Els usos lingüístics en la retolació a Barcelona

Texto completo

(1)

Sodolillgiií\tica

Objectius

Metodologia

Autors Joan SoléCamardons,JoanMaria Romaní Institu tdeSociolingüísticaCatalana

Els usos lingüístics en la retolació a

Barcelona

És acceptat que la retolació exterior en general, i la comercial en particular, és un dels elements que configuren el que anomenem paisatge lingüístic,especialment en els contextos on el sistema econòmic és el de mercat. La presència d'una llen-gua en la retolació pot ser considerada indicativa de la vigoria i l'ús social d'aques-ta, encara que no sabem fins a quin punt. Pel que fa al cas català, disposem d

'al-guns estudis locals; en són exemples els treballs duts a terme,entre altres llocs, a Calafell, Lleida,Barcelona (l'Eixamplei Ciutat Vella),Martorell, Mollerussa, Reus, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, etc.

És per això que la Direcció General de Política Lingüística ha elaborat un estu-di sobre ElsliSOS lingüístics en la retolació a Barcelona1amb l'assessoramentde la

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona2quant a l'establiment de la mostra. El treball de camp i el tractament estadístic van ser encarregats a Aragay i Sabaté Associats.En aquest article descrivim quinshan estat els objec-tius,la metodologia, les característiques dels establiments i els principals resul-tats obtinguts.

En plantejar aquest estudi s'han establert els objectiussegüents:

1. Conèixer a nivell global quins són els usos lingüístics de la retolació exterior dels establiments de les zones comercials i de serveismés importants de Barcelona. 2.Conèixer els usos lingüístics de la retolació exterior en relació amb les varia-bles següents: marca comercial, zona d'ubicació,activitat de l'establiment i sec-tor, centres comercials de creació recent, mida dels rètols i espai de la façana ocupat per la retolació.

3. Dissenyar una metodologia que permeti reproduir posteriorment aquest ti-pus d'estudien altres moments o fer la comparació d'aquestamb les dades d

'es-tudis anteriors (comparacions diacròniques) o bé amb estudis fets en altres loca-litats (comparacion s sincròniques).

Univers. L'univers de l'estudi són els rètols principalsi la retolació informativa exterior3de tots els establiments comercials, serveis,associacions i altres insti-tucions públiques i privades de la ciutat de Barcelona.

Mostra. Ateses la gran complexitat i dispersió de l'univers, s'ha optat per esta-blir una mostra orientada a les 20 zones més comercials de Barcelona. Ha estat recollida informació de tots els establiments que hi havia en cadascuna d'aques-tes zones, amb un total de 5.808 establiments que,finalment, han donat una mostra vàlida de 5.500 observacions.(Han estat descomptats els locals buits, per exemple.)

(2)

La mostraorien tada a aquestes 20 zonescomercialstéuna alta representativi-tat real i simbòlicadels come rços iserveis de tot Barcelona, més enllà fins itot de l'alta cobertura comercial que ofereixen elsestabliments de la mostra .Dels resultats d'aquest treball,no se'n pot fer una inferència estadística elevada a la totalitat de la ciutat de Barcelona, en cara que síque podem considerarvàlides les tendènciesque ens ofereix.

Criteris de selecció de la mostra

1. S'haninclòstotes les zonescomercials de primer ordre,d'acord amb els crit e-rissuggerits per la Cam bra .

2.Si en un districtenohiha unazonacomercial de primer ordre,s'hainclòsuna zona de segon ordre. Exem ple: Dante Aligh ieri i voltan ts del mercat d'Horta (districte d'Hort a Guinardó).

3. S'han inclòstot s elscen trescomerc ials de novacreació. Exem ples: l'Illa Dia -gonal,Glòries, i elCentre delaVila(a la Vila Olímpica).

4. S'han inclòs també les zones de serveis (restauració i oci) més importants. Exemples:Port Olím pic, Maremàgnum.

5.S'han inclòs carrers representatiusd'establimentsregentats per tots elsgrups socials.Exemples:Turó Parc,Prin cesa.

6. S'han inclòstot sels carrers del'estudide 1994La situació lingüísticadels es ta-bliments comercialsdelcentre deBarcelona, fet pel Cen tre de Normalització Lin -güística de Barcelon a.

D'acord amb aquestscriteriselaborats conjuntament amb la Cam bra de C o-merç de Barcelona, les zones i cen tres comercialsseleccionats són els següen ts: Barna Cen tre (no m comercial de Ciutat Vella), Barceloneta passeig deJoan de Borbó, Maremàgnum, Eixam ple (de Balmes a Pau Claris, i totes les travessies entre la Diagonal i la ron da Un iversitat), avinguda de Gaudí, Mercat de Sant Antoni,carreteradeSants,Diagonal les Corts, Major de Sarrià,Turó Parc, carrer Balmes, Gràcia,Dante Alighieri,Via Júlia,passeigde Fabra i Puig, Gran deSant Andreu,Meridiana Hipercor,Rambla del Poblenou,Glòries,Port Olímpic. Tècnica.La tècnica utilitzad aha estat l'observaciósistemàtica dels establiments i l'anotació en un full de registres o qüestionari d'observació.Aquest full d'ob -servació s'haelaborat apartir d'un primerdissen yque ha experimentat en una zona pilot l'In stitutde Socioling üíst icaCatalan a de la Direcció Gen eral de Polí-tica Lingüística.

Treball de camp. El treballde cam ps'h a dut a termeamb 7 observadorsacàrrec d'Aragay i Sabaté Associats en tre els dies 24 de febrer i 7 de març de 1997. Prèviament, havien estat instruïts sobre els criteris d'assignació i el funciona-ment del full de registre per tald'homogeneïtzarla recollida de lesdades. Tractamentde la informació. Desprésde la codificació i depuració dels qüe s-tionarisd'observació, s'ha procedit a lagravació,depuració i verificació de les dades.Una tasca especialmen t treballadaha estat la de reduir al mínim els rètols ambivalentsi l'assignaci óde marquesi noms propis a la llengua corresponent. El tractament informàtic s'hafet mitjançant el paquet estadístic SPSS-PC,d'acord amb un pla d'explotaci ó esta blert entre l'InstitutdeSociolingüística Catalan a i l'empresa adjudicatària.

(3)

Característiques dels establiments de la mostra

En aquesta mostra, hi ha un predomini dels establime n ts situats a l'Eixample (1.360), seguitsdels dela zona del Mercatde Sant An to ni irodalies (771), Barna Cen tre(764) i la carretera de Sants iCreu Coberta(764).Laresta de zones tenen entre 100 i 300 establiments,fora de la Barceloneta (75), que ésla méspetita.

Partint d'una classificació d'activitats feta per professionals del sector, més àmplia, s'ha fet una classificacióen 20 tipus d'activitat s.Posteriorment, i per a major comoditat d'interpretaci ó,s'hanreagrupat operati vamenten 8sectors.El sector amb major nombre d'establiments ésel tèxtili derivats (26,1%),que in-clou roba,calçatsi complements esportius.El segon secto résequipament (24,8%),

que inclou equipament de la llar, electrodomèstics, mobles, joieria, papereria, animals i plantes. El tercer i quart sectors són respectivament la restauració i

l'alimentació.

Gràfic 1. Establiments per activitats i per sectors Activitats

Quantitat Percentatge Quantitat Percentatge

Tèxtiliderivats 1.500 26,1 Farmàciaiòptica 164 2,9

Bars i restaurants 74 8 13,0 Oci 142 2,5

Llar 574 10,0 Electrodomèstics 136 2,4

Alimentació 481 8,4 Perfumeria 114 2,0

Bancsicaixes 364 6,3 Pe rruq ueria 104 1,8

Papereria 359 6,3 Ed ucació 76 1,3

Joieria 230 4,0 Vehicles 64 1,1

Altres sectors 199 3,5 Animalsiplantes 59

i.o

Institucions 174 3,0 Centres comercials 58 1,0 Farina iderivats 171 3,0 Associacio ns 21 0,4

Se ct o rs* Tèxtiliderivats Eq u ip a m e n t Restauració Alimentació Oci iformació Salutiestètica Finances Altres O 5 10 15 20 25 30

*Els 20 tipusd'activitatss'han reagrupaten 8 sectors:

Tèxtil i derivats:confecc ió, teixit, calçat, pell i esport

Equipament: electrodo mès tics, llar, mobles,joieria, papereria,animals i plantesivehicles Restauració:bars, restau rants i hoteleria

Alimentació:queviures, bodega, forn, pastisseria, supermercat i centre comercial Oci i formació:oci, edu cació, institucion s, associacionsientitats

Saluti estètica:farmàcia, òptica, perfumeria i perruqueria Finances:bancs, caixes i assegurances

(4)

Establiments amb marcaI sense marca

Entenem per establimentsamb marca tots aquells establimen ts que pertanyen a una organització, empresa, cadena o centre comercial que exhibeixen una úni-ca marúni-ca comercial.És el casdeles sucursals, lesfranquícies i altres sistemes de vinculació amb l'organització oempresa principal. Exemples d'establimentsamb marca: caixes i entitats bancàries (Caixa de Catalunya), determinades botigues de roba (Don Algodón),cosmè tica(Perfu merías San Remo), establiments d'elec

-trodomèstics (Miró), supermercats (Caprabo), etc.

Les marques comercials registrades presenten un problema d'atribució lin-güística per la seva diversitat.Les marques poden ser acrònims (ENHER, BBV),

l'atribució lingüística dels quals no és eviden t, i per això els hem considerat ambivalents; també hi ha nomsregistrats en català (La Caixa),en castellà (Don Algodón) o en altres llengües (11 caffé di Francesco).Hem fet l'atribució corres-ponent en cada cas. Els establiments amb marca comercial són el 29,1% del total. Les zones on hi ha més rètols amb marca com ercial són:Diagonal les

Corts, Vila Olímpica,Glòries,Maremàgnum i Meridiana Hipercor.Les activitats

on s'utilitza mésla marcacomercial són bancs i caixes,establiments en centres

comercials, electrodomèsticsi perfumeria. Espai de la façana ocupat per la retolació

Per tal de ponderar els resultats lingüístics i determinar si hi havia alguna mena de relació entre l'espai ocupat i la mida dels rètolsi l'ús del català,hem observat,

en primer lloc, quin era l'espai de la façana de l'establiment, no de l'edifici,

ocupat per la retolació en el seu conjunt, amb tres valors: 1) si ocupa més del 75%de la façana de l'establiment; 2) si ocupa entre un 25%i un 75%, i 3) si ocupa menysd'un 25%.

Aquesta atribució subjectiva per escales,com la que es presenta en el punt se-güent,s'ha consensuatentre tots els observadors itots ells han rebut les mateixes instruccions. Després les valoracions han estat posades en comú i comentades amb la persona responsabledel treball de camp. D'aquesta manera queden garan-tides la fiabilitat i la validesa de les observacions fetes. En un 12% dels establi-ments la retolació ocupa mésdel 75%dela façana;en un 56,5% ocupa entre el 25%i el75%de la façana,i en un 31,4%ocupa menys del 25%de la façana. Mida dels rètols

Al llarg de l'estudi de la retolació exterior dels establimen ts distingim entre el rètolprincipal i la retolacióinformativa exterior.El rètol principal és per definició el rètolmés important, i gairebé sempre és el més gran. La retolació informativa exterior pot ser molt diversa: rètols informatius i publicitaris a l'aparador, car-tells publicitaris,etc.

De manera semblantal'espai de la façana de l'apartatanterior, hem observat quines eren lesmidesdelsrètols principals,amb tres valors: 1)enorme,2) nor-mal,3) petit. També hem observat la mida de la retolació informativa exterior,

amb una escala que anava delO(no n'hi ha)fins al 10 (aquesta mena de retola-ció, i només aquesta,ocupa tota la façana de l'establiment) .La gran majoria (72,4%)dels rètols principals tenen una mida proporcionada o normal; un 20,5%

són petits i un 7,1% són enormes. Quant a la retolació informativa exterior les mides són: petit i molt petit (60,8%), mitjà (19,6%), gran i molt gran (7,8%), sense rètol (11,8%).

. En fer l'explotació estadística, hem vist que tant l'espai de façana ocupat com la mida o significació del rètol principalide la resta de la retolació no afecten els

(5)

Rètol principal i retolació informativa exterior

usos lingüístics.És per aquesta raóque no en fem comentarisen l'apartat d edi-catalsusos lingüísticsi que proposem eliminaraquestes tres variables en prop

e-res observacions.

Elrètolprincipalés el rètolambel nom de l'establimen t i/o la marca comercia l;

també hi pot cons tar el tipus d'act ivitat . La funció del rètol princi pal és

identificadora.

Laretolació informati vaexterior inclou rèt ols informatius (tancat/obert, rebai-xes,ofertes, etc.), petits rètols publicitaris a l'aparador (noms i preus dels pro-ductes i serveis, etc.), cartells (menú d'un restaurant, pub licitat de productes ban caris i altres),iqualsevolaltra informació a l'aparador,lafaçana o en un lloc destacat, visible des de l'ext erior d'un esta blime nt. La funció principal de la retolació inform ativa éscomunicativa. Vegeu-ne uns exemples:

Marca (sí/no) Rètolprincipal Retolació informativa exterior

Sí Caixade Cat alunya Cartellpublicit arisobrehipoteca total, caixerRermanent,altresrètolsmenors

Sí Miró.Electrodomèst ics Cartellpublicitar isobrel'oferta delmes, altresrètolsinformatius, rètol d'horari

Sí Burger King Cartellamb el menú,altresrètols

No J.Roca.[oyero Rètol d'horari

No [aimes. Llibreria. Cartell publicitari amb l'ofertade llibres, Sala d'art.PaBereria rètol d'horari

No Forn del cel Llistade preus, altres ofertes

Usos lingüístics en el rè tol principa l

Gairebé la tercerapart (32,9%) dels rètols principals són en català, i alvolta nt d'unaquarta part sónen castellà(27,4%).Cal destacar tambéque elsrètolsamb text osambivalents,és adir,úsdeparaulesidèn tiques en castellàicatalà, parau-lesque nom és esdiferen cien per un accen t peròque no el porte n ialtrescasos d'ambigüit at són el 23,6%.Lesaltresllengües no oficials ocupen el 12,4%.L'op -ció bilingüe (3,6%)ésmolt minoritària.Lapresènci atotal delcatalà en elrètol

principalque obtenimsu mant elsvalorscatalà(32,9%),bilingüe (3,6%)i amb i-valen t (23,6%)ésd'un 60,1%.

Gràfic 2.Usos lingüístics en el rètol principal

Català Bilingüe Castellà Ambivalent Altres llengües

o

5 10 15 20 25 30 35

(6)

Usoslingüísticsen la retolació informativa exterior

Els rètols en castellà i els rèt ols bilingües o amb les dues llengües oficials es reparteixen, a parts gairebéiguals, més del75%.Els rètols en català són un 22%. Els rètols ambivalents i amb altres llengües no arriben al 3%. És a dir, en la retolació informativa exteri or hi ha una major utilització de solucions multi-lingües, i una desaparició de l'ambigüitat lingüística i d'altres llengües no ofi-cials, tant en els establimentsamb marca comercial com en els que no en tenen. La presència total del català en la retolació informativa exterior (que obtenim sumant els valors català (21,9%), bilingüe (38%) i ambivalent (1,5%)) és d'un

61,4%.

Gràfic 3.Usos lingüísticsen la retolació Informativa exterior

Català Bilingüe Castellà Ambivalent Altres llengües

o

10 20 30 40

Marca comercial i usos lingüístics

En el rètol principal no hi ha diferències significatives entre els rètols de les

marques comercials encatalà i en castellà.En canvi,altres llen gües,no oficials a Catalunya, tenen més presència en els rètols d'establimentsamb marca comer-cial (22%) que no en els rètols sense marca (8%). És el cas, per exemple, dels establiments del sector tèxtil i derivats, i també del conjunt d'activitats dels centres comercials de creació recent (Maremàgn um, Illa Diagonal i Glòries).

Gràfic 4. Relació entre marca Iusos lingüístics.Rètol principal

Català Bilingüe Castellà Ambivalent Altresllengües O 10 20 30 40 50

(7)

Gràfic S. Relació entre marca iusos lingüístics.Retolació inf ormat iva exterior Altres llengües Ambivalent Cast ellà Bilingüe Català

o

10 20 30 40 50

Usos lingüístics en el rètol principal per zones d'ubicació

Leszones amb una major proporció de rètols en català (més del40%) són algu-nesdeleszonescomercials tradicionals:Gran deSant Andreu, PobleNou, Mer-cat de San t Antoni,Major deSarrià i la Barceloneta. Les zones amb una men or proporció de rètolsen català (menys del 30%) són algun esdeleszonesdenova creació:Glòrie s,Maremàgnum, Diagon alles Corts, avinguda Gaudí i altres tan específiques com Turó Parc iDante (Horta Guina rdó), que opten per les altres solucions. Vegeu la taula 1ordenada per ordre descendent de la columna de rètols en català. Cal observar que no hi ha una correlació inve rsa entre la pro -porcióde rètolsen català ien castellà: la majorproporciódel'unano vol dir una men or proporció de l'altra. Les altresopcions lingüístiqu estambétenen un pa-per im portan t.

Taula 1.Usos lingüístics en el rètol principal per zones d'ubicació

Català Bilingüe Amb ivalen t Castellà Altres

Gran de SantAndreu 59,1 1,8 8,2 21,0 9,9

Rambla Poble Nou 487 5,5 10,5 32,2 3,0

Mercat SantAnt oni 44,8 4,1 11,5 38,0 1,6

Barceloneta 42,6 5,9 17,6 30,9 2,9

Major de Sarrià 42,4 4,2 18,6 24,6 10,2

Hipercor 40,8 0,0 9,2 37,8 12,2

Sants Creu Coberta 39,4 1,3 32,0 21,2 6,1

Gràcia 36,2 2,0 22,7 27,1 11,9

FabraiPuig 34,1 1,1 11,9 37,5 15,3

BalmesMitre 33,3 3,8 35, 2 27,6 0,0

Port VilaOlím pica 33,1 4,8 24, 8 22,8 14,5

Via Júlia 28,7 1,9 15, 0 46,9 7,5 Barn a Centre 28,2 1,7 36,0 22,2 11,8 Diagonal LesCorts 28,1 2,5 28,8 16,5 24,1 Dant e 27,9 1,5 21,1 41,7 7,8 Eixample 27,4 6,7 24,6 26,2 15,0 Av.Gaudí 26,2 1,9 23,4 29,9 18,7 Maremàgnum 20,0 0,0 37,0 16,0 27,0 LesGlòries 17,2 6,7 10,0 15,0 51,1 Turó Parc 14,1 0,7 53,3 25, 2 6,7

(8)

Usos lingüístics en la ret ola ci ó informativa exterior per zones d'ubicació

Leszones amb unamajo rproporcióde rètols informatiusnomés en català(més del 25%)són:Gràcia,Sants iCreu Coberta, Barna Cen tre,Gran deSantAn d reu i Maremàgnum.Men ys ladarrera zona ,coin cideixe n amb sectorsde gran trad

i-ciócomercial. Les zonesamb una men orproporcióde rètolsinformat iusnom és en català (me nys de 1'11%) són :Via Júlia,Port Vila Olímpica, Glòries i Hiperco r. Vegeu la taul a 2 orde nada per ord re descendent en la proporció d'ú sdel cata là.

Cal observar quel'op ció amb ivalent ilad'altresllen güespràcticam entdesap

a-reixen en la retolaci ó informa tiva exterior.

Taula 3.Usos lingüístics en la retolació informativa per zones d'ubicació

Català Bilingüe Ambivalent Castellà Altres

Gràcia 32, 9 35,9 0,9 29,9 0,0

Sants Creu Coberta 31,0 33,4 0,9 34,4 0,3

Barna centre 27,7 42,5 1,9 24,8 3,0

Gran de Sant Andreu 27,0 49,7 0,0 23,3 0,0

Maremàgnum 25,9 30,6 7,1 31,8 4,7

Av.Gaud í 23,5 32,6 l,O 41,8

i.o

Mercat Sant Antoni 23,5 24,8 3,5 48,2 0,0

Eixam p le 22,6 36,5 0,8 39,1 0,9

Dante 22,4 26,8 1,1 49,7 2,1

Turó Parc 21,9 20,8 4,2 51,0 0,3

Balmes Mitre 21,7 30,4 0,0 47,8 1,3

Major de Sarrià 18,1 60,6 1,1 19,1 0,0

Rambla Poble Nou 16,8 54,8 2,6 25,2 0,6

FabraiPuig 15,5 44,1 0,0 39,7 0,4 Diagon alLes Corts 15,1 46,5 1,7 35,3 1,3 Barcelon eta 13,6 50,8 1,7 33,9 0,0 Meridi ana-Hipercor 11,0 49,4 1,1 38,5 0,0 Les Glòries 8,2 40, 3 0,6 49,1 1,7 Port VilaOlím pica 5,7 50,0 2,5 37,7 4,1 ViaJúlia 2,1 45,1 0,7 52,1 0,0

Presència del català en el rètol principal per sectors

Si adoptemcomacriteriperalapresènciadelcatalà la suma de lesopcions català,

bilingüe i ambivalent,per sector s, lapresènciadel catalàoscll-Ia en tre un 64,5%

a l'alimentació, un 64,o/cJa oci i formació, un 62% al secto r de les finances, i

descendeix lleugeramen t fin s al 59,5% de la restauració; queda una mica més

avall el tèxtil iderivats (54,5%).Lesdiferèn ciesque esdonen quan considerem

només l'ú sdel catalàqueden neutralit zad esen fer la suma de lestres opcio ns .

(Vegeu gràfic 6.)

Presència del català en la retolació informativa exterior per sectors Per sectors la presènci a del català (català, bilingüe i ambivalent) destaca en el

sector de finan ces(76,5%); a l'altre extrem trobem la restauració (52, 5%); e n-mig hi ha la resta de sectors amb valors com presos entre 60,5% i 65,5%, amb

una dispersió escassa.(Vegeu gràfic 7.)

Gràfic 6.Presència del català en el rètol princi

-pal per sectors

Alimentació

Finances

61,8

Ociiformació

64,1

Saluti estètica

Altres Restau ració Tèxtilide rivat s • Català Bilingüe Ambivalent

(9)

Gràfic 7. Presència del

català en la retolació

informativa per sectors Oci ifo rma ció

-

Alimentació

-Presència del català en la retolació informativa exterior per activitats

Lesactivitats amb una major proporció de rètol sinformatíusexteriors en català (més del 39%) són: associacions (per bé que el seu nombre és escàs), farina i derivats,educació, animals i plantes,i institucions. Les activitats amb una me-norproporció de rètols en català (en tre 10%i 19%)són :oci iespectacles,veh i-cles,electrodomèstics, bars irestaurants,centrescomercials,tèxtil i derivat s.

• Català • Biling üe

• Am bivalent

Llengua i centres comercials de creació recent

Lapresènciadel català(català, bilingüeiambivalent)a la retolació informativa exterior en els centres comercials de creaciórecent ésforçahomogènia per ales zones següen ts: Maremàgnum (62%), Diagonal les Corts (63%) i Vila Olímpica (56%). Queda per sota de la mitjana de Barcelona (60%),iamb força diferència,

elcen tre comercialdeGlòries (48%).(Vegeu gràfic 8.)

Rètol principal

Gairebéla tercera part(32,9%)delsrèt olsprincipals són exclusivamen t en cata-là.En segon lloc trobem els rètols en castellà (27,4%). L'opcióambivalent, és a dir, els rètolsambigus,que apareixen com unaopció lingüística i comercialmés, ésd'un23,6%. L'opció bilingüeen el rètol principal ésmolt minoritària (3,5%). Hiha un nombrerelativament impo rtan t (12,4%)derètolsamb altresllengües no oficialsa Cataluny a. Conclusions generals Tèxtiliderivats

.

~

Resta uració

.

--.

s

_~

__

1 Altres

I

Fina nces

.

---.1

Ús delcatalà en la retolació informativa exterior per activitats

Lesactivitats amb una major proporció de rètolsen català(més del 39%)en la retolacióinformativa exterior són:associacions, educació, animals i plantes, fa-rina iderivat s,iinstitucions. Lesactivitatsamb una men orproporció de rètols en català(menysdel 20%)són : ociiespectacles, vehicles,electrodomèstics, bars i restaurants,cen trescome rcials,tèxtil iderivats.

Retolació informativa exterior

Els rètols només en català no arriben a la quarta part (22%), mentre que els rèt ols en castellà iels rètols bilingües tenen pràcticament el mateix percentatge

(38%). Lesaltresllengües no hi són usades. Ús del català en el rètol principa lper activitats

Les activitatsamb una major proporció de rètols en català (més del 45%)són: farin ai derivat s,associacionscíviques ,educació iinstitucions,alimentacióicen -tres comercials, bancs i caixes.Lesactivitatsambunamen orproporcióderètols en cata là (menysdel25%)són :veh icles,tèxtil iderivats, electrodomèstics,bars i restaura n ts.

Mitjana Barc_e_lo_na_ _...

Gràfic 8. Retolació

informativa exterior als

centres comercials de

creació recent

• Ca talà • Bilingüe

Aspectes metodo lògics

La metodologia seguida ha estat senzilla (un sol full d'observació),útil (pot ex-trap olar-se a altres estudis), econòmica (s'han registra t més de 5.800 establi-ments) i amb molt rendiment informatiu.El protocolderecollida de dades po-drà ser utilitzat pelstècnicsde planificaciólingüísticaisociolingüistes quevulguin fer estudisenelsseus respectiusterritorisd'actuació. Depene n t de l'extensió del territ orii delsrecursos,poden plantejar-sede fer un censcom plet, una mostr a

(10)

estadísticament representativa o una mostra estratègica com en aquest estudi. La metodologia permetrà comparar en el futur estudis sociolingüístics sobre retolació exterior.

1.Els resultat s d'aqu est estudi,quecontenen mésinfor macióque l'expr essada aquí,són consultablesal

Cen tredeDocument acióen Sociolingüística dela DireccióGene ral dePolíticaLingüística.

2.Agraïm la col-laboracíóque la Cambra Oficialde Comerç,Indústria iNavegació deBarcelon a ensha ofert

mitjan çant elsenyorJosep Alegret,expertenzones comercia ls,ila senyora PilarTió,del servei lingüístic

d'aquestaen titat.També hanestatvaluosesla col-Iaboracióde ladirecciótècnica delsserveiscen trals del

Consorci perala NormalitzacióLingüística ila delCentrede Norma litzacióLingüística deBarcelon a.

3. Entene mcoma retolació in formativa exterior,tota la infor mac ió,tret delrètol principal,enforma de rètols,cartells, etc. queespot trobaren l'aparador,en la façanao en unlloc destaca t,visibledes de l'exteriord'unestablimen t.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects : Usos lingüístics