PROGRAMA DE VIGILÀNCIA SANITÀRIA DE LA FAUNA SALVATGE A CATALUNYA

37  Descargar (0)

Texto completo

(1)

PROGRAMA DE VIGILÀNCIA SANITÀRIA DE LA FAUNA

SALVATGE A CATALUNYA

Servei de Prevenció en Salut Animal Gran via de les Corts Catalanes, 612-614

08007 Barcelona Telèfon: (93) 304 67 00

Fax: (93) 304 67 04

(2)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

(3)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ... 5

2. OBJECTIUS ... 7

3. VIGILÀNCIA SANITÀRIA DE LA FAUNA SALVATGE ... 8

4. GRUPS TAXONÒMICS INCLOSOS DINS EL PROGRAMA ... 9

4.1.

Mamífers ... 9

4.2.

Aus ... 9

5. ORGANITZACIÓ ... 10

5.1.

Organigrama per part del DARP ... 10

5.2.

Organigrama per part de les organitzacions relacionades amb la fauna salvatge ... 10

5.3.

Òrgans mixtes amb participació del DARP... 10

5.3.1. Comitè tècnic assessor de la sanitat en la fauna salvatge... 10

5.3.2. Comissió de seguiment del programa ... 10

6. BASES TÈCNIQUES DEL PROGRAMA ... 11

6.1.

Definició de les poblacions salvatges d’espècies cinegètiques ... 11

6.2.

Llistat de malalties a vigilar ... 15

6.2.1. Taula d’espècies i malalties a vigilar... 15

6.2.2. Taula de grups taxonòmics, malalties i nombre mínim d’animals a investigar segons el programa estatal ... 17

6.2.3. Distribució de la vigilància activa segons el territori ... 18

6.2.3.1. Porc senglar ... 18 6.2.3.2. Cèrvids ... 18 (a) CABIROL ... 19 (b) CÉRVOL ... 19 (c) DAINA ... 20 6.2.3.3. Bòvids ... 20 (d) ISARD ... 20

(e) CABRA SALVATGE ... 21

(f) MUFLÓ ... 21

6.2.3.4. Altres espècies de mamífers ... 22

6.2.4. Vigilància passiva ... 24

6.2.5. Protocol d’actuació ... 24

7. BASES DE FUNCIONAMENT DEL PROGRAMA ... 26

7.1.

Parts implicades ... 26

7.2.

Responsabilitats i tasques a efectuar per part de les parts implicades ... 26

(4)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

7.2.2. Direcció General de Forest ... 27

7.2.3. Subdirecció General de la Biodiversitat (Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals) 27 7.2.4. Agència de Salut Pública de Catalunya ... 27

7.2.5. Servei de Miei Naturau deth Conselh Generau d'Aran ... 27

7.2.6. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) ... 28

7.2.7. CReSA ... 28

7.2.8. Federació Catalana de Caça i associacions de caça ... 28

7.2.9. Altres associacions ... 28

7.2.10. Consell de col·legis veterinaris de Catalunya ... 28

7.2.11. Propietaris o titulars d’àrees privades de caça ... 28

7.2.12. Propietaris o titulars d’establiments de manipulació de carn de caça ... 28

7.2.13. ADS ... 29

7.2.14. Personal veterinari clínic ... 29

7.3.

Comunicació de resultats ... 29

8. PREVISIÓ ECONÒMICA DE COSTOS I DISPONIBILITAT DE RECURSOS ... 30

8.1.

Econòmics ... 30

8.1.1. DARP ... 30

8.1.2. Federació Catalana de Caça i caçadors ... 30

8.1.3. Titulars d’àrees privades de caça ... 30

8.2.

Personals ... 30

8.2.1. DARP ... 30

8.2.2. Departament de Salut ... 30

8.2.3. Federació Catalana de Caça i caçadors ... 30

8.2.4. Titulars d’àrees privades de caça ... 30

8.2.5. Personal veterinari clínic ... 30

8.3.

Mitjans tecnològics ... 31

9. ALTRES ACTUACIONS ... 32

10. ANNEXOS... 33

10.1.

Annex 1: Recollida, manipulació i tramesa de les mostres ... 33

10.2.

Annex 2: Informació imprescindible que ha d’acompanyar a les mostres ... 35

10.3.

Lliurament de mostres ... 35

10.4.

Laboratoris... 36

10.4.1. Laboratoris que analitzaran les mostres ... 36

(5)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

1. INTRODUCCIÓ

La transmissió i el contagi de malalties de la fauna salvatge als animals domèstics i a l’inrevés és un problema que s’ha de tenir en compte a l’hora d’afrontar l’eradicació de determinades patologies.

Degut a la proximitat filogenètica d’espècies salvatges i domèstiques, molts dels agents que provoquen malalties són comuns en tots ells. Aquest és el cas, per exemple, de la brucel·losi i la tuberculosi, malalties sotmeses des de fa dècades a Programes oficials d’eradicació, però que encara estan presents en el nostre territori. Tot i que la prevalença d’ambdues malalties en els animals domèstics és molt petita, esdevé necessari actuar des de molts fronts per tal d’eradicar-la, i d’aquesta manera és important dur a terme un bon estudi de la presència d’aquestes malalties entre els animals salvatges, sobretot en aquelles àrees on la malaltia encara està més estesa entre el bestiar domèstic.

Els animals i molt particularment la fauna salvatge es consideren la font de més del 70% de totes les malalties emergents. Per tant, la vigilància sanitària de la fauna és imprescindible per al control d’aquestes malalties.

Les malalties de la fauna salvatge poden tenir rellevància per diferents motius: - Per tractar-se de zoonosis

- Per afectar a la sanitat ramadera

- Per comprometre la producció cinegètica

- Pels seus efectes en la conservació de la fauna salvatge

Els criteris que s’han adoptat per seleccionar les malalties són els següents:

- La fauna salvatge té una elevada probabilitat d’afectar substancialment l’estatus sanitari d’espècies de producció en determinades zones.

- La malaltia té una elevat impacte sobre la salut pública, l’economia i el maneig de la fauna salvatge.

Com que els estudis sanitaris efectuats a la fauna salvatge no donen encara una idea clara de l’afectació enfront diferents malalties, cal efectuar un mostreig i una vigilància prèvia enfront les malalties que poden tenir un interès més important sanitari a tots els nivells.

La vigilància sanitària s’haurà de portar a terme a diferents llocs i territoris:

- Espècies cinegètiques en àrees de caça privada, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada

- Centres de recuperació - Altres

El control de la malaltia s’ha de centrar bàsicament en aquelles àrees on és més probable el contacte entre el bestiar domèstic i la fauna salvatge per motius de pasturatge, essent bàsicament a les comarques pirinenques: Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Cerdanya, Berguedà i Ripollès.

Les oportunitats i els recursos dels què es disposa per a la presa de mostres de tots els animals susceptibles de ser introduïts en el programa són:

- Temporades de caça: caçadors i agents rurals - Batudes específiques efectuades pels agents rurals

(6)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

- Veterinaris/àries dels centres de recuperació - Animals trobats malalts o morts

- Nuclis zoològics, ...

- Col·laboracions amb el GSP de Girona i Lleida - Establiments de tractament de carn de caça El tipus de vigilància que s’ha d’efectuar és:

- Vigilància activa: els animals analitzats per batudes o programes específics

- Vigilància passiva: aquells animals amb simptomatologia compatible amb alguna malaltia provocada per un microorganismes: bacteriana, vírica o parasitària. També s’inclourien aquí tots aquells animals de les espècies que marqui el Servei de Prevenció de Salut Animal trobats morts sense signes evidents de traumatisme.

A nivell de les actuacions tindrem:

- La vigilància determinada pel programa

- Actuacions concretes davant d’un resultat positiu en la fauna salvatge (apartat 9) - Actuacions concretes davant de casos positius en animals domèstics (apartat 9)

El present programa s’emmarca en les directrius que en matèria de sanitat de la fauna salvatge s’estableixen a nivell de l’OIE, la UE i l’estat espanyol.

(7)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

2. OBJECTIUS

Aquest programa té com objectiu conèixer la situació sanitària de la fauna salvatge a Catalunya, prevenir la disseminació de les malalties entre la fauna salvatge i la domèstica i protegir la salut pública.

Les actuacions d’aquest programa s’hauran de coordinar amb les actuacions de la Direcció General de Forest, així com amb els programes propis que puguin desenvolupar altres entitats. Així mateix, s’estableix el mostreig mínim que hauria de realitzar-se per conèixer la situació epidemiològica de les malalties considerades en aquest programa.

(8)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

3. VIGILÀNCIA SANITÀRIA DE LA FAUNA SALVATGE

La vigilància sanitària de la fauna salvatge significa realitzar investigacions contínues sobre una població determinada per poder detectar l’aparició d’una malaltia o la variació de la seva prevalença en el temps. La millor manera és combinar la vigilància activa i passiva.

En el cas de la vigilància passiva és interessant no limitar el nombre d’espècies a vigilar, ara bé cal estipular unes espècies representatives i que a més a més siguin les més conflictives des del punt de vista sanitari i fàcils de mostrejar pel que fa a la vigilància activa.

Podeu trobar més informació a l’apartat de Sanitat Animal del web del departament:

(9)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

4.

GRUPS TAXONÒMICS INCLOSOS DINS EL PROGRAMA

4.1. Mamífers

Dins els mamífers hem de diferenciar els diversos grups taxonòmics - Suids: porcs senglars i porcs assilvestrats

- Cèrvids: cérvol, daina i cabirol

- Bòvids: isard, cabra salvatge i mufló. També s’inclouran les cabres assilvestrades. - Lagomorfs: llebre i conill de bosc

- Carnívors: guineu i teixó - Rosegadors

4.2. Aus

Existeixen programes de vigilància específics enfront la Influença aviària, la malaltia de Newcastle i el Virus del Nil Occidental. Els resultats d’aquets programes es poden consultar directament als apartats corresponents de Sanitat Animal del web del departament:

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/sanitat-animal/dar_programes_sanitaris_aviram/dar_influenca_aviaria/ http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/sanitat-animal/dar_programes_sanitaris_aviram/dar_malaltia_newcastle/ http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/sanitat-animal/dar_altres_programes_sanitaris/dar_virus_nil_occidental/

(10)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

5. ORGANITZACIÓ

L’organització es basa en l’organigrama del DARP i en els sectors implicats.

5.1. Organigrama per part del DARP

La Direcció correspon al/a la Director/a General d’Agricultura i Ramaderia i per delegació a la Subdirecció General de Ramaderia, amb col·laboració amb el/la Director/a General de Forest. El programa s’elabora i revisa des del Servei de Prevenció en Salut Animal amb la col·laboració de l’Àrea d’activitats Cinegètiques. Les actuacions es portaran a terme des dels serveis territorials, oficines comarcals i unitats que depenguin de les dues Direccions Generals.

5.2. Organigrama per part de les organitzacions relacionades amb la fauna

salvatge

La participació activa de les federacions i associacions relacionades amb la caça i la fauna salvatge i, segons la implicació que tinguin, la seva coresponsabilitat en el programa és fonamental. Existeix una implicació en aspectes com la formació, la divulgació i l’assessorament en matèria de la transmissió de malalties.

5.3. Òrgans mixtes amb participació del DARP

5.3.1. Comitè tècnic assessor de la sanitat en la fauna salvatge

Aquest comitè està format per representats del DARP, del Departament de Salut, del Conselh Generau d’Aran, del SEFaS i del CReSA.

Té la funció d’assessorar a la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia dels aspectes tècnics de la sanitat en la fauna salvatge. Es realitza en el marc de les reunions periòdiques de seguiment del programa.

5.3.2. Comissió de seguiment del programa Format per personal qualificat dels següents estaments:

- DARP (Servei de Prevenció de Salut Animal, Àrea d’Activitats Cinegètiques i Àrea General del Cos d'Agents Rurals )

- Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals - SEFaS

- CReSA

- Federació Catalana de Caça - Tècnics del Departament de Salut - Tècnics del Conselh Generau d’Aran

Té la funció de proposar mesures, consensuar actuacions i avaluar-ne l’evolució. Es realitza com a mínim un cop l’any.

(11)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

6. BASES TÈCNIQUES DEL PROGRAMA

6.1. Definició de les poblacions salvatges d’espècies cinegètiques

Mapa dels terrenys cinegètics de Catalunya (DG de Forest)

Alt Pallars-Aran

Cerdanya – Alt Urgell

Freser – Setcases

Boumort

Cadí

Ports de Tortosa i Beseit

L’Encanyissada

L’Àrea d’activitats cinegètiques de la DG de Forest ha elaborat els següents mapes de distribució de cada espècie de les següents fonts:

De les dades cedides per la Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos extretes de la base actualitzada de l’Atles dels Mamífers Terrestres d’España

I a partir dels valors mitjans de les darreres temporades de caça, les dades de les captures per espècie que lliuren totes les àrees de caça per actualitzar la Memòria Anual de Caça de cada temporada s’han extrets els valors de rendiments cinegètics,

(12)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

expressat com nombre de captures per cada 100Ha de superfície total del terreny cinegètic.

En el cas del cabirol ha fet un estudi durant els darrers anys de la seva distribució.

(13)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

(14)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

(15)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

6.2. Llistat de malalties a vigilar

A continuació es detallen les malalties que s’han d’investigar segons els grups taxonòmics. A part del programa estatal on es detallen les malalties a vigilar (PV) també hem afegit totes aquelles malalties que s’han de controlar abans d’un moviment (CM) a no ser que estiguin controlades sota un programa de control (RD 1082/2009, de 3 de juliol).

6.2.1. Taula d’espècies i malalties a vigilar

Grup taxonòmic Malaltia

Programa vigilància (PV)/Control moviment (CM)

Observacions

Porc senglar i porcs assilvestrats

Pesta porcina clàssica (PPC) PV/CM Pesta porcina africana (PPA) PV/CM Malaltia vesicular porcina (MVP) PV/CM Malaltia d’Aujeszky (MA) PV/CM Tuberculosi bovina (TBCb) PV/CM Brucel·losi (B. Suis) PV

Triquinel·losi PV SALUT

Cèrvids (cérvol, daina, cabirol)

Caquèxia crònica del cérvol

(EETs) PV

Malaltia hemorràgica del cérvol CM Tuberculosi bovina (TBCb) PV/CM Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) PV/CM Llengua blava CM Sarna sarcòptica CM Bòvids (cabra salvatge, isard, mufló) Tuberculosi bovina (TBCb) CM Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) PV/CM Llengua blava CM Sarna sarcòptica CM Pestivirosi (isard) PV Aus salvatges IA PV/CM Programa específic FNO PV Newcastle CM

(16)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

Lagomorfs silvestres (conills i llebres)

Vigilància passiva

Tularèmia PV/CM Brots epidèmics

periòdics Sarna sarcòptica CM MHV CM Mixomatosi CM Brià CM Carnívors (guineu, teixó) Vigilància passiva Ràbia PV Brom PV

TBC bovina (teixó) PV Vigilància passiva (teixó) Sarna sarcòptica PV Rosegadors (micròtids) Vigilància passiva Tularèmia PV

(17)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya 6.2.2. Taula de grups taxonòmics, malalties i nombre mínim d’animals a

investigar segons el programa estatal

Grup

taxonòmic Malaltia

Programa de vigilància específic

Nombre mínim d’animals segons el Programa MAGRAMA Porc senglar i porcs assilvestrats PPC Programa estatal (97) 180

PPA Programa estatal

180

MVP Programa estatal

MA Programa estatal

TBC bovina NO

Brucel·losi (B. Suis) NO Triquinel·losi SALUT PÚBLICA

Cèrvids (cérvol, cabirol, daina)

Caquèxia crònica del cérvol (EETs)

Mostreig per a la detecció

caquèxia crònica del cérvol 0

Malaltia hemorràgica del cérvol NO 35 TBC bovina NO 35 Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) NO 35 Llengua blava NO 35 Sarna sarcòptica NO 35 Bòvids (cabra salvatge, isard, mufló) TBC bovina (no en mufló) NO 25 Brucel·losi (B. abortus i B. melitensis) NO 25 Llengua blava NO 25 Sarna sarcòptica NO 25 Pestivirosi (isard) NO 25 Aus salvatges IA SI FNO SI Newcastle NO Lagomorfs silvestres (conills i llebres) Tularèmia NO 10 Sarna sarcòptica NO 10 MHV NO 10 Mixomatosi NO 10 Brià NO 10 Carnívors (guineu, teixó) Ràbia NO 20 Brom NO 20 TBC bovina (teixó) NO 20 Sarna sarcòptica NO 20 Rosegadors (micròtids) Tularèmia NO 0

(18)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya 6.2.3. Distribució de la vigilància activa segons el territori

La selecció d’espècies i el nombre d’animals a testar es farà per comarca i per a la seva distribució es tindrà en compte el rendiment cinegètic mitjà (al final de l’apartat trobareu una taula resum).

A l’apartat corresponent s’explicarà com ha de ser la recollida, ara bé, la recollida de les mostres, sempre que sigui possible, s’haurà de distribuir en el temps, és a dir, no és convenient recollir totes les mostres d’una comarca el mateix dia o en el mateix punt.

6.2.3.1. Porc senglar

El porc senglar està distribuït per tota Catalunya.

Es recolliran mostres de, com a mínim, 10 senglars de cada una de les comarques. Sempre que sigui possible s’ha d’ampliar el nombre de mostres.

6.2.3.2. Cèrvids

La distribució dels cèrvids pel territori depèn de l’espècie en concret i per tant en aquest cas o s’especificaran les comarques on s’han de prendre mostres o en el cas que no s’especifiquin s’entén que es prendran mostres en aquelles comarques on aquestes espècies siguin presents.

(19)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

(a) CABIROL

Es prendran mostres de, com a mínim, 2 cabirols a cada una de les comarques on es trobin presents, a excepció d’aquelles zones on la seva densitat sigui molt baixa on es podrà prendre 1 o cap.

(b) CÉRVOL

Es prendran mostres de, com a mínim, 3 cérvols de cada una de les comarques de Lleida, Barcelona i Girona on estiguin presents.

(20)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

(c) DAINA

En aquest cas s’hauran de prendre mostres de, com a mínim, 3 daines de les comarques del Pallars Sobirà i de l’Alt Empordà.

6.2.3.3. Bòvids

En el cas dels bòvids, per a cada espècie s’especificaran les comarques on s’hauran de prendre mostres.

En aquest cas es testaran, com a mínim, 2 animals per comarca implicada, sigui quina sigui l’espècie, es recomanable ampliar el mostreig a més animals.

(d) ISARD

Es prendran mostres de, com a mínim, 2 animals de les següents comarques: - Ripollès - Cerdanya - Alt Urgell - Berguedà - Pallars Sobirà - Pallars Jussà - Alta Ribagorça - Solsonès

(21)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

(e) CABRA SALVATGE

Es prendran mostres de, com a mínim, 2 cabres salvatges de les següents comarques:

- Baix Ebre - Montsià - Terra Alta - Ribera d’Ebre - Anoia (Bages, Baix

Llobregat)

(f) MUFLÓ

Es prendran mostres de, com a mínim, 2 muflons de les següents comarques: - Alt Empordà

- Garrotxa - Ripollès - Pallars Sobirà

(22)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

6.2.3.4. Altres espècies de mamífers

En el cas dels lagomorfs, guineus, teixons i rosegadors, en principi la vigilància que s’efectuarà serà únicament passiva (apartat 6.2.4.) a part d’alguna actuació puntual que es porti a terme a sol·licitud del Servei de Prevenció en Salut Animal.

(23)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

Taula resum i orientativa, depenent de la densitat d’aquestes espècies, del nombre mínim d’animals a mostrejar i de la distribució segons les comarques*:

Comarca Porcs

senglars

CÈRVIDS BÒVIDS

Cabirol Cérvol Daina Isard Cabra

salvatge Mufló Alt Camp 10 1 - - - - - Alt Empordà 10 2 3 3 - - 2 Alt Penedès 10 2 - - - - - Alt Urgell 10 2 3 - 2 - - Alta Ribagorça 10 2 - - 2 - - Anoia 10 2 - - - 2 - Bages 10 2 - - - - - Baix Camp 10 1 - - - - - Baix Ebre 10 1 - - - 2 - Baix Empordà 10 - - - - Baix Llobregat 10 - - - - Baix Penedès 10 1 - - - - - Barcelonès 10 - - - - Berguedà 10 2 3 - 2 - - Cerdanya 10 2 3 - 2 - - Conca de Barberà 10 1 - - - - - Garraf 10 - - - - Garrigues 10 - - - - Garrotxa 10 2 3 - - - 2 Gironès 10 2 - - - - - Maresme 10 2 - - - - - Montsià 10 - - - - 2 - Noguera 10 2 - - - - - Osona 10 2 - - - - - Pallars Jussà 10 2 3 - 2 - - Pallars Sobirà 10 2 3 3 2 - 2 Pla d’Urgell 10 - - - - Pla de l’Estany 10 2 - - - - - Priorat 10 1 - - - - - Ribera d’Ebre 10 - - - - 2 - Ripollès 10 2 3 - 2 - 2 Segarra 10 2 - - - - - Segrià 10 - - - - Selva 10 2 - - - - - Solsonès 10 2 3 - 2 - - Tarragonès 10 1 - - - - - Terra Alta 10 2 - - - 2 - Urgell 10 - - - - Val d’Aran ** 10 - - - - Vallès Occidental 10 2 - - - - - Vallès Oriental 10 2 - - - - - Total 410 53 27 6 16 10 8

*En el cas que en alguna comarca no hi hagi un nombre elevat d’aquesta espècie no caldrà arribar al mínim sol·licitat. **S’aplicarà el programa elaborat pel Conselh Generau d’Aran i SEFaS i comunicaran al SPSA els resultats.

(24)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya 6.2.4. Vigilància passiva

La vigilància passiva no es pot distribuir pel territori ja que les mostres que es prenen en aquests casos són d’animals atropellats, moribunds o cadàvers frescos o animals que han entrat en els centres de recuperació de fauna salvatge.

És important també que en el cas que es detecti un brot de mortalitat amb més de 6 animals en una mateixa zona i sense causa coneguda es faci l’estudi corresponent.

En aquests casos i sempre que es pugui es prendran mostres d’ungulats i d’altres mamífers (lagomorfs silvestres, carnívors (guineu i teixó) i rosegadors).

6.2.5. Protocol d’actuació

Les bases específiques d’actuació i les tasques concretes de cada part, estan descrites a l’annex 1 i 2 d’aquest programa.

Com a resum, les mostres a prendre en la vigilància activa seran:

Porc senglar: 1 o 2 tubs de sang, volum mínim, sempre que sigui possible, uns 10 ml

Cèrvids: 1 o 2 tubs de sang, volum mínim, sempre que sigui possible, uns 10 ml

Bòvids: 1 o 2 tubs de sang, volum mínim, sempre que sigui possible, uns 10 ml

En el cas que es prenguin mostres de teixits aquests només les haurien de prendre personal veterinari o personal autoritzat o format per aquesta tasca.

Totes les mostres s’hauran de conservar en refrigeració i el dilluns següent de la presa s’haurà de portar a l’oficina comarcal corresponent en horari de matí, en el cas que s’hagin de portar algun altre dia de la setmana primer cal contactar amb l’oficina comarcal. Per motius d’organització, i sempre i quan el Servei de Prevenció en Salut Animal estigui assabentat, es podran vehicular les mostres directament cap al laboratori sense passar per oficina comarcal.

Identificació de les mostres: Les mostres de cada animal s’han d’identificar OBLIGATORI

amb el codi d’identificació del full de tramesa de mostres (que haurà facilitat prèviament la central dels Agents Rurals) seguit de les sigles de l’espècie (situades al costat de l’espècie a marcar en el full de tramesa de mostres) i un número correlatiu (començant per l’1), en el cas d’agafar més d’un tub d’un mateix animal identificar-los amb el mateix codi.

És molt important que els tubs o recipients quedin degudament identificats i junts amb el full de tramesa de mostres per garantir la traçabilitat de les mostres.

En el cas de la vigilància passiva (apartat 6.2.4 d’aquest pla) s’haurà de trucar al Cos d’Agents Rurals (Tel.:935617000) per tal que avaluïn la situació i iniciïn les actuacions corresponents.

Els tubs i recipients per a recollir les mostres es podran anar a buscar a les oficines comarcals i també els poden subministrar el Agents Rurals

http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/adreces-telefons/oficines-comarcals/

El full de tramesa de mostres també es podrà descarregar de l’apartat impresos i documents del web:

(25)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

Les mostres recollides en altres punts designats o ja establerts anteriorment, diferents de les oficines comarcals, emmagatzemaran les mostres per a la seva tramesa al laboratori corresponent i es consensuarà l’enviament amb el Servei de Prevenció en Salut Animal.

(26)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

7. BASES DE FUNCIONAMENT DEL PROGRAMA

En aquest apartat cal especificar com s’han de fer les actuacions tècniques, qui les ha de portar a terme i els mecanismes que les assegurin, les afavoreixin i les millorin.

7.1. Parts implicades

Per portar a terme el programa és imprescindible la col·laboració i tasca conjunta de totes les parts implicades.

Les parts implicades d’una manera o altre són:

Subdirecció General de Ramaderia

•••• El servei de Prevenció en Salut Animal

•••• Els serveis territorials i oficines comarcals

•••• Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya (LASAC)

Direcció General de Forest

•••• Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental (Àrea d’activitats Cinegètiques).

•••• Subdirecció General dels Agents Rurals

Subdirecció General de la Biodiversitat (Servei de Biodiversitat i Protecció dels

Animals) del DTES

Agència de Salut Pública de Catalunya

Departament de Miei Naturau i Pagesia del Conselh Generau d’Aran

Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS)

CReSA

Federació Catalana de Caça i associacions de caça

Altres associacions

Consell de col·legis de veterinaris de Catalunya

Propietaris o titulars d’àrees privades de caça

Propietaris o titulars d’establiments de manipulació de caça

ADS

Veterinaris i veterinàries clínics

7.2. Responsabilitats i tasques a efectuar per part de les parts implicades

Cadascú té unes tasques assignades que fa que amb totes juntes es pugui portar a terme el programa, totes elles són igual d’importants i es per això que és imprescindible la coordinació entre totes elles.

7.2.1. Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA)

- Elaborar el programa. - Coordinació del programa.

- Donar suport en la presa de mostres o en la seva recollida quan sigui necessari. - Elaborar els resums i informes que calgui.

(27)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

- Enviar els resultats a les parts implicades.

- Fer-ne la difusió per mitjà del Web del departament i altres mitjans. - Comunicar les dades que calgui al MAGRAMA, la UE, l’EFSA i l’OIE.

Serveis Territorials i oficines comarcals

- Donar suport quan sigui necessari a la presa de mostres o altres tasques que s’encomanin.

- Tramesa de les mostres recollides pels caçadors, personal veterinari clínic i agents rurals al CReSA.

Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya (LASAC)

- Analitzar les mostres de fauna salvatge que els arribin. 7.2.2. Direcció General de Forest

Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental (Àrea

d’activitats cinegètiques) - Establir els períodes de cacera.

- L’estudi de la distribució de la fauna per les diferents àrees.

- Prendre les mesures d’organització i coordinació respecte la fauna salvatge i els caçadors que siguin necessàries.

- Proposar captures excepcionals i elaborar instruccions tècniques.

Subdirecció General dels Agents Rurals

- Coordinar als agents rurals per a la captura d’animals.

- Coordinar als agents rurals per col·laborar en les tasques de presa de mostres a partir dels animals caçats i lliurament posterior a les oficines comarcals.

- Coordinar als agents rurals per a la tramesa d’animals malalts o morts d’espais naturals o altres zones a on es determini.

- Manteniment de la base de dades amb el registre dels animals caçats i mostrejats dins el pla.

- Tramesa periòdica al SPSA del registre d’animals inclosos dins el pla.

7.2.3. Subdirecció General de la Biodiversitat (Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals)

- Coordinar els centres de recuperació perquè prenguin mostres de la fauna que els pugui arribar.

7.2.4. Agència de Salut Pública de Catalunya

- Prendre mostres a partir dels animals de cacera que els arribin als establiments de manipulació de caça.

- Comunicació al SPSA dels resultats de triquinosi en porcs senglars o en altres espècies.

7.2.5. Servei de Miei Naturau deth Conselh Generau d'Aran - Establir els períodes de cacera.

(28)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

- Prendre les mesures d’organització i coordinació respecte la fauna salvatge i els caçadors que siguin necessàries.

- Autoritzar caceres o captures excepcionals en el cas que sigui necessari. - Comunicació al SPSA del nombre d’animals que s’inclouran al pla.

7.2.6. Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS)

- Estudi de les causes de la mort dels animals que els arribin per vigilància passiva. - Trametre els resultats, rellevants per al programa, obtinguts de les mostres preses a

partir d’animals salvatges amb les dades i localització dels animals de forma individual. - Enviar mostres de fauna salvatge als laboratoris designats per efectuar les anàlisis. - Assessorament en temes sanitaris de la fauna salvatge.

- Manteniment del banc de sèrums i teixits. 7.2.7. CReSA

- Analitzar i trametre els resultats obtinguts a partir de mostres de fauna salvatge.

- Trametre al LSAC o GSP de Lleida una alíquota i la informació de les mostres que li arribin.

- Assessorar en temes relacionats amb la Tuberculosi o altres malalties. 7.2.8. Federació Catalana de Caça i associacions de caça

- Prendre mostres i trametre-les a les respectives oficines comarcals per al control a partir de les peces caçades.

- Identificar les mostres i la ubicació dels animals. - Col·laborar amb els responsables del programa.

- Notificar la trobada d’animals malalts i la seva ubicació al Cos d’Agents Rurals.

- Informar sobre l’estat sanitari anormal dels animals presents en les àrees privades de caça.

7.2.9. Altres associacions

- En el cas que detectin animals malalts o morts, notificar-ho al Cos d’Agents Rurals - En el cas que agafin animals salvatges per marcar-los, identificar-los, etc. aprofitar i

prendre’ls mostres.

7.2.10. Consell de col·legis veterinaris de Catalunya

- En una segona fase del pla, se li sol·licitarà que informi als col·legis professionals de l’existència del pla i demani la seva col·laboració per poder informar als veterinaris clínics de la seva existència i la seva participació en el mateix, comunicant positius a Triquinosi o altres malalties de la fauna salvatge que puguin diagnosticar.

7.2.11. Propietaris o titulars d’àrees privades de caça

- Facilitar la tasca de prendre mostres i informar al caçadors de la seva zona que les prenguin.

7.2.12. Propietaris o titulars d’establiments de manipulació de caça

- Prendre o facilitar la presa de mostres de teixits als seus establiments. Avisar perquè es prenguin mostres quan trobin un animal afectat d’alguna malaltia de declaració obligatòria.

(29)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya 7.2.13. ADS

- Facilitar resultats i mostres de fauna salvatge que puguin haver aconseguit per diferents fonts.

7.2.14. Personal veterinari clínic

- Prendre mostres a partir dels animals que els portin els caçadors i recollir informació dels animals mostrejats.

Els veterinaris/àries que estiguin interessats en col·laborar hauran de posar-se en contacte amb el SPSA

7.3. Comunicació de resultats

El Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA) serà l’encarregat de recollir tota la informació i resultats que els laboratoris vagin generant o la que li enviï la Direcció General de Forest o altres entitats.

El SPSA serà l’encarregat de trametre els resultats a totes les parts implicades i d’efectuar les comunicacions corresponents del programa al MAGRAMA

El SPSA elaborarà un resum amb els resultats per malaltia, espècie i zona que es podrà consultar al web del DARP

(30)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

8. PREVISIÓ ECONÒMICA DE COSTOS I DISPONIBILITAT DE RECURSOS

Els costos es reparteixen entre l’administració i els gaudidors d’aquest sector. En aquest apartat s’especifiquen sense quantificar-los atesa la complexitat d’efectuar aquest càlcul ja que hi intervenen no només aspectes estrictament monetaris, sinó d’altres mitjans de tota mena (personals, materials, tecnològics) tant de l’administració com del sector que a més a més són utilitzats també per altres finalitats.

8.1. Econòmics

8.1.1. DARP

- Anàlisis laboratorials al LASAC i GSP de Lleida.

-

Conveni amb el SEFaS.

-

Conveni amb el CReSA.

-

Costos de formació, informació i divulgació del programa.

-

Costos del material per a la presa de mostres.

-

Costos de la tramesa de mostres de les OC als laboratoris. 8.1.2. Federació Catalana de Caça i caçadors

- Costos de les captures.

8.1.3. Titulars d’àrees privades de caça

- Despeses generades pel control sanitari dels animals dins l’àrea.

8.2. Personals

8.2.1. DARP

Persones que participen en el programa, en la gestió, controls, presa de mostres, captures, formació, diagnòstic.

8.2.2. Departament de Salut

Personal veterinari dels establiments de manipulació de carn de caça que participen amb la presa de mostres

8.2.3. Federació Catalana de Caça i caçadors

- Persones que realitzen la presa de mostres o permeten aquesta presa - Persones que col·laboren en batudes organitzades per al control de malalties

8.2.4. Titulars d’àrees privades de caça

Personal que realitza presa de mostres en aquestes àrees 8.2.5. Personal veterinari clínic

(31)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

8.3. Mitjans tecnològics

- Sistemes de gestió geogràfica - Tècniques laboratorials

- Sistema informàtic de gestió de resultats - Web del DARP

(32)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

9. ALTRES ACTUACIONS

A part de les actuacions pròpies del programa també es podran portar a terme tasques i estudis específics quan es consideri oportú i generalment en aquests dos casos:

- Resultats positius de la fauna salvatge - Casos positius en animals domèstics

En el primer cas, la comissió de seguiment del programa establirà les actuacions concretes que s’han de portar a terme com: augmentar el mostreig a la zona, mesures addicionals, etc. En el cas de animals domèstics positius i que hagin pogut estar en contacte amb la fauna salvatge, les comissions tècniques de cada programa decidiran com actuar. En tot cas, es convocarà a les reunions de seguiment d’aquests casos al personal designat de l’Àrea d’espècies cinegètiques i/o del servei de Biodiversitat i Fauna animal per tal de portar a terme una actuació conjunta.

(33)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

10. ANNEXOS

10.1. Annex 1: Recollida, manipulació i tramesa de les mostres

Una vegada s’hagin caçats animals i es determini que se’ls prendran mostres, cal trucar al telèfon del Cos d’Agents Rurals 93 561 70 00, per demanar el codi d’identificació que s’anotarà al full de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica. Els agents rurals demanaran unes dades imprescindibles per poder donar el codi:

- Data de presa de mostres - Espècie

- Nombre d’animals mostrejats (només el nombre als quals se’ls prendrà mostres) - Règim cinegètic

- Matrícula (si s’escau) - Paratge

- Municipi - Comarca

Només s’analitzaran les mostres degudament identificades i acompanyades d’aquest full amb el seu codi d’identificació.

Mostres a prendre d’animals recent abatuts o moribunds:

SANG

Sempre s’ha de prendre un tub de sang sense anticoagulant (mínim 10 ml, en el cas que els tubs siguin petits agafar-ne dos).

Aquests tubs s’hauran d’omplir amb sang de zones netes de l’animal. S’ha d’intentar que sigui sang no contaminada amb altres líquids o secrecions corporals. Una vegada presa la mostra s’ha de deixar el tub/s en sentit vertical unes hores a temperatura ambient (a l’hivern cal mantenir-los protegits del fred) el contrast tèrmic de les primeres hores a temperatura ambient i el posterior manteniment en refrigeració fa que es pugui extreure el sèrum molt millor.

Posteriorment i fins al seu lliurament a l’oficina comarcal mantenir les mostres en refrigeració (MAI CONGELAR) i en sentit vertical. Sempre les mostres han d’anar acompanyades del seu full de tramesa de mostres.

Els tubs s’han de marcar amb un retolador indeleble o amb una etiqueta que no es pugui desprendre amb el codi d’identificació del full de tramesa de mostres (que haurà facilitat prèviament el Cap de sala dels Agents Rurals) seguit de les sigles de l’espècie (situades al costat de l’espècie a marcar en el full de tramesa de mostres) i un número correlatiu (començant per l’1), en el cas d’agafar més d’un tub d’un mateix animal identificar-los amb el mateix codi. Si el tub s’ha tacat de sang cal netejar-lo amb un paper/drap per deixar visible la identificació i que no embruti a qui el manipuli. No sacsejar bruscament els tubs (es produeix hemòlisi i no es pot analitzar)

• Totes les mostres d’un mateix full de tramesa han d’anar juntes en una bossa o gradeta i per fora de la bossa grapar o adherir el full de tramesa o en el cas de introduir-lo dins la bossa s’ha de garantir que no es taqui amb sang (per exemple ficar-lo dins d’una altra bossa). És imprescindible mantenir la traçabilitat entre el full de tramesa i les mostres recollides.

(34)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

TEIXITS

El personal autoritzat quan prengui mostres de teixit ha de tenir en compte l’espècie, ja que els òrgans diana poden variar.

Porc senglar:

- Nòduls limfàtics submandibular, cervical i/o retrofaringi (els nòduls limfàtics del cap són les mostres principals);

- Nòduls limfàtics mediastínics i traqueobronquial, mesentèrics i retrohepàtics; - Pulmó;

- Melsa; - Ronyó i fetge.

- I naturalment en el cas que hi hagi lesió, una part d’aquesta. Cèrvids i bòvids:

- Nòduls limfàtics pulmonars: mediastínic, traqueobronquial (com a mostra principal) i també retrofaringi, etc.;

- Pulmó; - Melsa; - Ronyó i fetge.

- I naturalment en el cas que hi hagi lesió, una part d’aquesta.

- Encèfal (per a la determinació d’EET’s), aquesta mostra només la pot prendre personal veterinari o autoritzat.

Les mostres s’han de conservar de forma independent, ja sigui en pots de plàstic o en bosses netes. Totes les mostres s’hauran d’identificar (especificar quina mostra és) en el pot o bossa i anotar la identificació de l’animal segons s’ha descrit a l’anterior apartat i a la part d’observacions anotar el tipus de mostra.

Una vegada recollides les mostres s’hauran de mantenir en refrigeració si en poques hores arriben al laboratori o en congelació si no es poden enviar durant les primeres 24-48 hores. En aquest darrer cas, cal vigilar que durant el transport al laboratori no es descongelin o concretar amb el laboratori el dia de tramesa perquè les puguin analitzar a l’arribada i evitar la descongelació durant el transport i posterior congelació abans de la seva anàlisi.

(35)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

10.2. Annex 2: Informació imprescindible que ha d’acompanyar a les

mostres

Totes les mostres que es prenguin hauran d’anar acompanyades de la informació que detallem a continuació i que ve recollida al full de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica, en el cas que les mostres arribin al laboratori sense aquesta informació no es processaran.

Una vegada s’hagin caçats animals i es decideixi a quins se’ls prendran mostres, cal trucar al telèfon del Cos d’Agents Rurals 93 561 70 00, per demanar el codi d’identificació que s’anotarà al full de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica, tal i com s’ha descrit a l’apartat 10.1 d’aquest pla.

La informació que s’ha de registrar de la batuda i de cada animal al qual se li prenguin mostres a part de les dades de la persona que les prengui són:

-

Data de presa de mostres

-

Motiu

-

Règim cinegètic: RNC, ZCC, APC, ALC i la seva matrícula

-

Paratge

-

Municipi

-

Comarca

-

Espècie

-

Identificació de l’animal/mostra: cada animal s’identificarà amb les sigles de l’espècie (situades al costat de l’espècie a marcar del full de tramesa de mostres) i un número correlatiu (començant per l’1),

-

Sexe

-

Edat (especificant jove – adult )

-

Tipus de mostra: sang. En el cas de teixits anotar-ho a observacions.

-

Observacions: qualsevol informació que pugui ser d’interès i en el cas que es pugui les coordenades de la localització o captura dels animals.

El document de tramesa de mostres de fauna salvatge cinegètica es pot descarregar de l’apartat d’impresos i documents d’aquesta adreça electrònica:

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/sanitat-animal/dar_altres_programes_sanitaris/dar_pla_vigilancia_sanitaria_fauna_salvatge/dar_impresos/

10.3. Lliurament de mostres

Les mostres recollides en caceres per personal que no pertany al DARP s’hauran de portar entre 24 i 48h com a màxim a l’oficina comarcal més propera per tal que comprovin les mostres i les enviïn al CReSA, el llistat d’oficines comarcals amb la seva adreça està disponible al següent enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/adreces-telefons/oficines-comarcals/

L’oficina comarcal trametrà les mostres amb el full de tramesa de mostres corresponent al CReSA (mitjançant l’empresa ARA VINC i seguint el protocol elaborat pel Servei de Prevenció en Salut Animal: INDEXA: A1023-IN16).

Posteriorment el CReSA distribuirà una part de cada mostra als laboratoris especificats en aquest pla.

(36)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

10.4. Laboratoris

10.4.1. Laboratoris que analitzaran les mostres

• El CReSA recollirà totes les mostres enviades des de les OC i analitzarà les mostres de sang i teixit per a la detecció de tuberculosi i de EET’s en cèrvids. Així com les confirmacions d’algunes malalties de declaració obligatòria.

• Els animals moribunds o morts els recolliran els Agents Rurals per a la seva avaluació i posterior trasllat allà on s’especifiqui.

• El LASAC analitzarà les mostres de sang de cèrvids i bòvids i de teixits per a brucel·losi.

• El GSP de Lleida analitzarà les mostres de sang de porcs senglars i porcs assilvestrats. Les adreces dels laboratoris són:

Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) Edifici CReSA. Campus de la UAB

08193 Bellaterra - BARCELONA Tel. 93 814 846

Fax. 93 581 44 90

serveis.dar@cresa.uab.cat www.cresa.es

Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya (LASAC) Avinguda de l'Alcalde Rovira Roure, 191

25198 LLEIDA 973 30 54 79

alsrlle.daam@gencat.cat

Grup de Sanejament Porcí (GSP Lleida) Partida La Caparrella, 97 C 25192 LLEIDA Tel. 973 26 92 29 Fax. 973 27 82 10 gsp@gsplleida.net www.gsplleida.org

Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) Facultat de Veterinària, Edifici V

Campus de Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 08193 - Barcelona

Tel. 93 581 19 23

sefas@uab.cat http://sefas.uab.cat/

10.4.2. Altres tasques dels laboratoris

El CReSA a part d’analitzar les mostres que li arribin també les registrarà amb la identificació que les acompanyi o les identificarà amb un número de registre d’entrada, si s’escau. Farà una alíquota de cada mostra i les enviarà mensualment amb les seves dades als altres laboratoris que les hagin d’analitzar i d’aquesta manera es mantindrà la traçabilitat dels animals i les diferents anàlisis que se’ls efectuï.

(37)

Direcció General d’Agricultura

i Ramaderia

Subdirecció General de Ramaderia

Servei de Prevenció en Salut Animal Programa de Vigilància de la Fauna Salvatge a Catalunya

De la mateixa manera, qualsevol dels altres laboratoris en el cas que siguin els primers en registrar la mostra, hauran de comunicar aquest número de registre a la resta de laboratoris que hagin d’analitzar-la per tal de mantenir la traçabilitat, així com traspassar tota la informació obligatòria que es demana.

La distribució de mostres d’un laboratori a un altre es podrà fer periòdicament o puntualment però per poder tenir finalitzades totes les mostres abans de la comunicació anual s’hauran de fer, com a mínim, mensualment.

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :