Enquesta de Valoració del
Sistema i Organització de
l’Ensenyament als alumnes
de Grau
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ)
Octubre del 2016
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 2
ÍNDEX
PRESENTACIÓ ... 3
1. INFORME D’UNIVERSITAT ... 4
1.1. Resum executiu ... 4
1.2. Èxit dels Graus ... 5
1.3. Valoracions generals ... 5
1.4. Accés i informació sobre la universitat ... 6
1.5. Vida universitària ... 7
1.6. Organització i desenvolupament docent ... 12
1.7. Mobilitat ... 15
1.8. Serveis i atenció a l’estudiant ... 15
1.9. Perspectives de futur ... 18
2. INFORME DE GRAUS ... 19
2.1. Dades de participació ... 19
2.2. Èxit dels Graus a la UPF ... 21
2.3. Valoracions generals ... 22
2.4. Accés i informació sobre la universitat ... 24
2.5. Vida universitària ... 24
2.6. Organització i desenvolupament de la docència ... 33
2.7. Mobilitat ... 45
2.8. Serveis i atenció a l’estudiant ... 46
2.9. Perspectives de futur ... 56
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 3
PRESENTACIÓ
El curs 2015-2016 els graus ja són uns estudis plenament consolidats, amb uns plans d’estudis que en molts casos ja han estat adaptats a les noves necessitats que han anat sorgint. Després de la edicions del 2004 i del 2012 i seguint amb la tradició de la UPF d’enquestar periòdicament els estudiants per tal de conèixer el seu grau de satisfacció i la seva opinió sobre els diversos àmbits de la Universitat, s’ha realitzat l’Enquesta de Valoració del Sistema i Organització de l’Ensenyament (EVSOE) a tots els estudiants de grau.
Els objectius de l’enquesta són els següents:
1. Recollir les valoracions i les opinions dels estudiants de Grau sobre els estudis escollits i la Universitat
2. Obtenir informació dels motius i de les vies d’informació determinants en l’accés als Graus
3. Disposar d’informació qualitativa sobre el sistema posat en marxa per la UPF, la seva organització, i el model docent
4. Facilitar a tots els centres informació clau per als processos de seguiment i acreditació dels ensenyaments oficials
La tercera edició de l’Enquesta s’ha fet mitjançant una enquesta on-line a través de l’Aula Global entre els mesos de març i juny de 2016. El qüestionari s’ha adreçat a tots els estudiants de grau: en total 9.860 estudiants de 22 graus. La participació ha estat del 21,1%, amb un marge d’error de l’1,9%, per sota del 5% acceptable, per la qual cosa es considera que els resultats ofereixen una visió representativa de la realitat dels graus. Des de la Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat s’ha treballat amb totes les dades que han aportat les enquestes, i s’ha ordenat la informació proporcionada en els següents documents:
1. Informe d’Universitat en el qual es presenten els resultats a nivell d’Universitat i la seva evolució respecte el 2012.
2. Informe a nivell de graus, on es presenten els resultats de l’enquesta de forma comparada a nivell de graus.
3. Fitxa per grau amb l’evolució dels resultats, que estarà a disposició dels responsables acadèmics per tal que en facin l’anàlisi i les valoracions que considerin oportunes.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 4
1. INFORME D’UNIVERSITAT
1.1. Resum executiu
Les principals fonts d’informació sobre els graus són la pàgina web de la UPF (55%), el Saló de l’Ensenyament (38,6%), i les jornades de portes obertes (34,5%).
Els principals motius per escollir la UPF són el prestigi (55,6%), la qualitat dels estudis (34,4%) i els continguts i habilitats previstos en el grau (30,6%).
El 81,4% d’estudiants enquestats recomanarien estudiar un grau a la UPF. La satisfacció amb el grau que cursen és de 6,6 sobre 10, molt similar a la valoració que fan de la seva qualitat (6,7), tot i així sembla que el grau no ha acabat de satisfer les seves expectatives inicials (6,1).
A l’hora de valorar aspectes més concrets relacionats amb la docència els estudiants són més crítics i les valoracions no són tan altes. Els aspectes més ben valorats són els materials docents utilitzats (6,7), seguits, amb valoracions més moderades, dels objectius i els continguts dels graus (6,2), la metodologia docent (6,2), i el nivell d’aprofundiment de les matèries (6,1). Els aspectes menys valorats són: els horaris (3,9), la distribució de la càrrega de treball (4,1), l’oferta d’optatives (5,4), i la coordinació entre els professors (5,5). Tanmateix hi ha un acord força generalitzat entre els estudiants en què les activitats realitzades en el grau els han permès assolir les competències previstes (6,1) i que els continguts docents són útils per a la pràctica professional (6,1).
El professorat rep molt bones valoracions: per la puntualitat i el compliment dels horaris (7,2), pel rigor científic i acadèmic (7), per l’accessibilitat i atenció (6,9). Tot i així a l’hora de valorar si han satisfet les expectatives dels estudiants, la valoració és més baixa (6).
En general els serveis de la Universitat estan ben valorats (6,9); per sobre destaquen l’Aula Global (7,8), la Biblioteca (7,6), i el Campus Global (7), i per sota el SACU (6,4) i el Programa de Voluntariat Lingüístic (6).
Els estudiants de grau se senten satisfets amb l’atenció rebuda (6,6) pel personal dels diferents serveis amb qui més es relacionen (secretaria del centre, biblioteca, servei de gestió acadèmica...).
Les aules (7,2) i els equipaments de suport a la docència (6,9) també generen bons nivells de satisfacció, en canvi les aules d’informàtica (6,6) i el servei de Wi-Fi Eduroam (6,2) són els equipaments que reben una valoració més baixa.
Els serveis subcontractats com la neteja i la seguretat reben una valoració molt elevada, entorn el 8; el bar i el servei de fotocòpies entorn el 7.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 5
1.2. Èxit dels Graus
El 81,4% dels enquestats recomanarien estudiar un grau a la UPF. Aquesta dada és un valor important en la mesura de l’èxit en el plantejament dels nous Graus. Tanmateix és remarcable el retrocés que pateix respecte l’enquesta del 2012, quan el 89,3% deia que recomanaria la UPF.
1.3. Valoracions generals
La satisfacció amb el grau que cursen és de 6,6 sobre 10, i la satisfacció de les expectatives inicials que es tenien amb el grau és de 6,1. Aquestes dades indiquen que els estudiants consideren que els graus de la UPF tenen una bona qualitat (6,7), fins al punt de recomanar-los, que n’estan bastant satisfets però que no han acabat de satisfer al 100% les seves expectatives inicials.
Els elements més ben valorats són l’accessibilitat i atenció dels professors, i els serveis de la UPF, amb 6,9. L’atenció que reben els estudiants la valoren amb un 6,6.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 6
Les valoracions generals se situen en nivell de satisfacció moderats i lleugerament inferiors a les obtingudes en l’enquesta de 2012.
Al llarg d’aquest informe aquestes valoracions generals s’aniran concretant en les valoracions d’aspectes més concrets.
1.4. Accés i informació sobre la universitat
Fonts d’informació sobre el Grau
S’ha demanat als estudiants que identifiquin les tres vies principals per les quals es van informar a l’hora d’escollir la UPF per estudiar el Grau:
- La principal font d’informació és la pàgina web de la UPF, 55%.
- El Saló de l’Ensenyament és la segona font en importància (38,6%), seguida de les jornades de portes obertes a la UPF (34,5%).
- Pel contrari les xarxes socials (5,6%), les sessions informatives al centre de secundària (11,8%) i els mitjans de comunicació (10,6%), són les fonts menys utilitzades pels estudiants.
- Els estudiants i antics alumnes de la UPF (30%), el centre on estudiava (28,7%), i altres porals web (16%), són altres fonts d’informació que fan servir els estudiants. Les fonts d’informació de l’estudiant han canviat substancialment des de l’EVSOE del 2004, quan a la majoria dels estudiants obtenien la informació del centre de secundària (36,5%) i d’estudiants o ex-estudiants (27,6%). I respecte l’EVSOE del 2012 la informació obtinguda del centre on estudiava ha passat del tercer al cinquè lloc en importància.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 7 Motius per triar la UPF
Quan es demana als estudiants els motius pels quals van triar la UPF -en poden triar dos d’una llista-, el 55,6% destaca el prestigi de la UPF. Els tres motius següents són la qualitat dels estudis (34,4%), els continguts i habilitats previstos en el grau (30,6%), juntament amb altres motius (32,3%).
És remarcable que els principals motius per la tria de la UPF estan vinculats a la tasca pròpia de la Universitat i no a factors externs com la ubicació de la Universitat, no ser admès en una altra universitat o que s’hi matriculin els companys.
1.5. Vida universitària
El nivell d’informació que reben els estudiants sobre els esdeveniments que tenen a veure amb els seus estudis, el Campus, la Universitat, etc., és important per tal de tenir els estudiants informats i puguin planificar correctament el desenvolupament dels seus estudis i la seva activitat acadèmica. La satisfacció mitjana amb aquesta informació és de 6,49 (6,48 el 2012).
Font d’informació de l’estudiant
Les principals fonts d’informació dels estudiants de grau són la web de la UPF i els companys (un 35,1% i un 34,8% respectivament). En canvi, els professors, les cartelleres d’anuncis i les pantalles només informen a un 7,2% dels estudiants.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 8
La dificultat en trobar informació és manté en un estable 4,75 sobre 10, on 10 és molt difícil i 0 molt fàcil, per tant el cost de trobar informació no és excessiu.
Una font molt important d’informació pels estudiants és el Campus Global (la intranet de la Universitat) on hi ha informació sobre el què passa a la Universitat i a la Facultat. La valoració que en fan els estudiants del seu funcionament, que és de 6,7 sobre 10, lleugerament inferior a la valoració que se’n va fer el 2012 (7,26).
A l’Aula Global hi ha tota la informació i documentació de les assignatures que s’estan cursant, i és també la plataforma des d’on els estudiants poden interactuar amb els professors. En general els estudiants valoren molt positivament l’Aula Global: la utilitat (7,8), la practicitat (7,4), la facilitat d’ús (7,3), i el correcte funcionament (6,9). Si bé tots els indicadors han obtingut valoracions de satisfacció lleugerament inferiors a les de 2012.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 9 Participació estudiantil
El 21,4% dels estudiants participa d’alguna manera en una associació universitària (14,1% el 2012) i el 7,1% ha estat delegat de classe. Els dos indicadors de participació s’han incrementat, de manera especial el de participació en associacions universitàries. L’augment d’estudiants que han estat delegats té un límit ja que la figura del delegat és limita a un nombre concret.
Els estudiants que participen en organitzacions, ho fan en major proporció en associacions culturals i de cooperació, mentre la participació en sindicats d’estudiants és la més petita. El gràfic mostra el percentatge d’estudiants que han afirmat que participen en cada una de la tipologia d’associacions d’estudiants. (Cal tenir en compte que els estudiants que participen en associacions han pogut marcar més d’una opció de resposta).
Dedicació als estudis
El 45,9% dels estudiants de la UPF únicament estudia, mentre que el 22,9% estudia i treballa de forma estable, ja sigui a jornada completa (3,1%) o parcial (19,8%). El 31,3% restant destina el seu temps als estudis i a alguna feina ocasional.
El percentatge d’estudiants que estudien a temps complet s’ha reduït 8,3 punts en dotze anys. Existeix poca variació respecte el 2012, però respecte el 2004 hi ha una variació important ja que s’ha reduït substancialment el percentatge d’estudiants que treballen a temps complert, si bé això té una explicació i és que el treball a temps complert el 2004 estava considerat a partir de 20 hores la setmana i el 2012 i 2016 a partir de 35.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 10
La mitjana d’hores d’assistència a classe és de 16,2 hores per setmana, dedicació que ha anat disminuint amb els anys (17,3 el 2012 i 18,7 el 2004).
Més concretament, el 2016 el 22,4% dels estudiants diuen fer menys d’11 hores de classe la setmana (mentre que el 2012 era el 12,4%) i el 52,7% diu fer-ne entre 11 i 20 (60% el 2012).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 11
La mitjana d’hores d’estudi fora de l’aula és de 12,7 hores a la setmana, pràcticament idèntica a la del 2012 (12,9) i a la del 2004 (12,3).
Segons es desprèn de l’enquesta, la dedicació de l’estudiant a l’estudi ha disminuït (actualment el 50% dels estudiants fa 15 o menys hores de classe a la setmana i el 70% dedica 15 o menys hores d’estudi fora de l’aula), però aquesta disminució no té una repercussió clara en el nombre de crèdits matriculats per estudiant, que segueix essent molt elevat (54,4 crèdits/estudiant el curs 2015-16), ni en la taxa de rendiment que segueix a nivells molt alts (la taxa de rendiment són els crèdits superats sobre els crèdits matriculats, i a la UPF és superior al 90%).
De la resposta dels estudiants es veu que existeix una correlació positiva i significativa entre les hores que els estudiants van a classe amb les hores d’estudi que realitzen fora de l’aula. Com més van a classe més hores d’estudi realitzen fora de l’aula. Aquesta correlació significa que són pocs els estudiants que no van a classe i preparen les assignatures i temaris fora de l’aula.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 12
1.6. Organització i desenvolupament docent
Nivell de satisfacció amb l’oferta docent
En general la satisfacció amb l’oferta docent és positiva, tot i que lleugerament inferior respecte l’EVSOE del 2012.
