asma Guia pràctica per al maneig de l asma Membres del Grup de Respiratori de CAMFiC

Guia pràctica

per al maneig

de l’asma

Membres del Grup de Respiratori de CAMFiC

Xavier Flor, Silvia Álvarez, Montserrat Mas, Mª Antònia Llauger,

Enric Hernàndez, Joan Juvanteny, Maria Nualart, Núria Sánchez,

Estefanía Sanjuán, Cinta Estrada, Pere J. Simonet, Rosa Villafàfila,

Miguel Fuente, José Ignacio Aoiz, Albert Brau, Elena Carrera,

Mª del Mar Fraga, Pepi Valverde, Casimira Medrano,

Cristina Murillo, Marta Villanueva, Judit Méndez,

Anna Maria Pedro, Amparo Hervás, Alejandro Trepat

asma

L’asma és una malaltia crònica heterogènia de les vies

respira-tòries en la qual intervenen diverses cèl·lules i mediadors de la

inflamació, condicionada en part per factors genètics i que cursa

amb hiperresposta bronquial i una obstrucció variable al flux aeri,

totalment o parcialment reversible.

Signes i símptomes guia

• Tos

• Dispnea

• Sibilàncies

• Opressió o «tibantor» toràcica

Poden presentar-se junts o aïllats Molt característics de nit i de matinada Normalment apareixen després de fer exercici

o per exposició a agents desencadenants

• Forma monosimptomàtica: tos crònica

Preguntes bàsiques per al cribratge ràpid de símptomes d’asma Donat que la clínica no sempre és persistent, cal anar preguntant periòdicament davant la sospita clínica

•Ha presentat alguna vegada sibilàncies o «xiulets»?

•Ha presentat tos «molesta» que arriba a despertar-lo per la nit?

•Té tos, «xiulets», opressió o tibantor en el pit en determinades situacions? (com ara diferents èpoques de l’any, en el seu lloc de treball, contacte amb animals, plantes, riure, fred...).

•Té tos o «xiulets» després de fer exercici moderat o intens?

•Té refredats que «li baixen al pit» o que li duren més de 10 dies?

• Els símptomes han millorat amb algun tractament antiasmàtic?

•Té algun familiar afectat d’asma o al·lèrgia?

Anamnesi sistematitzada per al diagnòstic de l’asma

•Antecedents personals:

- Història de la malaltia: inici, tractaments, crisis, limitació de l’activitat… - Patologies associades: rinitis, conjuntivitis, poliposi nasal, dermatitis atòpica… - Factors de risc: atòpia, sensibilitzants ocupacionals…

•Antecedents familiars d’asma o atòpia

•Situació de l’habitatge: condicions, humitats, tabac, animals domèstics…

•Anamnesi ocupacional: ocupació, relació símptomes-exposició, gravetat dels símptomes...

Per a la confirmació diagnòstica s’hauran d’utilitzar les proves de

funcionalisme respiratori en funció de la disponibilitat de cada

Centre d’Atenció Primària (CAP).

Obstrucció • Espirometria forçada - Patró obstructiu:

FEV₁/FCV ≤ 70% i FEV₁ < 80% Freqüentment és normal en l’asma

• FEM1_{: Mesura del Flux Expiratori Màxim}

amb el mesurador de pic de flux (triar la millor de 3 bufades)

Reversibilitat _• FEV1 post-FEV1 pre

PBD2 ₌ 3 100

(FEV1 post + FEV1 pre)/2

- PBD positiva: ≥ 12% i ≥ 200 ml - La prova negativa no exclou el diagnòstic

• Augment de FEM > 60 l/minut o 20%

• Test terapèutic amb corticosteroides inhalats Variabilitat • RDFEM3_{: es realitzen dues determinacions (matí i nit),}

durant 10-20 dies

FEM1 _{màx – FEM mín}

VD = 3 100

(FEM màx + FEM mín)/2

Superior al 20% tres o més dies d’una setmana és diagnòstic d’asma

Hiperreactivitat • Cursa lliure

- Disminució FEV₁ > 10% basal

• PBC4 _{(metacolina-histamina, disminució de ≥ 20%}

del FEV1 respecte al basal) Inflamació • Eosinòfils a l’esput*

• FeNO: òxid nítric en aire exhalat* FEM1_{: flux expiratori màxim.}

PBD2_{: prova broncodilatadora.}

RDFEM3_{: registre domiciliari del flux expiratori màxim.} PBC4_{: prova de broncoconstricció.}

L’algoritme diagnòstic és una proposta per racionalitzar el procés diagnòstic, sempre a partir d’uns signes i símptomes suggestius i d’una història

compatible.

DIAGNÒSTIC

SÍMPTOMES ASMÀTICS

Espirometria amb prova broncodilatadora

En marge de referència

Rel FEV

1

/FVC > 0,7

Prova broncodilatadora (PBD) negativa ∆ FEV₁ < 12% Prova broncodilatadora (PBD) positiva ∆ FEV₁ ≥ 12% i ≥ 200 ml Reavaluació Variabilitat domiciliària del flux expiratori màxim (FEM) Òxid nítric (FeNO) Prova de broncoconstricció i/o i/o ≥ 20% ≥ 50 ppb Positiva < 20% < 50 ppb Negativa

ASMA

(Es confirmarà el diagnòstic

quan a més hi hagi una bona

resposta al tractament.

En cas contrari, caldrà

tornar a avaluar)

*Normalització patró espiromètric o augment de FEV₁ ≥ 12% i ≥ 200 ml (o del FEM en ≥ 20%) respecte al basal després de dues setmanes de glucocorticoides sistèmics (40 mg/24 h de prednisona o equivalent) o 2-8 setmanes de glucocorticoides inhalats

L’algoritme diagnòstic és una proposta per racionalitzar el procés diagnòstic, sempre a partir d’uns signes i símptomes suggestius i d’una història

compatible.

SÍMPTOMES ASMÀTICS

Espirometria amb prova broncodilatadora

Patró obstructiu

Rel FEV

₁

/FVC < 0,7

Prova broncodilatadora (PBD) negativa

∆ FEV₁ < 12%

Glucocorticoide via oral (prednisona 40 mg/dia) 14-21

dies* i repetir espirometria Òxid nítric (FeNO) Prova broncodilatadora (PBD) positiva ∆ FEV₁ ≥ 12% i ≥ 200 ml Reavaluació ≥ 50 ppb Normalització del patró Persistència del patró obstructiu < 50 ppb

ASMA

(Es confirmarà el diagnòstic

quan a més hi hagi una bona

resposta al tractament.

En cas contrari, caldrà

tornar a avaluar)

*Normalització patró espiromètric o augment de FEV₁ ≥ 12% i ≥ 200 ml (o del FEM en ≥ 20%) respecte al basal després de dues setmanes de glucocorticoides sistèmics (40 mg/24 h de prednisona o equivalent) o 2-8 setmanes de glucocorticoides inhalats

Registre teòric de normalitat del flux expiratori màxim (FEM)

Valors normals: fins a 100 l/min inferior al teòric en homes i 85 l/min inferior en dones. Valors derivats de la població caucàsica.

DIAGNÒSTIC

Font: Pau Vallhonrat; Xavier Flor; Sílvia Álvarez.

Adaptació de Clement Clarke (2004) per utilitzar amb aparells de mesura EN13826 / escala EU 2004 de Nunn AJ Gregg I, Br Med J 1989:298;106870.

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

Hi ha dos tipus de classificació de l’asma:

1) Classificació segons la gravetat (abans de l’inici del tractament).

2) Classificació segons el grau de control.

Si el pacient no rep tractament, cal valorar la gravetat i utilitzar-la com a guia per triar un tractament farmacològic. Un cop el pacient porta tractament, la gravetat es determina en funció dels requeriments mínims de medicació per mantenir el control.

Pel que fa al seguiment, és més recomanable la classificació segons el grau de control.

Classificació de la gravetat de l’asma en adults abans de rebre tractament

INTERMITENT PERSISTENT

Lleu Moderada Greu

Símptomes dïurns No (2 cops o menys a la setmana) Més de 2 cops a la setmana Símptomes a diari Símptomes continus (diversos cops al dia) Medicació d’alleujament (agonista β₂ adrenèrgic d’acció curta) No (2 cops o menys a la setmana) Més de 2 cops a la setmana, però no a diari

Tots els dies Diversos cops al dia Símptomes nocturns No més de 2 cops al mes Més de 2 cops al mes Més d’un cop a la setmana Freqüents Limitació de l’activitat

Cap Qualsevol Bastant Molta

Funció pulmonar (FEV1 o FEM) % teòric

> 80% > 80% > 60% - < 80% ≤ 60% Exacerbacions Cap Una o cap

a l’any

Dos o més a l’any

Opcions recomanades per a l’inici del tractament controlador

en adults i adolescents

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

Inici de tractament

SÍMPTOMES TRACTAMENT PREFERIT

Símptomes d’asma o necessitat B2 < 2 cops/ setmana*

No controlador Símptomes d’asma infreqüents, però 1 o més

factors de risc*

Baixa dosi CI Símptomes d’asma o necessitat de SABA entre

2 cops/mes i 2 cops/setmana**

Baixa dosi CI Símptomes d’asma o necessitat de SABA

> 2 cops/setmana**

Baixa dosi CI Altres menys efectius: antileucotriè o teofil·lina Símptomes d’asma la majoria de dies*** Medium/alta dosi CI

o baixa dosi CI/LABA Forma de presentació és amb asma severa

incontrolada o exacerbació aguda****

Tanda curta de CO + iniciar:

Alta dosis de CI o moderada dosis CI/LABA REvISAR PACIENT CADA 2-3 MESOS. BAIxAR ESGLAÓ, SI BON CONTROL 3 MESOS * Potser podria correspondre a asma intermitent.

** Potser podria correspondre a asma persistent lleu. *** Potser podria correspondre a asma persistent moderat. **** Potser podria correspondre a asma persistent greu.

CO: corticoesteroides orals; CI: corticoesteroides inhalats; LABA: ß₂ adrenèrgics de llarga durada.

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

Un cop el pacient ha iniciat el tractament, la gravetat es determina

en funció dels requeriments mínims de medicació per mantenir el

control.

Classificació de la gravetat en funció dels requeriments mínims de medicació per mantenir el control

GRAVETAT INTERMITENT PERSISTENT

Lleu Moderada Greu

Necessitats mínimes de tractament per mantenir el control

Esglaó 1 Esglaó 2 Esglaó 3 o Esglaó 4

Esglaó 5 o Esglaó 6 Classificació segons el grau de control

BEN controlada (tots els següents)

PARCIALMENT controlada (qualsevol mesura en

qualsevol setmana) controladaMAL Símptomes dïurns Cap o ≤ 2 cops

a la setmana > 2 cops a la setmana Si ≥ 3 característiques d’asma parcialment controlada Limitació d’activitats Cap Qualsevol

Símptomes nocturns/ despertars Cap Qualsevol Necessitat medicació d’alleujament (rescat) (SABA) Cap o ≤ 2 cops a la setmana > 2 cops a la setmana Funció pulmonar - FEV1 - FEM > 80% del valor teòric > 80% del millor valor personal

< 80% del valor teòric < 80% del millor valor

personal

Exacerbacions Cap ≥ 1/any ≥ 1 en qualsevol

setmana Qüestionaris validats de símptomes - ACT - ACQ ≥ 20 < 0,5 16-19 0,5-0,99 ≤ 15 ≥ 1 ACT: test de control de l’asma; ACQ: qüestionari de control de l’asma; FEM: flux expiratori màxim; FEV₁: volum expiratori forçat en el primer segon; SABA: agonista ß₂ adrenèrgic de curta durada.

Principals factors de risc per patir una exacerbació

TRACTAMENT

Cal tenir en compte dos factors fonamentals; d’una banda, les

mani-festacions de la malaltia en el dia a dia del pacient (control actual),

i d’altra banda, les seves conseqüències futures (risc futur).

Definit per Definit per

Símptomes pulmonar basal Funció reduïda

Activitat Decliu exagerat

de la funció pulmonar Medicació d’alleujament Exacerbacions* Funció pulmonar Efectes adversos del tractament

Control actual Risc futur

CONTROL DE L’ASMA

*Valorar factors de risc.

Mal control actual.

Almenys una exacerbació en l’any previ. Assistència prèvia a la UCI o intubació per asma. Eosinofília a la sang perifèrica.

Ús excessiu de SABA (més de 200 dosis en un mes).

Infratractament amb CI (no prescrits, mala adherència, mala tècnica d’inhalació).

FEV1 basal baix. Problemes psicosocials.

Exposició al fum del tabac o substàncies laborals.

Comorbiditats: obesitat, síndrome d’apnea-hipopnea del son, rinosinusitis, al·lèrgia alimentària.

Embaràs.

FEV1: volum expiratori forçat en el primer segon; CI: corticoesteroides inhalats; SABA: agonista ß₂ adrenèrgic de curta durada.

CONTROL

Mètodes de mesura del control

L’eina fonamental per avaluar el control del procés és la visita

conti-nuada de seguiment per professionals sanitaris:

• Signes i símptomes

• Exacerbacions

• Funció pulmonar mitjançant espirometria periòdica i valorar la seva

declinació

• Compliment terapèutic

• Revisar plans d’automaneig

• Qüestionaris validats. No utilitzar-los mai com a eina única de

va-loració del control.

Qüestionari de control de l’asma (ACQ) (versió espanyola): asma

ben controlada < 0,5, parcialment controlada 0,5-0,99 i no

con-trolada ≥ 1.

Test de control de l’asma (ACT): asma ben controlada ≥ 20,

parcialment controlada 16-19 i no controlada ≤ 15.

1. En les darreres 4 setmanes, quant de temps li ha impedit l’asma fer tot el que volia a la feina o a casa? Mai 5 Una mica de temps 4 Força temps 3 La majoria del temps 2 Sempre 1 2. Durant les darreres 4 setmanes, amb quina freqüència li ha faltat l’aire?

Mai 5 Un o dos cops per setmana 4 De 3 a 6 cops per setmana 3 Un cop al dia 2 Més d’un cop al dia 1 3. Durant les darreres 4 setmanes, amb quina freqüència els símptomes de l’asma

(respiració sibilant, tos, manca d’aire, opressió al pit o dolor) l’han despertat durant la nit o més d’hora al matí?

Mai 5 Un o dos cops 4 Un cop per setmana 3 De 2 a 3 nits per setmana 2 4 o més nits per setmana 1 4. Durant les darreres 4 setmanes, amb quina freqüència ha fet servir l’inhalador de

rescat? Mai 5 Un cop per setmana o menys 4

Dos o tres cops per setmana 3 Un o dos cops al dia 2 Tres o més cops al dia 1 5. Fins a quin punt diria que la seva asma ha estat controlada durant les darreres

4 setmanes? Totalment controlada 5 Ben controlada 4 Una mica controlada 3 Mal controlada 2 Gens controlada 1

TRACTAMENT DE MANTENIMENT

L’objectiu principal del tractament és aconseguir una activitat

laboral, escolar, social i física sense cap tipus de limitació.

*

Tiotr

opi en dispositiu Respimat

® és una teràpia que s’afegeix al tractament de base en pacients amb una història d’exacerbacions. No indicat en

pacients < 18 anys.

**

Baixes dosis de CI/formoter

ol és la medicació de r

escat per als pacients que tenen pr

escrit baixes dosis de budesònida/formoter

ol o beclometa

-sona formoter

ol, tant de manteniment com de r

escat (teràpia MAR

T).

Cal evitar la inèr

cia terapèutica, per tant valorar pujada d’esglaó si no aconseguim un contr

ol de símptomes i r

eduir el tractament si persisteix un

bon contr

ol als 3-6 mesos. Pr

èviament, cal r

evisar sempr

e la tècnica inhalatòria i l’adhesió al tractament.

Adaptat:

GEMA 4.0.

Despr

és de confirmar la corr

ecta adhesió terapèutica i la utilització de l’inhalador/s.

Tractament d’asma de manteniment

Esglaó 1 Esglaó 2 Esglaó 3 Esglaó 4 Esglaó 5 Esglaó 6 TracTamen T de man Tenimen T D’elecció CI a dosis baixes CI a dosis baixes + LABA CI a dosis mitjanes + LABA CI a dosis altes + LABA CI a dosis altes + LABA + tiotr opi* o ARL T o teofil·lina Altres opcions ARL T

CI a dosis mitjanes CI a dosis baixes

+ ARL T CI a dosis mitjanes + ARL T Si hi ha mal contr ol afegir: -T iotr opi* i/o -ARL T -T eofil·lina

Si persisteix mal contr

ol considerar

tractament de fenotips: -Omalizumab: asma al·lèrgica -Azitr

omicina: asma neutr

ofílica

-Reducció ponderal: obesitat

Si persisteix mal contr

ol

considerar: -Termoplàstia i/o -Triamcinolona IM o -Glucocorticoides VO

A demanda

SABA

SABA o CI o dosis baixes + formoter

ol**

Educació, contr

ol ambiental, tractament de la rinitis i altr

es comorbiditats

Considerar inmunoteràpia amb al·lèrgens

Baixar

Pujar

dosis equipotents dels corticoides inhalats

dosis de broncodilatadors en asma

TRACTAMENT

*

Tiotr

opi en dispositiu Respimat

® és una teràpia que s’afegeix al tractament de base en pacients amb una història d’exacerbacions. No indicat en

pacients < 18 anys.

**

Baixes dosis de CI/formoter

ol és la medicació de r

escat per als pacients que tenen pr

escrit baixes dosis de budesònida/formoter

ol o beclometa

-sona formoter

ol, tant de manteniment com de r

escat (teràpia MAR

T).

Cal evitar la inèr

cia terapèutica, per tant valorar pujada d’esglaó si no aconseguim un contr

ol de símptomes i r

eduir el tractament si persisteix un

bon contr

ol als 3-6 mesos. Pr

èviament, cal r

evisar sempr

e la tècnica inhalatòria i l’adhesió al tractament.

Adaptat:

GEMA 4.0.

Abans de cap canvi de tractament, cal revisar sempre la TÈcnica

inHaLaTÒria (Ti) i adhesió al tractament i, en general, revisar com

a mínim un cop l’any.

Dosis baixa

(µg/dia) Dosis mitjana (µg/dia) Dosis alta (µg/dia)

Beclometasona dipropionat 200-500 501-1.000 1.001-2.000 Beclometasona extrafina 100-200 201-400 > 400 Budesònida 200-400 401-800 801-1.600 Ciclesonida 80-160 161-320 321-1.280 Fluticasona fuorat – 92 184 Fluticasona propionat 100-250 251-500 501-1.000 Mometasona fuorat 100-200 201-400 401-800 GEMA 4.0.

Quantitat per inhalació (µg) Temps de l’efecte (min)

Fàrmac Inhalador pressuritzat Pols seca Inici Màxim Durada

Acció curta Salbutamol 100 100 3-5 60-90 180-360 Terbutalina – 500 3-5 60-90 180-360 Acció llarga Formoterol 12 4,5-9-12 3-5 60-90 660-720 Salmeterol 25 50 20-45 120-240 660-720 Vilanterol – 22 3-5 – 1.440 GEMA 4.0.

Situacions especials en asma:

• Asma induïda per antiinflamatoris no esteroïdals (EREA) → asma greu

associada a rinopoliposis, que es desencadena amb la presa d’AINEs.

Si precisa tractament analgèsic: paracetamol a dosis baixes, tramadol

o inhibidors de la COX-2.

Algoritme diagnòstic de la síndrome de solapament asma/MPOC

TRACTAMENT

GEMA 4.0.

p/a: paquets any; BD: br

oncodilatadora; BC: br

oncoconstrictora; eos: eosinòfils; vo: via oral; FeNO: fracció espiratòria

de l’òxid nítric; PC

20

FEV

1

: concentració de metacolina que ocasiona un descens del 20% del FEV

1

.

1. Perfil clínic d’ASMA Símptomes abans dels 40 anys

Símptomes noctur ns Diagnòstic pr evi asma Intolerància AINE s

Antecedents familiars asma

Rinosinusitis poliposa

Variabilitat símptomes

2. T

abaquisme

Fumador o exfumador (> 10 p/a) 3. Obstrucció fixa del flux aeri Relació FEV

1

/FVC < 70% (despr

és de br

oncodilatador)

Prova amb glucocorticoide oral

Pr

ednisona 30 mg/24 h vo durant 2 setmanes

FEV 1 /FVC ≥ 70% FEV 1 /FVC < 70% Prova BD ∆ FEV 1 ≤ 12% Prova BC PC 20 FEV 1 > 4 mg/ml

SENSE inflamació eosinofílica - sistèmica: eos. sang < 300/mm

3, o

- bronquial: eos. esput < 3% o FeNO < 50 ppb

AMB inflamació eosinofílica - sistèmica: eos. sang ≥ 300/mm

3, o

- bronquial: eos. esput ≥ 3% o FeNO ≥ 50 ppb

Prova BC + PC 20 FEV 1 ≤ 4 mg/ml Prova BD + _∆ FEV 1 > 12% 2 cops ASMA _MPOC

Sde. solapament MPOC/asma

Sde. solapament MPOC/asma

Maneig de les crisis asmàtiques en Atenció Primària

*

Valoració inicial de la gravetat

Història clínica, auscultació, freqüència cardiorespiratòria. Intentar medició del FEM i pulsioximetria

Tractament inicial

β₂ d’acció ràpida amb cambra de gran volum (fins a 3 tandes en 1 hora)

Aconsellable realitzar medició del FEM després de cada tanda. No esgotar les 3 tandes necessàriament Signes d’extrema gravetat

Deteriorament del nivell de consciència Bradicàrdia Silenci auscultatori Hipotensió FEM < 33% SatO₂ < 92% Cianosi NO Crisi lleu Bona resposta als 60 min: FEM > 70%

Crisi moderada Resposta incompleta als

60 min: FEM 50-70%

Crisi greu Escassa resposta als 60 min:

FEM < 50%

A l’alta

β₂ agonistes cada 4-6 h (i bromur d’ipratropi si crisis moderada) durant 48 h i després a demanda

Corticoides orals → prednisona 30-40 mg/24 h durant 5-7 dies Tractament controlador → iniciar corticoides inhalats a dosis altes o moderades associades a LABA 2-12 setmanes depenent de la gravetat de la crisi

Control als 2-7 dies Donar pla escrit

CO orals o parenterals: Prednisona 40-60 mg o equivalent Nova tanda β₂ agonista (cambra) Afegir BI (cambra) Oxigen 40-60% si SatO₂< 92% CO orals o parenterals: Prednisona 40-60 mg o equivalent Nova tanda β₂ agonista (cambra) Afegir BI Trasllat a l’hospital amb ambulància medicalitzada amb: β₂ nebulitzat + BI nebulitzat + oxigen 40-60% + corticoesteroide parenteral (hidrocortisona e.v. 100 mg o equivalent)

*Vigatà JM, Flor X i Rodríguez M. Crisis asmáticas en atención primaria. FMC 2006; 138 (8): 424-434. Excepte en crisi greu, el SABA amb el sistema de pols seca es podria utilitzar amb els

mateixos resultats en milloria de la funció pulmonar, que si utilitzem ICP + cambra o nebulitzacions.

Totes les aguditzacions són potencialment greus fins al seu

cor-recte control. La majoria de les morts per asma són evitables:

la tardança en la valoració i el tractament pot ser fatal.

Graus de severitat de la crisi

MANIFEST

ACIONS

LLEU MODERADA GREU SIGNES D’EXTREMA GRA

VET

A

T

DISPNEA Caminant Parlant En repòs Cianosi FREQÜÈNCIA

RESPIRATÒRIA

Normal o

augmentada Augmentada > 30/minut

> 30/minut Deteriorament de la consciència ÚS MÚSCULS

ACCESSORIS No Habitual Habitual Signes de fracàs SIBILÀNCIES Moderades Importants Importants

o absents

Silenci auscultatori POLS < 100/minut 100-120/_{minut bradicàrdia}> 120/m o _{i hipotensió}Bradicàrdia FEM* > 80% 60-80% < 60% o

> 150 l/m

SaO2 > 95% 90-95% 90-95% < 90%

PO2 mm Hg Normal 80-60 80-60 < 60

*Respecte al valor teòric o millor marca personal del pacient.

FEM: flux expiratori màxim. SatO₂: saturació d’oxigen. β₂ adrenèrgic de curta durada. CO: corticoesteroides orals. BI: bromur d’ipratropi. Valoració inicial de la gravetat

Història clínica, auscultació, freqüència cardiorespiratòria. Intentar medició del FEM i pulsioximetria

Tractament inicial

β₂ d’acció ràpida amb cambra de gran volum (fins a 3 tandes en 1 hora)

Aconsellable realitzar medició del FEM després de cada tanda. No esgotar les 3 tandes necessàriament SÍ

CRISI GREU DE RISC VITAL Crisi greu

Escassa resposta als 60 min: FEM < 50% CO orals o parenterals: Prednisona 40-60 mg o equivalent Nova tanda β₂ agonista (cambra) Afegir BI (cambra) Oxigen 40-60% si SatO₂< 92% Trasllat a l’hospital amb ambulància medicalitzada amb: β₂ nebulitzat + BI nebulitzat + oxigen 40-60% + corticoesteroide parenteral (hidrocortisona e.v. 100 mg o equivalent) Excepte en crisi greu, el SABA amb el sistema de pols seca es podria utilitzar amb els

EDUCACIÓ SANITÀRIA

L’educació sanitària del pacient asmàtic redueix el risc de patir una

exacerbació, augmenta la qualitat de vida i redueix els costos sanitaris.

Cal potenciar l’autonomia del pacient.

Fases esglaonades del procés educatiu del malalt asmàtic

Cal un pla d’acció escrit per fer al pacient més autònom.

APRENENTATGE ÒPTIM

• Plans escrits de tractament

• Carnet de l’asmàtic

• Estratègies d’autocontrol

• Sistemes de zones

• Qüestionaris autoadministrats AMPLIACIÓ DELS CONTINGUTS

• Ampliació de la informació

• Resolució dels dubtes

• Informació sobre el tractament

• Mesura del FEM: utilització i registre CONTINGUTS IMPRESCINDIBLES

• Informació general

• Exploració de dubtes i preguntes

• Tècnica d’inhalació

• Mesures d’evitació

• Reconeixement de crisis

En les visites espontànies i programades (MF

, DUI)*

IDEAL

NECESSARI

©CAMFiC 2016

ESP/FFT/0122/15 01/2016

Amb la col·laboració de: