Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Novembre 2005

(1)

Antoni Navarro i Joan B. Isart han estat les persones proposades pel Districte per rebre les Medalles d’Honor de la Ciutat. Els mèrits reconeguts han estat les seves tra-jectòries cíviques, viscudes des d’entitats representatives de la gent gran, en un cas, i des del mo-viment associatiu, en l’altre. Entre altres assumptes, en el ple d’octu-bre on es van fer públiques aques-tes candidatures també es va in-formar de la delimitació d ’un entorn de protecció comú per a les cases Batlló i Ametller, de Gaudí i Puig i Cadafalch, respectivament. Així mateix, es va donar la benvin-guda a l'inspector en cap de la nova comissaria dels Mossos d’Es-quadra, en Joan Figuera.

Entorn de protecció comú per

a les cases Batlló i Ametller

L’entorn de la Casa Batlló tindrà una protecció especial.

REHABILITACIÓ

L’ha feta un taller

d’ocupació gestionat

per Barcelona Activa

NOVETATS

El Punt d’Informació

Juvenil i l’aula

de noves tecnologies

OBJECTIUS

Donar suport a iniciatives

gestionades per joves

i promoure la creació

EIXAMPLE

_{B A R C E L O N A}

Pàg. 3 S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • N o v e m b r e 2 0 0 5

w w w. b c n . e s

Pàg. 5 E N T R E V I S TA Pàg. 8

Miguel Santalices

Promotor de l’ús de la bicicleta

“La bicicleta aporta

a la societat

més benestar

que problemes”

E N T I TAT S Pàg. 4

Grup d’Afectats

d’esclerosi

múltiple

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Activitats esportives

extraescolars per

a tothom

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Síndica de Greuges

La defensora dels drets dels ciutadans de Barcelona E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

L’Annex de la

Casa Golferichs

(2)

EIXAMPLE

2 Novembre 2005

E I X A M P L E

B A R C E L O N A

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Aragó, 311.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.

Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253 de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai de Gent Gran

M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.

Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Atenció a la Dona 93 256 28 19 Mallorca, 425

Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.

Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Eixample Nàpols, 42-62.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22 Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20 SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Mossos d’Esquadra 088 Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179 València, 377-379

Dispensari de carrer València 93 227 93 00 València, 184

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Diumenge 13 de novembre

Sueños mágicos

A les 12 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Espectacle de màgia. A partir dels 7 anys.

El secret del pelegrí

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

De la Cia. Bufanúvols. Un rei bo i savi acull un pelegrí a casa seva i enceta amb ell una profunda amistat.

Estofat espacial

A les 12 h. C. Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433) De la Cia. Katapum-Ximpum Teatret.

Juga amb nosaltres

A les 12 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Jocs ludicocreatius dirigits per diversos personatges fantàstics De la Cia. Quatre Vents. A partir de 5 anys.

Monstres i altres bèsties terrorífiques

A les 12 h. Casa Elizalde (València, 302)

Una joglaressa cantaire i ballarina ens portarà amb les seves històries a la cova d’un monstre.

Divendres 18 de novembre

Una altra Fedra, si us plau

A les 22 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Lectura dramatitzada. Grup de teatre El Triangle, de l’Associació de Veïns de Sant Antoni.

Dijous 24 de novembre

Nocturn

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302) Contes propers per a adults.

Dimecres 30 de novembre

Ni contigo ni sin ti

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302)

Coreografia i interpretació: Pilar Torras i Rafael Martí-nez. Dues persones perdedores es necessiten i alhora es repudien. Trenta anys després... la història es repeteix.

Divendres 2 de desembre

Rèquiem per a un geni

A les 22 h. Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Tres intèrprets ens acosten a la part més humana de W. Amadeus Mozart.

Dilluns 14 de novembre

La cançó culta i popular catalana

A les 20.30 h. Casa Elizalde (València, 302) Obres de Toldrà, Morera i García- Morante.

Saravah!

A les 20.30 h. Casa Elizalde ( València, 302)

Un complet i inspirat recorregut pels ritmes del Brasil amb arranjaments jazzístics i tocs de modernitat.

Nous intèrprets

Intèrprets: guanyadors dels concursos “Cordes i Piano Júnior de Barcelona” celebrat el passat mes d’abril.

Cumbuca convoca

Fusió brasilera que incorpora elements de samba funk, samba rock, reggae i música electrònica.

Melodies per recordar

A les 20.30 h. Casa Elizalde ( València, 302) Jazz, bossa, balades i bolero.

Fins al 25 de novembre

Barcelona, mirada con lentitud

Sala La Peixera. Conservatori Municipal (Bruc, 110-112) Fotografies de Mariagrazia Barbiani dels habitants de Barcelona en espais a l’aire lliure.

Del 15 al 26 de novembre

Històries d’un cavaller

Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) Fotos d’Àngel Peral sobre Don Quijote de la Mancha.

Del 10 de novembre al 3 de desembre

Gegants de la nit

Casa Golferichs (Gran Via de les Corts, 491) Fotografies de Raimon Estrada.

Del 29 de novembre al 17 desembre

XIII Mostra d’art solidari contra la sida

Casa Elizalde ( València, 302)

Obres d’Antoni Tàpies, Perico Pastor, Arranz Bravo, Ja-vier López Martínez, Nazario, Mariscal, Guinovart, etc. per recaptar fons per a persones afectades pel VIH.

www.bcn.es/publicacions [email protected]

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Isabel Pagès. Coordinació general:Andreu Parera.

Coordinació de fotografia:Jaume Novell. Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:

Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.

(3)

Felicia Esquinas

U

n cop renovades les ins-tal·lacions, l’Espai Jove engegarà dos serveis que tin-dran un paper destacat: el punt d’informació juvenil i l’aula de noves tecnologies. Aquest punt facilitarà infor-mació sobre associacionisme, ensenyament, orientació laboral, habitatge, lleure i cul-tura, vacances o assessora-ment en l’organització d’acti-vitats, entre altres àmbits. Estarà connectat amb la resta de punts informatius per a joves de la ciutat i es compro-met a donar una resposta a l’usuari en 24 hores. La segona estrena serà l’aula

de noves tecnologies, amb accés lliure a Internet i equi-pament multimèdia, que a més oferirà formació en pro-gramari lliure, tant les aplica-cions més bàsiques com les més especialitzades. Tots dos serveis s’afegiran als molts que ja presta el centre, com ara la cessió d’espais per a activitats estables, el servei de difusió d’activitats o la progra-mació d’exposicions d’artistes i col·lectius joves. L’Espai dispo-sa d’un buc musical per a as-saig, estudi de gravació, taller de plàstica, un espai de creació escènica i un punt d’informa-ció musical (PIM) que ara es vol potenciar. També

progra-ma teatre, concerts de petit format o cinema.

La reforma integral de l’Espai Jove s’ha fet entre el

setem-bre del 2004 i el setemsetem-bre del 2005. Tot un any durant el qual no ha parat l’activitat del centre. L’Espai està instal·lat en un edifici vell que va ser estació de serveis de la REN-FE i habitatge del ferroviari quan encara existia l’Estació del Nord. Més tard va ser re-cuperat com a ludoteca in-fantil i casal d’avis de Fort Pius. Tots dos equipaments es van traslladar al Centre Cí-vic Ateneu Fort Pienc, de ma-nera que el 1999 l’antic

edifi-ci ferroviari va quedar a l’es-pera d’un ús nou. La nova vida va arribar en forma d’un projecte impulsat pels matei-xos joves del districte, l’Espai Jove, projecte que va fer les primeres passes el maig del 2000.

Espai Jove de l’Eixample

Ali Bei, 120 Telèfon 93 232 06 13 www.espaijove.org [email protected] Horari dedll. a dv. de 17 h a 22 h El Tercer Festival Insomni que es va celebrar al centre el 8 d’octubre.

A principi de novembre han

entrat en funcionament el punt

d’informació juvenil i l’aula

de noves tecnologies, que

s’especialitza en programari lliure

L’Espai Jove engega nous serveis

després d’una reforma integral

C I U TA D A N S O P I N E N

Elsa Bousinha

Arquitecta

Como soy extranjera, hago mucho uso de este tipo de centros, como por ejemplo el aula de informática que, por mi profesión, es lo que más utilizo y me gusta.

Bárbara Oelbrant

Arquitecta

Este tipo de centros estan muy bien. Además, como tengo niños, también me gusta ir porque siempre hay actividades para todos, aunque sean principal-mente para jóvenes.

Berta Satena

Estudiant de Dret

La veritat és que no faig gaire ús d’aquest tipus de servei, encara que trobo que és molt bo que existeixin i que puguis anar-hi o decidir no anar-hi.

Jordi Tamacolls

Estudiant de Magisteri

M’agradaria que hi hagués més centres. Són bons centres per a gent que no té recursos a casa. Voldria més informació perquè no sabia res d’aquestes ampliacions.

Jéssica Geraparte

Estudiant de Dret

Fa molt poc que visc a l’Eixample. Sóc de Tarragona i he vingut a estudiar i no sabia que existís aquest centre, però m’anirà molt bé per als meus estudis tenir un lloc així.

Deysi Aguiar

Estudiant de Llengua Espanyola

Estos centros son muy útiles, además para los que somos extranjeros es una manera de cono-cer a gente. Pienso ir todos los días, me ven-drá muy bien.

E l C e n t r e p e r a j o v e s d e F o r t P i e n c h a a m p l i a t i n s t a l · l a c i o n s , e n f a ú s ?

U N TA L L E R D ’ O C U PA C I Ó R E H A B I L I TA L’ E D I F I C I

A

(4)

EIXAMPLE

4 Novembre 2005

E N T I T A T S

Beatriu Sanchís

A

ra fa dos anys, es va constituir el Grup d’A-fectats d’Esclerosi Múltiple (GAEM), el qual intercanvia i facilita la informació i l’ajuda que necessita la població afectada per aquesta malal-tia. L’entitat treballa perquè els professionals de la salut i la població en general esti-guin més informats dels efectes de l'esclerosi múltiple (EM) i del seu abast (prop de l’u per mil de la població). Amb motiu de les obres de millora de l’avinguda de Roma, l’Ajuntament ha creat una Comissió on participen 25 entitats i on col·labora també GAEM per tal de su-pervisar les obres de millora perque quedin perfectament adaptades a totes les

perso-nes que tenen algun proble-ma de mobilitat, com és el cas dels afectats d’EM. Tot i que no se’n coneix l’origen, se sap que han de coincidir tres factors perquè es desen-volupi aquesta patologia

in-flamatòria del sistema ner-viós central: factors genètics, ambientals i disminució de defenses de l’organisme. Des de GAEM s’ha creat una àrea de recerca, conduïda pel bio-químic Alfred Torres, per conèixer més sobre la

malal-tia i investigar sobre cèl·lules mare i de regeneració. Un dels principals problemes dels afectats, tal com declara el sotspresident de GAEM, Vicenç Oliver, “és la manca de recursos”. La medicació és cara, uns 1.500 euros men-suals, poc efectiva i molts dels afectats són gent jove que no ha pogut cotitzar la-boralment i que queda en una situació d’indefensió. S ’ha de ser ric per patir aquesta malaltia”. Segons Oliver, Espanya es troba a la cua en suport als malalts d’EM, “en situació tercer-mundista”. “S’hauria de se-guir el model dels països nòrdics, on els seus malalts tenen prou amb ocupar-se de la seva malaltia i la part econòmica la tenen asegura-da”, diu Oliver.

Més informació GAEM

Telèfon: 667 761 238 www.gaem.bcn.org

Es desconeix

l’origen de la

malaltia però se

sap que són tres

els factors que hi

han de coincidir

El cinema Savoy

El 28 de setembre de 1935, es va obrir al passeig de Gràcia, 86, el cinema Savoy, un local projectat pel dibui-xant i decorador Joan Vila “D’Ivori” . La sala presentava uns tons de color ocre i or i il·luminat amb llums suaus i indirectes que li donaven un ambient molt de moda en aquells anys. Especialitzat en documentals i informa-cions, el seu propietari va procurar dur a la pantalla les actualitats més innovadores. Tant durant la guerra com després, s'hi van projectar els documentals del moment i finalment, el setembre de 1941, va tornar a les actuali-tats. A final del 1967 va convertir-se en cinema d’art i assaig, però malgrat un primer èxit, el segon va ser un fracàs que va fer tornar el programa doble. Anys més tard es va dedicar a l’estrena de pel·lícules fins a l’estiu del 2001 que va tancar.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 62 28

AbansEl cinema Savoy el dia del seu comiat, l’estiu del 2001.

