• No se han encontrado resultados

Escoltar i comprendre els grans compositors

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Escoltar i comprendre els grans compositors"

Copied!
54
0
0

Texto completo

(1)

“Escoltar i comprendre els grans compositors”

Introducció

Noemy Berbel Gómez

(2)

1. QUÈ ÉS LA MÚSICA?

‡ “Art educatiu per excel·lència; s'insereix en l'ànima i la forma en la virtut ” Platón s. V-VI a.C.

‡ “Habilitat d'examinar (…) la diversitat de sons (…) per mitjà de la raó i dels sentits ” Boecio s. VI

‡ “La més noble de les ciències humanes; cadascun ha de procurar aprendre-la amb preferència a les altres; ocupa el primer lloc entre les arts liberals ” Sto. Tomás s. XIII

‡ “Després de teologia, cap art pot ser igualat amb la música

… és un do sublim que Déu ens ha regalat ” M. Lutero s.

XVI

(3)

QUÈ ÉS LA MÚSICA?

‡

“La música és l'art de combinar els sons d'una manera agradable a l’oïda ” J.J. Rousseau S.

XVIII

‡

“La música és una revelació més alta que la

ciència o la filosofia ” L.v. Beethoven s. XVIII-XIX

‡

“La música és, abans de res, un art d'expressió, seriosa i sublim ” P. Dukas s. XIX– XX

‡

“La música, aquest meravellós llenguatge

musical, hauria de ser una font de comunicació ”

P. Casals s. XIX-XX

(4)

2. CLASSIFICACIÓ “BELLES ARTS”

‡

Arts plàstiques, estàtiques o de l’espai:

„ Pintura: color, llum, etc.

„ Escultura: formes, espais, etc.

„ Arquitectura: volum, espai, etc.

‡

Ars dinàmiques o del temps:

„ Poesia: rima, mètrica, etc.

„ Dansa: moviment, gest, etc.

„ Música: so, silenci, etc.

(5)

3. L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC

‡

Totes les arts impliquen creació. Però també impliquen comunicació, pel fet

que naixen dins d’una societat. L’artista es comunica amb el públic a través de la

seva obra.

‡

Entre l’autor (emissor) i el públic (receptor) s’estableix una cadena

comunicativa que ens permet percebre i

gaudir d’una obra musical.

(6)

L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC

‡

Què passa en el cas de la música?

COMPOSITOR OBRA INTÈRPRET PÚBLIC

DIRECTOR

ENREGISTRAMENT PARTITURA

(7)

L’ITINERARI FINS AL PÚBLIC

‡

Públic i intèrpret es fusionen: música en grup, els que l’escolten i la gaudeixen són els mateixos que la interpreten.

‡

El compositor interpreta: compositor i intèrpret una mateixa persona.

‡

L’intèrpret compon: quan s’improvisa, l’intèrpret també està creant (jazz).

‡

L’intèrpret no existeix: música electrònica, per

ordinador (les aparells la reprodueixen)

(8)

ELEMENTS QUE INTERVENEN

COMPOSITOR

INSTRUMENTS/

VEU

INTÈRPRET/S

CREADOR

OBRA DONA VIDA A

L’OBRA MITJANS

(9)

ELEMENTS QUE INTERVENEN

‡

Els elements que intervenen en el resultat d’una obra musical són:

1.

Compositor.

2.

Instruments/veu.

3.

Intèrpret/s.

4.

Públic.

(10)

4. L’AUDICIÓ MUSICAL

‡ La nostra llengua distingeix entre sentir i escoltar (“oir y escuchar”). Quan escoltam posam atenció.

‡ En l’audició musical podem distingir tres nivells o graus de consciència auditiva:

1. SENSORIALITAT: l’escolta passiva de la música com a “fons”

No suposa una autèntica audició, més bé, una escolta sensorial, inconscient.

2. SENSIBILITAT: suposa una audició més atenta, i dona lloc a que l’oient posi en joc la seva sensibilitat, els seus sentiments.

3. ESCOLTA COMPRENSIVA: exigeix una audició atenta i

profunda, amb l’objectiu d’analitzar el que hem escoltat i la comprensió de la seva estructura musical. Per això haurem de

(11)

5. L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL

5.1. ANÀLISI FORMAL

5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL

5.3. ANÀLISI DE CONTEXT

(12)

L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL

5.1. ANÀLISI FORMAL: cercar la idea/es principals de l’obra. Expressarem la

forma d’una peça musical mitjançant el seu esquema formal.

(ex. forma rondó, forma sonata)

(13)

LA FORMA D’UNA OBRA MUSICAL

‡

La Forma: és el resultat de l’organització del material sonor, triat pel compositor

per donar vida al seu projecte, és doncs, el esquema temporal del transcurs de

l’obra.

‡

Formes simples:

„

Binàries: formades por 2 seccions (A B)

„

Ternàries: formades per 3 seccions (A B A’)

(14)

LA FORMA:

ESTRUCTURES FORMALS

‡

Minuet: A B A’

‡

Rondó: A1 B A2 C A3

‡

Variació: presentar un tema musical i repetir-ho diverses vegades canviant

qualque cosa en cada una d’elles (canvis

d’ornamentació, harmonia, ritme, tempo,

mode, etc.)

(15)

TIPUS DE FORMES (Classificació)

‡ - Formes majors: consten de diferents moviments o són de grans dimensions.

- Formes menors: si consten d’un sol moviment o són de durada curta.

‡ - Formes vocals: si participa la veu.

- Formes instrumental: si és exclusivament per instruments.

‡ - Formes estructurades: si tenen un determinat esquema compositiu.

- Formes lliures: si no segueixen cap estructura.

P.ex.: Simfonia: forma instrumental orquestral major, estructurada en tres moviments.

(16)

ELEMENTS DE LA FORMA

‡

Motiu o cèl·lula: és la part més petita d’una

estructura melòdica que es pot identificar. Sol ser molt breu, però amb un caràcter expressiu i

rítmic definit. P.ex. Inici Simfonia núm. 40 de Mozart.

‡

Frase: és la formada per varis motius, acaba en una cadència (repòs musical) o semicadència. Les frases es divideixen en semifrases.

‡

Període o tema: és el que té en sí mateix sentit

musical ja complet, i per això sol estar formada

per diverses frases

(17)

L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL

5.2. ANÀLISI TÈCNIC-MUSICAL: implica el coneixement del so dels instruments i les seves característiques, així com les

diferents agrupacions instrumentals i vocals (la instrumentació de l’obra).

També hem de reconèixer la textura (monodia, polifonia, melodia

acompanyada) i altres elements

característics de la música relacionats amb

l’harmonia, ritme i melodia.

(18)

ELEMENTS DEL LLENGUATGE MUSICAL

A) El ritme: és l’ordre dels sons en el temps B) La melodia:

„ És la successió lineal de notes de distinta altura que configuren una idea musical.

„ És la successió de sons col·locats lògicament, formant frases o períodes amb el fi d’expressar una idea musical.

C) L’harmonia: és la combinació de tots els sons que es produeixen a la vegada

„ Acord: a partir d’una nota es col·loquen tres, quatre, cinc o més notes que sonen alhora. És la producció simultània de diferents sons.

D) La textura: és la forma en que es combinen el ritme, la melodia i

(19)

A)RITME

‡ Ritme binari: les marxes

‡ Ritme ternari: el vals i altres balls com el minuet

‡ Ritme quaternari

‡ S’indica mitjançant el compàs: p. ex.

Simples: 2 3 4 4 4 4

Compost: 6 9 12 8 8 8

(20)

AUDICIÓ: Ritme/compàs binari o ternari

1. COMPOSITOR: JOHANN STRAUSS

OBRA: “El Bello Danubio Azul, Vals” Op. 314

2. COMPOSITOR: JOHANN STRAUSS (PARE)

OBRA: “Marcha Radetzky”

Op. 228

(21)

INDICACIONS D’AIRE O MOVIMENT

‡

Són termes italians que indiquen el grau de

velocitat amb el que s’ha d’interpretar una obra musical:

„ Largo: Molt lent

„ Larghetto: Reposat

„ Adagio: Lent

„ Andante: Tranquil, però sense lentitud

„ Andantino: Menys tranquil que l’Andante

„ Allegretto: Menys de pressa que l’Allegro

„ Allegro: De pressa

„ Presto: Ràpid.

(22)

B) ELEMENTS QUE INTEGREN UNA OBRA MUSICAL: EL SO I LES SEVES QUALITATS

‡ Altura:

„ Velocitat de les vibracions per segon (freqüència)

„ Sons: aguts (major freqüència) i greus (menor)

„ Representació gràfica: línia melòdica

‡ Intensitat:

„ Amplitud d’ona de la vibració.

„ Sons: forts( major amplitud) i fluixos (menor)

„ Representació gràfica: matisos dinàmics (pp, p, mp, mf, f, ff, cresc., decresc., dimin., >, <, etc.)

‡ Durada:

„ Persistència de l’ona.

„ Sons: llargs i curts.

„ Representació gràfica: figures (rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, etc.

i els seus silencis)

‡ Timbre:

És permet distingir l’instrument o veu que està sonant.

(23)

D) TEXTURA: TIPUS

‡

Monofònica o monòdica: una sola línia

melòdica sense cap suport harmònic p. ex. Cant gregorià

‡

Polifònica: dues o més línies melòdiques que sonen a la vegada.

„ Contrapuntística: quan les veus o instruments entren successivament, normalment, en imitació.

‡

Homofònica: una melodia amb un

acompanyament basat en acords en què totes les

parts segueixen el mateix ritme de la melodia.

(24)

AUDICIÓ: Textures Musicals

1. Identificació

Monodia/polifonia

a) “Polorum Regina”

b) “Oh Virgo”

2. Polifonia contrapunt:

Cànon

Títol:“Beata Viscera”

(25)

L’ANÀLISI DE L’OBRA MUSICAL

5.3. ANÀLISI DE CONTEXT: implica

conèixer la biografia i l’obra dels grans compositors, la comprensió de les

característiques pròpies de cada època musical, així com la seva història,

costums, societat, el pensament

filosòfic i estètic, el desenvolupament de les altres arts (arquitectura, pintura,

escultura, literatura, ...)

(26)

6. EL COMPOSITOR: PERÍODES D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA

‡ Edat Mitjana (s. V – XIV)

‡ Renaixement (s. XV – XVI)

‡ Barroc (1600 – 1750) 1600: inicis de l’Òpera (Eurídice de J.Peri) 1750: mort de J.S. Bach

‡ Classicisme (1750 – 1820) 1750: mort de J.S. Bach;

1820:figura de Beethoven

‡ Romanticisme (1820 – 1900)

‡ S. XX i XXI ( des de 1900):Impressionisme, Post-romanticisme, Dodecafonisme, Neoclassicisme, Música concreta, Música

electrònica, Música Aleatòria, Minimalisme, Jazz, Pop-rock,...

(27)

BARROC: INICI

‡

Primera òpera representada: “Dafne” de Jacobo Peri, estrenada en 1594. Es va perdre.

‡

Per això, es considera la primera òpera

“Eurídice”, de Jacobo Peri i Giulio

Caccini amb text de Rinuccini, estrenada

en 1600, en el Palau Pitti de Florència.

(28)

Fragments musicals a situar en el temps

1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r moviment

2. G. Gershwin: Summertime

3. Enric VIII: Pastime with good company

4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial

5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià

6. L.v. Beethoven: Per a Elisa

7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r moviment

8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you

9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 5

10. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah”

(29)

Fragments musicals a situar en el temps

1. A. Vivaldi: Les quatre estacions: La primavera. 1r moviment - Barroc

2. G. Gershwin: Summertime – s.XX i XXI

3. Enric VIII: Pastime with good company - Renaixement

4. R. Wagner: Lohengrin. Marxa nupcial - Romanticisme

5. Alleluia. Dies sanctificatus, cant gregorià – Edat Mitjana

6. L.v. Beethoven: Per a Elisa – Romanticisme (Postclàssic)

7. W.A. Mozart: Petita serenata nocturna K. 525. 1r moviment - Classicisme

8. L. White: Dr. Jackie/Africa talks to you – s. XX i XXI

9. J. Brahms: Dansa hongaresa núm. 5 - Romanticisme

10. G.F. Händel: El Messies. “Hallelujah” - Barroc

(30)

7. ELEMENTS QUE INTERVENEN

‡

Els elements que intervenen en el resultat d’una obra musical són:

1.

Compositor.

2.

Instruments/veu.

3.

Intèrpret/s.

4.

Públic.

(31)

7.1. LA VEU I LA SEVA TESSITURA

‡

Veus femenines:

„ Soprano.

„ Mezzosoprano.

„ Contralt.

‡

Veus masculines:

„ Tenor.

„ Baríton.

„ Baix.

(32)

ELS INTERPRETS (Música vocal)

‡

Solista

‡

Cor de cambra

‡

Cor de veus blanques

‡

Cor de veus iguals

‡

Cor mixt:

„ Coral: cor mixt format per 30 ó 40 veus.

(33)

7.2. ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)

‡

Idiòfons

‡

Membranòfons

‡

Cordòfons

‡

Aeròfons

‡

Electròfons

(34)

ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)

‡

Idiòfons:

„

Vibra tot l’instrument.

„

Materials durs: fusta i metall.

„

Segons com es toquin:

‡ Directament percutits: castanyoles, plats, etc.

‡ Percutits amb baquetes: triangle, gong, etc.

(35)

ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)

‡

Membranòfons:

„ Vibra una pell tensada.

„ Materials: pergamí, pell d’animal, fibres sintètiques.

„ Segons com es toquin:

‡ Percutits amb baquetes: - de fusta: tambor - de feltre: timbal

‡ Percutits amb les mans: panderetes, bongos.

(36)

ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)

‡

Cordòfons:

„ Vibra una corda tensada.

„ Materials: budells d’animals, fibres vegetals, filaments metàlics, fibres sintètiques.

„ Segons com es toquin:

‡ De corda percutida: amb martells accionats per un teclat (piano)

‡ De corda puntejada: amb la mà (guitarra, arpa)

(37)

ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs)

‡ Aeròfons:

„ Vibra una columna d’aire.

„ Segons com es toquin:

‡ De bufo humà:

ƒ Bisell: flauta.

ƒ Llengüeta: - simple: clarinet.

- doble: oboè.

ƒ Embocadura: trompeta.

‡ De vent aconseguit mecànicament

ƒ Amb tubs: òrgan.

ƒ Sense tubs: acordió.

(38)

ELS INSTRUMENTS MUSICALS (Classificació C. Sachs. 1914)

‡

Electròfons:

„

Fluctuacions de la corrent elèctrica.

„

Segons com es toquin:

‡ Instruments tradicionals amb amplificador: guitarra elèctrica.

‡ Instruments electrònics: òrgan electrònic.

(39)

ELS INTERPRETS (Música instrumental)

‡

Solista

‡

Conjunt de cambra/Orquestra de cambra

‡

Orquestra simfònica

‡

Banda

(40)

L’ORQUESTRA: Distribució

(41)

L’ORQUESTRA: Distribució

(42)

AUDICIÓ INSTRUMENTS

‰

AUTOR: BENJAMIN BRITTEN (1913-1976)

‰

TÍTOL: “GUIA DE LA ORQUESTA PARA JÓVENES” (Variaciones y fuga sobre un tema de Purcell, Op. 24)

‰

INTÈRPRET: ORQUESTRA NACIONAL DE

FRÀNCIA

(43)

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

Analitzarem els següents elements:

‡

Ritme

‡

Melodia

‡

Harmonia

‡

Textura

‡

Timbre – Instrumentació

‡

Forma

‡

Gènere

(44)

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

Per analitzar el RITME d’una música ens basarem:

a)

En la pulsació, regular o irregular

b)

En el compàs: binari, ternari, quaternari, si presenta un compàs irregular.

c)

Si presenta polirítmies (ritmes diferents en les diferents veus)

d)

Si presenta alguna línia purament rítmica

(instruments d’afinació no determinada)

(45)

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

Per analitzar la MELODIA d’una música ens basarem:

a) En la línia melòdica principal: en el disseny que formen les notes de la melodia més destacada (de notes conjuntes, amb salts o combinació de les dues)

b) L’àmbit o distància entre la nota més greu i la més aguda de la melodia principal (àmbit reduït o ample)

c) L’existència de més d’una línia melòdica.

d) El tipus d’escala en què està composta (normalment escales majors o menors)

e) L’estructura de la melodia (usant fragments repetits, variacions, etc.)

(46)

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

Per analitzar l’HARMONIA d’una música ens basarem:

a) En la construcció dels acords: a mida que avancem en la història de la música l’harmonia es torna de cada vegada més complexa.

b) En la construcció horitzontal o vertical de les línies melòdiques:

- Contrapuntística: es coneix així a la construcció

horitzontal, en ella totes les veus tenen importància.

- Harmònica: es coneix així a la construcció vertical i es

(47)

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

‡

TEXTURA:

a)

Monofònica o monòdica

a)

Polifònica: contrapuntística

a)

Homofònica

(48)

COM IDENTIFICAR L’ESTIL I L’ÈPOCA D’UNA MÚSICA

‡ TIMBRE - INSTRUMENTACIÓ

‡ FORMA:

a) Formes majors/menors

b) Formes vocals/instrumental

c) Formes estructurades/lliures

‡ GÈNERE:

a) Música religiosa/profana

b) Música popular/culta

(49)

EL GÈNERE

‡ El gènere fa referència al contingut o a la funció de la composició.

‡ Tipus:

a) - Música religiosa: - litúrgica: cant gregorià, missa, motet,...

- no litúrgica: oratori, passió,...

- Música profana.

b) - Música culta.

- Música popular: - folklòrica: típica d’un poble, d’una ètnia o d’una nació - lleugera: és la cançó de moda.

c) - Els seus continguts estan relacionats amb aspectes extramusicals:

‡ Música descriptiva: té com objectiu descriure esdeveniments, elements de la naturalesa, sensació, personatge,...(sense utilitzar paraules)

‡ Música programàtica: descriu un argument literari (sense tenir un text cantat) ex.

Poema simfònic

‡ Música dramàtica: va lligada a la paraula ex. Òpera, opereta, sarsuela,...

(50)

MODEL D’AUDICIÓ MUSICAL

‡ Títol de l’obra i autor

‡ Contextualització (Situació de l’obra en el seu context)

‡ Gènere (Instrumental/vocal, artístic/funcional)

‡ Agrupació musical (Gran orquestra, orquestra de cambra, solistes, grups, etc.)

‡ Moviment o tempo (Lent, ràpid, contrast,...)

‡ Forma musical (Estructura)

‡ Caràcter (La impressió o sensació que es desprèn de la música)

‡ Temàtica (Idea original. Punt de partida per a la creació)

‡ Característiques (Rítmiques. Melòdiques. Tímbriques.

Textura. Text. Recursos compositius. Etc.) Conclusions (Valoració personal)

(51)

ALTRES CONCEPTES

‡

INTÈRVALS:

„ Distància que hi ha entre dues notes.

„ La distàncies entre les notes es mesura en tons i semitons.

‡

ALTERACIONS:

„ Són signes que modifiques l’altura de les notes

„ Tipus: - Sostingut (#): puja un semitò l’altura de la nota.

- Bemoll (b): baixa un semitò l’altura de la nota.

- Becaire: anul·la l’efecte del # i del b.

„ Armadura

ESCALES

(52)

ALTRES CONCEPTES: ESCALES

‡ ESCALES: és l’ordenació de les altures dels sons en una determinada sèrie de notes entre les que hi ha tons i

semitons.

‡ Tipus d’escales:

„ Cromàtica: està formada per tons i semitons. Consta de 12 notes.

„ Diatònica: està formada por tons i semitons. Consta de 7 notes. Tipus:

‡ Escales Majors: semitons entre 3ª-4ª nota i 7ª-8ª nota de l’escala. (Tonalitat Major)

Escales menors: semitons entre 2ª-3ª nota i 5ª-6ª nota de

(53)

ALTRES CONCEPTES: ESCALES

‡

TONALITATS: podem reproduir escales amb la mateixa distribució de tons i semitons que les escales major (Do M.) i menor (la m.) des de qualsevol nota, afegint les alteracions (#, b)

necessàries. Apareixeran així totes les Tonalitats.

‡

ARMADURA: per evitar que en determinades

tonalitats haguem d’escriure molts de signes

accidentals (#, b), aquests sostinguts i bemolls

es posen a l’inici del pentagrama i és el que es

denomina Armadura.

(54)

AUDICIÓ: Escala major/menor

1. COMPOSITOR:

Ludwig van Beethoven

OBRA: Simfonia núm. 5 en Do menor Op. 67

1er moviment: Allegro con brio 2. COMPOSITOR:

Antonio Vivaldi

OBRA: Les Quatre Estacions, Op. 8, núm. 1-4 Concert en Mi Major

RV 269 “La primavera”

1er moviment: Allegro

Referencias

Documento similar

TRADICIONALS DELS ARXIUS, SEMBLA QUE ELS PROGRAMES D’ACTUACIÓ SÓN ELS QUE FARAN QUE EL NOSTRE SERVEI PÚBLIC SIGA MÉS “VISIBLE”.... FUNCIÓ I PROJECCIÓ SOCIAL

22 Els espais públics que conformen l’àmbit d’estudi són els carrers que envolten cada centre educatiu, principalment el carrer d’accés, i aquells itineraris

Com diuen els bookcrossers més veterans: «El 80% dels llibres es perden, i són més els bookcrossers que acaben comprant que no pas els que troben llibres perduts.» Però això no

A més, en un dels estudis d’aquest volum Fishman examina les principals variables que intervenen en els conflictes arreu del món i demostra que, quan la diversitat lingüística

A MÉS DEL QUE S’HA ESPECIFICAT PER ALS NIVELLS A2 I B1, el candidat és capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals, els detalls específics

Les Festes del Carrer són unes festes molt esti- mades per petits i per grans, i seguiran celebrant-se i estimant-se a la vila de Capellades, tal com s’ha fet en els darrers

A MÉS DEL QUE S’HA ESPECIFICAT PER AL NIVELL A2, el candidat és capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants

Les adaptacions curriculars significatives són les diferents modificacions que farem en els objectius, els continguts, les activitats, la metodologia, els criteris i els procediments