Departament d Innovació, Universitats i Empresa

Download (0)

Full text

(1)

Generalitat de Catalunya

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

(2)

Salvador Dalí

(1904-1989)

El pintor Salvador Dalí va néixer i morir a Figueres i la seva principal obra és el Teatre-Museu que va construir a l’antic tea-tre on havia exposat per primera vegada. Dalí va ser enterrat al seu Teatre-Museu, al costat mateix de l’església on el van batejar i on es van celebrar els seus funerals. Principi i final d’una escenografia perfecta-ment planificada.

Salvador Dalí i Domènech, fill d’un prestigiós notari, nasqué l’11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de Figueres. Va estudiar, successivament, a l’escola públi-ca, al col·legi La Salle, als maristes i a l’ins-titut. A partir dels 13 anys va rebre classes de dibuix a l’escola del professor Joan Núñez. Al principi del 1919 participà en la primera exposició col·lectiva de pintura i publicà els primers articles literaris a la revista Studium de l’institut.

El nom de Dalí apareix per primer cop a la premsa de Barcelona el 1922 en guanyar un premi a l’exposició de l’Associació Catalana d’Estudiants celebrada a les Galeries Dalmau. Aquella mateixa tardor es matriculà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i s’allotjà a la Residencia de Estudiantes. La relació amb Federico García Lorca i amb Luis Buñuel marcà el seu futur artístic més que no els estudis en una escola de la qual finalment fou expul-sat. La seva indisciplina i I’actitud del seu pare, que s’enfrontà a la Dictadura de Primo de Rivera per una qüestió electoral, portaren el jove Dalí a passar un mes a la presó.

La primera exposició individual s’inau-gura a les Galeries Dalmau de Barcelona el novembre de 1925 amb diverses obres en què té per model la seva germana Anna Maria. Aquella Setmana Santa, el poeta García Lorca, que poc després escriuria l’Oda a Salvador Dalí, fou convidat per Dalí a Figueres i a Cadaqués. La visita es repetí el 1927, quan Lorca estrenà a Barcelona Mariana Pineda amb decorats de Dalí, que aleshores feia el servei militar al castell de Sant Ferran de Figueres.

A partir d’aquest moment es produeix la gran eclosió de Dalí com a artista i també com a provocador. Amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà signà el Manifest Groc (març de 1928), un dur al·legat contra el Noucentisme; el galerista Joan A. Maragall li rebutjà un quadre al Saló de Tardor de Barcelona; els seus articles a la revista L’Amic de les Arts i successives conferències a Figueres, Barcelona i Sitges provocaren contínues polèmiques; amb Luis Buñuel va escriure una carta plena d’injúries contra Juan Ramón Jiménez i va elaborar els guions per a Un chien andalou i L’Âge d’Or, que havien de quedar com dos dels millors films surrealistes.

L’estada a Cadaqués, I’estiu de 1929, de René Magritte, Paul Éluard i la seva muller Gala canvià profundament la vida de Dalí. El jove pintor abandonà la seva

família per escapar-se amb Gala a París on s’adherí de manera entusiasta al moviment surrealista. D’aquest període són quadres tan coneguts com El gran masturbador, El joc lúgubre o Retrat de Paul Éluard. Dalí i Gala s’instal·laren a Portlligat, per on desfi-laren durant els anys següents René Grevel, André Breton, Valentine Hugo, Paul Éluard, Marcel Duchamp i Man Ray. Eren, com va escriure Dalí, «els últims dies feliços de l’Europa de la postguerra». El Mas Juny de Palamós, propietat del pintor Josep M. Sert, casat amb la princesa geor-giana Roussy Mdivani, era un altre punt de reunió ben conegut d’aquella Costa Brava, sobretot per les seves festes, freqüentades també pels Dalí. Durant la guerra civil espanyola, Dalí visqué a Paris i quan els alemanys envaïren França es traslladà, després d’una breu escala a l’Empordà, als Estats Units, on ja havia realitzat les primeres exposicions.

Expulsat del moviment surrealista, la seva obra sofrí un canvi radical, amb un retorn al classicisme i al que anomenà l’etapa mística i nuclear. André Breton el batejà amb l’anagrama Avida Dollars quan ja era un dels pintors de moda als Estats Units. Va escriure una autobiografia novel·lada, Vida secreta de Salvador Dalí, i una novel·la amb elements biogràfics, Rostres ocults. Dues incursions literàries que, amb les col·laboracions al món del cinema —com els decorats per al somni oníric de Spellbound (1945) d’Alfred Hitchcock—, el teatre, I’òpera i el ballet li proporcionaren més prestigi i diners.

El retorn a Portlligat, I’estiu de 1948, es manifesta també en la seva obra per una nova aparició dels paisatges d’aquest racó del cap de Creus. Quan visità el papa Pius XII li mostrà el quadre Madonna de Portlligat. L’octubre de 1949 donà una con-ferència a l’Ateneu Barcelonès titulada «Por qué fui sacrílego, por qué soy místico», no gaire llunyana pel que fa al contingut a la que donà un any després a Madrid, al teatre Maria Guerrero, amb el títol «Picasso y yo». Són uns anys en què Portlligat reuneix un altre cop importants personalitats com Walt Disney, el duc de Windsor, I’exsrei d’Itàlia Humbert de Savoia, els multimilionaris Arturo López i Niarchos o els intel·lectuals Dionisio Ridruejo i Eugeni d’Ors. El 8 d’agost de 1958 Dalí i Gala es casaren pel ritu catòlic en una cerimònia celebrada en rigorós secret al santuari dels Àngels, a pocs quilòmetres de Girona.

Durant els anys seixanta Dalí pintà obres de grans dimensions com La batalla de Tetuan —que presentà el 1962 al Tinell de Barcelona al costat de l’obra original de Marià Fortuny—, L’Apoteosi del dòlar, La pesca de la tonyina, El torero al·lucinògen o El descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom. Una altra obra important d’aquest període és L’estació de Perpinyà, una troballa del seu mètode paranoico-crític que relaciona aquest centre de I’univers de

altres llocs del país on hi ha obres del pintor. A Cadaqués hi ha el Museu Municipal, que té els quadres Sirenes de Cadaqués i Paris i el Drac.

El Museu Nacional d’Art de

Catalunya (MNAC) de Barcelona

conser-va tres obres de Dalí: Retrat del pare i la germana de l’artista (dibuix a llapis de 1925) Retrat del pare de l’artista (oli de 1925) i Retrat de Joan M. Torres (oli de 1921). Al

Palauet Albéniz, propietat del municipi

de Barcelona i situat a la muntanya de Montjuïc, hi ha el fresc, que Dalí pintà al sostre el 1969, Hora de la monarquia. El Reial Cercle Artístic de Barcelona exposa una àmplia col·lecció d’escultures de l’artista dels anys 70, a més d’altra obra gràfica. Hi ha també mostres aïllades de Dalí en altres museus de Catalunya: Sant Narcís de les mosques, al Museu de

l’Empordà de Figueres; Retrat de Maria

Carbona (dibuix de 1925), Pa i raïm i Acadèmia neocubista (olis de 1926), al

Museu de Montserrat; Retrat de Puig

Pujades i Retrat de Pep Ventura (dibuixos de 1925 i 1927), al Museu de Mataró; dedicatòries i dibuixos adreçats al pintor Miquel Utrillo, a la Biblioteca Santiago

Rusiñol de Sitges; cartes, documents i

dibuixos del Dalí de la primera època, al

Museu Abelló, museu del pintor Joan

Abelló situat a Mollet del Vallès; Studies for the script for the film “The Surrealist Mystery of New York“ (1935), a la Fundació Suñol de Barcelona.

Començament automàtic d’un retrat de Gala (TMD, 1932) Autoretrat (TMD, 1921)

Composició satírica (TMD, 1923)

Taula davant el mar (Homenatge a Eric Satie) (TMD, c.1926)

Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla (TMD, 1933)

L’espectre del sex-appeal (TMD, 1932)

Autoretrat tou amb tall de bacon rostit (TMD, 1941)

Tristany i Isolda (TMD, 1944)

Desmaterialització del nas de Neró (TMD, 1947)

Simbiosi dona-animal (TMD, 1928)

Composició amb tres figures. «Acadèmia neocubista» (Museu de Montserrat, 1926)

(3)
(4)

la mitologia daliniana amb la seva obses-sió per L’Angelus de Millet.

El 1979 celebrà els 75 anys amb el dis-curs d’ingrés a l’Académie des Beaux-Arts i la gran exposició al Centre Georges Pompidou de París, però fou també l’inici de la seva davallada física. Després d’una grip mal curada a Nova York es reclogué a Portlligat amb una forta depressió. A la mort de Gala es traslladà a Púbol, on pintà les darreres obres empès per una gran obsessió per la teoria de les catàstrofes, fins que un incendi que li produí greus cremades estigué a punt de costar-li la vida. En recuperar-se s’instal·là a la Torre Galatea, edifici que havia comprat per ampliar el museu de Figueres, on visqué encara cinc anys sense moure’s pràctica-ment de l’habitació. Per desig seu fou enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu.

Salvador Dalí passarà a la història com un dels grans artistes del segle XX, capaç de convertir-se en figura senyera del surre-alisme, al qual aportà el seu particular mètode paranoicocrític, i de ser un dels primers a fer de la seva vida i obra un objecte de màrqueting. Però tindrà també un lloc d’honor entre les avantguardes per les seves múltiples facetes creatives: va

passar per gairebé tots els estils pictòrics, incloent-hi les darreres tendències hiperre-alistes, va combinar el treball pictòric amb el literari i va ser pioner del diàleg entre l’art i la ciència.

Dalí a Catalunya

L’obra de Dalí es troba representada a gai-rebé tots els grans museus d’art contempo-rani del món. A Catalunya es concentra majoritàriament al Teatre-Museu de

Figueres. El castell de Púbol, dit Casa-Museu Castell Gala Dalí, i la Casa-Museu Salvador Dalí a Portlligat,

s’han obert també als visitants.

Seguidament, donem una breu ressenya dels

altres llocs del país on hi ha obres del pintor. A Cadaqués hi ha el Museu Municipal, que té els quadres Sirenes de Cadaqués i Paris i el Drac.

El Museu Nacional d’Art de

Catalunya (MNAC) de Barcelona

conser-va tres obres de Dalí: Retrat del pare i la germana de l’artista (dibuix a llapis de 1925) Retrat del pare de l’artista (oli de 1925) i Retrat de Joan M. Torres (oli de 1921). Al

Palauet Albéniz, propietat del municipi

de Barcelona i situat a la muntanya de Montjuïc, hi ha el fresc, que Dalí pintà al sostre el 1969, Hora de la monarquia. El Reial Cercle Artístic de Barcelona exposa una àmplia col·lecció d’escultures de l’artista dels anys 70, a més d’altra obra gràfica. Hi ha també mostres aïllades de Dalí en altres museus de Catalunya: Sant Narcís de les mosques, al Museu de

l’Empordà de Figueres; Retrat de Maria

Carbona (dibuix de 1925), Pa i raïm i Acadèmia neocubista (olis de 1926), al

Museu de Montserrat; Retrat de Puig

Pujades i Retrat de Pep Ventura (dibuixos de 1925 i 1927), al Museu de Mataró; dedicatòries i dibuixos adreçats al pintor Miquel Utrillo, a la Biblioteca Santiago

Rusiñol de Sitges; cartes, documents i

dibuixos del Dalí de la primera època, al

Museu Abelló, museu del pintor Joan

Abelló situat a Mollet del Vallès; Studies for the script for the film “The Surrealist Mystery of New York“ (1935), a la Fundació Suñol de Barcelona.

Autoretrat tou amb tall de bacon rostit (TMD, 1941)

Tristany i Isolda (TMD, 1944)

Desmaterialització del nas de Neró (TMD, 1947)

Simbiosi dona-animal (TMD, 1928)

Retrat de Picasso (TMD, 1947)

Noia a la finestra (MN Centro de Arte Reina Sofía, 1925)

Galatea de les esferes (TMD, 1952)

Aurora, migdia i vespre (TMD, 1979)

El camí de l’enigma (TMD, 1981)

Retrat del pare de l’artista (MNAC, 1925)

Composició amb tres figures. «Acadèmia neocubista» (Museu de Montserrat, 1926)

Sir Lawrence Olivier en el paper de Ricard III (TMD, 1955)

(5)

Ruta daliniana

El col·leccionista Reynolds Morse, funda-dor del Museu Dalí de Saint Petersburg (EUA) va ser el primer a parlar del «Dalí land», el país de Dalí —la regió catalana de l’Empordà—, que considerava de visita obligada per entendre la cosmografia del pintor. La ruta daliniana queda emmarcada per un triangle format per tres vèrtexs: Figueres, Portlligat i Púbol.

El recorregut es pot iniciar a Figueres, al carrer Monturiol, on va néixer el geni, ben al costat de la popular Rambla. Un ràpid periple pels llocs dalinians ens porta a la plaça de la Palmera, on tingué la seva segona casa, a l’església de Sant Pere, on va ser batejat, i al castell de Sant Ferran, on va complir el servei militar. Camí de Cadaqués per la carretera de Llançà, ens aturarem a Vilabertran, a prop del monestir gòtic, i a la font del Soc. Uns quilòmetres més endavant es voreja el cas-tell de Quermançó, que tant l’havia seduït per les llegendes sobre un tresor amagat, com representà en un quadre ara exposat al Teatre-Museu i en altres dibuixos.

A Cadaqués —blanca població mari-nera a l’extrem de la península del cap de Creus— es pot contemplar la casa d’estiu dels Dalí, a la platja del Llaner, davant la qual hi ha una escultura de J.M. Subirachs dedicada al poeta García Lorca, en record de la seva estada. Seguint el camí que puja fins a l’ermita de Sant Sebastià, sota els vessants del Paní, s’albiren bona part dels escenaris pintats pel Dalí jove. Cap al sud queda la casa dels Pitxot, família molt amiga dels Dalí. Més al nord, trobem la badia de Portlligat i el cap de Creus, de turmentada morfologia, amb penya-segats de roques grises, font d’inspiració del millor surrealisme dalinià.

Al petit nucli de Portlligat, antic refugi de pescadors al fons de la badia d’aquest nom, Dalí, quan va conèixer Gala i va tren-car amb la seva família, hi comprà una barraca de pescador situada entre el petit moll i la carretera de Cadaqués. Hi visqué ja sempre des del 1930 —tret del període de la guerra civil i la postguerra— i la va anar reformant i ampliant. La casa i el jardí, ple d’oliveres, ocupen uns 10.000 m2.

Portlligat s’ha de considerar l’única casa pròpia de Dalí —durant els períodes que residia a París o Nova York s’estatjava en hotels o cases d’amics— i al seu taller pintà la majoria de les seves grans obres. Tots els detalls de la casa tenen la seva empremta, des de l’ós dissecat de l’entrada fins a l’escultura anomenada Crist de les deixalles, conservada parcialment enmig del jardí. El signe més emblemàtic són, però, uns ous de grans dimensions col·locats dalt la teulada, que va repetir després en el remodelatge de la Torre Galatea de Figueres. La casa conserva mobles i decoració —quadres i docu-ments són al Teatre-Museu— i des de 1997 és oberta al públic.

eatre-Museu Dalí amb el Taxi plujós (TMD, c.1974)

Casa-Museu Salvador Dalí, Portlligat (Cadaqués)

Escultura de Dalí al jardí del Castell Gala Dalí, Púbol (La Pera)

Port Alguer (TMD, 1924)

(6)

La tornada per Roses, a l’extrem sud de la península del cap de Creus, permet contemplar la visió de la plana empordane-sa amb la muntanya del Montgrí al fons, la mateixa que limita l’horitzó de molts dels seus quadres. Quasi a l’entrada de Figueres hi ha el Molí de la Torre, antiga propietat dels Pitxot on Dalí va aprendre de pintar.

Una incursió al Baix Empordà, a l’altre costat del Montgrí, ens permet la visita al castell de Púbol, en un petit agrupament rural de la gran plana agrícola del baix Ter (terme municipal de la Pera), a pocs quilò-metres de la Bisbal. Dalí el regalà a Gala la primavera de 1970 i es va imposar la con-dició de no entrar-hi si no era convidat per la mateixa Gala. Restaurà el vell palau gòti-co-renaixentista, el moblà amb peces d’an-tiquaris de la contrada i ompli el jardí d’es-cultures. Pintà uns frescos a l’interior i posteriorment dues aquarel·les amb el nom de Vista de Púbol i un quadre, El castell de Gala a Púbol. Als soterranis construí la cripta on és enterrada Gala. El mateix dia de la seva mort, el 10 de juny de 1982, Dalí abandonà Portlligat i s’instal·là a Púbol, al costat de la seva musa, on visqué dos anys en què pintà els darrers olis, signà el testa-ment, creà la Fundació Gala-Salvador Dalí, dirigí la dalinització de la Torre Galatea de Figueres i fou nomenat marquès de Dalí de Púbol. Després d’un incendi fortuït a la seva habitació, el 30 d’agost de 1984, es traslladà a la Torre Galatea. Aquest castell, dit Castell Gala Dalí, s’obri el 1996 al públic.

Abans de tornar a Figueres, on l’itinera-ri dalinià culmina al Teatre-Museu Dalí podem visitar encara el santuari dels

Àngels, al nord del massís de les

Gavarres, a prop de Girona, testimoni del seu casament amb Gala.

El Teatre-Museu Dalí

Dalí justificava la creació d’un museu a Figueres (agost de 1961) així: «La meva divisa, des de molt jove, ha estat la del senyor de Montaigne quan deia que l’única manera d’arribar a l’universal és a través de l’ultralocal». El Teatre-Museu s’ha de con-templar com un tot, com la gran obra de Dalí. Per això no volia catàlegs ni cap ordenació cronològica o temàtica.

El Teatre-Museu es bastí sobre l’antic Teatre Municipal, obra del segle XIXde l’ar-quitecte Roca i Bros. Incendiat a la fi de la guerra civil (1939), no es va reconstruir fins que Dalí el trià com a pinacoteca. S’inaugurà el 28 de setembre de 1974 i s’amplià després amb l’edifici veí de la Torre Gorgot. Rebatejada per Dalí com a Torre Galatea, estatja una altra sala d’expo-sició i les dependències de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

L’antic pati de butaques és ara un jardí amb un imponent conjunt escultòric for-mat, en la seva base, pel Taxi plujós i coronat per la barca que havia estat de Gala. A la planta baixa hi ha també la Sala de les Peixateries, amb quadres tan cone-guts com l’Autoretrat tou amb tall de bacon rostit i el Retrat de Picasso; una sala amb dibuixos —que permet accedir a la cripta on és enterrat Dalí— i la galeria que volta el pati, amb olis d’Evarist Vallès. A l’esce-nari, sota la cúpula geodèsica dissenyada per Emilio Pérez Piñero, destaca el gran-diós teló per al ballet Laberint

(Schubert-Massine) i el quadre Gala nua mirant el mar que a 18 metres apareix el president Lincoln. A l’esquerra hi ha l’ano-menada Sala del Tresor, que reuneix peces cabdals com La cistella del pa, Galarina, Leda atòmica i L’espectre del sex-appeal. Al primer pis hi ha la Sala Palau del Vent, on Dalí exposà per primera vegada quan tenia catorze anys, amb un gran fresc al sostre presidit per dues figures humanes que obren els seus calaixos i aboquen monedes d’or sobre la plana empordanesa. Al costat, una petita sala amb el quadre Poesia d’Amèrica o Els atletes còsmics. Per l’esquerra, s’accedeix a la Sala de les Joies i al jardí de la Torre Galatea. Al costat dret de l’escenari hi ha la Sala Mae West, escenografia d’una sala d’estar que es transforma en el rostre de la mítica actriu gràcies a un efecte òptic.

Al segon pis hi ha una galeria ornada amb quadres d’Antoni Pitxot i, al tercer, la sala que conté la col·lecció privada del pin-tor, amb obres de Meissonier, Fortuny, Modest Urgell, Gerard Dou, El Greco, Marcel Duchamp i Bouguereau, i seves com Començament automàtic d’un retrat de Gala. La col·lecció Dalí-Joies està exposada de forma permanent al Teatre-Museu Dalí. Juntament amb les 39 joies originals s’ex-posen els dibuixos i les pintures que va fer Salvador Dalí per dissenyar cada peça, con-figurant així un conjunt excepcional creat per l’artista entre 1941 i 1970.

La cistella de pa (TMD, 1945, fragment)

Torre Galatea, seu de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

Sala dels Escuts al Castell Gala-Dalí, Púbol (La Pera)

Lidia de Cadaqués, d’Eugeni d’Ors (1954)

Monument a Francesc Pujols davant el Teatre-Museu

Plafó central del Palau del Vent (TMD, 1972-1973)

Leda Atòmica (TMD, 1949)

Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals, provisionalment reflectides a sis vertaders miralls (TMD, 1972-73)

Gala nua mirant el mar que a18 metres apareix el president Lincoln. (TMD, 1976)

© Generalitat de Catalunya

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Turisme de Catalunya

Text: Josep Playà Maset Traducció: Hans-Ingo Radatz Disseny gràfic: Francesc Guitart

Obres de Salvador Dalí: © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí/Vegap, Barcelona 2007. Fotografies: Gasull, Melitó Casals “Meli”, Torner, Escut d’Or, Arxiu Dalí Julien Levy, Arxiu Museu de Montserrat de l’Abadia i Santuari de Montserrat, Museu d’Art Modern de Barcelona

(MNAC/Calveras/Mérida/Sagristà), Biblioteca de Catalunya, Archivo Fotográfico Centro de Arte Reina Sofia, Jordi Pareto, Fundació Gala-Salvador Dalí. Agraïm la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Imprès a: D.L.B - Printed in Eu

(7)

Sala dels Escuts al Castell Gala-Dalí, Púbol (La Pera)

Lidia de Cadaqués, d’Eugeni d’Ors (1954)

Monument a Francesc Pujols davant el Teatre-Museu

Plafó central del Palau del Vent (TMD, 1972-1973)

Leda Atòmica (TMD, 1949)

Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals, provisionalment reflectides a sis vertaders miralls (TMD, 1972-73)

Gala nua mirant el mar que a18 metres apareix el president Lincoln. (TMD, 1976)

Poesia d’Amèrica o Els atletes còsmics (TMD, 1943)

© Generalitat de Catalunya

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Turisme de Catalunya

Text: Josep Playà Maset Traducció: Hans-Ingo Radatz Disseny gràfic: Francesc Guitart

Obres de Salvador Dalí: © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí/Vegap, Barcelona 2007. Fotografies: Gasull, Melitó Casals “Meli”, Torner, Escut d’Or, Arxiu Dalí Julien Levy, Arxiu Museu de Montserrat de l’Abadia i Santuari de Montserrat, Museu d’Art Modern de Barcelona

(MNAC/Calveras/Mérida/Sagristà), Biblioteca de Catalunya, Archivo Fotográfico Centro de Arte Reina Sofia, Jordi Pareto, Fundació Gala-Salvador Dalí. Agraïm la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Imprès a: D.L.B - Printed in Eu

Figura rinoceròntica de l’Ilisos de Fídies (TMD, 1954)

Sala Mae West (TMD, 1974)

Ocell putrefacte (TMD, 1928)

Salvador Dalí al seu estudi de Portlligat, treballant en “El descobri-ment d’Amèrica de Cristòfol Colom” (1960)

Fotograma d’Un chien andalou (1929)

Teatre-Museu Dalí (TMD)

Pl. Gala-Salvador Dalí, 5 -17600 Figueres Tel. 972 677 500

Casa-Museu Castell Gala Dalí

Púbol - 17120 La Pera Tel. 972 488 655

Casa-Museu Salvador Dalí

Portlligat - 17488 Cadaqués Tel. 972 251 015

Cal concertar la visita prèviament www.salvador-dali.org www.dali2004.org

Museu de Cadaqués

Narcís Monturiol, 15- 17488 Cadaqués Tel. 972 258 877

Museu del Joguet de Catalunya

Sant Pere, 1 - 17600 Figueres Tel. 972 504 585

www.mjc.cat

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Palau Nacional - Montjuïc - 08038 Barcelona Tel. 936 220 376

www.mnac.cat

Dalí-Reial Cercle Artístic

Arcs, 5 - 08002 Barcelona Tel. 933 181 774 www.dalibarcelona.com Fundació Suñol Pg. Gràcia, 98 - 08008 Barcelona Tel. 934 961 032 www.fundaciosunol.org

Museu de l’Empordà (ME)

Rambla, 2 - 17600 Figueres Tel. 972 502 305 www.museuemporda.org

Museu de Montserrat

Monestir - 08199 Monistrol de Montserrat Tel. 938 777 701 www.montserratvisita.com Museu de Mataró Carreró, 17-19 - 08301 Mataró Tel. 937 582 401 www.cultura.mataro.cat

Biblioteca Santiago Rusiñol

Pl. Ajuntament, s/n - 08870 Sitges Tel. 938 941 149

Museu Abelló

Berenguer III, 122 - 08100 Mollet del Vallès Tel. 935 445 099 www.museuabello.com Tourismusbüros 17600 Figueres Pl. Sol, s/n. Tel. 972 503 155 www.figueresciutat.com 17488 Cadaqués Cotxe, 2A. Tel. 972 258 315 www.cadaques.org

(8)

Generalitat de Catalunya

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Figure

Updating...

References

Related subjects :