La població amb dependència a Barcelona

24  Descargar (0)

Texto completo

(1)

La població amb dependència a Barcelona

(2)

Índex

Evolució de la dependència a Barcelona

5

Magnitud de la dependència a Barcelona

6

Característiques sociodemogràfiques de la població dependent

10

Discapacitats i limitacions en les activitats de la vida diària

14

La salut percebuda

18

Utilització de serveis sanitaris

20

Edició

Consorci de Serveis Socials de Barcelona Aragó, 316, 1r 2a 08009 Barcelona Tel. 93 467 87 33 Fax 93 467 24 13 secretaria@cssbcn.cat www.cssbcn.cat Realització Hores extraordinàries Disseny gràfic Lluïsa Cobos Impressió Imgesa DL: B-xx.xxx-2007 Novembre 2007 Autors de l’informe

Josep Ferrando, Agència de Salut Pública de Barcelona Maica Rodríguez-Sanz, Agència de Salut Pública de Barcelona Albert Espelt, Consorci de Serveis Socials de Barcelona Aina Plaza, Consorci de Serveis Socials de Barcelona Joaquim Costa, Consorci de Serveis Socials de Barcelona Carme Borrell, Agència de Salut Pública de Barcelona

Podeu consultar l’informe sencer a www.cssbcn.cat i a www.aspb.cat

Metodologia

4

Presentació

3

(3)

Presentació

L’aprovació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LPAP), al final de l’any 2006, va suposar un avenç molt important en l’Estat del benestar, ja que reconeix un nou dret universal de la ciutadania des d’una política social. Aquesta Llei té com a objecte regular les condicions bàsiques per garantir la igualtat en l’exercici del dret subjectiu a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència mitjançant la creació d’un Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (Llei de l’Estat 39/2006; BOE 15/12/2006).

Paral·lelament, a Catalunya, s’ha desenvolupat i aprovat la Llei de serveis socials (Llei 12/2007; DOGC 18/10/2007), que es constitueix com la norma essencial per al desenvolupament del quart pilar de l’Estat de benestar i per a la millora del nivell de cohesió social de la nostra societat. La Llei de serveis socials, a l’efecte del desplegament i l’aplicació del sistema creat per la Llei estatal, configura el Sistema Català d’Autonomia i Atenció a la Dependència i el vincula a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública de Catalunya.

S’ha definit un model de desplegament progressiu de l’LPAP, que preveu implantar-la al llarg del període 2007-2015. L’any 2007 la població diana són les persones amb gran dependència, un grup de població que en termes relatius té una baixa prevalença però que presenta una gran complexitat pel que fa a necessitats d’atenció. Gradualment s’hi anirà incorporant la població en situació de dependència severa i moderada. La implantació progressiva ha de permetre plantejar un procés dinàmic de planificació i ordenació del serveis socials, que adapti les respostes a les necessitats de la població beneficiària i dels serveis implicats.

L’informe que presentem és el resum d’un estudi exhaustiu sobre la magnitud i les característiques de la gent gran amb dependència a Barcelona, realitzat conjuntament per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, i és accessible a través de les webs www.aspb.cat i www.cssbcn.cat.

L’estudi s’ha fet a partir de l’anàlisi de les enquestes de salut de Barcelona dels anys 1992, 2000 i 2006, la qual cosa ha permès disposar d’una anàlisi evolutiva i d’una fotografia bastant actualitzada i propera de la gent gran amb dependència a la ciutat. La informació actualitzada de l’enquesta de l’any 2006 ens ha permès aproximar-nos a la població amb dependència potencial i conèixer les seves característiques i necessitats: estructura familiar, manca de cuidadors, recursos econòmics, trastorns crònics de salut, pèrdues d’autonomia, etcètera.

Esperem que en aquesta fase inicial de posada en marxa de l’LPAP, la informació que aportem sigui útil per preveure l’impacte de la població potencialment beneficiària en els recursos disponibles, com també per ajudar a orientar i adequar la planificació dels serveis a la ciutat i formular respostes integrades a la situació de les persones amb dependència per part dels sistemes d’atenció social i de salut.

La posada en marxa de l’LPAP té una especial rellevància en el nostre context, ja que pot suposar un bon assaig per al gran repte que tenim a Catalunya: la implantació de la Llei de serveis socials, que entrarà en vigor l’any 2008 i que requerirà l’ordenació dels serveis socials per garantir-hi l’accés universal i promoure el benestar del conjunt de la població.