El rigor científic i acadèmic del professorat és l’aspecte més ben valorat en relació l’oferta docent (6,96 sobre 10). L’orientació del grau i el nivell d’aprofundiment en les matèries es valoren en 6,2 i 6,1 respectivament.
La coordinació dels professors obté una valoració relativament baixa, per sota dels sis punts (5,46), al mateix nivell de valoració que l’oferta de pràctiques (5,42). A l’hora d’interpretar la valoració de les pràctiques cal tenir en compte la consideració que tenen les pràctiques en la programació de cada grau i les seves diferències inherents i que molts dels estudiants encara no les han realitzat. El mateix passa en la valoració de l’oferta d’assignatures optatives (5,4), que els estudiants dels primers cursos encara no n’han fet. Tanmateix, la seva valoració ha anat disminuint al llarg dels anys: 5,9 el 2004 i 5,71 el 2012, una tendència negativa i sostinguda en el temps.
Els horaris és l’aspecte més mal valorat amb un 3,9, valoració que ha disminuït amb els anys, passant de 5,6 el 2004 a un 4,75 el 2012 i un 3,9 el 2016 consolidant així una tendència negativa i sostinguda en el temps.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 13 Satisfacció amb la docència
La satisfacció amb la docència se situa en nivells mitjans, tot i que es valora lleugerament inferior al 2012.
La puntualitat i el compliment dels horaris per part dels professors (7,2) i l’ús de l’Aula Global com a eina docent (7,3) són els aspectes més ben valorats.
La claredat i compliment dels criteris d’avaluació (6,8), l’adequació dels materials docents utilitzats a l’aula (6,7), i l’actitud receptiva dels professors (6,6) són altres qüestions que generen un bon grau de satisfacció tot i que no tan elevat.
La claredat de les explicacions del professor (6,4), l’adequació dels recursos materials pel treball fora de l’aula (6,4), i la tutorització i seguiment del treball a l’aula (5,8), són els aspectes de la docència amb les valoracions més baixes.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 14 Satisfacció amb el desenvolupament docent
La satisfacció amb el desenvolupament docent en general és més baixa, i com en els casos anteriors, disminueix respecte el curs 2012.
La coordinació entre la teoria i els seminaris (6,4), la metodologia docent (6,2), i la utilitat dels continguts docents pel desenvolupament de l’activitat professional (6,1), són els elements més ben valorats, a un nivell similar al grau d’acord amb què les activitats realitzades permeten assolir les competències previstes (6,1).
El solapament de continguts (5,4) i la proporcionalització de la càrrega de treball (4,08) són dos elements amb un nivell de satisfacció més baix. Cal destacar que el repartiment de la càrrega de treball ha patit un important retrocés en la seva valoració entre 2004 i 2016 (6,2 el 2004, un 4,54 el 2012 i un 4,08 el 2016).
Tanmateix, l’ítem més mal valorat és el Pla d’Acció Tutorial (ACTE) (3,26), que és la primera vegada que es valora. L’ACTE està pendent d’una avaluació específica que permetrà entendre les causes d’aquesta valoració. L’altra pregunta relacionada amb la turització és quan es demana als estudiants que valorin la tutorització i seguiment dels treballs, que valoren amb un 5,82. Aquesta valoració implica que els professorat i la Universitat realitzen tutoritzacions ben valorades i reforça la hipotesis que la baixa valoració de l’ACTE pot estar relacionada amb un baix grau de coneixement.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 15
1.7. Mobilitat
El 18% dels estudiants afirma haver fet una estada a l’estranger (14,6% el 2012), i el 95,4% d’aquests repetiria l’experiència (cal tenir en compte que l’enquesta s’ha realitzat a tots els estudiants de grau i que en la majoria dels graus les estades a l’estranger no es poden demanar fins a tercer curs). Els estudiants valoren molt positivament les estades a l’estranger, amb un 8,74 sobre 10 (8,54 el 2012).
Els principals motius per no haver realitzat una estada a l’estranger són pel curs en que es troben, pel qual encara no està prevista la mobilitat, i per motius econòmics; seguit de la poca utilitat.
La satisfacció amb la gestió de l’intercanvi és valorada pels estudiants amb un 6,28 (6,85 el 2012).
1.8. Serveis i atenció a l’estudiant
Satisfacció amb els serveis de la Universitat
La satisfacció amb els diferents serveis de la Universitat es troba en nivells moderats tot i algun valor puntualment alt. A nivell global la Universitat es valora amb un 6,7. La Biblioteca (7,6) i el Campus Global (7) són els dos serveis més ben valorats, a continuació el Punt d’Informació a l’Estudiant (6,8).
A més distància es valoren el SACU (6,4), els drets i deures dels estudiants (6,4) i el carnet d’estudiant (6,3). El Programa de Voluntariat Lingüístic està valorat amb un 6. Els tràmits administratius i acadèmics és l’aspecte que rep la valoració més baixa (5,9).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 16 Satisfacció amb el Personal d’Administració i Serveis
La satisfacció amb el Personal d’Administració i Serveis se situa en nivells moderats, sense diferències respecte el 2012.
El Personal de la biblioteca és el més ben valorat (7,4), seguit del personal del PIE (7,1), el de la secretaria de Centre (6,7) i el del SACU (6,6). A molt poca distància el Personal de Gestió Acadèmica rep la valoració menor (6,4).
Programa Alumni
La majoria de respostes d’aquesta pregunta corresponen a estudiants de quart curs (68,4%).
El coneixement del Programa Alumni ha millorat substancialment entre els estudiants, en l’enquesta del 2016 encara el 62% no saben o no contesten sobre el programa, però és que el 2012 eren el 88%. El 5% d’estudiants afirma tenir intenció d’apuntar-se al programa en finalitzar els estudis (l’1,6% el 2012).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 17 Satisfacció amb els equipaments i serveis de la Universitat
Els equipaments i serveis de la universitat presenten uns nivells de satisfacció moderats i alts en termes generals.
L’accés amb transport públic, la seguretat i la neteja, són els serveis amb uns nivells de satisfacció més elevats, els tres per sobre 8 o fregant el 8. El servei de bar-restaurant es valora amb un 7,2 i el servei de fotocòpies amb un 6,6. Valoracions molt similars a les de l’enquesta del 2012.
Les aules (7,2) i els equipaments de suport a la docència (6,9) també generen bons nivells de satisfacció, en canvi les aules d’informàtica (6,6) i el servei de Wi-Fi Eduroam (6,2) són els equipaments que reben una valoració més baixa. En tots aquests casos les valoracions són inferiors a les del 2012.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 18
1.9. Perspectives de futur
Quan se’ls demana per les perspectives de futur, més de la meitat dels estudiants es plantegen continuar amb els estudis, majoritàriament fer un màster (43%) però també n’hi ha que preveu fer un grau (11%).