Ara En la façana del local encara resten les marques de les cartelleres del cinema.

J. M. Contel

A B A N S I A R A

El Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple

col·labora perquè les obres de millora de

l’avinguda de Roma estiguin totalment

adaptades per a la mobilitat

Donar suport a les persones

afectades d'esclerosi múltiple

El Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple es va constituir fa dos anys.

www.bcn.es/publicacions

Barcelona 365. Temps i ciutat / Tiempo y ciudad / Time & City

Jaume Subirana, Jordi Bernadó, Tanit Plana, Carles Roche

Llibre d’imatges de Barcelona des d’un punt de vista que combina el triple cicle temporal dels dies de la setmana –les activitats més quotidianes, la feina, el descans i el lleure–, els mesos, amb el pas de les estacions; i els anys amb tot el pes de la història que fa única la nostra ciutat.

2003, 287 pàg. Format: 21 x 29,5 cm PVP: 55 e

(5)

Pilar Fernández

D

urant la darrera sessió plenària del Districte, l’equip de govern va proposar Antoni Navarro i Joan B. Isart com a candidats a les Medalles d’Honor de Barcelo-na que corresponen a l’Ei-xample. Tots dos són perso-nes amb una trajectòria cívica i civil molt reconeguda, que van obtenir l’aplaudi-ment del Ple. Antoni Navarro és un membre de l’Espai de Gent Gran de la Sagrada Fa-mília, del qual va ser un dels impulsors. La seva preocupa-ció pel civisme ha estat una constant a la seva vida i ara als 82 anys marca la seva fei-na voluntària per la ciutat. Actualment treballa a la Co-missió de Gent Gran del Dis-tricte i és representant d’a-quest col·lectiu en diversos organismes consultius. Joan B. Isart està molt lligat al mo-viment associatiu veïnal,

con-cretament a l’Associació de Veïns de Sant Antoni, que va presidir durant setze anys. Als seus 63 anys encara con-tinua actiu com a vicepresi-dent de la FAVB –càrrec que ocupa des de fa deu anys– i amb altres càrrecs que ocupa a la Confederació

d’Associa-cions de Veïns de Catalunya, els consells socials de l’Ajun-tament dels quals forma part i diverses plataformes socials. El Plenari del passat mes d’octubre va ser una sessió plena de noms propis, entre els quals també va destacar el de Joan Figuera, l’inspector en cap de l’Àrea Bàsica Poli-cial de l’Eixample dels

Mos-sos d’Esquadra, que va rebre la benvinguda i les felicita-cions de tots els grups muni-cipals com a responsable de la comissaria dels Mossos que ha començat a funcionar al districte.

D’altra banda, cal assenyalar que es va informar favorable-ment sobre la delimitació de l’entorn de protecció de les cases Batlló i Ametller, una actuació promoguda per la Generalitat de Catalunya. Els valors històrics, arquitectò-nics i artístics d’aquests dos edificis emblemàtics de Gau-dí i de Puig i Cadafalch, fan que els calgui una protecció integral que possibiliti la seva preservació i la del seu en-torn. La delimitació de l’en-torn d’aquests edificis del passeig de Gràcia també per-metrà instaurar un mecanis-me de control de les futures inter vencions que puguin fer-se a les zones més pròxi-mes per tal d’evitar que els puguin afectar negativament, ja sigui en el seu valor monu-mental o, simplement, la seva contemplació.

N O T Í C I E S

f

Taula rodona sobre agressivitat infantil

Sota el títol “És agressiu el meu fill?”, el proper 20 d’a-quest mes a les 20 hores al Centre Cívic de la Sagrada Família se celebrarà un col·loqui dirigit als pares de nens de 0 a 6 anys sobre l’agressivitat infantil. L’objec-tiu del projecte Alerta, organitzador de l’acte, és pre-veure situacions de risc psicosocial entre els infants i joves, com també donar eines als pares per millorar les relacions amb els fills. A la taula, hi participaran pe-diatres, psicòlegs infantils i pares d’alumnes.

Jornada escolar al carrer

El 17 de novembre 2.200 escolars sortiran al carrer per celebrar la 6a Jornada del Camí Amic. Durant tot el matí es realitzaran activitats esportives, cíviques i mediambientals al Parc Joan Miró, a l’interior d'illa Emma de Barcelona, al carrer Viladomat entre Consell de Cent i Diputació i entre Diputació i Gran Via. Cada any, abans de la jornada, es fa un treball educatiu a l’escola per promoure aquest projecte comunitari d’e-ducació en valors cívics i mediambientals que busca la complicitat i la col·laboració de la gent dels barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni.

Manteniment integral de carrers

Fins al proper 13 de febrer, als carrers de Còrsega, Rosselló, Provença, Mallorca, Pau Claris, Roger de Llú-ria, Bruc, Bailèn, Roger de Flor i Nàpols, s’hi durà a terme un conjunt d’actuacions per tal de millorar la qualitat dels accessos. S’hi adaptaran els guals, s’hi farà la reparació de voreres amb reposició de panot, vorades, escocells, renovació total d’enllumenat, pape-reres i neteja de façanes i pintades.

Els efectes de l’electricitat sobre la salut

El 23 de novembre, a les 19 hores i a l’Aula Ambiental del Punt Verd (c/ Lepant, 281), hi tindrà lloc la tertúlia “Els efectes de l’electricitat a la salut i com prevenir-los”. Tot i que l’electricitat és una font que permet gaudir de confort i benestar a la llar, també pot ser motiu de trastorns nerviosos i altres patologies.

Imatge del fotògraf Till Baumann d’una performance teatral.

El teatre com a eina per a la transformació social

Redacció

E

l Centre Cívic Cotxeres Borrell (Viladomat, 2-8) i el Casal d’Associacions de l’A-juntament de Barcelona (Au-siàs Marc, 60) acullen, del 12 al 17 de desembre, un cicle de teatre social.

L’ Espai Escènic Tísner del Centre Cívic Cotxeres Borrell serà la seu de les activitats dels tres primers dies: s’hi presentarà el treball de la Companyia Trans-formas i l’Associació Catalana de

Ma-lalties Neuromusculars (dia 12) sobre l’esclavitud, i l’obra

El teatre, una arma carregada de futur, amb Torina Ferrer i Lorena Rocchi. El dia 13 es projectarà el vídeo El Somni de Shirine. El músic Till Bau-mann dirigirà un taller teori-copràctic sobre teatre social el 14 de desembre.

El Casal d’Associacions Juve-nils acollirà les activitats pre-vistes a partir del dia 15, les quals comencen amb l’exposi-ció dels resultats de la

prime-ra fase del projecte Teatro Dentro. Formació a presons per a reclusos i agents, de la Companyia Trans-formas. Aquest projecte es porta a terme en tres ciutats europe-es: Barcelona, Milà i Lió. Les jornades es clausuraran el 17 de desembre amb la repre-sentació de l’obra d’Ionesco El maestro, a càrrec de la Cia. ¿Cómo se llama usted?¿Y us-ted? i amb la peça de Teatre Foro DISTANCIA del grup te-atral de Trans-formas.

Les Medalles d’Honor proposades per a

l’edició d’enguany reconeixen la

preocupació dels candidats pel civisme

La proposta de Medalles d’Honor

premia la lluita pel civisme

(6)

EIXAMPLE

6 Novembre 2005

L

’establiment ocupa una nau molt llarga. Quan hi entrem, cadires, taules i altres objectes de ferro de diferents estils ens envol-ten. El ferro és, sens dubte, protagonista. Mobles Dadra va obrir l’any 1983. Al co-mençament es trobaven a la zona de Mara-gall, després se n'anaren al Carmel, fins que el 1996 van obrir al carrer Sicília, on s'estan ara. L’encarregat és Jaume Rogé, que comparteix aquest establiment-taller amb el seu fill Da-vid. Fan articles de ferro forjat i fosa per a la

llar. Combinen també el ferro amb altres ma-terials com la fusta, el vidre o la ceràmica. Fan venda a l’engròs, adreçada a professio-nals, botigues, decoradors i hoteleria. Com ens diu en Jaume, cada cop és més habitual el lloguer de material, tant per filmar espots de televisió com per rodar pel·lícules, per exemple. Tenen una gran varietat d’articles, des de dissenys del segle XIX fins a articles de disseny actual.

Mobles Dadra C/ Sicília, 155

E L T A U L E L L

Un univers creat a partir del ferro

A Mobles Dadra també lloguen material per a filmacions.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Núria Mahamud

V

i r u s , s p a m, s p y wa re, troians… Darrere d’a-questes paraules s’amaguen veritables enemics per al nostre ordinador, però llui-tar contra ells pot ser relati-vament fàcil amb les armes adequades. Protegir el nos-tre PC de virus i correu no desitjat, crear weblogs, nave-gar per Inter net , retocar imatges digitals o aprendre a u t i l i t z a r p ro g ra m e s d e missatgeria electrònica són algunes de les utilitats que es poden aprendre als cur-sos trimestrals que organit-za l’Annex de la Casa Golfe-richs.

En la majoria d’aquests

ta-llers s’utilitzen programes gratuïts, ja que, com comen-ta la directora del centre, Roser Alegre, “el programari lliure no provoca gaires in-compatibilitats entre pro-g rames , produe ix me ny s errors i molts programes

són en català”.

A cada curs o seminari hi ha un màxim de 16 persones que comparteixen vuit

ordi-nadors i tenen una durada de 4, 6 o 15 hores. Actualment, la majoria dels alumnes són dones, amb una mitjana d’edat d’entre 40 i 45 anys, que tot just ara fan les primeres passes en el món de les noves tec-nologies. Més diferent és el perfil dels usuaris de l’Espai Multimèdia, on es fan cursos amb programari professional, com ara els de fotografia digi-tal amb Photoshop, edició de vídeo amb Premiere o anima-ció i interactivitat de pàgines web amb Flash.

A més de la programació de cursos, les dues sales in-formàtiques de què disposa funcionen també en règim d ’a u to s e r ve i d e 1 6 . 3 0 a 19.30 h de dilluns a diven-dres, amb la presència d’un monitor per aclarir els dub-tes dels usuaris. S’hi pot en-t ra r p a g a n en-t u n a e n en-t ra d a puntual o de forma gratuïta amb el car net de soci, el qual dóna dret a descomp-tes als cursos i a la utilitza-ció de serveis tant de l’An-n e x d ’ I l’An-n te r l’An-n e t co m d e l’Espai Multimèdia o l’Espai de Fotografia Francesc Ca-talà-Roca, on només s’han de pagar les impressions en paper fotogràfic.

Més informació

Annex Golferichs Gran Via, 491. Telèfon 93 323 77 90

L’Annex té dues

sales informàtiques

que funcionen unes

hores en règim

d’autoservei

L’espai de la Gran Via ofereix

cursos curts d’introducció a Internet i noves

tecnologies i tallers multimèdia per a

alumnes avançats

El centre posa ordinadors a l’abast de tothom.

L’Annex de la Casa Golferichs

aposta pel programari lliure

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

La Síndica de Greuges de Barcelona vetlla pels drets fo-namentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona. S’hi pot dirigir qualsevol persona física o jurídica que consideri que l’Administració li im-pedeix o dificulta l’exercici legítim dels drets constitu-cionals. La Síndica supervisa si els òrgans i els serveis de l’Ajuntament han actuat de manera correcta, o bé si han comès algun error o arbitrarietat. La queixa es pot pre-sentar personalment, per fax o per correu electrònic. Però sempre s’ha de ratificar amb un escrit signat i aportar tots els documents que puguin servir per aclarir la situació. En el cas de no tenir l’escrit, l’oficina facilita un imprès que es pot completar en el moment de pre-sentar la queixa. Al web www.sindicadegreugesbcn.es també es pot accedir al formulari de queixa i rebre'n in-formació. Si la reclamació s’admet a tràmit, la Síndica investigarà per aclarir les causes del problema o els pos-sibles errors comesos, i recomanarà o recordarà fórmu-les per resoldre'ls. Quan sigui viable, farà una tasca de mediació entre ciutadans i Ajuntament a fi d’aconseguir una solució ràpida i satisfactòria de les queixes. Les re-solucions sempre es comuniquen per escrit a la persona afectada. Pilar Malla, exdiputada i exdirectora de Càri-tas, és la Síndica de Greuges de Barcelona. Ha manifes-tat la seva intenció de treballar per al millor benestar de totes les persones que viuen a Barcelona, especialment dels més desvalguts.

Oficina de la Síndica de Greuges de Barcelona

Ronda de Sant Pau, 45, 3a planta (Palau Foronda) 08015 Barcelona Tel. 93 413 29 00

[email protected] www.sindicadegreugesbcn.es

Una adjunta a la Síndica atén una ciutadana.

(7)

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

Q

ue cap nen es quedi sense fer esport, sobretot en hores no lectives, és un desig de molts pares, professors o monitors. Al districte de l’Eixample, i amb el suport i la direcció de diverses associacions es-portives, entre les quals l’Associació Esportiva de l’Eixample, es fomen-ten activitats esportives per a tots els infants que ja han acabat el seu horari escolar, i per a tots els nens i nenes que, encara que no vagin a aquell col·legi, volen afegir-s'hi per fer esport.

Per a Jeroni Pérez, de l’Associació Esportiva de l’Eixample, “en aques-tes activitats extraescolars

esporti-ves no cal que els nois i noies per-tanyin a aquest o a aquell centre públic. Tots poden participar dels esports que s'hi practiquen. Això augmenta l’ús social de la instal·la-ció i fomenta l’esport”.

Per promoure totes aquestes activi-tats esportives extraescolars han d’unir les seves forces tant el Con-sell Escolar de cada escola, les AMPA i les diferents entitats i ins-tal·lacions municipals.

Per a Pérez, la unió i el compromís entre ells han de ser quasi perfec-tes. “I per ara això és així. Existeix un bon feelingentre aquestes enti-tats que permet, per exemple, que un dia es facilitin materials per rea-litzar un esport, o que un altre dia es necessiti i s’aprofiti un espai d’u-na altra entitat. Com més gran si-gui la col·laboració entre tots, el

re-sultat esportiu de cara a tots els nens serà més beneficiós”. No cal dir que totes les activitats esportives s’adeqüen a l’espai físic i a les instal·lacions que cada centre posseeix. I així hi haurà centres que oferiran o tindran més facilitats per fer psicomotricitat, que altres que poden oferir als nens classes de fut-bol, o bàsquet, handfut-bol, patinatge, judo, etc.

Mes informació:

Associació Esportiva Eixample, C/ Diputació, 17-19

Telèfon: 93 423 43 50

Associacions esportives,

Consells Escolars i AMPA

són el promotors de

l’esport extraescolar

Nens jugant a futbol en horari extraescolar.

Activitats esportives extraescolars

obertes a tothom a l’Eixample

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Viu el barri”

De dilluns a divendres, d’11.30 a 13.30. Canal 39 UHF

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Cor Eixample

Consell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

La Revista de Barcelona

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Sant Antoni 2000 L’Informatiu

Revista editada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Av. Mistral, 30, baixos

INTERNET

Coneixes Barcelona?

Coincidint amb la celebració del Dia d'Internet, el web bcn.es ha posat en marxa un joc de preguntes que té com a temàtica principal la ciutat de Barcelona. L'objectiu de "Coneixes Barcelona?" és ajudar a descobrir aspec-tes de la ciutat d’una manera divertida a partir de les possibilitats que ofereix Internet.

www.bcn.es/coneixesbarcelona/ El web dels joves de la ciutat

Els joves poden expressar-se i fer pro-postes sobre el model de ciutat que volen.

El web inclou el qüestionari "Tu què n’opines?", que serveix per copsar l'opi-nió i les preocupacions dels joves de la ciutat. També s’hi pot trobar informació estadística sobre els hàbits i valors de la població jove; sobre la política de joven-tut

de l’Ajuntament; un fòrum obert que permet plantejar temes i donar opi-nions. També hi ha una agenda d’activi-tats. www.jovebcn.net

w

El concepte

d'“instal·lacions i esports

oberts a tothom”pot ser

un dels fets diferencials

de les activitats

extraescolars del districte

de l’Eixample

(8)

EIXAMPLE

8 Novembre 2005

Com va entrar en el món de la bicicleta?

Per convicció, tota la vida havia fet els desplaçaments urbans amb moto, però com que la circulació em posava molt nerviós, vaig optar per la bicicleta.

És dur baixar de la moto i posar-se a pedalejar?

No, ben al contrari, primer trobes que arribes igual de ràpid o més, i a més veus que mentre circules tens temps de pensar.

Llavors de tant pensar va sorgir aquesta botiga?

Fins aquells moments la bicicleta era més un entreteniment o un esport que un sistema de transport com en els paï-sos del centre d’Europa.

I aquest concepte, quan el va canviar?

La botiga té tres anys. La vaig co-mençar amb l’Emma i el David, dos amics i col·laboradors que ens havíem conegut en una aventura que va durar poc, i després vam creure escaient

obrir Espai Bici.

En aquest temps, com ha canviat la bicicleta a Barcelona?

En tot i des del mateix usuari. Abans només eren quatre i se’ls mirava d’una manera estranya. Ara el seu ús progres-siu l’ha convertit en un altre mitjà de transport. I pel que fa a estructures s’ha guanyat molt. Barcelona ha apostat molt fort per la bicicleta, tant per part de l’Ajuntament com de l’usuari, i això l’ha col·locada al capdavant de les ciu-tats espanyoles.

Però si vius a dalt d’un turó, com ho fas?

És un problema d’hàbit. Si dosifiquem el nostre esforç i no tenim massa presa, arribem a tot arreu. La bicicleta va néi-xer com un vehicle que aprofitava el nostre esforç per fer-nos guanyar temps, per això la visió de la bicicleta com a esport és artificial, perquè va néi-xer com a vehicle.

Si la bicicleta és un vehicle de trac-ció a sang, com ens queda aquest líquid?

Circula millor, ja que l'esforç afavoreix la circulació tant de la sang, com de vehi-cles. I, com caminar o nedar, és una pràctica sana i recomanable.

I d’incívics?

Com més gran és el col·lectiu, més visi-ble és l’incivisme. Hi ha milers de ciclis-tes que es comporten correctament i no els veiem. La bicicleta, darrere del cami-nar, és el mitjà de desplaçament més universal i econòmic arreu del món i és utilitzat per persones de totes les edats i nivells socials. És un reflex de la socie-tat i per aquesta raó trobarem entre els seus usuaris cívics i incívics, encara que

a mi m’agrada ser positiu i penso que la bicicleta aporta a la societat més benes-tar que problemes.

Parlant de problemes, què em diu dels robatoris?

Jo recomanaria seguretat activa: un bon cadenat. Després, a l’hora d’apar-car-la, la deixaria sempre ben lligada i procurant que no molestés els vianants.

També miraria que estigués al carrer tan poc com fos possible, i de nit encara menys. Si tot això és difícil, sempre hi ha l’opció de la bicicleta plegable. Ara no fa gaire, l’Ajuntament ha posat en mar-xa un sistema, pioner en el món, de re-gistre de bicicletes i seria bo que tot-hom hi inscrivís la seva.

I les assegurances?

Pel que fa l’assegurança, hi ha diferents opcions: les associacions d’usuaris de la bicicleta ens faciliten una assegurança de responsabilitat civil, i la Federació Catalana de Ciclisme, per una iniciativa de l’Ajuntament, té una assegurança es-pecífica per als usuaris.

A un indecís de la bicicleta què li diria?

Que s’han de trencar tots els tòpics. Que la bicicleta és insegura: realment no hi ha accidents greus freqüents. Que no puc arribar suat a la feina: si no fas esforç i només et desplaces, sues menys que caminant, perquè vas més ventilat. Respires els fums de tots els vehicles: un estudi indica que dins d’un cotxe hi ha tres vegades més gasos tòxics que a l’exterior i en canvi a la bicicleta només respires un 25% més que en una acti-tud relaxada; i moltes coses més.