Estudi de rehabilitació i canvi d'ús de local a Manacor

Texto completo

(1)Facultat de Ciències. Memòria del Treball de Fi de Grau. ESTUDI DE REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR Joan Mas Ballester EPSU0677 Grau en Edificació Any acadèmic 2015-16. DNI de l’alumne: 43229084D Treball tutelat per Joan Muñoz Gomila EPS- Escola Politècnica Superior S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació. Paraules clau del treball: Rehabilitació,Canvi d’ús, Estel de Llevant,Manacor,Centre Social. Autor. Sí X. No. Tutor. Sí X. No.

(2) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. ÍNDEX 1.. RESUM .............................................................................................................................. 4. 2.. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 7. 3.. 2.1.. METODOLOGIA .......................................................................................................... 8. 2.2.. OBJECTIUS ................................................................................................................. 9. PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI EXISTENT ............................................................................... 10 3.1.. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT ...................................................................................... 11. 3.2.. ENTORN................................................................................................................... 11. 3.3.. NORMATIVA VIGENT ............................................................................................... 12. 3.4.. ESTEL DE LLEVANT ................................................................................................... 12. 3.5.. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI .......................................................................................... 16. 3.6.. DESCRIPCIÓ CONSTRUCTIVA .................................................................................... 17. 3.6.1.. FONAMENTACIÓ .............................................................................................. 17. 2.6.2.. ESTRUCTURA PORTANT ELEMENTS VERTICALS ................................................. 17. 3.6.2.. ELEMENTS HORITZONTALS ............................................................................... 19. 3.6.3.. COBERTES ........................................................................................................ 20. 3.6.4.. PAVIMENT ....................................................................................................... 21. 3.6.5.. FUSTERIES ........................................................................................................ 21. 3.6.6.. REVESTIMENTS ................................................................................................ 22. 3.6.7.. INSTAL·LACIONS ............................................................................................... 22. 3.7.. ESTAT DE LES LESIONS ............................................................................................. 23. 3.8.. LA NOVA DISTRIBUCIÓ ............................................................................................. 28. 4.. FITXA URBANÍSTICA ......................................................................................................... 30. 5.. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA .............................................................................................. 32 5.1.. DEMOLICIONS ......................................................................................................... 33. 5.2.. FONAMENTACIÓ...................................................................................................... 34. 5.3.. MURS DE CÀRREGA ................................................................................................. 34. 5.4.. ESTRUCTURA HORITZONTAL .................................................................................... 35. 5.5.. ESCALA .................................................................................................................... 37 Pàgina 2 de 85.

(3) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 6.. 5.6.. ACABATS ................................................................................................................. 38. 5.7.. FUSTERIA ................................................................................................................. 41. 5.8.. INSTAL·LACIONS ...................................................................................................... 42. 5.9.. RESUM DEL PRESSUPOST ......................................................................................... 46. COMPLIMENT AMB EL CTE .............................................................................................. 47 6.1.. DB-SE SEGURETAT ESTRUCTURAL ............................................................................ 48. 6.2.. DB-SI. SEGURETAT EN CAS D’INCENDI ...................................................................... 49. 5.1.. SUA SEGURETAT DE UTILITZACIÓ I ACCESIBILITAT .................................................... 53. 5.2.. HS –SALUBRITAT ...................................................................................................... 55. 5.3.. HR – PROTECCIÓ ENFRONT DEL SOROLL .................................................................. 61. 5.4.. HE- ESTALVI D’ENERGIA ........................................................................................... 63. 7. COMPLIMENT D’ALTRES NORMATIVES ................................................................................ 64 7.1.. EHE-08. Instrucció del formigó estructural ............................................................... 65. 7.2.. REBT. Reglament electrotècnic para baixa tensió ................................................... 65. 7.3.. RITE. Reglament de instal·lacions tèrmiques en los edificis ...................................... 65. 7.4.. ICT. Infraestructura comú de telecomunicacions...................................................... 65. 7.5.. Habitabilitat. Decret 145/1997 ................................................................................ 65. 7.6.. Accessibilitat. Decret 110/2010 ............................................................................... 66. ANNEX A. MEDICIONS I PRESSUPOSTS ANNEX B. CÀLCULS B1. Instal·lació fontaneria i aport solar B2. Instal·lació sanejament B3. Instal·lació elèctrica B4. Instal·lació Ventilació i Climatització B5. Estructures ANNEX C. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ANNEX D. RENDERS ANNEX E. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA ANNEX F. PROPOSTES DE DISTRIBUCIÓ I CROQUIS. Pàgina 3 de 85.

(4) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 1. RESUM Pàgina 4 de 85.

(5) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. El present treball consisteix en la reforma i canvi d’ús d’un edifici situat al nucli urbà del municipi de Manacor (Mallorca). El tema proposat per al projecte final d’estudis, és un centre per a l’Associació Estel de Llevant, una associació Pro-Salut Mental, situat al municipi de Manacor. La seva finalitat és la integració social, el desenvolupament de la demanda existent i la falta d’espai en l’actual centre. La proposta exposada en el present TFG, té com a objectiu la reforma integral de l’edifici conservant la tipologia tradicional de la edificació , adaptant el centre a les necessitats mínimes i aconseguint un edifici energèticament eficient i respectuós amb el medi ambient Degut a l’estat de l’edifici actual serà necessària una gran intervenció estructural, així com la incorporació de noves instal·lacions.. Pàgina 5 de 85.

(6) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. Abans de tot, voldria donar les gràcies a l’arquitecte Guillem Mateos Muntaner, per haver-me donat la oportunitat de fer pràctiques al seu despatx i poder realitzar el present projecten durant aquest any 2015/16. També voldria donar les gràcies al meu tutor de TFG Joan Muñoz Gomila i a tots els meus companys, amics i família que m’han acompanyat aquests anys de carrera i m’han donat el seu suport. Gràcies a tots.. Pàgina 6 de 85.

(7) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 2. INTRODUCCIÓ Pàgina 7 de 85.

(8) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 2.1.. METODOLOGIA. A principicis del mes d’octubre de 2015 vaig iniciar les practiques d’arquitectura tècnica al despatx de l’arquitecte Guillem Mateos Muntaner a Manacor. Durant aquest període de pràctiques, hem vaig dedicar principalment a l’elaboració del projecte del centre social Estel de Llevant. Es tracta d’un edifici que antigament era una fusteria, actualment el recinte es troba en desús i desgraciadament, les darreres reformes de consolidació estructural no foren suficients, ja que a causa d’una forta pluja i a la presència d’una fenda longitudinal que coincideix amb el centre de la biga principal de la torre, es produí un enfonsament de la coberta de la torre que caigué damunt l’edifici veí i l’esbucà. Les seves dimensions i l’objectiu social de la reforma de l’edifici son les causes pels quals hem vaig decidir per utilitzar-ho com a projecte de final de carrera. La primera tasca que se’m va encomanar, va ser la presa de mides de l’edifici . Aquesta, es va dur a terme amb un distanciòmetre làser i una cinta mètrica juntament amb un croquis a ma alçada. L’edifici no es totalment ortogonal, per tant no va ser fàcil la presa de mesures. Per agafar aquestes mesures , vaig necessitar l’ajuda d’una altra persona, concretament de l’arquitecte, ja que l’edifici té unes grans dimensions. Juntament amb les mesures i el croquis es van fer una sèrie de fotografies de l’estat actual que es troben annexes al projecte. Com que l’edifici era d’unes grans dimensions, vaig haver de tornar un altra dia per agafar unes mesures que faltaven al projecte per a l’estat actual. Una vegada fet el croquis, vaig començar l’aixecament de l’estat actual de l’edifici al despatx. Primer vaig aixecar les plantes i seguidament l’alçat principal ja que es un edifici entre mitgeres. Una vegada realitzats els plànols de planta i alçats, vaig procedir a realitzar les seccions longitudinals i transversals. Delineant els plànols vaig observar que hi havien mesures que no coincidien per tant vaig haver de tornar a l’obra a comprovar que tot fos correcte. Acabat l’estat actual de l’edifici, amb l’ajuda de l’arquitecte, vaig anar proposant-li algunes de les distribucions possibles per a l’edifici. A la vegada que feia els esbossos per a la distribució, anava cercant tota la normativa que podia afectar la distribució de l’edifici, com per exemple el decret de supressió de barreres arquitectòniques. Una vegada l’arquitecte va aprovar la distribució final per a cada una de les plantes , ho vaig delinear tot a autocad. Una vegada tenia els plànols acabats els enviava al meu tutor de carrera Joan Muñoz Gomila per a que els revises i hem dones la seva aprovació. Realitzats els plànols de l’estat actual i l’estat modificat, es va procedir a realitzar els plànols de l’estructura, aquests plànols els vaig realitzar i calcular amb l’ajuda de l’arquitecte mitjançant el programa cypecad ja que la nova estructura era d’acer. Realitzats els plànols d’estructura, vaig procedir al disseny de les instal·lacions de fontaneria, electricitat, sanejament i climatització. Una vegada realitzades eren revisades per l’arquitecte i el tutor de carrera.. Pàgina 8 de 85.

(9) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS Seguidament vaig fer els detalls constructius de l’edifici. Per aquesta fase vaig agafar dues de les seccions que ens donaven més informació de l’edifici, una longitudinal i una altra transversal. Una vegada realitzats els plànols de estructura i instal·lacions, vaig realitzar l’elecció dels acabats de l’interior i de l’exterior de l’edifici respectant la tipologia d’aquest i pensant en els ocupants. Realitzats els tots els plànols del projecte, vaig procedir a realitzar els mesuraments i els pressuposts de l’edifici, que eren revisats tant per l’arquitecte com per el tutor. També vaig fer l’aixecament de l’edifici en 3D mitjançant el programa 3ds Max. Una vegada feta la volumetria de l’edifici, vaig aplicar il·luminació i textures per treure els renders , ja que d’aquesta manera els clients comprendrien millor el projecte. També vaig realitzar elaborar renders interactius en 360 graus per adaptar-los a les ulleres de realitat virtual i d’aquesta manera apropar més el client al projecte.. 2.2.. OBJECTIUS. L’objectiu principal del projecte és adequar les instal·lacions del nou centre perquè s’adaptin a les necessitats dels usuaris, adquirint un nou centre que presenti majors dimensions i millori la seva qualitat. També s’han establert altres objectius com: - Dissenyar i crear un establiment que compleixi amb les necessitats que requereix un espai amb aquest format i condicions. - Dotar l’edifici de les noves instal·lacions, complint amb la normativa adequada. - Consolidar estructuralment l’edifici. -Crear un espai polivalent on es puguin realitzar altres tipus d’activitats. - Suprimir totes aquelles barreres arquitectòniques del propi edifici i dels accessos. - Fer un espai accessible per a tothom i que entri dins els conceptes i termes del disseny per a tots. - Adaptar i ajustar l’espai i els requeriments funcionals per tal d’assegurar un ús independent i el confort dels usuaris.. Pàgina 9 de 85.

(10) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 3. PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI EXISTENT. Pàgina 10 de 85.

(11) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 3.1.. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT. L’emplaçament de l’edifici objecte de reforma, és al carrer Fàbrica nº6 i 8 de Manacor (Malorca).. 3.2.. ENTORN. Manacor es localitza a la zona oriental de l’illa de Mallorca. El terme municipal presenta un litoral de 27 km de longitud i ocupa una superfície de 260,22 km2. A migjorn limita amb Felanitx, a ponent amb Vilafranca de Bonany, a mestral amb Petra i a gregal amb Sant Llorenç des Cardassar. L’any 2010 comptava amb 40.859 habitants. Dins el municipi hi podem trobar diferents serveis i edificis emblemàtics com puguin ser: HOSPITAL DE MANACOR Centre que s’ha planificat per cobrir les necessitats assistencials dels municipis ubicats en el Llevant de Mallorca, amb uns principis que són la qualitat professional, humana i tècnica. La seva missió és donar sempre l’atenció sanitària més adient als seus pacients, compaginant l’assistència i el tracte més humà amb el desenvolupament dels nous avanços.. TORRE DELS ENAGISTES Antiga torre de defensa del segle XVI. S’hi troba ubicat el Museu Històric de Manacor, que conté interessants mostres de diversos objectes que manifesten la història antiga de la ciutat com monedes, utensilis de navegació, ceràmiques i mosaics de la Basílica paleocristiana de Son Peretó (s. V).. Pàgina 11 de 85.

(12) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 3.3.. NORMATIVA VIGENT. El projecte s’até en tots els seus punts a la legislació vigent, “Ley de Ordenació y Usos del Suelo”(LOUS) i NNSS de Manacor (14/05/80), així com el catàleg d’edificis de caràcter historicoartístic i patrimoni industrial, amb les següents limitacions urbanístiques:. 3.4.. ESTEL DE LLEVANT. Com s’ha mencionat anteriorment, Estel de Llevant és una associació sense ànim de lucre, fundada el 1997, amb la finalitat d’aconseguir la integració social, el desenvolupament i la millora de les condicions de vida de les persones afectades per malalties mentals, fomentant sempre la seva màxima autonomia. Les missions de l’associació son: Millorar les condicions personals, socials i laborals de les persones que hi acudeixen i de les seves famílies en l’entorn comunitari on viuen, constituint un punt de suport i comprensió que afavoreixi l’estabilització dels malalts mentals. La realització d’activitats de promoció, formació, oci, temps lliure i totes aquelles que potenciïn la seva autonomia personal, social i laboral. En general, qualsevol activitat que millori les condicions de vida d’aquestes persones. La defensa dels drets de persones amb problemes de salut mental així com la millora de les seves condicions personals i socials i la prestació d’assessorament respecte a la problemàtica i circumstàncies que puguin influir tant als propòsits afectats com al seu entorn familiar i afectiu. L’associació aspira a ser un referent en les Illes Balears per a la qualitat humana de les seves accions i programes d’ajuda a les persones amb problemes de salut mental i a les seves famílies i per la sensibilització que s’ha dut a terme en la comunitat. Les persones tindran oportunitats reals de reincorporar-se en la societat i el treball i d’exercir plena- ment els seus drets com a ciutadans.. També podem saber que els valors que inspiren les accions d’aquesta associació són: Un tracte humà excel·lent, afectuós i respectuós a la dignitat de la persona. -Compromís de confidencialitat. - Participació activa dels usuaris dins del seu procés terapèutic. -Actitud oberta a la participació del voluntariat. -Innovació a la creació de serveis que cobreixen les necessitats reals. -Potenciació i valoració de les parts sanes de les persones. -Rugositat en la gestió econòmica, fiscal i legal. Pàgina 12 de 85.

(13) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS Respecte al medi ambient. Solidaritat amb les necessitats dels usuaris i famílies més necessitades. Compromís amb la defensa i millora dels drets dels destinataris de la seva activitat. Comportament ètic dels treballadors en el desenvolupament de les seves funcions. Motivació en la realització de la tasca professional dels treballadors promovent un clima de diàleg obert i transparència en la informació.. La reforma psiquiàtrica iniciada en els anys 80 a Espanya va aconseguir el desenvolupament dels serveis comunitaris per als malalts mentals. En la nostra comunitat autònoma aquesta reforma es va fer esperar fins a l’any 1998, quan es va publicar el Pla de Salut Mental de les Illes Balears que encara avui es troba en desenvolupament. Per a una atenció integral en salut mental és necessària la implicació de totes les institucions: sanitat, serveis socials, laborals, associatius i comunitaris. La salut mental és cosa de tots. L’associació Estel de Llevant fa 17 anys que treballa per a millorar la qualitat de vida de les persones i famílies afectades per una malaltia mental. La unió i el treball d’aquestes persones han creat un espai d’acollida i d’atenció continuada. En un principi, l’associació va començar la seva activitat amb la realització de tallers ocupacionals on els voluntaris aportaven el seu temps i coneixements, realitzant activitats de caràcter lúdic, artístic i creatiu on tots reflectien la part sana i no la part malalta de les persones. Aconseguien guanyar a l’aïllament i a l’apatia ocupant el temps lliure i fomentant les relacions socials. Aquesta associació ha anat creixent marcada per les demandes basades en les necessitats reals que detecten els pacients i els seus familiars. Anys més tard, la participació de professionals va ampliar els horitzons inicials de l’associació, arribant a ser declarada d’utilitat pública per part del Ministeri de l’Interior i, l’any 2013, aconseguint la medalla d’or del Consell de Mallorca per la seva activitat en el camp de serveis socials en tota l’Illa de Mallorca. Avui en dia, l’associació precisa d’un punt de suport institucional clar per a poder mantenir els serveis prestats, ja que la demanda existent continua augmentant i l’equip professional és pràcticament el mateix des de fa 5 anys, cosa que provoca una situa- ció de saturació dins l’associació. Per a la continuïtat i ampliació d’aquest treball, s’ha de poder garantir l’estabilitat del suport professional. Per això, es demana la implicació de les institucions de donar suport econòmic a les associacions de manera estable i continuada. Estel de Llevant compta amb un ampli espectre de serveis amb l’objectiu d’atendre totes les necessitats que presenten les persones amb un problema de salut mental. Els serveis que permeten la millora dels usuaris i la seva plena integració social i laboral es descriuran a continuació, en el programa de necessitats.. Pàgina 13 de 85.

(14) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS PROGRAMA DE NECESITATS Per a realitzar el programa de necessitats s’hauran de tenir en compte els serveis existents en l’Associació, els quals permeten la millora dels usuaris i la seva plena integració social i laboral. Aquests serveis són: ATENCIÓ A DOMICILI Aquest servei no es tindrà en compte en el disseny del nou centre, ja que l’activitat és realitzada fora de la propietat de l’associació. Aquest, disposa d’un equip de professionals format per una infermera especialitzada en Salut Mental i una integradora social que es desplacen en vehicle als domicilis de diferents persones amb indicis de patir algun tipus d’aïllament o problemàtica relaciona- da amb problemes de salut mental. El servei d’atenció domiciliària té com a principal objectiu trencar l’aïllament de la persona afectada respecte al seu entorn social i que els professionals puguin conèixer com es desenvolupa la persona en el seu domicili així com en l’entorn familiar o afectiu. D’aquesta manera es permet treballar a millorar els seus hàbits de vida bàsics (alimentació, higiene, conciliació de somni, convivència, medicació, etc.) i intentar assessorar la persona i als seus familiars sobre els aspectes de la malaltia que interfereixen en la seva vida quotidiana. En moltes ocasions l’afluència d’usuaris a aquest servei ve donada de la cooperació entre el servei d’urgències i la unitat de salut mental de la comarca i els serveis socials dels ajuntaments, ja que deriven usuaris i posen en coneixement l’existència del recurs a totes les persones i famílies afectades. Aquesta cooperació amb serveis externs ve donada gràcies a la promoció i divulgació dels objectius i valors de l’associació mitjançant xerrades i ponències organitzades pels professionals d’Estel de Llevant en els diferents centres i hospitals de la comarca. Després d’aconseguir trencar amb l’aïllament i que la persona afectada tingui consciència de la seva malaltia i coneixement sobre els aspectes de la seva vida en què interfereix, el següent pas és incloure-ho en el llistat de valoracions psicològiques del servei de Centre de Dia Social.. CENTRE DE DIA Es troba inscrit en el registre oficial de centres prestadors de serveis socials de l’Institut Mallorquí d’Assumptes Socials (núm. 114/1) i compleix amb tots els requisits derivats de la normativa sectorial. El Centre de Dia de Salut Mental Estel de Llevant va aconseguir la certificació de qualitat ISO 9001:2008 a l’any 2011. És un servei d’entrada i sortida bidireccional, això vol dir que s’aconsegueix complementant serveis com l’Atenció domiciliaria i el Centre Especial d’Ocupació, permetent un flux de perfils d’usuaris que es mouen entre serveis, produint altes i baixes en el Centre de Dia.. Totes les activitats i serveis complementaris del Centre de Dia formen part d’una atenció integral i continuada del malalt i de la seva família. Una visió holística de la salut Pàgina 14 de 85.

(15) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS mental implica l’actuació conjunta en totes les àrees per a col·laborar a què, les persones afectades per una malaltia d’aquest tipus i les seves famílies, aconsegueixin una vida personal i social amb sentit i harmonia.. A través de les activitats realitzades en el Centre de Dia (tallers de ceràmica, de trenar cadires, de restauració de mobles, de musicoteràpia, etc.), l’usuari aconsegueix el complement perfecte per a afavorir el procés de rehabilitació, ja que en aquest espai és on poden començar a incentivar-se, pensant en una futura preparació, a través de Centre Especial d’Ocupació, per a la possible inserció laboral.. CENTRE ESPECIAL D’OCUPACIÓ Es troba inscrit en el registre de Centres Especials de Treball des del 2008. És una empresa de serveis sense fins lucratius que fomenta la inserció soci laboral de persones amb problemes de salut mental oferint llocs de treball en la seva plantilla que disposa de diferents brigades de professionals que ofereixen una àmplia gamma de serveis en tot Mallorca. L’objectiu d’un treballador del C.E.O. Estel de Llevant és la de preparar-se i entrenar les seves actituds i competències en l’àmbit laboral per completar el seu desenvolupament personal i que finalment pugui fer el pas al servei d’Inserció Laboral en el qual continuarà la seva evolució fins a se4r inserit en una empresa normalitzada. INSERCIÓ LABORAL Aquest servei va dirigit a persones amb trastorn o malalties mentals de la província de Llevant que, tenint un mínim nivell d’autonomia personal i motivació per a treballar, necessitin un suport específic i estructurat que els prepari i orienti per a l’accés i manteniment d’un lloc de treball en una empresa externa a l’associació. El principal objectiu és aconseguir que els malalts coneguin l’àmbit laboral i la possibilitat de rebre cursos formatius i d’inserir-se al mercat laboral en una empresa normalitzada. Aquesta activitat és fonamental per a la seva rehabilitació, ja que molts no han treballat mai o fa molt que van deixar de fer-ho de manera que tenir una rutina diària els permet la possibilitat de relacionar-se amb altres persones, aconseguint així la normalització i integració. Aquest fet permet un continu flux d’usuaris entre serveis i oportunitats laborals per a nous usuaris que puguin cobrir les vacants dels que ,gràcies a la seva evolució, aconsegueixen finalment l’oportunitat de treballar en una empresa normalitzada. Es procura que els empleats treballin en entorns afavoridors com espais naturals a l’aire lliure per a poder proporcionar un major benestar personal i s’intenta adaptar el treball a les condicions específiques i perfils de cada usuari. Les brigades estan compostes, depenent del servei, entre dos i quatre afectats per alguna malaltia i per un monitor de brigada qualificat. Pàgina 15 de 85.

(16) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS professionalment en el servei que ocupi la brigada de la que s’encarrega d’oferir suport continu en el seu lloc de treball.. 3.5.. DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI. L’edifici sobre el qual s’ha realitzat el projecte de finals d’estudis, fou construït l’any 1900 i presenta una arquitectura industrial feta de marès i una façana protegida patrimonialment degut a la seva història i bellesa. Hi podrem trobar una nau principal espaiosa, amb una torre de tres pisos que sobresurt dels edificis dels costats. Gràcies a les seves dimensions i a l’elegància que presenta al estar feta de marès, es pot considerar la peça més significativa del recinte. L’edifici s’usava com a fusteria i,l’any 1994 es va haver de dur a terme una sèrie de reformes per a reforçar l’estructura en els quals es col·locà una jàssera de fusta central amb un tirant de ferro per a què les bigues tinguessin una major resistència. Actualment, el recinte es troba en desús i desgraciadament, les darreres reformes de consolidació estructural no foren suficients, ja que a causa d’una forta pluja i a la presència d’una fenda longitudinal que coincideix amb el centre de la biga principal de la torre, es produí un enfonsament de la coberta de la torre que caigué damunt l’edifici veí i l’esbucà. Aquest fragment de la parcel·la veïna afectada per l’esfondrament s’unirà a l’edifici i formarà part del projecte. Aquest també data de l’any 1900 i presenta un ús residencial. La façana d’aquest no es troba protegida patrimonialment, de manera que es podran realitzar les reformes que es considerin necessàries.. Per a la realització del projecte s’ha dut a terme la segregació d’un habitatge per a posteriorment, agrupar una de les parts amb dos immobles més i així arribar al que serà la nova edificació on es realitzarà el projecte. L’objecte d’estudi es troba situat en els solars número 05 i 06. El solar número 06 té una superfície de 288,74 metres quadrats amb una façana de 22,66 metres de longitud i té dues parets mitgeres amb els edificis veïns. El solar número 05 es troba sagregat actualment, de manera que s’unirà al projecte la zona ja segregada, que presenta una superfície de 73,65 metres quadrats amb façana de 8,73 metres, amb un fragment de l’altra zona segregada, de 71,51 metres quadrats, formant una superfície total de 433,5 metres quadrats. La façana total de l’edifici, una vegada ja agrupat, presenta una longitud total de 31,4 metres. Aquestes façanes donen al carrer de la Fàbrica, mentre que la part superior limita amb els edificis veïns. La construcció dels edificis existents daten de 1900, cosa que indica una tipologia constructiva com es feia antigament, a base de murs de pedra o marès de gran espessor. Normalment es feien les parets mestres paral·leles a la calçada i les transversals ja eren divisòries i amb menys espessor, tal i com ho podem observar en una zona de la nostra Pàgina 16 de 85.

(17) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS edificació . L’altra zona és espaiosa, ja que la parcel·la fou construïda sense divisions horitzontals i consta d’una torre de planta baixa més tres pisos que juga un paper important en l’estètica de l’edifici. La totalitat de l’edifici es troba en desús i consta de: Planta baixa formada per una gran nau, la planta baixa de la torre i la planta baixa del solar agrupat. Planta pis 1, només s’hi inclouen la torre, la part anterior a la torre i el solar agrupat. Planta pis 2 i planta pis 3, només s’hi inclou la torre, que sobresurt damunt les altres edificacions. Un element característic de l’edificació és que la part posterior del solar agrupat està elevat 40 centímetres del nivell del carrer, cosa que ens obliga a situar una rampa accessible per a salvar el desnivell.. 3.6.. DESCRIPCIÓ CONSTRUCTIVA. 3.6.1. FONAMENTACIÓ Degut a que és un edifici del segle XIX, construït de marès, es va deduir que la cimentació seria molt pobre , aquest manca de sabates i els murs estan clavats al terreny. L’excavació a aquella època es realitzava manualment, es a dir que els mateixos murs de marès farien de cimentació. La cota d’excavació arribava fins al fort ( capa de grava o de roca). Quan van fer les cates a l’edifici, es va poder comprovar la tipologia de les cimentacions i el tipus de terreny i es va observar que els mateixos murs de marès eren la cimentació.. 2.6.2. ESTRUCTURA PORTANT ELEMENTS VERTICALS El sistema constructiu de l’edifici és de parets de càrrega formades per parets de marès d’unes dimensions de 60x40x25cm el que es coneixia com a “gruix de rei” i uns altres murs amb unes dimensions de 60x40x30 que es coneixia com a” gruix d’emperador”, A la torre, també hi trobem alguns murs de càrrega de “gruix de quaranta” 60x40x40”. També, davant la torre, hi trobem un cos annex que va ser construït posteriorment amb una ampliació de l’edifici. Aquest mur està realitzat de marès i una part de bloc de formigó de tipus Italià rebut amb morter de ciment Portland i arena 1:4. Hi ha parets de marès amb dos tipus de juntes: 1) amb guix (desaparegut moltes vegades amb la intempèrie) 2) amb ciment mallorquí. (El cas de l’edifici a estudiar) Tot i que les parets amb ciment mallorquí pareixen més antigues, són més modernes, ja que abans no hi havia ciment mallorquí: aquestes parets necessiten el ciment mallorquí perquè les peces es posen tal i com arriben de la pedrera (imperfectes). Les parets de guix pareixen més. Pàgina 17 de 85.

(18) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS modernes, perquè les peces són més “perfectes”: això era així perquè el guix no pot reomplir les juntes. Per ajuntar peces de marès s’ha d’utilitzar un material que aferri físicament (i no químicament. Per tant no es pot utilitzar ciment cola però si ciment mallorquí). A més a més, la peça ha d’estar lliure de picadís. Per a la construcció d’una paret de marès es col·locaven les peces de marès tal i com arribaven de la pedrera. A les cares del marès se’ls marcava un “abeurador”, que ajudava a la junta amb el ciment mallorquí. Se posava una peça de marès a cada part de la paret. Aquestes peces es pujaven un centímetre amb “tascons de fusta” i petites peces de test, que servien per aplomar la peça. Es col·locaven les guinyoles. Les peces es col·loquen en sec, i, una vegada col·locats, es posarà el ciment mallorquí. Quan es col·loca la peça s’aploma mitjançant “tascons” de fusta. Una vegada col·locat el ciment mallorquí se llevaven les “rebaves” per no dificultar el referit posterior. Per a la construcció d’una paret antiga de marès Les primeres filades es col·locaven manualment. A partir d’aquesta altura era necessari construir una bastimenta. Per pujar el maresos a aquesta bastimenta s’utilitzava una tècnica anomenada “a la llentia”, consistent en pujar els maresos amb cordes. També s’utilitzava un altre sistema consistent amb una espècie de màquina (un tronc). Per construir una mitjanada(tabiquería) s’utilitzaven peces de marès de 5cm de gruix (envans lleugers). A aquestes peces se lis feia unes osques triangulars, que després es reomplien de guix. Per aplomar les peces s’utilitzaven taulons (només fins a la segona filada): el tauló es recolzava damunt la peça de marès i al sòl. A partir de la tercera filada el tauló ja no es recolzava al terra, sinó que es recolzava damunt un altre tauló que travessava les parets mestre a l’altura que es volia. Fins a l’edat mitjana no es feia mitjanades. A partir de l’edat mitjana s’utilitzaven gruixos de quart. A partir del gruix ordinari se considerava un mur de càrrega.. Pàgina 18 de 85.

(19) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. IMATGE EXTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. 3.6.2. ELEMENTS HORITZONTALS Dins els elements horitzontals hi trobem diferents tipologies de forjats. Dues tipologies de forjats plans: uns formats per biguetes de fusta amb revoltons ceràmics i uns altres que varen ser objecte de reforma i consolidació estructural formades per biguetes prefabricades de formigó i revoltons de formigó sobre les quals descansa la capa de compressió.. El forjat de embigada de fusta, està compost per biguetes de fusta cairejades de secció rectangular de 8x19cm disposades perpendicularment a la façana principal. A sobre d’aquestes biguetes, hi ha revoltons de material ceràmic i finalment una capa de compressió on damunt de la qual anirà el paviment del pis superior.. Pàgina 19 de 85.

(20) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. IMATGE EXTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester 3.6.3. COBERTES A l’edifici s’hi troben diferents tipus de cobertes, entre elles hi ha cobertes planes e inclinades a un i dos aiguavessos. L’acabat de la coberta inclinada de dos aiguavessos , es de teula àrab. Aquestes teules es disposen semi amorterades a sobre de l’onduline que es troba damunt de les biguetes de fusta. L’acabat de la coberta inclinada d’un aiguavés, també és de teula àrab semi amorterada disposada a sobre revoltons ceràmics i biguetes de fusta. Les cobertes planes, tenen un acabat de rajola de terratzo disposat amb morter sobre la capa de compressió prèvia del forjat.. IMATGE EXTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester Pàgina 20 de 85.

(21) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS 3.6.4. PAVIMENT A l’interior de l’edifici també s’hi troben diferents tipus de paviments interiors. La major part del paviment interior de l’edifici està resolt amb un acabat amb la pròpia solera de formigó vist , en canvi, els paviments de les plantes de la torre principal de l’edifici, estan resolts amb rajoles hidràuliques de diferents colors i mosaics d’unes dimensions de 20x20cm.. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. 3.6.5. FUSTERIES Les portes interiors i les finestres de l’edifici son de fusta o de fusta i vidre. Les portes exteriors de l’edifici tenen un caràcter industrial son portes enrotllables d’acer . Les finestres, de fusta massissa amb vidre simple que no es troben amb molt bon estat i no disposen de persianes.. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. Pàgina 21 de 85.

(22) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 3.6.6. REVESTIMENTS A la part dreta l’exterior de l’edifici no hi trobem cap tipus de revestiment, ja que el mur es de marès vist en canvi a la zona de l’esquerra hi trobem un revestiment exterior de morter monocapa. A l’interior de l’edifici si que s’hi troben revestiments amb un enlluït i arrebossat de guix o de calç y alicatats blancs de pasta vermella a les zones on s’hi trobaven en els banys tots ells en molt mal estat degut al pas del temps i a l’abandonament de l’edifici.. 3.6.7. INSTAL·LACIONS A l’edifici, degut a la seva antiguitat i a que ja fa uns anys que es troba en desús, s’hi troba la instal·lació elèctrica, de sanejament i fontaneria en molt mal estat de condicions. La línea elèctrica arriba a l’edifici per via aèria i el comptador es troba situat al costat de la porta principal d’accés a l’edifici. Tota la instal·lació elèctrica circula per les parets de l’edifici i queda vista ja que es tracta d’un edifici industrial.. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. Pàgina 22 de 85.

(23) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 3.7.. ESTAT DE LES LESIONS. ESFONDRAMENT DE LA COBERTA La part de l’edifici on hi trobem una de les lesions més important a nivell estructural, es a la torre. Es tracta d’una torre d’uns 12-14 m d’alçada, de planta trapezoïdal i d’uns 75 m2 de superfície. Dita torre es conforma de planta baixa (estintolada segons projecte de l’enginyer Mateu Flaquer), amb sostre de biguetes de formigó, revoltons corbats i jàssera de formigó armat com a “parteluz”, planta primera, de murs de càrrega de marès i sostre de canyís, planta segona, de murs de càrrega de marès i sostre altell suportat per una jàssera de formigó armat i coberta a dues aigües, suportades per una jàssera de fusta de secció 20x35 cm, sobre la que descansen biguetes de fusta de 9x19 cm, llistons travessers i les teules d’acabat.. Dita jàssera descansava sobre mènsules de marès formades sobre la pròpia obra de fàbrica. El col·lapse de la coberta va provocar el desplom de 3 filades de marès sobre la coberta de l’edifici veí. Dit desplom va ser provocat per l’empenta de les biguetes de fusta que estaven recolzades sobre l’obra de fàbrica just en el moment de la fallida de l’element estructural principal (jàssera central). Una de les causes pel qual l’element va fallar va ser la jàssera central de fusta. Com es veurà a les imatges, dita fallida no va ser deguda a problemes de recolzament o degradació del material, sinó a la ruptura sobtada del propi element. En moments previs a l’esfondrament, i a partir de les diverses visites a l’immoble, no s’apreciava una degradació de la jàssera, ni podriment o deformació evidents que denotessin el que estava per succeir. A més, com es veurà a les fotografies de la jàssera d’aquest mateix informe, aquesta no presenta deformació per fletxa excessiva, ja que inclús després del desplom presenta una linealitat considerable. Com s’apreciarà a les imatges posteriors, tant la biga central com biguetes de fusta no presenten degradació o podriment per humitat ni excessiva presència de patologies per corc o xilòfags, fet que potencia la idea de fallida estructural del propi element, per causes alienes a una falta de manteniment. Encara que sí és certa una edat considerable de l’edifici, les imatges demostren que els elements estructurals no presentaven un estat deficient, i això, juntament amb una mancança de càrrega excessiva (es tractava de la coberta) no feia pensar en cap cas en un col·lapse imminent del conjunt de coberta.. Pàgina 23 de 85.

(24) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. Pàgina 24 de 85.

(25) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS Tal com s’aprecia a les 3 imatges superiors, l’interior de la fusta, així com el cap no presenta estat de degradació evident, ni putrefacció ni aparició de corc o presència de xilòfags. Sembla ser que la ruptura esdevingué per una de les fendes principals de la fusta, que recorria de part a part la biga però ho feia de forma inclinada, fet que suposava una deficiència de l’element. La ruptura es produí per aquesta fenda, recorrent la línia neutra de la jàssera (punt més feble) i fent que es desprengués la part inferior completa, passant la biga d’un cantell de 35 cm a un de 15 cm, evidentment insuficient per suportar el seu propi pes i el de la coberta. El fet que tinguem l’element trencat i la mènsula completa demostra que aquesta no va fallar, ja que si ho hagués fet estaria trencada i molt degradada i la biga no s’hauria trencat per la fenda o fibra neutrar, ja que l’impacte fou insuficient per això (com ho demostren els altres elements de fusta, completament íntegres). Per tant, la biga central va fallar per una combinada de 2 grans defectes de la fusta, el de la fenda inclinada coincident en gran part del seu recorregut amb la fibra neutra (ja descrit al paràgraf anterior) i l’existència d’un petit nus mort, a la part central superior, que veurem a continuació:. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. Aquest és el nus descrit a dalt. Una part de fusta morta que amb el temps ha anat sofrint torsió fins trencar. El problema més greu és la posició de dit nus, just al centre de la part superior, al de més esforç. La trencada del nus deixà lliure la fenda, que recorregué la fibra neutra provocant la ruptura de la jàssera. Dit nus era inapreciable abans de la fallida, ja que es trobava a la part superior de l’element estructural, en una zona no visible amb una simple inspecció ocular. DESGAST DE LA FUSTERIA. Pàgina 25 de 85.

(26) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS A l’edifici, també hi trobem altres lesions que no son estructurals. A tota la façana principal i a la torre podem observar que la fusteria està bruta i desgastada ja que amb el pas del temps i els agents meteorològics s’ha anat desgastant.. IMATGE EXTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. CAIGUDA DE LA CAPA DE PINTURA Es pot observar com a la majoria de les parets interiors hi trobem despreniment de la pintura. La causa d’aquest fet pot ser degut a diferents problemes, com per exemple l’aparició d’humitats.. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester Pàgina 26 de 85.

(27) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. HUMITAT A LES PARETS A l’interior de l’edifici hi trobem taques fosques , aquestes taques possiblement siguin degudes també a l’aparició d’humitats a les parets. Aquestes humitats solen aparèixer per causes de condensació, es a dir, quan l’aire calent entra en contacte amb una superfície freda condensa i s’originen aquestes taques.. IMATGE EXTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. Pàgina 27 de 85.

(28) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. IMATGE INTERIOR DE L’EDIFICI FONT: Joan Mas Ballester. 3.8.. LA NOVA DISTRIBUCIÓ. PLANTA BAIXA Aquesta planta és la que ofereix el primer contacte amb el centre. Els accessos són a través de dues entrades que es troben a altura de carrer. L’entrada principal disposa d’una visió emmarcada, a través d’una obertura, d’un dels patis interiors i una recepció, taulell de la qual és de disseny propi, on poder demanar informació. Aquesta es troba situada al davant d’una de les parets de la torre, amb un acabat de lames horitzontals de fusta. En la sala s’hi ubiquen taules que ens serviran per a la zona de treball. En el cas de què es facin grans esdeveniments o exposicions en el recinte, es podran moure les taules i ens queda un gran espai buit amb capacitat per a més de cinquanta persones. A la dreta de la recepció accedim a una zona de pas on s’hi situa una rampa per a salvar els quaranta centímetres de desnivell que hi ha a l’altra zona de l’edifici. Al final de la zona de pas es pot accedir a una aula d’audiovisuals situada a l’interior de la torre, que pot convertir-se en una altra aula polivalent, a l’escala que comunica amb els altres pisos de l’edifici i a la zona nord de l’edifici. En aquesta zona s’hi ubiquen dos serveis, un amb dos inodors i l’altre accessible. També hi podem trobar l’ascensor, que comunica amb les plantes primera i segona de l’edifici. S’hi ubiquen també tres despatxos, el de l’auxiliar i el del coordinador del Centre de Dia, el de coordinació de C.E.O. i el de l’administració del centre, en el que hi haurà el secretari amb un auxiliar; així com la zona de neteja de l’edifici i una gran zona per a emmagatzematge de materials.. PLANTA PRIMERA Aquesta planta presenta una continuïtat amb la planta baixa en quant a la distribució. Dins la torre hi situem un despatx per als monitors del C.E.O. que serà Pàgina 28 de 85.

(29) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS també una aula de reunions. En aquesta planta hi trobem també cinc despatxos destinats als treballadors del Centre de Dia (coordinadora, psicòlegs i preparadors), així com a una zona d’infermeria, serveis accessibles i una aula polivalent en la qual es realitzaran els tallers.. PLANTA SEGONA És la planta més privada del centre. En ella s’hi ubica el despatx de direcció i gerència, així com una zona de descans per als treballadors de l’Associació en la qual poden acudir-hi en cas de necessitar desconnectar.. PLANTA TERCERA Aquesta planta està pensada per a ser una zona d’arxiu i emmagatzematge.. Pàgina 29 de 85.

(30) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 4. FITXA URBANÍSTICA. Pàgina 30 de 85.

(31) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. PROJECTE: ESTUDI DE REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR EMPLAÇAMENT: C/ FÁBRICA, 6-8 MUNICIPI: MANACOR PROVÍNCIA: Illes Balears. Planejament vigent: NNSS DE MANACOR (14/05/80), Reuneix la parcel·la las condiciones de solar segons art. 30 de la LOUS Sí. NO. CONCEPTO. REGLAMENTO. PROYECTO. Clasificación del Suelo. URBANO. URBANO. Zonificación. GENERAL ANTIGA. GENERAL ANTIGA. Parcelación. 200 m2. 426,61 m2 ***. Ocupación. 100% PB. 94% en PB (401,30 m2). 80% PP. 51% en PP1 (219,05 m2) 22,43% en PP2 (95,68 m2) 11,80% 20 ml en PP3(50,38 m2. Volumen o Edificabilidad. PROF. EDIFICABLE 20 ml. Uso. RESIDENCIAL entre otros. LOCAL. Situación en la parcela ENTREMEDIANERAS. ENTREMEDIANERAS. Entre edificios. -. -. Fachada. Alineado a vial. Alineado a vial. Separación. Fondo. 3 m en plantas piso. *** 0 m (EXISTENTE) en zona torre. linderos. Derecha. entremedianeras. 3,46 m en zona solar segregado entremedianeras. Izquierda. entremedianeras. entremedianeras. Altura. Metros. 12,20 ml. máxima. Nº de Plantas. PB+3. PB+3 (EXISTENTE). 1 / 55 (2 viviendas). 1 local. Tipología. Índice de intensidad de uso *** Observaciones. El solar proviene de un expediente anterior de segregación-agrupación para reordenación o reparcelación urbana.. Pàgina 31 de 85.

(32) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 5. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA Pàgina 32 de 85.

(33) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 5.1.. DEMOLICIONS. DEMOLICIÓ DELS FORJATS I DE LES COBERTES Els forjats interiors de l’edifici que s’hauran de demolir, són els que se han vist afectats per la caiguda de la torre principal de l’edifici. Aquests forjats i cobertes eren de biguetes de fusta. Com que la reforma de l’edifici es realitzarà amb forjat de xapa col·laborant i una part del forjat de biguetes de fusta, no s’aprofitaran les biguetes de fusta ja que no es troben en molt bon estat. Per extreure-les serà suficient amb repicar els fragments de mur on estan recolzades lo mínim possible per no debilitar el mur. En cas de no ser possible aquest sistema, es tallaran els extrems de les biguetes. Les biguetes s’apilaran a peu d’obra, per el seu posterior transport amb camió a l’abocador. També s’haurà de demolir el forjat de la terrassa de biguetes de formigó per poder executar el pati interior que es troba devora la nau i la sala de audiovisuals i el forjat de la planta baixa de la torre mitjançant mitjans manuals, martell neumàtic i equip d’oxitall. DEMOLICIÓ DE PARTICIONS INTERIORS La eliminació de les particions interiors de l’edifici, es realitzaran amb mitjans manuals i es transportaran amb contenidors a l’abocador amb el camió. Les particions interiors son completament de marès amb gruixes de 10cm. DEMOLICIÓ DEL L’ENRAJOLAT I LA SOLERA DE FORMIGÓ En aquesta fase de la demolició, s’haurà de demolir de forma manual l’enrajolat de l’edifici, tant de les cobertes transitables com les de l’interior i repicar la solera de formigó ja que es troba en molt mal estat en cas de que sigui necessari. També s’hauran d’excavar parts de la solera per la col·locació de la nova xarxa de sanejament i realitzar la nova cimentació. DEMOLICIÓ DE REVESTIMENTS INTERIORS A l’interior de l’edifici hi trobem els alicatats de les zones humides que s’hauran de demolir completament, i es repicaran els revestiments de guix. DEMOLICIÓ DE LES CARPINTERIES Les fusteries actuals, son de fusta massissa però presenten un estat molt defectuós, per tant hauran de ser substituïdes per altres de noves . S’extrauran totes les fusteries i s’apilaran a peu d’obra. DESBROSSAMENT I NETETJA DE L’EDIFICI A causa de la caiguda de la coberta sobre els forjats de l’edifici, l’edifici es presenta amb nombrosos obstacles que s’hauran d’eliminar i transportar a l’abocador mitjançant el camió.. Pàgina 33 de 85.

(34) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. 5.2.. FONAMENTACIÓ. Fonamentació Nova Com ja explicaré mes endavant, la estructura de l’edifici, degut al seu mal estat, es va haver de reforçar amb una estructura metàl·lica formada principalment amb bigues i pilars HEB A la torre hi ha 6 pilars, per tant s’hauran d’executar dues sabates combinades a la zona de la torre . Aquestes dues sabates tenen un cantell de 40 cm i una amplada de 1 m i disposaran d’un armat superior i un altre inferior tal i com es mostra als detalls dels plànols. Com a encofrat d’aquestes sabates s’utilitzaran els blocs de marès de 40 cm que varen caure de la torre. També hi trobem dos pilars a la planta baixa, a la zona on hi haurà l’ascensor. Aquests pilars, executaran mitjançant una sabata combinada de 40 cm de cantell per poder arribar d’aquesta manera a la cota on es troba el terreny bo per cimentar i dues bigues centradores de 40 cm de cantell unides a la llosa de cimentació de l’ascensor. La fosa de l’ascensor, tindrà una profunditat de 1,35m i es realitzarà mitjançant una llosa de cimentació de armada i formigó HA-25 i murs de contenció de formigó armat. Els punts a seguir per a l’execució de la cimentació de la zona de l’ascensor son el següents: -Replanteig de la ubicació i dimensions de la sabata, els quals es marcaran amb blavet. - S’excavarà fins a la cota de cimentació. - Comprovació de les mides i dels desnivells. -Col·locació de l’armadura inferior amb els seus separadors corresponents. -Col·locació de les esperes i dels elements de connexió necessaris per poder connectar amb els pilars metàl·lics. - Col·locació de l’armadura superior. -Formigonat, vibrat,curat.. 5.3.. MURS DE CÀRREGA. MURS DE CÀRREGA ACTUALS El sistema constructiu de l’edifici és de parets de càrrega formades per parets de marès on hi trobem dos tipus de gruixes, unes dimensions de 60x40x25cm el que es coneixia com a “gruix de rei” i uns altres murs amb unes dimensions de 60x40x30 que es coneixia com a gruix d’emperador. També es troben alguns murs de càrrega de bloc de formigó de tipus Italià.. Pàgina 34 de 85.

(35) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. MURS DE CÀRREGA NOUS A la torre, els murs de càrrega s’han mantingut, però no tindran casi una funció estructural ja que l’estructura s’ha reforçat mitjançant pilars i bigues metàl·liques per poder recolzar els forjats i cobertes de xapa col·laborant. Aquest fet es important ja que no era convenient utilitzar els murs de marès com suport dels forjats degut a que estaven debilitats per el col·lapse de la torre. En algunes zones de la torre, el mur s’ha aixecat mitjançant tancament de façana de 30cm d’espessor de fàbrica , de peça de marès de 30x40x80cm amb junta de 1cm rebuda amb morter de ciment mallorquí i arena confeccionada a obra. En canvi la nova planta que s’aixecarà, es realitzarà mitjançant fàbrica de blocs ceràmics H20 rebuts amb morter de ciment cola i arena 1:4. Algunes zones de la separació de les sales es realitzarà mitjançant bloc de tipus Alemany de càrrega de 20cm d’espessor rebut amb morter de ciment Portland i arena 1:4. La caixa de l’ascensor s’aixecarà mitjançant fàbrica de bloc de formigó de tipus italià de 25cm de espessor rebut amb morter de ciment Portland i arena 1:4 farcits de formigó i armadura vertical de l diàmetre 12 a cada uns dels buits del bloc. Degut a que l’ascensor ha de tenir una distància mínima de recorregut lliure mínima de 3,40m, la caixa de l’ascensor sobresortirà uns 50cm del forjat superior executant una placa de formigó armada HA-25-B-15-IIa de 16 cm d’espessor.. 5.4.. ESTRUCTURA HORITZONTAL. FORJAT DE LA TORRE Degut a que la torre va col·lapsar i es va desprendre en gran part sobre l’edifici veïnat, s’han hagut de tornar executar els forjats pel seu mal estat. Després de tenir en ment diverses solucions per al forjat de la torre, es va optar per utilitzar un forjat de xapa col·laborant. A continuació s’enumeren i descriuen els motius pels quals hem vaig decidir per aquest tipus de forjat: -Com que els murs de la torre estaven debilitats, era important que el forjat tingues poc pes propi sense perdre la resistència. - Es un forjat molt versàtil que s’adapta a moltes solucions constructives. -La instal·lació d’aquest tipus de forjat es més ràpida que altres forjats, ja que dona la possibilitat d’evitar l’apuntalament i formigonar més d’una planta al mateix temps. - Reducció dels costs ja que utilitza menys material que altres tipus de forjat.. Pàgina 35 de 85.

(36) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS - L’edifici té un caràcter industrial i és important no perdre aquesta essència com a valor històric. Per evitar encara més carregar pes damunt els murs de marès, s’ha optat per col·locar uns perfils HEB al perímetre de cada una de les plantes que fan la funció de anells per recolzar els forjats de xapa col·laborant.. El forjat de xapa col·laborant estarà format per les següents capes: - Xapa de acer galvanitzat de 6cm de cantell i 7 mm d’espessor que treballarà a compressió. -Reforços positius a cada un dels nervis de la xapa - Capa de compressió de formigó de 9cm de espessor amb mallat antifissuració . -Armat a negatius. - Anclatges mecànics amb les bigues per evitar el desplaçament de la xapa.. Pàgina 36 de 85.

(37) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS A sobre de la coberta inclinada de la torre, es situarà una làmina impermeable i aïllament tèrmic de poliestirè extruït de 7 cm d’espessor a sobre el qual, es disposarà una capa separadora i les teules ceràmiques semiamorterades.. També s’ha modificat la coberta de l’aula polivalent ja que no disposava d’aïllament. S’ha decidit col·locar un panell sandwich . Aquest a coberta estarà formada per les biguetes de fusta, uns llistons de fusta transversals per suportar els panells sandwich, aïllament tèrmic de poliestirè extruït de 7cm de espessor, onduline i l’acabat de teula ceràmica àrab. -Teules, capa de protecció de teules àrabs semi amorterada: es disposaran canals noves, donat el mal estat de les existents. -Sistema d’impermeabilització ONDULINE BT-235 baix teula. No serà necessària capa separadora sota la capa d’impermeabilització, ja que no hi ha contacte entre materials incompatibles. No serà necessària capa separadora antipunxonant ja que la impermeabilització presenta gran resistència i el sistema de protecció es de teules convencionals. -Panell sandwich ONDUTERM amb aïllament tèrmic, format per panell aglomerat hidròfug de 19mm, més una capa d’aïllament tèrmic de poliestirè extruït de 7cm, i una placa de cartó guix de 13mm. No serà necessària capa separadora sota l’aïllament tèrmic ja que el panell sandwich disposat ja ve protegit a les dues cares. -Bigues GL24 de 10x 20cm.. 5.5.. ESCALA. L’edifici existent conté dues escales, una de marès i una altra metàl·lica que seran substituïdes per una sola escala de formigó armat de dos trams d’anada i tornada a cada planta fins arribar a la darrera planta de la torre. Es situa a aquesta zona per guanyar més espai a les altres zones per despatxos i aules. L’amplada de cadascun dels trams de l’escala es de 1,20 metres. La estesa és de 0,28 metres i la contrapetja de 0,175 metres. Per a l’execució d’aquesta escala de formigó armat, s’han seguit les següents punts: -En el moment d’executar la cimentació es col·locaran unes esperes per rebre la llosa de l’escala de formigó armat. - Després es procedeix a encofrar que consisteix amb un encofrat inferior, laterals i tabiques. Primer s’encofraran les parts inferiors i laterals, sobre aquestes es dibuixarà tota l’escala real estesa i contrapetja). Una vegada dibuixat el replanteig, s’encofren les tabiques.. Pàgina 37 de 85.

(38) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS - Una vegada fet l’encofrat i el replanteig, el ferralla col·locarà tot l’armat de l’escala fermant-la i garanteix el recobriment. Primer es col·locarà l’armadura longitudinal inferior, després es posarà el repartiment inferior amb les barres transversals, a continuació es disposaran les armadures longitudinals i transversals superiors. - Finalment es procedeix a tirar el formigó. A la tercera planta de la torre, també s’han realitzat uns escalons d’obra per salvar l’altura de la biga.. 5.6.. ACABATS. PAVIMENTS El paviment existent a cada una de les plantes es de morter de ciment Portland en mal estat, el qual serà repicat i se li aplicarà un tractament per donar-li un acabat polit. El paviment de tot l’edifici exceptuant els despatxos i les cobertes es realitzarà mitjançant una solera de formigó. Aquesta solera de formigó es deixarà com a acabat final i no te cap funció estructural. Hem de tenir en compte la disposició de juntes de dilatació en contacte amb elements verticals per que es pugui moure la massa del formigó. També s’hauran de deixar juntes de longitudinals i transversals de contracció. S’executen quan s’aboca el formigó separades uns cinc metres. Finalment es deixarà un acabat de formigó polit mitjançant una aplicació de 0,3kg/m2 d’imprimació de dos components a base de resina epòxid per posteriorment aplicar una pintura de dos components a base de poliuretà alifàtic i dissolvent incolor, acabat setinat, aplicat a dues mans. Als despatxos es disposarà com a paviment s’utilitzarà paviment laminat de fusta compost per lames de 1196x196mm y 9,5 d’espessor. Aquest paviment està format per un laminat d’alta pressió col·locat sobre capa de polietilè de 2mm de espessor com a barrera de humitat. El paviment es col·locarà sobre una superfície anivellada unint les taules mitjançant. Pàgina 38 de 85.

(39) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS encadellat sistemàtic. El rodapeu serà del mateix material i es deixarà una junta de dilatació perimetral de 1cm amb polietilè expandit.. COBERTA PLANA INVERTIDA La nova coberta plana tindrà un acabat de graves i estarà formada per les següents capes: -Formació de pendents de formigó cel·lular, -Capa de morter de regularització de 2 cm. de gruix remolinat, -Làmina elastomèrica impermeabilitzant de PVC sense armar de 1,2mm - Aïllant tèrmic de plaques encadellades de poliestirè extruït de 6 cm de gruix. -Capa antipunxonament geotèxtil de 150 g / m2 amb solapaments mínims de 20 cm, -Acabat amb grava formada per àrid de trituració color gris.. COBERTA PLANA TRANSITABLE A la coberta plana transitable de la nau que no es modifica estructuralment i les terrasses interiors , es realitzarà una substitució de les rajoles ja que es troben en mal estat. Seran substituïdes per rajoles de gres porcelànic de Porcelanosa de 30x30cm rebudes amb morter de ciment pòrtland i arena 1:4 1-Una vegada se han eliminat les rajoles de l’estat actual i preparat el suport per a les noves rajoles de gres porcelànic, es prepararà la pasta d’agafament la qual haurà de complir les instruccions del fabricant, en aquest cas de Porcelanosa. 2- Després es procedirà a l’aplicació del ciment cola C1 sobre un previ enfoscat mestrejat. 3- Es marcarà el nivell d’acabat del sòl per revestir la paret abans de col·locar-ho. 4- Es col·locaran les rajoles, pressionant-les o movent-les des de dalt fins a baix, de tal forma que s’aconsegueixi l’aixafament dels forats, i es respectaran les juntes de col·locació. 5- S’utilitzarà la tècnica del doble encolat ja que la superfície de la rajola supera els 900m2. 6- Es deixaran juntes d’uns 4mm entre les rajoles disposant separadors. 7- S’haurà de deixar una junta de dilatació perimetral de 1cm. 8- Les juntes s’ompliran amb una llana de goma, i l’aplicació es farà en sentit diagonal, compactant el material i garantint que s’ha omplert completament en tota la seva profunditat, sense deixar forats. Finalment es netejarà. Pàgina 39 de 85.

(40) TFG. ESTUDI PER A LA REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LOCAL A MANACOR UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS FALS SOSTRE El fals sostre estarà constituït per plaques de guix laminat sobre estructura autoportant i els quals són del sistema Pladur, aquest està format per una estructura de perfils de sostre continu, suspesa del forjat per mitjà de horquilles que encaixen en elles i suspeses del sostre per mitjà de varilla roscada. Es recomanable que la direcció dels perfils metàl·lics es col·loqui en la menor llum de la zona a cobrir i la placa atornillada perpendicularment a ells i col·locada a “matajuntes” entre elles. El perfil que s’utilitzarà te una amplada de 50 mm. El falç sostre es col·locarà a la major part de les estàncies de l’edifici ja que té suficient altura per situar-lo amb una distància al forjat superior de 40cm. D’aquesta podran circular les instal·lacions de fontaneria per el fals sostre.. EXTRASDOSAT A l’interior de l’edifici es disposarà d’un extradossat de placa de guix laminat sobre una estructura metàl·lica autoportant, aïllament tèrmic de plaques de poliestirè extruït de 40mm de espessor o acústic amb panell flexible de fibra de vidre de 50mm de espessor segons si dona a l’exterior o a una estància i càmera d’aire ventilada de 2cm de espessor. El extradossat seleccionat per al nostre edifici és de la marca knauf w625.. PARAMENTS VERTICALS L’acabat dels paraments verticals de la major part de les estàncies serà de placa de guix excepte alguns paraments que es resoldran mitjançant un enfoscat reglejat i un arrebossat de morter de ciment Portland i arena 1:4. Els murs dels patis també es resoldran amb un enfoscat de ciment Portland remolinat i un arrebossat del mateix material. Les façanes exterior de l’edifici annex es resoldran mitjançant un arrebossat reglejat i un arrebossat remolinat amb Morter eco compatible de cal natural pura NHL 3.5 i per l’arrebossat eco compatible de calç natural pura NHL 3.5 i un acabat de gra fi mitjançant un fixador consolidant cortical a base de silicat de potassi estabilitzat protegit naturalment amb oli de pi específic per suports minerals. L’acabat dels paraments verticals del les zones humides, serà de rajoles ceràmiques de 20x20 rebudes amb morter de ciment cola.. ENVANS Els nous envans de l’edifici es realitzaran amb extradossat de placa de guix laminat de 7,6cm de espessor format per una estructura metàl·lica cada 46mm cada 40cm i aplacat simple per cada una de les dues cares de 15mm resistents a l’aigua i aïllament acústic de fibra de vidre al seu interior.. Pàgina 40 de 85.