Una quarta part visualitza el seu futur en el mercat laboral, el 20% inserint-se al món laboral i el 5% continuant treballant.
Quasi el 20% encara no tenen una perspectiva de futur clara.
En relació els resultats de l’EVSOE del 2012 no hi ha diferències significatives en la resposta.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 19
2. INFORME DE GRAUS
Anàlisi dels resultats de l’enquesta i comparativa entre graus
En aquest apartat s’analitzen els resultats de l’enquesta en el conjunt de la Universitat i es realitza una comparativa dels resultats per a cadascun dels graus de la UPF.
2.1. Dades de participació
La participació en l’Enquesta de Valoració del Sistema i Organització de l’Ensenyament (EVSOE) als alumnes dels graus ha estat per al conjunt de la UPF del 21,1%, és a dir 2.078 dels 9860 alumnes matriculats han respost el qüestionari (cinc punts menys que a l’enquesta de 2012 que va ser del 26,2%). L’enquesta té un marge d’error de l’1,9% de manera que els resultats de l’enquesta a nivell d’Universitat es consideren representatius.
Tot i això, la pauta de participació entre els graus mostra diferències significatives: o Estudis amb una participació molt per sobre la mitjana, superior al 40%, com
el grau en Biologia Humana (44,9%), i al 30%, com els graus en Filosofia Política i Economia (39,06%) i Llengües Aplicades (33,6%).
o Estudis amb una participació molt inferior la mitjana, per sota ka tHi ha cinc graus amb un percentatge de participació per sota del 15%, grau en Dret (14,73%), Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció (13,97%), Relacions Laborals (13,88%), Enginyeria Biomèdica (10,81%) i Enginyeria de Sistemes Audiovisuals (14,87%).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 20
Per tal de facilitar la presentació de les taules es presenten els graus amb els següents acrònims:
- BIO: Grau en Biologia Humana - MED: Grau en Medicina
- ECO: Grau en Economia
- ADE: Grau en Administració i Direcció d’Empreses - IBE: Grau en International Business Economics - CCEE: Grau en Ciències Empresarials
- DRT i ADE: Doble grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses i Economia
- DRT: Grau en Dret
- CRIM: Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció - RRLL: Grau en Relacions Laborals
- CPA: Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració - CAV: Grau en Comunicació Audiovisual
- PER: Grau en Periodisme
- PUB: Grau en Publicitat i Relacions Públiques - HUM: Grau en Humanitats
- TI: Grau en Traducció i Interpretació - LA: Grau en Llengües Aplicades - INF: Grau en Enginyeria Informàtica - TEL: Grau en Enginyeria de Telemàtica
- ESA: Grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals - BIOMED: Grau en Enginyeria Biomèdica
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 21
2.2. Èxit dels Graus a la UPF
El 81,4% per cent d’estudiants enquestats recomanarien estudiar un grau a la UPF.
La comparació dels resultats per Graus presenta els següents resultats:
Onze graus se situen per sobre de la mitjana d’universitat a l’hora de recomanar el grau, cal destacar en primer lloc el grau en Filosofia, Política i Economia on el 100% dels estudiants enquestats recomanarien estudiar un grau a la UPF. La resta són: el doble grau Dret/ADE-ECO (91,5%), Enginyeria en Telemàtica (89,3%), Relacions Laborals i Comunicació Audiovisual (88,9%), Economia (88,2%), IBE (86,8%), Periodisme (84,5%), Enginyeria Informàtica (83,3%), Ciències Empresarials (83,2)% i Publicitat i RRPP (83%).
Deu graus se situen per sota de la mitjana d’universitat (81,4%): el Grau en Biologia Humana (74,5%), el Grau en Medicina (67,7%), el Grau en Dret (80,5%), Grau en Traducció i Interpretació (77,6%), que ja s’hi situaven també el 2012 i els Grau en Administració i Direcció d’Empreses (77,5%), el Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració (81,3%), Grau en Criminologia (69,6%), Grau en Enginyeria Biomèdica (53,3%), Grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals (70%) i Grau en Llengües Aplicades (78,9%). Únicament un el Grau en Informàtica ha passat d’estar sota la mitjana el 2012 a estar-hi per sobre el 2016.
Respecte l’EVSOE del 2012 és generalitzada en tots els graus la disminució, en menor o major mesura, del percentatge d’estudiants que recomanaria estudiar un grau a la UPF.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 22
2.3. Valoracions generals
De la comparació de les valoracions generals entre Graus, destaca que no hi ha una dispersió excessivament elevada entre graus ni elevades diferències entre els resultats obtinguts el 2012 i el 2016, si bé les del 2016 generalment són inferiors.
A nivell d’Universitat la satisfacció dels estudiants amb el seu grau és d’un 6,6 (7,1 el 2012), un valor moderat però acceptable al superar el llindar del 6,5. La majoria de graus se situen entorn aquest valor.
La qualitat de l’ensenyament és un dels ítems més valorats pels estudiants de grau amb un 6,74 (7,22 el 2012).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 23
L’element més ben valorat és l’accessibilitat i atenció dels professors, amb 6,9 (7,21 el 2012).
La resposta del grau a les expectatives inicials és l’apartat en que els estudiants han mostrat una satisfacció més baixa i la valoren amb un 6,1 (6,73 el 2012).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 24
2.4. Accés i informació sobre la universitat
Motius per triar fer el grau a la UPF
Els principals motius per fer un grau a la UPF són el prestigi de la UPF en primer lloc (55,6%) i, a més distància, la qualitat dels estudis (34,4%) i els continguts i habilitats previstos en el grau (30,6%). Tanmateix, s’aprecien diferències entre els graus:
o Els estudiants de la UCA en Dret i Economia i Empresa destaquen el prestigi de la UPF com a principal motiu per matricular-s’hi.
o Pels estudiants de Biologia, Enginyeria de Sistemes Audiovisuals, Enginyeria Biomèdica, Filosofia, Política i Economia, Humanitats i Llengües Aplicades el principal motiu per estudiar el seu grau són els continguts i habilitats que s’hi preveuen.
o Els estudiants de Traducció i Interpretació, Informàtica, Telemàtica i Medicina esmenten la ubicació dels estudis com a motiu principal per triar la UPF.
