Adéu Peter Pan. Anem al teatre Arts escèniques i musicals per a educació infantil, primària i secundària. Guia didàctica de l obra.

Anem al teatre

Arts escèniques i musicals per a educació infantil, primària i secundària

Curs 2020-21

Guia didàctica de l’obra

Adéu Peter Pan

del grup:

Festuc Teatre

adreçada a:

Cicle Inicial

Elaborada per:

Pedagogia de l’Espectacle

L’oferta de la Diputació

de Barcelona i del teu

Ajuntament

1

ÍNDEX

 Introducció. 2

 Objectius educatius del programa. 3

 Fitxa artística. 4

 Presentació de l’espectacle. 5  La companyia: Festuc Teatre . 6  El teatre de titelles, eina dinamitzadora del joc

simbòlic, peça clau de la creixença. 8

 La memòria històrica. 10

 Competències i continguts pedagògics clau. 11

 Propostes de treball. 12

 Webgrafia. 24

2

INTRODUCCIÓ

Cal adreçar una guia didàctica als professors?

La resposta a la pregunta ens sembla clara: sí, per diverses raons.

Sí, perquè l’activitat de preparació amb els alumnes esdevingui una activitat plena, a partir del coneixement d’allò que es va a veure. L’anada al teatre serà d’una altra manera si el professorat ha pogut fer-se seva l’activitat i transmetre la il·lusió i la motivació per veure l’espectacle a partir del coneixement previ d’una sèrie d’aspectes.

Sí, per poder adaptat l’activitat a la diversitat d’alumnes a partir dels suggeriments de treball que la guia proposa. La diversitat de l’aula es correspon amb la diversitat de propostes que us presentem: volgudament obertes per tal que tothom pugui trobar-hi el nivell que és capaç de seguir. Sí, per tal de contribuir activament a l’assoliment dels objectius curriculars. Per mitjà de les propostes d’abans, durant i després de la sessió, treballar d’altres punts de vista objectius de llengua i literatura, de llenguatge teatral, continguts musicals, d’expressió plàstica, d’escenografia, d’il·luminació, aspectes que no sempre apareixen formulats d’aquesta forma en els llibres de text.

Per a què pot servir proposar un treball didàctic d’un contingut teatral? Per aprofitar la màgia de l’escenari i convertir-la en recurs educatiu, relacionat amb el currículum.

Aquesta guia pretén, precisament, proposar uns suggeriments i unes activitats que permetin vincular els llenguatges cultural i artístic amb l’educatiu d’una manera rigorosa però també lúdica.

La creativitat, l’emotivitat, l’empatia… són valors imprescindibles per a l’educació integral de les persones. Ara bé, des de quin contingut escolar cal treballar-les?

L’escenari és una ficció, una finestra, un mirall, un aparador en el qual la paraula, la música, el gest... adquireixen vida, significat i materialització. És un espai de síntesi on la literatura, la història, l’economia, l’ètica, l’estètica... deixen de ser “continguts curriculars” per esdevenir “personatges”, “històries de vida”, realitats que, aprofitades convenientment, faran més significatius els aprenentatges, aportant-hi el valor afegit d’unes estratègies imaginatives que facilitin la comprensió de la realitat.

Estarem d’acord que, socialment, calen adults capaços de produir, difondre o, simplement, consumir cultura amb racionalitat i criteri. Cal, doncs, un treball lent i sistemàtic basat en el desenvolupament d’estratègies didàctiques adients.

3

OBJECTIUS EDUCATIUS DEL PROGRAMA

Aquest espectacle està inclòs en el programa “Anem al teatre”, organitzat per Gerència de Cultura i Gerència d’Educació de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments. Ofereix, en horari escolar, espectacles de teatre i dansa i concerts de música per als alumnes d’educació infantil, primària i secundària.

Els objectius bàsics del programa són:

 La creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la

sensibilitat artística.

 Articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada

nivell educatiu.

 Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta

artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.

 Afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi

i/o de l’entorn. Els objectius específics:

 Oferir als centres educatius recursos bàsics per a realitzar activitats

artístiques que complementin els currículums.

 Garantir un itinerari coherent i complet d’activitats relacionades amb

les arts, per cada nivell educatiu.

 Desvetllar als mestres i professors l’interès per conjugar programes

amb elements culturals i educatius.

 Ajudar els infants i joves a descobrir les pròpies inquietuds

artístiques.

 Assegurar, mitjançant processos didàctics, que s’han assolit les

actituds bàsiques necessàries per gaudir, crear o donar suport a tota mena d’espectacles artístics de manera crítica i responsable.

4

FITXA ARTÍSTICA

 Direcció: Pere Pàmpols.

 Adaptació: Ingrid Teixidó.

 Actors Titellaires: Ingrid Teixidó i Pere Pàmpols.

 Titelles i Escenografia: Plancton, Joan Pena i Elisabet Pané.

 Il·luminació i so: Jordi Torras.

 Composició musical: Frankie Moreno amb la col·laboració especial de l’Orquesta Fireluche.

 Vestuari actors: Olga Cuito.

 Muntatge audiovisual: Global Production.

 Fotografia: Xavi Rué.

 Disseny Gràfic: Marrameus disseny, Jordi Huete.

5

PRESENTACIÓ DE L’ESPECTACLE

La dramatúrgia és una adaptació audaç del conte de Peter Pan per al públic més petit, on la figura de l'avi esdevé una peça clau de la història. La Maria, una nena que estima el seu avi amb bogeria, sempre li fa explicar contes de bona nit. En Peter Pan n'és el seu preferit i una nit viatjarà al País de mai més amb els nens perduts i reviurà les històries del conte que el seu avi li explica, i reafirmarà la seva creença en les fades, quan la Campaneta i en Peter Pan - que és el seu avi- l'ajudaran a tornar a casa. Però, aquella darrera nit serà especial, perquè el seu avi se n'acomiadarà per sempre, i ella el recordarà com el seu heroi.

6

Els actors, mitjançant un treball de veu, música i manipulació de titelles molt acurat, atrapen l'espectador des del primer moment, i també amb els tombants que té la història per a tractar un tema del tot necessari i delicat com és la mort d'un ésser estimat, on el sentiment de pèrdua no aflora sinó per a posar de manifest el gran tresor que aquesta persona ens ha deixat amb les seves pròpies vivències (els valors de l'amistat, la solidaritat, la superació i l'acceptació de la mort).

És un espectacle rodó, on l'escenografia i la posada en escena, seguint l'estil de la companyia, construeixen aquest espai entre la realitat i la imaginació que trobem en els somnis, convertint el teatre en una experiència de catarsi.

LA COMPANYIA: FESTUC TEATRE

Festuc Teatre és una companyia de teatre de titelles amb un bagatge molt important en el territori català i nacional.

Els seus components, Ingrid Teixidó i Pere Pàmpols, van fundar la companyia al 2003. Ja fa 18 anys que Festuc s’ha mantingut fidel al seu estil creatiu i estètic original amb un esperit innovador constant.

7

El treball acurat de construcció i manipulació dels titelles, juntament amb el disseny de l’escenografia com a una unitat, les adaptacions originals i personalitzades dels contes “clàssics” i la delicadesa de la posada en escena en són el seu segell, la seva identitat.

 PREMI FETÉN 2019 al Millor Espai Escènic, amb Adéu Peter Pan.

 PREMI 21a FIRA DE TEATRE DE CASTELLA I LLEÓ al Millor Espectacle Infantil, amb Adéu Peter Pan.

 CANDIDAT PREMIS MAX 2019 DE LES ARTS ESCÈNIQUES (Categoria Infantil, Juvenil i Familiar), amb Adéu Peter Pan.

 Finalista Premi Xarxa Alcover de 30a Fira de Teatre Infantil i Juvenil La Mostra d’Igualada 2018, amb Adéu Peter Pan.

 Premi Coup de Coeur del Públic de Estivales Perpinyà 2018, amb El

Malalt Imaginari.

 Finalista VIII Certamen Barroco Infantil del Festival de Almagro 2018, amb La Rateta que Escombrava l’Escaleta.

8

EL TEATRE DE TITELLES, EINA DINAMITZADORA DEL JOC

SIMBÒLIC, PEÇA CLAU DE LA CREIXENÇA

Jugar és una manera sana i natural de desenvolupar-nos i créixer personalment.

El joc simbòlic està considerat com l’autèntic joc. És el joc propi dels infants a partir dels 2 anys, moment en què apareix la capacitat de representació que li permetrà sortir de l’aquí i l’ara. Jugar a fer com si… permetrà a l’infant conèixer i integrar-se en el seu entorn social i també jugar amb les seves preocupacions, expressar-les i buscar solucions.

En el joc simbòlic o de ficció, l’infant representa accions reals o imaginàries: es transforma en un personatge, fa com si… Pot fer servir joguines (nines, cotxes, etc.) o qualsevol objecte, utilitzant-lo com si fos, transformant els objectes i representant-ne d’altres que no estan presents. En el joc simbòlic, l’escombra es transforma en cavall, la capsa de sabates és un bressol… Fins i tot el mateix infant passa a ser un altre. Com menys estructurada i menys sofisticada sigui la joguina, més possibilitats de joc oferirà.

Evolutivament, al principi és un joc en paral·lel (no socialitzat), i al final de l’etapa, l’infant juga amb altres infants. De mica en mica, va descobrint els altres. També és típic d’aquesta edat l’amic imaginari, un personatge amb qui el nen o nena juga com si hi fos de veritat. No ens ha de preocupar, desapareixerà gradualment.

Ara parlarem del joc simbòlic i el titella.

Els titellaires, amb molta pràctica i gran habilitat, aconsegueixen conferir als titelles moviments i gestos que els fan molt expressius, tant, que els infants obliden que es tracta d’objectes i el que impera és el seu valor simbòlic. Aquest fet obre moltes possibilitats educatives.

Els titelles s’utilitzen com a element dinamitzador, perquè permeten a l’infant l’expressió de sentiments i emocions, faciliten la comunicació i permeten adoptar diferents papers, els ajuden a superar conflictes i experiències negatives, i fomenten la creativitat, la imaginació i la fantasia.

9

També permeten que l’infant pugui descobrir a “l’altre” i relacionar-s’hi, tot ajudant-lo a mesurar les pròpies habilitats i limitacions, i a valorar als altres.

El joc simbòlic estimula la imaginació i creativitat, afavoreix l’expressió de sentiments, l’enriquiment del llenguatge i l’assimilació de normes i pautes de comportament.

L’ús de titelles ajuda a fer un “distanciament”- el titella esdevé un atractiu mitjà de projecció personal, una mena d’alter ego- perquè no es produeixi la identificació directe de l’espectador amb els personatges, i possibilita la reflexió o l’acció; això és l’aprenentatge.

A través de la representació simbòlica es poden treballar qüestions molt properes als infants, per això les sessions de titelles són excel·lents oportunitats per exterioritzar i resoldre els conflictes interns propis de l’edat i per ajudar els infants a créixer.

10

LA MEMÒRIA HISTÒRICA

La memòria està formada pels records presents d’uns fets passats.

Les proeses són accions extraordinàries que han dut a terme persones humanes al llarg de la història, i es caracteritzen per la superació de les adversitats.

Quan recordem fets que han transcorregut en el passat, més llunyà o més immediat, tendim a retenir en la nostra memòria els fets més rellevants que ressaltem quan els expliquem. Són els mal anomenats “sopars de duro” o “batalletes de l’avi”. Cal remarcar, però, que tenen la font en una realitat que vam viure de forma extraordinària i que només podem recordar així, filtrada pel temps, les emocions i els fets ocorreguts en aquell moment passat.

La memòria és selectiva i particular. Quan una col·lectivitat recorda uns mateixos fets comuns que modificaren el curs dels esdeveniments posteriors del seu recorregut vital, aquesta esdevé memòria històrica.

11

COMPETÈNCIES I CONTINGUTS PEDAGÒGICS CLAU

La competència aglutina coneixements, habilitats i actituds.

Les competències que anem assolint al llarg de l’aprenentatge, en l’Educació Primària, en l’àmbit escolar, familiar i social, esdevenen l’eina clau per ser adults amb capacitat evolutiva. Influiran en la nostra gestió de la vida, com a persones adultes, en tots els espais, laboral, familiar i social, en tant que individus pertanyents a una societat global i comunitària. Interioritzar aquesta dimensió prèviament per a l’assoliment satisfactori de les competències dels infants i joves que es descriuen en el programa d’educació, en les diferents dimensions, sota un enfoc transversal, i en l’àmbit artístic especialment, és el que ens ocupa en aquesta guia didàctica.

Les competències bàsiques de l’àmbit artístic i continguts clau que proposem per a treballar amb aquesta guia didàctica es detallen a continuació:

Dimensió percepció, comprensió i valoració:

*Percebre de manera conscient elements simples de l’entorn visual i sonor.

Continguts clau: treballar l’escolta i la mirada com a mitjans de percepció. *Utilitzar els elements bàsics dels llenguatges artístics per entendre i apreciar un espectacle.

Continguts clau: treballar elements del llenguatge visual, com l’escenografia i la il·luminació, i elements del llenguatge escènic: els titelles, els actors/actrius, la comunicació verbal i no verbal, la comprensió dels missatges i dels temes: els contes, els valors, el tractament de la mort,...

*Identificar i valorar elements del patrimoni artístic català.

Continguts clau: treballar els elements teatrals bàsics que componen un espectacle de teatre de titelles i actors.

12

*Observar i valorar manifestacions artístiques contemporànies.

Continguts clau: Descobrir l’art contemporani a través de l’espectacle, identificar com és el teatre de titelles actual.

Dimensió interpretació i producció:

*Utilitzar elements simples del llenguatge visual i plàstic, seguir un procediment i tenir algun recurs per crear una petita producció artística. Continguts clau: treballar el dibuix i els colors per plasmar una obra, per exemple com és un titella i quins són els seus trets característics,...

*Expressar-se i comunicar-se a través d’un titella.

Continguts clau: treballar el moviment i la manipulació del titella, fer-lo parlar, fer-lo riure, fer-lo jugar,... Utilitzar elements per dissenyar i fer una petita representació.

Dimensió imaginació i creativitat:

*Improvisar i crear una petita representació, utilitzant recursos que tinguem a l’escola: música, vestuari, objectes,…

Continguts clau: treballar tècniques d’improvisació i creativitat a l’aula, basades en la representació artística, utilitzant el llenguatge verbal, el llenguatge no verbal, el gest, el moviment a l’espai i la cançó.

PROPOSTES DE TREBALL

Per abans d’anar a veure l’espectacle.

Assistir a un espectacle és sempre una festa! I tota festa sempre és un acte de relació social que exigeix unes normes de comportament. Cal assegurar en l’alumnat un interès positiu per assistir a un concert o representació.

13

Entrar en un lloc públic, com un teatre o un auditori, ja mereix una actitud de respecte.

Durant la sessió, el silenci, serà la prova de respecte i elegància més patent que l’alumnat pot oferir.

En aquest cas obtindrà l’agraïment més sincer per part dels actors-intèrprets, ja que la feina d’aquests és molt complexa, perquè és basada en sincronitzacions, i qualsevol distracció pot fer malbé aquests requisits indispensables.

Un silenci atent i respectuós assegura una major qualitat en la interpretació.

Gràcies, doncs, per col·laborar en fer unes sessions de més qualitat.

Prèviament a la visualització de l’espectacle, comenteu-ne coses a classe. Que parlin del conte de Peter Pan.

*Feu a la classe les preguntes següents:

 On és el País de mai més?

 N’heu sentit a parlar mai?

 Qui hi viu?

 Com s’hi pot arribar?

*Podríeu imaginar i dibuixar un mapa de com arribar des de casa vostra al

País de mai més:

 Com és?

 Quines coses hi ha?

14

Després d’haver vist l’espectacle.

No deixis mai de somniar.

només qui somnia aprèn a volar.

*Llegiu el poema El Somni (2018) d’en Salvador Comelles, de forma que tots els infants el puguin entendre i seguir.

Hem escollit aquest poema, perquè és molt suggerent i pot donar peu a parlar de temes que preocupen els infants i els són difícils de comunicar:

Jo volava sobre un núvol per damunt de la ciutat; Quan li feia pessigolles, es mullaven els teulats.

Des de dalt veia l’escola, la piscina i el mercat.

Tots els nens em saludaven quan passava sobre el parc.

Quan la tarda s’acabava, el sol deia “Fins aviat!”, Em pintava tot el núvol i el deixava ben rosat.

15 Aleshores descobria que el podia mossegar: Com el cotó de fira, era un núvol ensucrat.

Com més núvol em menjava, el vol era molt més baix Quan passàvem prop de casa fent un salt vaig aterrar.

L’endemà, em despertava i la panxa em feia mal... Quina cosa més estranya: em sentia ennuvolat!

*Us suggerim que els infants en facin un dibuix lliure.

Ara parleu del poema:

 Us ha agradat?

 Us ha fet sentir noves sensacions?

 O us ha donat idees?

 Qui és el protagonista del poema?

 Tot el poema parla del núvol: anomeneu les característiques d’aquest núvol (color, gust, textura, pes...).

 Què ens vol dir el poeta -tot volant sobre un núvol- en aquests versos?

16

*Mireu els dibuixos que heu fet i expliqueu, un per un, a la resta de la classe, què heu volgut representar del poema en el dibuix. Expliqueu què heu fet primer en el dibuix, després, i en acabar-lo.

Finalment, entre tots, feu una valoració crítica:

 Què vol dir amb la darrera frase –quan es desvetlla- “em sentia

ennuvolat!”?

 Us heu sentit identificats amb el sentiment del nen?

*Per tal d’entrenar la capacitat de superació de les adversitats realitzarem uns exercicis d’habilitat espacial.

*Laberint: us proposem de dibuixar, al terra del pati o del gimnàs, línies amb cinta adhesiva o guix, formant un laberint. Podeu seguir la pauta següent:

 Els nens i nenes, en parelles, hauran de fer el recorregut del centre del laberint a fora, buscant la sortida i sense trepitjar cap ratlla.

 Podeu cronometrar el temps que triga cada parella del centre del laberint a la sortida, per incentivar la presa de decisions dels infants.

18

*Us proposem de buscar diferències. Que els alumnes mirin atentament els dibuixos i es fixin en els detalls que falten.

19

*Carrera d’obstacles: us suggerim de muntar un circuit, com una

ginkama, fet al pati o al gimnàs.

Ha de tenir obstacles adequats al curs de Cicle Inicial que correspongui, motivant als alumnes a superar totes les proves malgrat la dificultat:

 Passar per dins un tub gran o per sota d’una filera de cadires.

 Pujar una petita escala o esglaons, i saltar.

 Rodolar uns metres de costat fent la croqueta.

 Passar per sota una corda arran de terra.

 Fer tres tombarelles seguides.

 Fer el pi.

 Fer la vertical pont.

 Saltar a partir d’una línia de sortida fins a la d’arribada.

Podria tenir les característiques d’una cursa de relleus. En grups de quatre o sis persones, cada alumne fa una prova i, quan acaba, passa el relleu al company que farà la prova següent.

20

*Endevina endevinalles: llegiu en veu alta les endevinalles següents, davant de tot el grup d’alumnes. De manera espontània, han de trobar la resposta adequada, buscant sempre la màxima participació. Després, que els alumnes recordin alguna endevinalla i l’expliquin a la resta de la classe, perquè en busqui la resposta.

Qui és el qui es lleva més de matí del món

i de vespre

és el primer que s'adorm? (el sol) Em fan a terra i serveixo en el mar quan sóc a l' aigua, com en sé de nadar! (el vaixell)

'Un cistelló d’avellanes, de dia s' arrepleguen, de nit s' escampen. (les estrelles) Va pel cel té ales i no és ocell. (l'avió)

Una tallada de meló de nit s'hi fa veure

i de dia no. (la lluna) Xic i petit sóc el rei del partit.

21

Quan hem de parlar de la mort amb els nostres alumnes costa trobar la forma més adequada, ja que encara és un tema tabú a la societat occidental de lliure mercat en la qual vivim. La mort d’una persona pot esdevenir per causes molt diverses: natural, accidents, malalties, suïcidis, etc. Un temps de dol després de la pèrdua d’alguna persona estimada esdevé imprescindible.

El que pot ajudar a integrar la mort en el nostre dia a dia és l’estudi del cicle natural dels animals i plantes, per petits que siguin, i així normalitzar la idea de la mort com a una fase més del cicle de la vida en la globalitat de l’univers.

També podem parlar de les moltes teories religioses que existeixen per a intentar donar la resposta a aquest fet naturalment biològic i a la vegada espiritual per a la raça humana.

De totes maneres, cal manifestar els sentiments i les emocions en la mesura que cada persona ho necessiti, per tal d’entendre la diversitat cultural de totes les persones que habiten la terra, amb respecte vers la resta.

I podem concloure, que molt certa és la frase: mentre es recorda una

persona, aquesta no mor mai.

*Al final de l’obra, l’avi es mor, i la Maria es queda sense el seu heroi del conte de Peter Pan.

Comenteu entre tots els alumnes, qui ho vulgui comunicar i gestionant respostes, experiències viscudes d’aprop o més lluny a l’entorn de la mort. Podeu posar d’exemple diverses pel·lícules que tracten el tema des de diferents punts de vista o bé contes o cançons.

Es tracta de crear un espai de reflexió a l’entorn del tema de la mort amb caràcter constructiu i donant eines positives per a poder fer el dol, si s’escau.

22

*Petit projecte teatral: aquesta és una proposta que si es realitza amb

èxit pot ser molt satisfactòria a molts nivells per l’alumnat i el professorat.

*Construïm: cal que prèviament feu una recollida de materials diversos:

 caixes cartró.

 Ampolles de plàstic.

 Retalls de roba.

 Cabdells de llana.

 Altres.

Seguint la pauta de la imatge següent, construïu entre tots, un vaixell pirata a mida dels alumnes, que s’hi puguin passejar, isar veles, fer anar el timó, remar, ...

23

Després, que els alumnes escullin el personatge que més els agradi.

Cal que es caracteritzin dels diferents personatges de l’obra: Campaneta, Maria, Peter Pan, Capità pirata, Rei, etc., per a poder reconstruir el fil narratiu de l’obra que han vist, amb variacions en el guió. (Seria important que les diferents versions de l’obra siguin ben originals!)

Podeu fer grups de sis o set alumnes, o bé organitzar entre tota la classe un musical sobre la història. Si escolliu aquesta opció, heu de diversificar molt bé les tasques a fer:

 Guionistes (han de pensar els diàlegs i llocs on passarà l’acció de tota l’obra, des del principi fins al final, cuidant que tingui algun fil argumental)

 Actors (interpretaran els diferents personatges de l’obra, observeu que s’adeqüi l’alumne al personatge).

 Escenografia (ja teniu el vaixell que heu construït entre tota la classe, cal veure si hi ha altres decorats per fer).

Assageu ben assajat per fragments, cada escena o cançó, i finalment tota l’obra seguida. Us pot ajudar gravar algun fragment per a veure-us actuar i valorar el resultat del vostre esforç.

*Finalment, entre tota la classe intenteu respondre la pregunta següent:

24

WEBGRAFIA

Titelles i el joc simbòlic:

http://bit.ly/2nGSRKx http://bit.ly/2mYLazd http://bit.ly/2nOdsgc Sobre la memòria: http://bit.ly/2mdOne7 http://bit.ly/2oueLB9

25 Contes i cançons a l’entorn de la mort:

https://acortar.link/Y3lqe https://tuit.cat/8SfZk https://tuit.cat/ho9um Sobre el dol: http://bit.ly/2mfp7UM http://bit.ly/2osyIYZ http://bit.ly/2mN9c0l

I ABANS DE TANCAR...

El programa “Anem al teatre” disposa d’una pàgina web, en la qual hi podeu trobar tota la informació general sobre el programa, així com les guies didàctiques que es corresponen amb els espectacles.

També hi hem inclòs una eina de gran valor per a nosaltres, atès que ens permet de millorar l’oferta cada temporada: l’Enquesta d’Avaluació.

Som a:

http://www.diba.cat/anemalteatre/