• No se han encontrado resultados

ANY X NUM. 432 BARCELONA, 20 DE GENER 1931

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "ANY X NUM. 432 BARCELONA, 20 DE GENER 1931"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

1 5 O E I s r T I M ! P 3

UT

BBDACCIÓ I A D M I N I S T R A C I Ó : CONSELL DE CENT, 201 A N Y X — N U M . 432 B A R C E L O N A , 20 D E G E N E R 1931 A P A R T A T D E C O l f R R U S g 2 j T E L È F O N 32596 L L E G I U EN L ' I N T E R I O R D A QuEí>"' N U M E R O .

L'AUCA SENCERA 1 RODONA

DEL E . C . BARCELONA

-1 doncs què fa parat? 1 allò del quiosco?

-Home... de moment... Per ara...

(2)

Deis estalvis a la liquídaciA i de la liquidació ai Gel

De seguida que el vigia de La Manígua ens va veure arribar da-m u n t la nostra inconfundible

Shanffott d'un quart de. cavall, va

donar la veu d'alarma :

— i ; Maaariíilaaaaa 1 ; Escande los

anades, que llegan los del X U T I

iNo h i ha manera. A aquella casa es veu que o no es fien de ningú 0 bé ens tenen una mania especial 1 exclusiva per nosaltres. Però el oert és que cada vegada que h i anem, encara no ens veuen arribar ja prenen més precaucions que si hi anés el cobrador de l'inquilinat a menaar-los amb el desahuci.

I l a feina que vam tenir per convèncer-los de q u è no els anà-vem a afanar res i per tal d'in-tentar que ens deixessin entrar, només la sabem nosaltres.

—Nada, nada. Le digo que aqui no se pué PaSar·.^^&

—'Però, home de Déu, no sigui tussut. Deixi'ns entrar, que no ve-nim per res de mal.

—Que no, vaya. Le digo que no.

V a m recórrer a tots els procedi-ments haguts i per haver. V a m intentar tota una gama d'excuses noves de trinca. Però res, no h i • va haver manera. A aquell

senti-nella no hi havia manera de convèncerlo. Quan vam dir que a n à vem a fernos socis, se'ns va m i -r a -r amb una punta d'ama-rgu-ra que a aquestes altures no h i havia

qui fos capaç de fer-se soci de l'aEspanol)). I quan se'ns acudí dirJi que hi a n à v e m amb la sana i noble intenció de mirar si arri-bàvem a fer tractes amb la dis-pesera per quedar-nos-hi a viure fins el dia que vingui la fi del món (nosaltres no podem esperar

l'hora de la mort, perquè, qui més qui menys, tots els del Conclave som immortals), ens va contestar que justament aquell mateix m a t í havien enterrat el darrer dispeser, que s'havia mort precisament de gana.

L a nostra situació no era, doncs, gens envejable. I ja començàvem a desanimar-nos, quan' vam tenir la sort de que arribés el senyor Canyelles, liquidador general de la casa i ànima à'Espectúculos

Ma-nigua, S. L . {sociedad en intento de constitución).

—Senyor Canyelles, per favor, digui a aquest senyor que ens deixi entrar!

— A h , caram! Vostè?—va fer el nostre home, tot sorprès—. Passi,

— M a m à , jo em vull casar... — I vostè, jove, j a sap que la vida està molt cara?

—Això rai, senyora; com que sóc client de les Cami-series B E L · L F O R T , Call, 3, S i 7, ó Archs, 2, i tots els articles els tenen molt barats, amb pocs diners en surts, i , a m é s , senyora, tenen des dar-reres novetats.

passi. No fataria m é s . I doncs, què el porta per aeí?

I ens endinsàrem Manígua enllà, davant l'astorament del porter, que no se'n sabia avenir. E l senyor Canyelles és un senyor molt sim-pàtic, com hem tingut ocasió de fer constar més d'una vegada. Per això la seva conversa sempre plau, i aquesta vegada es veu que devia estar escrit que no h i havia pas d'haver diferència amb les altres.

L i vam d'r clarament:

—Venim perquè ens parlin de la crisi.

E l nostre interlocutor va obrir uns ulls com unes taronges.

^ C r i s i , diu?

I es va girar la solapa de l'ame-ricana, en el trau de la qual h i portava un botó d'esmalt amb una inscripció que deia : «No em parli j pas de la crisi».

— P e r ò , senyor Canyelles, pensi que l'actualitat, la vibrant actua-litat...

—'Sí, tot el que vulgui, però jo m'he d'atendre al que d i u el bo-tonet. Tots els de la casa en tenim un, i les instruccions són tan con-cretes i terminants com severes. Aquí, l'únic que té permís per fer declaracions és Don Genaro.

—Bé ; però, on el trobarem, Don

Genaro ?

—iEm penso que és aquí. I sense cap m é s explicació ens va portar cap a saló de la direc-tiva. Mentre h i a n à v e m , vam po-der comprovar una cosa que no hauríem arribat mai n i a sospitar. A les parets h i havia tot de papers enganxats amb goma, i els antics quadros amb marc daurat conte-nint fotografies d'un valor

real-Pea A conjrfíucciorr/

RtvoLrüï»:,

(3)

X U T I

men històric pel club, havien es-tat substituïts per retalls del roto-gravat de L a Vanguardia, clavats amb una o dues xinxetes en lloc de posar-ne una a cada punta.

Però el que veritablement feia pena era la sala de la directiva. D'aquelles chaises-longues d'abans i d'aquelles butaques tan senyo-rlvoles, no en quedava n i rastre. Havien estat substituïdes per un parell de miserables cadires de boga, amb la cara de seure fora-dada, i que la que tenia m é s po-tes en tenia tres. No cs veia cap ornamentació per en lloc, i fins l'antiga aranya del sostre, tota de rubins i pedres precioses, havia es-tat substituïda per una t a r à n t u l a de manlgua, d'aquestes de tamany natural, que s'hi havia construït la seva çasa, i amb una activitat digna de tota lloança es dedicava a passar els taps de totes les mos-ques que tenien la desgràcia de quedar enganxades a la seva tela.

— E l senyor—va dir en Canye-lles—ve a q u è l i parli de la crisi.

Don Genaro no es va fer pregar. —Mire, aqui no hay tal. Esto de la crisis es un camelo que inven-taran unos cuantos periodistas f

or-gue no tenlan otro tema de qué

hablar.

—'Home...

— i L e extrana mi respuesta? No le sorprenda.

—Però aquesta misèria que es respira en aquesat casa...—vam co-mentar amb atreviment.

—Ah, eso es independiente de la crisis. E l itEspanoln no necesila estar afectada de ninguna crisis para ir mal. Mire usted: cuando se fundó nuestro amada club, se perdieron las primeras pesetas. Mds tarde, cuando L· època de màxima esplendor del futbol catalàn, el i(Espanoln siguió perdienda pese-tas. Y ahora la cosa sigue igual.

—Doncs, m i r i : ningú s'ho hau-ria pensat, després de la fenome-nal rebaixa de nòmina i d'haver prescindit de gairebé tots els asos.

—Sí, claro, sorprenderà mucho,

pera es la pura verdad. Nosotros, cuando las casas nos iban bien, nunca pudimas llegar a cubrir gas-tos. Calcule usted cómo estaremos ahora que no le podemos al uBar-celonan... ^Sabe lo que nos sucede el dia que perdemos un partida? Pues que los socios se dan de baja de cien en cien. E n bloques, si senar, en bloques.

—Però si el dia del «Barça» tot

el g o l d e baix cridava' a favor de vostès...

—SI, lo sé, pero estos son incon-dicionales, pero nada mds. Muchos gritan pero no cotizan. Mucho

rui-do y pocas nueces. Nueslra situa-ción es esta. Nas hemos impuesto un horrorosa régimen de econo-mlas, y ni asl sàlimos con la nuestra.

—Sf, vaja, vol d i r que el mal

de ustedes es de aquellos que no quieren ruido, oi?

—Adivinado.

I ens vam despedir, però no m a r x à r e m satisfets. No precisa-ment perquè ens havien d i t que n i així no els surten els comptes,

sinó perquè h i trobàvem a faltar alguna cosa. Abans, quan a n à v e m a l'«Espanol» per alguna diligèn-cia, sempre ens obsequiaven amb una dotzena de galls d'indi, una caixa de xampany o bé una capsa de Partagàs. I aquesta vegada ens havien rebut a peu dret, i no ens onvidaven n i a un trago d'aigua.

Ens venien ganes de demanar al botones que anés a buscar un pa-rell de sandwichs i unes copetes de

cazalla, per convidar nosaltres, però

no vam gosar.

Quan m a r x à v e m , en passar per davant de secretaria, vam sentir una conversa definitiva, ü n soci parlava amb l'oficial:

—Venia...

— d a r se de baja?

—Caram, com ho ha endevinat?

—^A qué vendria usted, pues?

Al capdavall de l'escala, un ho-me, amb una cara més llarga que la Quaresma, esgarrapava una gui-tarra i cantava a mitja veu :

N i con cridis ni sin crisis tienen mis penas remedia. Con crisis, porque na pagan ; sin crisis, porque tampoca.

L a copia no venia en vers, però era veritat. E l cantaire en qüestió era un acreedor.

DIFÍÍNT

E n P a d r ó n sfha e s c a p a t 'de S e v i l l a

L a notícia é s aquesta : en Pa-drón va fugir divendres de Sevilla, sense avisar, en avió. V a anar a Madrid, i de Madrid va venir a Barcelona. Els de Sevilla no s'han quedat amb les mans plegades, i han promès que el canari mala-•brista se'n recordarà. De moment, però, en P a d r ó n va deixar el «Se-villa» plantat, en vigílies de jugar a Castellon. contra el «Deportivo». Els diaris que han publicat la

no-tícia han fet constar que en Padrón va tocar el dos l'endemà d'haver cobrat deu m i l peles a compte d'un benefici de vint m i l que l i havien promès per quan s'acabi el con-tracte que tenen signat l'esmentat club i el jugador.

Tot plegat no serà res. Ens per-metem avençar aquesta predicció, a risc-de què la cosa s'acabi ma-lament i els nostres lectors ens . obsequïin amb una pluja de

to-màquets. Però tinguin present que

aquestes fugides, els canaris les acostumen a fer.

O, si no, recordinse del cas l l i -lario. Menys mal qun en Padrón, per escapar-se, no ha tingut cap necessitat de disfressar-se de se-nyora i lluir aquelles pantorrilles tan garrellcs que Déu Nostre Se-nyor l i ha donat. E n Padrón ha dit quen o vol jugar m é s amb el «Sevillai) i que se n ' a n i r à a Amè-rica a fer companyia a en Rubio. Però pensin que en Rubio tard o d'hora a c a b a r à tornant a Madrid, a jugar de davanter-centre del «Real Madrid», i amb un sou su-perior al que cobrava ara. I en Padrón d e u r à fer el mateix.

De -manera que, tot plegat, aquesta escapadeta no passarà d'és-ser una espantà momentània. A no ésser que els directius del "Sevilla» es posin, tossuts i es surtin por la

tmigente i h i hagi-copets.

(4)

mmk

« D E F R B N T E . . . M A R C H E N !... PER B U S T E R KIEATON

En aquesta darrera producció, en Buster iKeaton ens 'ha fet l'efecte d'un d'aquells prestidigitadors ha-bilíssims que de dins u n copalta atrotinat en treuen una pl'a de serpentines virolades, u n parell de coloms amb u n llacet rosa al coll i una col·lecció de banderes com per a fer la felicitat de qualsevol personatge dels que integren 'a Societat de les Nacions.

Buster Keaton n'ha tingut prou amb un tema tan explotat—literà-ria i cinematogràficament—com el de la guerra per a realitzar tina pel·lícula divertida, plena de trucs i força acceptable en el sentit de do-nar veracitat als cartellets sobres allò de utotalmente hablada en

es-faiiol».

Els tres scketchs de la revista que organitzen els soldats, en els quals en «Pamplines» h i fa de giri, de

tanguista i de toro, serveixen a

meravella a Buster Keaton per a realitzar tres creacions d'una co-micitat extraordinària i posar, de pas, de manifest, les seves quali-tats d'acròbata impecable. Tota la

corrida de toros é s una troballa, i

en Keaton (disfressat de toro) tu té moments d'una gràcia sublim.

L a Conchita Montenegro i el se-nyor Romualdo Tirado aporten a aquest fi'lm la seva boniquesa i to-ta la sal que traginen a la punto-ta de la llengua els de la terra de Maria Santíssima, respectivament. Aquest segon fa un andalús que és tot un monument.

Buster Keaton parla l'espanyol amb més facilitat que en la seva

darrera producció parlada, de la qual cosa es desprèn que del seu viatget per Espanya n'ha tret ser-veis força estimables.

•Per acabar: De frente...

mar-chen! és u n film per a oblidar-se

de tots els problemes domèstics i de totes les crisis comercials ; en fi : per els que volen passar agra-dablement l'estona sense

preocu-par-se de les escenificacions, dels punts bàsics, dels primers plans, de la deshumanització d'un gest, de superbs isolaments, de proximi-tats físiques i totes aquestes falòrnies que són el salvavides i n -fal·lible de les superproduccions m é s llaunes i selectes.

L ' A C T U A C I O D E JOSEP M O J I C A A L L I C E U : :

Pregant-nos-en la seva inserció, hem rebut la carta següent, redac-tada per la penya «Acèrrims íwag-nerians» (Liceu, quint pis entrant a m à dreta) relacionada amb la desafortunada actuació al Liceu de Josep Mojica, nova estrella de la «Fox», com a tenor :

«Senyor Director de « L a Panta-lla Sidralista».

"Distingit senyor: Com a presi-dent de la penya filharmònica «Acèrrims wagnerians» (Lioeu, quint pis entrant a m à dreta), em prenc la llibertat d'adreçar-li aques-tes ratlles que em plauria veure publicades en la pàgina de cinema que vostè tan encertadament d i r i -geix, a fi de deixar ben sentat el criteri i absoluta repugnància per tot el que tendeixi a evidenciar dots crítiques i derrotistes, que impera en l a nostra penya.

" E l fet de que al final del pri-mer acte de E l harher 'de Sevilla insinuéssim les nostres protestes, no es degué, ni molt menys, a que

A T E N C I Ó !

Ja s'acosta el formidable hàll de

la. modista, que organitza el

perso-nal de la Casa .Badia,, aquest, any, en el teatre Romea, per al dia 7 del pròxim mes de febner, havent cui-dat l'organitzador que, com cada any, sigui una nota de distinció i bon gust, sense marcarrhi. el bon humor.

Valuosos premis a les disfresses m é s distingides.

Presents a tots els balladors. Sgla artísticament guarnida. Jovent, no deixeu d'àssistir-hi!

en Mojica ens resultés un tenor migradet i baix de sostre, car, a això, j a hi estem acostumats, sinó al fet de que, des de dalt al quint pis ens semblà—a nosaltres, i a tots els nostres veïns—que es trac-tava d'un senyor fotogènic, espe-cialitzat en els jocs de mans o en qualsevol habilitat semblant. :No dubti, senyor Director, que si nos-altres ens haguéssim assabentat que «allà baix» hi havia un tenor que anava engegant una sèrie de «pinyolets» amb la m é s heroica de les voluntats («pinyolets» dels quals on participaven justet, jus-tet, els abonats del primer pis), nosaltres l'hauríem estimulat amb els nostres aplaudiments, fent-nos càrrec de la seva apurada situa-ció. Com pot compendre, fórem víctimes de la llunyania de l'esce-nari, i és això el que volem que consti per damunt de totes les co-ses.

»Amb mercès anticipades, mani del seu afectíssim servidor,

nlnocenci CaniacL·r i Redó

(Firmat)

I M P O R T A N T

L a setmana vinent inaugurarem una enquesta adreçada als nostres esportius que portarà el següent títol : teSi fóssiu artista de la pan-talla, quins papers us plauria més

interpretar?».

Sidralista, compra el X U T I de la setmana vinent, fes-ne l'elogi als teus amics, però, sobretot, no els

hi deixis llegir! E L «BERENO» DE L'ALTRE BARRI

L ' I D I O M A D E C E R V A N T E S . E N BOCA D ' E N B U S T E R K E A T O N

Per obra i gràcia del cinema sonor, j a no caldrà que els actors -còmics de la pantalla es trenquin el cap cercant situacions enginyo-ses i estudiant trucs hilarants. Ex-pregsant-se • en un idioma que no

(5)

X U T I

coneguin en tindran prou per fer trencar de riure al respectable. En Buster Keaton, per exemple, des-penent Ja meitat del fòsfor que gastava abans aconsegueix els ma-teixos efectes còmics i el públic es diverteix igualment. L'home ho ha trobat i és feliç. Dient : «Aosié

magosta mocho saiioritan, el

pú-blic del «Fèmina» es cargola. 1 quan diu : «Me presa ca lloeva

sanorita», hi ha espectador que s'ha

de posar braguer. Això, pels afi-cionats al cinema, és un cop ter-rible.

•Si un dia en Charlot, després d'haver-lo anomenat el Sòcrates de la Pantalla i el Shakespeare del Cinema i el Schopenhauer de l ' A r t mut, se'ns despenja dient disbarats en castellà per fer riure la par-ròquia, ens ferirem del disgust i plegarem.

TAUJÀ EL SABIO

E N T R E T E N I M E N T S

Retallem del Butlletí del cinema Fèmina, procedent de la secció

iVamos a reirnos? :

Articles per a tots els esports

F O N O G R A F B I D I S C S

LA NACIONAL i Sta. Anna, 21

« L o s periódtcos publican

cons-tantemente las folografias de es-tudiantes de amhos sexos dedicades a diferentes actividades. Pero hc-mos notado algo que nos ha Ikt-mado la atención sobremanera ; to-davia no hemos visto el retrato de ninguno que tenga un Ubro en la mano.»

Després d'això, només se'ns acut fer un advertiment als senyors del F è m i n a : Volen dir que el títol d'aquesta secció no tenia d'ésser

iVamos a tomaries el pelo? Una

equivocació d'impremta és una co-sa tan comprensible!

L A D I S B A U X A B L A U - G R A N A lEntre els socis, els directius i els jugadors del «Barcelona» tor-na a haver-hi utor-na maror semblant a la que h i h a g u é després de la cèlebre, excursió a Amèrica. Els d i -rectius atribueixen les derrotes a

la manca d'entusiasme dels juga-dors, els socis a l'incompetència dels directius, i els jugadors a la manca de condicions de l'entre-nador.

Aquests tres punts de vista, ana-litzats per uns sidralistes impar-cials com nosaltres, trobem que són molt respectables. Realment, el tecnicisme dels directius no té res d'impressionant. I l'entusiasme dels jugadors no és pas una cosa

exem-plar. I de l'estratègia de l'entre-nador no en parlem, perquè dista molt d'ésser un mariscal Moltke del futbol.

Tots tenen r a ó , i la cosa està que bufa.

La victòria per sis gols a dos damunt de IVEspanol», però, sem-bla que va apaivagar una mica els à n i m s . Estem convençuts de què unes quantes victòries més conver-tirien cl «Barça» en una bassa d'oli.

Els directius ja fa vuit dies que invoquen la condensada per veure si les coses tornen al bon camí. Que Déu els escolti i la lliura no p u g i !

L'anglès.—Això són les ruïnes d'algun coliseu famós?

E l guia.—Sí, senyor. Això són les restes del famós «Olympia», després dels entrenaments

(6)

En Barboíeux m desencolar el negrei Curuneau

1 quedà nomenat 1111 adoptiu del Palace

Necessitàvem un boxador amb agalles que ens deixondís una mica, amb pasta d'idolet, i ja el

tenim. Es en Barboteux. Fins hem descobert que era francès-català, i

això acabarà de fer el pes. E l dimecres en Barboteux va pujar al rin^j disposat a fer-se un cartell i dedicar la seva exhibició als jutges que el dia del seu com-bat amb en Ros donaren proves de tenir pa a l ' u l l . E l més sorprès fou en Curuneau. E i . negret, quan va veure que el francès-català no s'entenia de romansos i atacava de ferm, posant en pràctica totes les arts de la boxa i no planyent-hi engrescament, va comprendre que

era precís fer un va-hi-tot; del con-trari : la partida la tenia perduda, i va decidir llençar el seu cop ter-rible. Pobre negret! E l seu cop terrible fou encaixat amb un som-riure d'optimisme tantes vegades com arribà al seu destí, i a en Bar-boteux l i servia d'estimulant per atacar amb més braó. L a rapidesa d'en Barboteux era certament des-concertant. Vist de lluny, semblava

l'estàtua de Siva, amb els deu braços corresponents i un guant a cada m à , repartint estopa com un

molí de vent. Com és de suposar, en Curuneau va perdre per un marge considerable de punts, i en fer-se pública la victòria d'en Bar-boteux, el públic esclatà en una ovació i els organitzadors acorda-ren nomenar-lo boxador predilecte i fill adoptiu del Palaoe.

Després d'aquest combat, tothom acordà que la revenja amb en Ros era del tot imprescindib'e. L ' A r -tero, que feia una cara de prunes agres que enamorava, va dir que s'hi pensaria.

No ens estranyaria que en Ros, un dia d'aquests, arreplegués la grip i es vegés impossibilitat d'ac-ceptar el combat.

E n Pérez, l'ex campió de Cata-lunya dels 'lleugers, va efectuar u n combat amb en Merini, d'aquells que fan a r r o n ç a r el llombrígol. V a anar de poc com tots dos boxadors no hagueren d'ésser recollits amb un cabasset. Les pinyes plovien que era un gust, i el que no rebia era perquè no volia. En Pérez aconseguí imposar el combat al cos a cos, i això l i donà una certa superioritat.

Acabat el combat, en Pérez te-nia una cella com un brollador de

Montjuïch. Això no impedí que s'a-puntés la decissió i acabà d'im-pressionar al públic, que l'aplaudí a peu dret.

En conjunt, la vetllada fou d'e-mocions i impressions enèrgiques.

E L FRARE DEL BARÒMETRE

Allò de q u è una desgràcia mai no ye sola i quan un home està de pega... són dues veritats com

un temple.

E n Mickey Walker, després d'ha-ver estat despreciat olímpicament per en Paulino, ha estat despos-seït per la Comissió de Nova Y o r k del títol que detentava. Això, però, no és res. Encara l i ha succeït

quelcom més gros. Llegeixin aquest retall d'Ahora :

«En fin, la seiiora de Mickey Wplker ha pedido y obtenido el divorcio, mús una indemnización de 50,000 pesetas. Parece que el campeón no se limitaba a boxear en el ring, sino que boxeaba tam-Vién en el hogar. Con su mujer, con sus ninos. Aquello era un es-càndalo.»

• * *

Amb una altra temporadeta com aquesta, en Mickey Walker aca-baria tocant el violí a la porta dels cafès.

E n Simendé ha conquistat el tí-tol de campió de F r a n ç a , vencent en Bcnsa per un marge considera-ble de punts.

Recomanem a tots els que la nova els deixi amb u n pam de nas, que no s'hi encaparrin, perquè la boxa té cops amagats.

Es possible que sigui una ve-ritat com un temple que en Gi-ronès i l ' A l . Brown celebrin la se-va revenja a P a r í s ?

En Diskson anuncia aquest com-bat monstre per al dia 14 de fe-brer.

Nosaltres, fins que vegem l'Ar-tero retratat amb samarreta al peu de la Torre Eiffcl, no ho creu-rem.

Magnèsia Menta Domènech

DELICIÓS R E F R E S C APAGA L A S E D FACILITA LA DIGESTIÓ P O T P E T I T , 2 P T E S . : P O T ( i l t . X S , S P T B S .

Posfo-Glico-Kola Domènech

E I , A X . I I . X O R K E C O S r S T I T T T E T ï T

(7)

X U T I

€L'Europa* complint la seva tradició incongruent i sotraqmjada, va resistir

estoicament una catàstrofe de pronòstic, i amb el somriure als llavis va deixar

d'existir a mans de Ï^Espanyoh per 4 a 0... «y sin embargo no llovia»

—Yo soy asl no sé por qué.

—A'o se encaparre,

yo ya lo sé.

A nosaltres, les darreres actua-cions de l'wEuropa» ja comença-ven a escamar-nos. Aquells resul-tats amb IVAthletic de Bilbao» i amb el «Barcelona» no eren na-turals. Quan menys eren excessi-vament consecutius. Feia masses dies que IVEuropa» no en feia una de les seves, i això ens tenia amb l'ai al cor. Sempre pensàvem : «El dia que la faci la farà sonada...» I ja e s t à ! Ja l'ha feta. Quan menys ens ho pensàvem, s'ha des-tapat. 1E1 diumenge, a la M a n í g u a , quan més tranquils estàvem i els socis de IVEuropa» j a feien pro-nòstics falaguers, l'equip gracienc, amb el reforç incommensurable d'en Cros, va sofrir una d'aquelles derrotes que trenquen el cor i fan venir les llàgrimes als ulls.

I això l i va succeir davant d'un equip com el de IVEspanol», que són quatre incongruents i u n cabo, i el diumenge ni el Cabo hi havia. En lloc d'en Cabo hi havia en Mane. Fou una fi trista i punyent, comparable amb la del malagua-nyat Esquimal de Gratallops, que va morir atropellat per un carro de drapaire.

En començar el partit, ja vàrem comprendre que l'ímpetu superaria la tècnica i que tot plegat resul-taria tronadet. Amb tot, però, và-rem flairar tot seguit que en So-ler estava inspirat i que la ratlla mitja de IVEspanol» amargaria l'existència d'en Cros, que, com a element decoratiu, no té r i v a l ;

però practicant el futbol, va quatre quinquenis atrassat. Que és u n bon xicot, que no deu res a ningú, que fent el tutti no té contrincant, que és molt trempat... sí, és cert... Però això no és obstacle perquè jugant sigui una mena de Lluís X V ballant el minué. A cadascú el que sigui seu i la jubilació per rigorós torn.

Feia pocs minuts que havia co-mençat el partit, i una pilota,

ar-tera i traïdora, falaz i enganosa,

va tocar el braç d'en Saprissa dintre de l'àrea. Dos socis de I V E u -ropa» varen insinuar t í m i d a m e n t :

—Penal!

— i Qué es eso? ] Imbéciles \ ; Troglodilas ! ; Bandoler os I—varen

cridar uns quants enèrgics del morro fort.

...1 els socis de IVEuropa»

va-—Escolteu, mestre; aquí, per ésser un veritable cam-peon, a m é s d'ostentar el títol és precís dur colls S I M P L E X , C A M P E O N .

—Això j a se sap fins a New-York.

SIMPLEX

Es l'únic coll ele-gant, pràctic I de més duració.

ren callar delicadament, evitant que en Camorera s'hagués de vio-lentar i h a g u é s de reflexionar da-vant de la diversitat de parers.

E l partit va seguir suau i sense incidents i la davantera de IVEs-panol» va començar a mostrar-se perillosa. Confessem que es mos-traven molt més perillosos els de-fenses de IVEuropa», però com que era contra la porta d'en Florensa, la discreció ens obliga a córrer-hi un vel.

I vingué el debut d'en Bonal. L'ex badaloní, comprenent que l'o-casió de fer-se un cartell havia ar-ribat, va aprofitar un moment de preocupació d'en Bigueres i en So-ligó i va engegar un xut, col·lo-cat, ran del pal, que en Florensa no pogué copsar amb tot i fer l'es-tirada del congre suïcida amb ba-tec d'ales de pardal.

L'engrescament fou èpic. Erem pocs, però entusiastes. V a l m é s així.

» * *

Acabada la primera part i co-mençada la segona, hom pogué adonar-se de q u è l'equip de IVEs-paíïol» s'havia crescut. Ignorem si durant el descans el varen regar, però el cert és que semblava tot un altre.

Mentre els socis donaven ànims a l'equip, en Trabal i l'Alcàzar re-prengueren aquell duel contunden-tet, que tants elogis els ha valgut. Es cercaven les pessigolles per r i -gorós torn i es veien les travetes per etapes, però com que cap dels dos s'exclamava i no donaven mo-tiu d'escàndol ni interrompien la circulació, en Camorera decidí no intervenir-hi i s'ho varen fer amb

(8)

quietud i economia i el més equi-tativament possible.

Mentrestant, l'Edelmiro va xutar una rasa a l'angle, que va- sor-prendre a la mateixa empresa, i IVGspanol» s'apuntà cl gol n ú m e -ro dos.

Això, per anar fent.

Acabat de seleccionar en Floren-sa, havia de passar quelcom soro-llós... I va passar. Conllictc. Una sortida del porter de l'iilvuropa», d'aquelles que conmouen. Una con-flagració de jugadors que no s'en-tenen, ü n a pilota que balla da-vant de la porta. Una contra amb ei cap d'en Prat... I apuntin tres, que això és una vinya.

Si els sembla excessiu, apuntin quatre.

L'Edelmiro, aprofitant un mo-ment que en Florensa analitzava les incongruències dol destí i treia deduccions de l'analogia entre els seleccionaments i les catàstrofes, va engegar un xut i el quart gol fou una nova sotragada irrepara-ble. Quan eh Florensa es va des-pertar i va veure que ja no hi havia res a fer, va començar a fer números per veure quan hi sortiria perdent el dia que tomaria a jugar en qualitat de substitut de l'Altés.

Una de les jugades que més va-ren engrescar-nos fou una pilota que va passar per la ratlla de k i k i va internar-se ràpidament al ter-reny de joc. IEn Camorera, amb aquella mímica que el caracteritza, va senyalar el còrner, però els j u -gadors seguiren el joc sense fer-n ' h i cas. «Ti-tit! C ò r fer-n e r ! T i - t i t ! C ò r n e r ! » , cridava en Camorera.

Quan va veure que no l i feien cas, va deixho córrer i seguí ar-bitrant com si no hagués passat res.

Si tots els reflis ho fessin com

C o r t s . e s S I C a s p . l S

Tots els dies grans

partits i "quinielas"

El senyor Plantada, President de la Federació, que després de posar una tnulla de 1000 pessetes al «Bar-ça» ha tingut remordiment, i no podent resistir l'emoció ha dimitit.

ell, ens estalviaríem una colla de conflictes que farien de molt bon estalviar.

En Mané va tenir un dia feliç. Va parar més del que es podia parar, i va demostrar que els di-rectius del «Jiipiter» havien fet el préssec. En Saprissa va superar-se, i si no hagués estat perquè té bons sentiments i cs fa càrrec de les coses, a hores d'ara encara en Cros no sabria si jugaven amb pilota o sense pilota.

En Soler va estar encertat fent de mig-centre tal com manen els cànons, i on Trabal va ajudar-'o molt.

De la davantera, en Prat, l'Edel-miro, en Bonal i compnays varen rutllar a la perfecció, amb un con-junt que va sorprendre al mateix Caicedo.

De I'«Europa» és molt difícil fer-ne una selecció. Tot l'equip es va batre com un equip de quarta

ca-tegoria, i aquells esforços sobre-humans, aillats i sense lligam, d'en Layola, en Soligó i l'Alcàzar, inspiraven més compassió que no pas engrescament.

Hi havia socis que ploraven. Dov.\

Uüs qu&ns intents de coment&ri a i marge del magret

tEspanol»-*Europa*, representat al camp de la Manigua

Les sorpreses (?) amb què la directiva europeista va mantenint el caliu de l'expectació dels seus socis, en vigílies d'un partit més o menys sensacional, són ment delicioses. S'anuncia senzilla-ment l'inclusió, altra volta, d'en Cros a la davantera gracienca, i es redacten un parell de gasetilles posant en antecedents als socis de la forma excel·lent acusada per en Maurici en els darrers entrena-ments.

Els socis de IVEuropa», ingenus a tot ésser-ho, s'hi engresquen, es-devenen optimistes, i el dia del partit, en entrar al camp, si els hi poguéssiu llegir el pronòstic i n

-terior, veuríeu que, quant menys, confien sortir-se'n amb un empat. El més trist de tot plegat es-devé a l'hora de la veritat: en Cros no aconsegueix «dribblar» els defenses ni per casualitat, i en Maurici fa uns esbufecs amunt i avall del camp, que fins promouen fenòmens atmosfèrics.

Llavors, el soci de r« Europa» torna a pensar amb en Miró i en Gàmiz, i fent un gemec melodra-màtic, sentiu que exclama :

—Infeliç del que depèn de l'e-quip del G u i n a r d ó !

L'Obiols, abans de començar el joc í un cop en Camorera xiulava l'acabament de la primera i se-gona part, no s'entenia de feina a embolicar-se el cap amb una to-vallola.

—Oeu tenir mal de queixal!— es deia algú.

—Potser està encostipat! — era l'opinió de molts altres.

Nosaltres, en canvi, opinem d'u-na manera completament distinta ; el xicot s'entortolligava la tovallola a l'estil moresc pura i exclusiva-ment perquè ho havia vist fer a

SL,PRO.JILA!

VESTEIX Ü L I G R

CASA DE CONFIANÇA

S A L M E R Ó N , 8 9

(9)

X U T !

l'Uzcudun, quan el seu combat amb el gegamt italià Carnera.

I com que el xicot és dels que salten al camp com aquell que puja dalt d'un ring (i a voltes amb tantes ganes de provar la po-tencialitat dels seus crochets com dc realitzar una bona exhibició fut-bolística), trobem molt justificades les mides preventives a base de la tovallola.

* * *

En Bestit I I no se'ns acaba de destapar, i els dies que se'ns

des-No existeix llumlnadó ni f ~W~T£~^ servei elèctric com el - l < t J V / - £ V C T per a autos - motos G I R O N A , 1S7

tapa ho fa d'una manera tan dis-creta que hom ha de fer un esforç per no adonar-se'n.

Diumenge passat estigué molt poc encertat i no prodigà n i un dels seus xuts rasos característics a la porta defensada per en Mané.

Referent a la baixa forma d'en Bestit I I , un soci de IVEuropa» que ha adoptat el sistema de

pren-dre-s'ho tot a la fresca, h i féu aquest comentari :

—Tanmateix som ben desgra-ciats ! Ara que ens crèiem tenir un Bestit de confiança, resulta que també se'ns ha a m a t ! . . .

A la tribuna de la M a n í g u a h i ha xm individu que de tant en tant s'engega com un endimoniat, se l i encenen les galtes al roig viu i aboca tota una camionada de

sapos y ctilebras al primer que gosa

discutir-li qualsevol brutícia feta per un «realista».

S'excita tant, que sembla tal-ment un escapat d'aquests establi-ments on h i ha un personatge que es creu Napoleó, un altre que es vol menjar el m ó n amb tallets de Slimona i aquell altre que ha i n

-ventat una m à q u i n a per prendre precaucions amb tres olives i sis escuradents.

Algú del costat nostre, quan el tenia d'anomenar l i deia : E l loco

de la Manigtia, pseudònim que fou

acollit amb mostres d'entusiasme per molts espectadors imparcials que el tenien a la vora.

Pel que pugui ésser, s'imposa que hi hagi un acomodador que tingui sempre a punt una camisa de força.

No per res, n o ! . . .

COMTE DIUS

Els lladres a casa del c a m p i ó del pes fort

L ' E N T R A D A

L A S O R T I D A

En el camp d'Irun, oonvertit en llao, els jugadors del

*BaTça>, per manca de condicions aquàtiques, només

pogueren aconseguir un empat

Feia quaranta dies i quaranta nits que plovia a bots i barrals. A I r u n conmençaven a sospitar que es tractava d'un altre Diluvi U n i -versal i estaven temtats de comen-çar a construir una «harca». De totes maneres va arribar el diu-menge i com que es tractava de jugar un partit amb el «Barça», tot hom va fer els ulls grossos i ningú va trobar que el camp estès en mal estat. H i havia un tou de fang que enamorava i uns clots d'aigua que tenien tot l'aspecte de llacs.

Els jugadors blau-grana, però es carregaren dc resignació i sortiren disposats a vendre cara la victòria i el paraigua. A l camp hi havia prop d'un centenar d'espectadors i l'equip de l ' I r u n a punt de solfa fregant-se Ics mans amb satisfac-ció.

C o m e n ç à el partit i l ' I r u n dominà. Això no ha de sorpendre a n i n

-gú, perquè per alguna cosa els ele-ments havien fet un esfors. I do-minant, dodo-minant, en Sagarzasu va recollir una passada d'en Re-gueiro i va entafurar el primer gol. Els blau-granes, on lloc de ma-leir els elements i deixar-se caure al m i g del fang, varen reaccoriar, i , aprofitant la gangueta d'un cop franc, l'Arocha va marcar l'empat.

I ara ve el bo. Després d'aquest gol no va succeir res m é s . Els j u -gadors xipollejaven en el fang i la pilota esquitxava brossa com un caixó d'escombraries. Els jugadors semblaven bibelots. Però els de l ' I r u n no dominaven de cap de les maneres. El centenar d'espectadors feien uns badalls que trencaven el cor i a l'hora d'acabar el partit quedaven reduïts al nombre de trenta, la qual cosa demostra l ' i n -terès que hi havia l'espectacular que havia resultat la lluita.

(10)

P a s t i l l a s A S P A l M E

C U M N R A D I C A L M E N T t A T O S P Í U Q U E C O M B A T E N L E S S E V E S C A U S E S

Catarros, ronqueres, angines, laringitis, bronquitis, tuberculosi pulmonar, asma I totes les afeccions, en general de la gola, bronquis lpulmons.—Les Pastilles ASPAIME són les receptades pels metges. Les Pasti-lles ASPA IME són les preferides pels pacients. Les Pastilles ASPAIME es venen « U N A pesseta la capsa en les principals farmàcies I drogueries. Especlílitat farmacèutica del Laboratori SOKATARQ Carrer de Ter, 16 : Telèfon 50791.— BARCELONA

Zabalo. L'Uriach, malgrat els es-quitxos, va tenir un bon dia i no va perdre la serenitat.

V a arbitrar l'Hem.indez Areces, que va estar fet una calamitat.

G I M N A S I C de V A L E N C I À , 2 S A B A D E L L , 1

E l Gimnàstic va dominar, però en Massip va fer una defensa he-roica de su marc i logrà que el re-sultat no fos tant sorollós com els vadencians haurien volgut.

Hem de confessar que el Saba-dell anant d'excursió se'ns desinfla una mica.

J U P I T E R , 1 — B A D A L O N A , 1 El mercat de Calaf comparat amb el que va succeir al camp del Júpiter, és una reunió de senyores d'un «Roperoii. De bon comença-ment els jugadors varen atacar-se sense contemplacions i els especta-dors amaren a bolets com si els manqués temps de fer-se una cara nova. Le benemèrita es vegé obli-gada a intervenir repetides vega-des i els ulls de vellut en menys de cinc minuts passaen de cinquanta. A la segona part, com que ja ha-via rebut tothom, els ànims es va-ren calmar i el partit seguí sense incidents.

El gol del Júpiter fou obra d'en Barceló, i en Forgas aconseguí l'empat.

En Planells, que arbitrava, va passar una tarda de pronòstic, però aconseguí salvar l'existència.

D E L A SEGONA C A T E G O R I A P R E F E R E N T I S T A R R S U L T A T S Horta-Manresa 1-0 Gràcia-Palafrugell . . . . 1-3 Martinenc-Santboià. . . . 1-2 At. Sabadéfl·Iluro . . . . 2-2 Granollers-Sant Andreu , . 3-1 Tçrrassa-Gim. Tarragona . 1-2 Vilafranca-Sans 1-4

R U G B Y

L A D I A D A D E L A R E P A R -T I D O R A No t'espantis, burgès, ni t u , home de poble, t'alegris. No par-lem de cap arribada del comu-misme ni molt menys. Si hem dit diada de la repartidora, volem par-lar de la de rugby de diumenge, en què la repartidora no es va fer entre quartos, mobles, terres, ca-ses, e t c , sinó que va ésser a base d'aquelles que quan es donen fan pluf, plaf, clec... i que tenen la particularitat que el que les rep es sent tan generós, que sempre procura donar més del que ha rebut.

Doncs, s í ; d'aquestes va ésser la de diumenge. U n parell de par-tits es celebraren que n'hi va ha-ver per llogar-hi cadires i fins si-llons i tot. U n «Sant Boi)i-(iBarçai) i un i<Europa"-<iUniversitarii), d'a-quells d'upa.

La repartidora va aparèixer un sens fi de vegades. Uns cops d'a-magat, altres sense mirar de bur-lar la vigilància del jutge suprem.

Deixant de banda la repartidora, hem de dir que varen ésser dos partits d'aquells que hom els ano-mena de ferms. Per fi el «Sant

Boi» varen guanyar, a còpia de trompades, als de can «Barça», que de tan acostumats que esta-ven a guanyar, no se'n sabien avenir. Més quan fins a últims del partit portaven un lleugeret avantatge. ESI mateix els hi va passar als universitaris, i també

perderen, tot i que no els hi vin-gué pas de nou, puix que aquesta temporada ja se n'han fet ben bé càrrec del que és rebre. V a l a dir que amb una mica de Nino hau-rien pogut guanyar, però com que el A'iVio el varen confiscar e's seus contrincants, quan se'n varon ado. nar que els altres bevien amb molt de gust i els hi varen poder ar-rabassar la botella, es varen tro-bar en què els altres no n'havien deixat ni per una criatura de bol-quers. En canvi, els de can «Bar-ça» si varen perdre va ésser perquè s'ho mereixien. Aquest any el cam-pionat ens sembla que el tenen una mica més lluny que els altres.

CASCARRABIAS

H O C K E Y

Enguany a Terrassa, els Reis d'Orient han evidenciat la seva passió per aquest aristocràtic es-port del hockey, deixant infinitat

à'slicks dins les sabates dels noiets

més tendres.

I d'entre aquest estol de noiets tendres, molt serà que no en sur-tin uns dignes consur-tinuadors de les actuacions memorables d'un Roig, un Argomí o un Badiella—us diuen els terrassenscs, tot pioantvos l ' u -llet amb una picardia de gitano blanc.

Tanmateix, a Terrassa no estan disposats a deixar-se prendre la su-premacia «hocàeística», pel que es veu.

Els habituals als encontres de hockey han començat a fixar-se— anem a esbrinar-ne les causes'.— en els arbitratges del ripolinat

Mario Valls.

I fruit d'aquesta observació m i -nuciosa n ' é s aquesta deducció : que és excessivament mandrós de cór-rer amunt i avall del camp a fi de fixar-se en el descabdellament de les jugades.

E s t u f a J . M B .

CALEFACCIÓ ECONÒMICA

S . A . M . M A S B A G A

• Valencià 546·BADCEL0NA·

(11)

X U T 1 11

Algú ha remarcat, irònicament, que el dia que els partits de hoc-key, a semblança dels tenm'stics, puguin jutjar-se des del cim d ' m a trona, en Mario esdevindrà el refli ideal i les seves mise en scène es comentaran favorablement en els tes aristocràtics...

L'equip de hockey dels «Alum-nes Obrers de Vilanova», metàl-li-cament parlant, travesso uns mo-ments que disten força de poder ésser calificats d'esplendorosos.

A propòsit d'aquest dramet me-tàl·lic, coneixem una gairebé anèc-dota del jugador Allimbau, capità de l'al·ludit equip vilanoví.

Ha finit l'encontre «Terrassa»-«Vilanova» amb la victòria dels primers per dos a zero. U n dels gols, segons el capità dels vilano-vins, ha estat absolutament il·lícit i el xicot tot és mostrar-se'n indig-nat, mentre va posant-se els mit-jons (no h i ha hagut temps d'e-quipar-se) dins un vagó dels Fer-rocarrils de Catalunya.

U n amic l i suggereix una idea carregada de lògica :

—Doncs, per què no protesta-ves l'acta?

I l'Alimbau :

—Ja saps quant val, a i x ò ? Fillet, encara no ens els podem permetre, aquests luxes I . . .

VARON DANDY

PILOTÀ BASCA

Q u è l i passa a en Larruscain? Els seus partidaris acabaran car-díacs rematats, i a cada combat de l'ex-rival d'en Juaristi, sofreixen una nova pèrdua irreparable.

L'altre dia, però, anant de pa-rella amb en Navarrete i jugant contra l'Olazàbal i en Berrondo, ya treure el geni i amb un xic més aconsegueix una d'aquelles voltes que deixen la càtedra en la m é s absoluta misèria.

Estem segurs que el dia que en Larruscain retrobarà la seva for-ma, t o r n a r à a engrescar-nos com abans.

En Guillermo I I , -és en Celaya. Amb la cistella a la m à és una mena de «simoun» que escombra el Frontó i fa anar de bòlit als contraris. Veure'l jugar imposa.

Si no afluixa i segueix amb

l'ím-RESTAURANT PÀTRIA

Sepúlveda (xamfrà a Muntaner) Telèfon, 33394

petu d'aquests darrers temps, el dia menys pensat esbotzarà la rei-xa i el públic h a u r à de fugir al carrer presa del pànic m é s intens.

Damunt de la paret verda de la canxa de Novetats, han aparegut unsanuncis, emmarcats amb una franja decorativa.

Després de gastar-se tants duros amb marbre i amb purpurina i decorar el F r o n t ó com el dormitori de la Gaby des L y s , trobem que aquests anuncis no h i lliguen.

Allí la única cosa que h i cabia eren uns plafons de l ' U t r i l l o , com els de la Granja Royal.

Soses de dones

I N S B C U L A SECU1LORUM Anem. No, no hi anem. V a l més dir a m é n . Perquè D é u nos en guard, d'un ja està fet. I aquesta vegada no h i ha res a fer. Les partidàries de l'anem han triom-fat de les a m é n . Ja no sentirem a dir més pel «Club Femení Sè-culi» a m é n . Ara es diu : Anem, i visca, que j a hem triomfat 1

Vagi l'enhorabcma per les unes i el pèsam per les altres. Ara, que trobo que han fet malament en

haver pres aquest aquest acord. Com es distreuran? De què dispu-taran? L'alicient d'abans ara ja oc existirà. Aquelles lluites inter-nes ja s'han perdut per sempre! L a principal atracció del club ha desaparescut.

Q u è h i farem ; és un fet que no té adob! Trobo que és trist pensar que una sessió tan interes-sant com la últim del club ja no la tindrem m é s . Perquè allò, filles, era Vacabósc. Que si j o vull això, que si vull allò. E m va venir al pensament al contemplar i sentir aquell espectacle, que em trobava a la peixeteria o en un safareig públic. M a i havia tingut el gust de sentir aquell rebombori tan fort. Mai.

Ara, que és prudent prendre l'a-cord per una altra vegada, de no deixar-hi entrar a les sòcies que tinguin nervis. A aquestes se'ls h i hauria de prohibir l'entrada 1 Ho esguerren tot. Xisclen sense to ni so, es desmaien. Les que m'agra-den són aquelles que crim'agra-den com a vcrduleres, que diuen paraules gruixudes i que estan disposades a menjar-se el fetge de la con-trincant o aixafar-li allò que vul-garment se'n diuen nassos. Aques-tes són les que porten un club per tot arreu.

Vaig quedar satisfeta de l'espec-tacle que vaig contemplar el dia de la reunió general, perquè en vaig clissar unes quantes que ser-virien perfectament per fer el pa-per d'armas tomar.

MlSS Í3ECULÒRUM

—L'embrocació é s el millor per a les trompades.

— I ca I Una vegada que vaig rebre una trompada al genoll, em vaig beure dues ampolles d'·.mbrocació i el dolor no va passar-me ni gota.

(12)

A U C A C O M P L E T A I R O D O N A

i . Tant sols per matar l'estona,

fa trenta dos anys, en Gampcr va fundar el «Barcelona».

2. I en un camp ple de rostolls s'entrenaven cada dia amb molsa fins els genolls.

3. I encara que avui no es noti,

seguint la moda dels temps, tots duien barba i bigoti.

iNAUfiUKACfO 0£L CAMP ^£L.U DE LES FAMOSEi

CRAC/A

S

4. Durant l'any m i l nou cents nou

estrenaren el camp vell, que llavors era el camp nou.

5. I per no fer-s'ho tot sol, creà la rivalitat

amb l'equip de r«Espanol)>.

6. V i n g u é r « S p a r t a de Praga)), i el futbol aconseguí

la primera calderada.

1 m v f Rí!

3

7. Veient que anava de veres, en Foronda inaugurà les primeres «jardineres».

8. I es revelà un xutador que foradava les xarxes i estovava el marcador.

g. E n m i g d'aquella disbauxa es revelà el gran ((Llagosta», i el club es convertí en Xauxa.

10. E n Sancho, en Sagi i en Planes contribuïren també també a les victòries blau-granes.

11. Tenint porter i «mascota», els socis no coneixien el que era una derrota.

12. Com si el camp fos una pisla, en Piera, engrescat, hi feia coses de malabarista.

(13)

D E L «F. C . B A R C E L O N A »

13. Perquè hi capiguéssim tots, l'any vint-i-dos inaugura l'espaiós camp de Les Corts.

14. L'equip es donava manya i un any sí i altre també era campió d'Espanya.

15. Als vint-i-cinc, amatent, amb solemnitat celebra les seves noces d'argent.

16. Curull de fama i llorers cap a Amèrica s'embarca per guanyar glòria i diners.

17. Però allí, mala negada, sofreix, ensopit pels tangos, la primera ensopegada.

18. 1 el soci, amenaçador, reclama el cap de la Junta i el coll de l'entrenador.

MOMTEPIN CAMPOAMOK

19. I com que el soci desbarra, els jugadors, per calmar-lo, sovint l i fan botifarra.

20. Per calmar la gent rebeca, els directius compren llibres i fan la biblioteca.

21. Però l'equip és mesell, i quan no perd amb l'íiArenas» empata amb el ((Sabadell».

* ' C . B A R C E I O M A

22. I aquell camp tant espaiós, amb els resultats presenta un aspecte llastimós.

23. Acabant-ho d'adobar, el «Mago» compra un quiosc i -a Madrid se'n vol anar.

24. Mentrestant en un saló els directius amb paciència van cercant la solució.

• • • •

(14)

D E S D E SANT BOI

Ha estat sempre una norma del corresponsal de la casa el no ficar-se amb els pobles veïns, ni tan sols amb aquells que ens relacio-nem futbolísticament.

A Palafrugell no entenen les co-ses així, i la setmana passada, sen-se solta ni volta, sen-sensen-se que mai els haguem retret que si varen entrar al nostre grup va ésser per llàstima, i després de molts precs se'ls va admetre com aquell que recull a un pobre, ens fan servir com article de fons del corres-ponsal, que pel que es veu té la massa encefàlica tan reduïda i m i -croscòpica que per fer quelcom s'ha d'aprofitar de les facècies des-agradables dels equips que, per anar a divertir a vint o trenta fa-nàtics, tenen de fer més de cent cinquanta quilòmetres de camí, i com si no fos prou garantia del que val el «(Palafrugell» en quant a importància, que no ha portat mai públic als nostres camps ; qua-lificant el nostre la seva visita com si anunciéssim un «San Pol F. C.» o bé un «Malgrat S. C » .

Considerem que malversar m é s temps contestant un article propi de corresponsals que sols escriuen per fer content al «sogre» i per-q u è al cafè en parlin i sols tras-llueixen la crisi de mestres que devia existir a Palafrugell quan el dit senyor aprenia de lletra, és donar un excés de taba a un in-dividu que per si d'un moment a l'altre l i repercuteix l l i o r a tonta, li destinem la cel·la n ú m . 14 de la Sala de San Ildefons del

Sa-T E A Sa-T R E S O S C S 24 i 31 de gener, a les lO'SO

G T R A J V S

B A X L S

D E 2V\ A S C A R E S

V A L I O S Í S S I M S P R E M I S Jurat presidit per

D. S. RU31NOL i A. S. ALARMA ORIGINAL B A L L DE REFLECTORS

natori Frenopàtic, i allí es podrà expansionar amb els partits que celebren i V U n i ó Atlètica d'Alie-nats» i el « F . C. Dements». ADALASNAK 6ÀMI0NS I T U R I S M E S 6 8

CILINDRES

S. R. G. - Valencià. D E S D E L L A G O S T E R A

(Continuació del Diccionari d'Agrupació S-idralisla)

G

Gascons. — E t e r n acompanyant i

animador de l'equip. Es tan sen-timental que s'ha donat el cas de posar-se a plorar davant del

jaleo més insignificant.

Gran-Hota.—iCorresponsal local del

X U T I T é la dèria derebaixar el club penya «La Nau» i aixecar... la camisa a llurs dirigents. Serva l'incògnit, i , per tant, l ' i n -tegritat del seu físic. El senyor uKik», de La Bisbal, l'estima com un fill.

Grau (Josep).—Un dels millors j u

-gadors de casa. Jugant al nostre camp, la seva presència propor-ciona moral als demés companys d'equip". Ha jugat fora de casa amb la difunta «U. D . Girona», «Caldes», «Cassà», «Santa

Cris-tina», etc, etc. El seu lloc és de mig-centre.

Grau (Antoni).—Germà de

l'ante-rior i , com ell, rei de la pilota.

GRAN-HOTA

(Seguirà.)

D E S D E V I C

Com que al ((Pinsà Mec» l i agra-den les coses en son lloc, rectifica amb el present escrit el que en el X U T ! del dimarts últim deia de que els ((Lleons dc la J. J.» ha-vien guanyat al « F . C. Codolenc». Aquest error va ésser degut a una mala interpretació de l'espia n ú -mero 33,333.

Els que guanyaren al ((Codo-lenc» varen ésser la ((Penya Bons».

A Vic l'nristocràcia s'ha donat a jugar' a l pim-pom, i com que els «Lleons» ho són, d'aristòcra-tes (encara que no tots), varen de-manar que els Reis d'Orient els en passessin un. Són molts els dies que al Cafè Nou hi ha uns partits molt arrencats i seriosos.

* * •

lEls «Lleons» es traslladaren a la Colònia Bosch a jugar un partit amb el « F . C. Codolenc» (aquesta vegada és de debò). Els ((Lleons» varen perdre per un total de 4 a 1.

Nada, saft'qres, aquello fué lo que verdadergmenie es una mala larde para los'lemes.

.1 * * *

Al camp del ((Vic F. C.» va venir la «Penya Agustí Sancho»,

Carnestoltes 1931 S A J L Ó B O H E A \ . I À

BARCELONA

4 Grans Balls de Disfresses 2* i 31 de gener, i 7 i 14 de febrer.

Local estupendament ajornat, únic a Barcelona- Una marauellal

l'Iuminaçio esplèndida. Obsequis a totes les disfresses. Els millors regals en concursos de

(15)

X U T I

cim.

equip el qual el seu conjunt era dolent, encara que, davant dels jugadors del «Vic», no haurien po-gut fer una gran cosa. Si hagues-sin estat una mica bons, haurien pogut millorar el resultat.

Dl resultat d'aquest partit va ésser el de 7 a o a favor dels v i -gatans.

En Clos, davanter-centre del «Vic», està curat de la seva ferida del dia que varen jugar amb el re-serva del «Granollers».

* * »

/ Al camp de l'nAusa» hi va haver partit, i aquest va ésser jugat pel reserva del «Ausa» i e'l «Santa

Eulàlia F. C » . Els reservistes ausans varen guanyar al ((Santa Eulàlia» per 3 3 1 .

Déu vulgui que aquest equip duri més que els ((Ràpids».

E L PINSÀ MEC

D E S D E

CALDAS D E M A L A V E L L A

Sembla que a l'últim s'ha des-pertat un xic l'afició a la pilota • en efecte, diumenge passat el «F. C. Caldes» va jugar contra el « F . C. Castellar», que va es-clafar als de l'aigua calenta per tres gols a cap, amb tot i comptar cl «Caldes» amb elements tan va-liosos com en Coromines, que j u g à amb sandàlies adornades amb cin-tes blanques i vermelles, que,

se-gons ens ha dit un espia, són llaços desfets de les formoses cabelleres de les nenes que castiga (poètic). Altre element és en Ramoneda, que mira de reüll ; porta el barret de c a n t ó ; escup sempre entremig d'una clariana que té a les den-tetes del davant, i a voltes, mentre juga, l i ve l'acudit d'anar a sa-ludar alguna senyoreta, deixant l'equip desamparat. Es el Don Juan de l'equip.

Però el més castís de tots és un tal Reietó, del qual llengües murmuradores asseguren que les trompades, cosses i cops de cap amb q u è l'obsequiava el mig-ala del «Castellar» l i causaren tanta emoció, que fou víctima d'un

de-rraine, que no era pas cerebral

precisament.

D'haver-li de venir tot sovint, li recomanem que l'any que ve, quan escrigui la carta als Reis, no deixi de demanar varios juegos de

ropa interior.

NANSES

DES DE GIRONA

En F a r r ó es va girar el peu fa un mes. Degut a la manca d'un massatgista, en F a r r ó encara no pot jugar. La lesió d'en F a r r ó no hauria estat res si de moment se li h a g u é s fet un bon massatge, però el pla d'economies no pérrret mantenir un individu que sàpiga fer fregues.

I en Gibert, què fa, que no se'l veu mai en el camp? EU anava molt bé, per aquestes coses.

D I J O U S

—Ja ho saps, tu? El diumenge ve el ((Granollers».

—Maco, home ! Així va b é . D I V E N D R E S

— T u , j a ho saps? E l

((Grano-P M I I M I J ((Grano-P M I

dament. amb el

SANOL PIZA

Sancionat per la classe mèdlca-Flasco I'65 ptes VENDA: Plaça del Pi, nüm. 6 : FARMÀCIA

llers» no ve i el president ha d i -m i t i t .

—Caram. I doncs? D I S S A B T E

— D e m à ve I V U . O. Safa». Ja veurem un bon partit. Potser m i -llor que amb el «Granollers».

— S í ; segurament. En fi, ja veu-rem.

D I U M E N G E

— E l «Safa» tampoc ve, t u ! H i ha entrenament dels jugadors. Vols venir?

—Sí, home, anem. A l fi i al cap, el ramat va allà on el menen. R E S U L T A T

— T u , ja ho saps? S'han donat de baixa deu socis.

—Home, és clar. Tants diumen-"ges sense partit...

* * *

Mireu si és gran l'afició del se-nyor Figueres, que l'altre dia s'es-tava al carrer jugant a pilota amb els nanos dol barri.

Home, senyor Figueres : que l i agradi el futbol, bé ; però en tanta de manera, no veu que no fa per un senyor directiu? Q u è diran els altres quan ho sàpiguen.

KAGLIOSTRO

DES D E MATARÓ

Sabeu per què INdluro» toma a perdre? Doncs perquè torna a te-nir entrenador. Ara é s - e n Portas, ex espanyolista, la nova víctima,

E N S E N T I R - S E R E F R E D A T 0 I N D I S P O S A T

No sols v e n c e r à ràpidament la d o l è n -ça, s i n ó que evitarà el d e s e n r o t l l a m e n t d'alguna MALALTIA

I N F E C C I O S A .

P R E N G U I

Actua, sense produir la m é s lleugera Irrl t a c l ó a l'organisme, é s suau i molt eficaç, el seu sabor es molt

grat al paladar.

" V E G E T A L I N " des de l'any 1916 ve combatent amb gran éxlt la

G R I P | altres M A L A L T I E S I N F E C C I O S E S . Ho testimonien milers de

(16)

i dic víctima, perquè els mateixos que trobaren pèls a en Sancho, també en trobaran "a en Portas.

Diumenge passat l'ídluro» jugà amb el reserva (?) de l'uEuropai) un partit amistós (el resultat fou d'un a zero a favor dels locals), i debutà com a jugador i entre-nador en Portas. Això és una no-vetat.

Va altra novetat. L'Estrella sem-blava que jugués de mala gana i de fàstic, sobretot a la segona part. Inclús els mateixos fanàtics d'ell el varen xiular. Tenia un dia, pobret! Que D é u ens guardi de què en tingui gaires (en Soleret, eh? No Déu). Inclús volia plegar, però en Portas, com entrenador,

s'imposà i el féu quedar. Les cau-ses foren : primera, com que el fe-ren jugar de davantcr-centre, te-nia de fer alguns caps, i , és clar, es despentinava, i un xicot com ell, que sempre sembla que es faci enllustrar el cabell de tan lluent que el porta, no deixa d'ésser una preocupació ; la segona fou al

mo-ment d'anar a tirar un penal en què havia incorregut l'equip con-trari. Els fanàtics (sempre els fa-nàtics) demanaren que el tirés en

Rabelí, i , com poden comprendre, fou una sotragada molt forta, per-què en Rabell l'executà amb aque-lla mitja rialleta que el caracte-ritza i amb aquell aire de perdona-vides ; i la tercera fou perquè els

A C A D È M I A

P R À C T I C A

T E L È F O N 16716

Sistemes pràctics i oreus. Ensenyança individual i intuïtiva. Classes pera ma-jors d'edat, joves i senyoretes. Aules se-parades. R e f o r m a de l l e t r a , Ovtogralia, C à l e a l

CDereontil, T e n e d a r l a de l l i b r e s , CQeeanogFafia, T a q a l g r a f i a , ete.

C O M E R Ç

PROFESSORS NATIUS I PRÀCTICS. MÈTODES RÀPIDS I P E R F E C T E S . FRANCÉS, A N G L E S , A L E M A N Y I ITÀLIA. ESPANYOL A L S E S T R A N G E R S . CATALÀ. TRA-D U C C I O N S .

B a t x i l l e r a l Elemental i Universitari, Peritatge, Professorat I Intendent Mer-cantil. Oposicions. Textes i programes oficials. Ensenyança l l i u r e i oficial col·legiada.

I D I O M E S

CARRERES

O F I C I A L S

Primera 1 únlcé ficadèmia Incorporada olldalmeof a la

Escola d'fllts Estadis mercantils I a Hnstltnt nacional

de 2.* Ensuqança de Barcelona

E O N T A N E L L A ^ c a t a l u n y a ) :

SOLS PER 20 DIES

PREUS MAI VISTOS Camises percal . . . a 3 ' 9 5 Senceres de popelín. . » S'75 Calçotets de cotó, mol forts » 2 ' 7 5 Corbates s e d a . . . 0'5S Trajos afelpats extra. . » 6 ' 2 6 Aquests preus no han sigut mai igualats per cap casa de les moltes

que anuncien rebaixes. Gran assortit en SUETERS i altres

articles de punt.

CAMISERIA CONDAL

COMTAL, 32, junt Via Laietana

que estaven al darrera del gol de baix l'insultaren, i com que l i to-caren l'amor propi, el xicot es dis-posà a plegar, però, com hem d i t , en Portas l i privà, i l'àrbitre, veient que la cosa no acabaria bé i el públic xiulava a l'Estrella, i tement que aquest jugador, em-pipat del tot, no executés el gesto

clúsico apto para jugadores de gran (?) porvenir, donà per acabat

el partit quan encara faltaven set minuts.

Avis als volguts

lectors.—Aques-ta llauna que avui els h i donem l'hem adquirida fent preguntes, doncs, com que als de la «Tran-quil·litat i Cia.ii ens agrada el fut-bol que sigui bo, ens traslladàrem, en un magnífic 50 H P . , a la ciutat comtal.

No podem donar m é s notícies perquè tenim una colla d'espies ex-cursionistes i són a aprendre de fer el salt amb ski a L a Molina. Acompanyem en el sentiment a aquella tòtila de Granollers, .per la fi que ha fet, impròpia d'un home. E i I Si és que ho era.

TRANQUIL, LITAT 1 CIA.

DES D ' U L L D E C O N A

Curat d'un atac de gandiditis

aguda, que m'ha tingut postergat

un mes a l llit, em dedico nova-ment a dir-los-hi quelcom del que per aquí passa.

Som leaders, amb dos punt d'a-vantatge sobre 1'((Amposta».

D u r a r à molt tanta felicitat? !E1 ((Roquetes» t é la paraula.

* * *

Roig, el popular ((bala roja» del ((Centre)>, està que treu foc per-què no dic mai res d'ell al X U T !

(17)

X U T 1 17

nuEvo munDo

MARQUÈS DEL DUERO, 50. - TELÈFON 12803

GflRnflUftb DE 1931

SEbECTES I EXTRflORDinflRIS

BALLS DE DISFRESSES

pels dies: 24 i 31 de gener, nits; 7, 14 i 17 de febrer, nits. Valuosos premis a les disfresses de més riquesa, elegància i bon gust

Esplèndids regals a totes les disfresses. Fantàstica IHumlnacló; 6|oroameot fel saló com mal s'&a oist a Barcelona diré que, quan balla als Josefinos, te molta costum de fcr-ho (de ba-ílar, eh?, no confonguin) amb una noia que és dos p i m s m é s alta que eil.

Home, ((bala»! Busquen de la teva talla i no faràs riure.

Un consell als jugadors del «Cen-tre)). Seria convenient que, si no és per jtigar, no fessin tantes v i -sites a Tortosa, puix el dia menys pensat en lesion-aran algun, i no serà per causa del futbol.

Enteneu?...

Si no tinc un altre atac del mal que he dit primer (cosa que em passa molt sovint), l'altra setmana els en contaré de noves.

TOTHOSÉ

DES D E V I L A F R A N C A D E L P E N E D È S

Pel «Vilafranca», el plat més tort és un partit jugat amb el «Sant-boiài).

h a G o n t i n e n t a l

portable es el cníllof

pega! pcp a les

pròximes festes

c a s a O R B I S

Claris, 5 Cel. 17639

Durant la disputa entre ambos, hom sent neguit de venjar-se, i , per tant, el físic dels jugadors, re-fli i públic penja d'un fil...

en-deble.

I no diem cap disbarat. Si per mostra val un botó dels pantalons de la meva raspa...

Diumenge, el camp de Sant Boi, com de costum, presentava un magnífic aspecte de cridaners i pcr-dona-vides, car en veure aquella gent com cl «Vilafranca», a la primera part, els hi encolomava dos gols a zero, a la segona sor-tiren de polleguera, imposant amb els seus escàndols la seva «auto-ritat)), espantant el refli, senyor Planell, fill del poble seu, i els jugadors del «Vilafranca».

Pel transcrit es comprendrà qii'i el públic santboià guanyà el par-tit amb el «Vilafranca» (no l'equip representatiu) junt amb el refli, qui, temerós de perdre la pell i la circumstància d'ésser hijo del

pue-blo, els perdonà un penal més gran

que el Tibidabo.

51 son

encor-baL.eDlteii-lio

UilU sostre TIRÀST ÀDRBÇADOR "APOLO" I eomerrerea J* Jo-reníroU tibelUu dl rostrt Bgait, aotll-ttnt tmb rtpUiH i l itumotliuniat < • ! Tm»« jíl. —D·mu·· i. • . ' TARRHELLA ESPECIALITATS ORTOPÈDIQUES FERNANDO, 24 HepeclalHaü ep •UBp·c·ovla

m\é.utlcm pam m. Cuibolstas

D'aquesta manera venceren per tres a dos...

Quina glòria !...

GEPA

DES D E MANRESA Definitivament, el camp del «Pu-jolct» comença a perdre prestigi.

Mai com ara s'havia donat el cas que els clubs forasters es per-metessin el luxe de tractar-nos de tu a casa nostra i s'atrevissin a xcringar-nos sense respectar l'his-torial i tradició de la nostra canchu.

Tot això ons venia a la memòria en acabar-se l'encontre «Manresa»-«Gràcia», jugat darrerament. Des-prés de senyalar el marcador un 2 a o favorable al ((Manresa)) i tenir do passar pel trist espectacle de veure'ns arrabassar la victòria, no se'ns podien acudir, certament, altres pensaments m é s falaguers.

Val a dir que els llagostins varen tenir sort del senyor Sojo, que estigué tan indiferent i apàtic en el seu arbitratge, que si fóssim

T h e i E l i x i r P u j o l

PURGANT i DESINFECTANT De venda en Farmàcies, Drogue-ries, Centre d'Específics i

Her-boristeries

PREPARAT EN EL LABORATORI

PRODDCTOSPÜJOL.S.A.

SAST PERE mm. 6 - TELEFOH 75373

B A R C E L O N A (6.)

nosaltres els encarregats d'entre-gar-li el sou, li abonaríem sola-ment l'import del treball de ves-tir-se i despullar-se, perquè fou la única cosa que féu aquella tarda. La seva actuació dintre el terreny de joc fou gairebé nul·la.

Els millors foren en Florenza, bon xic pavero, i una mena de segon Zamora en l'art de discutir amb jugadors i refli. E l mig-centre, un xicot molt simpàtic, que trac-tava sempre a en Xaxo amb aire de perdona-vides, i el negro de la

delantera, senyor Pcntacourt, que

a la segona part executà un re-guitzell de driblings i salts gro-tescs molt efectius, però que, de-gut al seu color, ens feren l'efecte d'una exhibició de la dansa ma-cabra.

Del ((Manresa)), els millors (?) : Corrons, que deixà entafurar-se dos gols d'aprenent major d'edat; en Gamisans (a) Sant Pare, que perdé un parell d'ocasions clarís-simes, i en Xarixo, que corria com

ACOMPANYI A

0)051?

LLIMONA

GD el TEATRE DOU

Cada nit a les 10, l'entremès

LA TORNADA DE L'ORFEÓ

i el nou triomf del TEATRE LÍRIC CATALÀ

FLORS DE "MAR-BELLA"

Obra lírica en dos actes, original de Francesc Oliva 1 radslca del mestre Joan B . Lambert^

Referencias

Documento similar

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Sí que ens agradaria que la qualitat docent millorés amb l’aplicació del programa (entenent que un criteri de la qualitat docent seria formar els postgraduats en la inserció

Quan parlem de violència fills-pares ens referim a la relació problemàtica que es produeix entre els fills i els pares i que es caracteritza per la presència d’agressions i/o

Així doncs, a la pregunta que ens fèiem a l'inici d'aquest treball de final de carrera, que era: &#34;Subvencions + electromobilitat, una eina per reduir els nivells de

Quan parlem de la prematuritat, tot ens porta a pensar en els avenços de la tècnica, en els nens tan i tan petits que salvem, però poques vegades ens aturem a pensar en el dol

No solo porque nosotros trabajamos en temas de gran escala como la variabilidad climática y el efecto que tiene sobre los árboles, sino porque no puedes pretender que una

Existeixen bivalves capaços de conviure amb els seu paràsit però si el nombre d’intrusos supera els 20, comença a haver-hi problemes greus en la seva fisiologia que poden

D’antuvi, l’anàlisi de la cobertura mediàtica a partir de les portades de la premsa permet estructurar el cicle informatiu sobre la crisi final de RTVV en quatre