Estudi Perquè s’hi matriculaven els meus companys Per la seva ubicació Per la possibilitat de trobar una feina desprès Pel seu professorat Per la qualitat dels estudis Pel seu prestigi com a universitat Pels continguts i habilitats previstos en el grau Perquè no vaig ser admès en una altra Universitat Altres ADE ,7% 3,9% 44,7% 2,6% 34,9% 83,6% 3,9% ,0% 23,0% BIO ,0% 10,7% 8,7% 1,0% 26,2% 25,2% 67,0% 7,8% 43,7% CPA ,7% 18,2% 7,0% 2,8% 42,0% 68,5% 32,2% ,0% 25,9% CAV 1,2% 8,4% 6,0% 3,6% 54,2% 50,6% 48,2% 2,4% 21,7% CRIM 2,0% 22,0% 14,0% ,0% 20,0% 64,0% 34,0% 2,0% 38,0% DRT 2,3% 12,5% 23,3% 2,3% 47,7% 82,4% 5,1% ,6% 21,0% ECO 1,2% 8,0% 24,1% 6,2% 46,3% 84,0% 6,8% ,0% 22,8% CCEE ,0% 6,5% 25,0% 3,2% 28,2% 71,8% 34,7% 1,6% 26,6% ESA 7,5% 35,0% 12,5% ,0% 15,0% 12,5% 50,0% 12,5% 50,0% BIOMED ,0% 25,0% 18,8% ,0% 12,5% 18,8% 56,3% 12,5% 50,0% INF 8,0% 34,0% 10,0% 6,0% 14,0% 22,0% 34,0% 14,0% 48,0% TEL ,0% 32,3% 25,8% ,0% 19,4% 22,6% 32,3% 19,4% 41,9% FPE ,0% ,0% ,0% ,0% 44,0% 28,0% 60,0% 4,0% 48,0% HUM ,0% 17,2% 4,1% 6,6% 30,3% 24,6% 58,2% 1,6% 52,5% IBE ,0% 4,2% 33,3% 1,0% 32,3% 76,0% 25,0% 1,0% 22,9% LA 2,5% 9,9% 9,9% 1,2% 14,8% 23,5% 54,3% 7,4% 58,0% MED 1,0% 31,4% 4,8% 3,8% 26,7% 15,2% 35,2% 17,1% 52,4% PER ,0% 15,8% 13,2% 1,3% 43,4% 51,3% 36,8% ,0% 32,9% PUB ,0% 13,4% 17,5% 1,0% 38,1% 64,9% 39,2% 1,0% 20,6% RRLL 1,0% 17,6% 23,5% 1,0% 40,2% 57,8% 12,7% 3,9% 35,3% TI ,0% 43,8% 15,6% ,6% 21,9% 40,6% 35,6% 3,1% 33,1% DRT i ADE ,0% 6,0% 43,4% ,0% 48,2% 74,7% 14,5% ,0% 13,3% Total 1,0% 16,0% 18,9% 2,5% 34,4% 55,6% 30,6% 3,5% 32,3%
Per que van triar la UPF
2.5. Vida universitària
El nivell d’informació que reben els estudiants sobre els esdeveniments que tenen a veure amb els seus estudis, el Campus, la Universitat, és important per tal de tenir els estudiants informats i puguin planificat correctament el desenvolupament dels seus estudis i la seva activitat acadèmica. La satisfacció mitjana a tots els estudis d’aquesta informació és de 6,49 (6,48 el 2012).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 25
Els estudiants que millor valoren el nivell d’informació que reben són els del Comunicació Audiovisual (7,35). En contrast, els estudiants que en tenen una pitjor percepció són els dels graus en Enginyeria Biomèdica (5,63) i Criminologia (5,68).
Fonts d’informació dels estudiants
La principal font d’informació dels estudiants sobre els esdeveniments de la UPF i els seus estudis són principalment dos: la pàgina web (35,1%) i els companys (34,8%), que se situen molt per sobre d’altres fonts d’informació.
o La web és la primera font d’informació en importància i arriba fins al 51,4% en el cas dels estudiants de Llengües Aplicades i el 44,4% en el cas dels estudiants de Traducció i Interpretació. Per contra, els estudiants d’Enginyeria Biomèdica i de l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals són els que menys consulten la web i el Campus Global per informar-se, ho fa un 20% i un 25% respectivament.
o Els companys són una font d’informació molt important en tots els graus, tot i que presenten un important grau de variació en la importància que li donen els estudiants, mentre que pel 50% d’estudiants del grau Enginyeria Biomèdica o pel 45,8% dels del grau en International Business Economics és una font d’informació important, pels dels graus en Humanitats o en Llengües Aplicades només ho és per un 21,5% i un 23,8% respectivament.
o Les xarxes socials són un element relativament novedós en el món de la informació universitària i per a l’11,7% dels estudiants són una font d’informació rellevant. Cal destacar el grau en Medicina on són la font d’informació més important per gairebé el 21,2% dels estudiants. En contrast en el conjunt d’estudis on les xarxes socials són menys citades és als graus impartits per l’Escola Superior Politècnica.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 26
La dificultat en trobar informació és de 4,75 sobre 10, on 10 és molt difícil i 0 molt fàcil, per tant el cost de trobar informació no és excessiu. De tota manera el grau de dispersió entre els diversos graus oscil·la entre el 3,6 del grau en Enginyeria Telemàtica i el 5,9 del grau en Enginyeria Biomèdica.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 27
Les valoracions del funcionament de l’Aula Global son satisfactòries en tots els aspectes.
Cal destacar la utilitat de l’Aula Global que obté una valoració superior a 7 en pràcticament tots els graus.
Les valoracions de la practicitat i facilitat d’ús de l’Aula Global obtenen també uns valors satisfactoris i són ben valorades pels estudiants.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 28
Els estudis que són més crítics amb el funcionament de l’Aula Global són els de l’Escola Superior Politècnica.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 29
El grau de satisfacció amb el funcionament del Campus Global és elevat en alguns graus i millorable en altres i oscil·la entre el 7,1 del grau en Biologia Humana i el 5 del grau d’Enginyeria en Sistemes Audiovisuals.
Participació dels estudiants
El percentatge d’estudiants que han estat delegats de classe és per definició baix ja que és una figura on n’hi ha un per aula i per tant és un indicador relatiu de la participació dels estudiants i més tenint en compte l’obligatorietat que hi hagi un delegat. Cal tenir en compte també que una alta taxa de rotació de delegats fa pujar el percentatge d’estudiants que han estat delegats.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 30
Pel que fa a la participació dels estudiants en associacions universitàries el percentatge de participació és molt dispers i variat entre els diferents estudis. Els estudis amb major participació són Filosofia, Política i Economia (64%) i Medicina (43,3%). En la situació contrària hi trobem estudis com els del grau en Relacions Laborals, Enginyeria en Telemàtica o l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals, que no arriben al 10% de participació.
Dedicació als estudis
El 45,9% dels estudiants de la UPF realitzen els seus estudis a temps complet. Un 51,1% compagina els seus estudis amb feines ocasionals o a temps parcial, i només un 3% estudia i treballa a temps complert. La dispersió de resultats entre estudis és elevada:
o Els estudis d’Enginyeria Biomèdica són els que presenten un major percentatge d’estudiants que únicament estudien (87,5%), seguit de Biologia Humana (65%) i Medicina (63,7%).
o Els estudis on més estudiants compaginen els estudis amb una feina intermitent són el grau en Ciències Polítiques i de l’Administració (39,2%) i el grau en Humanitats (35,5%).
o Per contra, on hi ha més estudiants que estudien i treballen a temps parcial o complet és a Publicitat i Relacions Públiques (41,2%), Enginyeria Telemàtica (42%), i Relacions Laborals (38,6%, dels quals el 16,8% treballa a temps complet).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 31
El model de crèdits ECTS implica que els crèdits d’una assignatura es determinen per les hores de classe i les hores estimades de treball fora de l’aula. Per això conèixer les hores que fan els estudiants de classe a la setmana i les que dediquen a l’estudi fora de l’aula és clau per conèixer la dedicació als estudis per part dels estudiants.
A l’hora de quantificar les hores de classe, s’observa que la gran majoria d’estudiants fa d’onze a vint hores de docència a la setmana (52,6%), i el 23% 10 o menys. Menys del 25% dels estudiants assisteix més de 20 hores a la setmana a classe.
Tot i que entre els graus hi ha diferències significatives en les hores que fan a classe, s’aprecien similituds entre els estudis d’un mateix àmbit. És el cas dels estudis de Ciències de la Salut i de la Vida - Biologia Humana, Medicina i Enginyeria Biomèdica-, on més del 75% dels estudiants diu que fan més de 20 hores la setmana de classe; en canvi els estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge – Traducció i Interpretació i Lingüística Aplicada-, més del 75% dels alumnes diu fer entre 11 i 20 hores; o els de l’àmbit de les Tecnologies, on el 30% coincideix en que fan menys d’11 hores la setmana; Administració i Direcció d’Empreses i Economia també presenten una distribució de les hores a classe molt similar, igual que Criminologia i Relacions Laborals, i també entre els estudis de l’àmbit en Comunicació, tot i que amb una mica més de dispersió.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 32
A l’hora de quantificar les hores d’estudi fora de l’aula, pràcticament la meitat dels estudiants diu que en dedica menys de 10 (48,2%), i el 34% entre 10 i 20. No arriba al 20% els que en dediquen més de 20.
En aquest cas també hi ha diferències remarcables entre graus i també es pot apreciar un mateix patró pels estudis d’un mateix àmbit.
Un cop vistos aquests resultats caldria un estudi més a fons d’alguns dels graus per tal de saber en profunditat la correspondència entre crèdits i hores de feina efectiva.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 33
2.6. Organització i desenvolupament de la docència
Satisfacció amb l’oferta docent
L’ítem més ben valorat d’aquest apartat de satisfacció amb l’oferta docent és el rigor científic i acadèmic del professorat. Aquest ítem supera la valoració de 7 en deu dels graus i la valoració més baixa que obté és un 6,24.
L’orientació del grau en quan a objectius i continguts és un ítem que la majoria de graus valoren amb més de 6. Cal destacar el 6,8 de valoració del doble grau Dret i Administració i Direcció d’Empreses-Economia i de Relacions Laborals. Per altra banda el grau en Criminologia obté la valoració més baixa amb un 5,40.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 34
El nivell d’aprofundiment de les matèries és un dels ítems que rep una valoració més baixa de mitjana (6,1); per això és de destacar la valoració de Biologia Humana (7,7), molt per sobre de la mitjana. En canvi, hi ha cinc estudis amb una valoració molt propera a 5: Ciències Polítiques, Criminologia, Biomedicina, Humanitats i Llengües Aplicades.
L’oferta d’optatives presenta diferències remarcables entre els diferents graus, tot i que cal destacar la baixa valoració que hi atorguen els estudiants de Biologia Humana, Medicina, i el doble grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses-Economia i l’elevada valoració dels alumnes de Comunicació Audiovisual, Filosofia, Política i Economia, i Dret.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 35
La coordinació dels professors té un patró de comportament molt semblant a l’oferta d’optatives, es mou en pràcticament a tots els estudis en valors moderats entorn el 5,5. Destacant per sobre Comunicació Audiovisual (6,3) i per sota Enginyeria Biomèdica (3,2).
La satisfacció amb els horaris és molt baixa (3,9 de mitjana) i font de malestar a pràcticament tots els estudis de la UPF, exceptuant els graus de Criminologia, Humanitats, Filosofia, Política i Economia, i Dret. És especialment remarcable la baixa satisfacció amb els horaris entre els estudiants de Biologia Humana, Medicina, Enginyeria Biomèdica, Periodisme i Administració i Direcció d’Empreses.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 36
Les pràctiques generen una satisfacció moderada entre els estudiants (5,4 de mitjana), si bé s’ha d’interpretar d’acord amb la consideració que tenen les pràctiques en la programació de cada grau i les seves diferències inherents i tenint en compte que molts dels estudiants encara no les han realitzat.
És de destacar la bona valoració que se’ls hi dóna a Biologia Humana i a Filosofia, Política i Economia. En canvi a Llengües Aplicades la valoració és molt baixa.
Satisfacció amb la docència
La satisfacció amb la claredat amb la que explica el professor se situa en 6,4 de mitjana. La majoria de graus se situen entorn aquesta posició, excepte Comunicació Audiovisual (7,1), que se situa molt per sobre i Administració i Direcció d’Empreses i International Business Economics, que amb un 5,5 els dos graus reben les valoracions més baixes.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 37
La valoració de l’actitud receptiva dels professors envers els estudiants és molt similar en tots els graus (6,6 de mitjana). Només Comunicació Audiovisual (7,5) i Publicitat (7,3) estan clarament per sobre la mitjana, i Administració i Direcció d’Empreses (5,9) per sota.
La tutorització i seguiment dels treballs es valora amb un 5,8 de mitjana, i entorn aquest valor es mouen la majoria de graus, excepte Comunicació Audiovisual (7), Publicitat (6,7), Biologia Humana (6,6) i Llengües Aplicades (6,6), força per sobre; i International Business Economics (4,8) i Enginyeria en Sistemes Audiovisuals (4,9), per sota.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 38
La puntualitat i el compliment dels horaris per part del professorat és un dels elements més ben valorats (7,2 de mitjana), i de forma molt homogènia entre els diferents graus, excepte a Medicina on la valoració és força baixa (5,7).
La claredat i compliment dels criteris d’avaluació és un dels ítems relacionats amb la docència més ben valorats (6,8 de mitjana). Hi ha poca dispersió entre els estudis, només Dret destaca per fer-ne una valoració més baixa (5,8).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 39
L’ús de l’Aula Global com a eina docent i de comunicació és l’aspecte més ben valorat (7,3 de mitjana), i de forma generalitzada en tots els graus, excepte a Medicina (5,8) i Informàtica (6,4), amb valoracions molt per sota la mitjana.
Els materials docents utilitzats a l’aula es consideren força adequats a la majoria dels estudis (6,7 de mitjana), només informàtica els valora per sota el 6 (5,8).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 40
Els materials docents per al treball fora de l’aula reben una valoració lleugerament més baixa en tots els estudis (6,4), i sobretot a Medicina (5,5), Enginyeria Biomèdica (5,3) i Informàtica (5,2).
Satisfacció amb el desenvolupament docent
En la majoria d’estudis hi ha un acord en que els continguts docents són útils per al desenvolupament de l’activitat professional (6,1 de mitjana); els estudiants d’International Business Economics (5,2) i d’Administració i Direcció d’Empreses (5,4) són els més crítics amb aquest aspecte.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 41
La coordinació entre les diferents tipologies de classe es valora de forma molt homogènia a tots els graus, al voltant de 6,4, només Publicitat destaca per sobre (7,2), i Medcina per sota (5,7).
En relació la metodologia docent utilitzada pels professsors hi ha més dispersió en la valoració que fan els diferents graus, i va des de Comunicació Audiovisual que la valoren amb un 7 fins a l’Enginyeria Biomèdica que ho fan amb un 5.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 42
La valoració que es fa de l’avaluació continua com a instrument útil per proporcionar informació regular sobre el progrés dels estudiants és bastant modesta, situant-se en un 5,7 de mitjana. A Enginyeria Biomèdica (4,6), Biologia Humana (4,7), Enginyeria de Sistemes Audiovisuals (4,8), Dret (4,9), els estudiants estan més aviat en desacord amb aquesta afirmació.
Un altre aspecte que es valora en l’apartat del desenvolupament docent és si l’ordenació temporal dels estudis ha estat adequada. En la majoria dels estudis hi ha un acord moderat amb aquesta afirmació (5,8), sense grans diferències; només Enginyeria Biomèdica (4,1), Medicina (4,8) i Periodisme (4,8) s’allunyen d’aquest valor, mostrant-hi un cert desacord.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 43
A l’hora de valorar si hi ha o no solapament entre matèries la dispersió entre els estudis augmenta, no tant perquè hi hagi molta discrepància entre valors, tots situats entre 6 i 4, sinó perquè els graus estan més repartits entre els que estan més aviat d’acord amb l’afirmació i els que hi estan més aviat en desacord, destacant en aquest cas Medicina (4,1) i Enginyeria Biomèdica (4,1).
El professorat rep molt bones valoracions en els difeernts ítems que s’hi refereixen al llarg de l’enquesta: la puntualitat i el compliment dels horaris (7,2), pel rigor científic i acadèmic (7), per l’accessibilitat i atenció (6,9). Tot i així a l’hora de valorar si han satisfet les expectatives dels estudiants, la valoració és més baixa (6). Poca dispersió entre estudis, on les valoracion més baixes es donen a International Business Economics (5,2) i Filosofia, Política i Economia (5,3).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 44
Hi ha una pràctica unanimitat entre els diferents graus en considerar que les activitats realitzades han permès l’assoliment de les competències previstes, valorat en tots els casos amb valors entorn a 6.
La distribució de la càrrega de treball al llarg del trimestre és un aspecte que acumula una majoria de valoracions crítiques (4,1 de mitjana). És particularment negativa la valoració d’aquest ítem en el cas d’Enginyeria informàtica i dels graus d’Enginyeria biomèdica, Medicina i Biologia Humana i força negativa en la resta de casos. Únicament s’obté un resultat acceptable en el grau en Relacions Laborals (5,24), essent l’únic estudi en que la valoració supera els 5 punts sobre 10.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 45
En l’EVSOE de 2016 s’ha incorporat una pregunta nova que demana sobre com el Pla d’Acció Tutorial (ACTE) ha ajudat als estudiants en el desenvolupament dels seus estudis. Els resultats han estat que l’ACTE té un impacte mínim, excepte a Biologia Humana, en els estudiants i el desenvolupament dels estudis.
2.7. Mobilitat
A l’EVSOE del 2016 s’ha incrementat el percentatge d’estudiants que han realitzat accions de mobilitat: el 18,1%, respecte l’11,8% de l’EVSOE del 2012. Aquest increment es deu principalment a que a l’enquesta del 2016 han respost més estudiants de 3r i 4rt, els cursos als quals s’acostuma a fer la mobilitat, que no pas a la del 2012. Un element molt destacable de la mobilitat és l’elevat grau de satisfacció dels estudiants que han realitzat una estada a l’estranger, amb un 8,7 de mitjana a nivell d’Universitat.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 46
Les valoracions de la gestió de l’intercanvi són més baixes que l’intercanvi en si. La valoració que realitzen els estudiants d’Enginyeria Biomèdica i Administració i Direcció d’Empreses, és molt satisfactoria i se situen clarament per sobre de la mitjana de la UPF. En canvi a Filosofia, Política i Economia, és molt baixa.
Els motius de no realitzar una estada a l’estranger són bàsicament perquè encara estan a primer o segon curs, per raons econòmiques o de manca de reconeixement de crèdits.
2.8. Serveis i atenció a l’estudiant
Satisfacció amb els serveis de la Universitat
La valoració global que es dóna als serveis de la Universitat és de 6,7 en una escala de 0 a 10. Sense que sigui significatiu, Periodisme és el grau que hi dóna una valoració més baixa (5,9) i Filosofia, Política i Economia més alta (7,6).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 47
El Campus Global, juntament amb la Biblioteca, és dels serveis més ben valorats de forma homogènia per la majoria dels graus (7 de mitjana), excepte per Informàtica (5,3) i l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals (5,5) que el valoren per sota el 6.
La biblioteca és el servei més ben valorat de la Universitat (7,6 de mitjana) i amb mot poca dispersió entre estudis.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 48
En tercer lloc destaca el punt d’informació de l’estudiant (PIE), el qual es valora amb un 6,8 de mitjana.
El Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària (SACU), és valorat amb un 6,4 de mitjana, essent l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals el grau que li dóna la valoració més baixa (5,4).
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 49
La valoració de la situació com a estudiant, entesa com a drets i deures, mostra més disparitats entre els graus. Si bé en la majoria aquest aspecte es valora entorn el 6,4, a Filosofia, Política i Economai rep una valoració molt per sobre la mitjana (7,7), i en canvi a Enginyeria Bomèdica molt per sota (5,1).
El carnet de l’estudiant és valorat de forma similar en tots els graus, entorn el 6,3, excepte a Filosofia, Política i Economia (8,1), Biologia Humana (7,7), molt per sobre; i a Enginyeria de Sistemes Audiovisuals (4,5), molt per sota.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 50
Els dos ítems que els estudiants atorguen una menor valoració són la valoració del programa de voluntariat lingüístic i la valoració dels tràmits administratius, que obtenen una valoració de 6 i 5,9 respectivament.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 51 Satisfacció amb el Personal d’Administració i Serveis
Els estudiants de la UPF consideren que el tracte dispensat per les diferents unitats i pel personal del PAS és en termes generals satisfactori.
El personal de la Biblioteca és el col·lectiu més ben valorat pels estudiants, amb 7,4 de mitjana.
El segueix el personal del Punt d’informació de l’estudiant, amb una valoració de 7,1 a nivell d’Universitat, i amb poca dispersió entre graus.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 52
A l’hora de valorar el tracte dispensat per la secretaria del centre, augmenta la dispersió entre els graus. Periodisme destaca per fer la valoració més baixa (5,6), com ja s’ha vist també són els que menys satisfets estan amb els tràmits administratius i acadèmics; mentre que Filosofia, Política i Economia, en fan una valoració molt alta (8,2).
La satisfacció amb el personal del SACU és de 6,6 de mitjana. Criminologia (5,5), Enginyeria de Sistemes Audiovisuals (5,7), i Relacions Laborals (5,8) són els estudis que els atorguen una satisfacció més baixa, i que cocorda amb la valoració que s’ha fet del servei.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 53
El tracte dispensat pel personal de Gestió Acadèmica és valorat amb 6,4 a nivell d’Universitat, amb poca dispersió entre els graus. Només destaca Periodisme per fer la valoració més baixa (5,4) - igual que amb la secretaria de centre i amb la gestió dels tràmits administratius i acadèmics-, i Filosofia, Política i Economia, amb la valoració més alta (7,8).
Programa Alumni
El coneixement del Programa Alumni ha millorat substancialment entre els estudiants, si bé en l’enquesta del 2016 encara el 62% no saben o no contesten sobre el programa, el 2012 eren el 88%. Tanmateix, només el 21,5% diu conèixer el programa.
Els estudis amb un major coneixement del Programa Alumni són Llengües Aplicades (32,1%), Dret (27,9%) i l’Enginyeria de Sistemes Audiovisuals (27,5%); mentre que a Criminologia (16%), Ciències Polítiques i de l’Administració (16,1%) i Traducció i Interpretació (16,6%) són els graus on menys es coneix l’Alumni.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 54
El 5% d’estudiants afirma tenir intenció d’apuntar-se al programa en finalitzar els estudis (l’1,6% el 2012). Destaquen Criminologia (10%), Dret (9,7%) i Relacions Laborals (8,8%), tots del mateix centre, com els estudis on hi ha més interès per apuntar-se a l’Alumni un cop finalitzats.
Satisfacció amb els equipaments i serveis de la universitat
A l’hora de mostrar la satisfacció amb els equipaments i serveis de la Universitat s’ha agafat com a referència els Campus, l’espai on s’ubiquen i s’ofereixen, ja que en aquest cas les valoracions no estan tan influïdes pel grau que estudia l’alumne sinó pel Campus on ho fa.
A nivell de serveis, els elements més ben valorats són la neteja de la Universitat (8,3), i la seguretat i l’accés amb transport públic (8 en els dos casos). En aquests dos últims aspectes la valoració que es fa des del Campus de Poble Nou és lleugerament inferior (7,5).
A més distància es valora el servei de bar-restaurant (7,2), que suspèn al Campus del Mar (4,9), i el servei de fotocòpies (6,7), sense diferències entre Campus.
Entre els equipaments, l’aulari és el que rep la millor valoració (7,2), tot i que hi ha diferències entre Campus, essent el del Mar el que rep la valoració més baixa (6,6). Els altres equipaments de suport a la docència també reben una bona valoració global (7), destacant en aquest cas el Campus de Mar (7,6).
Les aules d’informàtica i el servei de Wi-Fi Eduroam reben la valoració més baixa, tot i que superior a 6. Al Campus del Mar (5,4) i al del Poblenou (5,8) és on es dóna la valoració més baixa a les aules d’informàtica, i el servei de Wi-Fi on està pitjor valorat és al Campus del Poblenou.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 55 Allotjament
La majoria d’estudiants que no resideixen a la seva llar familiar ho fa en pisos compartits, seguit dels que ho fan en pisos llogats i els que ho fan en cases de familiars.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 56
2.9. Perspectives de futur
Les perspectives de futur que tenen els estudiants varien molt en funció del grau que cursen.
Hi ha graus on més de la meitat dels estudiants diuen que faran un màster a l’acabar: Enginyeria Biomèdica (68,8%), Dret (65,1%), el doble grau en Dret i Administració d’Empreses-Economia (62%), i Llengües Aplicades (59,5%).
En relació l’opció de continuar estudiant, destaquen els graus de Ciències Polítiques i de l’Administració, Criminoogia i Relacions Laborals, per ser en els quals més d’una quarta part dels estudiants manifesten continuar estudiant un altre grau. Segurament això és degut a que són estudis que preveuen simultaneïtat d’estudis amb altres disciplines.
Hi ha els graus on la perspectiva de futur majoritària s’orienta al mercat laboral. En aquest cas destaca per sobre de la resta Medicina, on el 66% dels seus estudiants considera que aquest serà el següent pas un cop finalitzat el grau; però també és el camí que vol seguir una tercera part dels estudiants de l’àmbit d’Economia i Empresa i del de les Enginyeries. En aquest últim cas és de destacar que és on més estudiants es plantegen continuar trerballant, per sobre del 15%.
Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat 57
CONCLUSIONS
La valoració de conjunt dels resultats dels graus se situa en nivells acceptables però millorables, concretament:
Les valoracions del 2016 són inferiors a les del 2012. Una de les causes d’aquest empitjorament podrien ser les tensions estructurals a que s’ha vist sotmesa la Universitat a causa de la crisis econòmica, la reducció pressupostària i el final de la implantació del “pla Bolonya” en aquest context de crisi.
La docència com a tal i la relació amb el professorat reben una valoració força positiva. Igualment positiva és la valoració dels serveis i de la relació amb el personal d’administració i serveis.
Els estudiants es mostren satisfets en termes generals amb el serveis oferts per empreses externes a la Universitat com el bar, la neteja i la seguretat.
A nivell general, els elements susceptibles de millora són els relacionats amb la valoració no gaire positiva de l’organització de la docència i sobretot la seva coordinació i horaris.
És necessari millorar el pla d’acció tutorial, ACTE, per tal que els estudiants el coneguin, se’l facin seu i el considerin un element valuós.
Els nombre d’hores que els estudiants assisteixen a classe i les que dediquen a tasques de la Universitat fora de classe s’han reduït respecte el 2012 sense que la taxa de rendiment s’hagi vist afectada. Caldrà entrar en major profunditat a analitzar aquest aspecte.
