell Calduch

van adjudicar-se

l’edició 2010

La prova es va córrer el 19 de setembre. Aquí, al seu pas per plaça Catalunya.

La Cursa de la Mercè torna

a superar el nombre d’inscrits

Redacció

Imaginin un carnet que permeti gaudir d’un fons de milers de lli-bres, revistes, pel·lícules i CD a les 200 biblioteques de la provín-cia de Barcelona. Que permeti utilitzar-hi Internet, tenir un ser-vei de lectura a domicili o partici-par en clubs de lectura, tot gra-tuïtament. Imaginin un carnet que també ofereixi descomptes i promocions als museus, llibre-ries, cinemes, sales de concert, teatres, festivals i altres espais com ara el Zoo de Barcelona. Aquest carnet és el carnet de Bi-blioteques de Barcelona. El document, que és gratuït, es pot demanar a les biblioteques de

la ciutat o a la pàgina web www.bcn.cat/biblioteques. Gaire-bé la meitat dels barcelonins (el 45,8 %, unes 600.000 persones) ja el tenen. Els seus avantatges són molts. Hi ha descomptes de fins al 30% als museus, tarifes reduïdes als cinemes i als con-certs (hi ha teatres que ofereixen descomptes del 50%...). Els titulars del carnet poden subscriure’s al butlletí electrònic mesbiblioteques.com, amb infor-mació actualitzada de l’oferta d’activitats a les biblioteques i dels descomptes puntuals o espe-cials que ofereixen les entitats adherides al conveni amb Biblio-teques de Barcelona.

Més informació:

www.bcn.cat/biblioteques

El carnet cultural de Barcelona

(8)

Com sorgeix la idea de fer un llibre sobre la presó Model? Después de hacer el libro del centena-rio del Palau de Justícia con Federico Vázquez Osuna, pensé que se podía hacer otro sobre la Presó Model, un equipamiento que desaparecerá en unos años, y presenté el proyecto a la Conselleria de Justícia, que lo aprobó. Llavors?

El libro empezó siendo un estudio so-bre el edificio y acabo siendo un libro sobre las personas que estuvieron en-carceladas en el centro, de manera que el tema arquitectónico quedó en un segundo plano.

Quan es comença a construir? El proyecto de construcción comienza a mediados del siglo XIX y se consoli-da coincidiendo con la Exposición Universal de 1888, el Plan Cerdà, el derribo de las murallas, siguiendo la filosofía de Cerdà, de construir una serie de equipamientos básicos para la ciudad como el Palau de Justícia, la

Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic y la Presó Model.

Per què el nom de Model? Porque los arquitectos Salvador Vi-nyals y Josep Domènec i Estapà reci-bieron el encargo de proyectar un edi-ficio que sustituyera la miserable cárcel que había en el Raval y que te-nía que ser un modelo tanto de arqui-tectura penitenciaria, pionera en Es-paña, como un lugar de rescate moral de los presos, por eso se llamo Mode-lo, pero en seguida dejó de serlo. Quan va entrar en

funcionament?

La cárcel, aún sin terminar y después de dieciséis años de obras y disputas administrativas, empezó a funcionar en 1904.

Per què van escollir aquest lloc per ubicar-la?

Hubo varias propuestas más, una de ellas en Sant Andreu de Palomar, pero al final fructificó el sitio donde está, porque estaba en un extremo del Ei-xample, donde había una reserva de terreno y era una zona que podía de-dicarse a este tema.

Què té la Model de mite o llegenda?

La Modelo tiene diferentes leyendas urbanas, pero la realidad demostrable supera la ficción. Ha habido fugas de película, momentos dramáticos y te-rroríficos, pero también es cierto que en la posguerra, en pleno franquismo, se organizaban conferencias sobre el surrealismo, se recitaban versos de García Lorca, temas que darían para varias películas.

I el que més l’ha sorprès? La época en que fue cárcel de mujeres también. Al cerrarse la de les Corts y hasta que no se construyó la de la Tri-nitat, la Modelo destinó una pequeña galería a cárcel de mujeres. También me ha interesado muchísimo la Mode-lo de 1937, cuando después de Mode-los he-chos de mayo la cárcel acogió presos

fascistas y presos antifascistas, un ex-traño cóctel que la hacía casi ingober-nable.

Què ha estat el pitjor que ha trobat?

La época más siniestra fue la que em-pezó con la entrada de Franco en Bar-celona. Fue una época de terror donde en la Modelo se llegaron a concentrar más de 13.000 hombres y de donde salían, en aquellas madrugadas terri-bles, camino del Camp de la Bóta para terminar en la fosa común del Fossar de la Pedrera de Montjuïc.

I un record?

El libro en cierta manera es un home-naje a todas las personas que estuvie-ron allí de una forma injusta y cuyas peripecias están condenadas a caer en el olvido, hablo sobre todo de los pre-sos antifranquistas de los años 40 y 50 (comunistas y anarquistas) o de los presos de la generación TOP, que eran muy jóvenes en los años 70 y militan-tes de la izquierda extraparlamentaria.

El llibreLa Model de Barcelona. Històries de la presóes pot consul-tar al web de la Conselleria de Jus-ticia. www.gencat.cat/justicia

E N T R E V I S T A

Rosario Fontova

, periodista i autora del llibre

La Model de Barcelona. Històries de la presó

Rosario Fontova amb el llibre de la presó Model.

Al llarg de més de cent anys la presó Model de

Barcelona ha conviscut amb la ciutat, una

convivència que gairebé mai ha estat fàcil. Ara,

en portes de la seva desaparició, la periodista

Rosario Fontova n’ha escrit un llibre

“La Modelo tiene

diferentes leyendas

urbanas, pero la realidad

demostrable supera

la ficción”

“En la posguerra

se recitaban versos

de García Lorca”

Referencias

Documento similar

Since on-diagonal heat kernel bounds give L 1 –L ∞ -smoothing in the linear case, we are able to transfer such estimates to the nonlinear setting (GPME) by using G I −L as a

Asimismo, Navarro Tomás (1918b: 385-386), en un estudio sobre la duración de las consonantes, describe primero un pequeño elemento vocálico "r interior de sílaba

LA diGnidAd Y SUS MAniFeSTAciOneS en eL ORdenA- MienTO cOnSTiTUciOnAL eSPAÑOL. l as VErtIEntEs constItucIonalEs dE la dIgnIdad. l as modalIdadEs dE la dIgnIdad En normas jurídIcas y

rara la aproximación del sistema político francés; las Monarquías hacen una buena acogida al Consulado, ré- gimen que pone fin a la anarquía francesa y que aca- bará, seguramente,

Por ello, y habida cuenta que la reserva puede implicar la suspensión, modificación o re- vocación de un acto de apertura de la cosa al uso público y, en todo caso, la denegación

a) El análio.¡i-; del origen y evolución del estado en las comu- nidades de la Edad del Bronce y la relación de l as transfor- maciones sociales con los sistemas

rírse al interés que la Unión Soviética lia despertado en todos los sectores de la opinión británica desde que lucha con- tra Alemania, el autor contesta a la pri- mera

En aquest sentit, encara que majoritàriament els conreus propugnats van coincidir amb les propostes que es feien a d’altres regions europees, la insistència dels nostres agrònoms