INFORME DE SEGUIMENT 2014
TITULACIÓ: GRADUAT/DA EN CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT
CURS D’IMPLEMENTACIÓ: 2012-2013
CENTRE:
FACULTAT DE PSICOLOGIA, CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I DE L’ESPORT
BLANQUERNA
RESPONSABLE DEL CENTRE: Dr. Jaume Bantulà Janot
2
L’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EES) ha comportat canvis metodològics i organitzatius importants que es van començar a experimentar el curs (2009-2010). Si bé és cert que el camí estava abonat, donat que la FPCEE Blanquerna ja feia anys que apostava per una formació centrada en el procés d’aprenentatge de l’alumne i compromesa amb la realitat professional.
Aquest és l’informe de seguiment de la titulació corresponent al curs 2012-13 i per tant, ens trobem en el curs acadèmic en el qual han quedat implementats els 4 cursos previstos per a aquest grau .
1. Informació pública sobre el desenvolupament operatiu del programa
formatiu.
Pel que fa a la informació pública disponible del desenvolupament operatiu de l’ensenyament, així com dels indicadors corresponents, informem que es troben disponible a través a l’aplicatiu transversal de la universitat, on es localitza aquesta informació agregada de tots els títols de la Universitat, i d’accés a partir del web de la URL.
�
WEB de seguiment de les titulacions URL
2. Informació pública sobre els indicadors de l’ensenyament
Dimensió Indicadors 1 2 3 4 5
09-10 10-11 11-12 12-13 13-14
Accés i matrícula
Número de places ofertes de nou
ingrés 140 140 140 140 X
Ratio demanda de places/oferta (global
i en primera opció) 2.36 2.36 2.49 1.87 X % Estudiants matriculats nou ingrés
segons Via d’accés
PAU 67 77 61.9 69.39 X FP/CF/CFGS 18 21 34.0 29.25 X Majors 25 anys 2 2 0 0.68 X Estudis universitaris iniciats/Titulats universitaris 13 0 1.3 0.68 X Altres 2.7 0
% Estudiants nou ingrés per interval crèdits matriculats
Entre 0 i 30 1 2.5 0 X
Entre 31 i 50 0 1.2 26.50 X
3 Dimensió Indicadors 1 2 3 4 5 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 Característiques de l’alumnat
% Estudiants nou ingrés segons el nivell màxim d’estudis dels pares
Estudis Pare Estudis mare
Sense estudis Sense estudis 0.67 0.62 X X Estudis primaris 0.67 0 X X Estudis secundaris 0.67 0 X X Estudis primaris No consta 0 1.23 X X Estudis primaris 7.33 4.32 4.6 X Estudis secundaris 2.67 3.09 1.3 X Estudis superiors 2.00 1.85 1.9 X Estudis secundaris No consta 0.67 0 1.3 X Sense estudis 0.67 0 0 X Estudis primaris 2.00 1.85 1.9 X Estudis secundaris 20.00 17.9 15.2 X Estudis superiors 7.33 6.79 9.2 X Estudis superiors No consta 0.67 0.62 1.3 X Estudis primaris 1.33 2.47 0 X Estudis secundaris 9.33 9.88 11.2 X Estudis superiors 16.00 19.75 23.8 X No consta No consta 24.67 27.16 23.1 X Sense estudis 0.67 0 0 X Estudis primaris 0 0.62 0 X Estudis secundaris 0.67 1.23 0.6 X Estudis superiors 2.00 0.62 0.6 X % Estudiants segons Comunitat Autònoma
de referencia Catalunya 94.14 93.4 91.9 X Castella-La Manxa 0.34 0 0 X Balears 2.76 3.9 4.0 X Aragó 0.34 0.7 0 X País Basc 0.69 0 0 X Andalusia 0.34 0 0 X Navarra 0.34 0 0.7 X Comunitat Valenciana 0 0.7 0 X Madrid 0 0.7 0 X Sense informar 1.03 0.7 0 X
% Estudiants segons comarca de procedència Alava 0.34 0 0 X Barcelona 86.55 87.5 86.6 X Illes Balears 2.76 3.9 4.0 X Girona 1.38 3.3 2.0 X Huesca 0.34 0.7 0 X Lleida 0.69 2.0 1.3 X Navarra 0.34 0 0.7 X Sevilla 0.34 0 0 X Tarragona 5.52 0.7 2.0 X Toledo 0.34 0 0 X
4 Castellón 0 0.7 0 X Madrid 0 0.7 0 X Vizcaya 0.34 0 X X Estranger 1.03 0.7 3.4 X Dimensió
Indicadors
1 2 3 4 5 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 Rendiment acadèmic Taxa de rendiment - - - 88 XTaxa de rendiment a primer curs 88.95 84 86 85 X Taxa d’abandonament a primer curs 16.92 6.0 15.33 13.61 X
Taxa d’abandonament - - - X X
Taxa de graduació en el temps previst
t - - - X X
Taxa de graduació en t o t+1 - - - - X Taxa de graduació en t o t+1 o t+2 - - - - X Taxa d’eficiència en el temps previst t - - - 101.0 X Taxa d’eficiència en t o t+1 - - - - X Taxa d’eficiència en t o t+1 o t+2 - - - - X Duració mitja dels estudis per cohort - - - - X
Dimensió Indicadors 1 2 3 4 5
9-10 10-11 11-12 12-13 13-14
Satisfacció
Satisfacció dels estudiants amb el
programa formatiu 7 7.4 7.6 7.7 X Satisfacció dels titulats amb la formació
rebuda - X X
Satisfacció del professorat amb el
programa formatiu - 8.35 X
Taxa d’intenció de repetir estudis - - - X
Dimensió Indicadors 1 2 3 4 5
9-10 10-11 11-12 12-13 13-14
Pràctiques externes i mobilitat
% d’estudiants de la cohort que han completat satisfactòriament les pràctiques externes
- - - 96.7% X
% d’estudiants que realitzen les pràctiques
externes a la universitat - - - 1.65% X % d’estudiants que realitzen les pràctiques
externes fora de la universitat - - - 98.3% X % d’estudiants propis que participen en
programes de mobilitat - - - 0.76% X
Professorat
% de docència impartida per professors
doctors 31 42 58,5 54.1 X
% de docència impartida per professors: Catedràtics Titulars i agregats Altres (ajudants, col·laboradors, associats...) 0 45 55 0 52 48 0 60 40 0,5 52.8 47.2 Inserció laboral
Taxa d’ocupació (EIL) - - - - X
Taxa d’adequació a la feina als estudis
5 Mètodes docents
% hores per tipologia d’assignatura
Classe magistral
Classe petit grup
Seminari Pràctica esportiva Tutoria Campus virtual Pràctiques professionalitzadores 25% 10% 10% 10% 15% 30% ---25% 10% 10% 10% 15% 30% ---20% 5% 10% 10% 15% 25% 15% 19.5% 6.25% 10.5% 10% 15% 25% 13.75%
3. Anàlisi valorativa del funcionament de l’ensenyament i accions de millora a. Anàlisi de les dades i d’indicadors possibles
Per al desenvolupament d’aquesta anàlisi es tenen en consideració bàsicament dos aspectes: a) Objectius de la titulació
b) Resultats dels indicadors i la seva evolució temporal (inclòs resultats de satisfacció on s’han encabit els suggeriments, queixes i reclamacions)
a) Objectius de la titulació
Pel que fa al grau de compliment dels objectius de la titulació podem confirmar que des dels mòduls dels quatre cursos objecte de seguiment, l’estudiant ha estat capaç de:
- Iniciar-se i desenvolupar-se en els fonaments científics propis de la disciplina.
- Aprofundir en l’adquisició d’eines i recursos específics que permetin desplegar una tasca de qualitat.
- Endinsar-se en la cultura professional des d’una vessant crítica.
- Aprofundir en les actituds i valors professionalitzadors propis del graduat en CAFE.
- Avançar en el descobriment dels reptes professionals que la societat i el mercat laboral requereixen.
- Aprendre a establir relacions entre els aprenentatges acadèmics i la seva aplicació en la pràctica professional.
- Mostrar-se més sensible en relació al compromís social.
b) Resultats dels indicadors
Per fer aquest seguiment s’esmenta informació pública sobre els indicadors de l’ensenyament comentant diverses dimensions a partir de l’anàlisi dels seus indicadors i de la seva evolució
6
temporal quan les dades ho permeten. En concret, les dimensions a analitzar són en relació a l’accés i matrícula, el rendiment acadèmic, el professorat i la satisfacció, i finalment, pràctiques externes i mobilitat.
En primer lloc, pel que fa a l’ACCÉS i MATRÍCULA val a dir que:
La ràtio demanda de places /oferta se situa en 1.87. Es tracta d’una xifra inferior a la dels cursos anteriors (2.36 en els cursos 2009-10 i 2010-11 i 2.49 en el passat curs 2012-13). Aquesta ràtio confirma l’interès social per a aquest estudi i justifica el fet que es pugui cursar en torn de matí i de tarda oferint 140 places de nou ingrés en total. L’indicador evidencia una conjuntura favorable pel que fa a la demanda d’aquesta titulació. La disminució de la ràtio obeeix segons és observable en el procés de matriculació al fet de què s’ha desplegat aquesta titulació en altres universitats del territori català i caldria analitzar si aquest fet no pot provocar un excés de places formatives en aquest Grau, si bé, en el nostre cas, aquesta lleugera davallada ens esperona a continuar millorant i oferir una proposta formativa de alta qualitat en el grau de CAFE Blanquerna.
Al referir-nos a les vies d’entrada comentar, igual que es feia en el curs anterior, que les dades evidencien que CAFE és un estudi adreçat a un estudiant jove i dinàmic. L’accés per a majors de 25 anys no és transcendent i no hi ha presència d’estudiants que accedeixin amb una carrera acabada, si de cas, un baix percentatge prové d’una titulació abandonada en els primers cursos.
Atenent a les vies d’entrada podem dir que aquest darrer curs ha disminuït lleugerament el gruix d’estudiants provinents de cicles formatius en relació al curs acadèmic anterior (el curs 2012-13 representen un 29.25% mentre que el curs anterior el percentatge era de 34%). Si efectuem una visió global dels 4 cursos acadèmics, s’observa que el percentatge d’estudiants matriculats que accedeixen per aquesta via oscil·la entre un 18% i un 34%. Es constata per tant una presència considerable d’estudiants que provenen de cicles formatius, la qual cosa es valora de manera positiva, perquè sovint són estudiants interessats en aprofundir les seves competències en relació a les Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.
7
La taxa d’abandonament situada en un 13.61 no és elevada i és menor que el curs anterior (15.33). Per comentar aquesta taxa cal tenir en compte que l’abandonament d’estudiants disminueix durant els quatre cursos acadèmics. L’estudiant que accedeix a la titulació tendeix a mostrar-se satisfet i per tant roman fidel a l’estudi. En aquest sentit no ha estat desencertada la previsió d’una taxa d’abandonament en torn a un 13%. Al mateix temps, no se’ns escapa en l’anàlisi, que aquesta taxa d’abandonament està estretament interrelacionada amb la situació econòmica actual, si bé el percentatge d’abandonament evidencia que malgrat l’escenari de crisi sostinguda, les famílies, els estudiants i la pròpia institució universitària fan els esforços necessaris per tal de garantir la continuïtat en la formació universitària. El tema de l’abandonament ha estat una problemàtica que ha suscitat un anàlisi profund per analitzar-ne les causes per part de l’equip directiu de la facultat, així com del professorat de la titulació, i se segueix amb atenció cadascun dels casos que es produeixen per tal de conèixer de prop quins són els motius que el provoquen i en la mesura del possible reconduir l’abandonament cap a una permanència de l’estudiant.
En tercer lloc quant al PROFESSORAT:
El percentatge de docència impartida per professors doctors (54,1) evidència que la presència de doctors és constant al llarg dels quatre cursos del grau, oscil·lant en una forquilla amb un percentatge superior a un 30% i inferior a un 60%. Aquesta constància respon al fet de saber que és igual d’important, per raons diferents, comptar amb professorat doctor en els primers dos cursos així com en els darrers .
En quart lloc quant a la SATISFACCIÓ:
El grau de satisfacció dels estudiants se situa en torn a una nota numèrica de 7.7 en relació a un màxim de 10 punts. Amb una perspectiva dels 4 cursos tenim que l’índex de satisfacció s’ha mantingut al llarg d’aquests quatre cursos, remarcant si de cas una lleugera tendència a l’alça, doncs ha evolucionat d’un 7 del primer curs 2009-10, a un 7.4 i un 7.6 en el cursos posteriors. Com es va esmentar en l’anterior informe de seguiment de la titulació, la millora percentual posa de manifest que a mesura que els estudiants romanen en el centre, augmenta el seu grau de satisfacció pel que fa a
8
l‘ensenyament rebut i que aquest alhora s’adequa força a les expectatives d’aprenentatge inicial dels estudiants.
Aquest índex, coincideix amb les opinions i judicis fets pels delegats de classe en reunions i entrevistes que l’equip de gestió acadèmica realitza periòdicament per avaluar el nivell de satisfacció dels estudiants. També val a dir que en el curs passat només va arribar una queixa d’un estudiant que reclamava en relació a l’avaluació obtinguda en una matèria de l’estudi.
El grau de satisfacció dels docents amb el programa formatiu ha estat determinat per primer cop. El resultat obtingut és el d’una nota numèrica de 8,35 en relació a un màxim de 10 punts. Aquest índex posa de manifest un elevat grau de satisfacció del professorat, la qual cosa coincideix amb el manifestat en reunions, plens i juntes d’avaluació del professorat, així com en les entrevistes i informes d’avaluació de la docència, on ens consten informacions que permeten verificar aquest índex amb dades de tipus qualitatiu. Així, en línies generals, el professorat manifesta una elevada satisfacció docent. El grau ha comportat un major nivell del treball en equip en comparació al que es venia realitzant amb la llicenciatura. Malgrat sempre es doni alguna baixa o alta en l’equip de professorat, podem dir que és un equip estable, amb contractes indefinits, que treballa a gust i s’implica en el procés de millora constant que requereix el perfil de professor universitari.
Pel que fa a la DOCÈNCIA IMPARTIDA:
El 54,1% de les hores de docència impartides en els quatre cursos del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport són impartides per professorat doctor. Un 52,8% són impartides per professors titulars i agregats i un 0,5% per catedràtics. Es pot destacar que es manté força l’equilibri, durant els 4 cursos, entre percentatge de professorat titular i agregat amb dedicació plena a l’estudi i percentatge de professorat ajudant, col·laborador o associat amb dedicació parcial. Cal matisar però, que excepte en el primer curs, és superior el percentatge del nombre de doctors que imparteixen docència que el del professorat ajudant, col·laborador o associat amb dedicació parcial.
Dels mètodes docents, el 19.5% de les hores corresponen a les classes magistrals; el 6.25% a classes en petit grup (unes 35 persones); un 10.5% a classes de seminari
9
(grups de 15 persones); un 15 % a tutories, un 10% a activitats de pràctiques esportives, un 25% a activitats en el campus virtual, i un 13.75% a les pràctiques professionalitzadores. Observats els quatre cursos indicar que percentatge d’hores per tipologia d’assignatura mencionar que a tercer i quart del grau disminueixen les classes magistrals i en petit grup pel fet d’augmentar el percentatge d’hores dedicades a les pràctiques professionalitzadores que s’imparteixen en el tercer i quart curs del grau.
Finalment, pel que fa PRÀCTIQUES EXTERNES I MOBILITAT DELS ESTUDIANTS:
El percentatge d’estudiants de la cohort que han complert satisfactòriament les pràctiques externes és molt elevat (96.7). D’aquests gairebé la seva totalitat les realitza fora de la universitat (98.3). Al nostre entendre, aquests elevats percentatges, d’una banda, posen de manifest la bona marxa acadèmica dels estudiants al llarg de la carrera, doncs per accedir a la possibilitat de cursar el pràcticum II, la vigent normativa acadèmica dels estudis de grau contempla que “per cursar el mòdul Pràcticum II cal haver
superat 130 crèdits de la carrera que, necessàriament, han d’incloure el mòdul Pràcticum I”
(pg.5). D’altra banda, aquest indicador evidencia un del punts forts del nostre estudi que, a l’igual que a la resta de titulacions de Blanquerna, és el d’atorgar a les pràctiques un paper fonamental, esdevenint un dels segells de qualitat de la oferta formativa, perquè és prou contrastat que apostem de manera decidida per conjuminar els aprenentatges acadèmics amb la realitat professional dels sectors de l’esport, tal i com es recull a l’inici d’aquest informe a l’enumerar els objectius de la titulació. Les pràctiques dels estudiants són tutoritzades setmanalment en espai de seminari (12-15 estudiants per tutor). En la composició de l’equip de gestió acadèmica d’aquest estudi, hi ha un professor que s’encarrega de coordinar i supervisar les pràctiques, vetllant per la idoneïtat dels centres, dels seus tutors, garantir la diversitat i qualitat dels centres, supervisar el treball que realitzen els tutors de l’estudi, etc. Els percentatges són fruit doncs, de tota aquesta tasca.
Pel que fa al percentatge d’estudiants propis que participen en programes de mobilitat és molt escàs (0.76). És un indicador malauradament baix. Evidencia que caldrà accions puntuals per incentivar la participació dels nostres estudiants en aquesta mena de programes, però no es pot perdre de vista que un índex molt elevat dels nostres estudiants realitzen pràctica esportiva en clubs esportius compaginant-la amb els seus estudis. De fet, l’esport universitari de la URL es nodreix en un grau molt elevat de la
10
participació dels estudiants de CAFE. També en un bon nombre de casos, els estudiants combinen el seu estudi amb exercir tasques com a tècnics i entrenadors esportius de categories escolars, la qual cosa els hi representa a més d’una valuosa experiència laboral en el món de l’esport, la possibilitat d’obtenir alguns ingressos econòmics.
b. Assoliment de les especificacions de la memòria verificada.
Cal assenyalar que fins el present no hi ha un informe d’avaluació del seguiment del títol per part d’AQU Catalunya.
Des de l’ANECA es van fer algunes recomanacions que ja van ser comentades en els anteriors informes de seguiment.
Atenent a les observacions facilitades per la Comissió Específica d’Avaluació dels informes de seguiment dels Graus de Logopèdia i d’Educació Infantil i Primària de la FPCEE Blanquerna, en el qual es remarca en dates 23/11/2012 i 29/11/2013 la manca d’informació pel que fa al Pla d’acció Tutorial (PAT), es posa de manifest que durant el curs 12-13 s’ha redactat i sistematitzat un pla d’acció tutorial dirigit als estudiants de la facultat. La FPCEE Blanquerna sempre ha apostat per una formació integral dels estudiants universitaris tenint en compte els aspectes personals, acadèmics i professionals. És en aquest marc on se situa el pla d'acció tutorial Blanquerna que descriurem breument a continuació.
Pla d’acció tutorial
S'entén com a pla d'acció tutorial a la Universitat (PATB) el conjunt d'accions sistemàtiques i coordinades que tenen per objecte guiar, supervisar i acompanyar l'alumne durant la seva carrera universitària, amb l'objectiu de contribuir a la formació integral del futur professional.
La Taula I recull els objectius del PATB
Moments d’intervenció
del
Àrees d’intervenció del PATB
Acadèmica Professional Personal
11 PATB A l’entrada a la Universitat -Adaptar l’estil d’estudi propi de la universitat.
-Buscar sinergies per relacionar les diferents matèries i propostes formatives amb les
competències necessàries en l'àmbit professional escollit. -Explorar els camps
professionals relacionats amb la carrera o màster escollit. -Afavorir l'acollida i la inserció a la Facultat i a la universitat. -Fomentar l'autoconeixement i la responsabilitat. Durant els estudis -Explorar les possibilitats curriculars que ofereix la titulació. -Fer un seguiment de les qualificacions. -Orientar activitats de reforç i/o ampliació.
-Fomentar la destresa per a la planificació del
desenvolupament professional. -Ajudar a escollir els itineraris de pràctiques i a realitzar autoavaluacions del pràcticum.
-Incentivar el treball en equip i les habilitats de comunicació.
-Afavorir les relacions dins de la facultat i de la universitat, així com promocionar l'intercanvi nacional i internacional. En acabar d’estudiar -Donar a conèixer i valorar la possibilitat de continuar estudis de tercer cicle.
-Conèixer els serveis que ajuden a la inserció professional.
-Experimentar les tècniques necessàries per a la recerca de feina nacional i internacional. -Atendre les necessitats personals en funció de les diferències.
Per desenvolupar aquests objectius del PATB, la FPCEE Blanquerna ha desenvolupat diferents espais, rols docents i serveis que es responsabilitzen de l'acció tutorial, sent el tutor de seminari el referent de l'acció tutorial, que està coordinada per l'equip de gestió del grau corresponent. Així mateix, aquests estan en relació amb els diferents vicedeganats de la Facultat assegurant així un treball en xarxa.
L'espai de seminari
El seminari representa un dels trets d'identitat de la Facultat i es converteix en un espai privilegiat on un grup d'entre 12 i 15 estudiants interactua amb un professor tutor que actua de guia i referent per orientar i estimular els aprenentatges dels seus alumnes. La finalitat d'aquest espai docent és afavorir la formació integral de l'estudiant en contacte amb la realitat, per col·laborar en la construcció del perfil professional. El professor tutor d'un seminari té, a més de la responsabilitat de liderar un seminari de forma grupal i atendre a cadascun dels seus membres de forma personalitzada
12
A més de l'espai de seminari amb el professor tutor com a màxim referent, la FPCEE Blanquerna té creats i articulats un seguit de serveis que incideixen en el PATB, els més importants són: Aula d'Autoaprenentatge d'idiomes, Biblioteca, Servei d'Informació i Orientació als Estudiants (SIOE), Secretaria acadèmica, Servei de Gestió de Pràctiques en Centres de Treball, Gabinet de promoció professional, Servei de Llengua Catalana (SLC), Servei d'Orientació Pedagògica sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació (SOPTIC), Servei d'Orientació Personal (SOP), Blanquerna esports, Acció Solidària Blanquerna, Vicedeganat d’Educació i programes internacionals,
Finalment, cal afegir que la selecció del professorat de la Facultat així mateix com la seva organització afavoreixen l'acció tutorial i la sensibilitat cap a l'acompanyament dels estudiants universitaris, sempre fomentant la capacitat d'anàlisi, l'autoregulació i el contacte amb la realitat professional.
3.3 Pla de millora
A l’igual que es ve realitzant en cada informe de seguiment, es procedeix en primer lloc a valorar el grau d’assoliment de les accions de millora proposades en el curs anterior, centrades en l’apartat de planificació dels ensenyaments.
En concret es tractava de propostes de millora que no afecten a l’estructura del pla d’estudis i que pretenien millorar la visibilitat de determinades matèries assignades a determinats mòduls associats a la pràctica esportiva, en concret dels mòduls relatius als Fonaments dels esports I, II i III. Des de secretaria acadèmica s’ha procedit a desdoblar les matèries que composen aquests mòduls de 6 crèdits, atorgant-hi un creditatge de 3 crèdits, la qual cosa no modifica en cap cas el pla d’ensenyament.
També es va fer menció de subratllar la presència de l’Ètica dins del Pràcticum II, denominant el mòdul com a Pràcticum II (aspectes ètics de la professió), la qual cosa s’ha efectuat sense cap mena d’inconvenient perquè de fet evidència d’aquesta manera una sèrie d'activitats relacionades amb aspectes deontològics i el sentit ètic de l'exercici de la professió d’especialista en activitat física i esports que es porten a terme en aquest mòdul.
13
Una altra qüestió que es va abordar en el passat pla de millora era el fet d’ampliar l’oferta d’optativitat, es plantejava la possibilitat d’oferir nous mòduls d’optatives que podien resultar atractius per als estudiants interessats en les relacions internacionals i/o en programes de mobilitat universitària. S’ha de senyalar però que finalment no s’ha implementat aquesta proposta a l’espera de concretar las característiques d’aquests mòduls i l’adequació d’aquests en cada un dels plans d’estudi de la Facultat.
Per últim, assenyalar que, des de la Comissió de seguiment modular (CSM) conformada per quatre professors de CAFE (pertanyents a l’equip de coordinació acadèmica de l’estudi, que té per funció analitzar el grau d’assoliment de les competències en els mòduls ja cursats amb relació a les expectatives inicials dissenyades, i alhora analitzar el desenvolupament del pla d’estudis de manera integral), es va desplegar en el primer semestre del curs acadèmic 2012-13, i mitjançant diverses reunions periòdiques del ple de professorat de CAFE, la tasca de determinar el perfil competencial de l’estudiant de CAFE determinant per a cada competència quin és el nivell de domini a assolir dels quatre possibles que s’havien determinat en el curs anterior.
En quan a propostes de millora que es varen proposar en el segon semestre, és a dir, un cop ja lliurat el IST del 2013, destaca el fet d’iniciar, després de 4 cursos d’implementació dels plans d’estudi dels Graus a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna, un procés de reflexió i d’avaluació interna de les fortaleses i les febleses dels plans d’estudi de la facultat i de la seva implementació, amb l’objectiu de plantejar propostes que facilitin seguir el camí de la millora constant. El pla de millora de l’estudi s’ha centrat en gran part en aquest procés de valoració dut a terme a la Facultat.
Es va considerar imprescindible la participació activa del professorat i dels estudiants i per aquest motiu es van utilitzar tres instruments diferents amb la intenció de triangular la informació amb mètodes quantitatius i qualitatius. Es van dur a terme les següents activitats utilitzant els instruments corresponents:
1. Realització d’un plenari de professors per a cadascun dels estudis. Cada estudi va fer un plenari de professors que, a partir d’una dinàmica de grup, va permetre la participació directa, presencial i dialògica de tots els professors de la FPCEE Blanquerna. Cadascun dels plenaris va aportar uns elements de reflexió que es van fer
14
constar per escrit i que van servir per elaborar una enquesta que també va formar part del procés de recollida d’informació.
2. Elaboració i administració d’una enquesta al professorat. L’enquesta es va elaborar a partir de les aportacions realitzades en els diferents plenaris de professors. L’enquesta es va enviar tot el professorat de la Facultat i consistia en assenyalar un nombre determinat d’aspectes preestablerts considerats com a rellevants i que considerés que convenia millorar. Els camps preestablerts feien al·lusió a aspectes del Pla d’Estudis (p.e. sistema d’avaluació dels mòduls, estructura, durada de les sessions teòriques, petit grup, etc.). L’enquesta era anònima i es va realitzarà a través d’una plataforma digital. L’enquesta va permetre disposar d’uns indicadors quantitatius dels aspectes que es consideren com a més rellevants que han de ser objecte de millora respecte del Pla d’Estudis. Els resultats de les enquestes van ser presentats en la jornada de professorat del Juliol de 2013.
3. Per tal d’identificar aquells aspectes rellevants que cal millorar amb arguments qualitatius, més rics i que orientessin millor les accions a emprendre, es van dur a terme 6 grups de reflexió, organitzats com a focus group, a partir d’una mostra intencionada de persones (professors, estudiants i coordinadors). 1 grup de reflexió de coordinadors (5 coordinadors d’estudi i un moderador), 4 grups de reflexió de professors (on es barrejaran professors dels diferents estudis i àrees, coordinats per 4 moderadors), i un grup de reflexió d’estudiants (confeccionat pels delegats de quart curs i un moderador). Cada grup comptava amb un moderador/a que va se triat prèviament per la seva expertesa en la conducció de Focus Group. Cada un dels 6 grups de reflexió van acabar identificant els aspectes que considerin més rellevants per a ser reflexionats de cara a la millora dels plans d’estudis. Es va fer una reunió amb els moderadors dels 6 grups de reflexió i es van consensuar unes conclusions que van ser exposades en la jornada de professorat del Juliol de 2013.
La triangulació de les dades dels tres instruments comentats va proporcionar informació valuosa per a la valoració de la implementació dels plans d’estudi i per a la identificació de propostes de millora. Atenent als resultats de les enquestes i a les conclusions dels grups de reflexió se’n desprèn una valoració molt satisfactòria per part del professorat i dels estudiants. Les valoracions positives en la gran majoria d’aspectes dels plans d’estudi i del funcionament en la implementació serveix de validació de la feina feta i d’estímul per a continuar millorant.
15
Tanmateix també se’ns fan evidents alguns aspectes que convé millorar. Els punts a millorar destacats per professors i estudiants se centren directa o indirectament en l’avaluació i en la rigidesa de l’estructura modular i per aquest motiu s’ha fet una reflexió amb profunditat de quines mesures es podrien prendre per aconseguir augmentar la flexibilitat del sistema d’avaluació modular. Amb aquest propòsit es planteja un canvi en el sistema d’avaluació per a facilitar una major adequació a les característiques particulars dels continguts i competències treballades en cada matèria del mòdul.
Una altra qüestió que es va abordar en l’estudi va ser la conveniència de vetllar pel procés d’implementació del Treball Final de Grau (TFG). En aquest sentit, el professorat implicat en aquest mòdul conjuntament amb els coordinadors de l’estudi es varen reunir en diverses ocasions per tal de reflexionar sobre aspectes relacionats amb el seu desplegament: estructura acadèmica, procediment d’avaluació, possibles formats, tutorització de treballs, vinculació amb els pràcticums I i II, interrelació amb Metodologia de recerca, participació en el Congrés d’Estudiants de la facultat, perfil del professorat i càrrega docent, .... determinant la conveniència de prosseguir amb la tasca de revisió i millora del mòdul.
Així doncs es determina el pla de millora següent:
Diagnòstic Identificació causes Objectius a assolir Accions proposades
Prioritat Responsable Terminis Modificació SI/NO Millora Sistema avaluació modular Rigidesa estructura modular Flexibilitzar estructura modular pel que fa a l’avaluació Reunions per a determinació del sistema d’avaluació modular 1 Professorat del mòdul Segon Semestre curs 2013-14 NO Grau de consistència del TFG Escassa experiència docent col·lectiva en TFG Augmentar el nivell de qualitat del TFG Reunions per revisar i acordar millores 2 Professorat TFG i coordinador s estudi Segon Semestre curs 2013-14 NO 3.3. Modificacions
De les modificacions de la memòria del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport proposades, seguint les recomanacions referides en el document d’AQU Catalunya Processos
16
per a la comunicació i/o avaluació i de les modificacions introduïdes en els títols universitaris de grau i màster (15 de novembre del 2013), es plantegen el següents canvis:
Canvi en el sistema d’avaluació
En la memòria verificada s’especifica que l’avaluació és per mòduls i es proposa un canvi que permeti que l’avaluació del Grau es pugui fer per matèries. De manera que es proposa que el sistema d’avaluació sigui per mòduls i matèries. Aquesta proposta no suposa cap canvi en el funcionament organitzatiu ni en les activitats avaluatives i no afecta ni als continguts ni a les competències que es treballaran en la formació del Grau de CAFE. Aquest canvi permet una major adequació de l’avaluació a les característiques particulars dels continguts i les competències treballades en les matèries que configuren els mòduls del pla d’estudis.
4. Idoneïtat del Sistema de Garantia Interna de la Qualitat (SGIQ) per al
seguiment de l’ensenyament
El manual del Sistema de Garantia Interna de la Qualitat de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, aprovat per l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari Català l’any 2009, contempla en un dels seus apartats el procés de disseny, seguiment, control, planificació, desenvolupament i revisió de les titulacions, gestionat per l’Equip Directiu amb el suport de l’Equip de Gestió Acadèmica.
La FPCEE i la Universitat Ramon Llull valoren l’eficiència del seu SGIQ com a eina clau per facilitar el seguiment dels ensenyaments. Es descriuen els agents implicats en el procés d’elaboració de l’IST i identifiquen de manera inequívoca el responsable d’executar‐los independentment de l’autoritat de la institució que avala l’informe. La persona responsable de l’execució de l’informe de seguiment té un càrrec de responsabilitat adequat per desenvolupar aquesta tasca. La institució ha de valorar el grau d’implementació del SGIQ i l’adequació dels processos implementats per al seguiment de les titulacions.
Pel que fa al seguiment de les titulacions i al document que evidencia aquest subprocés, l’Informe de Seguiment de la Titulació (IST), cal constatar el següent:
17
Els vicedegans responsables dels diferents estudis de Grau i de Postgrau, com a membres de l’Equip Directiu i a la vegada membres de la Unitat de Qualitat de la FPCEE, esdevenen els responsables de l’execució dels IST.
Per la seva part, els directors acadèmics i coordinadors de cada titulació són els responsables d’elaborar i signar l’IST, incorporant els inputs que es deriven dels procediments descrits al manual i que consisteixen bàsicament en:
1.- Recollir les valoracions i correccions dels membres dels diferents equips docents, particularment aquelles que han estat expressades i consensuades en les diverses reunions desplegades al llarg del curs acadèmic: Reunions plenàries del professorat, reunions semestrals, d’àrea, curs, grups de seminari. En aquestes reunions periòdiques es fa el procés de revisió, proposta i aprovació, fent servir el sistema informàtic Proa, que recull les fases del procés, consistent en l’elaboració, lliurament, aprovació, retorn i comunicació de les millores a introduir, així com la publicació de la documentació als grups d’interès.
Cal comentar que a partir de la implementació dels 4 cursos de la titulació, s’ha iniciat un procés de reflexió sobre l’assoliment i integració de les competències vinculades als mòduls per part de l’estudiant, amb l’objectiu de tenir una perspectiva longitudinal del treball competencial al llarg de tots els cursos. A més, referent a la visió transversal, el Treball de Fi de Grau (TFG) ha servit per ajudar l’estudiant a explorar els camps professionals relacionats amb la titulació, per tal d’orientar-lo en la seva formació posterior, de màster i doctorat, donant a conèixer i valorant la possibilitat de continuar estudis de postgrau.
2.- Constatar que els programes i les modificacions es corresponen amb els inputs que provenen d’altres fonts implicades en el procés, com ara:
El professorat que, en molts casos, exerceix com a professionals de l’àmbit de coneixement relacionat amb la titulació on imparteix docència.
Els tutors de seminari que, mitjançant les seves reunions periòdiques amb el director acadèmic o coordinació de la titulació específica, aporten una informació molt actualitzada i concreta de l’aprenentatge pràctic, gràcies al contacte setmanal amb un grup de 13-15 estudiants que treballen temes específics de la titulació. Tanmateix, aquestes reunions, programades amb caràcter setmanal o mensual, a més de subministrar la informació necessària per al seguiment de l’estudi, permeten resoldre qüestions particulars relacionades amb els programes, amb la metodologia o amb els propis estudiants, així com planificar accions concretes de millora de l’activitat docent.
18
Altres espais de caràcter reflexiu per analitzar la idoneïtat i l’adequació dels continguts i de la metodologia als requeriments de la titulació. En aquest sentit, cal comptar amb la informació que es recull en les reunions amb representants dels estudiants (delegats de curs, de seminari i de titulació), i altres fonts externes (col·legis i associacions professionals, sindicats, patronals i organitzacions del món laboral i professional relacionades amb el programa de la titulació). Destaquen especialment aquelles institucions i organitzacions que, com s’ha dit anteriorment, s’han constituït en centres col·laboradors de pràctiques.
La Coordinació de Pràctiques, que en contacte amb els centres col·laboradors rep informació sobre les necessitats de formació, en estreta relació amb els tutors de seminari de pràctiques.
El Gabinet de Promoció Professional, gràcies als seus instruments de consulta sobre la inserció i promoció dels graduats inscrits.
El Servei d’Informació i Orientació a l’Estudiant (SIOE), que prové informació i orientació sobre els programes de la facultat i disposa d’un procediment de recollida d’informació sobre les percepcions i opinions dels grups d’interès.
De manera sistematitzada, la bústia de queixes, suggeriments i felicitacions recull informació actual i vàlida de les veus de la comunitat educativa que faciliten la implementació d’accions de millora.
3.- Recollir i incorporar les dades significatives que subministra la Secretaria Acadèmica i que afecten el desenvolupament present i futur de la titulació.
4.- Traslladar la informació resultant i les propostes conseqüents a l’Equip Directiu, que finalment adopta les resolucions més pertinents al programa docent i a la millora de la qualitat docent.
Atenent les recomanacions que emanen de la Unitat de Qualitat i Innovació Acadèmic-Docent de la URL (UQIAD.URL) en referència als processos de seguiment de les titulacions i un cop recollida la informació provinent de les fonts citades, el responsable de fer aquest informe analitza el grau d’assoliment dels objectius definits per aquest, així com les principals dificultats detectades i les millores que cal plantejar respecte al disseny inicial. En aquest sentit, fa una valoració general positiva dels processos que s’han seguit i considera que el seu desenvolupament actual és adequat al moment de desplegament en què es troba la titulació.
19
D’altra banda, el Sistema de Garantia Intern de Qualitat (SGIQ) ofereix el marc suficient per donar cobertura als requeriments que demana el propi procés de seguiment, tot facilitant la identificació i implementació de possibles accions de millora en els processos posteriors de seguiment.
RESPONSABLE ACADÈMIC DE LA TITULACIÓ RESPONSABLE DE L’EXECUCIÓ DE L’IST
DIRECTOR DEL GRAU VICEDEGÀ D’ESTUDIS SOCIALS I DE LA
