El grup de les plantes amb flors i llavors representa el grau evolutiu més alt dels vegetals i té les característiques següents:

34  Descargar (0)

Texto completo

(1)

PLANTES SUPERIORS

(2)

El grup de les plantes amb flors i llavors representa el grau evolutiu més alt dels vegetals i té les característiques següents:

(3)

• L’estructura de corm presenta fulles, tija i arrels completament desenvolupades.

• Són vegetals amb un sistema de vasos conductors ben desenvolupat.

• Els òrgans reproductors masculins han generat una nova estructura, el gra de pol—len, que s’encarrega de contenir i transportar els gàmetes masculins fins a l’òvul. Això els permet independitzar-se de la presència d’aigua i colonitzar ambients molt més secs que no pas les molses i les falgueres.

(4)

• Un cop produïda la fecundació, es forma la llavor a partir de la qual germina la nova planta. La llavor pot suportar períodes secs o desfavorables en general, cosa que comporta un gran avantatge en comparació amb els vegetals inferiors.

(5)

Els vegetals cormòfits s’organitzen en dues categories en funció de les característiques de la tija:

a) Plantes herbàcies. Tenen la tija verda i tendra i són de mida petita. El seu cicle vital no acostuma a anar més enllà dels dos anys de vida. La civada i la margarida en són exemples.

(6)

L’@rr_l.- és l’òrgan de la planta que creix, normalment, cap a l’interior del sòl. Consta de les següents parts:

- Coll , zona que s’uneix amb la tija.

- Zona de ramificació, on neixen les arrels secundàries.

- Zona de creixement, formada per cèl—lules que es divideixen contínuament.

- Zona pilífera on estan els pèls absorbents.

- Còfia, punta de l’arrel que van penetrant cap a l’interior del sòl.

(7)
(8)

L’@rr_l té les funcions de:

a) Fixar la planta al sòl.

b) Absorbir l’aigua i les sals minerals.

c) Emmagatzemar substàncies.

(9)

L[ Tij[.- normalment és un òrgan de forma cilíndrica i allargada, quasi sempre aeri, que sol tenir ramificacions secundàries (branques). Creix en sentit contrari a la gravetat. Consta de les següents parts.

- Iema principal, zona de creixement de la tija.

- Iema secundària, zones d’on surten fulles.

- Nus, zones d’on surten fulles o branques.

- Entrenús, zona entre dos nusos.

(10)
(11)

L[ Tij[ té les següents funcions:

- Unir i suportar la resta d’òrgans.

- Transportar la saba bruta i l’elaborada.

- Emmagatzemar substàncies.

- Reproduir-se asexualment.

(12)

L_s Full_s.- Són òrgans verds i laminars, de creixement limitat, que surten dels nusos.

S’orienten en direcció a la llum, i en moltes espècies presenten nàsties. Consta de:

- Pecíol o part que s’uneix amb la tija.

- Nervis són els vasos conductors.

- Anvers o Limbe, és la cara superior que rep la llum i la més lluent.

(13)
(14)

L[ Full[ té les següents funcions:

- Regular l’intercanvi de gasos (aigua, oxigen i diòxid de carboni) entre la planta i l’atmosfera.

- Fer la Fotosíntesi.

(15)

Cons i Flors.- són l’aparell reproductor. Són els llocs on es formen els gàmetes masculins i femenins, respectivament, i on es produeix la fecundació i l’aparició de la llavor.

(16)

Cons (Pinyes)

(17)

Flor.- normalment té una part masculina i una part femenina i consta de:

- Corol·l[, formada per fulles de colors anomenades pètals que atrauen insectes i ocells. De vegades a la base contenen òrgans que fabriquen nèctar i substàncies oloroses. Si tots els pètals són iguals es diu que la flor presenta simetria radial. En cas contrari té simetria bilateral.

(18)

Flor:

- L’@n^ro]_u, és la part masculina. Està format pels estams. Cada estam consta d’un filament i una antera que conté unes bosses anomenades sacs pol—línics on es troben els grans de pol—len.

(19)

Corol·la

(20)

Flor:

- El Gin_]_u, és la part femenina de la flor.

Està format per diversos carpels. Cada carpel presenta: l’ovari, que es troba a la base i conté els òvuls; l’estil, tub que comunica amb l’exterior, i l’estigma que és l’extrem de l’estil.

(21)
(22)

Flor:

- P_^un]l_ flor[l o P_^i]l_, és la branqueta que sosté la flor.

- C[lz_, està format per unes fulles verdes anomenades sèpals.

El Calze i la Corol—la constitueixen el Periant.

(23)

Les flors poden presentar-se aïllades o formant agrupacions que surten de la mateixa tija anomenades inflorescències.

Les flors poden presentar nàsties.

(24)

Tipus ^_ flors

Es poden diferenciar dues categories de flors atenent a la presència i disposició dels òrgans reproductors masculins i femenins:

 Flor h_rm[fro^it[Flor h_rm[fro^it[Flor h_rm[fro^it[Flor h_rm[fro^it[ és la que aplega els dos òrgans sexuals, masculí (androceu) i femení (gineceu), en una mateixa flor. Les flors hermafrodites són característiques de la majoria d’angiospermes.

 Flor unis_xu[^[Flor unis_xu[^[Flor unis_xu[^[Flor unis_xu[^[ presenta un òrgan sexual únic, androceu o gineceu; per tant, són flors masculines o femenines. Les flors unisexuades són pròpies de les gimnospermes, tot i que també n’hi ha en les angiospermes.

(25)

Flors h_rm[fro^it_s

(26)

Flors unis_xu[^_s

(27)

Es poden distingir dos grups d’individus amb flor unisexuada:

a) Espècies monoiques: són les que presenten la flor masculina i la flor femenina en un mateix individu.

b) Espècies dioiques: la flor masculina i la flor femenina es troben en individus diferents.

(28)

Les Plantes superiors s’organitzen en dues categories en funció de les característiques de la tija:

a) Plantes herbàcies. Tenen la tija verda i tendra i són de mida petita. El seu cicle vital no acostuma a anar més enllà dels dos anys de vida. La civada i la margarida en són exemples.

(29)

Pl[nt_s h_r\à]i_s

(30)

b) Plantes llenyoses. Tenen la tija dura i llenyosa.

Se’n poden distingir dos grups:

• Arbusts. Són plantes de tija llenyosa, però sense una tija principal. Totes les tiges sorgeixen i es ramifiquen des de la base. No superen els 5 metres d’alçada. En són exemples el baladre i el llentiscle.

• Arbres. Són plantes de tija llenyosa amb una tija principal, el tronc, a partir de la qual broten les tiges secundàries, les branques. Poden superar els 5 metres d’alçada. En són exemples el roure i el castanyer.

(31)

@r\r_s

(32)

@r\usts

(33)

Les plantes superiors es divideixen en dos grans grups:

• les gimnospermes.

• Les angiospermes.

(34)

FI

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :