COMUNITAT D'USUARIS
D'AIGUES DEL DELTA
DEL RIU LLOBREGAT
..
La situació actual dels aqüífers
REUNIÓ GENERAL TÈCNICA CLARIANT IBÉRICA, S.A.
19 DE FEBRER DE 2004 Departament Tècnic CUADLL
ÍNDEX
Introducció...3
Segona part: La Situació actual dels aqüífers... 3
APARTAT A – AQÜÍFER PROFUND I VALL BAIXA...3
A1. Pluviometria...3
A2. Nivells...7
A3. Qualitat... 10
A4. Extraccions... 22
A5. Recàrrega... 23
APARTAT B – AQÜÍFER SUPERFICIAL...25
B1. Pluviometria...25 B2. Nivells... 25 B3. Qualitat...26 B4. Extraccions...28 B5. Recàrrega...29 INTERVENCIONS... 29 ANNEX ... 31
INTRODUCCIÓ
El dia 19 de Febrer de 2004, va tenir lloc a la fàbrica de colorants i pigments “Clariant Ibérica, S.A.” d’El Prat de Llobregat, la Reunió General Tècnica del primer semestre de l’any organitzada per la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat, en endavant CUADLL, amb l’assistència de les persones que es relacionen a l’Annex. Amb la voluntat de la CUADLL d’apropar-nos als propis usuaris i a l’administració es realitzen periòdicament aquestes reunions generals tècniques. La temàtica tractada presenta dos eixos bàsics. La primera part és monogràfica i el tema depèn de les necessitats del moment. Enguany s’ha tractat de l’inventari d’aprofitaments per tractar-se d’un dels pilars que el Departament Tècnic ha detractar-senvolupat al llarg del 2003. La segona part és la que es manté en totes les reunions generals tècniques i consisteix en la valoració de l’estat dels aqüífers i de l’avaluació dels diferents paràmetres hidrogeològics.
En la primera part de la reunió general tècnica s’exposà l’inventari d’aprofitaments d’aigua subterrània de la Vall Baixa i Delta del Llobregat, temàtica que forma part del Conveni de col·laboració entre l’ACA i la CUADLL. Tot el que s’explicà es troba inclòs en el document lliurat a tots els presents de la reunió (més informació
http://www.cuadll.org).
SEGONA PART: LA SITUACIÓ ACTUAL DELS AQÜÍFERS
El Departament Tècnic presentà la situació actual dels aqüífers a partir de tota la informació recopilada al llarg de l’any 2003. L’objectiu és realitzar un repàs global de tota aquesta informació per obtenir una visió general de l’evolució dels darrers anys per conèixer millor la situació actual i poder realitzar alguna previsió de futur.
La presentació s’ha dividit en dues grans seccions: la primera dedicada a l’aqüífer profund i la Vall Baixa i la segona a l’aqüífer superficial.
APARTAT A – AQÜÍFER PROFUND I VALL BAIXA.
A1. Pluviometria
Des de fa temps el Departament Tècnic de la CUADLl va analitzant les dades pluviomètriques de diverses estacions meteorològiques de l’ àmbit de la CUADLL. Entre aquestes es destaca les dades de l’Aeroport d’El Prat, que ens són facilitades pel “Centre Meteorològic Territorial de Catalunya”, que depèn de “l’Institut Nacional de Meteorologia”. Al llarg del 2.003 la precipitació total ha estat de 651,6 mm i la seva evolució mensual es pot observar a la Figura 1. Els mesos amb precipitacions superiors
als 100 mm han estat els de febrer, setembre i octubre mentre que els mesos sense pluja són el juny i el juliol. Aquest estiu passat fou una estació molt seca i a més, calorosa. La tardor en canvi fou humida cosa que ha compensat el balanç anual esdevenint un any lleugerament humit. 0 100 200 300 400 500 600 700 Gene r Febr er
Abril Maig Juny Julio l Agos t Sete mbr e Octu bre Nove mbr e Dese mbr e mensual Acumulat
Figura 1) Dades de pluviometria de 2003 a l’Estació Meteorològica de l’Aeroport d’El Prat (Evolució mensual i acumulada en mm).
D’una forma més detallada al llarg del 2.003 ha plogut un total de 61 dies (pluges superiors a 0,1mm) dels quals 21 corresponen al primers semestre i 42 al segon. El mes del primer semestre amb major nombre de dies de pluja va ser el febrer amb 11 dies, seguit del mes de maig amb 7. Pel que fa al segon semestre, el mes amb més dies de pluja ha estat l’octubre amb 12 dies, seguit del setembre i novembre amb 9 dies respectivament (Figura 2). En canvi ha estat l’octubre el mes més plujós.
0 2 4 6 8 10 12 14 16 Gene r Febr er
Abril Maig Juny Julio l Agos t Sete mbre Octu bre Nove mbre Dese mbr e dies de pluja
Figura 2) Dies de pluja per mes a l’estació meteorològica de l’Aeroport del Prat al llarg del 2.003.
Pel que fa als aiguats (pluges superiors als 30 mm) al llarg del 2.003 se n’han registrat un total de 6 els quals tots es donaren al llarg del segons semestre (veure Taula 1).
Data Pluviometria (mm) 31 d’agost 39.6 27 de setembre 64.8 30 de setembre 49.2 16 d’octubre 48.7 17 d’octubre 40.6 3 de desembre 41.3
Taula 1) Pluges de més de 30 mm (2003) a El Prat.
Pel que fa al municipi de Viladecans, les dades que disposem han estat facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i es presenten a la Taula 2. Les dades van des de 1.998 al 2.003 en les que s’han registrat 18 aiguats superiors a 30 mm, dels quals el 3 de desembre de 1.998 i el 9 d’octubre de 2.002 superaren els 100 mm. Des del punt de vista de la inundabilitat del territori, cal tenir present les precipitacions dels dies següents en el cas de l’octubre del 2.002 (dies 9 i 10) i de l’octubre de 2.003 (dies 16 i17) amb 186,7 mm i 75,8 mm resepectivament.
ANY Data Valor 1.998 18/825/9 30.853.1 3/12 130 1.999 14/99/1 51.345 19/9 30.4 2.000 18/93/9 42.431.4 2.001 30.8 46.03 2.002 10/2 47.2 5/3 32 1/8 53.3 9/10 139.9 10/10 46.8 10/12 31.6 2.003 27/9 40,4 16/10 33,4 17/10 42,4
Taula 2) Pluges de més de 30 mm (1.998-2.003) a Viladecans.
Pel que fa a l’estat dels embassaments d’aigua superficial dels rius Ter i Llobregat cal esmentar que el sistema Sau- Susqueda del riu Ter en l’actualitat es troba a uns 320 hm3 de capacitat, cosa que implica unes reserves del 80%. El sistema la Baells del Llobregat amb 97 hm3 es troba gairebé al màxim de la seva capacitat. El sistema Sant Ponç- la Llosa de Cavall, embassaments del riu Cardener afluent del Llobregat, es troben a uns 85 hm3 (Figura 3). En definitiva, les pluges de la tardor de 2.003 han contribuït al bon estat dels embassaments i encara que a la primavera d’enguany no plogués la quantitat d’aigua emmagatzemada garanteix passar un estiu sense sequera.
EVOLUCIÓ DE L'AIGUA EN ELS EMBASSAMENTS DE SAU-SUSQUEDA, LA BAELLS I ST. PONÇ-LA LLOSA G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D . 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340 360 380 400 hm3 08/02/04 2001 2002 2003 2004 Anys
GESTIÓ D'EXPLOTACIÓ Sau - Susqueda 398 hm3 La Baells 109 hm3 Sant Ponç - La Llosa del Cavall 104 hm3
* Canvi de batimetries a Sau, La Baells i Sant Ponç a partir de l'1 d'octubre de 2002
Figura 3) Situació dels volums emmagatzemats als embassaments del Ter i del Llobregat, període 2001-2003.
A2. Nivells
El règim de nivells de la Vall Baixa i l’aqüífer profund del Delta per a la data d’octubre de 2.003 es presenta a la Figura 4. S’observa que la zona amb major gradient és a la Vall Baixa (i= 3,75x10-3) i per aquest motiu s’han dibuixat les isopiezes cada 5 m. A la zona Deltaica ja influenciada per la zona amb major concentració d’extraccions i pel nivell fix del mar, els nivells oscil·len entre 0 i –7,4m. El nivell piezomètric més inferior es troba ubicat al centre del Delta; concretament al Polígon Industrial Enkalene. Aquest nivell forma part d’un gran con de bombament que supedita tota la piezometria del Delta. Cap als marges Deltaics, els nivells tendeixen a augmentar i a equilibrar-se amb la piezometria de l’aqüífer superficial ja que passen a ser un únic aqüífer al desaparèixer els nivells argilosos i llimosos que separen hidràulicament ambdós aqüífers. En el marge esquerre el gradient és de 1.6x10-3 mentre que en el marge dret, a Viladecans i Gavà, el gradient és menor i és de 1x10-3. A la zona de Castelldefels es pot considerar que únicament existeix un únic aqüífer que queda influenciat per les aportacions de marge (Massís del Garraf) i pel nivell del mar.
Figura 4) Mapa d’isopiezes (octubre 2003) a l’àmbit de la CUADLL: Vall Baixa i aqüífer profund.
Pel que fa a l’evolució de nivells a Catalana de Polímers al llarg de l’any 2.003 cal destacar-ne la seva variabilitat registrant-se dos episodis ben delimitats (Figura 5). Entre el mes de març i abril es detecta una forta recuperació de nivells, en bona part deguda als processos de recàrrega artificial induïda. El nivell màxim succeí el 4 de maig amb – 4,24 m i posteriorment s’inicià una notable davallada de nivells que arribà fins a primers de setembre, degut a les fortes calors i a l’escassa pluviometria (major demanda i menor recàrrega). El nivell mínim succeí el 5 de setembre amb –7,64 m i posteriorment fins a desembre es van recuperant els nivells, en augmentar la pluviometria en la conca del Llobregat. El final d’aquest any 2.003 presenta el mateix nivell que el de principi d’any cosa que indica que les entrades i sortides de volums d’aigua de l’aqüífer han estat idèntiques. Així doncs, al Delta, no s’ha donat variació d’emmagatzematge anual.
-12 -10 -8 -6 -4 -2 0 2
ene-94 ene-95 ene-96 dic-96 dic-97 dic-98 dic-99 dic-00 dic-01 dic-02 dic-03
N iv e ll (m s n m )
Figura 5) Evolució dels nivells a Catalana de Polímers (1.994-2.004)
A partir de la sèrie de dades de màxims i mínims anuals d’evolució dels nivells piezomètrics a Catalana de Polímers s’observa que el darrer any les oscil·lacions han estat relativament reduïdes i dins la mitjana del conjunt de valors. Aquest fet s’ha anat mantenint al llarg dels darrers anys (Figura 6).
-25 -20 -15 -10 -5 0 5 1 9 6 0 1 9 6 3 1 9 6 6 1 9 6 9 1 9 7 2 1 9 7 5 1 9 7 8 1 9 8 1 1 9 8 4 1 9 8 7 1 9 9 0 1 9 9 3 1 9 9 6 1 9 9 9 2 0 0 2 n iv e ll ( m s n m )
Figura 6) Evolució dels nivells piezomètrics màxims i mínims anuals a Catalana de Polímers (1960-2003).
A3. Qualitat
A continuació es passa a comentar el mapa d’isoclorurs realitzat a partir de la xarxa de control químic de la CUADLL per a l’any 2.003 (Figura 7). Aquest mapa s’ha realitzat a partir d’unes 180 mostres distribuïdes en tot el territori. Cal tenir en compte però, que hi ha zones del Delta que per manca d’aprofitaments i/o punts de control no presenten punts de mostreig, i com a conseqüència, no es tenen dades dels paràmetres químics de l’aigua, així que els valors que s’extrapolen en el mapa d’isoclorurs poden ser lleugerament diferents dels valors reals.
La zona de la Vall Baixa, junt els marges continentals del Delta fins a la zona de l’aeroport la concentració de clorurs oscil·la entre 200 i 600 mg/L, trobant el valor més baix en 205.5mg/L, que pertany al pou Horticultura de Viladecans.
La Vall Baixa presenta un rang de valors de 200 a 500 mg/L. Aquesta aigua no està influenciada per l’aigua de mar i la presència de l’ió clorur és degut principalment a la qualitat de l’aigua del riu. Aquest riu discorre per materials evaporítics diversos, rentant-los i incorporant-rentant-los en solució que posteriorment s’infiltra a l’aqüífer.
La zona del marge esquerre del Delta presenta unes concentracions de clorurs molt elevades, amb valors que arriben als 20.088 mg/L. Aquest correspon al piezòmetre B-8’-b. La Zona Franca presenta valors entre 5.000 i 7.000 mg/L, com per exemple el pou de l’empresa Foret, amb una concentració de clorurs de 5.885,8 mg/L i el de Bayer amb
7.150 mg/L. Un dels principals factors que intervenen en aquesta concentració de clorurs tan elevada és que la Zona Franca en part, en àmbit d’aqüífer únic. En aquest, la falca de llims és quasi inexistent, i per tant, els dos aqüífers estan connectats provocant un augment de la transmisivitat vertical del terreny i en conseqüència afavorint l’entrada d’aigua de mar. A més, s’ha d’afegir que la construcció de la Dàrsena Portuària és una de les principals causes d’entrada d’aigua de mar cap a l‘aqüífer .
Cal observar que aquesta zona del marge esquerre, que com ja s’ha dit, presenta valors molt alts de clorurs, té una tendència a desplaçar-se cap al nucli del Prat on els valors de clorurs oscil·len entre els 500 mg/L en els pou més occidentals (tocant a Viladecans) i 1.500 mg/L de clorurs en els pous més orientals arribant únicament a 3.000 mg/L al pou més proper al riu de Reno de Medici.
La dinàmica de fluxos actua de nivells piezomètrics més alts cap a nivells més inferiors i per tant aquest flux presenta una direcció cap a la depressió piezomètrica que se situa en el centre del Prat: Per aquest motiu la salinitat en aquesta zona tendeix a augmentar ja que és cap on es dirigeix..
D’altra banda, es pot observar que just al marge dret de l’antiga llera del riu Llobregat tocant ja al mar es troba una zona amb una concentració de clorurs inferior als 500 mg/L. En aquesta zona l’aqüífer profund presenta una baixa connectivitat hidràulica amb la resat de l’aqüífer i per això no ha quedat afectat per fenòmens d’intrusió.
Finalment, cal destacar la zona costanera de Gavà-Castelldefels, on s’observa una intrusió marina amb valors de clorurs de més de 15.000mg/L. Val a dir que aquesta concentració de clorurs disminueix significativament a mida que ens allunyem de la costa. En aquesta zona, la falca de llims presenta una potència centimètrica, i la seva mida de gra també és sensiblement superior, augmentant així la permeabilitat del medi. Les característiques que presenten els llims en aquesta zona impliquen una major connectivitat entre els dos aqüífers, i per tant, queda afavorida l’entrada d’aigua marina. D’altra banda, la disminució bastant ràpida de clorurs és degut, principalment a l’augment de la potència de llims i a la disminució significativa de la transmisivitat de l’aqüífer profund, amb valors de 200 a 500m2/dia, impedint a l’aigua de mar d’avançar terra endins.
412000 414000 416000 418000 420000 422000 424000 426000 428000 4568000 4570000 4572000 4574000 4576000 4578000 4580000 4582000 4584000 4586000 0 200 300 400 500 1000 2000 3000 4000 5000 10000
Figura 8) Ubicació dels punts de control representatius amb seguiment interanual: 1) Roca Sanitario; 2) Pou “el Pla” de Molins de Rei; 3) Cognis; 4) Damm; 5) Clariant
A continuació es presenten un seguit de figures amb l’evolució de la concentració de clorurs en l’aqüífer al llarg dels anys. Cada gràfica respon a l’evolució de clorurs d’un punt determinat de l’aqüífer, que han estat prèviament seleccionats estratègicament per tal de poder ser el més representatius possibles de tot l’àmbit de la CUADLL.
La Figura 9 presenta l’evolució, amb dades anuals de clorurs, des de l’any 1.991 fins el 2.002 en la indústria Roca Sanitario, situada entre Gavà i Viladecans. Aquesta empresa disposa de 7 pous, el pou 2 i el pou 6 estan situats al municipi de Gavà, i la resta a Viladecans. Actualment tots estan en funcionament. Es pot observar que des de 1.991 fins el 1.997, la concentració de clorurs variava entre 250 i 750 mg/L, i a partir del 1.997, la concentració de clorurs va disminuir i el rang de valors es va anar unificant en
1
2
3
4
tots els pous de la indústria, obtenint així un rang de concentracions entre 200 i 500 mg/L. La disminució de la concentració de clorurs és deguda, principalment, a la reducció de les extraccions d’aigua pel tancament de l’empresa Levaduras Prensadas, propera a Roca Sanitario.
0 100 200 300 400 500 600 700 800 05/19 91 05/19 92 05/19 93 05/19 94 05/19 95 05/19 96 05/19 97 05/19 98 05/19 99 05/20 00 05/20 01 05/20 02 05/20 03
Pou 1 Pou 2 Pou 3 Pou 4 Pou 5 Pou 6 Pou 7
Figura 9) Evolució de clorurs a Roca Sanitario en mg/L (1.991-2.002).
La Figura 10 presenta una evolució de clorurs en el pou “El Pla” situat a Molins de Rei (Vall Baixa) des de l’any 1.997 fins el 2.003. S’han utilitzat dades anuals, encara que l’any 2.002 es van aconseguir recopilar dades mensuals que determinen més acuradament l’evolució de clorurs. Es pot observar que els valors varien entre 200 i 400 mg/L, sense superar, fins ara, els 400 mg/L amb una tendència a la baixa en el darrer any. 0 100 200 300 400 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
Figura 10) Evolució de Clorurs al Pou “el Pla” de Molins de Rei (Dades 1.997-2.003) En la Figura 11 hi estan representats els valors de concentració de clorurs a la indústria Cognis Ibèrica, situada a la Zona Franca de Barcelona, amb dades anuals des del 1.964 fins el 2.002, excepte l’últim any en què es disposen de dades mensuals de clorurs. Cal destacar, primer de tot, el gran augment de la concentració de clorurs des de l’any 1.964 fins 1.977 indicant-nos l’inici de la intrusió salina que afecta al marge esquerre del Delta. L’any 1.964 s’enregistrà una concentració de clorurs de 286 mg/L, i a l’any 1.982 augmentà fins a 9.000 mg/L en bona part degut a la construcció de la Dàrsena portuària. Posteriorment la concentració de clorurs començà a disminuir gràcies a la reducció d’extraccions assolint un mínim l’any 1.986. En l’actualitat la qualitat ha augmentat lleugerament oscil·lant entre 5.500 i 6.500 mg/L.
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 08 /1 96 4 08 /1 96 6 08 /1 96 8 08 /1 97 0 08 /1 97 2 08 /1 97 4 08 /1 97 6 08 /1 97 8 08 /1 98 0 08 /1 98 2 08 /1 98 4 08 /1 98 6 08 /1 98 8 08 /1 99 0 08 /1 99 2 08 /1 99 4 08 /1 99 6 08 /1 99 8 08 /2 00 0 08 /2 00 2
Figura 11) Evolució de Clorurs a la indústria Cognis (Dades 1.964-2.002en mg/L)
La Figura 12 presenta l’evolució de clorurs a la indústria Damm, ubicada en El Prat de Llobregat. Aquesta indústria disposa de cinc pous, tots ells mostrejats mensualment. Primer de tot s’ha d’observar que des de 1.996 fins l’any 2.000, tots els pous presenten una concentració que varia entre 400 i 600 mg/L. A partir de l’any 2.000 es detecta un augment progressiu de la concentració en clorurs que arriben als 800 mg/L, excepte el pou 4, que enregistra una evolució de clorurs molt més destacada, ja que des de l’any 2.000 fins a l’actualitat ha passat de 500 fins quasi 2.000 mg/L. S’ha de destacar, però, que l’últim semestre de l’any 2.003 es va produir una davallada en la concentració de clorurs, des dels quasi 2.000 mg/L als 1.600 mg/L.
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 2000 01 /199 6 01 /199 7 01 /199 8 0 1/ 19 99 01 /200 0 01 /200 1 01 /200 2 0 1/ 20 03 01 /200 4 C o n c en tr a ci ó C lo ru rs (m g /l)
DAMM P 1 DAMM P2 DAMM P3 DAMM P3nou DAMM P4
Figura 12) Evolució de Clorurs a la indústria Damm (Dades 1996-2002)
La Figura 13 indica l’evolució de clorurs de la indústria Clariant, situada en el polígon Pratenc del Prat. S’han utilitzat el valor màxim i mínim anual de concentració de clorurs, des de l’any 1.999 fins el 2.003 obtingudes a partir de més de 200 dades. Es pot observar que el 1.999, el valor màxim i el valor mínim eren substancialment diferents, però amb el pas dels anys es pot observar que aquesta diferència va essent cada vegada menor, és a dir, el valor màxim i mínim de la concentració de clorurs tendeixen a homogeneïtzar-se, assolint un valor intermig entre 2.700 mg/L i 3.100 mg/L.
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Màxim Mínim
Figura 13) Evolució de Clorurs a la indústria Clariant en mg/L (Dades 1.996-2.002)
Els organoclorats són uns compostos orgànics clorats utilitzats com a dissolvents industrials. Els més importants a tenir en compte són el Tricloroetilè (TCE) i els Percloroetilè (PCE). El mapa que es presenta a continuació (Figura 13) és una representació de concentracions de la suma de TCE més PCE. Segons el Real Decret 140/2003 del 7 de febrer pel que s’estableixen criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, la suma de TCE i PCE no pot superar, en cap cas, els 10 g/L. Si es sobrepassa aquest valor es considera un punt contaminat.
Observant la Figura 14, es detecten quatre focus importants de contaminació. Si analitzem la part nord de la Vall Baixa (El Papiol), s’observa una zona molt localitzada on la concentració de TCE més PCE és de 38,3 g/L. Es pot considerar un focus puntual, ja que les anàlisis d’aigua més propers a aquest presenten valors significativament inferiors. La part central de la Vall Baixa també presenta una zona bastant contaminada per organoclorats. El valor més elevat està proper als 100 g/L, i es podria dir que aquest punt és molt proper al focus de la contaminació, ja que hi ha diversos punts al seu voltant que acoten el focus de la contaminació.
Al Delta, s’observa, tant al marge esquerre com al dret, dues zones de contaminació per TCE i PCE. Al marge esquerre, a Cornellà, tenim localitzat un punt amb una concentració màxima de 97,6 g/L. Donat que en aquesta zona la densitat de punts és escassa, no es pot assegurar ni les dimensions ni el focus de la contaminació, i caldria analitzar punts propers a aquest per determinar-ne l’abast.
Al marge dret del Delta s’observa una zona de contaminació molt més extensa, amb dos valors màxims, un de 69,27 g/L més al nord de la ploma de contaminació i un de 96,9 g/L de concentració de TCE i PCE més al sud.
Tant al marge dret com l’esquerre no es pot determinar un focus exacte de contaminació, ja que la zona de contaminació està molt estesa per l’aqüífer.
412000 414000 416000 418000 420000 422000 424000 426000 428000 4570000 4572000 4574000 4576000 4578000 4580000 4582000 4584000 4586000 4588000 0 0 0 72.6 16.711.38.44.2 8.2 4.9 9.73.9 3.1 4.8 9.6 69.5 7.9 0 0 1.5 0 1.2 1.3 0 0.9 47.2 0 0 0 0 1.2 1.7 93.6 36.9 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8.7 3.1 1.1 8.9 44 27.3 0 1.7 0 0 1.5 10.1 11.4 0 0.10 0.30.3 0.3 0.3 10 12.84.7188 2.52.835 2.2 1.3 38 2.7 1331.71.1 1.4 2 5.8 38.3 1.6 13.1 0 0 0 0 0 0 0 0 5.8 38.3 1.6 13.1 53.4 12.5 1 1.3 4 110.2 0.7 4.1 0 10 34.2 14.4 4.7 2.1 17 38 226.2 2.43.3 5.9 97.6 0 0.6 1.1 34 17.8 1.3 4 110.2 14.9 0.1 3.8 1.1 2.8 0.6 0.3 10 20 40 60 80 100 120 microg/L
Figura 14) Mapa d’organoclorats, Triclorotilé i Perclorotilé a l’àmbit de la CUADLL per a l’any 2.003.
Els dos mapes següents representen les concentracions dels TCE i els PCE presents en l’aqüífer profund de l’àmbit de la CUADLl, per tal d’observar la quantitat en què estan presents cadascun dels compostos organoclorats abans esmentats.
La Figura 15 indica les concentracions de PCE en tot l’àmbit de la CUADLl. S’observa tres punts de contaminació localitzats, on la concentració de PCE és superior a 10 g/L, i la concentració més elevada de PCE no supera els 60 g/L, que se situa en el marge esquerre del Delta.
412000 414000 416000 418000 420000 422000 424000 426000 428000 4570000 4572000 4574000 4576000 4578000 4580000 4582000 4584000 4586000 4588000 10 20 40 60 80 100 120
Figura 15) Mapa de Perclorotilè al maig de 2.003. Dades en microg/L
En la Figura 16 estan representades les concentracions de TCE presents en l’aqüífer profund de tot l’àmbit de la CUADLl. A simple vista, es pot observar que el TCE és molt més abundant respecte del PCE. Les concentracions que es presenten són també més elevades que les de PCE. El valor màxim que es detecta és de 96.4 g/L en la zona del Prat. A més d’aquesta s’observen tres zones de molta concentració de TCE, que estarien localitzades una a la Vall Baixa, una segona en el marge dret i el tercer en el marge esquerre del Delta.
412000 414000 416000 418000 420000 422000 424000 426000 428000 4570000 4572000 4574000 4576000 4578000 4580000 4582000 4584000 4586000 4588000 10 20 40 60 80 100 120
Figura 16) Mapa de Triclorotilè al maig del 2.003. Valors en microg/L.
També és d’interès de la CUADLl comparar les dades de TCE i PCE del 2.003 amb les del 2.002 per tal d’observar l’evolució d’aquestes concentracions. Donat però, que a l’any 2.003 s’han mostrejat més punts d’aigua que en el 2.002, es denoten zones amb una concentració de TCE i PCE considerables que no poden ser comparades amb l’any anterior per no disposar de dades.