Consorci de Serveis Socials de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona

(4)

Metodologia

Per portar a terme aquest estudi s’ha utilitzat la submostra de l’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) de 2006 de persones de 65 anys o més (1.206 persones), i particularment de les persones d’aquesta edat amb dependència (588 persones).

L’univers estadístic de l’ESB 2006 ha estat la totalitat de la població no institucionalitzada resident i empadronada a la ciutat de Barcelona. L’ESB 2006 es va fer a tot el territori de la ciutat de Barcelona i en dues etapes: d’octubre de 2005 a març de 2006, i de maig a desembre de 2006. L’ESB 2006 es va fer mitjançant entrevistes personals en el mateix domicili de la persona seleccionada, a càrrec d’enquestadors/res professionals degudament formats.

Definició de la dependència

La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència defineix la dependència com “l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones motivat per l’edat, malaltia o discapacitat i lligades a una manca o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, i que fa que necessitin altres persones o ajudes importants per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (AVD), i en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres suports per a la seva autonomia personal”.

La Llei reconeix tres graus de dependència:

Grau I. Dependència moderada: quan la persona necessita ajuda per portar a terme diverses activitats bàsiques de la vida diària almenys un cop al dia, o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.

Grau II. Dependència severa: quan la persona necessita ajuda per portar a terme diverses activitats bàsiques de la vida diària dos o tres cops al dia, però no requereix la presència permanent d’una persona de suport.

Grau III. Gran dependència: quan la persona necessita ajuda per portar a terme diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, pel fet de presentar una pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessita l’ajuda indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

Grau de dependència

El grau de dependència de la gent gran s’ha estimat a partir de les respostes que van donar les persones de 65 anys o més quan se’ls va preguntar sobre el grau de dificultat per fer, sense cap ajuda o aparell, les deu activitats següents de la vida diària: • menjar

• entrar i sortir del llit • anar al lavabo • vestir-se i desvestir-se • banyar-se o dutxar-se • pentinar-se

• reconèixer persones, objectes i orientar-se en l’espai i el temps • aprendre i retenir nova informació i recordar informacions recents • caminar

• asseure’s i aixecar-se de la cadira

A partir del grau de dificultat que les persones manifestaven per fer les deu activitats sense cap ajuda o aparell, es van establir quatre graus de dependència: lleu, moderada, severa i gran dependència.

Evolució de la dependència

Per estudiar la consistència de les dades de l’ESB de l’any 2006, s’ha analitzat l’evolució de la dependència en la gent gran a partir de les enquestes de salut de Barcelona dels anys 1992, 2000 i 2006.

En aquesta anàlisi es van seleccionar les set activitats de la vida diària que compartien en comú les tres enquestes:

• menjar • anar al lavabo • vestir-se i desvestir-se • banyar-se o dutxar-se • administrar els diners • caminar

• asseure’s i aixecar-se de la cadira

Com s’havia fet en l’anàlisi de l’ESB 2006, es van establir quatre graus de dependència –lleu, moderada, severa i gran dependència– a partir del grau de dificultat que les persones manifestaven per fer les set activitats sense cap ajuda o aparell.

(5)

Evolució de la dependència a Barcelona

El percentatge de població de 65 anys o més a la ciutat de Barcelona ha crescut en els darrers anys i ha passat del 17,4% a l’inici dels anys noranta al 20,5% el 2006. Aquest percentatge pren més rellevància si es té en compte que la proporció de persones dependents de 65 anys o més també ha anat augmentant lleugerament respecte al total de persones de 65 anys o més. L’evolució de la distribució de tots els graus de dependència mostra que en la majoria dels graus hi ha una tendència a l’alça en el període 1992-2006. EVOLUCIÓ DE LA DEPENDÈNCIA Sense dependència Algun grau de dependència

4/5

EVOLUCIÓ DELS GRAUS DE DEPENDÈNCIA

Dependència lleu Dependència moderada Dependència severa Gran dependència 1992 2000 2006 0 25 % 1992 2000 2006 0 70 %

Grup d’edat Grup d’edat

+85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ DE BARCELONA I COMPARACIÓ PERCENTUAL AMB LA POBLACIÓ DE CATALUNYA (2006)

10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000

Comparació percentual amb la població de Catalunya

+85 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

(6)

PE

R S

E

X

E I E

D

A

T

Magnitud de la dependència a Barcelona

La prevalença de dependència és més freqüent en dones que en homes. Les xifres mostren uns percentatges de dependència lleu, moderada, severa o gran dependència superiors en les dones. D’altra banda, a mesura que augmenta l’edat s’incrementa el percentatge de persones amb dependència i la gravetat del grau de dependència. En tots els grups d’edat les dones mostren uns percentatges superiors als homes en les dependències més greus. Sense dependència Lleu Moderada Severa Gran dependència

PE

R G

R

AU D

E D

E

PE

N

DÈN

C

IA

51,2% 26,2% 10,7% 7,9% 4,0% GRAU DE DEPENDÈNCIA

A Barcelona, unes 163.041 persones de 65 anys o més presenten algun tipus de dependència.

La major part de la població de Barcelona de 65 anys o més no és dependent. No obstant això, hi ha un 48,8% de la gent gran que presenta algun tipus de dependència. El 26,2% dels de 65 anys o més presenten dependències lleus, el 10,7% moderades, el 7,9% severes i el 4,0% grans dependències.

ESTIMACIÓ DE LA POBLACIÓ DE 65 ANYS O MÉS SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

GRAU DE DEPENDÈNCIA SEGONS EDAT I SEXE

0,8 3,0 10,2 2,4 1,6 7,7 20,5 5,4 2,3 4,7 15,4 4,3 15,7 33,1 30,8 23,3 79,6 51,5 23,1 64,6 1,5 3,9 15,6 4,7 3,3 8,6 28,7 9,5 10,7 16,0 21,3 14,5 27,4 31,3 22,9 28,1 57,1 40,2 11,5 43,2

65-74 anys75-84 anys+ 85 anys Total

65-74 anys75-84 anys+ 85 anys Total Gran dependència Severa Moderada Lleu Sense dependència 0 100 % Interval de població Estimació puntual* Mínim Màxim

Dependència lleu 87.534 79.516 95.887

Dependència moderada 35.749 29.735 41.429

Dependència severa 26.394 21.382 31.740

Gran dependència 13.364 9.689 17.039

* Estimació puntual calculada a partir de la població de Barcelona de 65 anys o més. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

(7)

PER DISTRICTE

6/7

50,4% 35,3% 14,3% Nou Barris 51,8% 35,0% 13,2% Horta-Guinardó 48,7% 40,5% 10,8% Sant Martí 59,0% 28,1% 12,9%Eixample 59,7% 32,2% 8,1% Les Corts En termes absoluts, l’Eixample i Sant Martí són els districtes amb més població dependent, tot i que percentualment són Ciutat Vella i Sants-Montjuïc els que presenten els índexs més alts de persones de 65 anys o més dependents. Cal destacar que la gent gran que viu a Sant Andreu, Sants-Montjuïc i Nou Barris són els que presenten un percentatge més gran de dependències greus.

Sense dependència Dependència lleu i moderada Severa i gran dependència

“A Barcelona, la major part de la població de 65 anys o més no és dependent.”

GRAU DE DEPENDÈNCIA SEGONS DISTRICTE

52,4% 39,0% 8,6% Sarrià-Sant Gervasi 59,8% 32,0% 8,2%Gràcia 46,0% 38,0% 16,0% Sant Andreu 38,7% 53,2% 8,1% Ciutat Vella 41,0% 44,8% 14,2% Sants-Montjuïc

(8)

PE

R N

IVE

LL D’I

N

G

R

E

S

S

O

S

PE

R C

L

AS

S

E S

O

C

IAL

Els percentatges de població amb dependènciasón més alts com menys afavorida és la classe social (IV+V), i també són les classes socials menys afavorides les que presenten

dependències més greus. Les dones de totes les classes socials sempre presenten

percentatges de dependència més grans i dependències més greus que els homes, i en les classes més afavorides (I+II) aquesta diferència es fa més gran.

I+II III

També hi ha una relació entre menor nivell d’ingressos familiars i major dependència, sobretot en les dones. El 10,1% dels homes i el 15,7% de les dones amb ingressos familiars inferiors a 6.000 euros per persona presenten dependència severa o gran. Quan els ingressos són superiors a 12.000 euros, aquest percentatge és considerablement més baix en el cas dels homes (2,1%) i similar en el cas de les dones (15,0%).

IV+V I+II III IV+V

“La dependència és més freqüent en les dones que en els homes.”

GRAU DE DEPENDÈNCIA SEGONS CLASSE SOCIAL I SEXE

Classe social

GRAU DE DEPENDÈNCIA SEGONS NIVELL D’INGRESSOS I SEXE

Severa i gran dependència Moderada Lleu Sense dependències Menys de 6.000 ¤ 6.000-12.000 ¤ Més de 12.000 ¤ Menys de 6.000 ¤ 6.000-12.000 ¤ Més de 12.000 ¤ Classe social 2,1 10,1 3,8 24,7 61,4 4,6 5,6 25,9 63,9 2,1 22,1 73,7 0,9 1,9 2,8 21,3 4,3 6,1 5,2 27,0 2,1 6,8 4,6 22,8 73,1 57,4 63,7 5,5 8,2 15,1 58,9 4,6 6,1 32,3 48,5 4,8 10,0 29,3 38,9 15,7 20,4 28,6 35,3 13,1 15,6 29,6 41,7 15,0 9,7 28,0 47,3 Gran dependència Severa Moderada Lleu Sense dependència 12,3 8,5 17,0 0 100 % 0 100 %

(9)

PE

R E

S

TA

T C

IVI

L

PE

R N

IVE

LL D’E

S

TU

D

IS

8/9

Les persones amb nivell d’estudis més baix presenten dependències més grans que les que tenen un nivell d’estudis superior, i una vegada més els percentatges són més alts en el cas de les dones.

Tenint en compte l’estat civil, les dones separades i les vídues i els homes vidus tenen més dependències. En el cas de les dones, com més gran és el nombre de persones que viuen a la llar més alts són el percentatge i el grau de dependència.

Solter Casat Vidu Separat Divorciat Soltera Casada Vídua

SeparadaDivorciada

“Classe social desfavorida i nivell d’estudis inferior, més proporció de dependència.”

Sense estudis

Primaris incompletsPrimaris complets

SecundarisUniversitaris

GRAU DE DEPENDÈNCIA SEGONS NIVELL D’ESTUDIS I SEXE

GRAU DE DEPENDÈNCIA SEGONS ESTAT CIVIL I SEXE

2,4 4,3 6,2 4,3 6,1 4,1 4,3 12,5 18,2 21,4 40,3 25,0 25,0 75,7 65,9 46,8 75,0 62,5 2,7 1,9 8,5 7,1 12,2 3,9 14,0 14,3 5,9 10,8 15,2 15,3 7,1 11,8 28,4 29,5 26,8 28,6 23,5 45,9 49,5 35,4 42,9 58,8 5,7 1,5 3,8 7,5 5,3 3,2 6,4 1,3 2,8 5,3 6,3 2,6 3,8 30,2 28,0 17,5 23,1 12,8 53,8 59,9 73,0 64,1 82,1 7,3 3,9 2,9 3,6 13,2 8,8 3,9 5,4 19,5 13,1 9,6 7,1 31,0 26,2 29,8 26,8 29,0 48,0 53,8 57,1 2,2 4,5 13,3 13,3 66,7 Gran dependència Severa Moderada Lleu Sense dependència 0 100 % 0 100 % Sense estudis

Primaris incompletsPrimaris complets

SecundarisUniversitaris Gran dependència Severa Moderada Lleu Sense dependència

(10)

Característiques sociodemogràfiques de la població dependent

GRAU DE DEPENDÈNCIA

Del total de persones de 65 anys o més amb algun grau de dependència, la majoria presenta dependència lleu, 53,7%, el 21,9% dependència moderada, el 16,2% dependència severa i el 8,2% gran dependència.

DISTRIBUCIÓ DEL GRAU DE DEPENDÈNCIA

72,1% 27,9%

Dones Homes

GÈNERE

El 72,1% de la gent gran amb dependència són dones. Els homes presenten una proporció de dependència lleu més gran que les dones (65,9% i 49,1% respectivament), mentre que les dones presenten percentatges més grans en la resta de graus.

PERSONES DEPENDENTS SEGONS SEXE

Lleu Moderada Severa Gran dependència 65,9% 12,2% 15,2% 6,7% 49,1% 25,7% 16,5% 8,7% Lleu Moderada Severa Gran dependència 53,7% 21,9% 16,2% 8,2%

(11)

SUPORT SOCIAL

Tot i que el suport social que reben les persones grans dependents es pot considerar força alt, disminueix progressivament a mesura que augmenta el grau de dependència.

Les persones amb gran dependència tenen un suport social de 71,6 punts de mediana i el 75% dels grans dependents no supera els 73 punts. Mentre que els que presenten dependència lleu tenen un suport social més gran (78,1 punts de mediana) i el 50% dels dependents lleus té un suport social entre 65 i 93,8 punts.

10/11

Mediana

SUPORT SOCIAL SEGONS EL GRAU DE DEPENDÈNCIA (MEDIANES I RANG INTERQUANTIL)

93,8 87,5 87,5 73,0 65,0 58,1 50 59,4 78,1 75 68,8 71,6

Lleu Moderada Severa Gran dependència 0 100

%

“Les dones amb gran dependència tenen la percepció que reben menys suport social.”

GRUP D’EDAT

El grup d’edat amb més persones dependents és el de 75 a 84 anys i a partir dels 85 anys predominen les dependències més greus. En les dones, el grup d’edat amb un percentatge més alt de dependència severa i gran

dependència és el de més de 85 anys, mentre que en els homes és el de 75 a 84 anys.

Lleu Moderada Gran dependència Severa Lleu Moderada Gran dependència Severa 11,1 51,9 37,0 30,0 40,0 30,0 32,0 52,0 16,0 36,4 45,4 18,2 13,5 42,3 44,2 24,3 42,1 33,6 50,0 34,3 15,7 54,3 31,4 14,3 + 85 anys 75-84 anys 65-74 anys

GRUP D’EDAT I SEXE SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

0 100

(12)

“Suport social, estudis, ingressos i estat civil: definim els homes i dones dependents.”

Tant els homes com les dones de 65 anys o més amb dependència tenen majoritàriament un nivell d’estudis baix i pertanyen a les classes socials menys afavorides (el 53,0% i el 74,1% respectivament). Universitaris Secundaris Primaris complets Primaris incomplets Sense estudis

N

IVE

LL D’E

S

TU

D

IS

NIVELL D’ESTUDIS SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA I SEXE

NIVELL D’INGRESSOS FAMILIARS PER PERSONA SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA I SEXE

Lleu Moderada Gran dependència Total homes Severa Moderada Gran dependència Total dones Severa

La meitat dels homes i de les dones amb dependència tenen un nivell d’ingressos familiars inferior a 6.000 euros per persona.

Els homes amb gran dependència presenten un percentatge d’ingressos familiars inferiors a 6.000 euros per persona més alt que les dones (85,7% i 65,6% respectivament).

N

IVE

LL D’I

N

G

R

E

S

S

O

S

9,2 16,7 10,2 34,3 29,6 15,8 10,5 21,1 36,8 15,8 4,4 21,7 8,7 30,4 34,8 27,3 18,2 54,5 8,7 17,4 10,6 32,9 30,4 2,9 7,3 15,1 29,1 45,6 5,5 3,7 9,2 27,5 54,1 2,9 4,3 5,8 29,0 58,0 2,7 5,4 8,1 24,3 59,5 3,5 5,7 11,4 28,3 51,1 Lleu 16,5 37,3 46,2 9,8 33,7 56,5 17,6 41,2 41,2 17,2 17,2 65,6 14,8 35,2 50,0 23,9 31,8 44,3 14,2 42,9 42,9 12,5 25,0 62,5 14,3 85,7 20,0 31,2 48,8 0 100 % Lleu Moderada Gran dependència Total homes Severa Moderada Gran dependència Total dones Severa Lleu 0 100 %

(13)

12/13

Els homes amb dependència estan

majoritàriament casats (77,3%) i les dones són vídues (50,1%). La proporció de vídues s’incrementa notablement en les dones amb

dependència severa. 9,4% 36,9% 50,1% 1,9% 1,7% Solter/a Casat/ada Vidu/vídua Separat/ada Divorciat/ada

ESTAT CIVIL

ESTAT CIVIL DE LES PERSONES DEPENDENTS SEGONS SEXE

4,9%

77,3% 15,3%

0,6% 1,9%

“La majoria de les persones dependents viuen en llars de dos membres.”

PERSONES QUE VIUEN A LA LLAR SEGONS DEPENDÈNCIA I SEXE La majoria de la població amb dependència viu

en llars de dos membres i només el 26,0% viu sola. La major part de les persones que viuen soles tenen dependència lleu i moderada. En les quatre categories de dependència, la proporció de dones que viuen soles és més elevada que la d’homes.

També cal destacar que només el 2,9% dels homes amb dependència greu viuen en llars unifamiliars; en el cas de les dones, aquest percentatge arriba al 21,7%.

PERSONES QUE VIUEN A LA LLAR

20,0 10,0 30,0 40,0 2,8 6,5 13,9 59,3 17,5 5,3 21,0 15,8 47,4 10,5 4,0 4,0 20,0 68,0 4,0 4,3 8,0 16,1 58,0 13,6 1,4 2,9 13,9 45,7 36,1 5,6 2,8 18,5 43,5 29,6 1,5 10,1 14,5 46,4 27,5 5,4 8,1 32,4 43,3 10,8 2,9 4,5 16,8 45,0 30,8 Moderada Gran dependència Total homes Severa Lleu 0 100 % Cinc o més Quatre Tres Dues Una Moderada Gran dependència Total dones Severa Lleu 2,9

(14)

Discapacitats i limitacions en les activitats de la vida diària

La majoria de persones grans dependents, sobretot les dones, presenten dues o més discapacitats que afecten les seves activitats quotidianes. En el cas de la dependència severa i gran dependència el percentatge arriba a 95,8%.

Les discapacitats més freqüents en gairebé tots els grups de dependència tenen relació amb les limitacions per fer moviments o caminar.

Lleu Moderada Severa

Gran dependència

DISCAPACITATS

DISCAPACITATS SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

53,1 47,9 50,0 93,8 85,7 95,8 95,8 37,5 18,9 7,4 87,4 57,3 72,9 84,4 28,9 27,1 5,4 54,3 26,4 24,0 42,6 16,5 15,2 0,6 28,5 4,40 3,20 13,90

Limitació de la vista Limitació de l’oïda Limitació per parlar Problemes

per caminar les activitats quotidianesDificultats per fer per fer les activitatsDificultats bàsiques

Limitació per fer les activitats domèstiques 100 % Dependència lleu

Dependènciamoderada Severa i gran dependència Total 1,4 44,3 29,1 26,6 76,0 17,0 7,0 63,8 19,7 16,5 Dues o més discapacitats Una o més discapacitats Cap discapacitat 0 100 % NOMBRE DE DISCAPACITATS DE LES PERSONES DEPENDENTS

SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

95,8

2,8

(15)

14/15

De cada deu persones dependents n’hi ha set que tenen força dificultat per fer alguna de les activitats de la vida diària (AVD), i el 45,7% tenen força dificultats per fer-ne quatre o més de quatre. Aquestes dificultats es presenten més freqüentment en dones que en homes. El nombre d’AVD amb força limitació augmenta amb el grau de dependència. Pujar i baixar escales Caminar Sortir al carrer

Limitacions

en les activitats

de la vida

diària

Banyar-se o dutxar-se Pentinar-se Afaitar-se (homes) Tallar-se les ungles dels

peus

Cuinar Anar al mercat Anar a comprar Fer les feines de casa rutinàries (fer el llit…)

“Les limitacions en les AVD permeten establir el grau de dependència.”

Menjar Entrar i sortir del llit

Anar al lavabo Vestir-se i desvestir-se

Asseure’s i aixecar-se de la cadira

Utilitzar el telèfon Administrar els diners o

pagar rebuts Reconèixer persones, objectes i orientar-se en

l’espai i el temps Aprendre i retenir nova

informació i recordar informacions recents

(16)

Pràcticament totes les persones amb gran dependència presenten limitacions en totes les AVD. En els altres graus de dependència, les limitacions més freqüents són pujar i baixar escales, tallar-se les ungles dels peus, anar al mercat/anar a la comprar i fer les feines rutinàries de la casa.

DIFICULTATS EN LES AVD

75,0 91,6 95,9 100,0 100,0 100,0 85,7 95,8 17,9 52,7 40,0 68,4 77,1 44,0 44,2 89,4 13,2 3,1 13,2 24,8 3,9 63,8 0,3 0,6 0,9 26,5

Aproximadament quatre de cada deu persones amb dependència té la percepció que no rep l’ajuda que necessita per fer les AVD. Aquesta percepció d’ajuda no satisfeta és més elevada en la gent gran amb dependències moderades. Les dones manifesten un percentatge més elevat de necessitats d’ajuda no satisfeta que els homes.

NECESSITAT D’AJUDA PER REALITZAR LES AVD

Dependència lleu DependènciamoderadaSevera i grandependència Total homes

Necessitat d’ajuda no satisfeta Necessitat d’ajuda satisfeta No necessita ajuda

DIFICULTATS EN LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

NECESSITAT D’AJUDA SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA I SEXE

25,2 45,0 30,6 28,8 36,5 50,0 69,4 45,4 38,3 25,8 37,0 48,1 29,9 38,1 39,0 46,3 68,2 48,2 24,0 13,7 Menjar Lleu Moderada Severa Gran dependència

Entrar i sortirdel llit Anar al lavabo Vestir -se i desvestir -se Banyar -se o dutxar -se Afaitar -se (homes) Pentinar -se

Tallar-se les ungles dels peus 0 100 % 1,9 5,0

Dependència lleu DependènciamoderadaSevera i grandependència Total dones

“Gairebé la meitat de les persones amb dependència que creu que necessita ajuda no en rep.”

(17)

16/17

“El 70% de les persones que satisfan les necessitats d’ajuda són dones.”

100,0 100,0 100,0 88,8 77,1 77,1 85,4 98,0 95,9 100,0 95,9 84,3 90,6 93,7 41,1 54,7 36,8 48,4 91,6 84,9 80,3 69,5 21,3 53,6 42,2 10,1 24,4 15,5 25,0 71,1 44,9 40,6 23,3 4,1 15,5 13,9 1,5 3,5 2,8 7,2 35,4 14,5 7,3 1,9

DIFICULTATS EN LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

La majoria de persones dependents amb necessitat d’ajuda satisfeta reben l’ajut dels familiars, el 26,1% de persones contractades, serveis socials o associacions d’ajuda, i el 1,6% dels veïns. Aquesta proporció es manté en uns nivells similars en tots els graus de dependència. Les dones reben una mica més d’ajuda per part de persones contractades, serveis socials o associacions que els homes. El 70% de les persones que satisfan les necessitats d’ajuda són dones.

PERSONES QUE PROPORCIONEN AJUDA

Dependència lleu DependènciamoderadaSevera i grandependència Total 27,6 26,5 24,1 26,1 1,3 2,1 1,5 1,6 71,1 71,4 74,4 72,3 0 %

Persones contractades, serveis socials o associacions d’ajuda Veïns

Familiars

Cuinar

el menjar Anar al mer cat/

fer la compra personalFer les feines rutinàriesde la casa (fer el llit…)

Utilitzar el telèfon

Administrar els dinerso pagar r ebuts Reconèixer persones, objectes i orientar -se en l’espai i el temps Aprendr e i retenir nova informació i r ecordar informacions r

ecents Pujar i baixarescales

Caminar Sortir al carr er Asseur e’s i aixecar -se de la cadira

PERSONES DE QUI REBEN AJUDA SEGONS DEPENDÈNCIA

100 0 % 100

(18)

6,7% 21,3% 72,0% 4,0% 19,1% 76,9% 44,5 34,8

La salut percebuda

L’estat de salut percebut és un indicador de l’estat de salut que està relacionat tant amb les percepcions subjectives de la qualitat de vida com amb la presència de malalties clínicament diagnosticades, amb l’ús de serveis sanitaris i amb la mortalitat.

Tres de cada quatre persones de 65 anys o més dependents manifesten tenir un estat de salut regular o dolent. L’estat de salut empitjora a mesura que augmenta el grau de dependència.

ESTAT DE SALUT

Excel·lent/Molt bona Bona

Regular/Dolenta

Gairebé totes les persones de 65 anys o més dependents presenten com a mínim un trastorn de salut crònic.

Els trastorns crònics més freqüents són la pressió alta, el mal d’esquena lumbar, la mala circulació, la incontinència urinària i l’artrosi.

El nombre de trastorns crònics és més alt a mesura que augmenta el grau de dependència.

1,0% 2,7% 4,9%

6,0% 8,7%

76,7%

TRASTORNS DE SALUT CRÒNICS

Cap Un Dos Tres Quatre Cinc o més

ESTAT DE SALUT PERCEBUT SEGONS SEXE

NOMBRE DE TRASTORNS DE SALUT CRÒNICS

Una tercera part de les persones entrevistades havien patit una restricció aguda en els 15 dies anteriors a l’entrevista que havia afectat les seves activitats principals o habituals, i el 50% havien presentat alguna restricció crònica.

Restricció aguda en els últims 15 dies Restricció crònica

RESTRICCIONS

RESTRICCIÓ CRÒNICA I RESTRICCIÓ AGUDA D’ACTIVITAT SEGONS SEXE 52,1 36,1 0 60 %

(19)

El 31,2% de les persones de 65 anys o més dependents tenen risc de patir un trastorn de salut mental. Les dones tenen un risc més alt de patir algun trastorn de salut mental que els homes en tots els graus de dependència.

SALUT MENTAL

RISC DE MALA SALUT MENTAL SEGONS SEXE

Dependència lleu Dependència moderada

Dependència severa i gran dependència Total 6,5% 31,5% 39,9% 22,1% 4,3% 60,7% 20,9% 14,1%

Només el 40,1% de les persones amb dependència tenen un pes normal. El 5,7% presenten pes baix i la resta pateixen sobrepès i obesitat. La proporció és gairebé la mateixa en tots els tipus de dependència, però hi ha força diferències entre sexes, amb proporcions més grans de sobrepès i obesitat en les dones.

SOBREPÈS I OBESITAT

PES SEGONS SEXE

Baix pes Normal Sobrepès Obesitat

18/19

“Les dones manifesten un estat de salut més dolent.”

22,0 34,8 35,0 55,6 35,3 36,7 17,3 28,4 0 60 %

(20)

Magnitud de la dependència a Barcelona

Utilització de serveis sanitaris

Durant l’any anterior a l’entrevista, una tercera part de les persones de 65 anys o més amb dependència han estat visitades al seu domicili per algun professional sanitari o treballador social. Les persones amb un grau de dependència més gran han estat més visitades al seu domicili que les que presenten un grau dependència més baix.

VISITES AL DOMICILI

VISITA D’UN PROFESSIONAL AL DOMICILI EN EL DARRER ANY SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

35,1 65,7 34,9 21,3 Dependència lleu Dependència moderada

Dependència severa i gran dependència Total

0 70

%

Dependència lleu DependènciamoderadaSevera i grandependència Total

El 70,4% de les persones de 65 anys o més amb dependència tenen cobertura sanitària exclusivament pública i el 29,6% restant cobertures sanitàries privades o mixtes.

COBERTURA SANITÀRIA

COBERTURA SANITÀRIA SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

30,3 28,7 23,8 28,4 1,0 1,5 1,4 1,2 68,7 69,8 74,8 70,4 Mixta Privada Pública 0 100 %

(21)

6/7

20/21

CONSULTES A SERVEIS D’URGÈNCIES

Quatre de cada deu persones de 65 anys o més

amb dependència han estat visitades o han consultat un servei d’urgències durant l’any anterior a l’entrevista. A mesura que augmenta el grau de dependència també augmenta l’ús dels serveis d’urgències, que va del 36,4% en el grau de dependència lleu al 58% en les dependències severes o grans dependències.

CONSULTA A URGÈNCIES EN EL DARRER ANY SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA I SEXE

Dependència lleu Dependència moderada

Dependència severa i gran dependència Total 0 70 % 43,3 41,7 66,7 55,1 65,0 33,9 31,5 38,9

HOSPITALITZACIONS

Una quarta part de les persones de 65 anys o més amb dependència han estat hospitalitzades en els 12 mesos previs a l’entrevista. Les hospitalitzacions augmenten en augmentar el grau de dependència. En tots els graus de dependència, el homes han estat hospitalitzats més freqüentment que les dones.

HOSPITALITZACIONS EN EL DARRER ANY SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA I SEXE

0 45 % 30,7 24,6 41,7 31,8 30,0 20,4 27,1 23,1

“Els homes i les dones dependents són visitats per professionals de la salut amb una freqüència similar.”

Dependència lleu Dependència moderada

Dependència severa i gran dependència Total

(22)

Un 96,4% de les persones de 65 anys o més amb dependència han fet alguna visita a un professional sanitari durant l’any anterior a l’entrevista. Aquesta proporció és similar en tots els graus de dependència i tant en dones com en homes.

En tots els graus de dependència, el professional sanitari més visitat en el darrer any és el metge de medicina general, seguit del professional d’infermeria i l’oculista.

El treballador social ha estat visitat amb més freqüència per persones amb dependència moderada.

VISITES A PROFESSIONALS

NOMBRE DE VISITES A ALGUN PROFESSIONAL SANITARI EN EL DARRER ANY SEGONS GRAU DE DEPENDÈNCIA

0 100

%

Dependència lleu DependènciamoderadaSevera i grandependència Total

Dependència lleu Dependènciamoderada Severa i gran

dependència Total

“El 18,9% de les persones amb dependència fan cinc o més visites a professionals sanitaris en un any.”

36,8 10,5 26,3 15,8 10,6 16,7 16,7 25,0 33,3 8,3 15,7 16,7 25,0 27,8 10,2 4,6 18,4 16,0 25,1 27,6 9,8 3,1 17,9 24,2 26,1 15,9 11,6 4,3 19,3 19,3 25,7 21,1 10,1 4,5 21,5 22,4 21,5 23,4 9,3 1,9 19,1 22,5 24,8 19,2 10,6 3,8 Cinc o més Quatre Tres Dues Una Cap

(23)
(24)

www.cssbcn.cat

www.aspb.cat

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :