DOMUS DEL C/ AVINYÓ, 15 (Barcelona. Barcelonès)

MEMÒRIA D’INTERVENCIÓ

DOMUS DEL C/ AVINYÓ, 15 (Barcelona. Barcelonès)

MEMÒRIA DELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ PROJECTE MUSEOGRÀFIC DE LES RESTES ROMANES

(març 2015) antecedents (2004-2013-2014)

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 2 SUMARI

1. Fitxa Tècnica. 3

2. Introducció. 4

3. Antecedents.

3.1 2004. Extracció de pintures murals 9

3.2 2013 – 2014. Treballs de neteja i manteniment 12

4. 2015. Projecte museogràfic. Restauració i adequació.

4.1 Criteris i metodologia 22

4.2 Plànol de situació de les intervencions 23

4.3 Treballs realitzats 24

5. Conclusions. 29

6. Dades. 30

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 3 1. FITXA TÈCNICA

Convocatòria: RESOLUCIÓ CMC/254/2010, de 12 de març de 2015, per la qual s’autoritza a la intervenció arqueològica preventiva de restauració i adequació de la domus del carrer Avinyó, 15 (Barcelona)

Expedient: R/N 470 K121- NB- 2015/1-12050

Motivació: Projecte museogràfic de les restes romanes documentades a la finca

Persona o Institució

autoritzada: Ajuntament de Barcelona (ICUB) Lloc de la intervenció: Avinyó, 15.

Població: Barcelona

Comarca: Barcelonès

Direcció de la intervenció: Alfonsa Saavedra Rol

(Gamarra&García, conservació i restauració, S.L.) Activitat autoritzada: restauració i adequació de les estructures arqueológiques Terminis de realització: del 14 al 23 de març de 2015

Lloc de dipòsit provisional

de les restes: Museu d’Història de Barcelona Arqueòleg territorial: Joaquim Folch Soler

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 4 2. INTRODUCCIÓ

La Domus Avinyó és una casa romana al subsòl de la finca del Carrer d'Avinyó número 15 de Barcelona. L'espai, un dels centres del Museu d'Història de Barcelona MUHBA, està ubicat a l'antic suburbium, el suburbi de la ciutat, traspassada la muralla romana, de la que se'n conserven restes. Al llarg de les vies que conduïen a la ciutat hi havia necròpolis. Convivien zones d'hàbitat i de producció, destinades a la metal·lúrgia, la terrisseria, la salaó, etc., amb vil·les suburbanes, dedicades bàsicament a la vinya, i producció de vi.

L’intervallum era un carrer que recorria el traçat de la muralla pel seu interior. Servia per afavorir un accés ràpid a qualsevol punt. A Bàrcino va ser urbanitzat molt aviat, perdent la seva funció. Tenia una amplada d'uns 7,5 m en aquesta zona on, en un primer moment, va haver-hi un porxo. La domus va engrandir-se, agafant una part del carrer, on s'hi va construir un forn de grans dimensions, que estaria dedicat a la cocció de pa i relacionat amb alguna taverna o botiga per vendre'l.

Planta en 3D de la Domus Avinyó, 15

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 5 L'any 2004, arran de les obres de rehabilitació de l'edifici de propietat municipal, al carrer

d'Avinyó, 15, es va dur a terme una intervenció arqueològica feta per l'empresa ATICS, sota la direcció tècnica d'Adriana Vilardell, i gestionada pel Servei d'Arqueologia. Aquesta excavació va documentar les restes d'una domus romana, l'origen de la qual es pot ubicar al segle I, i que es va reformar fins al segle IV. El fet més rellevant de la intervenció va ser la troballa d'un gran conjunt de pintura mural, únic fins al moment a la ciutat de Barcelona, de gran qualitat tècnica i decorativa.

Les restes que es coneixen dels habitatges romans de Barcelona són el testimoni de cases riques amb un elevat grau de representació, cases que dins les seves parets privades desenvolupaven funcions públiques. Estaven decorades amb mosaics i pintures murals de molta qualitat, la majoria de les quals tenien, fins i tot, un bany privat amb tot el recorregut. Pel que fa a la domus Avinyó, les restes conservades corresponen a tres habitacions, dues formen part d'un triclini, sala de banquets, espai per a rebre i menjar, i l'altra és un cubiculum, cambra del senyor.

El triclini o sala de banquets estava format per una avantcambra i l'espai principal.

Posteriorment, al segle III dC, es divideix en dos per un envà. Cada habitació presenta un paviment diferenciat, d'opus sectile i mosaic respectivament i s'obririen cap al peristil, un gran pati interior que els hi proporcionava llum i aire. Aquesta part de la casa estava destinada als àpats i banquets, que es realitzaven ajaguts sobre tres llits (lectus) disposats en forma d'U amb una tauleta central, rodona (mensa) o quadrada (cibilla). Així ho marca el dibuix compositiu del seu mosaic.

Paviment opus sectile

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 6 Paviment de mosaic

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 7

 El cubiculum (la tercera habitació), és on es va recuperar el conjunt més important de pintures de la casa. La cambra responia tant a un ús públic com privat, complementant la recepció de convidats del triclini i, propiciant un espai més íntim per les reunions socials.

Curiosament, el luxe pictòric no es manifesta al paviment, format per un opus signinum i situat a uns 40 cm per sota del nivell de les altres habitacions. Segurament per la forma del terreny, ja que la domus es troba en un dels vessants del turó. Es coneixen com cubiculae de dia (cambres del llit diürnes) i en aquests àmbits es podien realitzar recitals literaris privats, negocis o relacions sexuals, entre altres activitats. A part d'un llit (lectus), en aquestes habitacions s'hi podien trobar bancs i seients de diverses mides, una taula per a l'estudi i també arques per guardar objectes.

Pintures murals

L’espai productiu: Cap al segle III dC, coincidint amb la darrera reforma de la domus, es documenta la presència d'una àrea de producció al voltant d'un forn d'importants dimensions, que es relaciona amb la producció de pa, a la zona de l'intervallum. També s'ha documentat la part inferior d'un molí de procedència itàlica, reaprofitat en el darrer moment com a pica, cosa que confirma la producció de pa des d'un inici de funcionament de la domus. Pel que fa a la propietat del forn, no es descarta que sigui del dominus de la casa. L'ocupació de l'espai públic per interessos particulars és un fet que es repeteix a diversos carrers de Bàrcino, especialment cap al segle III d C, moment de reformes urbanes importants. ¹

1Informació extreta de «Domus Avinyó. Dossier». MUHBA, Abril 2015. [Consulta: 25 agost 2015].

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 8 Zona productiva

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 9 3. ANTECEDENTS

3.1. Any 2004 . Extracció de pintures murals

Amb antelació a la intervenció final de restauració i adequació de les restes dintre del projecte museogràfic realitzat a l’any 2015, l’empresa Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L.

ja va realitzar, durant l’excavació d’aquest conjunt arqueològic, l’extracció d’un conjunt de pintures murals.

Extracció per sectors de les pintures

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 10 Els fragments de pintura s’extreien individualment o per grups, un cops aquests estaven

engassats, amb gasses de cotó i paraloid B-72 al 10% en acetona. Es realitzaven neteges suaus de la terra superficial. Un cop treslladades a les dependències del Servei d’Arqueologia de la Ciutat i va realitzar una primera neteja, classificació i emmagatzematge en safates de plàstic.

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 11 Classificació i emmagatzematge de les pintures murals

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 12 3.2. Anys 2013-2014. Treballs de neteja i manteniment.

Durant el temps que el conjunt va estar sense museïtzar, es van realitzar en diferents moments tasques de neteja i consolidació d’urgència per tal de mantenir un bon estat de conservació.

Principalment es tractaven de treballs de:

 Neteja de pols i terra superficial damunt d’estructures i paviments.

 Extracció de gases deteriorades Consolidació de vores de mosaic, mitjançant injecció de

PLM ® (morter d’injecció en base a calç natural). Bisellat de les vores.

Eliminació de gases, consolidació i bisellat

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 13

 Bisellat de pintura mural. Suport provisional.

Construcció d’un suport de foam® per recolzar la pintura

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 14

 Subjecció dels fragments de la pedra de molí; amb la finalitat de no perdre els fragments, durant els treballs de construcció de l’obra de construcció.

 En cada una d’aquestes intervencions es recollien i documentaven diferents fragments de pintura mural que anaven apareixen.

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 15

 Durant aquest període també es realitza l’estudi dels diferents elements arqueològics.

Croquis de l’opus sectile

Dibuix del mosaic de tessel·les

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 16

 Treballs de control i ajuda als professionals que realitzaven la obra. Control de la col·locació de les passarel·les de fusta, i protecció de les estructures.

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 17

 Restauració de la pedra de molí. Durant la fase de l’adequació de la sala d’exposició es realitzen els treballs de unió dels fragments i ubicació de la peça de molí. Es tracta d’una peça de pedra que es trobava fragmentada, de grans dimensions. Un cop ubicada la peça es treu la cinta de foam que unia els fragments i s’enganxen amb adhesiu nitrocel·lulòsic i epoxídic.

Croquis del sistema d’exposició

Per evitar que reposi directament sobre el terreny natural (i evitar així l’aportació d’humitat), es col·loca primer una superfície quadrangular recoberta de foam i s’anivella i fixa la peça sobre fustes hidrofugades.

Aquesta operació requereix de la utilització d’un polispast per poder-la moure.

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 18 Trasllat de la peça a la seva ubicació final

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 19 Extracció del foam (sistema subjecció)

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 20

Restauració de la peça de molí

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 21 Aspecte final de la peça

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 22 4. 2015. PROJECTE MUSEOGRÀFIC. RESTAURACIÓ I ADEQUACIÓ.

4.1. Criteris i metodologia

Durant l’any 2015 s’inicia la fase d’adequació de les restes dins del projecte museogràfic.

La intervenció es basa en els següents criteris ja adoptats en les fases anteriors :

 Utilització de materials reversibles i afins als materials emprats en origen.

 Mínima intervenció necessària per garantir la conservació dels materials.

 Cooperar amb l’equip interdisciplinar implicat al projecte, per aportar conceptes i solucions que ajudin a facilitar la lectura del monument al visitant.

La metodologia per realitzar els treballs és la següent :

 Neteja general de la superfície de les estructures, i consolidació dels punts o elements dels murs i paviments amb problemes de cohesió.

 Aportació de solucions als diferents professionals que requereixen els nostre coneixements (mobilitat per l’espai, protecció d’estructures, etc).

 Documentació fotogràfica i informe dels treballs.

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 23 4.2 . Plànol de situació de les intervencions

Ubicació de les restes arqueològiques dins de l’edifici (planimetria : empresa Atics)

Elements principals intervinguts (planimetria : empresa Atics)

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 24 4.3. Treballs realitzats

La neteja es realitza de forma mecànica amb raspalls i paletines i amb aspirador dels dipòsits de terra i pols de l’obra.

Es repassen els bisells de les pintura i s’intensifica la neteja de la superfície per mitjans mecànics i químic (mixta d’aigua destil·lada i alcohol/acetona).

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 25 També aportem ajuda durant el procés de trasllat de les pintures mural, restaurades per l’empresa

Abac.

El patrimoni més rellevant que s'ha recuperat d'aquest espai és un gran conjunt de pintura mural, pintades al fresc amb retocs en sec, del IV estil pompeià i estil provincial, que no havia estat mai documentat a Barcelona i que daten del segle I – II d C.

Les pintures exhumades de la domus Avinyó són d'una gran qualitat tècnica, compositiva i cromàtica. Van ser realitzades per un taller d'artesans que coneixia molt bé la pintura que s'estava desenvolupant a la península Itàlica i en aquells moments, models que es van expandir arreu de les províncies de l'Imperi. L'elevada factura i la complexitat artística de les pintures implica la presència d'un pintor molt especialitzat i d'un propietari de refinada cultura de la societat de Bàrcino.

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 26 El conjunt millor conservat del jaciment es van recuperar a l'habitació 3, el cubiculum. Els

restauradors van poder extreure part dels murals de les parets i del sostre. Una de les pintures més destacades és el sostre, que presenta una luxosa decoració on s'hi troben diferents faixes amb motius florals i geomètrics, i s'ha conservat part d'un dels motius centrals. A l'interior del rombe, es representa el Rapte de Ganimedes envoltat de sanefes i motius florals, tot combinat amb motllures. Així mateix hi ha un gran nombre de decoració geomètrica i vegetal. Les sanefes o motius geomètrics solien separar panells amb decoracions diferents.

També s'ha documentat un amoret, es tracta d'un noi despullat i alat que duu un arc. L'altra representació figurada és una imatge de la musa Terpsícore. És la musa de la dansa i el cant coral i sempre es representava amb una lira marcant el compàs, com la d'aquesta pintura. La figura devia estar situada en el centre d'un panell groc de la zona mitjana d'un dels murs del triclini o sala de banquets, probablement el mur sud. Un altre tema representant a les pintures de la domus són les arquitectures fictícies. La pintura d'elements arquitectònics com poden ser columnes, canelobres, portes o finestres donava noves perspectives de l'espai en un cert efecte de

“ trampantojo” (“d’engany davant de l’ull”, del francés trompe-l'œil), es una tècnica que intenta enganyar a la vista jugant amb l’entorn (real o simulat), la perspectiva, l’ombrejat i d’altres efectes òptics i de fingiment, aconseguint una "realitat intensificada" o "substitució de la realitat". ²

2http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/pintures-murals-romanes-de-la-domus-davinyo

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 27 Transcurs del treballs

Detall de la pedra de molí

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 28 Aspecte final de l’espai expositiu

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 29 5. CONCLUSIONS

Els processos de neteja i consolidació han assolit els següents objectius:

 Confirmar que els processos realitzats a les anteriors intervencions han complert la seva funció preventiva. Del que es dedueix que es molt important planificar fases de control i neteja de les restes arqueològiques durant el procés de construcció de l’espai que les envolta. Es insuficient plantejar el tapat de les estructures fins al moment de ser museïtzades.

 El seguiment de la intervenció es molt important a l’hora de valorar, reafirmar o modificar els processos de conservació preventiva, i en general de l’estat del conjunt arqueològic. Com a exemple es va constatar l’aparició d’alguns fongs puntuals degut a la desconnexió del sistema d’aeració, que va ser resolt en poc temps.

 Recomanem una revisió i manteniment anual per identificar i pal·liar a temps qualsevol patologia agreujada o de nova aparició.

Gamarra & Garcia, conservació i restauració, S.L 30 6. DADES

Direcció Tècnica :

Agustín Gamarra Campuzano Mª José Garcia Mulero

Tècnic restauradora:

Alejandra Miró Mangin

Alfonsa Saavedra Rol (titular permís direcció) Montserrat Soriano Presumido

Intervenció realitzada als mesos de març de 2015

Signat,

Mª José García Mulero Alfonsa Saavedra Rol

Gamarra & Garcia, Restauradora Conservació i restauració, S.L.

Gamarra & Garcia, Conservació i restauració, S.L.

Passeig Albers, nº 63, 08198 St. Cugat del Vallès (Barcelona) 93 674 78 14 – 630 90 78 77 / 78

www.gamigar.com - [email protected]