Val a dir, però, que les zones mostrejades tant en l’any 2.002 com a l’any 2.003 presenten certs canvis. El canvi principal present a l’aqüífer profund és la disminució de la suma de concentració de TCE i PCE. A la Vall Baixa però, s’observa un augment atribuïble a què l’augment del nivell piezomètric implica la lixiviació del focus contaminant consistent en extraccions d’àrids reomplertes de residus de dubtosa procedència.
412000 414000 416000 418000 420000 422000 424000 426000 428000 4570000 4572000 4574000 4576000 4578000 4580000 4582000 4584000 4586000 4588000
Figura 17) Comparació de l’estat de la suma de triclorotilè i perclorotilè 2.002 i 2.003. Valors en microg/L
412000 414000 416000 418000 420000 422000 424000 426000 428000 4570000 4572000 4574000 4576000 4578000 4580000 4582000 4584000 4586000 4588000 10 20 40 60 80 100 120 microg/L
A4. Extraccions
Pel que fa a l’evolució de les extraccions des de 1.960 fins al 2.002 a la Vall Baixa i aqüífer profund del Delta del Llobregat s’observen a la Figura 18. Al llarg de l’any 2.003 el Departament Tècnic de la CUADLL ha revisat els seus arxius per tal d’ordenar usuari per usuari les seves extraccions. El resultat d’aquest treball s’ha agrupat en funció dels usos de l’aigua. A finals dels 60 es donà un augment del cabal industrial degut a la instal·lació de noves indústries. L’any 1.973 es donà el màxim històric i posteriorment a finals dels 70 i principis dels 80 l’extracció per a ús industrial s’anà reduint substancialment degut a la creació de la Comunitat d’usuaris i a la millora del processos industrials. A finals dels anys 80 i al llarg dels anys 90 la tendència d’extracció per a ús industrial ha continuat sent decreixent.
A finals dels anys seixanta l’abastament urbà mentre es reduïa sensiblement donada la portada d’aigües del Ter arribant a un mínim històric el 1.969. Posteriorment i progressivament els volums extrets per aquest ús ha anat augmentant amb certa variabilitat depenent sobretot de factors climàtics i de l’estat dels embassaments.
En canvi la tendència per a ús agrícola ha estat progressivament menor passant d’uns 10 hm3/any els anys 60 a uns 5 hm3/any enguany degut principalment a la pèrdua de sòl agrícola. Cal remarcar que l’extracció per aquest ús ha calgut estimar-lo majoritàriament.
0 20 40 60 80 100 120 140 19 65 19 67 19 69 19 71 19 73 19 75 19 77 19 79 19 81 19 83 19 85 19 87 19 89 19 91 19 93 19 95 19 97 19 99 20 01
Total Agrícola Industrial Abastament
Figura 18) Evolució de les extraccions totals en l’àmbit de la CUADLL (1965-2003).
A5. Recàrrega
La recàrrega per escarificació del riu i la recàrrega en profunditat mitjançant pous són tècniques de recàrrega artificial que la companyia SGAB ja fa anys que porta desenvolupant. En la Figura 19 s’observen les setmanes que s’ha portat a terme aquestes tasques. També s’hi ha representat els nivells piezomètrics a Pallejà, Sant Feliu de Llobregat i Cornellà. A més s’inclou el cabal màxim setmanal del riu. S’observa clarament com les operacions de recàrrega i les puntes de cabal del riu repercuteixen directament en els nivells de l’aqüífer. Un altre fet a destacar és que els piezòmetres de Sant Feliu i Cornellà acaben l’any 2.003 tal i com varen iniciar-lo. En canvi el piezòmetre de Pallejà presenta a final d’any valors lleugerament superiors respecte principi d’any. Aquest augment de reserva és el que provoca que al llarg del gener de 2.004 aquest piezòmetre rebaixi el seu nivell mentre el de Sant Feliu es manté i el de Cornellà augmenta el nivell. Aquest raonament és vàlid perquè a finals de desembre i gener, sense haver-hi pluviometria ni recàrrega augmenten els nivells de Cornellà i només es pot explicar en termes d’emmagatzematge de l’aqüífer aigües amunt. També s’observa con la prosimitat de la
zona d’extracció a Cornellà provoca que les oscil·lacions piezomètriques siguin majors que a Pallejà.
EVOLUCIÓ DELS NIVELLS DE L'AQÜÍFER I CABAL DEL RIU LLOBREGAT A SANT JOAN DESPÍ
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D . 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 -1 -2 -3 -4 -5 -6 -7 -8 -9 -10 -11 -12 -13 -14 -15 -16 -17 -18 -19 -20 m s.n.m. 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1.900 2.000 2.100 2.200 2.300 2.400 2.500 2.600 2.700 2.800 2.900 3.000 3.100 3.200 3.300 3.400 3.500 3.600 3.700 3.800 3.900 4.000 4.100 4.200 m3/s ANYS 2004 2003 2002
Pallejà Sant Feliu Cornellà Cabal riu a Sant Joan Despí Llaurat Pallejà Recàrrega Cornellà
08/02/04
GESTIÓ D'EXPLOTACIÓ
Figura 19)Evolució del nivell piezòmètric, operacions de recàrrega induïda i en profunditat i cabals màxims setmanals del riu Llobregat.
APARTAT B – AQÜÍFER SUPERFICIAL.
A continuació s’explica l’estat de l’aqüífer superficial seguint el mateix procediment que per l’aqüífer profund.
B1. Pluviometria
Pel que fa a la pluviometria de l’aqüífer superficial són els mateixos que pel cas de l’apartat A.
B2. Nivells
El règim de nivells de l’aqüífer superficial del Delta per a la data d’octubre de 2.003 es presenta a la Figura 20. S’observa que la zona del nucli del Prat de Llobregat és on es registra els majors nivells piezomètrics amb nivells superiors als 1,5m. En canvi a la zona d’Ampliació de l’Aeroport per a la tercera pista i a la zona del Desviament del riu presenten nivells inferiors als habituals degut al bombament d’aquestes obres.
Cap als marges del Delta, donat que l’aqüitard s’atascona i la connectivitat entre aqüífers és major, aleshores els nivells tendeixen a ser similars als de l’aqüífer profund. Segons la direcció de flux, la Vall Baixa no aporta aigua a l’aqüífer superficial ja que a la zona de Cornellà i Sant Boi de Llobregat l’aqüífer superficial queda afectat per la piezometria de l’aqüífer profund.
El fet que els nivells més alts es trobin a la zona del Prat s’explica perquè es tracta d’una zona relativament allunyada del riu, del mar i dels marges del Delta (en aquest darrer cas hi ha influència de l’aqüífer profund). Les pèrdues de xarxa d’aquest municipi han de ser similars a les dels municipis de Viladecans o Gavà malgrat en aquests no tinguin repercussions en la piezometria. Cal afegir també, que la contribució de les filtracions del Canal de la Dreta afavoreix la pujada dels nivells freàtics.
Figura 20) Mapa d’isopiezes de l’aqüífer superficial del Delta corresponent a l’octubre de 2.003.
B3. Qualitat
En el mapa de la Figura 21, les concentracions de clorurs es representen mitjançant circumferències amb una relació tal que, com més grans són aquestes circumferències major concentració de clorurs indiquen. D’aquesta manera, es poden distingir tres zones amb característiques qualitatives diferents.
La primera d’elles seria la zona més distal de la línia de costa, en el terme municipal de Cornellà, on les concentracions no superen els 500 mg/L. Això ens indica que aquesta zona no està influenciada per l’aigua de mar, i a més, els clorurs es poden comparar amb els que transporta el riu actualment, que són d’uns 390 mg/L. Es pot observar que són molt semblants, i per tant, ens reafirma la infiltració directe de l’aigua del riu a l’aqüífer superficial.
La segona zona a destacar és la part costanera del municipi del Prat. S’aprecia una franja paral·lela a la línia de costa amb valors de clorurs molt elevats que ens indiquen la forta entrada d’aigua de mar cap a terra endins.
D’altra banda, intercalats entre els punts amb concentracions elevades de clorurs del terme municipal del Prat, s’observen uns punts amb una concentració de clorurs baixa, que no superen els 500 mg/L.
La tercera zona a destacar seria la part sud-oest del Delta, que correspon a la zona de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Els valors més elevats de concentracions de clorurs es localitzen en la zona central del terme de Gavà, indicant la forta intrusió marina que ha sofert l’aqüífer en aquesta zona. Aquesta forta penetració és deguda a la naturalesa geològica de l’aqüífer en la part sud-oest del Delta, ja que dominen els materials torrencials de peus de mont, constituïts, majoritàriament, per conglomerats angulosos, que afavoreixen la circulació de l’aigua.
A aquest factor se li ha de sumar l’actual desequilibri entre les extraccions d’aigua de les obres d’infraestructures i la recàrrega, essent la recàrrega natural d’aigua de pluja inferior a les extraccions.
Per últim, cal destacar la zona del Port de Barcelona, que amb les obres de la Dàrsena Portuària afavoriren l’entrada d’aigua salada a l’aqüífer superior. És aquesta salinització de l’aqüífer superficial que donada la bona connectivitat amb el profund ha facilitat la seva intrusió marina.
Figura 21) Mapa d’isoclorurs de 2.003 corresponent a l’aqüífer superficial del Delta del Llobregat. Valors en mg/L.
B4. Extraccions
El coneixement sobre les extraccions de l’aqüífer superficial és reduït donada la manca d’aprofitament d’aquestes aigües. En general, les extraccions es deuen a les grans obres que tallen i drenen l’aqüífer de forma que acaben extraient volums importants que s’aboquen directament al clavegueram. A la Taula 3 es presenten unes estimacions de les extraccions a l’aqüífer superficial per a l’any 2.003. El volum total estimat és de 10 hm3/any. L’únic valor mesurat és el de 1,1 hm3 extret per les obres del desviament del riu per a poder construir la galeria de serveis entre el nucli del Prat i el Polígon Pratenc. La resta de cabal atribuïble en aquesta obra no és aigua extreta sinó que és el volum d’aigua necessari per ocupar l’espai que anteriorment ocupaven les sorres extretes per a desviar el riu. Aquesta extracció de sorres ha provocat uns disminució del nivell freàtic perquè es necessita més volum d’aigua per ocupar el mateix espai.
Tipus d’extracció Valor
Desviament del riu 1,1 + x1 = 2,7
Ampliació Aeroport X2 = 3,3
Agrícola X3 = 0,5
Infraestructures lineals X4 = 3
Altres drenatges X5 = 0,5
Total = 10
Taula 3) Estimació de les extraccions de l’aqüífer superficial. Valors en hm3/any.
B5. Recàrrega
Les operacions de recàrrega portades a terme a l’aqüífer superficial han estat realitzades pel desviament del riu i l’ampliació de l’aeroport. Aquestes operacions consisteixen en transportar l’aigua extreta, a una zona de fàcil infiltració per retornar-la a l’aqüífer. Habitualment aquesta zona d’infiltració es troba entre l’obra i el mar per provocar un efecte barrera i disminuir així la possible intrusió marina.
INTERVENCIONS
En relació a les dades de nivells freàtics de l’aqüífer superficial i del mapa d’isopiezes, el Sr. Joan Ramon Lucena (Departament Medi Ambient de l’ajuntament de Viladecans), manifesta que a la zona de Castelldefels els nivells freàtics es mantenen a un nivell més alt. El Sr. Josep Ferret (CUADLL) en resposta a una pregunta del Sr. Joan J. Tugués (Director de Clariant Ibérica, S.A.), en relació als efectes que pot tenir el desviament del riu sobre els aqüífers, informa dels perills de salinització de l’aqüífer superficial per l’efecte estuari que representa la nova boca del riu Llobregat, i la possibilitat de salinització de l’aqüífer profund a través de la interconnexió de pous artesians antics no segellats. Sobre aquest punt, el Sr. Jordi Miró (Aigües del Prat), explica les diferències existents en el funcionament de l’aqüífer superficial i el profund.
El Sr. Francesc Beni (Gestoria Ambiental), exposa el tema de la salinització de les zones de La Ricarda i El Remolar. Intervenen en aquest punt el Sr. Lucena (Ajuntament de Viladecans), el Sr. Ferret (CUADLL) i el Sr. Miró (Aigües del Prat), exposen la problemàtica derivada de la desaparició dels pous actuals del camp de Golf. El Sr. Miró (Aigües del Prat) veu la necessitat de l’ampliació d’un sistema de modelització per determinar l’evolució dels diferents paràmetres.
El Sr. Josep Mª Niñerola (Agència Catalana de l’Aigua), va informar que en breu estarien en disposició de presentar els resultats d’un Model Matemàtic de Gestió dels aqüífers que a partir de la situació actual simula diferents tipus d’escenaris, com les infraestructures
projectades i presents al Delta, tenint present les zones impermeabilitzades, la xarxa de pluvials actualitzada per les modificacions de les infraestructures, etc.
Amb aquestes noves eines s’hauran de definir els criteris d’ordenació de les extraccions i de la seva gestió, volums d’explotació per zones i densitat del nombre d’explotacions màximes en cadascun d’ells.
El mateix Sr. Niñerola, va subratllar que està en qüestió el model matemàtic tradicional que no aporta informació ni dóna solucions a una sèrie d’incògnites com és el coneixement dels aqüífers inferiors. Tracta alhora dels requeriments de l’aplicació de la Directiva Marc en la gestió integral dels aqüífers. Entre altres aspectes, la Directiva tracta de l’actualització de la informació hidrogeològica cada 5 anys i per tant, afirma que cal mantenir vius els inventaris d’aprofitaments.
El Sr. Enric Queralt (CUADLL) i el Sr. Jordi Miró (Aigües del Prat) fan referència a la necessitat de prosseguir en el manteniment de l’Inventari d’una manera continuada i no amb actualitzacions cada 5 o 10 anys.
ANNEX
COGNOM i NOM ENTITAT
NIÑEROLA, Josep Mª ACA
GARCÍA, Aure AIGÜES DEL PRAT, S.A. MIRÓ, Jordi AIGÜES DEL PRAT, S.A. CALABUIG,David AJUNTAMENT CORNELLÀ CLAVAGUERA, Adelaida AJUNTAMENT PALLEJÀ
ARTIGAS, Jordi AJUNTAMENT VILADECANS LUCENA, Joan Ramón AJUNTAMENT VILADECANS
ALMAGRO, Leonardo ALUVIAL MORA, Ricard ALUVIAL DEL AMO, Coro ATOFINA BARRERO, Xavier CELSA
SANZ, Pablo CLARIANT IBÉRICA,S.A VINYOLES, Dolors CLARIANT IBÉRICA,S.A TUGUÉS, Joan Jesús CLARIANT IBÉRICA,S.A.
MAS, Marta COVITECMA
CODINA, Jordi CUADLL
FERRET, Josep CUADLL
POMÉS, Jordi CUADLL
QUERALT, Enric CUADLL
SOLÀ, Vinyet CUADLL
SUÁREZ, Esther ENTITAT METROPOLITANA RIBERA, Fidel FCIHS
BENI, Francesc GESTORIA AMBIENTAL
NOGUÉ, Àlex NABLA
VEGA, José Luis NABLA
GAITÁN, Bartolomé NESTLÉ ESPAÑA,S.A. DOMÈNECH, Miquel PARC AGRARI BAIX LLOBREGAT
COGNOM i NOM ENTITAT
ISLA, Elena PARC AGRARI BAIX LLOBREGAT BENET, Joan A. S.A. DAMM
ARMENTER, Josep Ll. SGAB, S.A. GÓMEZ BERNAL, Rafael SGAB, S.A. LLORET, Roger SGAB, S.A. MARTÍN, Jordi SGAB, S.A. MIRALLES, Josep Mª SGAB, S.A. TEULER, Albert SGAB, S.A.
