“Escoltar i comprendre els grans compositors”
Introducció
Noemy Berbel Gómez
1. QUÈ ÉS LA MÚSICA?
“Art educatiu per excel·lència; s'insereix en l'ànima i la forma en la virtut ” Platón s. V-VI a.C.
“Habilitat d'examinar (…) la diversitat de sons (…) per mitjà de la raó i dels sentits ” Boecio s. VI
“La més noble de les ciències humanes; cadascun ha de procurar aprendre-la amb preferència a les altres; ocupa el primer lloc entre les arts liberals ” Sto. Tomás s. XIII
“Després de teologia, cap art pot ser igualat amb la música
… és un do sublim que Déu ens ha regalat ” M. Lutero s.
XVI
QUÈ ÉS LA MÚSICA?
“La música és l'art de combinar els sons d'una manera agradable a l’oïda ” J.J. Rousseau S.
XVIII
“La música és una revelació més alta que la
ciència o la filosofia ” L.v. Beethoven s. XVIII-XIX
“La música és, abans de res, un art d'expressió, seriosa i sublim ” P. Dukas s. XIX– XX
“La música, aquest meravellós llenguatge
musical, hauria de ser una font de comunicació ”
P. Casals s. XIX-XX
2. CLASSIFICACIÓ “BELLES ARTS”
Arts plàstiques, estàtiques o de l’espai:
Pintura: color, llum, etc.
Escultura: formes, espais, etc.
Arquitectura: volum, espai, etc.
Ars dinàmiques o del temps:
Poesia: rima, mètrica, etc.
Dansa: moviment, gest, etc.
Música: so, silenci, etc.
3. L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC
Totes les arts impliquen creació. Però també impliquen comunicació, pel fet
que naixen dins d’una societat. L’artista es comunica amb el públic a través de la
seva obra.
Entre l’autor (emissor) i el públic (receptor) s’estableix una cadena
comunicativa que ens permet percebre i
gaudir d’una obra musical.
L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC
Què passa en el cas de la música?
COMPOSITOR OBRA INTÈRPRET PÚBLIC
DIRECTOR
ENREGISTRAMENT PARTITURA
L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC
Públic i intèrpret es fusionen: música en grup, els que l’escolten i la gaudeixen són els mateixos que la interpreten.
El compositor interpreta: compositor i intèrpret una mateixa persona.
L’intèrpret compon: quan s’improvisa, l’intèrpret també està creant (jazz).
L’intèrpret no existeix: música electrònica, per
ordinador (les aparells la reprodueixen)
ELEMENTS QUE INTERVENEN
COMPOSITOR
INSTRUMENTS/
VEU
INTÈRPRET/S
CREADOR
OBRA DONA VIDA A
L’OBRA MITJANS
ELEMENTS QUE INTERVENEN
Els elements que intervenen en el resultat d’una obra musical són:
1.
Compositor.
2.
Instruments/veu.
3.
Intèrpret/s.
4.
Públic.
4. L’AUDICIÓ MUSICAL
La nostra llengua distingeix entre sentir i escoltar (“oir y escuchar”). Quan escoltam posam atenció.
En l’audició musical podem distingir tres nivells o graus de consciència auditiva:
1. SENSORIALITAT: l’escolta passiva de la música com a “fons”
No suposa una autèntica audició, més bé, una escolta sensorial, inconscient.
2. SENSIBILITAT: suposa una audició més atenta, i dona lloc a que l’oient posi en joc la seva sensibilitat, els seus sentiments.
3. ESCOLTA COMPRENSIVA: exigeix una audició atenta i
profunda, amb l’objectiu d’analitzar el que hem escoltat i la comprensió de la seva estructura musical. Per això haurem de
5. L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL
5.1. ANÀLISI FORMAL
5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL
5.3. ANÀLISI DE CONTEXT
L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL
5.1. ANÀLISI FORMAL: cercar la idea/es principals de l’obra. Expressarem la
forma d’una peça musical mitjançant el seu esquema formal.
(ex. forma rondó, forma sonata)
LA FORMA D’UNA OBRA MUSICAL
La Forma: és el resultat de l’organització del material sonor, triat pel compositor
per donar vida al seu projecte, és doncs, el esquema temporal del transcurs de
l’obra.
Formes simples:
Binàries: formades por 2 seccions (A B)
Ternàries: formades per 3 seccions (A B A’)
LA FORMA:
ESTRUCTURES FORMALS
Minuet: A B A’
Rondó: A1 B A2 C A3
Variació: presentar un tema musical i repetir-ho diverses vegades canviant
qualque cosa en cada una d’elles (canvis
d’ornamentació, harmonia, ritme, tempo,
mode, etc.)
TIPUS DE FORMES (Classificació)
- Formes majors: consten de diferents moviments o són de grans dimensions.
- Formes menors: si consten d’un sol moviment o són de durada curta.
- Formes vocals: si participa la veu.
- Formes instrumental: si és exclusivament per instruments.
- Formes estructurades: si tenen un determinat esquema compositiu.
- Formes lliures: si no segueixen cap estructura.
P.ex.: Simfonia: forma instrumental orquestral major, estructurada en tres moviments.
ELEMENTS DE LA FORMA
Motiu o cèl·lula: és la part més petita d’una
estructura melòdica que es pot identificar. Sol ser molt breu, però amb un caràcter expressiu i
rítmic definit. P.ex. Inici Simfonia núm. 40 de Mozart.
Frase: és la formada per varis motius, acaba en una cadència (repòs musical) o semicadència. Les frases es divideixen en semifrases.
Període o tema: és el que té en sí mateix sentit
musical ja complet, i per això sol estar formada
per diverses frases
L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL
5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL: implica el coneixement del so dels instruments i les seves característiques, així com les
diferents agrupacions instrumentals i vocals (la instrumentació de l’obra).
També hem de reconèixer la textura (monodia, polifonia, melodia
acompanyada) i altres elements
característics de la música relacionats amb
l’harmonia, ritme i melodia.
ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL
A) El ritme: és l’ordre dels sons en el temps B) La melodia:
És la successió lineal de notes de distinta altura que configuren una idea musical.
És la successió de sons col·locats lògicament, formant frases o períodes amb el fi d’expressar una idea musical.
C) L’harmonia: és la combinació de tots els sons que es produeixen a la vegada
Acord: a partir d’una nota es col·loquen tres, quatre, cinc o més notes que sonen alhora. És la producció simultània de diferents sons.
D) La textura: és la forma en que es combinen el ritme, la melodia i
A)RITME
Ritme binari: les marxes
Ritme ternari: el vals i altres balls com el minuet
Ritme quaternari
S’indica mitjançant el compàs: p. ex.
Simples: 2 3 4 4 4 4
Compost: 6 9 12 8 8 8
AUDICIÓ: Ritme/compàs binari o ternari
1. COMPOSITOR: JOHANN STRAUSS
OBRA: “El Bello Danubio Azul, Vals” Op. 314
2. COMPOSITOR: JOHANN STRAUSS (PARE)
OBRA: “Marcha Radetzky”
Op. 228
INDICACIONS D’AIRE O MOVIMENT
Són termes italians que indiquen el grau de
velocitat amb el que s’ha d’interpretar una obra musical:
Largo: Molt lent
Larghetto: Reposat
Adagio: Lent
Andante: Tranquil, però sense lentitud
Andantino: Menys tranquil que l’Andante
Allegretto: Menys de pressa que l’Allegro
Allegro: De pressa
Presto: Ràpid.
B) ELEMENTS QUE INTEGREN UNA OBRA MUSICAL: EL SO I LES SEVES QUALITATS
Altura:
Velocitat de les vibracions per segon (freqüència)
Sons: aguts (major freqüència) i greus (menor)
Representació gràfica: línia melòdica
Intensitat:
Amplitud d’ona de la vibració.
Sons: forts( major amplitud) i fluixos (menor)
Representació gràfica: matisos dinàmics (pp, p, mp, mf, f, ff, cresc., decresc., dimin., >, <, etc.)
Durada:
Persistència de l’ona.
Sons: llargs i curts.
Representació gràfica: figures (rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, etc.
i els seus silencis)
Timbre:
És permet distingir l’instrument o veu que està sonant.
D) TEXTURA: TIPUS
Monofònica o monòdica: una sola línia
melòdica sense cap suport harmònic p. ex. Cant gregorià
Polifònica: dues o més línies melòdiques que sonen a la vegada.
Contrapuntística: quan les veus o instruments entren successivament, normalment, en imitació.
Homofònica: una melodia amb un
acompanyament basat en acords en què totes les
parts segueixen el mateix ritme de la melodia.
AUDICIÓ: Textures Musicals
1. Identificació
Monodia/polifonia
a) “Polorum Regina”
b) “Oh Virgo”
2. Polifonia contrapunt:
Cànon
Títol:“Beata Viscera”
L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL
5.3. ANÀLISI DE CONTEXT: implica
conèixer la biografia i l’obra dels grans compositors, la comprensió de les
característiques pròpies de cada època musical, així com la seva història,
costums, societat, el pensament
filosòfic i estètic, el desenvolupament de les altres arts (arquitectura, pintura,
escultura, literatura, ...)
6. EL COMPOSITOR: PERÍODES D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA
Edat Mitjana (s. V – XIV)
Renaixement (s. XV – XVI)
Barroc (1600 – 1750) 1600: inicis de l’Òpera (Eurídice de J.Peri) 1750: mort de J.S. Bach
Classicisme (1750 – 1820) 1750: mort de J.S. Bach;
1820:figura de Beethoven
Romanticisme (1820 – 1900)
S. XX i XXI ( des de 1900):Impressionisme, Post-romanticisme, Dodecafonisme, Neoclassicisme, Música concreta, Música
electrònica, Música Aleatòria, Minimalisme, Jazz, Pop-rock,...
BARROC: INICI
Primera òpera representada: “Dafne” de Jacobo Peri, estrenada en 1594. Es va perdre.
Per això, es considera la primera òpera
“Eurídice”, de Jacobo Peri i Giulio
Caccini amb text de Rinuccini, estrenada
en 1600, en el Palau Pitti de Florència.
Fragments musicals a situar en el temps
1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r moviment
2. G. Gershwin: Summertime
3. Enric VIII: Pastime with good company
4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial
5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià
6. L.v. Beethoven: Per a Elisa
7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r moviment
8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you
9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 5
10. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah”
Fragments musicals a situar en el temps
1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r moviment - Barroc
2. G. Gershwin: Summertime – s.XX i XXI
3. Enric VIII: Pastime with good company - Renaixement
4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial - Romanticisme
5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià – Edat Mitjana
6. L.v. Beethoven: Per a Elisa – Romanticisme (Postclàssic)
7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r moviment - Classicisme
8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you – s. XX i XXI
9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 5 - Romanticisme
10. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah” - Barroc
7. ELEMENTS QUE INTERVENEN
Els elements que intervenen en el resultat d’una obra musical són:
1.
Compositor.
2.
Instruments/veu.
3.
Intèrpret/s.
4.
Públic.
7.1. LA VEU I LA SEVA TESSITURA
Veus femenines:
Soprano.
Mezzosoprano.
Contralt.
Veus masculines:
Tenor.
Baríton.
Baix.
ELS INTERPRETS (Música vocal)
Solista
Cor de cambra
Cor de veus blanques
Cor de veus iguals
Cor mixt:
Coral: cor mixt format per 30 ó 40 veus.
7.2. ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)
Idiòfons
Membranòfons
Cordòfons
Aeròfons
Electròfons
ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)
Idiòfons:
Vibra tot l’instrument.
Materials durs: fusta i metall.
Segons com es toquin:
Directament percutits: castanyoles, plats, etc.
Percutits amb baquetes: triangle, gong, etc.
ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)
Membranòfons:
Vibra una pell tensada.
Materials: pergamí, pell d’animal, fibres sintètiques.
Segons com es toquin:
Percutits amb baquetes: - de fusta: tambor - de feltre: timbal
Percutits amb les mans: panderetes, bongos.
ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)
Cordòfons:
Vibra una corda tensada.
Materials: budells d’animals, fibres vegetals, filaments metàlics, fibres sintètiques.
Segons com es toquin:
De corda percutida: amb martells accionats per un teclat (piano)
De corda puntejada: amb la mà (guitarra, arpa)
ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)
Aeròfons:
Vibra una columna d’aire.
Segons com es toquin:
De bufo humà:
Bisell: flauta.
Llengüeta: - simple: clarinet.
- doble: oboè.
Embocadura: trompeta.
De vent aconseguit mecànicament
Amb tubs: òrgan.
Sense tubs: acordió.
ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs. 1914)
Electròfons:
Fluctuacions de la corrent elèctrica.
Segons com es toquin:
Instruments tradicionals amb amplificador: guitarra elèctrica.
Instruments electrònics: òrgan electrònic.
ELS INTERPRETS (Música instrumental)
Solista
Conjunt de cambra/Orquestra de cambra
Orquestra simfònica
Banda
L’ORQUESTRA: Distribució
L’ORQUESTRA: Distribució
AUDICIÓ INSTRUMENTS
AUTOR: BENJAMIN BRITTEN (1913-1976)
TÍTOL: “GUIA DE LA ORQUESTA PARA JÓVENES” (Variaciones y fuga sobre un tema de Purcell, Op. 24)
INTÈRPRET: ORQUESTRA NACIONAL DE
FRÀNCIA
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
Analitzarem els següents elements:
Ritme
Melodia
Harmonia
Textura
Timbre – Instrumentació
Forma
Gènere
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
Per analitzar el RITME d’una música ens basarem:
a)
En la pulsació, regular o irregular
b)
En el compàs: binari, ternari, quaternari, si presenta un compàs irregular.
c)
Si presenta polirítmies (ritmes diferents en les diferents veus)
d)
Si presenta alguna línia purament rítmica
(instruments d’afinació no determinada)
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
Per analitzar la MELODIA d’una música ens basarem:
a) En la línia melòdica principal: en el disseny que formen les notes de la melodia més destacada (de notes conjuntes, amb salts o combinació de les dues)
b) L’àmbit o distància entre la nota més greu i la més aguda de la melodia principal (àmbit reduït o ample)
c) L’existència de més d’una línia melòdica.
d) El tipus d’escala en què està composta (normalment escales majors o menors)
e) L’estructura de la melodia (usant fragments repetits, variacions, etc.)
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
Per analitzar l’HARMONIA d’una música ens basarem:
a) En la construcció dels acords: a mida que avancem en la història de la música l’harmonia es torna de cada vegada més complexa.
b) En la construcció horitzontal o vertical de les línies melòdiques:
- Contrapuntística: es coneix així a la construcció
horitzontal, en ella totes les veus tenen importància.
- Harmònica: es coneix així a la construcció vertical i es
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
TEXTURA:
a)
Monofònica o monòdica
a)
Polifònica: contrapuntística
a)
Homofònica
COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA
TIMBRE - INSTRUMENTACIÓ
FORMA:
a) Formes majors/menors
b) Formes vocals/instrumental
c) Formes estructurades/lliures
GÈNERE:
a) Música religiosa/profana
b) Música popular/culta
EL GÈNERE
El gènere fa referència al contingut o a la funció de la composició.
Tipus:
a) - Música religiosa: - litúrgica: cant gregorià, missa, motet,...
- no litúrgica: oratori, passió,...
- Música profana.
b) - Música culta.
- Música popular: - folklòrica: típica d’un poble, d’una ètnia o d’una nació - lleugera: és la cançó de moda.
c) - Els seus continguts estan relacionats amb aspectes extramusicals:
Música descriptiva: té com objectiu descriure esdeveniments, elements de la naturalesa, sensació, personatge,...(sense utilitzar paraules)
Música programàtica: descriu un argument literari (sense tenir un text cantat) ex.
Poema simfònic
Música dramàtica: va lligada a la paraula ex. Òpera, opereta, sarsuela,...
MODEL D’AUDICIÓ MUSICAL
Títol de l’obra i autor
Contextualització (Situació de l’obra en el seu context)
Gènere (Instrumental/vocal, artístic/funcional)
Agrupació musical (Gran orquestra, orquestra de cambra, solistes, grups, etc.)
Moviment o tempo (Lent, ràpid, contrast,...)
Forma musical (Estructura)
Caràcter (La impressió o sensació que es desprèn de la música)
Temàtica (Idea original. Punt de partida per a la creació)
Característiques (Rítmiques. Melòdiques. Tímbriques.
Textura. Text. Recursos compositius. Etc.) Conclusions (Valoració personal)
ALTRES CONCEPTES
INTÈRVALS:
Distància que hi ha entre dues notes.
La distàncies entre les notes es mesura en tons i semitons.
ALTERACIONS:
Són signes que modifiques l’altura de les notes
Tipus: - Sostingut (#): puja un semitò l’altura de la nota.
- Bemoll (b): baixa un semitò l’altura de la nota.
- Becaire: anul·la l’efecte del # i del b.
Armadura
ESCALES
ALTRES CONCEPTES: ESCALES
ESCALES: és l’ordenació de les altures dels sons en una determinada sèrie de notes entre les que hi ha tons i
semitons.
Tipus d’escales:
Cromàtica: està formada per tons i semitons. Consta de 12 notes.
Diatònica: està formada por tons i semitons. Consta de 7 notes. Tipus:
Escales Majors: semitons entre 3ª-4ª nota i 7ª-8ª nota de l’escala. (Tonalitat Major)
Escales menors: semitons entre 2ª-3ª nota i 5ª-6ª nota de
ALTRES CONCEPTES: ESCALES
TONALITATS: podem reproduir escales amb la mateixa distribució de tons i semitons que les escales major (Do M.) i menor (la m.) des de qualsevol nota, afegint les alteracions (#, b)
necessàries. Apareixeran així totes les Tonalitats.
ARMADURA: per evitar que en determinades
tonalitats haguem d’escriure molts de signes
accidentals (#, b), aquests sostinguts i bemolls
es posen a l’inici del pentagrama i és el que es
denomina Armadura.
AUDICIÓ: Escala major/menor
1. COMPOSITOR:
Ludwig van Beethoven
OBRA: Simfonia núm. 5 en Do menor Op. 67
1er moviment: Allegro con brio 2. COMPOSITOR:
Antonio Vivaldi
OBRA: Les Quatre Estacions, Op. 8, núm. 1-4 Concert en Mi Major
RV 269 “La primavera”
1er moviment: Allegro